Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006

·235 episodis
RSS

episodis

97-108 de 235
  • 8'

    Records de postguerra: manifestacions, pagues i gel

    Memòries d'una època de canvis En aquesta conversa distesa, l'avi Ramon comparteix vivències de la seva joventut, centrant-se en la vida quotidiana i les tradicions laborals durant el segle XX. El diàleg transita entre l'anècdota personal i la crònica històrica, oferint una visió de com s'organitzava la societat catalana en dècades passades. Socialització i control social L'avi descriu les manifestacions del primer de maig, recordant la imatge de la Rambla plena de camises blaves i la forta vigilància per assegurar que tothom seguia la fila. S'explica l'evolució política dels grups durant la guerra i la postguerra, mencionant la unió i posterior separació entre falangistes i tradicionalistes (requeters). Rituals laborals i l'arribada de les pagues Originalment, el 18 de juliol no existia la paga doble tal com la coneixem; l'amo de l'empresa solia pagar un dinar de germanor per als treballadors. Posteriorment, aquest dinar va ser substituït per la paga extra, un canvi molt ben rebut pels caps de família. Apareix el concepte dels punts, un ajut econòmic que les famílies esperaven amb delit per poder fer compres importants com electrodomèstics o roba per als fills. La vida abans dels electrodomèstics moderns Es detalla el funcionament de les neveres de gel: mobles de fusta on es dipositava una barra de gel que es comprava a les fàbriques locals o al repartidor que passava pel carrer. S'esmenta la fiambrera o "gavieta" de tela metàl·lica, que es penjava a l'exterior per mantenir els aliments frescos i protegits dels insectes gràcies al corrent d'aire. "Tot era la gran comèdia aquesta de la vida... l'amo aprofitava per portar algun personatge per mostrar que col·laborava."

  • 9'

    L'Avi Ramon: Records de Caigudes i Transformació de Tarragona

    Diàlegs d'ahir i d'avui amb l'Avi Ramon En aquesta entrega, l'Avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre les pèrdies d'equilibri, les reaccions humanes i l'evolució urbanística de la ciutat de Tarragona. El diàleg barreja l'humor amb la nostàlgia de qui ha vist canviar el seu entorn radicalment. L'art de caure i la reacció humana La conversa s'inicia responent a una pregunta plantejada prèviament sobre per què la primera reacció en veure algú caure sol ser el riure. Es distingeix entre la caiguda còmica i la preocupant (especialment en gent gran). L'Avi Ramon afirma amb ironia que, de tant caure, ja n'està aprenent: > "Cada vegada que caig, penso que t'aprenc a caure." Es relaten anècdotes sobre com el bastó a vegades pot trair pel desgast de la goma o com el paviment mullat de la Rambla era un perill constant. Riscos urbans i el manteniment Es comenten les dificultats de caminar per la ciutat actual: * Les lloses del paviment que es mouen (el clic-clac) i que, quan plou, es converteixen en trampes que banyen els peus. * El perill afegit dels excrements de gos, que provoquen relliscades considerables. L'evolució urbanística de Tarragona L'última part de la secció se centra en la transformació física de la ciutat, comparant el passat amb el present: * Avinguda Catalunya: De cases barates i afores amb horts a grans blocs d'edificis. * Carrer de Rubí i Virgili: On abans hi havia un picadero per a cavalls i entrenament militar, ara hi ha placetes inaugurades. * Arquitectura singular: L'avi destaca la sorpresa que li causa l'edifici estret (semblant a un vaixell) al final de la Rambla, prop de la Tàrraco, i l'antiga zona de solars bombardejats prop del carrer Canyelles on abans s'hi instal·lava el circ i la fira.

