Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Programa

Arxiu Sonor. Primera hora 2007

·219 episodis
RSS

episodis

145-156 de 219
  • 13'

    Anècdotes sobre la sort i la loteria de l'Avi Ramon

    La Sort i les Coincidències de l'Avi Ramon En aquesta edició de Tarragona Ràdio, l'Avi Ramon comparteix una sèrie d'històries personals fascinants centrades en la loteria, les supersticions i les curioses jugades del destí. Després d'una breu menció a la Verge de la Milagrosa a Montreal, la conversa se centra en com la fortuna ha passat a prop seu o de coneguts seus en diverses ocasions. Els números perduts i la fortuna trobada L'Avi Ramon relata diversos moments on la Grossa de Nadal o premis importants van estar al seu abast: El número de Santander: Un número que va veure cada dia durant les vacances i que, en marxar i no poder comprar per estar el quiosco tancat, va resultar ser el premi gran. El número de zeros: Un venedor no li va voler donar un número format només per zeros perquè "feia por", i finalment va sortir premiat. Bitllets trobats al carrer: Explica com en dues ocasions va trobar números de loteria a terra (un d'ells al carrer Lloncet) que van resultar tenir premis de 5.000 pessetes. La reflexió moral sobre el diner fàcil Una de les parts més profundes de la intervenció és la reflexió sobre per què, de vegades, és millor no guanyar la loteria. L'avi argumenta que: "Quan no m'ha tocat, potser m'ha fet un favor, perquè he analitzat gent que ha sigut la seva desgràcia trobar la loteria." L'avi posa l'exemple d'una família de Reus on el premi va derivar en tragèdia, accidents i la pèrdua de la unitat familiar, fenomen que defineixen al programa com la "borratxera dels diners". Superstició o casualitat? Finalment, discuteixen sobre si aquestes anècdotes són fruit de la superstició o simples coincidències. L'Avi Ramon conclou que la vida s'ha de prendre tal com ve, llevant ferro als fets inexplicables i valorant la veritable fortuna que té a casa amb la seva família.

  • 15'

    Cistelles ecològiques i la preservació de llavors

    En aquesta conversa, l'Avi Ramon i l'Emili reflexionen sobre el valor de l'agricultura de proximitat i la pèrdua de qualitat en l'alimentació industrial moderna. El debat se centra en com recuperar el gust autèntic del menjar i la importància de donar suport als pagesos locals. La importància del consum directe L'Emili explica el funcionament de les cistelles de temporada, una alternativa que permet: * Comprar productes de qualitat directament al productor. * Eliminar els intermediaris o "sangoneres" que encareixen el preu sense beneficiar el pagès. * Consumir fruites i verdures acabades de collir i adequades a l'època de l'any. * Crear un vincle de confiança on el consumidor pot visitar l'hort i conèixer el mètode de cultiu. Bancs de llavors i cultura popular Un punt clau és la tasca de l'Emili en un banc de llavors ecològiques. Segons ell, conservar una llavor no és només guardar un gra, sinó preservar la cultura associada: "És tan important la llavor com la cultura associada a aquesta llavor; saber com es rega, si s'ha d'encanyar o com es cuina." Es destaca la coordinació entre diferents bancs de llavors locals (com Ecollavors a la Garrotxa o l'Almaixera al Camp de Tarragona) per mantenir les varietats pròpies de cada clima i terreny, evitant la dependència de llavors comercials uniformes. Crítica al sistema alimentari L'Avi Ramon i l'Emili lamenten que la societat actual es mogui exclusivament pel capital, prioritzant productes que vénen de lluny (com Holanda o Almeria) o aliments processats carregats de transgènics. Conclouen que el consumidor té el poder real: si hom deixa de comprar productes de baixa qualitat, el mercat es veurà obligat a oferir alternatives més saludables i sostenibles.

  • 13'

