Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

529-540 de 1379
  • 12'

    Hermann Bonin i el rescat teatral de 'Nausica' de Joan Maragall

    El rescat d'una obra oblidada El director teatral Hermann Bonin presenta la seva nova aposta: la posada en escena de Nausica, una de les obres menys representades de Joan Maragall. Escrita el 1908 en la seva etapa de maduresa, l'obra ha estat tradicionalment considerada més com a poesia de lectura que com a text dramàtic, fet que n'havia dificultat la presència als escenaris des de principis del segle XX. Influències i intemporalitat Bonin destaca que Maragall va concebre aquesta peça sota la influència de la cultura germànica (especialment Goethe i Wagner) i a partir d'un esbós inacabat del mateix Goethe sobre l'episodi d'Ulisses. Estructura oberta: En no seguir els cànons dramàtics rígids de l'època, l'obra permet una lectura intemporal i moderna. Referents intel·lectuals: El projecte ha comptat amb la influència i el suport intel·lectual de figures com Palau i Fabre. Musicalitat: El text destaca per la seva estructura operística, on el vers de Maragall s'assimila a la música. Argument i personatges L'obra narra la trobada entre Ulisses, l'home madur que retorna de les seves aventures personificant la saviesa, i Nausica, una adolescent que simbolitza la pulsió per descobrir el món i fugir del seu entorn tancat. "Aquesta impossibilitat de trobar-se és la que genera el conflicte, la tragèdia." Repartiment i recepció L'espectacle compta amb un repartiment de luxe que inclou: * Lluís Soler com a Ulisses. * Sílvia Vélez com a Nausica. * Actors de renom com Fermí Reixac, Carme Sansa i Montserrat Salvador. L'estrena al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols va ser un èxit rotund amb una gran comunió amb el públic, a l'espera de la seva representació a Tarragona.

  • 10'

    2006-07-25 L'ENVELAT CAPÇANES

    La Festa Major de Capçanes i la seva Singularitat El poble de Capçanes, situat al Priorat, celebra la seva festa major l'últim cap de setmana de juliol en honor als sants Abdón i Sanén. Segons l'alcalde Jaume Pena, és una de les primeres celebracions de la comarca, fet que la converteix en un pol d'atracció per a tota la zona. Activitats Destacades La celebració combina actes tradicionals amb propostes lúdiques per a totes les edats: Activitats a l'embassament: Aprofitant l'aigua dels Guiamets, s'organitzen esmorzars i excursions en canoa. Balls i Cercaviles: Destaquen la cercavila amb els tambors de Marsà i el prestigiós Ball de Taules, on els veïns s'arreglen especialment i gaudeixen de canapès i cava a la seva taula reservada. Competicions i Gastronomia: Tornejos de botifarra, petanca per als més grans, correfocs amb els diables de Falset i la singular truitada popular, on es premia la truita més original. La Colla dels Barbis: Una Institució Local Un dels elements més característics és la Colla dels Barbis, un grup fundat als anys 40 per portar la gresca al poble després de la guerra. Ells s'encarreguen de l'últim dia de festa, conegut com la Diada dels Barbis: Organitzen la rua de tastets i tastavins pel poble. Gestionen el Gran Cos, una cursa popular de deu toms al recorregut de la processó on els premis són galls, conills i cebes. Trien la seva pròpia representant, la Pubilla Barbis. "Crec que van ser primers els Barbis de Capçanes que la nina Barbie; són una colla que va néixer a la postguerra per dedicar-se a la gresca." Entorn i Productes Locals Més enllà de la disbauxa, el municipi destaca per la qualitat del seu vi de fama mundial (amb un gran percentatge d'exportació) i les seves fonts medicinals com la de Santa Rosalia, malgrat que el seu cabal depèn de les pluges de l'estació.

