Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2005

·511 episodis
RSS

episodis

253-264 de 511
  • 15'

    Redescobrint Joan Salvat-Papasseit i la seva vitalitat poètica

    En aquesta edició del Punt de Lectura a Tarragona Ràdio, Jordi Tiñena ens convida a redescobrir la figura de Joan Salvat-Papasseit, un dels poetes més emblemàtics però sovint desconegut fora dels cercles literaris més enllà de les versions musicades de Joan Manuel Serrat. Perfil d'un poeta autodidacta Salvat-Papasseit es distingeix dels seus contemporanis per ser un autodidacta radical. A diferència de l'aristocràcia cultural de l'època, ell no va tenir una formació acadèmica reglada: - Es va formar com a guerriller de la cultura, aprenent pel seu compte. - Va tenir una infantesa difícil, vivint en vaixells hospici al moll de Barcelona. - Va treballar en diversos oficis fins a trobar estabilitat a la llibreria de les Galeries Laietanes. L'avantguarda i l'estil Tot i morir molt jove (als 26 anys), va deixar una empremta profunda mitjançant el seu compromís amb les avantguardes europees: - Es va moure sota la influència del futurisme, exaltant la joventut, la força i les màquines. - Va explorar la tipografia i els cal·ligrames, trencant amb la mètrica i la rima clàssica. - Malgrat la seva forma moderna, la crítica destaca que el seu contingut és profundament vitalista, centrat en l'amor i l'erotisme. "Si jo fos pescador, pescaria l'aurora. Si jo fos caçador, atraparia el sol." Recepció i llegat L'espai analitza com la crítica es va dividir entre els qui lloaven la seva sinceritat i espontaneïtat i els qui el veien com un nouvingut sense preparació. Amb el pas del temps, ha estat totalment rehabilitat i és una lectura clau per als joves pel seu entusiasme vital.

  • 21'

    Carme Riera i l'actualitat del món editorial català

    Actualitat Editorial i Premis Literaris L'espai analitza els canvis recents en el suport institucional al llibre català per part de la Generalitat. Es destaca una nova fórmula que busca un equilibri per no afavorir només la quantitat, sinó també la qualitat i la viabilitat comercial, destinant ajudes tant a editors com a tirades específiques d'entre 1.000 i 3.000 exemplars. En l'àmbit dels guardons, es menciona l'impacte del Premi Sant Jordi, considerat el gran motor de vendes de la literatura catalana. Es fa referència al guanyador d'aquella edició, Emili Rosales, amb la novel·la La ciutat invisible. Perfil de Carme Riera: Trajectòria i Estil El programa es centra en la figura de Carme Riera, una de les autores més consolidades i traduïdes (fins i tot al rus o al grec). Tot i no ser una autora extremadament prolífica, la seva carrera és d'un altíssim nivell: Vessant acadèmic: És professora de literatura espanyola i especialista en la generació dels 70. Estil narratiu: Es caracteritza per una prosa accessible, molt centrada en les emocions i els sentiments més que en l'acció trepidant. Obres clau: Te deix, amor, la mar com a penyora (un clàssic escolar). Dins el darrer blau (considerada la seva millor novel·la, sobre els jueus a Mallorca). La meitat de l'ànima. Anàlisi de 'La meitat de l'ànima' Aquesta novel·la destaca per la seva originalitat tècnica i el seu joc amb el lector: L'Enigma Familiar: La narradora rep uns papers el dia de Sant Jordi que la porten a investigar el passat desconegut de la seva mare morta. Context Històric: Ambientada en la postguerra, explora les ambigüitats entre els bàndols franquista i republicà (maquis). Complicitat amb el lector: L'autora utilitza un recurs on demana directament ajuda al lector per resoldre la història, trencant la barrera entre realitat i ficció. "Escric el llibre perquè els lectors m'ajudin a acabar la història. Si li sonen aquests fets... truqui'm."

