Dames i Vells: Tradició i humor a Santa Tecla

Preparatius del Ball de Dames i Vells per Santa Tecla En aquesta conversa amb Pere Navarro i Fermí Fernández, s'expliquen les novetats i l'essència del mític Ball de Dames i Vells de Tarragona de cara a les festes de Santa Tecla. Els convidats destaquen el caràcter irreverent, groller i passional que defineix aquesta tradició. Evolució i canvis en el ball Tot i mantenir l'estructura clàssica de fa més de 25 anys, el ball ha incorporat canvis necessaris per evolucionar amb la societat: Nous personatges: La incorporació de la Guàrdia Civil en el seu moment va ser polèmica, però ara és un element consolidat. Actualització temàtica: Enguany es tractaran temes com les bodes homosexuals, la situació del Nàstic, l'Estatut i el comiat de l'alcalde. Relleu generacional: Hi ha incorporació de nous actors que aporten frescor i ganes de jugar amb el públic. La polèmica de l'anònim Els integrants comenten amb humor la recepció d'un anònim que els criticava per ser "uns porcs" i fer nosa. Lluny d'ofendre's, ho consideren un senyal que la seva sàtira segueix sent incisiva: "El dia que fem uns Dames i Vells suavets, la gent deixarà de venir a veure'ns." L'espai i la interacció amb el públic Es descarta tornar al teatre Metropol de forma regular, ja que la força del ball resideix en el peu pla i el contacte directe als carrers de la Part Alta. La complicitat amb el públic és un element indispensable que només es treu en el format de carrer. Previsió en cas de pluja Si les condicions meteorològiques no permeten actuar a l'exterior, les representacions es traslladaran a la Sala del Tron per garantir que tothom pugui gaudir dels versots.

Activitats de motor i esport per Santa Tecla

Esdeveniments esportius de Santa Tecla L'episodi se centra en la presentació de dues de les grans cites esportives populars a Tarragona amb motiu de les festes de Santa Tecla: el Trial 4x4 a Bonavista i el Triatló Ciutat de Tarragona. Segon Trial 4x4 Club Tortuga Tot Terreny La Pilar i la Rosa, representants del Club Tortuga, detallen el funcionament d'aquesta competició de motor: Ubicació: Se celebrarà diumenge vinent a partir de les 10:00 h a l'aparcament del mercat de Bonavista. Prova: Consisteix en sis zones d'anada i tornada on es puntua l'habilitat; guanya qui té menys punts (penalitzacions per tocar cintes o fer marxa enrere). Vehicles: Hi ha categories per a cotxes de sèrie i preparats, amb un mínim de modificacions com rodes grans per superar el fang i l'aigua. Exhibició especial: Es realitzarà un "pic" o repte amistós entre el president del club i la seva filla, actual campiona, per mostrar les capacitats d'un vehicle Wrangler preparat. IX Triatló Popular - Memorial Laia Massó En Pep Calvet explica les característiques d'aquesta prova pensada per a la participació ciutadana: Distàncies assequibles: A diferència de les triatlons professionals, aquesta és popular amb 300 m de natació a la platja del Miracle, 18 km de bicicleta de muntanya (BTT) i 2-4 km de cursa a peu. Recorregut BTT: El circuit puja fins al Pont del Diable i el Mas de l'Àngel, seguint el llit del riu, el qual s'ha hagut d'adaptar lleugerament a causa dels últims aiguats. Inscripcions: Es poden fer de forma anticipada per 10 euros o el mateix dia de la cursa al parc del Miracle per 13 euros. "És una festa popular i ha de ser sempre nostra; vam optar per la triatló popular perquè fos assequible a tothom." L'afició pel motor i l'esport d'aventura es troben en un cap de setmana on s'esperen centenars de participants i una gran afluència d'espectadors per gaudir de l'espectacle a l'aire lliure.