  • 8'

    Memòries dels bombardejos a Tarragona: L'avi Ramon

    Memòria històrica: Els bombardejos a Tarragona L'avi Ramon comparteix els seus records d'infantesa sobre els primers atacs aeris i navals que va patir la ciutat de Tarragona durant la Guerra Civil. El relat se centra en la vivència personal, el pas de la sorpresa inicial a l'organització de la defensa passiva i l'impacte en el paisatge urbà. Els primers atacs i el destructor Canàries El primer bombardeig recordat va ser des del mar, protagonitzat pel cèlebre destructor Canàries. Aquest atac va ser totalment inesperat, agafant la població per sorpresa a zones com la Rambla Vella. L'avi descriu escenes d'un gran dramatisme humà, com la d'una dona ferida que portava el braç del seu fill, subratllant que moltes d'aquestes tragèdies no figuren als llibres d'història. L'organització dels refugis i l'alerta Amb el temps, la ciutat es va haver d'adaptar a la constant presència de l'aviació, especialment de la Pava (un hidroavió alemany amb base a Mallorca): * Avisos de perill: S'avisava la població mitjançant el toc de la campana Capona de la catedral. * Evolució dels refugis: Al principi s'utilitzaven soterranis particulars (molt perillosos si la casa s'ensorrava), però després es van construir refugis públics més segurs a la Plaça de la Font, al carrer Reding o al carrer Cervantes. Destrucció del patrimoni i punts estratègics "No saps el que t'havies de trobar, no? Era tota una sorpresa." L'avi recorda com edificis singulars van desaparèixer o quedar malmesos: * La zona del port i la duana van ser fortament castigades per la seva importància estratègica. * Edificis com el Modern o cases de mobles conegudes van ser destruïts per bombes que queien de manera gairebé quirúrgica sobre punts clau com el ferrocarril. Context Geopolític: La Legió Cóndor L'entrevista conclou amb una reflexió sobre la preparació militar. S'esmenta que els alemanys de la Legió Cóndor utilitzaven la guerra a Espanya com a camp de proves per a la posterior Guerra Mundial, evidenciant la gran diferència de professionalitat i mitjans entre el bàndol nacional i el republicà.

  • 7'

    Memòries dels bombardejos i la postguerra a Tarragona

    Relats de supervivència i quotidianitat en guerra L'avi Ramon comparteix una sèrie de testimonis punyents sobre la seva infantesa a Catalunya durant la Guerra Civil, destacant com la societat civil intentava defensar-se i sobreviure als atacs aeris. A través d'anècdotes personals, descriu la transformació de la ciutat de Tarragona en un escenari de resistència i tragèdia. Defensa civil i estratègies contra l'aviació El relat detalla com s'intentava mitigar l'efecte dels bombardejos mitjançant diversos mètodes: La instal·lació de metralladores antiaèries a llocs estratègics com el campanar de l'església de Sant Joan per evitar que els avions volessin baix. L'ús de grans reflectors al camp del Gimnàstic per detectar les incursions nocturnes. La construcció de rases o trinxeres casolanes al costat dels habitatges on la gent es refugiava durant les alarmes. L'experiència personal: el mirall de la guerra L'avi recorda com va estar a punt de ser ferit per la metralla mentre era dins una rasa al camí de l'Àngel. Explica que la gruixuda llana d'un jersei teixit per la seva mare va amortir l'impacte, evitant una ferida que podria haver estat mortal o haver derivat en gangrena. "Si et feia ferida, doncs podia venir a gangrenes... vaig tindre la sort que la mare m'havia fet un jersei d'aquells tan dobles de llana." Reflexió sobre el canvi generacional i la societat L'entrevista finalitza amb una reflexió profunda sobre la condició humana: La irrealitat de la tragèdia: Per als nens, els fets sovint semblaven una pel·lícula de cinema fins que la realitat els tocava directament. La pèrdua de valors: L'avi reflexiona sobre com la generació actual sovint no valora la pau i el benestar present, fruit del sacrifici dels qui van viure la guerra. La naturalesa humana: Comenta la decepció de veure com amics o coneguts canviaven de comportament o es tornaven prepotents sota les circumstàncies de la dictadura.

  • 8'