  • 23'

    Itineraris d'informació i actualitat literària

    Guia de Mitjans i Recursos Literaris En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena ens proposa un recorregut detallat pels diferents canals que permeten als lectors mantenir-se informats sobre el fet literari i les novetats editorials. La conversa aborda la paradoxa entre el gran nombre de lectors i la poca presència de la literatura als mitjans de comunicació de masses. La Literatura a la Televisió Tot i que els espais literaris solen quedar exclosos de les franges de màxima audiència, es destaquen tres programes de referència per la seva tasca divulgativa: • Alexandria (Canal 33): Conduït per Mario Serra, és elogiat pel seu caràcter amable i divulgatiu, fugint de la crítica destructiva. • Saló de Lectura (Barcelona TV): Un format de tertúlia entre escriptors i lectors qualificats sobre l'actualitat del sector. • El Buc Insígnia: Un programa de la xarxa de televisions locals dirigit per Jordi Llavina, centrat en una visió respectuosa de l'obra. "Un només coneix allò que se li posa davant dels ulls; si els mitjans massius no parlen d'un llibre, difícilment en tindrem coneixement." El Paper de la Premsa i la Crítica S'analitza el contrast entre la televisió i els diaris. Mentre la primera busca fidelitzar l'audiència amb tons positius, la crítica literària als suplements culturals (com els de La Vanguardia, El País o l'Avui) pot arribar a ser molt dura: • Es recomana al lector llegir el llibre abans que la crítica per formar-se un criteri propi. • Es denuncia l'existència de "crítics carnicers" que sovint prioritzen les modes sobre la qualitat real de les obres. Recursos Digitals i Internet Per a una informació més objectiva i tècnica, Tiñena suggereix tres portals fonamentals: Lletra (UOC): Una base de dades exhaustiva que inclou el Diccionari de la Literatura Catalana. Escriptors.com: El portal de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), ideal per consultar agendes, premis i biografies. Web de l'ISBN: Recurs del Ministeri de Cultura indispensable per verificar l'existència real d'un llibre, el seu any de publicació i l'editorial.

  • 17'

    Josep Carner: El príncep dels poetes i el Noucentisme

    Introducció a la figura de Josep Carner En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena presenta la figura de Josep Carner, considerat un dels grans poetes catalans del segle XX. L'autor s'emmarca dins el moviment del Noucentisme, un corrent literari i cultural que buscava l'ordre, la perfecció i la civilitat. Característiques de la seva poesia La poesia de Carner es distingeix per un domini extraordinari de la llengua i una tècnica mètrica impecable. Segons Tiñena, els punts clau de la seva obra són: Perfecció formal: Una construcció ordenada, ben rimada i equilibrada. Horror per la inharmonia: Busca sempre elegància i bellesa, fins i tot a costa de moderar els sentiments. Treball de laboratori: A diferència de la paraula viva d'autor com Maragall, Carner entén la poesia com una feina constant de retoc i ajustament. Temàtica quotidiana: Capaç de convertir elements trivials, com un raig de sol o un fruit, en peces d'una gran bellesa artística. Obres destacades i anàlisi El programa analitza dos dels seus llibres més emblemàtics: El cor quiet: Un títol que defineix la seva actitud d'observador serè davant la realitat. Els fruits saborosos (1906): Una obra on cada fruit s'associa a una etapa de la vida (infantesa, maduresa, vellesa). Es destaca el poema La poma escollida, que tracta la bellesa de la vellesa des d'una perspectiva positiva. Conclusió i llegat L'espai reivindica la lectura de la poesia en un món que perd riquesa lèxica. La sessió tanca amb la Cançoneta incerta, musicada pel grup Toti Soler i Cesc Gelabert, recordant que tot i la fredor que alguns li atribueixen, la seva obra és un patrimoni literari essencial que encara s'estudia a les escoles per la seva qualitat atemporal.