Gimcana i història del Vespa Club Tarragona

El Vespa Club Tarragona i les festes de Santa Tecla En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Joan Antoni Porqueres, representant del Vespa Club, detalla les activitats que l'entitat organitza tradicionalment per a les festes de la ciutat. L'acte central és la gimcana vespista, una prova d'habilitat que se celebra diumenge a la Plaça del Mercat. Detalls de la Gimcana i Proves La gimcana està dissenyada per ser un espectacle visual i participatiu: Horari i lloc: Se celebra diumenge a les 11:00 hores a la Plaça del Mercat per no coincidir amb els castells. Participants: S'esperen una vintena de vespes provinents de Tarragona, Reus, Vila-seca i fins i tot Sabadell. Proves d'habilitat: Inclouen slàloms, xutar una pilota a una porteria petita, encistellar en una cistella de bàsquet i la curiosa prova de lentitud, on guanya qui triga més a recórrer 15 metres sense posar els peus a terra. Classificació: Es basa en un sistema de penalitzacions; qui comet menys errors guanya. Col·laboració Ciutadana i Social El club no només se centra en les motos, sinó que actua com a motor de voluntariat a la ciutat: Col·laboren en la Peonada Popular, carreres ciclistes i la cavalcada de Reis. L'entitat celebra enguany el seu 48è aniversari, amb l'objectiu d'arribar a les bodes d'or (50 anys). Molts dels seus socis participen també en el seguici popular, com en el cas del Lleó de Tarragona, que aquests dies visita les escoles. Passió pel Col·leccionisme Joan Antoni Porqueres comparteix la seva experiència personal com a vespista històric: "Tinc una Vespa 160 de color vermell amb 30 anys d'antiguitat, assegurada com a vehicle històric. He recorregut mig Europa amb ella, des de Roma fins al Marroc." L'entrevistat recorda amb nostàlgia com ha canviat la conducció i les carreteres des de la seva joventut i destaca que, tot i que ara el scooter s'usa més per treballar, el club manté viu l'esperit del col·leccionisme i la germanor.

L'esport a l'antiguitat: l'exposició Reflexos d'Apol·lo

L'esport com a herència cultural de Grècia i Roma Entrevista realitzada a Francesc Terrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), i Paloma Cabrera, comissària de l'exposició "Reflexos d'Apol·lo". La mostra, que s'inaugura a Tarragona amb peces provinents del Museu Arqueològic Nacional de Madrid, explora la transcendència social i cultural de l'esport en el món clàssic. Diferències entre el món grec i el romà Els interlocutors destaquen com la concepció de l'activitat física va evolucionar significativament: Grècia i l'esperit agonal: Es basava en l'amateurisme i la recerca de l'excel·lència física i moral (areté). L'esport tenia un fort component religiós i cívic, on l'atleta competia per la glòria de la seva ciutat. Roma i l'espectacle: El model romà va derivar cap a la professionalització i la masificació. L'esport es va convertir en un instrument polític de primer ordre, resumit en el concepte de panem et circenses (pa i circ). Estructura de l'exposició L'exhibició es divideix en cinc àmbits conceptuals per guiar el visitant: L'esperit agonal: El concepte de competició present en la guerra, la política i el mite. El gimnàs i la palestra: L'espai educatiu dels joves. Les grans competicions: Referències als Jocs Olímpics, Pítics i Nemeus. Premis i vencedors: La iconografia de l'èxit i el reconeixement social. Els ludicircenses: L'esport a Roma, destacant les curses de quadrigues i mosaics magnífics. "L'esportista grec no només practica per a si mateix, sinó per a la glòria de la seva ciutat; hi ha un esperit cívic comunitari que en el món romà es perd en favor de l'espectacle." Curiositats i presència femenina Es menciona que, tot i que l'esport era un àmbit eminentment masculí, existeixen excepcions mitològiques com Atalanta, l'heroïna que va vèncer herois masculins en la lluita, i celebracions rituals femenines com els jocs en honor a la deessa Hera a Olímpia.

