Arxiu Sonor 2006 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006

·235 episodis

RSS

episodis

85-96 de 235

1 de juny del 2006
7'
Records de l'avi Ramon: Un viatge a l'Índia
Un viatge singular a Bombay L'avi Ramon relata una experiència viscuda fa anys arran d'un concurs organitzat en el context de les tertúlies de la Rambla i Ràdio Nacional d'Espanya. La seva dona va guanyar un viatge a la Índia, i ell va decidir pagar la seva part per acompanyar-la en aquesta aventura amb un grup d'unes quaranta persones. Contrastos i luxe a l'hotel Un dels punts que més destaca el Ramon és el fort xoc cultural i econòmic que va experimentar: El luxe extrem: Descriu un hotel de gran categoria on el servei era constant, amb personal que s'encarregava de qualsevol petita tasca. La realitat del carrer: Fora de l'hotel, es trobaven amb la pobresa extrema, gent vivint al carrer i les vaques sagrades campant lliurement, tenint preferència sobre el trànsit. Presència de celebritats: Com a anècdota, esmenta que l'artista Richard Guerra també s'allotjava al mateix hotel. La celebració d'un casament hindú fictici La part més curiosa de l'anècdota té a veure amb una celebració que havien de presenciar. Com que el casament hindú previst finalment no es va poder dur a terme, el grup de catalans va improvisar: Van vestir l'Eduard Rebassó (conegut pastisser de Tarragona) de nuvi hindú. El van pujar a un cavall amb un para-sol i ornaments tradicionals. La resta del grup es va vestir amb robes hindús (blanques per als homes i de colors per a les dones) i van desfilar ballant pels carrers de Bombay fins a arribar a la sala de festes. "Vam vestir l'Eduard Rebassó de nuvi, el vam posar dalt d'un cavall i nosaltres anàvem pel carrer amb vestits d'hindú apartant la gent."
1 de juny del 2006
8'
L'Avi Ramon a l'Índia: Anècdotes de casaments i temples
Un viatge pels records de l'Índia En aquesta conversa als estudis de Tarragona Ràdio, l'Avi Ramon recorda el seu viatge a l'Índia, compartint experiències que van des de celebracions luxoses fins a anècdotes humorístiques sobre la seva tornada a Tarragona. Celebracions i vida quotidiana a Bombay L'Avi Ramon descriu la fascinació que va sentir en participar en un casament tradicional hindú. El relat es divideix en diversos punts d'interès cultural: Festivitats i regals: Explica com va entrar en grans sales amb sillons i sofàs, on simulaven la compra d'articles locals com braçalets i collarets amb hindús vestits de gala amb turbants. Gastronomia: Tot i l'abundància d'espècies en el menjar local, recorda l'existència de restaurants de tipus europeu on se servia pasta i carn de manera similar a la nostra. Oficis curiosos: Destaca la figura dels rentadors manuals, homes que rentaven la roba a prop de zones d'aigua i l'estenien en espais enormes. L'anècdota de l'elefant de Tarragona Un dels moments més divertits de l'entrevista és el record de les transmissions en directe que feia via Londres fins a Tarragona a les dotze de la nit: Durant una connexió, l'Avi Ramon va fer la broma que estava intentant comprar un elefant autèntic per substituir el de cartró de la Cavalcada de Reis de Tarragona. La broma va ser presa amb tanta seriositat per alguns oients a la seva tornada, que fins i tot li preguntaven pels detalls de la compra i el seu elevat cost de transport. Els temples budistes ocults L'Avi Ramon tanca la seva intervenció parlant de la visita a l'interior del país, on va descobrir temples budistes tallats directament a la pedra: "Un oficial anglès, seguint el rastre d'un tigre de Bengala, va descobrir un temple que havia quedat completament tapat per la vegetació." Remarca la grandiositat de les figures de pedra i la tècnica de reflectaris que usaven els antics constructors per il·luminar l'interior amb miralls i metalls sense electricitat.
