Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

157-168 de 1379
  • 16'

    Josep Iborra i el 'Breviari d'un bizantí'

    Anàlisi del Guardó i la Situació Cultural al País Valencià L'entrevista se centra en la figura de Josep Iborra, guanyador del Premi Rovira i Virgili (dins els Premis Literaris Ciutat de Tarragona) amb la seva obra Breviari d'un bizantí. L'autor, reconegut acadèmic i assajista, reflexiona tant sobre el contingut de la seva nova publicació com sobre el complex panorama cultural valencià. L'estat de la cultura i la llengua al País Valencià Iborra exposa una visió crítica però matisada de la realitat actual, destacant diversos punts clau: Bloqueig polític: Denuncia que les institucions actuals no només no estimulen la cultura catalana, sinó que sovint actuen en contra, creant una atmosfera de confusió i pessimisme. Desinformació social: La falta de suport als mitjans de comunicació públics fa que la societat valenciana rebi una versió distorsionada de la seva pròpia llengua. L'herència de Joan Fuster: Es reconeix el fruit de l'esforç de generacions anteriors, tot i que l'autor admet sentir-se, en certa mesura, en un exili interior. Esperança en l'escola: Malgrat tot, destaca que l'ensenyament de la llengua a les escoles i l'alta productivitat literària actual són motius per a l'optimisme. Sobre l'obra: 'Breviari d'un bizantí' L'autor defineix el llibre com una sèrie d'apunts i especulacions sobre la cultura contemporània. El títol respon a la naturalesa dels textos: "És breviari perquè són textos breus, i bizantí perquè tracta qüestions estètiques, religioses i morals des d'un punt de vista paròdic i excèntric." L'obra es caracteritza per: Aforismes moderns: A diferència dels clàssics, busquen sorprendre el lector amb una mirada subjectiva i insolent. Narracions especulatives: Inclou versions insòlites de passatges evangèlics i reflexions sobre autors com Thomas Bernhard o Borges. Exploració del tòpic: Iborra utilitza la literatura per fer explotar les idees preestablertes i analitzar els absurds de la societat actual.

  • 15'

    Cicle de cinema dedicat al director Joaquim Jordà a la URV

    En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, José Carlos Suárez, director de l'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presenta el primer cicle del curs 2006-2007 dedicat a la figura i l'obra de Joaquim Jordà, cineasta català traspassat recentment. La figura de Joaquim Jordà L'entrevista destaca Jordà com un referent ineludible del cinema documental i un dels pares de l'Escola de Barcelona. Es defineix la seva trajectòria per: Un compromís social constant i una actitud de outsider contra els corrents establerts. La capacitat de transgredir la censura franquista mitjançant l'ús de l'imaginari social. L'ús del cinema per denunciar la realitat, fugint de les etiquetes i d'allò políticament correcte. Pel·lícules destacades del cicle Durant el col·loqui s'analitzen diversos títols fonamentals que es projectaran a l'aula: Númax presenta (1979): Una obra sobre l'autogestió obrera que va ser censurada i silenciada durant anys. 20 anys no és nada (2004): Seqüela on el director retroba els protagonistes de Númax per veure com ha canviat la societat. Mones com la Becky (1999): Un assaig potent sobre els límits de la psiquiatria i la lobotomia. De nens (2004): Un documental polèmic sobre el cas de pederàstia del Raval que posa en evidència el sistema judicial i la manipulació mediàtica i urbanística. L'auge del gènere documental Suárez reflexiona sobre l'èxit actual del documental a les sales comercials, atribuint-ho al fet que el públic està cansat de productes mediocres i busca realitats autèntiques. Cita Jordà com el precursor que va saber hibridar la realitat amb la ficció, influint en noves generacions de cineastes formats en el màster de la Universitat Pompeu Fabra. "Joaquim Jordà sempre va ser un outsider, un home que es va enfrontar contra el que estava establert."