    Sant Jordi: Tradició, literatura i llegenda universal

    Sant Jordi com a símbol universal En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre la figura de Sant Jordi, destacant que la seva importància va molt més enllà de Catalunya. El personatge és un element central en cultures tan diverses com l'anglesa, la russa (apareixent a l'escut de Moscou) i fins i tot influenciant llocs com el Japó o Amèrica. La dualitat entre història i sentiment L'Avi distingeix entre la realitat històrica i la força de la llegenda: El defineix com una figura dual: guerrer i sant alhora. Remarca que, a diferència d'altres festivitats comercials, Sant Jordi té un fort component sentimental. La rosa es descriu com el símbol màxim de l'amor i la passió. L'evolució del món editorial Es produeix una comparació crítica entre la literatura d'abans i l'actual: Abans: Els escriptors dedicaven molt de temps a investigar i observar la realitat abans de redactar. Ara: L'Avi observa una saturació del mercat amb l'aparició de nombroses novetats setmanals. El canvi de format: Es lamenta que el lector actual prefereix llibres amb moltes fotografies o "sants", perdent-se la densitat dels textos clàssics com Quo Vadis. "Sant Jordi és una cosa més sentimental. Buscar el llibre que agradi a la persona que li vol regalar... la rosa, que és un símbol d'amor." Conclusió sobre la festa medieval Finalment, es menciona la vivacitat de les festes a llocs com Montblanc i la seva Setmana Medieval, on la llegenda de la donzella i el drac es viu amb una intensitat especial que manté viva la tradició.

  • 7'

    L'enginy dels refranys i la gràcia dels acudits

    Reflexions sobre la saviesa popular i l'humor L'Avi Ramon i el seu interlocutor mantenen una conversa amena sobre l'origen i la funció dels refranys i els acudits en la nostra cultura. L'Avi Ramon sosté que aquestes expressions no són fruit de l'estudi, sinó de la improvisació davant les situacions quotidianes. Els refranys: fills de l'experiència Origen espontani: Els refranys acostumen a néixer d'un moment d'emprenyament o d'observació, especialment en el món de la pagesia (com les referències a la pluja o la sequera). Dualitat i repetició: Existeix un "punt i contrapunt" per a cada situació. L'avi destaca que hi ha milers de refranys que sovint diuen el mateix de formes diferents. Contradiccions populars: Es posa l'exemple de la madrugació: > "A qui matinada Déu l'ajuda" vs. "No per molt t matinat albira més d'hora". L'art de l'acudit i les diferències regionals La gràcia d'un acudit depèn tant de qui l'explica com del context geogràfic i el parlar: * Andalusos: Es caracteritzen per una gràcia natural vinculada al seu accent i la seva picaresca, sovint rient ells mateixos mentre expliquen la història. * Aragonesos (baturros): El seu to de veu i la selecció de paraules doten l'acudit d'una gràcia única. * Catalans: Tenen un humor més agut i sec; la reacció sovint arriba uns segons després de l'explicació. Finalment, l'avi reflexiona sobre la importància de fer somriure la gent i deixa una pregunta en l'aire per a l'endemà: Per què ens riem quan veiem algú caure pel carrer?

  • 8'

    Patrimoni oblidat de Tarragona: Diàlegs sobre Utiches i el tren

    Diàlegs sobre el Patrimoni Històric de Tarragona En aquesta conversa s'exposa una reflexió crítica i nostàlgica sobre diversos projectes patrimonials pendents a la ciutat de Tarragona. Els interlocutors recorden propostes del passat que han quedat aturades o abandonades per les administracions públiques. Projectes Pendents i Reivindicacions L'estàtua d'Utiches i la seva quàdriga: Es recorda la proposta de col·locar un monument dedicat a l'històric auriga Utiches a la zona de la Via Augusta, prop de l'amfiteatre. Malgrat les promeses polítiques fetes durant les obres d'urbanització, el projecte segueix sense materialitzar-se. La locomotora 'Tarraco': Els protagonistes denuncien l'estat d'aquesta màquina de tren històrica. Tot i ser restaurada amb esforç per l'associació de ferroviaris i jubilats de la Renfe, la màquina continua esperant una ubicació digna: > "Em fa vergonya que la màquina estigui allà, al carrer de la Mar, embrutant-se, quan podria ser un símbol davant de l'estació." La Quinta de Sant Rafel: Es fa esment al palauet modernista de Puig i Valls. Malgrat la neteja de l'entorn, critiquen el seu estat de conservació interior i l'abandonament d'un edifici que consideren una joia per a la ciutat. Reflexions sobre el pas del temps La xerrada conclou amb una nota personal sobre el procés d'envelliment i la conservació, on l'avi es defineix irònicament no com a "gran", sinó com a "antic", argumentat que "el vell es llença i l'antic es conserva". Es tracta d'una crítica constructiva amb l'objectiu de no oblidar la identitat tarragonina.