1 de juny del 2006
8'
Memòries de la Guerra Civil i acollida a Tarragona
Records d'una Tarragona en guerra L'episodi comença amb una felicitació afectuosa pel sant de l'Isidre, marit de la interlocutora, que serveix per obrir un espai de records personals de l'Avi Ramon. A partir d'aquí, la conversa deriva cap a la transformació social i urbanística de Tarragona durant la Guerra Civil Espanyola. L'edifici de les Teresines i la revolució Es destaca la rellevància històrica de l'edifici de les Teresines (o Teresianes) i la seva zona d'influència: * La presència de l'estàtua dels despullats, que en el seu moment va ser motiu d'escàndol per la nuesa de les figures. * La transformació de l'edifici en la CASA DEL POBLE durant el conflicte, esdevenint la seu d'organitzacions com la UGT, CNT, FAI i el POUM. * L'atmosfera del moment, amb noies milicianes joves i el contrast entre el seu aspecte i l'exaltació política del carrer. L'acollida dels nens refugiats Un dels punts més emotius és el relat sobre l'arribada dels nens dels extraradis de Madrid que fugien del setge: * Tarragona i Catalunya són descrites com a terres d'acollida històrica. * Les famílies tarragonines anaven a buscar aquests infants per cuidar-los o adoptar-los temporalment. * L'Avi Ramon comparteix l'anècdota de la seva mare, qui, malgrat les dificultats econòmiques, va voler acollir una nena per evitar que la separessin del seu germà. "Catalunya era el lloc on sempre hem acollit la gent que ha vingut aquí... es van formar famílies i ningú es va sentir estrany." La postguerra i l'Auxili Social Finalment, es narra l'entrada dels nacionals i la gana que va marcar l'inici de la postguerra: * El repartiment de bocates de tonyina i taronja des de camions, que la gent recordava com un luxe després de les privacions. * La creació de l'Auxili Social, on les famílies feien cua amb pots i plats per rebre racions de menjar preparades en calderes.
1 de juny del 2006
9'
Postguerra a Tarragona: Auxili Social i l'estàtua dels Despullats
Memòria històrica de la Tarragona de postguerra Aquesta conversa entre l'avi Ramon i el seu interlocutor recupera fragments de la vida quotidiana i el paisatge urbà de Tarragona després de la Guerra Civil. Es destaca el paper de les institucions d'ajuda i la polèmica al voltant de certs monuments de la ciutat. L'assistència social: Auxili Social i la Sabinosa En un context de precarietat absoluta, l'assistència pública jugava un paper crucial per a la supervivència de moltes famílies: Auxili Social i la Secció Femenina: S'explica com moltes noies havien de fer el servei social per poder treballar o estudiar, ajudant en menjadors infantils i centres d'acollida. Pobresa i solidaritat: Es recorda la figura de la família Castellarnau, que va donar recursos perquè els més necessitats tinguessin un plat de sopa calent. Refugis infantils: L'avi esmenta l'ús de cases com la Casa Ixart al carrer Cavallers, incautada durant la guerra, com a internat per a nens orfes o rebels. El preventori de la Sabinosa: Molts dels nens amb problemes de conducta o malalties com la tuberculosi eren traslladats al preventori antituberculós de la Sabinosa, que també va servir d'hospital militar. L'art sota la lupa: L'estàtua dels Despullats L'episodi dedica una part central a la història del monument als Herois de 1811, conegut popularment com l'estàtua dels Despullats: Censura i puritanisme: L'escultura de Julio Antonio va generar un gran rebombori per mostrar cossos nus. A causa de la moral de l'època, va estar guardada en un magatzem municipal i no es va poder instal·lar fins a l'arribada de la Segona República. L'artista: Es fa un retrat de Julio Antonio, destacant el seu talent precoç des que era un nen a Tarragona i la seva posterior introducció en els cercles bohemis de Madrid a través de la Colombina. "Hi havia més puritans que d'això... segons el règim que hi havia, doncs clar, hi havia més prevenció." Anecdotari urbà: El nen que fa pipí Finalment, es comenta de passada la curiosa història d'una estatueta similar al Manneken Pis de Brussel·les, que es va perdre i va ser trobada per uns veïns en un racó dalt d'una casa, fet que va donar lloc a la seva instal·lació definitiva.
