Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

781-792 de 1379
  • 14'

    Django Edwards i la Plaça Friki a Santa Tecla 2006

    L'arribada de la Fools Militia a Tarragona L'episodi se centra en la presentació de la Plaça Friki en el marc de les festes de Santa Tecla 2006. Enguany, la direcció artística recau en el prestigiós pallasso nord-americà Django Edwards, considerat un dels millors clowns del món. Detalls de la programació i l'espectacle La proposta de la Fools Militia (l'exèrcit dels bojos) destaca per diversos aspectes clau: Cinc espectacles diferents: No es tracta d'una funció repetitiva; la companyia ha preparat cinc muntatges diferents que inclouen des de números musicals elegants fins a propostes més transgressores. Varietat de registres: Els continguts van des de l'humor refinat ("cara A") fins a la provocació absoluta, incloent-hi nudisme o, com diu Edwards, "concerts de pets" ("cara B"). Rotació del públic: Per evitar les aglomeracions i colapses d'anys anteriors, l'organització obligarà a buidar la plaça després de cada número. Qui vulgui repetir, haurà de tornar a fer cua. Entrevista amb Django Edwards En una breu intervenció (amb traducció simultània), Edwards defineix la seva filosofia de vida: "Ser un 'fool' o un 'clown' és una paraula religiosa per a nosaltres; és una forma de vida que portem les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any." L'artista garanteix que a l'Antic Escorxador hi haurà rialles, provocació i anarquia, però sense arribar al caos absolut. Altres propostes culturals de Santa Tecla El programa també repassa altres punts d'interès de la festa major tarragonina: Circ Raluy: Es destaca la seva essència tradicional al Parc de la Ciutat, enguany amb la col·laboració dels Monti. La Cubana: Darrera oportunitat per veure l'obra Mamá, quiero ser famoso. Cultura popular: La presentació de la rèplica dels gegants Negrito i Negrita i el llibre sobre la història dels Voters d'Aïna Teixell.

  • 10'

    El Circ Raluy arriba a Tarragona amb 'Un mar d'il·lusions'

    La tradició de la cinquena generació Lluïsa Raluy, membre de la quarta generació de la cèlebre família circense, presenta l'espectacle itinerant "Un mar d’il·lusions". Amb el seu campament base establert a l'Aldea des de fa més de 35 anys, la companyia celebra actualment el seu 75è aniversari, mantenint viva l’essència del circ clàssic i tradicional. Un patrimoni històric sobre rodes El Circ Raluy no és només un espectacle, sinó un circ-museu. Alguns dels aspectes més destacats de la seva infraestructura són: Carruatges originals: Peces històriques de fusta restaurades, algunes fabricades l'any 1916 o 1927. Estètica clàssica: Interiors revestits de vellut i fusta, recreant l'atmosfera d'un teatre de l'òpera. Lentitud romàntica: La companyia viatja per carretera a poca velocitat per preservar la integritat dels seus vehicles antics. L'espectacle actual i la vida nòmada En aquesta gira per Catalunya, la companyia ha optat per un espectacle sense animals, adaptant-se a les normatives actuals i centrant-se en la qualitat artística. "La persona que està acostumada a viatjar tota la vida... avui obres la finestra i estàs a Tarragona, demà a Buenos Aires i demà passat a Oslo." Lluïsa destaca que el fil conductor d'aquesta temporada és l'humor, comptant amb la col·laboració de la reconeguda companyia de pallassos Monti & Cia. L'espectacle combina romanticisme, acrobàcies i clàssics del circ, garantint una experiència visual privilegiada al cor de la ciutat.

  • 22'

