Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006

·235 episodis
RSS

episodis

109-120 de 235
  • 6'

    Memòries de l'Avi Ramon: Del Campo de Marta a les vacances

    Memòries d'un passat transformat L'Avi Ramon ens transporta a una època on la fusta i el camp predominaven en el paisatge urbà. Durant la conversa, es destaquen diversos eixos temàtics que il·lustren la transició social i urbanística del territori: L'evolució de l'oci i l'espai públic El Campo de Marta abans era un espai pla i rocós que es va transformar per acollir els Festivals d'Espanya. Les estructures originals eren de fusta, recordant l'estètica d'un circ, on s'instal·laven llotges i escenaris provisionals per a grans companyies. El camp del Gimnàstic i el tennis també han patit grans canvis; el tennis va perdre el seu caràcter senyorial arran de la guerra. Solidaritat i canvis socials Es recorda amb especial estima la casa de la sopa, una fundació d'una hereva dels Castellarnau que alimentava els necessitats. "Va deixar una quantitat perquè fessin sempre un plat de sopa pels pobres que passaven per aquí." Aquest servei va evolucionar cap a l'Auxili Social després de la guerra, passant de donar només sopa a oferir àpats complets mitjançant cupons. Anècdotes i multiculturalitat L'avi recorda la presència de grups nòmades (húngaros) que venien a adobar calderes i estris d'aigua, destacant la seva vestimenta colorida i les dents d'or, un detall que encara avui el fascina. La seguretat durant la guerra també es fa present amb el record dels reflectors instal·lats per detectar avions enemics durant els bombardejos. Un parèntesi per al descans L'episodi clou amb un comiat emotiu. L'Avi Ramon marxa de vacances per desconnectar, observar nous indrets i conviure amb gent de fora, tot defensant el caràcter obert i sovint malinterpretat dels catalans.

  • 7'

    L'evolució del bacallà i la cuina tradicional

    El pas del bacallà de producte humil a plat de luxe L'avi Ramon reflexiona sobre com el bacallà ha canviat el seu estatus social amb el pas dels anys. Antigament, era considerat el plat de la classe treballadora perquè era el producte més assequible del mercat. Avui dia, però, s'ha convertit en un producte de preu elevat i sovint es presenta de formes molt més sofisticades. Records i receptes tradicionals Durant la conversa, s'evoquen diversos plats clàssics que formaven part de la dieta quotidiana: Patates amb bacallà i un picat d'allioli. Bacallà amb suquet i pèsols. Bacallà esqueixat i fregit amb tomàquet. L'antic ritual de comprar el bacallà sec i posar-lo en remull a casa per controlar-ne el punt de sal. La pèrdua de l'artesania a la cuina L'avi critica la cultura del malbaratament i la pressa actual. Posa l'exemple d'una senyora que llençava espines de salmó amb carn aprofitatible o el fet que avui dia tot es compri precuinat per falta de temps. "Per guanyar una miqueta més [de temps], perden moltes coses per l'altre costat." La importància de mantenir l'herència culinària Malgrat que s'estan perdent algunes tècniques artesanes, l'avi Ramon celebra que encara existeixin iniciatives que mantenen viva la tradició: Concursos populars: Com els de romesco, truites o xatonades. Transmissió familiar: La importància d'ensenyar als nens com es cuina per gaudir d'un procés que és molt agraït. Producte local: Records del Serrallo a Tarragona, on el contacte amb els pescadors era directe.

  • 7'