1 de juny del 2006
7'
L'Avi Ramon i la seva connexió amb l'Havana
Memòries de Cuba i la cançó del meu avi En aquesta conversa, l'Avi Ramon recorda amb emoció les seves vivències a Cuba i la forta vinculació que hi ha entre els catalans i l'illa caribenya. L'episodi s'inicia amb la melodia de l'havanera El meu avi, una peça que desperta records profunds sobre la història compartida i els familiars que van marxar a buscar-se la vida a les antigues colònies. Reflexions sobre la història i la política L'Avi reflexiona sobre com la història sovint s'escriu segons els interessos de qui governa. Destaca diversos punts clau: El patiment dels soldats a Cuba, mentre l'aristocràcia a Madrid celebrava festes per recollir fons. La falta de cura i atenció per part d'Espanya cap a les seves colònies (Cuba, Filipines i l'Àfrica). La forta presència de catalans en el conflicte cubà. L'anècdota del cognom Martí Un dels moments més curiosos del relat és el viatge de l'Avi Ramon a l'illa, on el seu cognom, Martí, li va obrir moltes portes a causa de la veneració dels cubans per l'heroi nacional José Martí: "Vostè és Martí? Home, el nostre heroi!" Aquesta coincidència nominal li va permetre rebre un tracte preferencial, com l'accés a biblioteques tancades al públic o el carinyo immediat de la gent local, que el considerava gairebé "un de la casa". La calidesa del poble cubà L'Avi descriu els cubans com a gent oberta i carinyosa, recordant moments de convivència a llocs emblemàtics com la Bodeguita del Medio o el Tropicana. Malgrat les diferències polítiques, que ell prefereix deixar de banda per evitar maldecaps, destaca l'agermanament i la facilitat per establir lligams personals mitjançant la xerrada i la proximitat humana.
1 de juny del 2006
7'
Memòries de Cuba: Postals, Història i el Vaixell Català
Un viatge en el temps a través de Cuba L'avi Ramon comparteix les seves vivències i records del seu viatge a Cuba, utilitzant unes postals antigues com a fil conductor per descriure la realitat de l'illa, el contrast entre el passat i el present, i la petjada de la història en els seus carrers i la seva gent. La història del vaixell català i el conflicte amb els EUA Un dels punts centrals de la conversa és el record d'un cèlebre vaixell català a l'Havana, que va tenir un paper rellevant durant el bloqueig nord-americà: El vaixell s'encarregava de portar subministraments i materials de l'exterior de forma camuflada. Finalment, va ser localitzat i enfonsat per les forces dels Estats Units. L'avi comenta com els americans van utilitzar l'excusa de l'enfonsament de vaixells (com el Maine) per culpar els espanyols i iniciar la guerra. Experiències personals i la societat cubana L'avi Ramon destaca l'hospitalitat i el caràcter del poble cubà, recordant moments de la seva estada: Convivència: Relata com ell i la seva dona passejaven amb total tranquil·litat, fins al punt que alguns turistes els confonien amb locals i els demanaven indicacions. Tradició i cultura: Menciona la seva participació en demostracions de la canya de sucre i les visites a llocs emblemàtics com l'òpera o centres culturals d'antics colons gallecs. La visió del poble: Reflexiona sobre com la propaganda i les promeses polítiques (tant d'americans com de líders locals) afectaven els pagesos i la gent humil. "Els cubans saben ben bé d'on venen i dedueixen per on van; tenen la seva història molt clara." La petjada del temps a l'Havana El diàleg subratlla com, malgrat l'explotació turística moderna en zones com el Malecón, molts racons de Cuba mantenen la seva essència intacta, com si el temps s'hagués aturat en aquelles postals de terratinents a cavall i carretons als carrers.
1 de juny del 2006
8'
Viatge a l'Havana: Vivències i records de l'Avi Ramon
Un recorregut per l'Havana autèntica de la mà de l'Avi Ramon L'Avi Ramon ens convida a viatjar a través de la seva memòria per descobrir una Cuba plena de contrastos i humanitat. En aquesta conversa, es destaquen les anècdotes viscudes en espais que sovint queden fora de les rutes turístiques convencionals, subratllant la riquesa de la convivència directa amb la població local. Espais culturals i d'oci El Teatre i els decorats: L'Avi explica com va tenir accés als bastidors d'un teatre important, on va poder compartir coneixements sobre la pintura de decorats amb els mateixos artistes, gràcies a la seva inquietud personal i passat vinculat al món de l'espectacle. Música i ball: Recorda amb alegria com es va deixar portar pel ritme cubà en un pati on una antiga artista de la televisió, ja en la seva etapa de decadència, el va animar a ballar al mig d'una placeta. Arquitectura i paisatge urbà "Si tanques els ulls i escoltes segons quines coses... sembla que el temps no hagi passat a Cuba." Es descriu el contrast visual de les cases colonials: façanes que es mantenen dempeus mentre l'interior està mig ensorrat, obligant els habitants a construir altells o estructures precàries per encabir-hi tota la família. El Malecón: Punt neuràlgic de trobada nocturna on destaca la presència d'una imatge de la Mare de Déu sobre una roca a l'aigua. L'Avi rememora, entre rialles, com ell i la seva dona van quedar xops per una onada inesperada mentre passejaven per la zona. Experiències turístiques i detalls locals Navegació restrictiva: Una anècdota curiosa sobre un tomb en vaixell per l'exterior del Malecón, on només els turistes podien pujar (ni el xòfer ni la guia locals tenien permès l'accés) per motius de control de fronteres. Fàbrica de puros: La visita típica per veure la manipulació de les fulles de tabac i la picaresca local per vendre el producte directament als visitants. Finalment, l'Avi Ramon acomiada la setmana amb la promesa de tornar dilluns per parlar de racons històrics de Tarragona.
