Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006

·235 episodis
RSS

episodis

73-84 de 235
  • 10'

    L'impacte de l'euro i el transport a Tarragona

    Debat sobre la gestió del transport públic Els interlocutors comencen analitzant els canvis recents en les línies d'autobusos de Tarragona a causa de les obres. Es destaca la importància de les parades intermèdies per donar continuïtat al servei i falicitar l'accés a les platges durant l'estiu. Restriccions per residència: Es comenta com antigament l'accés gratuït o bonificat per a la gent gran només requeria mostrar l'edat, fet que provocava una saturació per l'afluència de persones d'altres municipis com Reus. L'empadronament: Com a solució, l'Ajuntament va limitar els avantatges als empadronats a Tarragona per evitar el col·lapse del servei en hores punta i zones turístiques com la Marenostrum o la Rebassada. La nostàlgia de la pesseta i la realitat de l'euro La conversa deriva cap a una reflexió profunda sobre el canvi de moneda i el cost de la vida: L'engany visual dels preus: Es discuteix com els preus en euros semblen baixos (com 60 cèntims), però en realitat superen les 100 pessetes d'abans. Això genera una pèrdua del valor real del diner. Pèrdua de poder adquisitiu: L'Avi Ramon reflexiona sobre com l'euro ha unificat preus però no els salaris, esmentant que un euro alemany o francès té un context econòmic diferent a l'espanyol. L'arrodoniment: Critiquen que es justifiqués el pas a l'euro per facilitar el canvi (preus rodons) i que actualment s'hagin tornat a introduir fraccions com els 5 cèntims en el bus, complicant de nou la gestió del metàl·lic. Ètica i canvis socials Finalment, es tracta la picaresca i l'abús de la bona fe. L'interlocutor explica una anècdota sobre un pidulaire que va rebutjar menjar per exigir diners: "Si vols, jo et dono aquest entrepà, però diners no et donaré... i ja l'havien llançat allà al costat." Conclouen que l'experiència de la vida els fa ensumar situacions de poc fiar i lamenten que sovint paguen justos per pecadors.

  • 10'

    Memòries de l'Avi Ramon, la Carme Serra i el Nàstic

    Records de vida i tradició a Tarragona L'episodi presenta una conversa entranyable entre l'Avi Ramon, la seva dona Carme Serra (via telefònica) i la presentadora Sílvia. El diàleg transita entre les anècdotes familiars, la història local de Tarragona i la passió pel futbol. La botiga familiar: 'La Mar de Maca' Un dels eixos centrals és la promoció de la botiga familiar situada al carrer Apodaca. Els protagonistes destaquen la seva evolució: Origen històric: El negoci pertanyia originalment al sogre de la Carme i ha passat de generació en generació. Modernització: Tot i la seva antiguitat, s'ha renovat oferint mobiliari modern, còmode i articles per a nens. Homenatge al Nàstic: Destaca un aparador especial decorat amb motius grana, incloent-hi una hamaca on descansa una pilota i fotos del marit de la Carme quan era jugador. Vida de futbolista i sacrifici familiar La Carme comparteix relats personals sobre com era ser la dona d'un futbolista d'elit en el passat: L'ultimàtum: > "Mira Miquel, o el futbol o jo". La Carme recorda com la duresa dels viatges (marxar una setmana per jugar a Mallorca) la va portar a demanar al seu marit que deixés el futbol professional. Prioritat familiar: Després de deixar la primera divisió, el marit va jugar a locals com el Valls, permetent una vida més estable per criar els seus cinc fills. Contrast econòmic: Reflexionen sobre la diferència entre els sous "milionaris" actuals i la vida d'abans, on l'oli valia una pesseta amb cinquanta. Identitat tarragonina i el Nàstic L'entrevista conclou amb l'emoció del recent ascens del Nàstic a Primera, un fet que la Carme va viure intensament des del seu balcó a la Rambla, on resideix des de fa 60 anys. També es destaca el fet excepcional que ella i en Josep Maria Quadres són els dos únics veïns nascuts literalment a la Rambla de Tarragona que encara hi viuen.