    Secrets de la Salsa de Calçot i Tradicions Gastronòmiques

    La Riquesa de la Convivència i la Gastronomia Local L'episodi comença amb una reflexió sobre la importància de les diades gastronòmiques que celebren molts pobles actualment. L'avi Ramon destaca com aquestes festes serveixen per posar en valor els plats originaris de cada zona i, sobretot, per fomentar la comunitat. L'Evolució de les Festes Majors Abans: Un caràcter molt més familiar. L'avi recorda com la gent anava als pobles veïns amb paners de pastissets, coc ràpid o corassons. La convivència era directa: es convidava als forasters a beure vi ranci i menjar sense condicions. Ara: Les celebracions són més massives i industrials. Tot i així, continuen sent un motor econòmic important per als municipis i una oportunitat per "fer germà". La Salsa de Calçot vs. El Romesco Un dels punts centrals de la conversa és la distinció tècnica entre aquestes dues salses, sovint confoses: L'element picant/base: L'avi aclareix que per a la salsa de calçot s'utilitza l'nyora, mentre que per al romesco s'ha d'utilitzar el pebrot de romesco. La textura: Recomana fer la picada amb morter en comptes de batedora industrial per notar aquells petits trossos de pell que donen el gust autèntic. Ingredients clau: La importància de les ametlles i avellanes de la terra (fent referència a Prades i el Priorat) per aconseguir una textura fina i un sabor inconfusible. "La convivència és el més bonic, ser oberts. Prescindim d'on ets i deixes de ser." Consells Final de l'Avi Finalment, l'avi demana empatia amb qui cuina: si la salsa no ha sortit del tot bé, és millor no ser crític, ja que s'ha fet amb tota la il·lusió. L'important és la satisfacció de compartir la taula.

  • 6'

    Records del Nàstic: del futbol amateur a l'elit

    Memòries de l'Avi Ramon sobre el Nàstic de Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona amb nostàlgia i esperit crític sobre l'evolució del futbol a Tarragona, centrant-se especialment en el Gimnàstic. El diàleg transita des dels vincles emocionals amb la ràdio fins a la transformació professional de l'esport. L'època daurada i el futbol de barri L'avi recorda els inicis quan els jugadors no eren professionals i l'esport es vivia amb una proximitat gairebé familiar: Els orígens amateurs: Memòries dels jugadors que portaven espardenyes i que anaven a entrenar després de les seves jornades laborals. La figura del mecenes: Es destaca el paper del senyor Bonet, propietari d'un magatzem de ferros, que va actuar com a protector de l'esport local i del Club Nàutic. Relació amb l'afició: Abans, els jugadors eren coneguts i saludats pel carrer com a part de la família, a diferència de l'actualitat, on la fama ve marcada per la pressió de la premsa i la televisió. Crítica a la professionalització i els gestors L'interlocutor no s'està de compartir la seva visió més "crua" sobre com es gestionen els clubs avui dia: "La vida és això, disfressada. Quan un equip lluita i puja, almenys mereix una compensació de jugar en aquella categoria superior." Interessos en els fitxatges: Lamenta que, sovint, quan un equip assoleix l'èxit de pujar de categoria, es descarta els jugadors que han lluitat pel descens per portar fitxatges forans per motius econòmics. Falta de solidaritat entre clubs: Critica la hipocresia de l'ajuda mútua entre equips catalans, mencionant casos on es perjudicava equips petits com el Torreforta per conveniència pròpia. El Nàstic a Primera Divisió Finalment, es fa una breu referència al pas del club per la Primera Divisió, recordant l'arribada d'equips grans com el Madrid o l'Atlètic d'Aviació, deixant la porta oberta a continuar la xerrada en properes edicions.

  • 6'

    Records del Carnaval i la vida social a la Tarragona d'abans

    La Tarragona de les festes i la societat de l'època L'Avi Ramon repassa com era la vida social i lúdica a la ciutat de Tarragona fa dècades, centrant-se especialment en les celebracions de Carnaval. Destaca que, tot i que la població era molt menor que l'actual, l'activitat en determinats punts era frenètica i carregada de simbolisme social. Espais emblemàtics i activitat econòmica El diàleg posa èmfasi en diversos llocs clau que marcaven el pols de la ciutat: El Teatre Principal: Un lloc ideal on es feien les grans festes i balls de màscares. Les entitats socials: Esmenta el Casino i l'Ateneu, aclarint que el Casino era una societat recreativa i no necessàriament un centre d'apostes. La zona del Port: Descrita com el motor econòmic gràcies als magatzems de vi i el moviment de carros. En aquesta zona, concretament a la plaça dels Carros, hi havia cafès famosos com el de les Set Portes. El Carnaval: Entre la tradició i la disfressa L'avi reflexiona sobre la naturalesa de la festa, afirmant que el Carnaval ha existit sempre, adaptant-se a les circumstàncies de cada moment: "Festes i no festes, coses i no coses, sempre han existit. Unes tapades, altres dissimulades... la vida sempre ha sigut igual." Festes privades: Quan la normativa era restrictiva o el carrer no ho permetia, la gent celebrava el Carnaval en cases particulars per mantenir l'anonimat. La moda i l'evolució: Es comenta com la roba ha servit històricament tant per ensenyar com per amagar, des dels merinyacs fins a la minifaldilla, responent sempre a les conveniències de l'època.

