Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Programa

Arxiu Sonor. Primera hora 2007

·219 episodis
RSS

episodis

169-180 de 219
  • 10'

    L'Art i la Passió pel Bonsai a Tarragona

    L'Essència de l'Art del Bonsai En aquesta conversa, s'explora el món fascinant dels bonsais, descrivint-lo no només com una tècnica de jardineria, sinó com un art mil·lenari basat en el sentiment i la paciència. Es destaca que un bonsai és un ésser viu en constant evolució que requereix un manteniment continu: Creixement controlat: L'arbre continua el seu cicle natural (brosta, fa flors i fruits), però l'artista n'ha de controlar la forma. Tècniques de modelat: S'explica com arbres recuperats de la natura poden ser reduïts en alçada per crear la il·lusió de la vellesa en una mida petita. L'estrès de l'arbre: El procés de poda i abonament genera un desgast que cal compensar amb períodes de creixement lliure. L'Activitat de l'Associació a Tarragona L'associació local, una de les més importants de Catalunya amb 139 socis, destaca per la seva col·laboració amb mestres internacionals com el japonès Takeo Kawabe. Recentment, han celebrat una mostra de tardor amb gran èxit de públic i participació. "Poca gent t'hi ficaria preu... és un arbre personal. L'art del bonsai es diferencia d'altres arts perquè difícilment l'artista se'l vendria." Formació i Comunitat L'entitat ofereix diversos recursos per als aficionats: Cursos d'iniciació i avançats que comencen al novembre i al febrer. Tallers pràctics on els socis poden treballar els seus propis arbres amb l'ajuda d'experts. Consultori tècnic per resoldre dubtes sobre el reg, l'abonament o la poda. Finalment, es facilita el punt de trobada a l'Hotel d'Entitats de Tarragona (despatx 8), convidant a tothom qui senti curiositat per aquest art a apropar-se i descobrir-lo.

  • 11'

    La vida i l'excés a les festes de barri de la Tarragona d'abans

    Les festes de barri i les barbenes a Tarragona L'Avi Ramon recorda com l'arribada del mes de juny marcava l'inici del cicle de festes populars als barris de Tarragona. Antigament, la celebració no es limitava a grans nuclis, sinó que pràcticament cada carrer i barri organitzava la seva pròpia barbena, generant un calendari festiu ininterromput durant tot l'estiu. Impacte en la salut i la feina Aquesta abundància de celebracions va comportar problemes socials i de salud pública notables: Estratègia de supervivència: Els joves havien de fer hores extres i petits treballs extres (remendets) per poder sufragar les despeses de la festa, ja que les famílies no tenien recursos. L'esgotament físic: Molts joves entraven a treballar com a aprenents als 14 anys. El ritme de treballar de dia i ballar de nit fins a la matinada provocava un desgast extrem. Crisi sanitària: L'Avi menciona que l'excés de festa, sumat a una mala alimentació i a la manca de descans, va derivar en molts casos de malalties del pit (tuberculosi), fet que va obligar les autoritats i l'alcalde a prohibir o controlar estrictament els horaris de les festes. Les relacions socials i el ball El context social de l'època estava marcat per normes rígides i situacions curioses: La figura de la caravinera: Les noies mai sortien soles; sempre anaven acompanyades, el que obligava els nois a pagar per duplicat si volien convidar-les. Els espais de ball: Es recorden llocs emblemàtics com la Rambla, el Cós del Bou o la Sala de Ports. En alguns d'aquests espais de prestigi, es feia una "selecció" social fent pagar l'entrada a les dones. La barreja social: A les barbenes de la Rambla hi podien coincidir des de tenors famosos fins a gent dels pobles veïns que baixaven amb carro. "Era un agotament que el cos no portava l'aliment suficient per aguantar aquestes coses, per jove que fos. Hi va haver un moment que es van trobar amb molta gent jove que caia malalta."