  • 16'

    Pirateria literària: del paper a la xarxa digital

    La pirateria editorial i el seu impacte En aquesta conversa amb Jordi Tiñena, s'explora el fenomen de la pirateria en l'àmbit literari, un problema que, tot i ser més visible a l'Amèrica Llatina, comença a tenir una presència significativa a casa nostra. El debat se centra en la distinció clara entre l'ús personal i l'explotació comercial il·legal dels llibres. Tipologies de pirateria literària Actualment es poden identificar diverses formes d'accés no autoritzat als continguts: Edicions clandestines en paper: Llibres d'actualitat que es venen al carrer a preus molt baixos, sovint produïts amb materials de baixa qualitat a partir de robatoris en impremtes o editorials. Pirateria digital: Disponibilitat quasi immediata de bestsellers a la xarxa, sovint escanejats per particulars pocs dies després de la seva sortida al mercat. Fotocòpies il·legals: Una pràctica freqüent en centres educatius i copisteries, malgrat ser una activitat prohibida per la llei. El dilema ètic i legal L'autor fa una distinció fonamental entre compartir i mercantilitzar. Segons Tiñena, l'acte de compartir un fitxer digital no hauria de ser diferent de deixar un llibre de paper o una batedora a un amic. Tanmateix, la llei encara no està adaptada a aquesta realitat. "Cada llibre piratejat és una apunyalada per a l'autor, ja que els seus guanys són molt més petits que els dels músics." Crítica al sistema de drets d'autor Un dels punts més polèmics del debat és la caducitat de la propietat intel·lectual. Tiñena qualifica d'"expoli" el fet que els drets d'autor s'extingeixin (normalment als 100 anys a Espanya), mentre que altres propietats (com cases o accions) es poden heretar indefinidament. Això acaba beneficiant els editors en lloc dels descendents dels creadors. Perspectives de futur Biblioteques digitals: Es proposa la regulació de préstecs virtuals per legalitzar l'accés digital sense perjudicar l'autor. Educació: Es remarca que la lluita contra la pirateria passa, inevitablement, per una millor conscienciació social sobre el valor de la creació literària.

  • 14'

    Miquel Martí i Pol: El poeta del poble

    Miquel Martí i Pol: L'últim gran poeta popular En aquesta edició de Punt de Lectura, Jordi Tinyena analitza la figura de Miquel Martí i Pol, considerat l'últim poeta català que ha assolit una popularitat massiva, comparable a la de clàssics com Maragall o Verdaguer. La seva capacitat per connectar amb el públic rau en una combinació de la seva qualitat literària, la seva dimensió humana i la seva presència constant en la vida pública malgrat la malaltia. Característiques de la seva obra Simplicitat i essència: Martí i Pol aconseguia expressar temes complexos i universals amb una aparent senzillesa que permetia que el lector s'hi reconegués immediatament. Quotidianitat: Molts dels seus poemes neixen de l'observació del dia a dia, sovint des de la finestra de casa seva a causa de la seva esclerosi múltiple. Ritme i claredat: Tot i que dominava les formes clàssiques, la seva força residia en el ritme intern i en la capacitat de convertir l'experiència personal en col·lectiva. La relació amb la cultura popular L'impacte de la seva poesia s'ha vist multiplicat per la col·laboració amb el món de la música, especialment a través de la Nova Cançó. Alguns dels punts clau esmentats són: Musicacions: Artistes com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ramon Muntaner o Teresa Rebull han convertit els seus versos en cançons emblemàtiques. Reconeixements: Va rebre gairebé tots els guardons importants de les lletres catalanes, incloent-hi el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d'Or de la Generalitat. Homenatges en vida: A diferència de molts altres autors, va poder veure el reconeixement del seu poble i fins i tot una candidatura popular al Premi Nobel. "Miquel Martí i Pol és capaç de dir allò que és essencial per a les persones d'una manera tan senzilla que sembla que ho hauries pogut dir tu, però saps que no ho diries mai així." Recomanacions de lectura Tinyena suggereix començar per la vessant discogràfica, destacant el disc de Lluís Llach "Somnis sobre la revolta". En l'àmbit del llibre, recomana especialment "27 poemes en 3 temps", una obra breu però carregada de significació i bellesa.