  • 9'

    Memòries de Carnaval, el dimecres de cendra i reflexions sobre la justícia

    Un cafè amb records del passat i la cultura catalana La conversa s'inicia en un ambient relaxat mentre l'avi Ramon gaudeix de les darreres glops d'un cafè de la Batza. Aquest moment serveix de preludi per introduir temes festius i històrics, centrant-se en les tradicions que marquen el final del Carnaval, com l'enterrament de la sardina i el Dimecres de Cendra. L'anècdota de les ploraneres a Sants L'avi Ramon relata una vivència dels anys 40 a Barcelona, concretament a la zona de Sants i la Creu Coberta. Recorda haver vist un seguici fúnebre que li va semblar inusual: Un grup de dones vestides de negre amb mantons, plorant desconsoladament. La sorpresa en descobrir que, en realitat, no era un funeral real, sinó la celebració de l'enterrament de la sardina. L'anècdota divertida de quan una de les "dones" es va aixecar la faldilla per rascar-se, revelant que sota les robes hi havia homes disfressats. Espiritualitat i política: De Cuba al Franquisme El diàleg deriva cap a les experiències de l'avi a Cuba durant un Dimecres de Cendra. Compara la situació social de l'illa sota el règim de Fidel Castro amb la dictadura de Franco a Espanya: Destaca la por de la gent a parlar lliurement en espais públics. Reflexiona sobre com el sistema beneficia uns pocs mentre altres pateixen injustícies. "La vida és d'assimilar quan t'hi trobes, i a vegades hi ha coses que no estan justificades, però veus que són conseqüències de fets." Reflexions sobre la societat i els boicots L'entrevista finalitza amb una anàlisi crítica sobre la política actual i els prejudicis territorials. L'avi Ramon expressa la seva incomprensió davant de conflictes com el boicot al cava català, assenyalant la interdependència econòmica entre regions (com el suro d'Extremadura). Reivindica la necessitat de ser prudents però ferms en les conviccions, acabant amb un to patriòtic i musical.

  • 7'

    Records de Tarragona: El passat i el Carnaval

    Diàleg sobre el pas del temps i la història de Tarragona En aquesta conversa, els interlocutors reflexionen sobre la vitalitat en la vellesa i les transformacions històriques de la ciutat de Tarragona durant les festes de Carnaval. La xerrada barreja experiències personals amb pinzellades d'història local. Vellesa, vitalitat i l'actitud davant la vida L'avi comparteix la seva filosofia sobre el procés d'envellir, destacant que no es tracta només d'aguantar els anys, sinó de gaudir-los. Tot i els dolors físics derivats de l'activitat, manté una actitud positiva: L'actitud personal: La vida segueix i és cadascú qui l'ha de portar endavant, sense deixar-se vèncer pel pes dels anys. El record com a motor: Rememorar fets del passat ajuda a sentir que el temps no passa tan ràpidament i manté la ment activa. Cita destacada: "Jo aconsello a les persones que diuen: home, em faig gran. No, no t'hi fas gran. La vida segueix." El context històric de Tarragona i el Carnaval Es detalla com la ciutat ha viscut èpoques de bonança econòmica que van permetre grans obres urbanístiques i celebracions luxoses: L'arribada de capital francès: Degut a la plaga de la fil·loxera a França, molts comerciants es van establir a Tarragona, impulsant el negoci del vi i els boters. L'urbanisme de la Rambla: Es comenta el somni que va suposar construir una Rambla tan ampla en un terreny difícil ple de roques, simbolitzant la puixança d'una època. Divisió social: Tot i que la Rambla era un espai compartit, existia una separació marcada entre la Part Alta i la Part Baixa de la ciutat, reflectida també en com es celebraven les festes privades de Carnaval.