    L'ofici de boter a Tarragona: història i tradició

    Recuperació històrica de l'ofici de boter L'arqueòloga Ima Teixell i el mestre boter Joan Ibáñez presenten el llibre L'ofici de boter, el sisè volum de la col·lecció Titans. L'obra neix de la necessitat de documentar un ofici que està en vies de desaparició, ja que actualment queden molt pocs artesans a Catalunya que realitzin el procés de forma manual i no mecanitzada. Evolució i context històric Època Romana: Tot i la creença popular de l'ús exclusiu d'àmfores, els romans ja utilitzaven botes per al transport de cervesa i vi, especialment en zones com l'actual Alemanya. Edat Mitjana: L'ofici es consolida com un gremi potent. A Tarragona, els boters tenien un rol social clau, sent els encarregats de portar els gegants i participant activament en el Ball de Diables. Segle XIX i XX: Durant el boom de l'aiguardent i el vi, les boteries es concentraven principalment a la Part Baixa de Tarragona (barri del Port). El procés artesanal i la bota com a ésser viu Joan Ibáñez destaca que la construcció d'una bota és una tasca d'alta complexitat que requereix un coneixement profund de la fusta (principalment roure francès o americà i, antigament, castanyer). "Una bota és gairebé com un animalet domèstic; l'has de cuidar i mimar de forma diària perquè el vi no es piqui." Fabricació: Inclou la tria de la fusta, el domini del foc per donar forma a les dogues i el segellat. Manteniment: És vital evitar l'entrada d'aire per prevenir que el vi es converteixi en vinagre. Històricament, s'havien curat amb aigua de mar, tot i que actualment es prefereixen mètodes amb aigua calenta i amoníac per eliminar impureses. El declivi de l'ofici La davallada de l'ofici va començar amb la substitució de la bota de fusta per contenidors de plàstic i camions cisterna per al transport. Tot i l'actual auge del món del vi, la majoria de botes de criança es fabriquen de manera industrial o s'importen de França, deixant el boter artesà en una situació testimonial.

  • 4'

    La 'Conte Clada': Contes per a adults a Santa Tecla

    Torna la tradició dels relats a la Plaça Natzarens En el marc de les festes de Santa Tecla, Tarragona recupera una de les activitats més consolidades des de l'any 2001: la Conte Clada. Aquest cicle de narració oral, que tindrà lloc durant tres nits consecutives (dilluns, dimarts i dimecres), transforma la Plaça Natzarens en un espai de trobada per a l'imaginari col·lectiu. Detalls de la programació i narradors Les sessions estan pensades específicament per a un públic adult, amb una estructura de sessions compartides d'aproximadament una hora de durada: Dilluns: Carles Alcoy i Carme González obren el cicle amb relats sobre tòpics i quotidianitat. Dimarts: Imma Pujol i Montse Plana presentaran anècdotes personals i contes tradicionals recollits de l'obra de Joan Amades. Dimecres: Sessió especial amb la convidada Cessi Sitjà, narradora provinent de Girona. Continuïtat i ofici L'entrevistada, Imma Pujol, destaca la importància de la fidelitat del públic tarragoní, que omple la plaça edició rere edició. Així mateix, s'anuncia que el cicle tindrà continuïtat durant els mesos de tardor i hivern, possiblement al Teatre Magatzem, garantint el subministrament de contes a la ciutat durant tot l'any. "Sobre el títol del Carles Alcoy: Algunes taques són impossibles de treure sense fer malbé el teixit?" Tot i que tothom podria explicar un conte, l'Imma reivindica la professionalitat i la necessitat de comunicar dels narradors experimentats com a element diferenciador.

  • 8'

    Èxit dels Xiquets de Tarragona a la Diada de Festa Major

    Crònica de la Diada Castellera de Santa Tecla L'episodi analitza la recent Diada de Festa Major a Tarragona, destacant especialment la fita aconseguida pels Xiquets de Tarragona. Després d'anys de dificultats, la colla matalassera ha tornat a l'elit castellera amb construccions de gran dificultat. Els moments clau de la jornada El 4 de 8 amb l'agulla: Els Xiquets de Tarragona van aconseguir carregar aquest castell, una estructura que no assolien des de l'any 1997. Malgrat la caiguda final, va suposar una gran injecció d'adrenalina per a la colla. Actuacions locals: La Jove de Tarragona va tenir una jornada complicada en intentar el 3 de 9 amb folre, que va acabar cedint quan l'acotxadora es va fer enrere. Gama Extra: La Colla Vella dels Xiquets de Valls va portar el 4 de 9 amb l'agulla, que també va caure abans de ser carregat, tot i completar altres grans castells com el 3 de 9. La filosofia de la "llàstima" en el món casteller L'episodi destaca una frase de l'excap de colla Guillem Bartolí que es va convertir en el fil conductor de les entrevistes i la jornada: "Les places castelleres de llàstimes estan plenes." Aquesta expressió subratlla que en els castells, igual que en el futbol, no serveixen les excuses: un castell que cau poc abans de carregar-se té el mateix valor numèric que un que cau a l'inici. La saviesa popular castellera reflecteix així la duresa i l'exigència d'aquesta tradició. Pròximes cites El calendari no s'atura amb la vista posada en el Concurs de Castells que se celebrarà en dues setmanes, considerat l'esdeveniment de màxim vertigen per a totes les colles.