  • 45'

    Cultura a Tarragona: Escola de Lletres i l'obra Nàusica

    Panorama Cultural de Tarragona L'episodi d'avui compta amb la presència de Jordi Girament, director del Festival d'Estiu, i Lourdes Malgrat, de l'Escola de Lletres de Tarragona. Es destaca l'èxit Growing de l'escola, que ha passat de 5 alumnes fundadors a més de 140 alumnes en el curs actual. L'Escola de Lletres i les "Lectures Calentes" L'Escola de Lletres celebra la seva festa amb una proposta innovadora a la plaça dels Sedassos: • Lectures Calentes: Una sessió de textos dramàtics i musicals realitzada pels alumnes. • Metodologia: Es treballa l'escriptura de manera metòdica per trobar la veu pròpia. • Noves disciplines: S'anuncien futurs tallers de lletres de cançons i cursos de parlar en públic amb l'Oriol Grau. El Retorn d'un Clàssic: Nàusica de Joan Maragall Es dedica una part central a la representació de Nàusica al Camp de Mart, dirigida per Germán Bonin. • Recuperació històrica: Es tracta d'una obra pòstuma de Maragall, considerada una de les tres grans tragèdies del teatre català, però poc representada durant el segle XX. • Argument: Narra la trobada entre l'adolescent Nàusica i l'Ulisses madur, explorant el xoc entre la ingenuïtat i l'experiència. • Elenc d'excepció: Amb actors de la talla de Lluís Soler, Sílvia Bel i Fermí Reixac. "És un clàssic maltractat que té una gran riquesa textual i una vigència absoluta en la societat contemporània." Altres esdeveniments del Festival d'Estiu El festival continua amb una programació intensa que inclou: • El grup argentí 34 Punyalades (tangos). • Concerts de músiques del món al festival QS. • La propera actuació de Cesària Évora, sent l'única data a Catalunya.

  • 16'

    L'Església de Sant Pere del Serrallo: 125 anys d'història

    Reedició d'una obra fonamental per al Serrallo Josep Maria Sabater Bosch presenta la reedició del seu llibre A vora la mar, un recull exhaustiu de notes i documents sobre l'església de Sant Pere del Serrallo a Tarragona. Aquesta nova edició sorgeix per la forta demanda dels veïns i la celebració del 125è aniversari de la construcció del temple. Orígens i context històric El naixement del barri: L'arribada del ferrocarril l'any 1868 va obligar els pescadors a desplaçar-se cap a unes barraques vora el mar, iniciant el que avui coneixem com el Serrallo. Fonaments sobre un fortí: L'església es va erigir sobre les restes de l'antic fortí del Francolí, destruït durant la Guerra del Francès. Impuls eclesiàstic: El bisbe Constantí Bonet i Sanuí va ser la figura clau que va facilitar el terreny i el finançament inicial per donar assistència espiritual als mariners. Arquitectura i construcció L'obra va ser projectada per l'arquitecte diocesà Ramon Sales i Ricomà, qui va combinar un estil neogòtic amb influències del modernisme. El llibre destaca detalls tècnics i curiositats: Documentació inèdita: Gràcies a l'arxiu de Sales i Ricomà conservat a l'Arxiu Arxidiocesà, s'han pogut recuperar plànols originals i plecs de condicions. Adaptació al medi: L'edifici es va construir a consciència per resistir la humitat i l'erosió marina, situant-lo per damunt del nivell del mar mitjançant una escalinata. Finançament: Es va completar gràcies al testament del bisbe Bonet i a les aportacions de gremis com el de Marejans i figures locals com l'Espinac. L'església com a centre social L'edifici no només va ser un centre religiós, sinó també una escola d'infants, convertint-se en el nus de la vida social i cultural del barri. Tot i que inicialment no era parròquia pròpia (depenia de Sant Joan), ha esdevingut el símbol de la identitat serrallenca. "L'església va ser el factor decisiu perquè el barri tirés endavant, oferint no només consol espiritual, sinó també acadèmic."

