Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

409-420 de 1379
  • 17'

    Cooperació i solidaritat de l'Ajuntament de Tarragona

    Ajuts al Tercer Món i el Consell Municipal de Cooperació L'Ajuntament de Tarragona destina anualment el 0,7% dels seus ingressos propis a projectes de cooperació i desenvolupament. Aquesta gestió es canalitza a través del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, un òrgan format per representants polítics i diverses ONG de la ciutat. Distribució del pressupost anual L'import total, que frega el mig milió d'euros, es divideix en tres grans eixos segons el consens del Consell: 70% per a projectes d'ONG locals: Destinat a iniciatives presentades per entitats tarragonines que treballen sobre el terreny (uns 345.000€). 20% per al Fons Català de Cooperació: Per mantenir la col·laboració amb l'organisme autonòmic. 10% per a emergències: Reservat per a situacions de crisi humanitària sobrevingudes. Projectes destacats i zones d'actuació Aquest any s'han aprovat 13 projectes que cobreixen àmbits com la sanitat, l'ensenyament, la construcció de pous d'aigua i la sensibilització. Els països que rebran més recursos són Cuba i el Perú, seguits d'altres zones com Nicaragua, el Sàhara, el Marroc o la República del Congo. Transparència i seguiment La regidora Maria Lluïsa Expósito subratlla que el seguiment dels fons és rigorós i es basa en la justificació amb factures originals. Tot i que l'ajuntament prioritza que els diners arribin íntegrament als projectes en lloc de finançar viatges de supervisió, l'expedient és totalment públic: "L'expedient està totalment obert a qualsevol ciutadà que vulgui saber com s'estan repartint aquests diners i quins són els projectes."

  • 23'

    Gastronomia d'Extremadura i el Parador de Mèrida

    Exploració de la Cuina Extremenya i Turisme de Qualitat Aquest episodi se centra en la rica herència gastronòmica d'Extremadura, especialment de Mèrida, combinant un concurs per a l'audiència amb una entrevista al director del Parador de Turisme de la ciutat. Concurs Gastronòmic: Gazpatxo, Migues i Pernil A través d'una dinàmica participativa, es repassen plats fonamentals de la regió: • Gazpatxo Extremeny: Es diferencia de l'andalús perquè els ingredients es trossegen en lloc de triturar-se. • Migues Extremenyes: Plat tradicional elaborat amb pa, xoriço, cansalada, pebre vermell i all. • Pernil Ibèric de Bellota: Producte estrella de la dehesa; el seu temps òptim de curació se situa entre els 18 i 24 mesos. Entrevista amb Eduardo Oriola, Director del Parador de Mèrida Eduardo Oriola descriu el Parador Via de la Plata, un establiment de quatre estrelles situat en un antic convent del segle XVIII: • Patrimoni Històric: L'hotel conserva el Jardí de les Antigüedades, que va ser el primer museu arqueològic de la ciutat. • Cultures Culinàries: Es destaca la celebració de jornades dedicades al tomàquet extremeny, un producte d'importància cabdal per a la regió. • Atractiu Turístic: La cuina es defineix com a substanciosa i calòrica (porc ibèric, xai, formatges com la Torta del Casar), però també diversa gràcies a la producció d'arròs i vins de la Ribera del Guadiana. "Extremadura no té platges, però el visitant se sorprèn per la qualitat del tracte, la monumentalitat i una gastronomia que és un nou món per descobrir."

  • 26'

    Gesti3 del Trànsit i Reforma del Mercat a Tarragona

    Balanç de la Mobilitat a la Part Alta Després de quatre mesos de la implantació de les noves mesures de trànsit, el tinent d'alcalde Raül Font realitza una valoració de "notable alt". L'objectiu principal no és la recaptació a través de multes, sinó l'educació viària i el canvi d'hàbits en una zona complexa que rep visitants de tota la província. Dades d'Actuació i Aparcament • S'han repartit 1.077 targes de circulació i 380 d'estacionament per a residents. • La Guàrdia Urbana ha formulat 1.551 denúncies per estacionaments prohibits o obstrucció de zones de vianants. • La zona blava ha millorat la rotació de vehicles, facilitant que els ciutadans trobin lloc per aparcar. L'Impacte del Pàrquing Jaume I Es preveu l'obertura de l'aparcament de Jaume I per al mes de setembre amb unes 500 places. Segons Font, aquest equipament serà clau per: • Resoldre les necessitats dels residents de la Part Alta. • Dinamitzar la restauració i els serveis administratius de la zona. Potenciació del Vehicle de Dues Rodes L'Ajuntament té l'objectiu d'arribar a les 2.000 places d'aparcament per a motocicletes. Es considera un vehicle prioritari per la seva eficiència en l'espai públic i el seu menor estalvi energètic. > "Volem potenciar la motocicleta perquè ocupa molt menys espai a la via pública i millora l'àmbit de relació ciutadana." Renovació del Mercat Central Com a president d'Espimsa, Raül Font detalla l'estat de la reforma del Mercat: • 197 paradistes dels 226 totals han confirmat que continuaran en el nou projecte. • La reforma busca modernitzar el servei, incloent obertura per la tarda i una mitjana superfície per ser competitius. • Font demana disculpes per les molèsties però insisteix que cal pensar en el conjun d'interessos dels consumidors.