  • 17'

    Premis del Consell Comarcal del Tarragonès

    Guardons a la Recerca i la Creació Local L'episodi se centra en els recents guardonats pels premis anuals del Consell Comarcal del Tarragonès, destacant la importància del suport a la investigació i la cultura a la regió. L'entrevista reuneix perfils que van des de joves investigadores fins a figures consolidades de l'art i la història. Beques d'Investigació i el Reptes de la Recerca Les investigadores Estela Rodríguez i Cristina Magriñà han estat guanyadores de les beques de recerca d'enguany. Durant la conversa, posen de manifest la dificultat de fer recerca en ciències socials i humanes, comparant sovint la seva tasca amb la d'una "ONG acadèmica" per la necessitat constant de pidolar subvencions. Cristina Magriñà: Treballa sobre la Instrucció Pública a Tarragona (1857-1936), centrant-se en l'ensenyament primari i la formació de mestres. Estela Rodríguez: Desenvolupa un projecte sobre educació artística i diversitat cultural, utilitzant una metodologia etnogràfica per analitzar com l'art pot ser una eina de cohesió social a les escoles del Tarragonès. "Nosaltres, quan fem recerca a la universitat, som com una ONG acadèmica: anem demanant subvencions a tot arreu per poder tirar endavant." Reconeixement a la Trajectòria i la Difusió L'espai també compta amb la participació de dues figures clau en el teixit cultural tarragoní: Rafael Bartolozzi (Premi de Creació): L'artista i exalcalde de Vespella de Gaià reflexiona sobre la seva llarga trajectòria i la "generositat" mútua amb el territori. Defineix els premis en etapes avançades com un reconeixement que, a vegades, pot ser una responsabilitat feixuga. Rafael Gabriel (Reial Societat Arqueològica): Representa l'entitat guanyadora del Premi de Difusió. Destaca la tasca de l'entitat, que fa 162 anys que treballa, i la importància de publicacions com el Butlletí Arqueològic per projectar la recerca local a escala internacional.

  • 20'

    Josep Maria Güell: Trajectòria i Premi al Balcó 2005

    Reconeixement a la trajectòria de Josep Maria Güell En el marc de les festes de Santa Tecla, l'entitat Òmnium Cultural del Tarragonès atorga el prestigiós Premi al Balcó a l'intel·lectual tarragoní Josep Maria Güell. Aquest guardó, amb una tradició que es remunta a l'any 1978, reconeix la vàlua de ciutadans i entitats compromesos amb la cultura, la llengua i els valors socials de la ciutat. Els tres pilars de Josep Maria Güell El guardonat defineix la seva vida a través de tres eixos fonamentals que han marcat la seva petjada a Tarragona: El comerç: Durant dècades va regentar una botiga al carrer Sant Agostí, sent una figura activa en el teixit comercial local. La política: Va formar part de les primeres eleccions municipals democràtiques, exercint com a regidor durant vuit anys i treballant en projectes claus com la peatonalització de carrers. La literatura i la traducció: La seva faceta més destacada i el motiu principal del guardó. El mestre autodidacta de la literatura russa Güell és una figura singular en el panorama de les lletres catalanes pel seu paper com a traductor directe del rus. La seva passió va néixer de la lectura de Dostoievski, on va detectar la baixa qualitat de les traduccions indirectes de l'època. "M'havia d'aproximar a l'original. S'estava perdent molt en les traduccions que es feien llavors." Amb una voluntat de ferro, va aprendre el rus de manera autodidacta, copiant llibres i treballant amb diccionaris durant anys. Aquesta constància el va portar a traduir més de 50 obres i a col·laborar en diccionaris especialitzats, esdevenint un pont cultural entre Rússia i Catalunya en temps de postguerra i dictadura. La importància de la figura del traductor Durant l'entrevista es reflexiona sobre la invisibilitat dels traductors en el món editorial. Güell i el president d'Òmnium, Joan Andreu Torres, defensen que una bona traducció no ha de ser només tècnica o literal, sinó que ha de saber transmetre el pensament de l'escriptor com si aquest hagués escrit en català. El Premi al Balcó serveix, doncs, per treure de l'anonimat una tasca ingent i silenciosa que ha enriquit profundament el patrimoni literari del país.