  • 21'

    Càceres: Patrimoni de la Humanitat i Candidata Cultural 2016

    Ruta per Càceres: Tradició i Patrimoni El programa radiofònic dedica aquest espai a explorar la riquesa cultural i històrica de la ciutat extremenya de Càceres, en el marc del concurs de les Rutes Espanyoles Patrimoni de la Humanitat. A través de la participació del públic i una entrevista institucional, es destaca el valor monumental d'una ciutat que aspira a ser referent europeu. Concurs Cultural: Coneixement Local S'han plantejat diverses preguntes als oients per posar a prova el seu coneixement sobre la ciutat: * Patró de la ciutat: S'ha confirmat que el patró és Sant Jordi, celebrant-se la festa grossa el 23 d'abril, coincidint amb la tradició catalana. * Heràldica: L'escut de Càceres conté les figures d'un castell i un lleó (León Rampante de Gules i un Castillo de Oro sobre fons atzur). * Arquitectura: El recinte emmurallat, accessible per la Porta de l'Estrella, és destacat per ser el conjunt d'arquitectura civil i religiosa del Renaixement més important d'Espanya. Candidatura Càceres 2016 L'entrevista amb Cristina Leirachà, regidora de l'Oficina de la Capitalitat, desgrana l'estratègia per esdevenir Capital Europea de la Cultura 2016: * El camí com a objectiu: Es subratlla que el procés de candidatura ja és beneficiós per a la ciutat, impulsant millores industrials, turístiques i d'infraestructures (com l'arribada de l'AVE i la construcció del nou Palau de Congressos). * Dinamització del patrimoni: Es promou l'ús dels espais monumentals per part dels ciutadans, no només per a turistes, mitjançant festivals com el WOMAD o el Festival de Teatre Clàssic. * Vintè aniversari: La ciutat prepara actes especials per celebrar els 20 anys de la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. "L'interessant és posar-se a treballar i, siguem o no Ciutat Europea de la Cultura, el que beneficiarà la ciutat és aquest camí recorregut."

  • 11'

    Prevenció i efectes de les onades de calor

    Gestió de les onades de calor al Camp de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'Antoni García, tècnic de la unitat de planificació de la regió sanitària, analitza la situació meteorològica actual i el funcionament del Pla d'actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS). Característiques de l'estiu actual L'expert destaca que, tot i que les màximes no són extremes, el problema principal d'enguany són les temperatures mínimes elevades (al voltant dels 25 graus) que, sumades a la humitat, dificulten el descans nocturn. Funcionament del Pla de Prevenció El pla es va crear arran de la greu onada de calor de l'any 2003 i s'estructura en diverses fases: * Fase 1 (Seguiment): S'activa a mitjans de juny per realitzar un seguiment diari de les previsions meteorològiques. * Fase 2 (Alerta): Es posa en marxa quan les temperatures superen els 35 graus a la costa o els 40 a l'interior de forma sostinguda. Comporta la intensificació de les mesures als CAP i residències. * Prevenció Activa: Els centres de salut identifiquen la població fràgil (gent gran, malalts crònics o persones que viuen soles) per fer-ne un seguiment domiciliari. Consells bàsics de salut Es recorden diverses recomanacions fonamentals per a tota la població: * Hidratació: Beure aigua i sucs, i evitar les begudes alcohòliques. * Hogar: Tancar persianes durant el dia i ventilar de nit. * Activitat física: Evitar l'esport i les sortides durant les hores d'insolació màxima (migdia). * Refugi climàtic: Buscar espais amb aire condicionat com biblioteques o centres comercials si no es disposa de refrigeració a casa. "L'any 2003 es va registrar un increment de la mortalitat del 53%... arran d'això s'ha pres tot aquest pla d'actuació."