  • 19'

    Actualitat i futur del Port de Tarragona amb Josep Anton Burgasé

    Resum de l'entrevista al president de l'Autoritat Portuària El president del Port de Tarragona, Josep Anton Burgasé, repassa els projectes urbanístics, els reptes d'infraestructura i les previsions de creixement de la instal·lació portuària en una conversa estratègica. Projectes de transformació ciutadana Remodelació del Serrallo: Les obres de la façana marítima ja estan en marxa i es preveu que finalitzin a la primavera de l'any vinent. L'objectiu és guanyar espai per als vianants i integrar millor el barri amb el port. Marina Port Tarraco: Aquest complex de luxe per a grans eslores s'inaugurarà oficialment a l'octubre, buscant un client internacional d'alt estànding. Problemàtica de l'aparcament: Es debat la baixa ocupació del nou aparcament del Moll de Costa. L'empresa Lubasa mantindrà el servei 24 hores durant uns mesos de prova per veure si l'activitat comercial el dinamitza. Reptes d'infraestructura i ferrocarril Soterrament i desviament: Existeix una incompatibilitat entre el tràfic de mercaderies per ferrocarril i el nou model turístic de la façana portuària. Dependència electoral: Burgasé assenyala que el context de les properes eleccions municipals pot retardar decisions clau sobre la façana marítima de la ciutat. "O creixem o quedem estancats; al Port de Tarragona tenim més demanda d'espais que possibilitats de donar-los." Creixement econòmic i futur (2025) Límit d'espai: Amb el port gairebé al límit de la seva capacitat terrestre, l'única via de creixement és cap al mar. Nou moll: Es preveu la construcció d'una nova plataforma de 22 hectàrees i el desenvolupament d'estudis d'impacte ambiental per a una gran expansió de cara al 2025. Tràfics punters: El port es consolida com un referent en granals (líquids i sòlids), amb la indústria petroquímica, el carbó i els vehicles com a motors principals. Es preveu tancar l'any superant el rècord històric de 32 milions de tones.

  • 17'

    Daniel Pita i el seu debut: Sueños para Recordar

    El debut cinematogràfic de Daniel Pita El jove realitzador tarragoní Daniel Pita, de només 25 anys, presenta el seu primer llargmetratge titulat Sueños para Recordar. Aquesta producció, que inicia el seu rodatge l'1 de setembre, representa un gran pas endavant després de la seva experiència en el món dels curtmetratges. Sinopsi i localitzacions La pel·lícula es defineix com una comèdia romàntica amb tocs de drama. La trama gira entorn d'un noi de Tarragona que escriu històries a internet i que sent una forta aversió pel món del cinema, i una actriu de Barcelona que, per apropar-se a ell, decideix adoptar una identitat falsa. Tarragona no és només l'escenari, sinó que esdevé una protagonista més amb localitzacions emblemàtiques com: * El Fortí de la Reina. * El Port Esportiu. * Barris com La Granja, Torreforta i Camp Clar. Producció i aspectes tècnics Un dels punts clau d'aquesta aventura és la seva viabilitat gràcies a l'era digital. L'ús de formats d'alta definició (HDV) ha permès abaratir costos mantenint una qualitat d'imatge i so professional. Pressupost: Aproximadament 24.000 euros, finançats en gran part de forma personal. Equip: Compta amb els actors protagonistes Marc Pujol i Maria Ibars, a més d'un equip tècnic que Pita considera la seva major fortalesa. Una anècdota amb Hollywood Durant l'entrevista, Daniel explica una curiosa història sobre com va intentar contactar amb l'agència de Jennifer Aniston per a un guió previ. Tot i que no va tirar endavant per manca d'una gran productora al darrere, va rebre una resposta que el va motivar a seguir lluitant pels seus somnis. "Tu has de creure que tens una mina d'or i entraràs en el club." Calendari i futur El rodatge finalitzarà a mitjans d'octubre de 2006, amb la previsió de tenir el projecte enllestit per a la primavera de 2007. L'objectiu final és fer una promoció forta per captar l'atenció de les distribuidores nacionals i fer una preestrena a Tarragona al juny.