    L'Avi Ramon i la seva visió de l'enamorament i la vida

    L'Avi Ramon torna per parlar de l'amor i la quotidianitat En un dia tan assenyalat com el de Sant Valentí, el programa recupera la presència de l'Avi Ramon, qui comparteix la seva saviesa popular sobre l'enamorament i el pas del temps. Per a ell, l'amor no és cosa d'un sol dia, sinó una actitud constant davant la vida i les persones. L'amor com a concepte universal L'Avi Ramon reflexiona sobre com la societat comercialitza el dia dels enamorats, però defensa que: L'enamorament és present tots els dies de l'any. Ens podem enamorar de petits detalls, d'objectes (com el desig de regalar un bolso o una joia) o de la bellesa de les flors. El sentiment d'amor s'estén a la família: parelles, fills, mares i, per descomptat, els avis, que sovint són els grans oblidats. Canvis generacionals i respecte Durant la conversa, es comparen les èpoques passades amb l'actualitat, destacant especialment l'ús del llenguatge: L'avi expressa la seva sorpresa per la normalització de les paraulotes a la televisió i en el parlar col·loquial. Recorda que, en la seva joventut, certes paraules eren motiu de baralla per defensar l'honor familiar. "Ara no saps on estàs... escoltes paraules que abans t'havies de barallar per defensar la teva mare." Les etapes de la vida i l'oci L'Avi Ramon defineix el que ell anomena les diverses joventuts: 1. La primera (20 anys). 2. La segona (30-40 anys). 3. La tercera (60 anys). 4. La quarta o el "trulló" (més de 80 anys), on ell es troba actualment. Relata la seva experiència amb els viatges de l'Imserso, on observa amb admiració com persones gran amb dificultats físiques deixen les crosses per ballar, demostrant una gran il·lusió per viure. Conclou que la vida s'ha de mirar amb perspectiva i pau, valorant tant l'oci dels joves com el tarannà de la gent que passeja per la Rambla.

  • 15'

    Explorant la Cova Urbana de Tarragona: Guia i Experiències

    Introducció a l'aventura subterrània En aquesta conversa, l'Àngel Samaniego explica els detalls d'una expedició a la Cova Urbana de Tarragona. El relat comença amb els preparatius logístics i la importància de la seguretat per als visitants que volen conèixer aquest espai singular de la ciutat. Preparatius i equipament Abans d'entrar a la cova, es realitza un procés rigorós d'informació i seguretat: * Assessorament previ: S'ensenyen fotografies i llibres per explicar què trobaran els participants. * Seguretat: Cal fer una inscripció i tramitar una assegurança especial a través de la federació. * Equip tècnic: Els participants es canvien en una sala habilitada i es posen neoprè, botes d'aigua i casc amb llum. El recorregut: Sifons i sales monumentals L'Àngel descriu l'itinerari físic, destacant el pas per diferents cavitats i obstacles: L'entrada: S'accedeix des de quatre plantes de pàrquing fins a trobar el passadís romà. Els sifons: Es passen dos sota aigua amb l'ajuda de cordes guia i el suport constant de guies especialitzats. El neoprè facilita la flotabilitat. La Sala Benson: Una estança de 7.000 metres quadrats plena de blocs on els participants descansen. La Ballarina: Una pedra simbòlica que tothom ha de trepitjar o tocar. La Gatera: Un pas estret que requereix seguir les instruccions del guia per superar-lo sense por. Gestió emocional i seguretat Un dels punts clau és la gestió de la claustrofòbia o l'ansietat: "Si veig que aquella persona està ja agobiada, el que faig és parar i trencar el gel ensenyant-li algun detall del sostre amb les llums." L'Àngel emfatitza que cal mantenir el respecte i no fer "catxondeo" excessiu per garantir la seguretat del grup. El retorn es realitza per unes galeries superiors plenes de fang, oferint una experiència diferent a la de l'anada.

  • 11'

    Supersticions, fantasmes i la medalla viatgera

    Reflexions sobre la superstició i el folklore urbà En aquesta conversa, l'Avi Ramon i el seu interlocutor exploren el món de les creences populars, les supersticions i les llegendes urbanes que formen part del dia a dia. El diàleg comença arran de la data (dimarts i 13), un pretext per analitzar com l'ésser humà tendeix a buscar explicacions màgiques o rituals a la seva quotidianitat. Llegendes urbanes i falsos fantasmes L'Avi Ramon recorda diverses històries de Tarragona on suposats fenòmens paranormals tenien una explicació molt terrenal: La Plaça de Toros: Es deia que hi havia un fantasma perquè queien rajoles i se sentien sorolls, però van resultar ser lladres de ferro que s'aprofitaven de la por de la gent per actuar sense ser vistos. El camí del Serrallo: Un altre cas de suposats fantasmes que, en realitat, era una parella que buscava intimitat en un lloc abandonat. Casa Castellarnau: L'avi explica com una broma sobre llums enceses i sofàs on semblava que algú s'havia assegut va acabar creant la llegenda d'un fantasma real que fins i tot espantava les netejadores. L'enigma de la medalla "milagrosa" Com a contrapunt a les explicacions racionals, l'avi narra una experiència personal amb una medalla d'alumini de la Milagrosa: Li va donar una monja abans d'una operació fa 40 anys. La va perdre i recuperar de manera inexplicable al brancal de la seva botiga. Després de perdre-la a Rússia, una guia turística de Saragossa n'hi va regalar una d'idèntica sense saber-ne res. "Cada cosa és de la manera que la vols mirar: un pot dir que és un miracle, un altre que és superstició i un altre que són casualitats." Finalment, conclouen que l'actitud de la persona davant la vida influeix en com percebem la sort o la desgràcia, més enllà de les dates o els objectes.