  • 14'

    El Nàstic inicia l'estatge de pretemporada a Àustria

    Detalls de l'estatge del Nàstic a Àustria L'expedició del Gimnàstic de Tarragona viatja aquesta tarda cap a la regió de Caríntia, concretament a la zona de Klagenfurt, on realitzarà una concentració de 12 dies per preparar el seu retorn a la Primera Divisió. Logística i Entorn Viatge: Sortida des de l'aeroport del Prat cap a Viena i trasllat per carretera (285 km) fins a St. Veit an der Glan. Allotjament: L'equip s'allotjarà en un palauet del segle XIV a Diex (Dien's Good), amb instal·lacions d'entrenament properes. Clima: Es preveu una onada de calor a tot Europa que afectarà Àustria, amb temperatures que podrien arribar als 30 graus, contrastant amb el clima més fresc de l'estatge de l'any passat a la Cerdanya. Planificació Esportiva La rutina de treball, coordinada per l'empresa Football Empire, inclourà dobles sessions d'entrenament (9:00 h i 18:30 h). El calendari de partits amistosos confirmats és: 1. 27 de juliol: Contra el Treviso (Sèrie A italiana). 2. 30 de juliol: Contra el Calcio Catania (Sèrie A italiana). 3. 4 d'agost: Contra el Kärnten (Lliga Regional austríaca). Situació de la Plantilla Diego Torres: És la gran incògnita. Les negociacions per la seva renovació estan trencades per motius econòmics i el jugador s'ha negat a entrenar i, en principi, a viatjar a Àustria. Es rumoreja l'interès del Rayo Vallecano. Fitxatges: L'equip pateix falta de davanters. S'han mencionat noms com Albert Meyong Ze i John Aloisi, tot i que les negociacions són complexes. David Generello s'incorporarà demà directament a la concentració. "És un estatge que servirà per anar veient una mica aquest Nàstic 2006-2007, amb 6 cares noves i l'objectiu d'enllestir-ho tot per a la Lliga de les Estrelles."

  • 20'

    Com actuar en un accident de trànsit: Protocol PAS

    Prevenció i actuació davant d'accidents de trànsit En aquesta sessió informativa amb en Josep Sabat, oficial dels Bombers de la Generalitat, s'analitzen les reaccions habituals i els protocols de seguretat necessaris quan ens trobem amb un accident a la carretera. El missatge central és la importància de no actuar per impuls, sinó seguint un mètode rigorós per evitar el que s'anomena sobreaccident. El Protocol PAS La regla d'or de qualsevol servei d'emergència i que tot ciutadà hauria de conèixer és el protocol PAS: Protegir: Abans d'atendre ningú, cal assegurar la zona. Aturar el vehicle propi en un lloc segur, idealment fent de pantalla protectora abans de l'accident. Senyalitzar amb els triangles i posar-se l'armilla reflectant i les llums d'emergència. Alertar: Trucar immediatament al 112. És un telèfon únic europeu disponible les 24 hores. Cal facilitar la localització més precisa possible (direcció, punts de referència, fites quilomètriques). Socórrer: És l'últim pas i només s'ha de fer si es té la seguretat de no empitjorar les lesions. Consells clau per al socors "Si no sabem el que fem, la regla bàsica és no fer res." No moure els ferits: Una mobilització inadequada pot causar lesions medul·lars o agreujar fractures. Només cal treure algú del vehicle en cas de risc extrem (incendi o parada cardiorespiratòria). Control vital: Comprovar si la persona respira bé i retirar objectes de la boca (com pròtesis) que puguin causar ofegament. Suport emocional: Si el ferit està conscient, cal parlar-li i tranquil·litzar-lo mentre arriben els professionals. Cinturó de seguretat: En cas de bolcada, no cal treure's el cinturó immediatament sense ajuda, ja que la caiguda per gravetat pot provocar lesions cervicals greus. Reflexió sobre la seguretat quotidiana L'expert posa èmfasi en el fet que molts accidents no són causats per "bojos", sinó per errors humans diaris. Critica la manca d'ús del cinturó i la paradoxa de la sobreprotecció infantil: pares que mimen els fills però no els porten lligats correctament a les cadiretes per evitar que plorin.