  • 16'

    Campanya de la FUT per potenciar el comerç a Tarragona

    El comerç fa ciutat: Nova campanya de proximitat La Federació d'Unió de Botiguers de Tarragona (FUT) ha llançat una nova iniciativa sota el lema "Sense anar més lluny, al teu barri trobaràs de tot". L'objectiu principal és conscienciar els ciutadans sobre la importància del comerç tradicional i de proximitat davant l'arribada de grans superfícies. Punts clau de la campanya Atenció personalitzada: Es vol destacar el valor humà i el tracte postvenda que només ofereix el botiguer del barri. Recuperació del personatge de Maginet: S'ha escollit la figura mítica de Maginet Pela Canyes com a imatge corporativa per connectar amb la identitat tarragonina i les noves generacions. Esplai del comerç: Una iniciativa itinerant durant el Nadal per dinamitzar diferents espais comercials de la ciutat. Reptes del sector davant el Nadal L'entrevista amb la presidenta Esther Fernández posa de manifest dues preocupacions rellevants: Manca de personal: Hi ha dificultats per trobar venedors formats. Fernández assenyala que cal prestigiar la professió: > "Hauríem de fer veure a la gent que treballar en un comerç és una feina estable i que et permet guanyar-te bé la vida." Conciliació i horaris: Es discuteix la problemàtica del tancament del dia 24 de desembre i la competència amb les grans superfícies que no sempre respecten els horaris reduïts per a la conciliació familiar. Associacionisme i Administració Es fa una crida a la unió dels comerciants per actuar com un motor econòmic i social fort. Les relacions amb l'Ajuntament de Tarragona es defineixen com a positives, i s'espera que el nou govern de la Generalitat mantingui el suport al petit comerç com a eix vital de les ciutats.

  • 12'

    L'11a Setmana de la Ciència a Tarragona

    Presentació de l'11a Setmana de la Ciència En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el coordinador Carles García Mejado explica els detalls de la celebració de la Setmana de la Ciència a la ciutat. Aquesta iniciativa, que va néixer a nivell europeu, arriba a la seva onzena edició consolidada com un referent de la divulgació científica local. Objectius i Filosofia de l'Esdeveniment El propòsit fonamental de la Setmana de la Ciència no ha canviat des dels seus inicis: Establir vincles sòlids entre la ciència i la societat. Utilitzar un llenguatge planer i entenedor per explicar la recerca que es fa a les universitats i centres. Retre comptes davant la ciutadania sobre l'ús dels recursos públics destinats a la investigació. "Es tracta de saber-nos explicar allò que estem fent a les universitats, als centres de recerca, als museus... i de fer-ho amb un llenguatge que ho puguin entendre." Activitats Destacades El programa d'enguany combina la rigorositat acadèmica amb el vessant lúdic: Cicle de Conferències: Amb la col·laboració de la Fundació La Caixa, s'organitzen xerrades sobre la biologia del desenvolupament i l'evolució humana (el cas d'en Pau). Fira de la Ciència: Ubicada al nou recinte firal del Palau de Congressos (del 15 al 17 de novembre), oferirà activitats d'arqueologia, economia (simulacions de borsa), enginyeria i medicina. Tallers interactius: Destaca la participació del grup de l'Eudald Carbonell, amb demostracions de talla lítica i pintura rupestre. La Universitat Rovira i Virgili (URV) lidera la iniciativa, mostrant la seva potència com a quarta universitat catalana en recerca i la seva capacitat per apropar les humanitats i les ciències experimentals a tot el públic.

  • 21'

    Entrevista a Rafael Luna: El nou escenari de l'Entesa

    Rafael Luna analitza el futur polític de Catalunya El secretari general del Partit Popular de Catalunya i diputat per Tarragona, Rafael Luna, valora el context polític post-electoral abans de la constitució de la vuitena legislatura. Crítica a l'Entesa i a Convergència i Unió Luna defineix el nou govern no com un tripartit, sinó com l'Entesa, i preveu una legislatura centrada en la gestió davant dels "errors" del passat. Pel que fa a l'oposició, el diputat és especialment crític amb Convergència i Unió (CiU): Considera CiU com el gran derrotat de les eleccions. Retreu a CiU el seu intent de blindar-se davant de notari per no pactar amb el PP. Afirma que la credibilitat de CiU davant el PP és nul·la: "Quan algú tanca la porta, nosaltres no la tornarem a obrir. Ja no es pot parlar d'un pacte Convergència-Partit Popular." Una legislatura de política real Segons Luna, la vuitena legislatura serà molt diferent perquè s'ha superat el debat monolític de l'Estatut, que segons ell, ha "cremat" la vida política. El PP vol centrar-se en: Polítiques territorials: Com el desdoblament de la N-340 o la gestió de l'aigua. Problemes reals: Immigració, inseguretat ciutadana, sanitat i economia domèstica. Relació amb altres grups: Luna obre la porta a coincidir amb el govern o amb Ciutadans (en temes de bilingüisme) si les propostes s'ajusten al seu programa. Situació Municipal a Tarragona L'entrevista conclou amb la tensió al govern municipal de Tarragona. Luna dona suport total a Francesc Ricomà i critica l'alcalde Joan Miquel Nadal, acusant-lo d'anteposar els interessos de partit als de la ciutat per primer cop en la seva carrera.