  • 11'

    Núria Gómez i l'essència de 'Petons de pluja'

    Investigació i realitat en la literatura de Núria Gómez L'escriptora Núria Gómez de Nau detalla el profund procés de creació de la seva novel·la Petons de pluja. Més enllà de la ficció, l'autora subratlla que la seva obra neix d'una investigació rigorosa de quatre anys i d'experiències personals viscudes per donar veu i veracitat als seus personatges. Temes clau de l'obra Psicoanàlisi: L'autora aclareix que parla des de la pròpia experiència, havent passat per un procés de psicoanàlisi per entendre el patiment de l'ànima i com es desxifren els sentiments a la consulta. Fibromiàlgia: La protagonista, la Natàlia, pateix aquesta malaltia. Gómez ha col·laborat estretament amb el col·lectiu de malalts i metges per assegurar que el relat sigui mèdicament ortodox i fidel al dolor físic i la incomprensió social que l'envolta. Reivindicació femenina: L'escriptora destaca que sempre escriu des de la perspectiva de la dona, buscant un canvi social conjunt on homes i dones treballin de la mà. La recepció del públic i el procés creatiu "Escriure és una passió que he de fer des del sentiment més profund de la meva ànima." L'autora comparteix les primeres reaccions dels seus lectors, descrivint la novel·la com a "dura però addictiva". Explica que el millor agraïment és saber que els lectors no poden deixar el llibre fins a acabar-lo. A més, es mostra molt oberta al diàleg, compartint fins i tot el seu número de mòbil per rebre comentaris directes que li serveixen d'inspiració per a futures obres. Art i música en la promoció Gómez presenta la seva obra a través d'actes multidisciplinaris que uneixen literatura, música i arts plàstiques. Destaca les presentacions acompanyades per la pianista professional Diana Becker i la seva col·laboració amb l'associació Mujeres en las Artes, explicant que la creativitat i la sensibilitat són canals universals per connectar amb l'ànima de les persones.

  • 6'

    Entrevista a Núria Gómez sobre la novel·la 'Petons de pluja'

    Introducció i canvi de plans L'episodi comença amb una conversa informal entre els presentadors, on es planteja parlar de les festes de carnaval més selectes de la ciutat. Tanmateix, la secció fa un gir inesperat quan decideixen presentar una convidada especial que ha visitat l'estudi: l'escriptora i periodista Núria Gómez Garnés. Perfil de la convidada La Núria és presentada com una professional polifacètica amb una trajectòria rica en diverses disciplines: - Periodisme i escriptura. - Història de l'art i literatura. - Disseny. L'avi (interlocutor habitual) destaca l'emoció que li ha transmès l'obra de la Núria, definint-la com un exemple de lluita i superació personal davant les malalties i els obstacles de la vida. Presentació de 'Petons de pluja' L'autora explica els detalls de la seva nova novel·la, titulada Petons de pluja (Besos de lluvia en castellà). El llibre s'ha publicat simultàniament en ambdós idiomes i ja s'està traduint a l'anglès. Procés creatiu i bilingüisme La Núria detalla que escriure és per a ella un acte de sentiment profund i que, tot i no ser una autobiografia, tot el que escriu ha d'estar experimentat emocionalment: "Tot ho he de sentir dins de l'ànima. Tot ho he d'haver viscut petit, sobretot experimentat en quant a sentiments." Com a persona bilingüe, ha realitzat ella mateixa la traducció al castellà per mantenir l'essència de les paraules, reflectint la seva pròpia realitat familiar on conviuen les dues llengües de manera natural. Conclusió L'entrevista conclou amb una invitació oberta perquè l'autora torni l'endemà per seguir aprofundint en la seva obra i el seu recorregut vital, donada la bona acollida i la brevetat del temps d'emissió.

  • 9'

    Entrevista a Núria Gómez sobre la seva novel·la 'Petons de pluja'