  • 19'

    Luis César i el repte del Nàstic a Primera Divisió

    El Nàstic de Tarragona davant el seu retorn històric L'entrenador del Gimnàstic de Tarragona, Luis César Sampedro, analitza la situació de l'equip a pocs dies del debut a la Primera Divisió contra l'Espanyol. Després de més de mig segle d'absència, el club afonta la temporada amb el clar objectiu de la permanència. Objectius i Planificació de la Temporada La meta del 40: L'objectiu és assolir els punts suficients per a la salvació (unes 12 victòries i diversos empats) en un termini de 10 mesos. Equip sense fissures: Luis César posa èmfasi en la necessitat de ser un equip defensivament sòlid i difícil de batre per compensar la duresa de la categoria. Vagó de cua: L'entrenador és conscient que el Nàstic parteix des del "darrer vagó" de la lliga, a diferència de rivals com l'Espanyol, que juguen en una zona més còmoda. Mercat de Fitxatges i Plantilla L'equip encara busca equilibrar la plantilla abans de la fi del mercat: Lateral esquerre: Una prioritat absoluta a causa de les lesions i la falta d'efectius en aquesta posició. Un punta addicional: Es busca acompanyar a Portillo i Makukula per garantir el gol durant tota la competició. Hambre i il·lusió: El tècnic destaca que els nous fitxatges són futbolistes amb ganes de reivindicar-se a l'elit. El Paper de l'Afició i la Pretemporada "Tarragona ha d'anar de la mà: l'afició i l'equip. Si l'any passat van estar al 100%, aquest any han d'estar al 120%." Tot i els contratemps en forma de lesions durant la pretemporada (com els casos de Generelo o Mingo), les sensacions de joc contra equips com el Saragossa o el Vila-real han estat positives, deixant un grup "en procés de maduració" però competitiu.

  • 8'

    Festa Major de Roda de Barà: Tradició i Gresca

    Celebració de Sant Bartomeu a Roda de Barà La població costanera de Roda de Barà celebra la seva Festa Major en honor al patró, Sant Bartomeu. Durant set dies, el municipi s'omple d'una gran varietat d'actes pensats per a totes les edats, segons explica la regidora de turisme, Roser Izquierdo. La programació combina tradició local, espectacles de gran format i activitats esportives. Actes Destacats de la Setmana La gresca inclou una agenda molt atapeïda on destaquen: Cultura i Tradició: El pregó a càrrec del periodista Albert Castellón, l'actuació dels Falcons de Vilafranca, cercaviles de foc, bastoners i el tradicional pa beneit. Espectacles i Música: L'actuació del showman Jordi L.P., l'orquestra Meravella i la presentació de l'orquestra La Habana (novetat a Catalunya). Activitats Infantils i Joves: Una carpa de circ exclusiva per a nens, festes aquàtiques a la piscina i música a la platja per als joves. Esports: Homenatges a esportistes locals com Xavi Barrio (Fórmula 2000) i partits de futbol de veterans. "Els objectius d'aquesta festa és que participi tothom... tenim una varietat, tenim un ventall molt divers de tot el que seran les festes." Patrimoni i Atractius Turístics Més enllà de la festa, el programa convida a descobrir els tresors del municipi: L'Arc de Barà: Monument romà declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. El Roc de Sant Gaietà: Un nucli singular a la vora del mar que recorda l'estètica d'un poble espanyol en miniatura. Rutes verdes i barri antic: Espais per gaudir de la natura i la història de la vila. La celebració clourà amb el tradicional castell de focs artificials i el popular joc del Quinto el proper 3 de setembre.

  • 21'