75 anys de l'estàtua Els Herois de 1811 a Tarragona

Commemoració històrica i cultural a Tarragona L'episodi se centra en el 75è aniversari de la instal·lació de l'estàtua 'Els Herois de 1811', obra de l'escultor Julio Antonio, a la Rambla de Tarragona. A través d'una conversa amb Rosa Ricomà, directora del Museu d'Art Modern, i l'historiador Jordi Rovira, s'explora el significat d'aquest monument conegut popularment com els despullats. El setge de 1811 i el valor del monument L'estàtua commemora un dels episodis més tràgics de la ciutat: el setge de les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès. • L'holocaust tarragoní: La ciutat va perdre un terç de la seva població (més de 10.000 víctimes). • Simbolisme universal: L'autor va prescindir d'elements bèl·lics (trabucs o uniformes) per oferir una imatge de nuesa i puresa que representa la resistència popular i les víctimes de qualsevol guerra. • Finançament popular: El projecte es va sufragar gràcies a la renúncia del Comte de Rius al seu propi homenatge i a una col·lecta ciutadana. Polèmica i censura: La Lliga del Pudor Tot i que l'escultura es va acabar abans, la seva instal·lació es va retardar per qüestions morals: • Es va crear una 'Lliga per la defensa del pudor' que s'oposava a l'exhibició de figures nues a la via pública. • Algunes propostes curioses incloïen crear un tancat amb vigilància on només poguessin entrar majors de 21 anys. • Finalment, va ser la Segona República l'any 1931 qui va permetre la seva col·locació definitiva. Altres propostes: Santa Tecla i Josep Picard L'episodi també destaca el paper de la patrona a la ciutat i altres activitats culturals: • La curiosa anècdota de Sitges, que va canviar Santa Tecla per Sant Bartomeu com a patró després d'uns tràgics aiguats el 1874. • L'exposició antològica dedicada a Josep Picard, reconegut pintor i restaurador tarragoní, al Museu d'Art Modern. "L'estàtua no té identitat; en la seva nuesa, representen simplement les víctimes, fent-la una obra totalment contemporània."

2006-09-21 JUAN CORTES GOVERN CIVIL

Presentació del llibre sobre el Govern Civil de Tarragona L'entrevista se centra en la presentació de l'obra Gobierno civil de Tarragona 1957-1964 de l'arquitecte Juan Antonio Cortés. Aquest llibre forma part d'una col·lecció del Col·legi d'Arquitectes d'Almeria dedicada a edificis destacats de l'arquitectura espanyola del segle XX. L'edifici en qüestió, l'actual subdelegació del govern, és considerat una de les peces més rellevants de la modernitat arquitectònica a Espanya. Característiques singulars de l'edifici El projecte d'Alejandro de la Sota destaca per diversos motius: Modernitat precoç: Es va decidir construir un edifici d'estètica absolutament moderna i arriscada en ple rèmig franquista (concurs de 1956). Dualitat de funcions: L'arquitecte va aconseguir integrar en un sol bloc l'ús oficial (representatiu) i l'ús privat (habitatges per a les autoritats). Composició visual: Destaca la part superior en forma de cub que sembla "flotar" sobre una planta de vidre, creant una façana imponent davant la plaça Imperial Tàrraco. Connexions artístiques i contingut del llibre Cortés explora en el seu text la relació d'aquesta arquitectura amb moviments plàstics del segle XX: "Es podria veure la relació d'aquesta caixa tan pura que és el govern civil amb escultures d'Oteiza o quadres de Paul Klee." El llibre recull documentació inèdita, plànols, croquis originals i fotografies de la construcció. També inclou escrits de Josep Llinàs sobre la restauració dels anys 80 i detalls sobre el mobiliari original dissenyat expressament per a l'edifici. Reivindicació del patrimoni L'autor fa una crida a les autoritats per a una restauració integral tant de l'immoble com del seu mobiliari original, moltes vegades oblidat en dependències internes. L'objectiu és que els ciutadans de Tarragona aprenguin a valorar la transcendència internacional d'aquest "monument modern".