  • 14'

    Bancs de llavors i la preservació agrícola local

    Conservació de la biodiversitat agrícola i sobirania alimentària En aquesta conversa, l'Emili explica la importància vital dels bancs de llavors ecològiques com a eina per combatre la dependència de les grans multinacionals i recuperar varietats tradicionals que s'estan perdent. La iniciativa al Camp de Tarragona va néixer de la necessitat de col·laborar entre pagesos per compartir coneixements i recursos. Què és realment un banc de llavors? L'Emili aclareix que no es tracta d'una entitat financera, sinó d'un espai físic de resistència agrícola. Els punts clau de la seva funció són: Intercanvi i seguretat: Permet que, si una collita falla, el pagès pugui recuperar la varietat gràcies al fons comú. Recerca etnobotànica: Els activistes parlen amb els avis pagesos per recuperar llavors locals que han passat de generació en generació. Autosuficiència: Evita que el pagès hagi de comprar sobres de llavors cada any a empreses químiques. El mite de l'etiqueta "ecològica" Es fa una crítica profunda al concepte comercial de producte ecològic. Es diferencia entre l'agricultura química (la "nova") i l'agricultura de tota la vida (que ara anomenem ecològica per necessitat d'etiquetatge). Els interlocutors destaquen que: L'ecologia real implica proximitat (venda local) i temporada. Transportar un enciam "eco" en avió i embolicar-lo amb plàstic és una contradicció mediambiental. S'ha perdut la cultura de menjar el que toca segons l'època de l'any. "Nosaltres no necessitem una etiqueta externa; fem el que s'ha fet sempre. Els que han fet una cosa rara i nova són els químics." Qualitat, gust i tècniques de cultiu L'avi Ramon i l'Emili comparen la qualitat dels aliments actuals amb els d'abans, remarcant la pèrdua de gust, textura i durabilitat (com els tomacons de penjar que aguantaven tot l'any). També s'explica la complexitat de mantenir la puresa de les llavors, evitant el creuament de pol·len entre plantes diferents (com pebrots dolços i picants) mitjançant la distància física als horts.

  • 15'

    D 13.03.07 AVI RAMON

    Un Comiat Inesperat i Viatger L'episodi comença amb l'anunci que l'Avi Ramon no hi serà durant la setmana, però de sobte apareix a l'estudi per donar una sorpresa d'última hora abans de marxar de viatge el proper dia 14. Aquest gest serveix per acomiadar-se formalment de l'audiència i compartir la seva passió pels viatges. La Filosofia del Viatger segons l'Avi Ramon Durant la conversa, l'Avi Ramon distingeix entre ser un turista i ser un viatger. Els seus consells principals per a qui visita un país nou són: Conviure amb la gent local: No limitar-se a baixar de l'autocar i anar a les galeries comercials. Caminar i observar: Descobrir com viu la gent, com mengen i com parlen. Obertura emocional: Segons ell, si un visitant s'interessa de cor per la cultura d'un país, els locals "obren el cor" i es mostren orgullosos d'ensenyar els seus tresors. "Una cosa és ser turista i l'altra cosa és ser viatger. El més important és mirar aquell país: com és, com viuen, com és la gent." Un Recorregut Musical per Europa A causa de l'absència de l'Avi Ramon, el programa inicia un cicle de música internacional que recorrerà diversos països: Itàlia: Protagonista de la sessió actual amb joies dels anys 60, 70 i 80, arribant fins al 2007. França: Propers temes previstos. Portugal: Selecció de fados per a futures emissions. L'episodi clou amb l'emissió de clàssics italians com L'Italiano de Toto Cutugno i Solo Tú de Matia Bazar, celebrant la riquesa cultural d'aquest país a través de la seva melodia.