  • 8'

    Records dels Concursos de Ràdio i la Toponímia de Tarragona

    Evocació de la Ràdio d'Abans L'avi recorda amb nostàlgia els concursos radiofònics que organitzaven emissores com Ràdio Tarragona i Ràdio Nacional d'Espanya. Aquests certàmens no només eren un entreteniment, sinó una competició d'enginy i coneixement sobre la ciutat. Segons explica, existia una rivalitat sana però intensa entre diversos concursants assidus com el Boada, l'Ambrós i ell mateix. La picardia dels concursos: Les preguntes eren sovint complexes, des de detalls d'altars de la catedral fins a la ubicació de carrerons gairebé desconeguts. Els premis: Malgrat la dificultat, els premis podien ser tan senzills i apreciats com una caixa de cervesa o la possibilitat de dedicar un disc sol·licitat. L'Evolució Urbana i els Noms dels Carrers La conversa deriva cap a la transformació de la ciutat de Tarragona. Es destaca com els nous barris (com la Vall de l'Arrabassada o Joan XXIII) han introduït personatges nous —poetes, músics o capellans— que confonen els veïns més veterans, acostumats a les denominacions tradicionals o canviants. "Hi ha hagut carrers que per si sols han tingut diversos noms, com la Unió o la Plaça dels Carros; per a nosaltres sempre seran els de tota la vida." Anecdotari Popular: La Plaça dels Candaus Es narra una anècdota curiosa sobre la Plaça de la Mitja Lluna (o del General Prim). L'avi explica que popularment es coneixia com la Plaça dels Candaus a causa d'una escultura de ferro en forma de vaixell on els mariners, en llicenciar-se, penjaven el cadenat del seu petate com a símbol de llibertat. Una Invitació al Futur L'episodi conclou amb el desig de reunir els antics rivals del concurs (com l'Ambrós) per compartir records en directe a Tarragona Ràdio, reivindicant el valor de la memòria oral i el sentit de pertinença a la comunitat.

  • 7'

    La censura i la doble moral a la postguerra

    La censura i la hipocresia social L'Avi Ramon reflexiona sobre com funcionava la censura durant el segle passat, destacant la doble moral que imperava a la societat. Explica que, tot i que existien censors oficials encarregats de vetllar pel puritanisme, sovint eren els mateixos que gaudien de les obres que prohibien. Formes de censura i picaresca Teatre i espectacles: Es feien servir mètodes rudimentaris com posar "drapets" per tapar escots excessius en revistes o espectacles del Paral·lel. Cine i versions per fora: L'avi detalla que es filmaven dues versions de les mateixes escenes: una de censurada per al públic espanyol i una altra de natural per exportar a l'estranger. L'escàndol social: També existia una forta censura veïnal, on la gent es criticava per les aparences mentre tothom es coneixia a ciutats com Tarragona. El contraban de revistes L'interès pel que estava prohibit portava a situacions curioses: Es buscaven revistes estrangeres entre les piles de paper que arribaven amb barco al moll. Als quioscos, les publicacions eròtiques es venien d'amagatotis, camuflades entre els diaris convencionals. "La vida és una comèdia; critiquen una cosa i llavors veus que ells mateixos hi van." Finalment, l'avi conclou amb una nota vitalista, afirmant que malgrat els mals físics, prefereix prendre's la vida amb humor i rialles.

  • 8'

    Barbers, safrejos i vivències d'abans

    Una conversa sobre el passat i els canvis socials En aquest episodi, l'avi i el seu interlocutor s'endinsen en un recorregut nostàlgic per diverses tradicions quotidianes que han anat evolucionat amb el temps. La xerrada comença amb una anècdota sobre el gest de tallar-se el cabell amb l'arribada del bon temps i deriva cap a una reflexió sobre com han canviat els espais de socialització. Els barbers i el ritual de l'afaitat Es recorda la figura de l'antic barber com un professional que ho feia tot: des de tallar el cabell fins a l'afaitat amb navalla. Es comenten curiositats com: * L'evolució de la higiene, on antigament no es mullava el cabell abans de tallar-lo per no refredar-se, mentre que avui és la norma. * L'ús de la navalla i com alguns clients portaven la seva pròpia per evitar infeccions. * Les barberies com a lloc de tertúlia masculina, similars a les perruqueries de dones. Els safrejos com a centre de comunicació La conversa es desplaça cap als safrejos públics (com els del Pallol o la Tabacalera a Tarragona), descrivint-los com els punts neuràlgics del safreig (xafardeig) i la vida social de barri: * Les disputes per l'aigua, que era un bé escàs i preuat. * La vida sense aigua corrent a les cases fins a dates relativament recents (els anys 70 en el cas de l'interlocutor). * El costum d'anar a buscar aigua a la font amb el càntir i aprofitar l'aigua de la pluja. "Jo sóc una víctima de la societat com una altra... i s'ha de viure i conviure amb la gent." L'episodi tanca amb una pinzellada musical sobre les havaneres, un tema que prometen tractar amb més profunditat en la propera sessió.