2006-09-21 EL PREGÓ + PREMI BALCÓ

Josep Maria Andreu: El present brillant del Nàstic

L'Èxit del Nàstic i el seu Impacte a Tarragona Josep Maria Andreu, president del Nàstic de Tarragona, repassa la situació excepcional que viu l'entitat. Després d'aconseguir l'ascens a la Primera Divisió en només quatre anys, el club no només s'enfronta al repte esportiu de mantenir la categoria a la "Lliga de les Estrelles", sinó que també recull els fruits d'una gestió basada en la humilitat i la unitat social. Reconeixements Històrics El club es troba en un moment dolç amb tres fites clau que coincideixen en el temps: - El nomenament d'Andreu com a pregoner de les festes de Santa Tecla. - La concessió de la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya, impulsada per la Federació de Penyes. - La consolidació d'una massa social de 12.500 socis. "El Nàstic és l'ambaixador de la nostra ciutat i ho hem d'aprofitar tots; és una promoció fantàstica." Valors i Identitat El president destaca que el Nàstic és vist com un club simpàtic i modest per la resta d'equips de la categoria. L'èxit recau en la capacitat de mantenir el club allunyat de moviments polítics, centrant-se exclusivament en el sentiment compartit. Andreu subratlla que el pregó de les festes serà un acte emotiu on parlarà "amb el cor" i posarà en valor l'esforç col·lectiu de 120 anys d'història.

Teatre aeri i música: La companyia Puja presenta 'K@osmos'

Explorant les altures amb la companyia Puja Des de la Rambla de Tarragona, els membres de la companyia d'origen argentí Puja (Gaston, Adriano i Pau) expliquen els detalls del seu sorprenent espectacle K@osmos. Aquesta proposta artística destaca per la seva complexitat tècnica i la voluntat d'unificar diverses disciplines en una experiència sensorial única. Els pilars de l'espectacle Teatre aeri d'alt risc: L'actuació inclou vuit actors que realitzen acrobàcies en una gran bola suspesa entre 20 i 50 metres d'alçària mitjançant una grua. Música en directe: Cinc músics interpreten una banda sonora original que fusiona estils tan diversos com la música clàssica, l'electrònica, el jungle i el rock. Enginyeria i poesia: L'obra utilitza artilugis complexos per traslladar la màgia del teatre de sala a l'esplendor de l'espai obert, creant una connexió entre el cosmos i el caos. Característiques de la producció "Compartim 40 minuts d'adrenalina constant... la gent no traurà la mirada del cel." Flexibilitat: L'espectacle s'adapta a les dimensions de cada plaça i marco arquitectònic, fent que cada representació sigui lleugerament diferent. Trajectòria internacional: Després d'actuar a Tarragona, la companyia portarà K@osmos a Holanda, Mèxic i Lleida. Futur: Ja estan treballant en una nova producció titulada Alicia en las alturas, una versió aèria del clàssic de Lewis Carroll. L'espectacle promet ser una experiència de 40 minuts d'impacte visual on la música i el moviment aeri interactuen en temps real.

Salvador Fa, Creu de Sant Jordi per la dansa

Entrevista a Salvador Fa sobre la Creu de Sant Jordi L'emissora Tarragona Ràdio entrevista Salvador Fa, director de l'Esbart Dansaire de Tarragona, amb motiu de la seva recent distinció amb la Creu de Sant Jordi, el màxim guardó que atorga la Generalitat de Catalunya. Els moments clau de l'entrevista: El guardó: Salvador explica que va rebre la notícia per telèfon de mans del conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Tot i la sorpresa inicial, es mostra molt agraït, tot i que considera que el reconeixement com a fill predilecte de Tarragona va ser el moment més emotiu de la seva carrera. Trajectòria de tota una vida: Amb més de 54 anys dedicats a la dansa tradicional, Salvador recorda que va començar a ballar als 10 anys seguint la tradició familiar iniciada pel seu pare l'any 1927. Recuperació del patrimoni: Durant l'entrevista es destaca la seva feina en la recuperació de danses històriques, especialment: El Ball del Sant Crist de Salomó (coreografia creada el 1972). Diversos balls per a l'Esbart de Tarragona: Pastorets, Set Pecats, Gitanes i Cossis. Llegat i futur: Malgrat la seva llarga trajectòria, Salvador afirma que no té intenció de retirar-se perquè se sent estimat i gaudeix de la feina. Pel que fa al futur, es mostra optimista respecte al relleu generacional al seu esbart, ara amb la presència de la seva filla i altres col·laboradors. "El meu ha sigut sempre fer ballar i divertir la gent ballant. No he treballat mai perquè se'm pagués res, ho he fet perquè m'ha agradat." L'acte oficial de lliurament tindrà lloc al Teatre del Liceu de Barcelona.