  • 12'

    Èxits i Competicions d'Espeleologia de l'Àngel

    Èxits i Horitzons en l'Espeleologia de Competició En aquesta conversa, l'Avi Ramon i l'Àngel exploren el món de l'espeleologia de competició, destacant la importància de reconèixer el patrimoni subterrani de Tarragona i els èxits esportius assolits durant l'any 2007. Competicions i Rècords d'Espanya L'Àngel detalla la seva impressionant trajectòria recent en el món de la competició vertical: * Ha aconseguit 15 medalles i diversos trofeus en pocs mesos. * Va establir el rècord d'Espanya en la modalitat de 60 metres de corda a Granollers. * Explica el funcionament del rècordrum o corda sense fi, un sistema de politges que permet simular l'ascens d'una cova en recintes artificials o pavellons. L'Experiència com a Grau de Superació Es destaca que l'espeleologia no és només força física, sinó també gestió emocional i estratègia: * Gestió del temps: L'Àngel comenta com va perdre una medalla d'or per només tres segons a Sevilla a causa d'una rampa muscular, quedant-se amb el bronze. * L'avantatge de l'expert: L'Avi Ramon subratlla que l'experiència real en coves (amb aigua i condicions extremes) dóna a l'Àngel un avantatge competitiu per saber quan apretar o relaxar-se. * Preparació mental: Abans de l'ascens, l'esportista necessita un moment de relaxació i visualització per gestionar els nervis de l'estrena. Projecció Internacional i Futur El futur immediat de l'espeleologia catalana es presenta molt prometedor: * La Selecció Catalana és considerada una potència, essent convidada a competicions a Portugal. * Es preveu que al novembre de l'any vinent, el grup SIET de Tarragona organitzi el Campionat d'Espanya a la ciutat tarragonina. "A la corda... no tanques els ulls, però dius: 'bueno, al toro'. Quan ja estic a dalt, a mig d'alçada, me relaxo una miqueta."

  • 12'

    Bancs de llavors i la realitat de l'alimentació actual

    Diàleg sobre la pèrdua de l'agricultura tradicional L'episodi comença amb una conversa distesa entre l'Avi Ramon i el presentador, on l'avi recorda com els seus pares cultivaven la terra de manera natural. Destaca la pèrdua del gust en les fruites i verdures actuals en comparació amb les que es plantaven antigament a les parcel·les familiars, on s'utilitzaven llavors pròpies i es respectaven els cicles. El Banc de Llavors de Prades L'entrevistat, Emili Durant, membre d'una associació al mas d'en Bastaret (Prades), explica la creació d'un banc de llavors. Aquest projecte neix per: Preservar varietats hortícoles tradicionals que estan desapareixent. Garantir la seguretat alimentària dels pagesos: si un perd la collita, pot recuperar la llavor del banc. Fomentar el suport mutu entre agricultors per mantenir la biodiversitat local. Híbrids vs. Transgènics: El perill de la dependència L'Emili aclareix conceptes clau que sovint confonen els consumidors: Llavors híbrides: Creades per empreses per ser molt productives i atractives visualment, però que degeneren si es re संयंत्रen l'any següent, obligant el pagès a comprar-ne de noves. Transgènics: Una intervenció en l'ADN per introduir gens d'altres espècies. L'expert critica que aquesta tecnologia sovint no funciona i genera una aberració ecològica. L'impacte de les multinacionals Es denuncia el model de les grans corporacions que venen "paquets" tancats de llavors, herbicides i abonaments químics. L'Emili posa l'exemple tràgic de la Índia: "Hi ha estadístiques que diuen que es suïciden quatre pagesos per dia perquè es queden atrapats en el deute amb les multinacionals i no poden tirar endavant." Finalment, es fa una crida a la reflexió sobre la importància de conèixer l'origen de la llavor, ja que és la base real de la nostra alimentació i salut.

  • 14'