  • 13'

    L'Avi Ramon: De les goteres al Pallol a l'èxit al Port

    L'Avi Ramon i el món de l'art a Tarragona En aquesta entrega, l'avi Ramon ens transporta per la història recent de les exposicions artístiques a la ciutat de Tarragona. La conversa comença amb una reflexió sobre les obres i el manteniment urbà, comparant-les amb la vida mateixa que "segueix igual". L'accident de les Voltes del Pallol L'avi recorda com les exposicions de pintura monumental van haver d'abandonar les Voltes del Pallol a causa de greus goteres. * L'aigua va perillar la integritat dels quadres. * Una exposició de disseny feta amb cartró es va fer malbé. * La manca d'espais públics adequats a l'Ajuntament o la Diputació va obligar a buscar alternatives. El Tinglado 1: Una nova llar per als pintors La solució va arribar gràcies a l'Autoritat Portuària. L'avi Ramon explica com va proposar al president del Port l'ús dels tinglados per a fins culturals: * Es va començar amb un grup petit de 30-40 pintors. * Actualment, l'associació ja supera els 100 socis, incloent-hi escultures i pintures de gran format. * L'espai del Tinglado 1 permet que artistes novells i veterans comparteixin paret, creant un ambient de festa i "examen" artístic. Homenatge a Josep Maria Òdena L'avi dedica unes paraules emotives al galerista Òdena, definint-lo com un mecenes de Tarragona que sempre va tenir les portes obertes per a tothom. Lamenta que el reconeixement oficial per part de l'Ajuntament hagi arribat a títol pòstum. "A vegades una gotera, si no la treus, quan s'asseca sembla un quadre, sembla un núvol." L'episodi tanca amb la sintonia característica de l'avi i un missatge d'agraïment al Port per mantenir viva la cultura local.

  • 13'

    L'art dels bonsais i tradicions de Tots Sants

    Retorn a la ràdio i reflexions sobre les festivitats L'episodi comença amb la tornada de l'Avi Ramon després d'uns dies de descans per la festivitat de Tots Sants. Durant la conversa inicial, es reflexiona sobre com les tradicions estan canviant, destacant la progressiva substitució de la festa catalana pel Halloween i l'evolució dels panellets clàssics cap a varietats més modernes i sofisticades. Conversa amb Òscar Torres sobre el món del bonsai El programa compta amb la presència d'Òscar Torres, president de l'Associació de Bonsais de Tarragona, per desmitificar el cultiu d'aquests arbres en miniatura. Les idees clau exposades són: Natura real: Els bonsais no són espècies genèticament nanes, sinó arbres comuns treballats amb tècniques específiques. Tècniques fonamentals: El seu manteniment es basa en la poda, el pinçat, el trasplantament i un control rigorós de l'adob i l'aigua. L'origen de l'art: Tot i que neix a la Xina, van ser els japonesos qui van perfeccionar l'estètica i les normes d'aquest art vegetal. "Un bonsai creix més que un arbre natural perquè l'adobem molt perquè estigui en plena forma." Estils i creativitat artística En la part final, es discuteix la vessant artística del bonsai. S'explica que, més enllà de les normes clàssiques, cada cultivador aporta el seu estil personal, creant composicions que poden anar des de boscos en miniatura fins a oliveres que recorden exemplars centenaris. La sessió tanca amb la promesa de continuar la conversa l'endemà per oferir consells pràctics als oients.

  • 12'

    L'Avi Ramon: Evolució Social i Valors de Convivència

    Reflexió sobre el Canvi Social i la Pèrdua de Civisme Aquesta conversa entre l'Avi Ramon i la seva interlocutora ofereix una mirada nostàlgica però crítica sobre com han evolucionat les relacions humanes a Tarragona i la societat en general. Es contraposa la proximitat del passat amb l'individualisme actual. La Vida de Barri d'Abans L'Avi Ramon recorda una època on la manca de recursos es compensava amb una gran solidaritat veïnal: Convivència i confiança: La gent compartia des de sal i oli fins a les claus del pis, i es reunien a la fresca per fer la xerrada nocturna. Serveis comunitaris: S'esmenten figures perdudes com el sereno (el vigilant que portava el ramillete de claus) i el mètode de recollida de brossa amb carro i trompeta. Tradicions: Es descriu la tradició de les caramelles, on els cantaires recollien ous i diners amb un cistellet i una canya llarga des dels balcons principals. La Pèrdua del Respecte i el Civisme El diàleg destaca una degradació en el tracte personal i el respecte per l'entorn: Falta d'educació: Es menciona el malestar en els ascensors, la gent que llença la brossa pels balcons o la manca de preferència cap a la gent gran en el transport públic. Individualisme: L'avi lamenta que ara molta gent viu tancada darrere de reixes per por, i que els veïns ja no es coneixen ni se saluden. L'Adaptació i la Prepotència Social Finalment, es reflexiona sobre l'ego i la necessitat de demostrar un estatus: "El més important de la vida és el respecte. Quan s'ha perdut el respecte, ve tot aquest malestar." Es discuteix com algunes persones només saluden quan veuen algú amb una certa categoria social, ignorant-lo en altres circumstàncies. Es critica la prepotència i l'orgull, suggerint que la felicitat real ve de l'adaptació i la senzillesa, més que de les corbates o les aparences.