Prat de Comte: L'aiguardent com a beguda convidada

Recuperació d'una tradició mil·lenària L'aiguardent de Prat de Comte s'ha consolidat com un referent de la cultura popular de la Terra Alta. Segons explica Marc Campinya, regidor de la festa, aquest projecte va néixer de la voluntat de restaurar la destil·leria antiga i el forn de pa, recuperant una activitat agrícola que s'estava perdent. El que va començar com una iniciativa local ha esdevingut una gran celebració que té lloc cada mes d'octubre. Característiques i elaboració artesana L'elaboració de l'aiguardent segueix mètodes tradicionals basats en l'aprofitament del raïm i la destil·lació de la brisa: Varietat de productes: Es produeix aiguardent blanc (sec), d'herbes, de fruites i, darrerament, el torrat. Destil·lació en directe: Per a la promoció del producte s'utilitza un alambí portàtil, que permet mostrar l'ofici antic en fires i mostres. Comercialització: Des de 2005, el municipi ha començat a vendre el seu producte perquè els visitants se'l puguin endur com a record típic. Presència a les festes de Santa Tecla Enguany, l'aiguardent ha estat escollit com la beguda convidada a les festes de Tarragona. Per a l'ocasió, s'ha preparat una edició especial d'aiguardent de mandarina, un producte que va tenir molt d'èxit en l'edició anterior de la fira local. Durant la celebració, es preveuen fins a 3.000 degustacions, sempre sota el lema d'un consum responsable. "Donem a conèixer la nostra festa i un ofici que s'ha perdut per les aplicacions més industrials." Consells de degustació Marc Campinya recomana diferents maneres de gaudir de la beguda segons la seva tipologia: Aiguardent blanc i d'herbes: És preferible prendre'ls molt freds, directament del congelador. Licors de fruites: Es recomana una temperatura menys extrema per no perdre els matisos d'aroma i gust de la fruita.

La Baixada de l'Àliga: Tradició i Espontaneïtat

La Baixada de l'Àliga a Tarragona L'entrevista a Pitu Rovira, membre dels portants de l'Àliga, desgrana un dels actes més esperats i multitudinaris de les festes de Santa Tecla: la Baixada de l'Àliga des del Pla de la Seu. Com portar l'Àliga? Contràriament al que es pugui pensar, no cal fer cap instància ni tenir influències. L'acte es defineix per la seva espontaneïtat: Qualsevol persona que s'hi atreveixi pot intentar portar-la. L'organització és "anàrquicament ordenada"; es forma una cua natural per accedir-hi. Els balladors titulars s'encarreguen dels moments crítics: la baixada de les escales de la Catedral i el ball a la Plaça de les Cols per seguretat. Dades Tècniques i Seguretat L'Àliga és una peça imponent que requereix cura tant per la bèstia com per la multitud que l'envolta: L'element pesa uns 90 quilos. Els portants oficials ajuden a aguantar el pes perquè el participant no s'aafi i per evitar accidents en zones de gran aglomeració. Es calcula que més d'un centenar de persones participen en els dos trams del recorregut. Evolució i Cohesió de la Colla L'acte ha crescut amb la incorporació d'altres elements com la Mulassa, el Lleó i els Gegants, tot i que l'acumulació de gent segueix centrant-se en el primer element que baixa. Rovira destaca que la colla és un grup molt cohesionat, gairebé una família: "Tenim un grup bastant cohesionat... fins i tot arribem a fer colònies aligueres." Consells per a la Festa Per gaudir de la nit, es recomana anar amb ganes de passar-s'ho bé, mantenir un civisme moderat amb l'alcohol (el puntet de festa) i aprofitar el minut de glòria sota l'Àliga.