    Explorant l'ànima femenina i el món de la literatura L'escriptora i periodista Núria Gómez de Nau ha visitat el programa coincidint amb la celebració del Dijous Gras per parlar de la seva darrera novel·la, Petons de pluja (Arola Editors), i de la seva trajectòria en el món de l'activisme femení i la política. La novel·la: 'Petons de pluja' La història gira al voltant de la Natàlia, una dona amb una vida professional intensa que decideix sotmetre's a la psicoanàlisi. Aquest procés serveix per: Explorar l'ànima femenina: L'autora busca reflectir les pors, les il·lusions i la responsabilitat que senten les dones davant les expectatives socials. Viatge temporal: El relat transcorre entre el passat i el present, amb escenaris com Menorca, Barcelona i Ronda. Elements històrics: El llibre conté un descobriment final que podria qüestionar fets històrics sobre personatges com Cristòfol Colom o Jaume I. Trajectòria literària i compromís social Núria Gómez ha repassat la seva obra anterior, molt lligada a les seves experiències personals: No me digues no: Una novel·la sobre l'assetjament sexual en l'àmbit polític, escrita després que l'autora deixés la política activa. El silencio roto: Obra centrada en l'associacionisme femení i ambientada a la Tarragona Patrimoni de la Humanitat. Investigació periodística: Treballs sobre el comerç i el turisme a Torredembarra. El paper de la dona a la societat Durant la xerrada, s'ha destacat la pressió de ser la superdona i el pes de la conciliació familiar i professional. Gómez, fundadora del Grup de Dones de Torredembarra, ha defensat la capacitat emprenedora de les dones i ha recordat la seva participació a les Nacions Unides en defensa dels drets de la dona. "S'espera tant de nosaltres que a vegades es fa difícil portar-ho tot; de vegades tenim por de no estar a l'alçada del que s'espera de nosaltres."

  • 7'

    Records de l'emissora i històries del Carnaval

    Celebració i retrobaments a la ràdio L'episodi d'avui destaca per un fort component emocional degut a la celebració dels anys de l'emissora. L'Avi Ramon comparteix la seva il·lusió per un sopar especial que tindrà lloc el mateix vespre, on es reunirà amb antics companys i col·laboradors que fa molt de temps que no veu. L'Avi reflexiona sobre el pas del temps i com les persones canvien físicament, especialment aquelles que van començar sent molt joves a la ràdio. Utilitza una metàfora gastronòmica per descriure l'esdeveniment: "L'entremès és trobar la gent coneguda a la taula; el plat fort són els records que comencem a rememorar; i les postres són la joia de tornar-nos a veure." Observacions sobre la condició humana Durant la conversa, s'aborden temes com l'apreci social i certes actituds d'hipocresia que l'Avi ha observat al llarg dels seus 20 anys a l'emissora. Destaca com el tracte d'algunes personalitats o polítics pot canviar dràsticament segons el context, tot i que ell prefereix abordar-ho amb una punta d'ironia. La tradició del Carnaval a Tarragona Finalment, s'introdueix el tema de la setmana vinent: el Carnaval. L'Avi recorda anècdotes històriques de les festes de Tarragona: Supressions històriques: Com el Carnaval es va arribar a cancel·lar en el passat per la mort d'alts càrrecs eclesiàstics. La Guerra de la Farina: Una tradició molt popular que es feia a la Rambla o a la platja del Miracle, però que va acabar desapareixent quan la gent va començar a llançar objectes perillosos o ciment en lloc de farina. La secció clou amb un desitj de bon cap de setmana i l'emplaçament per continuar amb les històries del Carnaval el proper dilluns.

  • 5'

    Tradició i anècdotes del Carnaval de l'Avi Ramon

    Història i curiositats del Carnaval En aquesta conversa, l'Avi Ramon i el seu interlocutor fan un repàs per la història del Carnaval, destacant com ha evolucionat la festa i recordant anècdotes de diferents indrets. La xerrada se centra en la picardia i la creativitat que definia la celebració antigament, especialment en temps de menys recursos econòmics. Els trets característics segons la localitat L'Avi Ramon recorda les particularitats que feien única cada celebració: Vilanova i la Geltrú: Destacava la famosa guerra de caramels. Era tan intensa que els comerços havien de protegir els aparadors amb cartrons. Sitges: Coneguda per la seva passarel·la i pel transformisme. Ramon explica una anècdota divertida sobre un home que es va sorprendre en veure les cames peludes d'una persona que semblava una dona molt polida. Càdis i Canàries: Es destaca la xerigota i l'alegria de Càdis, en contrast amb el gran luxe i la competició de vestits espectaculars a Tenerife. El valor de la creativitat "Ara pots fer el vestit que vols, però en algun temps primer no n'hi havia diner... la noia aprofitava el traje del germà i la dona el de l'home." Es remarca que antigament, a causa de la manca de recursos i la censura, el Carnaval es basava en el reciclatge de roba familiar i en l'enginy per no ser reconegut. Aquesta ocultació de la identitat sovint provocava situacions còmiques, com parelles que intentaven lligar entre elles sense saber qui eren realment sota la disfressa.