  • 9'

    Lluís Soler i la vigència del mite del Comte Arnau

    El mite del Comte Arnau al Teatre Metropol L'actor Lluís Soler presenta al Teatre Metropol de Tarragona una adaptació de l'obra El Comte Arnau de Josep Maria de Sagarra, sota la direcció d'Antonio Calvo. L'espectacle és una aposta personal per transmetre la potència de la paraula i la mitologia catalana a través d'una interpretació en solitari. Una adaptació centrada en l'essència El text original de Sagarra, compost per un total de 10.000 versos, ha estat sintetitzat per oferir una experiència més propera a l'espectador modern: Reducció del text: S'ha passat dels 10.000 versos originals a uns 1.600, mantenint la integritat de cada vers i l'ordre original. Durada: L'obra té una durada aproximada d'una hora, temps que Soler considera idoni per captar l'atenció del públic sense saturar-lo. Estructura narrativa: Tot i ser un poema èpic i no una obra teatral convencional, Soler interpreta els tres personatges clau: el Comte Arnau, la seva dona Elvira i l'abadessa Adelaïs. El valor de la paraula i el clàssic Lluís Soler destaca que, malgrat les tendències actuals cap a l'espectacle fàcil, hi ha un públic fidel que busca la grandesa de la llengua: "Una obra es converteix en clàssica quan suporta la selecció natural que el temps implica; queden els textos que realment interessen a la societat perquè li diuen alguna cosa." L'actor posa en relleu la dedicació de Sagarra, que va esmerçar sis anys en aquesta obra per abocar-hi tota la seva saviesa sobre el vers i el dramatisme, influenciat per autors com Shakespeare o Dante. L'ofici de l'actor L'espectacle es planteja com una narració d'històries a l'estil antic, on l'actor utilitza diferents tons i veus per fer els personatges recognoscibles i "acolorir" el poema. Per a Soler, tornar a Tarragona és com tornar a casa, ja que hi manté un vincle afectiu des de la seva etapa d'estudiant a la Universitat Laboral.

  • 12'

    Estudi sobre la desigualtat de gènere a la URV

    Radiografia de la desigualtat a la Universitat Rovira i Virgili L'entrevista amb Emma Bassó desgrana els resultats d'una pionera autoavaluació a la URV sobre la situació d'homes i dones dins la institució. L'estudi revela que, malgrat la percepció de meritocràcia, existeixen barreres invisibles que dificulten l'ascens professional de les dones tant en el professorat com en el personal d'administració. Les dades de la desigualtat acadèmica L'informe mostra una realitat contundent sobre la distribució de poder i rangs: * Hi ha quatre vegades més catedràtics homes que dones. * Es detecta una sobrerepresentació masculina en les categories superiors de forma sistemàtica. * En algunes franges laborals, mentre el 40% dels homes promocionen, només ho fa un negligible 5% de les dones. Barreres en la conciliació i càrregues familiars Un dels punts clau és la diferent percepció entre gèneres sobre com la vida familiar afecta la carrera professional: * Les dones identifiquen clarament la maternitat i les tasques domèstiques com a frens per a la seva promoció. * Els homes no perceben que tenir una família els condicioni la feina, evidenciant una manca de coresponsabilitat en la gestió diària. El compromís institucional i el Pla d'Igualtat L'estudi no es quedarà en un calaix; la universitat ha pres la decisió de crear una comissió per elaborar un Pla d'Igualtat previst per al mes de maig. L'objectiu és revisar els mecanismes de promoció que generen desigualtats sense haver-hi, necessàriament, mala voluntat. "El que és important és voler saber com estem i, a continuació, decidir què podem fer." Finalment, es destaca que aquest problema és una tendència compartida a tota Europa, tot i que la URV presenta dades lleugerament millors que la mitjana espanyola en incorporació inicial de dones, malgrat que encara s'estanquen en les categories més baixes.