  • 3h 8min

    Diada Castellera Santa Tecla 2006

    Retransmissió de la Diada de Festa Major a Tarragona L'episodi recull la retransmissió en directe des de la Plaça de la Font de la Diada castellera de Santa Tecla, amb la participació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i els Xiquets de Tarragona. La jornada destaca per la seva gran intensitat estratègica de cara al proper Concurs de Castells. Actuacions i moments clau de les colles • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Ha estat la colla més ambiciosa de la jornada. Tot i fer llenya en un intent molt proper de 4 de 9 amb el pilar, han aconseguit descarregar el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre (que s'ha mostrat lent però molt segur) i el 5 de 8. Han tancat amb el pilar de 6, demostrant una gran fortalesa psicològica. • Xiquets de Tarragona (Els Matalassers): Han estat els grans triomfadors locals. Han trencat el sostre dels últims 7 anys carregant el 4 de 8 amb l'agulla, un castell que no assolien des del 1999. També han descarregat el 2 de 8 amb folre i el 3 de 8, posicionant-se com la colla tarragonina amb millors resultats de la diada. • Minyons de Terrassa: Tot i portar un nombre de camises més ajustat, han demostrat una qualitat tècnica excepcional. Han completat una actuació impecable amb el 3 de 9 amb folre, el 5 de 8, el 2 de 8 amb folre i el pilar de 6, utilitzant estructures molt lleugeres i ràpides. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Ha viscut la cara amarga de la jornada. Després de fer llenya amb el 3 de 9 amb folre (que estava pràcticament carregat), s'han hagut de conformar amb el 2 de 8 amb folre, el 4 de 8 i el 3 de 8, acusant certes mancances psicològiques i falta de recanvis al pom de dalt. Anàlisi estratègica i futur "Les places castelleres de llàstimes estan plenes." Aquesta frase del veterà Guillem Bartolí resumeix el sentiment de la jornada, on els intents de gama extra han marcat l'agenda. Els cronistes coincideixen que aquesta diada consolida Tarragona com la capital del món casteller i serveix de termòmetre definitiu per al concurs que tindrà lloc en 14 dies.

  • 4'

    Intermón Oxfam presenta 'Les Cares de la Solidaritat' a Tarragona

    Exposició pel 50è aniversari d'Intermón Oxfam En el marc de les festes de Santa Tecla, l'Antiga Audiència de Tarragona acull una mostra especial que commemora el mig segle de trajectòria de l'ONG Intermón Oxfam. L'exposició, titulada comercialment com Les Cares de la Solidaritat, proposa una mirada reflexiva cap a les realitats del tercer món enmig de l'ambient festiu de la ciutat. Contingut i eixos principals La mostra no és només un recull històric, sinó que se centra en diversos pilars fonamentals de l'entitat: Fil conductor: L'exposició proposa un viatge visual per Nicaragua, un dels primers països on l'organització va començar a treballar i on encara manté projectes comunitaris. Format: Es basa principalment en fotografies, tot i que inclou material documental com revistes, fullets informatius, gràfics d'evolució i explicacions detallades sobre l'impacte de l'ajuda humanitària. Comerç Just: Hi ha un espai dedicat a la divulgació del comerç just, amb mostres de productes emblemàtics com el cafè i la xocolata. Caràcter itinerant i dates L'entrevistat, Rafa Santiago, destaca que Tarragona és una de les parades d'una gira estatal que recorrerà 27 ciutats. "Han estat 50 anys d'Intermón col·laborant amb la gent, ajudant-los per tindre una vida més digna." L'exposició romandrà oberta fins al 23 de setembre, coincidint amb la cloenda de les festes locals, moment en què la mostra es traslladarà cap a altres destinacions com Barcelona o Andorra.

  • 7'

    20 anys del Ball de Serrallonga de Tarragona

    Celebració de la Trobada de Balls de Serrallonga L'entrevista commemora el 20è aniversari de la recuperació del Ball de Serrallonga de Tarragona. Per celebrar-ho, s'ha organitzat una trobada excepcional a la ciutat amb la participació de gairebé tots els grups de Catalunya, convidant els assistents a gaudir d'una representació plena d'història i pólvora. Diferències i Evolució del Ball Jordi Serret, president de l'entitat, explica que cada colla té les seves pròpies dinàmiques i tradicions: Vestuari: Mentre que en algunes poblacions tots vesteixen igual, a Tarragona cada bandoler va personalitzat. Ús de la pólvora: La colla tarragonina destaca per la seva gran intensitat de foc, arribant a disparar uns 3.000 trets durant les festes de Santa Tecla. Parlaments: A Tarragona es caracteritzen per ser satírics i canviar cada any per criticar l'actualitat política i social, a diferència d'altres viles on es mantenen els textos històrics. La Llegenda de Joan de Serrallonga L'essència d'aquesta manifestació rau en la imatge romàntica del bandoler del segle XVII: "El Ball de Serrallonga és la representació romàntica del bandoler, del Joan de Serrallonga, que es va convertir en llegenda poc després de la seva mort." El ball escenifica com els nous bandolers expliquen els seus motius per ser acceptats a la colla del mític personatge. Actualment, el grup està format majoritàriament per gent jove, representant la tercera o quarta generació des de la seva recuperació. Actes de la Celebració Aquest diumenge a les 19:00h, des de la Font del Centenari, s'iniciarà una cercavila que recorrerà els punts emblemàtics de la ciutat fins a la Plaça de les Cols, on cada colla farà una mostra dels seus balls i parlaments.