  • 9'

    Records d'oci, ball i teatre a la Tarragona de postguerra

    L'art de ballar: Del Tango a la Inspiració Personal La conversa s'inicia amb una reflexió profunda sobre el tango i la seva complexitat. L'interlocutor destaca que, més enllà de la música, el tango és un ball de gran exigència física i emocional on: L'home actua com a puntal i suport. La dona aporta la inspiració i el moviment escènic amb les cames. És un ball que requereix una compenetració absoluta; si no hi ha entesa entre la parella, l'execució és impossible. Es defensa la idea que el ball no és una disciplina que es pugui ensenyar com les matemàtiques, sinó que neix de la inspiració pròpia i de la manera com cada individu sent la música. Fins i tot una persona asseguda, de manera inconscient, comença a moure el peu quan la música "li entra". L'Espectacle i l'Exigència del Públic de l'Època Es descriu el panorama cultural de la postguerra, especialment a ciutats com Tarragona. El públic d'aquell temps era extremadament exigent per diversos motius: Molts espectadors havien conegut artistes de gran categoria abans de la guerra i no acceptaven mediocritats. Els artistes s'exposaven a l'abandonament de la sala per part del públic si la qualitat no era l'esperada. "No podies presentar-te davant d'un públic així perquè t'eliminaven." Teatre, Sarsuela i Oci Popular La vida cultural es concentrava en espais emblemàtics com el Teatre Tarragona i el Teatre Modern. Malgrat les dificultats econòmiques, la gent omplia les sales: Les entrades podien costar entre una i dues pessetes. Era costum comprar productes per picar, com cacaüets o xocolatines, en lloc de les pipes actuals. Es recorden grans figures de la sarsuela com Marcos Redondo i Ricardo Mayral. Davant l'absència de televisió, la ràdio i les companyies de teatre d'aficionats local (com la del carrer Rambla Vella) eren els pilars de l'entreteniment.

  • 9'

    Memòries del teatre, sarsueles i artistes d'època

    Un recorregut per la nostàlgia teatral i el contacte humà Aquesta conversa entre un avi i el seu nét comença amb la lletra de l'havanera "El meu avi", que serveix d'entrada per recordar l'època daurada de la sarsuela i el teatre a Catalunya, especialment a ciutats com Tarragona i Barcelona. L'anècdota de Marco Redondo a Tarragona L'avi recorda amb especial emoció el baríton Marco Redondo, que tenia una gran estimació per Tarragona. Explica un fet commovedor: * L'artista havia d'actuar al Teatre Modern just després de la mort de la seva mare. * Tot i el dol, va decidir no cancel·lar l'actuació per respecte al públic. * Durant el moment en què el personatge s'acomiadava de la mare en l'obra, l'emoció va fer que se li tallés la veu (va fer un gall), provocant una ovació tancada del públic tarragoní. La proximitat dels artistes d'abans Un dels punts centrals del diàleg és la comparació entre la proximitat dels artistes d'aquella època i el distanciament de l'actualitat: * Era habitual trobar-se actors com Paco Martínez Sòria o Antonio Molina prenent cafè a prop dels teatres del Paral·lel o les Rambles. * L'avi destaca que es podia parlar amb ells de forma natural durant les mitges parts, ja que sovint compartien espais amb els espectadors. Diferències generacionals i aficions La conversa també aborda com han canviat les formes d'expressió del públic: * L'avi analitza que la joventut actual viu la música amb exaltació i crits, un fenomen que ell respecta com a propi de cada època, tot i que prefereix el sentiment profund del teatre clàssic. * Finalment, reflexiona sobre com compartir aficions com el teatre, les revistes i viatjar ha estat el pilar fonamental del seu matrimoni. "Són persones, descobreixes que són persones... i es veien emocionats quan veien que el públic havia aplaudit."