1 de juny del 2006
6'
L'avi Ramon i el vessant social de les exposicions
Conversa sobre les exposicions d'art i la vida social L'Avi Ramon i la seva interlocutora conversen sobre les experiències viscudes en esdeveniments culturals, centrant-se en l'anecdòtica i el comportament de la gent en les inauguracions. La xerrada, plena d'humor i proximitat, repassa com el vessant social sovint guanya protagonisme davant l'acte mateix. Els punts clau de la tertúlia: Crida a la participació: Es proposa que els oients o veïns puguin venir a la ràdio a participar en el programa, fins i tot adaptant l'horari a la tarda si és necessari per facilitar la seva assistència. L'experiència de l'exposició: L'avi comenta la seva recent exposició i la que faran al Port de Tarragona al juliol, on hi participaran més de cent artistes. El fenomen de la picadeta: Reflexionen sobre com el públic se sent atret pel cava i el menjar gratuït a les fires i inauguracions. Observen que el reclam de la copa de cava es posa ja directament a les invitacions. Comenten la por inicial a agafar menjar quan no hi ha ningú i com, en el moment que algú comença, tot el món s'hi apunta. La natura humana: Conclouen que aquests comportaments són part de la comèdia de la vida i que cal prendre-s'ho amb rialles i optimisme. "La vida és una comèdia, i prendre-s'ho rient és la manera de conservar-se bé, perquè així els mals passen millor."
1 de juny del 2006
9'
La història de les cases emblemàtiques de Tarragona
Memòria viva: Blocs de vivendes i història local En aquesta conversa, l'avi Ramon reflexiona sobre l'evolució urbana de Tarragona, centrant-se en edificis que van marcar èpoques passades pel seu ús social o militar. El relat destaca com el manteniment i el pas del temps transformen la percepció d'aquests espais. Les Cases dels Militars i dels Mestres La casa dels militars: Situada prop del carrer de l'Àngel, era el bloc on vivien els oficials i suboficials del quarter. L'avi celebra la seva recent rehabilitació i pintura, destacant que ara dóna gust passar-hi pel davant. La casa dels mestres: Representa el contrast, ja que segons el narrador, no ha tingut el mateix manteniment. Aquests blocs es van crear sovint mitjançant cooperatives o societats per oferir habitatge digne a professionals que venien de fora. Els barris de les afores i les "cases barates" L'avi recorda la formació de barris a la perifèria, com les cases barates vora la presó. Aquests projectes eren impulsats per col·lectius com els ferroviaris, que amb pocs recursos creaven societats per edificar en terrenys més econòmics però ben comunicats. Cloenda musical: L'Havanera "El meu avi" A petició d'un oient, l'episodi tanca amb la reproducció íntegra de l'havanera El meu avi. El narrador vincula la lletra de la cançó amb els fets històrics de la Guerra de Cuba i l'enfonsament de vaixells catalans, prometent aprofundir en aquest tema en la propera sessió. "S'han format blocs de cases demanant un prèdit o formant una societat, una comunitat."