  • 10'

    2006-07-24 ENVELAT RIU CLAR

    La Gran Celebració del Barri de Riuclar La Festa Major de Riuclar (Tarragona) es presenta com una celebració comunitària que va més enllà de la simple gresca, servint com a aparador de la xarxa social i els projectes treballats durant tot l'any. La presidenta de l'Associació de Veïns, Nativitat Hernández, destaca que l'objectiu principal és la cohesió veïnal i l'obertura del barri a tota la ciutat. Eixos Principals de la Programació Esport i Tecnologia (Dimecres): Inici de les festes centrat en tallers d'informàtica, jocs amb pantalles gegants i competicions de petanca, bàsquet i futbol. Emoció i Tradició (Dijous): Homenatge a la gent gran i actuacions de playback amb la participació intergeneracional de nens, joves i l'AMPA de l'escola. Gastronomia i Talent Local (Divendres): Jornada marcada per una musclada popular i la "Nit dels nostres artistes", amb actuacions exclusivament a càrrec de veïns del barri, incloent rumba gitana amb els grups Ninín con Chalanes i Caló. Plat fort i Joventut (Dissabte): Paella popular i gran concert nocturn amb el grup Rebojitos, buscant atreure el públic més jove. El Colofó: Foc, Aigua i Sentiment Grana L'element més distintiu de Riuclar és el seu final de festa el diumenge, definit com una "orgia de foc i aigua". Aquest acte combina: Correfoc amb tres colles de diables. Castell de focs i traca final. Dutxa col·lectiva amb canons d'aigua per refrescar els assistents. "Aquest any el llibre de festes és totalment vermell; hem volgut agrair al Nàstic de Tarragona els èxits que ha donat a la ciutat." Enguany, la celebració té un caire especialment esportiu amb l'homenatge al club grana, que protagonitza la portada de la revista del barri en lloc de les imatges tradicionals.

  • 23'

    Càceres: Patrimoni de la Humanitat i Destí Turístic

    Descripció General de l'Episodi Aquest episodi del programa matinal de Tarragona Ràdio inaugura una setmana dedicada a conèixer profundament la ciutat de Càceres, reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A través de concursos telefònics i una entrevista institucional, s'explora la riquesa històrica, el clima i la integració de la ciutat en xarxes turístiques estatals. Punts Clau i Concurs L'inici de l'espai se centra en la interacció amb l'audiència per identificar la ciutat protagonista, destacant dades geogràfiques i fites històriques: • Geografia i Extensió: Càceres és el municipi més gran d'Espanya amb 1.768 quilòmetres quadrats, situat a Extremadura entre la Sierra de la Mosca i la Sierrilla. • Reconeixement de la UNESCO: Es recorda que la ciutat va obtenir el títol de Patrimoni de la Humanitat el 26 de novembre de 1986. • Ruta de la Plata: La ciutat forma part d'aquesta històrica xarxa turística i de pelegrinatge que connecta el sud amb Santiago de Compostel·la. Entrevista amb l'Alcalde: José María Saponi L'alcalde de Càceres i expresident del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya comparteix la seva visió sobre la ciutat: El Grup de Ciutats Patrimoni "Espanya és el país on més monuments i ciutats hi ha declarats Patrimoni de la Humanitat de tota Europa." L'alcalde destaca la incorporació recent de Tarragona i Mèrida a l'associació, subratllant la importància de la col·laboració per a la preservació i promoció del patrimoni compartit. Atractius Turístics i Reptes • Conjunt Medieval: Està considerat com un dels millors conservats d'Europa, oferint un escenari únic per al Festival de Teatre Clàssic. • Candidatura Cultural: La ciutat aspira a ser la Capital Europea de la Cultura el 2016, compartint aquesta ambició amb altres ciutats del grup de manera no competitiva. • Gestió Sostenible: Saponi explica la dificultat d'equilibrar la preservació del patrimoni amb les necessitats d'una ciutat moderna i universitària al segle XXI. Propers Passos del Programa Durant la setmana, el programa ampliarà la informació amb entrevistes a la regidora de la Capitalitat Cultural, restauradors locals i responsables del sector hoteler per oferir una visió completa de l'oferta de Càceres.