  • 16'

    Anàlisi del Nàstic: Empat davant el Deportivo i l'efecte del President

    Anàlisi del partit: Nàstic 0 - Deportivo 0 El programa repassa l'actualitat del Gimnàstic de Tarragona després de l'empat a casa contra el Deportivo de la Coruña. Malgrat no haver aconseguit la victòria, es destaca un canvi d'imatge positiu de l'equip, amb una actitud molt més competitiva. Aspectes clau de la jornada Millora en el joc: L'equip va demostrar identitat i implicació, generant nombroses ocasions de gol que no es van concretar per falta de punteria. Protagonisme de Càceres: El defensa va ser un dels jugadors més actius, arribant a tenir tres oportunitats clares per marcar en els minuts finals. L'anècdota de Caparrós: L'entrenador del Deportivo, Joaquín Caparrós, va sorprendre tothom signant autògrafs a uns nens en ple partit. L'Efecte Andreu i el vestidor S'ha comentat la intervenció del president, Josep Maria Andreu, que va baixar al vestidor per donar un "toque d'atenció" als jugadors. Segons els col·laboradors, aquest gest podria ser la causa de la reacció de l'equip a la gespa: "Tu com a treballador, si el teu jefe et pega un toque d'atenció, penses que et posarà el despide. El big boss va baixar al vestidor i la cosa ha canviat." Participació de l'afició i properes cites S'obre una votació via SMS al 5588 per escollir el millor jugador de la jornada, amb el sorteig d'una samarreta de la segona equipació (color mostassa). Proper repte: L'equip s'enfrontarà al Saragossa a la Romareda, un rival que actualment ocupa posicions de Champions. Entrevista exclusiva amb el president Andreu programada per al programa Sempre Nàstic.

  • 9'

    Primer aniversari de l'explosió a la Rambla Nova

    Ressenya del primer any de la tragèdia a Tarragona Es compleix un any de la deflagració al número 72 de la Rambla Nova de Tarragona, un incident que va colpir la ciutat i que va acabar amb la vida de cinc persones: la doctora Olga Aceves, els seus tres fills i el veí José Viendicho. Testimonis directes i situació actual Daniel Francino (General Òptica): Explica com el record de l'episodi és encara trist i traumàtic. La seva botiga va quedar destruïda i actualment operen des d'un local provisional a l'espera d'una possible reconstrucció que encara no té un projecte definit. Ramon Ferrer (Cafeteria Regina): Recorda el caos de la nit de l'explosió. Tot i que no hi va haver ferits a la terrassa per fortuna, l'establiment va patir danys materials i va estar tancat durant un mes per perill d'esfondrament de l'edifici veí. Estat de la investigació judicial El cas continua obert i sota instrucció judicial. Les principals claus són: Hipòtesi de la intencionalitat: Existeixen informes que suggereixen una possible manipulació de les canonades de gas, descartant un fet fortuït. La tesi del suïcidi: Tot i que s'ha especulat amb el suïcidi de José Viendicho, la seva família i el seu advocat defensen que va ser un accident i demanen més proves tècniques. Implicacions civils: Encara que la via penal quedaria extingida per la mort de l'inculpat, determinar la causa és vital per a les indemnitzacions de les assegurances. "Realment és un fet inusual i el record és bastant trist, és bastant dolent." Un any després, la normalitat sembla haver tornat al carrer, però el solar buit i el procés judicial actiu mantenen viva la memòria de la tragèdia. Demà es farà un funeral de record a l'ermita de Llorito a les 18:00 h.

  • 18'

    Tinet Jornada 2006: Futur mòbil i contingut digital

    Futur de la connectivitat mòbil i els continguts audiovisuals L'entrevista amb l'Amadeu Roig, responsable de comunicació de Tinet, se centra en la celebració de la Tinet Jornada 2006 a la Diputació de Tarragona. El tema central és l'evolució imminent de la tecnologia mòbil i com aquesta s'està convertint en la porta d'accés principal a internet per davant dels ordinadors convencionals. Els punts clau de la jornada: Democratització del mòbil: Amb un parc de terminals que arriba al 95% de la població, el mòbil supera amb escreix l'ordinador personal. Evolució de les pantalles: S'observa una tendència al creixement de la mida de les pantalles per facilitar el consum de continguts audiovisuals i la navegació web. Noves tecnologies de xarxa: Es parla de la transició del 3G cap al 3,5G i el futur 4G, que permetrà velocitats similars a l'ADSL domèstica en dispositius portàtils. Televisió i vídeo a la carta: L'adaptació de les empreses audiovisuals per oferir continguts en directe o descarregables (com el cas de YouTube o les plataformes de webcasting). "Si tot el que és internet ha de continuar funcionant només amb PCs connectats a una línia ADSL, no arribarem mai al 100% de la població; el mòbil és la solució per a la connectivitat total." Reptes i aprenentatges: Adaptació web: La necessitat que els llocs web s'adaptin a formats petits sense perdre la funcionalitat. Llenguatge audiovisual: L'usuari ha de passar de ser un simple espectador a aprendre la narrativa audiovisual per crear i compartir els seus propis continguts. Cerca i catalogació: El repte tècnic que suposa per a cercadors com Google indexar vídeos de la mateixa manera que ho fan amb el text.