  • 34'

    Línia Directa amb l'Alcalde Joan Miquel Nadal

    Infraestructures i la Variant de la N-340 L'alcalde respon a les queixes dels veïns del Camí del Nàstic per les manifestacions dominicals i la incertesa sobre el traçat de la carretera. Nadal defensa que: • El traçat va ser aprovat per unanimitat al plenari municipal. • Acusa l'oposició (PSC) d'haver enganyat els veïns amb promeses incompatibles amb els acords institucionals. • El sistema d'accessos es planteja com una roda de bicicleta, amb connexions radials cap al centre de la ciutat. Urbanisme i Patrimoni: L'Hostal del Sol Es discuteix el futur de l'edifici abandonat de l'Hostal del Sol, amb una sentència d'enderroc ferma. • L'Ajuntament ha arribat a un principi d'acord per redistribuir la volumetria. • L'objectiu és obrir una nova perspectiva visual cap al mar des d'aquella cota. Manteniment de la Via Pública i Civisme • Bancs de la Rambla: S'atribueix el mal estat actual a les plagues d'estornells i coloms; s'anuncia una restauració per a l'estiu. • Parcs i gossos: L'alcalde critica severament la manca de civisme dels propietaris de gossos a Sant Pere i Sant Pau, proposant mesures més dures que la simple multa. Oci Nocturn i Convivència Davant les queixes per sorolls i incivisme al carrer Pau del Protectorat, Nadal fa una reflexió social: "S'ha substituït la tranquil·litat de 'ja ha arribat a casa' pel fet de no preguntar-se què fan els joves des que surten fins que tornen." • L'alcalde vincula l'aguant dels joves fins a la matinada amb el consum de substàncies. • Reconeix la dificultat de tancar locals que compleixen legalment amb les ordenances. Projectes Estratègics i Esport • Tabacalera: L'Ajuntament manté que qualsevol requalificació implica que l'edifici sigui de titularitat municipal. • Consorci del Transport: Crítica a la Generalitat per la manca de reunions (només una en 600 dies) i el retard en el projecte del bitllet únic. • Terrescavades: Prudència davant la judicialització del cas i defensa de la legalitat del vot del regidor Ángel Fernández. • Gimnàstic de Tarragona: Primícia sobre les obres del camp; l'Ajuntament aporta el finançament però la gestió i l'execució les farà directament el club.

  • 30'

    Línia Directa amb l'Alcalde: Mobilitat i Ciutat

    Gestió de l'Espai Públic i Mobilitat L'episodi se centra en la interacció directa entre l'alcalde de Tarragona i els ciutadans a través de trucades telefòniques, abordant diversos problemes d'infraestructura, incivisme i urbanisme. Seguretat i Incivisme • Es discuteixen les destrosses al mobiliari urbà, especialment a la plaça Josep Maria Salvador Pí, on es preveu instal·lar vigilància amb càmeres per identificar els infractors. • L'alcalde subratlla la importància de l'efecte sancionador i la responsabilitat dels pares en el cas de menors. • Es denuncia la brossa fora dels contenidors i la presència de persones que regiren les deixalles, creant brutícia addicional. Projectes Urbanístics i Equipaments • Residència Germanetes dels Pobres: Es confirma que el jardí és intocable i es mantindrà com a zona verda pública. • Equipaments esportius: S'anuncia que les obres de la piscina del Serrallo començaran durant l'any en curs, amb un model similar a la de Sant Pere i Sant Pau. • Mobilitat: S'analitza el retard de la variant de la N-340 i l'inici imminent de les obres a la Via Augusta abans de l'estiu. Queixes de Barri i Suggeriments • Millora de l'accessibilitat al Palau de Congressos mitjançant la revisió de l'ascensor i l'estudi d'escales mecàniques. • Problemes concrets de manteniment com clots a l'Avinguda Catalunya i la necessitat de més bancs i arbres a les zones d'ambulatoris. "L'única solució contra el vandalisme és l'efecte sancionador i el treball de filmació per saber qui és, perquè si no, no és mai ningú."