  • 8'

    Teatre, revistes i censura durant el franquisme

    Memòries del teatre i l'espectacle a Barcelona i Tarragona En aquesta conversa, en Ramon recorda l'època daurada de les revistes al Paral·lel i el funcionament de les companyies de teatre durant la postguerra. S'explica com, més enllà dels artistes principals, moltes integrants del coro i les vedets havien de compaginar la seva feina amb altres ocupacions per sobreviure, fent sovint el que anomenaven "doplete". La censura i l'enginy dels artistes Un dels punts centrals de la xerrada és la presència constant de la censura durant el règim de Franco. Els artistes havien de lidiar amb restriccions severes en els seus guions: Multes populars: Humoristes com l'Eladi explicaven acudits prohibits sabent que el mateix públic pagaria la multa si calia. Jocs de paraules: S'utilitzaven metàfores visuals i lingüístiques per esquivar el censor, com l'ús de roses de colors per fer referències polítiques o l'ús del nom "Claudio" per referir-se al Caudillo. Control previ: Abans de qualsevol representació en festes majors, les companyies havien de passar un examen davant d'un censor de Falange per validar el contingut. Referents i anècdotes de l'època "Com més tancades estiguin les roses en un bagul, més roges surten." Es mencionen figures emblemàtiques com la Lirio, la Bella Dorita, en Martínez Sòria i les grans produccions que podien moure fins a 50 persones a l'escenari. Finalment, es destaca el fenomen dels viatges a Perpinyà per poder consumir cinema eròtic que estava totalment prohibit a l'Estat espanyol.

  • 10'

    Memòries de la Part Alta: de bous escapats a carrers amb encant

    Records de la Part Alta i anècdotes d'antany En aquesta conversa s'explora la memòria viva de Tarragona, centrant-se en anècdotes locals i l'evolució urbanística de la Part Alta. El relat comença amb una curiosa història sobre un bou escapat del matadero que va recórrer el carrer Granada, generant escenes de confusió entre els veïns i un grup de turistes vestits de vermell. El Matadero i la tradició gastronòmica Es recorda l'antic escorxador (matadero) de la ciutat, que subministrava carn als mercats locals, especialment al Mercat del Fòrum. S'esmenta el consum de carn de bou i de cavall, destacant que era habitual trobar parades especialitzades al mercat durant les festes de toros. L'avi Ramon descriu amb certa nostàlgia el transport d'animals pel centre de la ciutat cap a l'escorxador. L'urbanisme i l'essència dels carrers Es discuteix la remodelació del carrer Granada i la necessitat de recuperar el paviment de pedra de riu original en lloc dels "parches" de formigó o quitrà. Es destaca la bellesa de l'arquitectura de la Part Alta, amb els seus carrers estrets (Comte, Mediones, Ventallols) que ofereixen vistes sorpresa a la Catedral. Es valora la frescor natural d'aquests carrerons, especialment durant l'estiu, descrivint-los com un lloc de refugi i oxigen. Modernització i música final L'avi reflexiona sobre el creixement de la ciutat des de la Mitja Lluna cap avall i la substitució de cases velles per edificis moderns. La conversa finalitza amb un toc festiu escoltant el clàssic del jazz "Chattanooga Choo-Choo" de Glenn Miller, que convida l'avi a seguir el ritme amb els peus. "Tarragona és Tarragona; aquests carrers, a part de ser agradables, són de sorpresa."

  • 8'