    Concert de Sonosfèric Trio a Les Nits a Minerva

    Entrevista a Conrad Setó: Jazz d'autor a Tarragona El músic i promotor Conrad Setó presenta la proposta de Sonosfèric Trio, que actuarà en el cicle de concerts Les Nits a Minerva a Tarragona. El grup, format per Setó (piano), Lluís Cajal (contrabaix) i Xavier Pié (saxo), ofereix una visió del jazz que s'allunya dels estàndards convencionals per centrar-se en la composició pròpia i l'experimentació sonora. Característiques Distintives de la Proposta Absència de bateria: La falta de percussió permet al grup jugar amb el silenci i apropar-se a la sonoritat d'un grup de cambra, obligant els músics a treballar més profundament el so i el ritme intern. Ús de l'arc al contrabaix: A diferència del pizzicato habitual en el jazz, aprofiten la formació clàssica de Lluís Cajal per explorar noves textures. Equilibri entre improvisació i guió: Busquen que l'oient no percebi el pas de la part escrita a la lliure, creant una experiència fluida. Jazz d'autor: El repertori és majoritàriament original, fugint dels estàndards americans per oferir una "arquitectura musical" pròpia. La Música com a Ritual i Connexió Setó descriu la música com un llenguatge pur que permet una intimitat immediata entre els intèrprets. Defineix el concert com una litúrgia comunicativa on es busca el "foc", una metàfora de la pèrdua de la individualitat en favor del magma musical col·lectiu. "He passat tota la vida intentant arribar al foc; he estat molts anys veient la flama des de fora, ara ja estic dins del foc." Cultura a l'aire lliure i accessibilitat L'entrevista destaca el valor de realitzar concerts de format íntim en espais patrimonials i a l'aire lliure. Això ajuda a trencar les barreres de l'elitisme, permetent que un públic heterogeni (des d'experts fins a turistes o gent gran) connecti amb el jazz des d'una vessant sensorial, més enllà de la comprensió intel·lectual. Poesia i música El concert inclourà una secció especial on la paraula pren protagonisme amb la veu de Josep Urbano, interpretant poemes de: - Inma Pena Perpinyà - Agustí Bartra

  • 23'

    Mèrida: Patrimoni, Història i Rutes Romanes

    Descobrint la Magnificència de Mèrida En aquesta edició especial, el programa realitza un viatge exhaustiu per la capital extremenya, Mèrida, explorant el seu llegat com a ciutat Patrimoni de la Humanitat. El contingut es divideix en una part participativa amb oients i una entrevista detallada amb la responsable de turisme de la ciutat. Concurs de Coneixements Romans El programa interactua amb els oients a través d'un concurs centrat en la història i geografia de l'antiga Emerita Augusta. Els punts clau han estat: • Geografia fluvial: La confirmació del riu Guadiana com el curs d'aigua principal que travessa la ciutat. • Espectacles romans: La identificació de l'auriga com el conductor de les quadrigues i bigues al circ. • Mitologia i Temples: El debat sobre el Temple de Diana, un edifici dedicat realment al culte imperial però batejat popularment amb el nom de la deessa de la caça. Ruta Monumental amb Glòria Constantino La delegada municipal de turisme, Glòria Constantino Pérez, ofereix una guia professional pels espais més emblemàtics: • El Teatre i l'Amfiteatre: Destaca el festival de teatre clàssic que encara avui utilitza l'escenari original de fa 2.000 anys. • Museu Nacional d'Art Romà: Obra de Rafael Moneo, considerada una parada obligatòria pel seu valor arquitectònic i arqueològic. • El Circo Romano: Una de les estructures millor conservades del món, amb 400 metres de llargada on encara es pot apreciar l'espina central i part de la graderia. • Aqüeductes i Ponts: Es recomana especialment l'Aqüeducte dels Miracles i el Pont Romà sobre el Guadiana, que amb els seus 826 metres és un dels més llargs de l'antiguitat. "És impressionant veure una obra al teatre de Mèrida com a únic escenari del món on es pot contemplar el teatre clàssic en el seu lloc real." El Repte de les Excavacions Un tema recurrent és la comparativa entre Tarragona i Mèrida pel que fa a la convivència entre l'urbanisme modern i les restes arqueològiques. Ambdues ciutats comparteixen la realitat on qualsevol obra civil es converteix en un procés lent degut a les constants troballes de barris romans o estructures visigodes sota el paviment.

  • 6'

    L'arribada de Gil al Nàstic i el seu camí a Espanya

    L'adaptació de Gil al futbol europeu i la vida a Tarragona El jugador brasiler Gil, amb experiència prèvia al Corinthians, el Cruzeiro i el futbol japonès, explica el seu procés d'integració al Nàstic de Tarragona. Gil destaca que la seva estada al Japó va ser un repte cultural i esportiu complex, mentre que a Catalunya se sent més còmode gràcies a la facilitat de la llengua, el clima i la qualitat de la lliga. Objectius personals i la Selecció Brasilera L'atleta no amaga la seva ambició de retornar a la selecció del seu país, coneguda com la Canarinha: "La fita de tot jugador és arribar a jugar amb la seva selecció i jo ja he tingut la sort de fer-ho. Ara vull buscar una nova oportunitat." Per a Gil, el Nàstic és la vitrina ideal per mostrar el seu talent al futbol europeu i convèncer els seleccionadors brasilers, recordant amb felicitat la seva participació a la Copa de Confederacions i els seus gols internacionals. Connexions i entorn a la Lliga Espanyola Coneixences: El jugador ha compartit vestidor o s'ha enfrontat a estrelles com Ronaldinho, Robinho i Cicinho. Entorn: Descriu Tarragona com una ciutat tranquil·la, amb mar i un patrimoni històric fascinant que l'ajuda a sentir-se feliç fora del camp. Estadis: Expressa el seu entusiasme per jugar en escenaris mítics com el Camp Nou o el Santiago Bernabéu. El compromís amb l'equip Tot i les aspiracions individuals, Gil subratlla que el més important és el col·lectiu. El seu objectiu principal és que el Nàstic mantingui la categoria i realitzi una gran campanya a la Primera Divisió mitjançant el treball constant.