  • 13'

    L'avi Ramon i la història de les exposicions a Tarragona

    L'avi Ramon s'acomiada abans de les vacances L'episodi comença amb una conversa distesa sobre el temps canviant i la imminents vacances de l'avi Ramon, que no tornarà fins al mes d'abril. Aquesta reflexió sobre la imprevisibilitat del clima serveix com a metàfora de la pròpia ment humana i els canvis de plans d'última hora. Crònica de les exposicions a Tarragona El nucli de la conversa gira entorn a la trajectòria de l'avi com a comissari d'exposicions locals durant els darrers 20 anys: Orígens: Tot va començar amb la necessitat de crear una mostra dedicada exclusivament a la temàtica de Tarragona, ja que fins aleshores els pintors es limitaven a paisatges genèrics o bodegons. Èxit inicial: La primera exposició col·lectiva a l'antic ajuntament va aplegar 36 pintors, xifra que va anar creixent any rere any. Cine i col·leccionisme: L'avi destaca una exposició dedicada al cinema antic i de col·leccionisme (amb la col·laboració de l'Agapito) que va atraure més de 10.000 persones. Va ser tan rellevant que, fins i tot, una associació de Saragossa va demanar fer-la itinerant. "Vam fer una exposició de coses que la gent no s'imaginaven que existien del cine... va ser una atracció." Espais emblemàtics i dificultats logístiques L'avi explica la transformació d'espais com les Voltes del Pallol, un lloc que ell mateix va suggerir adequar per a ús cultural. Tot i l'èxit, el relat acaba amb les dificultats de manteniment d'aquests espais històrics, mencionant els problemes de goteres i l'abandonament de certes estructures a causa de la brutícia acumulada pels coloms.

  • 11'

    D 05.12.07 AVI RAMON

    Memòries i canvis urbanístics a Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix els seus records personals sobre l'evolució de la ciutat de Tarragona, centrant-se en la transformació dels seus carrers i la vida durant la postguerra. El diàleg comença amb un to distès sobre les festivitats de la Constitució i la Puríssima, passant ràpidament a una crònica històrica local. L'evolució dels carrers i barris L'Avi Ramon detalla com diversos espais han canviat radicalment de fisonomia: Stanislau Figueres: Explica els canvis de nom d'aquest carrer (que també es va anomenar Avinguda de Navarra després del 1939) i la desaparició de comerços clàssics com sabateries. Els Campos: Recorda la zona de darrere de Maria Cristina com un espai de pagesia i horts on antigament s'hi feien festes i actuacions de l'anomenat "niu d'art". Pere Martell i Rovira i Virgili: Rememora com es van obrir aquests carrers a partir d'antics xalets i horts, connectant la ciutat cap al cementiri. Educació i vida durant la Guerra Civil Un dels punts més emotius és el record de l'escola durant els anys de conflicte: L'Avi recorda haver anat a un col·legi situat en un antic convent de monges on, excepcionalment per a l'època, les classes eren en català. Destaca el mètode pedagògic innovador: nens i nenes estudiaven junts en taules amb noms com Llibertat o Durruti, fomentant la competició sana i l'estímul acadèmic. Aquesta experiència es va estroncar quan els professors van ser cridats al front, especialment a la Batalla de l'Ebre. Curiositats i espais socials El Mostelle: Menciona aquesta beguda sense alcohol, molt popular internacionalment en el seu moment, especialment recomanada per a dones embarassades. Activitat militar: Recorda el picadero on els militars i civils practicaven equitació. Artistes: Fa referència al pas de cantants famosos per la ciutat, com Joan Manuel Serrat durant el seu servei militar. "Allí tot se feia en català. I era bonic perquè allí va ser el primer puesto que nens i nenes anaven junts."