    Records de ball: de Glenn Miller a les revetlles

    La màgia de la música i el ball en el passat L'Avi Ramon comparteix una reflexió nostàlgica sobre com la música té el poder de transformar l'estat d'ànim i fer reviure èpoques passades. Arran d'haver escoltat Glenn Miller, recorda la sensació de caminar —gairebé ballant— pels carrers de Tarragona, evocant la llibertat i el ritme de la seva joventut. Els espais i estils de ball Durant la conversa, es repassen diversos aspectes de la cultura del ball a la ciutat: Les revetlles populars: Esmenta les festes als carrers de Merceria, Sant Miquel o el Cos del Bou, on la música en directe de conjunts i trios locals animava els veïns. Sales emblemàtiques: Apareixen en el record llocs com la Sala de Ports, la Cooperativa, la Puda o el Serrallo. Gèneres clàssics: L'avi destaca la importància de saber portar el compàs en estils com el vals (el primer que va aprendre), el pas doble i el tango. L'aprenentatge i la tècnica L'Avi Ramon fa una distinció interessant entre el ball après de forma natural i el de les escoles actuals: "Jo sempre he admirat del ball la creació de cadascú. La música t'ha de portar... si vas d'escola portes unes normes que fan que tota la gent es vegi igual." El paper de l'home i la dona: Descriu la postura rígida de l'home en el vals, en contrast amb el moviment més fluid de la dona. La música comercial: Es comparen els èxits actuals amb les cançons que abans s'enganxaven a través de la ràdio o els primers vinils, mencionant amb humor peces com Paquito el Chocolatero.

  • 7'

    Crítica de l'avi Ramon al nou pàrquing de Jaume I

    Reflexions sobre l'urbanisme a la Part Alta de Tarragona En aquesta conversa de dilluns, l'avi Ramon comparteix la seva visió crítica i una mica escèptica sobre les recents obres al casc antic de Tarragona, concretament al voltant del nou projecte del pàrquing de Jaume I. L'impacte visual i l'accessibilitat L'avi es mostra especialment sorprès —o "garrativat", com ell diu— per l'abundància d'escales en la nova construcció. Li preocupa que el disseny no hagi tingut en compte la gent gran o les persones amb mobilitat reduïda: Excés d'escales: Qüestiona la funcionalitat de tantes gradaries estretes en un espai destinat a ser un passeig. Accessibilitat: Expressa el seu dubte sobre si els qui caminen amb bastó podran realment gaudir d'aquest nou entorn. Estètica: Comenta que els turistes i ciutadans es queden parats mirant l'obra, però no precisament per admiració, sinó per desconcert. Problemes de mobilitat i trànsit Un altre punt clau de la conversa és la gestió del trànsit dins les muralles. Es discuteixen les dificultats d'entrada i sortida pel Portal del Roser i el de Sant Antoni: La complexitat d'organitzar els sentits de circulació en carrers tan estrets. La comparació del trànsit a la Part Alta amb un joc de boletes on s'ha d'encertar el forat correcte. "Això de Tarragona és jugar amb una capseta petita, d'aquelles de boletes i forats, a veure qui les fa entrar totes." Sentiment de ciutat Malgrat la seva visió crítica, l'avi deixa clar que el seu malestar neix de l'estima per la ciutat. Li sap greu que la gent faci comentaris negatius davant de projectes nous quan Tarragona té monuments tan imponents com la Catedral que generen orgull.

  • 9'

    Records de l'Avi Ramon: Viatge als contrastos de l'Índia

    Un viatge en el temps: De la tradició medieval a la vellesa de Bombay En aquesta conversa, l'Avi Ramon recorda amb nostàlgia el seu viatge a l'Índia, destacant el xoc cultural i els contrastos viscuts. Descriu una experiència que oscil·la entre el món rural que semblava extret de l'Edat Mitjana i la sumptuositat de les grans capitals. Els punts clau de l'experiència: L'interior rural i sagrat: Explica la seva visita a poblats emmurallats on la vida transcorria entre fang i artesania manual. Enfatitza la importància de les vaques sagrades, descrivint com les pintaven i engalanaven per a les festivitats. Els forts contrastos socials: El relat posa de manifest la dualitat de la societat hindú. L'avi recorda com nenes demanaven les pells de les pomes mentre, a pocs metres, es trobaven joieries de luxe i museus nacionals plens d'or i marfil. L'art del regateig: Detalla el procés comercial a les botigues privades, on prendre un te i negociar el preu era un ritual imprescindible abans de tancar qualsevol compra. El xoc del retorn: Ramon descriu la sensació que tot el viscut semblava una pel·lícula (com les de Simbad o les Mil i una nits), i que en tornar a Tarragona, el cap encara estava ple d'aquell món exòtic. "Semblava que fossis en una pel·lícula... a dintre el cap has embutit tanta cosa i tan diferent de tot el que et trobes aquí dia a dia." Comerç i records Diferència entre les botigues de l'Estat (preus fixos i oficials) i les privades (basades en la negociació). L'adquisició de postals pintades sobre làmines de marfil com a petits tresors de viatge.