  • 35'

    Línia Directa amb l'Alcalde: El futur del Nàstic i Tarragona

    Resum de la Sessió de Participació Ciutadana En aquesta edició del programa Línia Directa, l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, respon a les inquietuds dels ciutadans sobre projectes urbanístics, esportius i de convivència. El tema central ha estat la presentació del projecte per al nou estadi del Gimnàstic de Tarragona, que ha generat un debat intens sobre el seu aforament, finançament i accessos. El Projecte del Nou Estadi del Nàstic L'alcalde ha defensat un model de camp totalment nou i no una simple remodelació. Els punts clau discutits inclouen: • Aforament i disseny: Es preveu una capacitat de 18.000 espectadors, tot i que inicialment se n'habilitaran uns 15.000. El disseny busca l'anomenat efecte pressió (el jugador número 12) amb una coberta rígida però fina. • Accessos i Aparcament: Es plantegen tres zones d'aparcament: a l'antic camp d'entrenament, a l'entorn de la ITV (per a autobusos) i un accés eventual pel Llorito. • Finançament: L'alcalde ha admès que la inversió, d'uns 3.000 a 4.000 milions de pessetes, serà assumida progressivament per l'Ajuntament a través dels impostos, ja que és un cost inassumible per als socis per si sols. Urbanisme i Manteniment de la Ciutat Diversos veïns han traslladat queixes sobre l'estat de certs barris: • Sant Pere i Sant Pau: Problemes greus d'aparcament durant els caps de setmana i la necessitat d'una rotonda davant l'institut per evitar accidents. • Part Alta: Consultes sobre la renovació del clavegueram i les escomeses antigues. L'alcalde ha demanat als propietaris privats que revisin les seves instal·lacions domèstiques. • Entorn de l'estació: Denúncia de la mala imatge d'un solar brut a la cantonada del carrer Orosio amb Apodaca. L'Ajuntament ha confirmat l'obertura de tres expedients al propietari. Altres Temes d'Interès • El Corte Inglés: Nadal s'ha mostrat convençut que la gran superfície s'instal·larà a Tarragona abans que a Reus, descrivint la polèmica actual com una campanya d'expectació publicitària. • Club Nàutic: Felicitacions al nou president (provinent de la secció de rem) i desig de consens per superar les disputes històriques entre les seccions de rem i vela. "No perdem els papers ni l'alegria amb el tema del Nàstic; farem les coses amb tranquil·litat i en etapes per poder-les assumir."

  • 34'

    Línia Directa amb l'Alcalde: Pla General i Civisme

    Gestió Municipal i Atenció Ciutadana L'alcalde de Tarragona respon en directe a les inquietuds dels veïns, centrant-se en la millora de l'espai públic, la neteja i el desenvolupament urbanístic. Durant la sessió, s'aborden queixes sobre l'incivisme i s'anuncien futures intervencions en diversos barris. Urbanisme i Infrastructures • Pla General d'Ordenació Urbana (POUM): L'alcalde explica que la complexitat legislativa ha retardat el pla, però preveu l'aprovació provisional i definitiva durant aquest any. • Bonavista: Es confirma l'arranjament de la plaça de la Constitució i la creació d'un nou aparcament. • Via Augusta: S'anuncia que les obres d'ampliació començaran abans de l'estiu després de finalitzar les expropiacions pendents. • Part Alta: Es projecta un nou centre cívic sobre el pàrquing Jaume I, amb estudis ja encarregats a una arquitecta local. Civisme i Convivència • Neteja i Rebuig: Es debat intensament sobre la brutícia als carrers. L'alcalde defensa la tasca dels serveis municipals i responsabilitza directament els ciutadans incívics: "Serem tan nets en funció de l'educació nostra... el culpable és el propietari que treu el gos i no recull les restes." • Codi de Bona Conducta: S'aprovarà un nou reglament de convivència que inclourà la responsabilitat directa dels pares pels actes vandàlics o danys al mobiliari fets pels seus fills menors. Mobilitat i Seguretat • Zones Blaves: Es revisaran algunes ampliacions d'horari en dissabtes que han generat queixes veïnals, tot i ser peticions originals dels comerciants. • Carrer del Comte: Es manté un seguiment tècnic estricte sobre l'estat dels edificis afectats per esquerdes, prioritzant l'ordre i la seguretat abans del retorn dels veïns.