1 de juny del 2006
10'
Exposició d'Art i Performance a l'Ateneu de Tarragona
Presentació de l'Exposició Multidisciplinària L'episodi se centra en la inauguració d'una nova exposició col·lectiva a l'Ateneu, un espai amb una llarga tradició de suport als creadors. L'esdeveniment no es planteja com una simple mostra de quadres, sinó com una festa de les arts que combina pintura, escultura, música en directe i literatura. Artistes i Disciplines Durant la conversa, es destaquen diversos perfils que participen en el projecte: - Enriqueta: Escultora i col·laboradora en la presentació, qui destaca la importància de l'Ateneu com a motor cultural. - Antonieta Agustí: Amb pintures destacades pel seu colorit i la presència d'àngels. - Gemma Soler-Padrol: Artista amb una tècnica pictòrica que recorda els mosaics romans per la seva precisió en el color. - Fermí Carré i Maurici Montaner: Aquest últim definit com un artista entranyable amb una obra que mereix ser més coneguda. - Núria Gómez: Escriptora que presenta fragments de la seva novel·la Petons de pluja. Una Experiència Sensorial Completa L'acte d'inauguració, previst per a les 8 de la tarda, inclou elements que busquen la unió de totes les arts: - Música: Actuacions de piano a càrrec de Josep Maria Soler i Albert Recasens, que serviran d'argamassa emocional per a l'esdeveniment. - Literatura: Recitació de textos a càrrec de la rapsoda Joana Badia. - Gastronomia: Col·laboració de la pastisseria Vivert, oferint cava i pastissos als assistents. "L'Ateneu ha sigut sempre d'uns principis... la seva idea i els seus objectius era promocionar l'art i donar suport als artistes." El paper de l'Avi Ramon L'Avi Ramon actua com a dinamitzador i "comissari" de l'exposició, encarregant-se de la presentació oficial. Destaca la seva vitalitat i el seu compromís amb la vida cultural de la ciutat, tot i les bromes sobre la seva nombrosa "família" de la ràdio.
1 de juny del 2006
10'
Exposició a l'Ateneu i l'art d'Enrica amb l'avi Ramon
L'Ateneu de Tarragona i la seva pinacoteca L'avi Ramon ens introdueix en la importància de conservar els espais artístics a Tarragona. Destaca que institucions com l'Ateneu i el Sindicat d'Iniciativa i Turisme mantenen viu el caliu artístic de la ciutat, facilitant la creació d'una "família" entre els artistes i els socis. Propera exposició col·lectiva Demà divendres s'inaugura una exposició oficial a l'Ateneu que comptarà amb: * Andoret Agustí * Fermí Carré (pintor i aquarelista) * Maurício Montaner * Soler Pedrol * Enrica, escultora i joiera El món de la joieria d'autor: Enrica L'artista Enrica comparteix la seva trajectòria, des de la seva primera etapa al carrer La Nau fins a la seva ubicació actual al carrer Unió. La conversa se centra en la diferència entre la joieria comercial i la joieria d'autor, on cada peça és un treball propi realitzat amb sensibilitat i disseny exclusiu. "Tot el que ens permeti de poder-nos donar a conèixer, doncs us ho agraïm." Trajectòria i formació Va començar la seva carrera als 23 anys. S'ha especialitzat en gemologia, diamants i el treball amb el corall mediterrani. Treballa amb un equip de mestres joiers de prestigi per materialitzar els seus dissenys. Enrica reflexiona sobre com l'experiència diària i el contacte amb la gent han trencat el mite de l'artista aïllat, permetent-li expressar-se tant a través de l'escultura com de la joieria d'alt nivell.
1 de juny del 2006
8'
Records de l'Avi Ramon: Del pas del temps a l'1 de maig
Reflexions sobre el pas del temps i la vida social L'episodi comença amb una conversa introspectiva sobre la rapidesa amb què passen els dies. L'Avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre com el calendari avança gairebé sense adonar-se'n, una sensació que s'accentua amb els canvis bruscs de temperatura i l'arribada prematura de la calor. L'Avi Ramon destaca la importància de mantenir-se obert als altres: Es defineix com un amic de tothom, algú que gaudeix escoltant les històries dels altres. Afirma que escoltar és, sovint, fer un favor a aquells que se senten sols o aïllats. Relata una anècdota recent sobre una ecografia, on li van dir que té "bon cor", tant físicament com moralment. Memòria històrica: El Dia del Treballador i la postguerra La conversa es trasllada a la celebració de l'1 de maig durant el franquisme. L'Avi descriu unes celebracions molt diferents de les actuals: Desfilades folclòriques: Més que manifestacions reivindicatives, eren desfilades d'oficis on cada gremi portava els seus símbols (com els boters amb una bota). Formació ideològica: Recorda la seva etapa d'aprenent als 15 anys, quan havia d'anar a l'Escola del Treball per rebre instrucció social, gimnàstica i formació religiosa. Control social i moral: Es discuteix la pressió per anar a missa i la doble moral de l'època, criticant aquells que volien figurar o demostrar un fanatisme que no sentien. "A vegades els ideals es perden per aquells que volen demostrar un fanatisme o una cosa que no la senten de cara als altres." L'episodi clou amb el compromís de continuar explorant com han canviat aquestes tradicions i la societat en general en la propera trobada.