  • 17'

    Projecte i calendari de la Casa de la Festa a Tarragona

    La Casa de la Festa: Un espai viu per a Santa Tecla El projecte de la Casa de la Festa de Tarragona es presenta com un dels eixos centrals de la regidoria de festes. A diferència d'un museu convencional, s'ha concebut com un espai dinàmic, pedagògic i viu que busca preservar el Seguici Popular i fomentar la interacció amb la ciutadania. Objectius i Filosofia del Projecte Divulgació del patrimoni: Donar a conèixer la història de la Festa Major tant a tarragonins com a turistes. Espai de trobada: Ser la seu i el lloc d'assaig per a les entitats que formen part del seguici. Relleu generacional: Garantir la continuïtat de la festa facilitant la incorporació de les noves generacions. Detalls Arquitectònics i Ubicació L'arquitecte municipal, Rogelio Jiménez, ha adaptat un antic concessionari de cotxes a la Via Augusta. L'edifici destaca per: Una façana de vidre que connecta visualment l'interior amb el carrer. Una estructura diàfana (sense pilars) a la zona posterior, ideal per guardar els elements festius. Prop de 900 metres quadrats distribuïts en una planta baixa per al públic i un primer nivell per a usos administratius i assajos. Calendari d'Obres i Gestió Tot i un retard de tres mesos a causa de patologies ocultes en l'edifici (com filtracions), la previsió actual és: Inici d'obres: Setembre, un cop obertes les pliques. Inauguració: Es preveu per al mes de març. Model de gestió: S'estudia l'externalització a entitats culturals especialitzades per garantir que l'espai tingui activitat constant durant tot l'any. "Volem que sigui un punt de referència no tan sols durant la festa, sinó durant tot l'any."

  • 13'

    El Nàstic presenta les noves samarretes de Primera

    Llançament de la nova equipació del Nàstic El Gimnàstic de Tarragona ha posat a la venda les seves noves equipacions per a la temporada en què el club torna a la Lliga de les Estrelles. El periodista Quim Pons s'ha desplaçat a la botiga oficial de l'Avinguda Catalunya per copsar l'ambient i conèixer els detalls de les peces. Característiques i disseny La nova col·lecció destaca per recuperar elements històrics i incorporar motius commemoratius: Primera equipació: Té un estil retro que recorda l'etapa dels granes a Primera Divisió durant els anys 40. Incorpora un coll tipus camisa i el color és un grana més intens. Segona equipació: De color daurat (batejat humorísticament com a "color mostassa"), simbolitza l'etapa daurada del club i la Costa Daurada. Es posarà a la venda el proper dijous o divendres. Detalls commemoratius: Les samarretes porten l'any de fundació (1886) i el de l'ascens (2006) al coll, a més del logotip de Tarragona 2016 per la capitalitat cultural. Preus i aspectes comercials En Lluís Sàbregas, responsable del club, ha explicat que s'ha buscat un preu competitiu de 50 euros per fer-les assequibles a l'afició, malgrat el salt de categoria. El primer comprador oficial ha estat José Félix Heráñá, que ha adquirit la XL grana i l'última blanca de la temporada passada. "Hem volgut fer una línia pròpia i exclusiva, unificant samarreta, pantaló i mitgetes en el color daurat per transmetre elegància." Noves aliances i patrocinis El club es troba en un procés constant d'actualització d'esponsors, destacant l'acord amb Televisió de Catalunya per lluir el logo de TV3 a la màniga. També s'han anunciat patrocinis específics per a l'estada de pretemporada a Àustria, com Caixa Tarragona i Turisme de Catalunya.