    Tradicions de Setmana Santa i la Mona a Tarragona

    Evolució i records de la Setmana Santa L'avi Ramon comparteix una visió nostàlgica i comparativa sobre com s'ha transformat la Setmana Santa a Tarragona. Es destaca el pas d'unes processons on es repartien carmels —una pràctica avui prohibida— a unes celebracions més solemnes i multitudinàries. Els penitents i els portants Penitència real: Es comenta que molts participants porten la cara tapada o van descalços per promeses personals o sacrificis íntims, defugint el lluïment públic. Dels professionals als voluntaris: Antigament, els portants dels misteris eren gent contractada (com treballadors del port), mentre que ara són socis de les confraries que ho fan per voluntat. Inclusió: La participació ha augmentat significativament amb la incorporació de dones i infants, fet que ha allargat la durada de les processons. La celebració de la Mona El resum de la diada de la Mona de Pasqua se centra en els espais emblemàtics de la ciutat on les famílies i colles d'amics es reunien tradicionalment per menjar el pastís i fer el dinar. Espais tradicionals de reunió L'Oliva: Un espai de caràcter molt familiar on era típic fer-hi paelles i on hi havia un conegut mapa d'Espanya en relleu. El Pont del Diable: Tradicionalment el lloc preferit per les parelles joves i la gent que venia de pobles veïns com Constantí. El Llorito i la Font d'en Garrot: Zones més allunyades que requerien caminar més, ideals per a colles d'amics. La Tabacalera: Destinació popular per a la gent de la Part Baixa de Tarragona, especialment per les seves fonts i entorn segur per als nens. "És bonic que hi hagi llocs aquests i que la gent s'hi vagi acostumant a fer coses típiques." Jocs i picaresca L'avi recorda l'ambient festiu d'abans, on no podien faltar jocs com saltar a la corda, on s'aprofitava per fer bromes i mostrar una certa picardia i picaresca juvenil entre els assistents.

  • 14'

    Exploració i vivències a les coves de Tarragona

    Entrevista sobre les coves subterrànies de Tarragona L'Avi Ramon presenta a l'Àngel Samaniego, un expert explorador i coordinador de l'estudi de les cavitats subterrànies de la ciutat. La conversa se centra en les vivències personals dels exploradors per sobre de la història acadèmica, destacant el component d'aventura i descobriment constant que suposa moure's sota el subsòl tarragoní. Els inicis de l'exploració L'Àngel descriu els primers moments de la descoberta, que qualifica com un autèntic "xou". Explica les dificultats tècniques de l'època i la manca de seguretat inicial: * La superació dels sifons inundats d'aigua. * L'ús de cordes sense lligar en els primers intents, confiant només en l'impuls i els crits dels companys. * La troballa de sales impressionants com la Benson o la zona de la platja. Localització i situació actual Un dels punts més fascinants és la proximitat de les coves amb la vida quotidiana de la ciutat: * L'entrada principal es troba en un pàrquing, i les exploracions es feien mentre es realitzaven les obres del recinte. * Els exploradors ja han arribat a situar-se sota la Rambla Nova, a una profunditat d'uns 70 o 80 metres de roca sòlida. * Actualment s'estan investigant llacs subterranis d'aigua cristal·lina i zones verges que ningú havia trepitjat mai fins ara. Reptes de futur L'equip continua treballant per resoldre els "interrogants" que apareixen als mapes topogràfics: * Busquen nous respiradors o sortides alternatives per facilitar el treball conjunt entre espeleòlegs i bussos. * Aprofiten períodes de sequera per retirar fang de galeries que abans eren impracticables. "És una cosa verge, totalment. És bonic de veure el que hi ha a l'altra banda, amb els reflexos, les estalactites i la calcita en flor."

  • 13'

    L'avi Ramon i el vincle entre Catalunya i Aragó

    En aquesta conversa, l'avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre la festivitat del 12 d'octubre, posant especial èmfasi en la figura de la Pilarica i el caràcter del poble aragonès. L'avi destaca la germanor històrica i cultural entre Catalunya i Aragó, recordant anècdotes personals i desmentint tòpics sobre la garreperia catalana. Els trets distintius de cada regió L'avi analitza com l'humor defineix els pobles. Argumenta que tant els catalans com els aragonesos tenen la capacitat de riure's d'ells mateixos, cosa que denota tolerància i una personalitat oberta. Els aragonesos: Són descrits com a gent acollidora, amb un caràcter noble i un accent que genera simpatia de forma natural. Els catalans: L'avi defensa que, malgrat la fama de "garrapes", el poble català és generós i sap encaixar les bromes. Els andalusos: També s'esmenta el seu sentit de l'humor innat, on la gràcia resideix més en la forma de parlar que en el propi contingut del xiste. Records personals i territori L'avi rememora el seu viatge de noces, que va tenir una parada significativa a Saragossa a causa de les antigues connexions ferroviàries. Destaca la forta relació entre Tarragona i l'Aragó, batiant Salou com "la platja de Saragossa" i l'Aragó com "la muntanya de Tarragona". "Jo a la Pilarica també li tinc molta pressa, perquè quan em vaig casar, el primer puesto que vaig anar va ser a Saragossa." Finalment, es discuteix la comoditat de visitar la capital aragonesa avui dia, ja sigui per carretera o amb l'AVE, tot i que l'avi reconeix que la seva mobilitat reduïda el fa preferir una forma de viatjar més pausada.