  • 17'

    Festa per a Tothom: Inclusivitat a Santa Tecla

    Una festa sense barreres a Tarragona El programa Festa per a Tothom celebra els seus 16 anys d'història consolidant-se com un pilar fonamental per a la integració de les persones amb discapacitat durant les festes de Santa Tecla. Aquesta iniciativa, impulsada pel Servei Municipal del Discapacitat de l'Ajuntament de Tarragona, compta amb el suport estratègic de l'empresa Dow Chemical i la col·laboració d'entitats com l'ONCE. Eixos principals de la iniciativa Voluntariat corporatiu i local: Més de 40 voluntaris, incloent estudiants en pràctiques de Dow Chemical, ofereixen acompanyament físic i emocional, creant vincles personals amb els participants. Accessibilitat sensorial: Edició del programa de festes en braille i creació de làmines de bestiari en relleu (termoform) per a persones amb discapacitat visual. Interpretació del pregó i itineraris guiats en llengua de signes per a la comunitat sorda. Mobilitat adaptada: Suport logístic i econòmic per facilitar els trasllats de persones amb mobilitat reduïda severa. Valors i impacte social L'objectiu no és només l'acompanyament, sinó la normalització de la presència de persones amb discapacitat als espais públics més multitudinaris. Segons els assistents, l'experiència és enriquidora en ambdues direccions: "No és tan sols un acompanyament físic, sinó que els voluntaris i les persones afectades gaudeixen mútuament de les festes majors." La participació activa del col·lectiu desmunta la idea que les aglomeracions o la complexitat de la festa són barreres infranquejables, demostrant que amb la infraestructura i el suport humà adequats, la festa és realment per a tots.

  • 28'

    La Festa als Ulls: Fotografia i Identitat a Santa Tecla

    La Mirada Fotogràfica de la Festa i el Patrimoni El projecte La Festa als Ulls, liderat pel fotògraf tarragoní Pep Escoda, té com a objectiu convidar cada any un fotògraf estranger per oferir una visió externa i renovada de les festes de Santa Tecla. En aquesta edició, es creuen les mirades de l'italià Santo Di Micheli, que presenta els resultats de la seva experiència l'any anterior, i la jove fotògrafa Tania Mercadela, que tot just comença el seu recorregut per la ciutat. L'arquitectura industrial de Tarragona Pep Escoda presenta la seva exposició sobre l'antiga fàbrica de licores Chartreuse. L'obra, realitzada entre 2004 i 2006, és un recull poètic sobre el buit i la decadència d'aquest espai emblemàtic. • L'exposició consta de 12 fotografies que documenten el silenci de l'edifici. • Escoda reivindica la importància de preservar el patrimoni industrial com la Tabacalera o la Chartreuse. L'essència humana de Santa Tecla Santo Di Micheli inaugura la seva mostra al Pati Jaume I, centrada exclusivament en les persones més que en els actes folklòrics. • Presenta 150 fotografies, incloent-hi 100 retrats de tarragonins. • Di Micheli té l'objectiu de tornar personalment una còpia de la foto a cadascun dels protagonistes anònims. • Destaca la seva obsessió per la transparència de l'ànima a través de la mirada. Espiritualitat i Identitat Europea L'episodi explora la connexió entre les festes del Mediterrani i la religiositat popular: "No fotografio la festa, sinó la persona que mira la festa. La comunitat és el més important." • Santo Di Micheli destaca la força de la identitat catalana i la seva similitud amb Sicília. • Es discuteix un futur llibre sobre les 11 festes més significatives d'Europa i el seu vincle amb l'espiritualitat. La nova mirada: Tania Mercadela Residint actualment a Viena, la fotògrafa italiana inicia el seu projecte a Tarragona centrant-se en com la gent es relaciona i gaudeix en comunitat, buscant capturar l'alegria col·lectiva sense prejudicis previs.