  • 32'

    Línia Directa amb l'Alcalde Joan Miquel Nadal

    Resum de la Sessió de Control Municipal En aquesta edició del programa, l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, respon directament a les inquietuds dels ciutadans sobre urbanisme, esports i infraestructures clau per a la ciutat. Esports i el Nou Estadi del Nàstic • La ubicació del futur camp dependrà de la decisió dels socis, prioritzant l'accessibilitat, l'aparcament i la capacitat (17.000-20.000 espectadors). • Es planteja una remodelació integral que equival a fer un estadi nou sobre la base de l'actual a la Budallera. • Nadal fa una autocrítica severa a Tarragona Ràdio per l'excessiu focus periodístic en el futbol i el Barça, oblidant esports històrics com el rem o clubs de barri. Urbanisme i Seguretat • Presó: L'ajuntament ha ofert terrenys, però la competència final és de la Generalitat de Catalunya. • Torreforta: Els espais entre Torreforta i Riu Clar es destinaran a zones verdes i no a habitatges de luxe. • Seguretat: Es revisarà la situació d'un xalet abandonat al carrer Montblanc amb presència d'oques ocupes. Transport i Capitalitat • Consorci del Transport del Camp de Tarragona: S'explica que actualment els busos municipals no poden sortir del terme per llei, situació que se solucionarà amb el nou consorci. • Capitalitat: L'alcalde expressa un rebuig rotund a les declaracions de Xavier Sabaté sobre la co-capitalitat, defensant el rol històric de Tarragona. Manteniment i Cultura • Es reconeix el problema de la plaga d'estornells i la necessitat de més alarmes per espantar-los. • Es confirma que la Casa de la Festa s'ubicarà a la Via Augusta abans de finalitzar la legislatura. "Modificar el camp del Nàstic significa, per dalt de tot, fer-ne un de nou al mateix lloc."

  • 16'

    Consells de neu i activitats de Sant Silvestre

    Activitats de Sant Silvestre a Tarragona L'episodi comença repassant l'agenda de final d'any a la ciutat de Tarragona, destacant dos esdeveniments esportius tradicionals que tenen lloc el 31 de desembre: Cursa de Sant Silvestre: Una prova popular de vuit quilòmetres que recorre la zona del port, el Serrallo i la platja del Miracle. Enguany ha superat totes les previsions d'inscripció. Bany de Sant Silvestre: Una trobada a la platja del Miracle a la una del migdia per acomiadar l'any nedant, que inclou una copa de cava i neules per als participants. Manteniment i lloguer del material d'esquí En Joan Carles Castellull, de Neil Travel, explica la importància de tenir el material de neu en condicions òptimes tant per seguretat com per gaudir de l'esport: Lloguer vs. Compra: Per a aquells que esquien pocs cops l'any, el lloguer és l'opció més recomanable per disposar sempre de material revisat. Manteniment essencial: Cal revisar els esquís com si fossin un vehicle. És vital tenir les soles encerades (si estan blanquinoses estan resseques) i els cantells afilats per garantir l'adherència en neus dures. Seguretat: Un material mal cuidat impedeix dominar l'esquí, augmentant el risc de caigudes. "Els esquís s'han de cuidar com un vehicle, és un medi de transport... Si no tenim els cantells ben afilats, no els dominarem i ens podem fer mal." Curiositats i altres modalitats de neu L'interior dels esquís: Es revela que l'ànima dels esquís de gamma alta segueix sent de fusta, combinada amb materials moderns com la fibra de carboni. Raquetes de neu: Es presenten com una alternativa ideal per a famílies i persones que volen gaudir de la muntanya sense la necessitat d'un aprenentatge tècnic complex. Equipament tècnic: Es recomana el sistema de les tres capes per mantenir el cos sec i calent: Capa interior transpirable (per a la suor). Capa tèrmica (per a l'escalfor). Capa exterior (protecció contra vent i pluja).