  • 8'

    Memòria viva del nucli antic de Tarragona

    Transformació i records del Casc Antic En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix una visió nostàlgica i crítica sobre l'evolució del núcli antic de Tarragona des dels anys 40. A través de la seva experiència personal com a treballador i resident, descriu un passat ple de vida comercial i tradicions que s'ha anat desdibuixant amb el temps. Eixos principals del relat: L'activitat comercial i artesana: Es recorda el carrer Cavallers i el carrer Arnau com a centres neuràlgics on hi havia antiquaris (com el Castellarnau), fusteries, forns i bodegues. Destaca especialment la figura de les modistetes, joves aprenentes que omplien els carrers d'activitat. Patrimoni i degradació: L'avi expressa tristesa per l'estat actual d'alguns edificis, mencionant zones "enronades" o parets que semblen caure. Critica que, tot i que hi ha restaurants que han conservat la pedra i són "obres d'art", aquest patrimoni no s'explota prou des d'un punt de vista turístic o cultural. Tradicions i festivitats: Santa Llúcia: Esmentada com la gran festa de les modistes a l'església de Sant Miquel. Setmana Santa: Reflexionen sobre el silenci i la il·luminació tènue del passat en comparació amb l'estricte protocol actual. "No veus l'entrada a un casc antic acollidora... hi ha coses que es transformen però d'una manera no massa adequada." La pèrdua de la identitat local El diàleg posa de manifest la contradicció entre el turisme i la conservació de l'encant original. Es lamenta que indrets emblemàtics com la Plaça del Rei estiguin ara condicionats per contenidors de brossa, perdent la "solera" que els caracteritzava.

  • 8'

    Retorn de l'avi Ramon: Viatges i reflexions a Andalusia

    El retorn a la ràdio i la reflexió vital Després d'una absència d'aproximadament un mes, l'avi Ramon torna als micròfons amb una sensació de satisfacció i una perspectiva renovada. El retorn no el viu amb nervis, sinó com una oportunitat per valorar la quotidianitat i les relacions humanes. Durant aquest temps fora, ha pogut observar la vida des de la distància, reflexionant sobre la importància de valorar aquells qui ens envolten. Crònica d'un viatge per Andalusia L'avi Ramon comparteix les seves vivències recents a través dels viatges de l'IMSERSO amb la seva dona, destacant diversos punts del sud d'Espanya: Aguadulce (Almeria): Una estada de 15 dies on ha quedat sorprès per l'excessiva urbanització i el pes del ciment en detriment de la natura. Torremolinos (Màlaga): Una visita de 14 dies on destaca l'activitat comercial i els preus assequibles que conviden al consum turístic. Passat professional: Recorda com antigament visitava Andalusia (Jaén, Sevilla, Còrdova) per feina, concretament per la seva relació amb tallers de ceràmica artística. La mirada crítica sobre el territori L'episodi clou amb una comparativa entre el que ha vist fora i la realitat de Tarragona: "Vas veient lo bo que tenim a Tarragona i lo que hem perdut, que és més important encara." L'avi reflexiona sobre la pèrdua de potencial de Tarragona com a capital turística i critica el model de construcció que es desentén de la muntanya i la costa, mencionant la situació viscuda a Marbella com a exemple de mala gestió urbanística.

  • 9'

    Reflexions sobre el potencial turístic de Tarragona

    El retorn de l'avi Ramon L'episodi marca el retrobament amb l'avi Ramon després de la Setmana Santa. Amb un to emotiu i proper, l'avi confessa que participar en el programa li serveix de medicina i energia vital. El diàleg destaca per la seva espontaneïtat i improvisació, comparant-lo amb una conversa natural de carrer on els temes flueixen sense un guió rígid. Urbanisme i conservació del patrimoni Arran d'uns viatges i observacions recents, es planteja una crítica sobre la gestió de les obres i la conservació a Tarragona: Es critica la falta de planificació en les obres públiques, on sovint s'obre i es tanca el mateix carrer repetidament. Es lamenta la pèrdua de façanes i edificis històrics que no s'han sabut conservar, a diferència d'altres ciutats. S'assenyala la fibra sensible que suposa veure com la ciutat perd la seva essència per la manca d'una visió política continuada i unida. El potencial del turisme cultural i de col·leccionisme L'avi Ramon proposa que Tarragona no s'hauria de limitar al turisme de sol i platja, sinó explotar altres nínxols: Arqueologia i Història: Aprofitar millor el passat romà i els museus. Col·leccionisme: Es proposa la creació d'un Museu de Col·leccionisme. L'avi distingeix tres tipus de col·leccionistes: els inversors, els heretges de tradicions familiars i els "arreplegadors" (com ell mateix), que guarden objectes per pur interès cultural. Gastronomia: La importància del Romesco com a plat de referència mundial i la necessitat de més col·laboració institucional per promocionar-lo. "Tarragona té motius, té coses per ser una gran capital turística... jo penso com penso, però com que estimes a Tarragona, per mi la nòvia és Tarragona."