  • 11'

    Jornades de Debat sobre el Món del Foc a Vila-seca

    El futur i la tradició del món del foc L'entrevista a Pep Enric Martí, president de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, detalla la celebració de les segones jornades de debat a Vila-seca. Aquesta trobada reuneix especialistes i representants de colles d'arreu dels Països Catalans per abordar els reptes actuals de la festa. Conceptes clau i terminologia Diables vs. Dimonis: Martí aclareix que no hi ha cap diferència funcional; la distinció és purament territorial. S'anomenen dimonis a l'Ebre, el País Valencià i les Illes, mentre que de Tarragona cap al nord predomina el terme diables. Vila-seca com a seu: El municipi ha estat escollit per la seva sensibilitat històrica amb la tradició i la seva ubicació geogràfica estratègica. Principals eixos del debat Els versots i els límits de la sàtira: Una de les taules rodones analitza el marc jurídic dels versots. > "El diable no pot dir tot allò que vol dir... es pot ironitzar sobre la funció pública d'un polític, però mai sobre la seva vida personal." Seguretat en les colles infantils: S'exposa el buit legal existent en la manipulació de pirotècnia per part de menors. La federació busca establir unes bases per a una futura regulació, tot destacant que en 25 anys la sinistralitat ha estat zero. Realitat del col·lectiu: Amb unes 300 colles i prop de 12.000 membres, el món del foc es consolida com un dels pilars més vius de la cultura popular catalana. Seguretat i pedagogia Es fa èmfasi en el fet que els diables utilitzen materials de classe 3, els mateixos que qualsevol adult pot adquirir legalment. La sensació de perill és sovint una percepció externa a causa de l'espectacularitat de la posta en escena, ja que les xifres reals mostren un risc baixíssim (0,06%).

  • 15'

    Dia Mundial de la Diabetis: Caminada i Pastisseria Adaptada

    Commemoració del Dia Mundial de la Diabetis a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Caterina Tomàs i l'Antonio Rodríguez, representants de l'Associació de Diabètics de les Comarques de Tarragona, detallen les activitats previstes per al Dia Mundial de la Diabetis (14 de novembre). Per facilitar-ne l'assistència, els actes centrals es traslladen a aquest diumenge dia 12. La 3a Caminada Popular L'activitat principal és una caminada que té com a objectiu donar a conèixer l'entitat i promoure els hàbits saludables, ja que, segons destaca l'Antonio: "L'exercici i l'alimentació són els pilars fonamentals per al control del sucre." Horari: Concentració a les 10:30 h i sortida a les 11:00 h. Recorregut: Des de la platja del Miracle fins a la Savinosa, anar i tornar pel passeig marítim. Dinar de germanor: L'acte clourà amb un àpat al Serrallo (cal confirmació prèvia). Innovació en Pastisseria: El projecte Mileni L'entrevista compta amb la participació del mestre pastisser Joan Carles Hernández, de la Pastisseria Mileni, qui ha desenvolupat una línia de pastisseria apta per a diabètics. Sabor autèntic: S'ha aconseguit mantenir el mateix gust que els dolços tradicionals, eliminant les barreres socials en celebracions i aniversaris. Disponibilitat: Tot i que es recomana l'encàrrec previ, per Nadal oferiran un assortiment complet de torrons i mantegades sense sucre. Trencant Estereotips i Estigmes Els convidats aprofiten l'espai per desmitificar la malaltia: Vida normal: Una persona amb diabetis pot estudiar, treballar i sortir de festa amb total normalitat si manté el seny. Mite del sedentarisme: Desmenteixen que els diabètics agafin més baixes laborals; de fet, al cuidar-se més, solen tenir millor salut general. Desconeixement social: Es lamenta que encara avui dia hi hagi gent que pregunti si la diabetis és contagiosa. Visibilitat: La Caterina subratlla la importància de normalitzar actes com fer-se el control de glucèmia o punxar-se insulina en públic (actualment amb dispositius molt més discrets que antigament).