  • 9'

    L'Avi Ramon: El paper dels avis i la falta de civisme

    Reflexions sobre la vellesa activa i el civisme En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix les seves vivències personals i reflexions sobre el paper fonamental que tenen els avis en la societat actual, especialment amb l'arribada de les vacances escolars de juny. El paper educatiu i afectiu dels avis L'Avi explica amb nostàlgia i alegria com la relació amb els néts aporta una vitalitat especial a la gent gran: * La cura dels néts: Amb el final de l'escola, els avis es converteixen en figures clau mentre els pares treballen. * La transmissió de cultura: L'Avi recorda com explicava històries com la del General Bum Bum o com feia de gegant per als seus néts a Alemanya. * L'antídot contra la soledat: Es reflexiona sobre la tristesa de veure avis sols a la Rambla, comparant-ho amb la satisfacció d'aquells que, tot i queixar-se del cansament, mantenen una vida activa gràcies als infants. Civisme i respecte en la societat actual Un gran bloc de la conversa es dedica a la pèrdua de l'educació i el respecte en l'espai públic. L'Avi relata anècdotes sobre la manca de civisme: 1. L'educació dels infants: Critica la permissivitat d'alguns pares quan els fills actuen malament al carrer. 2. L'enfrontament a l'autobús: Explica una situació tensa on va intentar demanar educadament a un conductor que retirés un vehicle d'una parada d'autobús i va rebre una resposta agressiva. "Si els nens comencen a créixer torts, com els arbres, és difícil redreçar-los; la base és el respecte que s'ensenya a casa." L'episodi conclou amb una crida a la conscienciació col·lectiva per mantenir les bones maneres i el respecte mutu.

  • 13'

    D 04.12.07 AVI RAMON

    El projecte del tramvia a la Tarragona del XIX L'Avi Ramon ens transporta a la dècada de 1880, quan un comerciant local va decidir dotar Tarragona d'un sistema de tramvies tirats per cavalls. En una època en què la ciutat tenia uns 20.000 habitants i gaudia de certa puixança industrial gràcies al comerç del vi, l'Ajuntament va concedir el permís per crear la societat Tramvies de Tarragona. Recorregut i anècdotes socials El tramvia connectava la part baixa de la ciutat amb la Rambla i l'Ajuntament. Alguns aspectes destacats del seu funcionament incloïen: Trajecte: Passava per punts com el carrer Real, la plaça dels Carros, el carrer Apodaca i Mendizàbal. Reforç animal: En arribar a les pujades (com la del carrer Apodaca), s'utilitzaven mules de reforç. Picaresca i moralitat: L'avi recorda com els homes feien el distret a les parades per intentar veure els turmells de les dones quan aquestes s'aixecaven la faldilla per pujar al comboi. Decadència i llegat L'èxit inicial es va veure truncat per diversos factors que van portar a la desaparició del servei al cap de pocs anys: La crisi de la fil·loxera i la davallada del negoci del vi van afectar l'economia local. El propietari del projecte, arruïnat, va acabar suïcidant-se, i l'Ajuntament va subhastar els actius. Els carrils es van retirar per evitar que els cavalls es fessin mal. "Si altres capitals tenen tramvies, per què a Tarragona no pot tindre un tramvia?" Actualment, una maqueta de plata d'aquest tramvia històric es conserva a la Casa Castellarnau com a record d'aquella iniciativa.

  • 11'

    Gastronomia, tradició i l'art de menjar amb les mans

    Reflexions sobre la Cuina Tradicional i l'Etiqueta a Taula En aquesta conversa, l'avi Ramon i la seva interlocutora exploren diversos aspectes de la gastronomia catalana, centrant-se en la importància de la tradició i la pèrdua de qualitat en l'hostaleria moderna a causa de la pressa i el turisme. La Qualitat del Romesco i la Restauració Es destaca la figura del mestre romescaire com un títol d'honor i garantia de qualitat en els restaurants del Serrallo i de Tarragona. L'avi critica com, en el passat, s'enganyava els turistes amb el romesco (fet amb pebre vermell en comptes dels ingredients tradicionals) i com avui dia el menjar preparat i la pressa afecten el resultat final. L'Experiència de Menjar a la Costa Es comenta la sensació de sentir-se estrany a casa nostra quan els restaurants prioritzen l'atenció als turistes o utilitzen personal de temporada que no coneix bé l'ofici. L'avi diferencia clarament entre la paella catalana autèntica i la "paella tipus estranger", remarcant que el coneixement dels ingredients és clau per gaudir del plat. El Plaer de Menjar amb les Mans "Nostre Senyor ja ho va dir: els dits són per a moltes coses, i una és per a menjar de gust." Es reivindica l'acte de menjar amb les mans determinats aliments com les gambes, els musclos o el pollastre per poder assaborir tota la seva essència (l'oli, l'all i el julivert). Tot i que reconeixen el protocol i l'ús de coberts en circumstàncies formals, defensen la llibertat i el plaer d'un bon àpat casolà sense tantes formalitats.