  • 7'

    El Nàstic, eufòria popular i influències

    Memòria Històrica i Passió Pel Nàstic L'Avi Ramon ofereix una mirada nostàlgica i crítica sobre l'època daurada del Gimnàstic de Tarragona i la seva relació amb la societat civil. La conversa destaca com el club no era només una entitat esportiva, sinó un reflex de la ciutat. L'Evolució del Sentiment Grana Els orígens populars: El club va créixer gràcies a la gent treballadora que anava al camp directament amb el mono de la feina. Jugadors emblemàtics: Es recorden figures com Martorell, Perdomo, Roc o Català, destacant la seva elegància i el fet que molts es van quedar a viure i es van casar a la ciutat. L'exigència de l'afició: Amb el pas del temps i el progrés a categories nacionals, l'eufòria inicial es va transformar en una exigència més gran cap a l'equip. Futbol, Poder i Relacions Socials La conversa deriva cap a una reflexió sobre com la presidència de grans clubs de futbol (citant tant antics directius del Nàstic com a Florentino Pérez) s'utilitza com una eina d'estatus social. "A vegades no és el diner, sinó que la gent busca que s'obrin portes per relacionar-se amb gent que li poden obrir unes altres portes que amb diner no s'obren." Segons l'avi, el futbol permet accedir a certs cercles polítics i europeus als quals no s'arriba només per riquesa, sinó per la representació institucional que dona un club. Conclusió i Identitat Es fa una crida a que els qui parlin o gestionin el club ho facin sentint realment els colors i evitant el derrotisme. L'episodi conclou amb un sentiment de catalanitat i el record de les havaneres tradicionals.

  • 7'

    Recuerdos de la Tarragona deportiva y el Nàstic

    Memòries de la Tarragona d'Abans En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix una visió nostàlgica i detallada de la configuració urbana i esportiva de la Tarragona de mitjan segle XX. El relat se centra principalment en l'antiga zona de l'Avinguda Catalunya i les instal·lacions primigènies del Gimnàstic. L'Epicentre Esportiu del Nàstic L'avi descriu amb precisió com el camp del Nàstic es trobava al final de l'Avinguda Catalunya, on actualment hi ha el carrer Rovira i Virgili. Les instal·lacions eren un complex poliesportiu complet que incloïa: Camps diversos: A més del futbol, hi havia un camp de tenis per a la gent podent, un camp d'hòquei terra i una pista de bàsquet. Poliesportivitat històrica: Es recorda que el club és un dels més antics pel seu vessant poliesportiu (atletisme, ciclisme, natació), més enllà del futbol. Campions locals: Es fa menció a Beres, medalla d'or el 1926, i a la tradició de ciclistes que guanyaven la Volta a Catalunya. Transformació Urbana i Llegendes El diàleg també transita cap a l'evolució dels espais que avui formen part del centre de la ciutat: El Camí de l'Àngel: Un antic sender que anava fins a les cases barates i que rebia el nom per una petita capella existent. La Plaça de Braus: S'explica com, després de la guerra, el lloc va quedar abandonat, generant rumors de fantasmes que en realitat eren persones que anaven a buscar ferro i ferralla. L'entorn rural: Sorprèn la descripció de finques de pagès, un picadero militar per a cavalls i el Jardí de Saavedra en una zona que avui està totalment urbanitzada. "Els fantasmes són creacions interessades." Finalment, es fa una pinzellada sobre el Camp de Mart, que va passar de ser un lloc d'instrucció militar abandonat a convertir-se en seu dels Festivals d'Espanya.