  • 8'

    La Festa Major de l'Arbós: Tradició i Rock

    Una de les festes més emblemàtiques del Penedès L'Arbós celebra la seva Festa Major en honor a Sant Julià del 25 al 30 d'agost. Aquesta celebració destaca per ser una de les més antigues i riques en folklore de Catalunya, servint de bressol per a nombroses entitats que mantenen viva la cultura popular durant tot l'any. Segons Josep Maria Gené, regidor de turisme de la vila: "Parlar de la festa major a l'Arbós és parlar de l'ànima de l'Arbós, perquè hi ha moltíssimes entitats que han sortit al voltant de la festa." Els pilars de la celebració Riquesa Folklòrica: Participació massiva dels Minyons de l'Arbós, el Ball de Bastons, el Ball de Diables, Gegants i el tradicional Ball de Sant Julià. Música i Rock: L'esdeveniment Arbós Sona 2006 porta grups com Obrint Pas, Che Sudaka i formacions locals durant tres dies de concerts. Actes Eclesiàstics: Destaca la missa solemne, les Completes amb el cant dels goigs i la processó de diumenge. Activitats Familiars: Espais com el Gest i Parc, concursos de pintura i la cercavila infantil dedicada als més petits. Patrimoni més enllà de la festa La vila ofereix atractius turístics rellevants durant tot l'any, com: El Museu de la Punta al Coixí i el peculiar Cau del Tauró. Arquitectura emblemàtica: la Giralda, les cases modernistes del carrer Major i les pintures gòtiques de l'església. Propostes curioses com la cronoescalada ciclista a la Badalota.

  • 22'

    Mèrida: Ciutat Patrimoni de la Humanitat i llegat romà

    Explorant la capital de l'antiga Lusitània En aquesta edició del concurs sobre les Ciutats Espanyoles Patrimoni de la Humanitat, el programa es trasllada virtualment a Mèrida, la capital d'Extremadura. L'episodi se centra en la riquesa arqueològica d'aquesta ciutat, destacant el seu teatre romà, considerat un dels millors conservats del món. Dinàmica del concurs i participació El programa ofereix als oients l'oportunitat de guanyar una estada de cap de setmana a un hotel de la ciutat protagonista mitjançant tres preguntes clau: Identificació de la ciutat: Es defineix Mèrida com la seu d'un conjunt monumental d'excepció. Data de reconeixement: Es recorda que Mèrida va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1993. Nom original: Es posa a prova el coneixement històric dels oients sobre el seu nom romà, Emerita Augusta, fundada per l'emperador Octavi August l'any 25 a.C. per a soldats llicenciats (emeriti). Connexió amb el Museu Nacional d'Art Romà L'episodi compta amb una entrevista a José María Álvarez Martínez, director del Museu Nacional d'Art Romà (MNAR), qui destaca diversos aspectes fonamentals de la ciutat: L'edifici de Rafael Moneo: Descrit com un referent de la museologia moderna que actua com el gran contenidor del conjunt arqueològic. Paral·lelismes amb Tarragona: Es comparen ambdues ciutats com els dos grans referents de la Hispania romana; Tarragona com la gran capital de l'Alt Imperi i Mèrida com la capital del Baix Imperi. Vida quotidiana i economia: El director detalla aspectes poc coneguts com l'existència d'inflació en l'època romana, la regulació de les hores de treball i l'oci a les termes. "Mèrida es va convertir en la primera capital efectiva de les Hispànies en ser nomenada seu del vicari de la diòcesi tras la reforma de Dioclecià." El llegat artístic Es fa menció especial a l'Escola de Retrats de Mèrida i a la seva col·lecció de mosaics, considerada la més important d'Espanya en quantitat i qualitat, amb exemples tan rellevants com el Mosaic Cosmològic de la Casa del Mitreo.