  • 12'

    El Concurs de Mestres Romescaires al Serrallo de Tarragona

    El Concurs de Mestres Romescaires: Tradició i Secrets L'avi Ramon explica amb detall com funciona el prestigiós concurs de romesco que se celebra al barri del Serrallo, a Tarragona, generalment una setmana abans de les festes de Santa Tecla. L'episodi se centra en la logística del certamen, la rivalitat amable entre els participants i els secrets culinaris d'aquest plat mariner. Organització i Logística del Certamen El concurs està estrictament regulat per garantir la igualtat de condicions: Material proporcionat: L'organització entrega a cada participant un fogó de carbó, una cassola per a sis racions, oli i 1,5 kg de rap. Prohibicions: No es pot portar res preparat de casa, ni tan sols el brou de peix; tot s'ha de cuinar in situ. El Jurat: La deliberació és a cegues (les cassoles només porten un número) per evitar influències, ja que el títol de Mestre Major Romescaire és molt valorat per restaurants i professionals. Secrets i Errors Comuns a la Cuina L'èxit d'un bon romesco depèn de petits detalls i de l'experiència de qui el cuina: Ingredients clau: Cada concursant aporta el seu "secret", que sol incloure avellanes, bitxo, una mica de cunyac o nou moscada. La gestió del rap: L'avi destaca que molts perden perquè el rap deixa anar molta aigua; els experts el segellen o el fregeixen prèviament per controlar la textura de la salsa. Errors fatals: Es recorden anècdotes de grans cuiners que van perdre per oblidar posar-hi sal o per distreure's parlant amb el públic. L'Ambient Festiu al Moll de Costa Més enllà de la competició, l'esdeveniment és una trobada social entre amics i veïns que aprofiten per esmorzar junts mentre es couen les cassoles. Un cop acabat el concurs, les cassoles se subhasten entre els assistents. "Hi ha gent que a casa seva és tan o més bona que un professional, però no viu de la professió... a casa seva és el rei."

  • 14'

    Viatges i gastronomia amb l'Avi Ramon

    Un recorregut per l'Espanya viscuda i tastada En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix les seves extenses experiències viatjant per tota la península, posant èmfasi en la importància de conèixer les cultures locals des de la proximitat i no com un simple turista. La màgia d'Andalusia i la Fèria d'Abril L'Avi Ramon recorda amb especial afecte la seva joventut a la Fèria de Sevilla. Explica que, en ser un desconegut allí, podia gaudir de la festa sense els compromisos socials que té a la seva pròpia localitat. Destaca punts clau com: * L'esplendor de les carrosses i les casetes autèntiques. * La connexió amb els costums de Cadis i les seves chirigotas. * La seva passió per viatjar sempre acompanyat de la seva dona. L'art de viatjar per lliure Un dels trets distintius de l'Avi Ramon és la seva aversió a les excursions programades. Prefereix trepitjar el terreny i adaptar-se a la manera de ser de cada regió: * Aragó, Galícia i el País Basc: Reconeix i valora els diferents caràcters de cada territori. * L'idioma: Explica anècdotes sobre la convivència de llengües i com el català també forma part d'aquest mosaic cultural. Gastronomia: Sorpreses i excessos La conversa deriva cap a la riquesa culinària, on es barregen anècdotes sobre les quantitats generoses de menjar en diferents llocs: * Portugal i Suïssa: L'Avi recorda la sorpresa de demanar un menú i trobar-se amb safates gegants compartides. * Les tapes a Andalusia: La mítica experiència de demanar un finillo i rebre menjar inclòs en el preu. * Bodes a Galícia: Es descriu l'abundància extrema de marisc, vieires i carn, on el menjar no s'acaba ni després del ball. "Cada país té la seva manera de ser i l'has de comprendre. Disfrutes amb aquella gent si t'hi adaptes."