Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Programa

Arxiu Sonor. Primera hora 2007

·219 episodis
RSS

episodis

157-168 de 219
  • 13'

    La Setmana Santa de Tarragona: Tradició o espectacle?

    Reflexió sobre la Setmana Santa a Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon i el seu interlocutor analitzen l'evolució de la Setmana Santa, centrant-se especialment en la ciutat de Tarragona. El debat principal gira entorn de si la celebració manté el seu caràcter sòlid i silenciós o si s'està convertint excessivament en un espectacle public. Els canvis en els actes religiosos Modernització i afluència: S'observa que els viacrucis i les processons han guanyat en espectacularitat i assistència, perdent part de la recollida d'antany. Problemes d'horaris: Un dels punts més crítics és l'hora de sortida de les processons. El retard per buscar la foscor i l'estètica dels fanals provoca que els actes acabin molt tard, dificultant l'assistència de: Famílies amb nens petits (que s'acaben adormint). Visitants de fora que depenen del transport públic. Crítica a l'actitud del públic Els interlocutors expressen una queixa formal sobre la manca de respecte d'alguns assistents: "La gent, una vegada que estigui situat, que no passi pel mig de la processó... perquè es trenca el silenci i tota la màgia que té aquell dia." Tradició i sacrifici personal Es destaca la figura dels qui compleixen promeses, caminant descalços o carregant creus, un esforç que ambdós admiren profundament. S'esmenta la curiositat de la doble militància, on socis de diferents confraries es canvien de roba a mig camí per participar en diversos misteris o passos. Finalment, conclouen que tot i aquests petits inconvenients logístics i el comportament de part del públic, la Setmana Santa de Tarragona segueix sent preciosa i un dels referents culturals de la zona.

  • 15'

    Reflexions de l'avi Ramon sobre el canvi climàtic i els oficis

    En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'avi Ramon comparteix una visió crítica i nostàlgica sobre l'evolució de la societat, el medi ambient i el mercat laboral. El diàleg transita des d'anècdotes quotidianes fins a reflexions profundes sobre la responsabilitat humana en la degradació del planeta. Medi ambient i canvi climàtic L'avi explica com l'acció humana ha alterat els cicles naturals, recordant mètodes antics per manipular el temps a les Terres de l'Ebre: * Coets granífugs: Recorda com es llançaven coets per evitar tempestes de pedra que feien malbé les collites. * Urbanisme irresponsable: Critica durament la construcció de vivendes i càmpings en lleres de rius o zones inundables per interessos econòmics. * Impacte global: Atribueix el desglaç dels pols i el forat de la capa d'ozó a les proves nuclears i l'activitat industrial descontrolada. La pèrdua dels oficis i la professionalitat Es debat la crisi de l'aprenentatge i la manca de mà d'obra qualificada en sectors tradicionals: * La desaparició de figures com els fresadors, ebenistes i fusters que coneixien tot el procés de creació. * La tendència actual de substituir peces en lloc de reparar-les, degut a una formació massa teòrica i poc pràctica. * > "Tot requereix un aprenentatge: sigui d'ofici, d'administratiu o del que sigui. Avui dia falten aprenents." Hipocresia social i valors L'avi convida a fer un exercici d'autocrítica sobre com la societat tolera la hipocresia en les relacions personals i professionals, prioritzant sovint el benefici immediat o el quedar bé per sobre de l'honestedat i la feina ben feta.

  • 13'

    Memòries del riu Francolí i el Serrallo antic

    Memòries i transformacions del Serrallo L'Avi Ramon comparteix records viscuts sobre l'evolució del barri del Serrallo i el riu Francolí. La conversa descriu un paisatge desaparegut on la natura i l'activitat humana convivien de forma molt diferent a l'actualitat. El riu Francolí i el seu entorn Antic ecosistema: El riu tenia zones d'aigua estancada on es barrejaven l'aigua dolça i la salada, creant un viver natural de l'època. Pesca tradicional: Es recorda la pesca de llices i anguiles de grans dimensions utilitzant tècniques senzilles com el fil i els papaterres (cucs de terra). Paisatge perdut: Abans de les barreres de ciment i les urbanitzacions, el riu estava envoltat d'horts i platges que arribaven fins a la Pineda. Anecdotari i picaresca social L'avi relata diversos episodis que marquen la història popular de la zona: L'or negre accidental: El trencament d'una canonada de la Campsa va filtrar petroli als pous dels horts. Els veïns, en lloc de denunciar-ho, el recollien per vendre'l als pescadors. La picaresca benèfica: Es descriu com algunes persones amb habitatge propi es feien passar per necessitades durant les campanyes de caritat de Nadal per rebre ajudes de l'elit política. La Sabinosa: S'esmenta el trasllat de gent que vivia sota els ponts cap a l'antic preventori de la Sabinosa després d'una forta riuada. Reflexions sobre la solidaritat L'episodi tanca amb una reflexió crítica sobre la caritat i la picaresca, comparant les situacions del passat amb les actuals. "Hi ha molta gent que demana i tu li fas de bona fe un entrepà i et diuen que prefereixen els diners."

  • 13'

    Anècdotes del primer turisme i records de l'avi Ramon

    L'evolució del turisme a Tarragona i records històrics En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'avi Ramon comparteix una visió nostàlgica i humorística sobre els inicis del turisme a Espanya i com ha canviat la societat. A partir d'un anunci de televisió, recorda situacions curioses del passat. Les primeres malestrugances i el màrqueting enginyós L'avi explica com, als inicis, es venien objectes inversemblants als turistes que buscaven emportar-se un record del país: * Botelles de "sol d'Andalusia": Una anècdota curiosa sobre com s'omplien ampolles buides amb aire i es venien com si continguessin el sol del sud. * Exportació de flora i fauna: Turistes que s'enduien trossos d'atzavara o garrofes per la seva raresa en els seus països d'origen. La competència amb Itàlia i la propaganda negativa Un dels punts més interessants és el record de les campanyes de desprestigi que patien les destinacions espanyoles: * L'avi esmenta una revista italiana de l'època (possiblement influenciada per la màfia que controlava el sector) que publicava fotos de la postguerra espanyola per dissuadir els turistes. * Es mostraven imatges de la mendicitat a Tarragona o de fosses comunes per transmetre una imatge de misèria i perill. L'arribada del boom turístic i el canvi de costums Amb el temps, el clima i els preus baixos van acabar imposant-se: * Allotjament familiar: Abans de la proliferació dels hotels, era habitual que les famílies de Tarragona lloguessin habitacions de les seves pròpies cases als visitants. * Souvenirs tòpics: La crítica a la persistència de tòpics com el sombrero mexicà, la sevillana de sobre el televisor o la figura del toro, que encara avui s'identifiquen erròniament com l'única essència del país. "Molts venien... i quan venia la festa major, imagina't, a Tarragona la gent llogava habitacions dintre un pis." La conversa clou amb una reflexió sobre la paradoxa dels viatges moderns, on podem anar a l'estranger i acabar comprant productes que, en realitat, són fabricats o originaris de casa nostra.

  • 13'

    L’avi Ramon: Reflexions de viatge i identitat

    Retorn i vivències de l'avi Ramon L'episodi marca el retorn de l'avi Ramon després d'un mes de vacances, un retrobament emotiu on es reflexiona sobre com el pas del temps i la salut, especialment després d'una embòlia, canvien la manera de viatjar i de viure l'oci. L'art de viatjar en la vellesa L'avi explica que fer-se gran implica adaptar-se a noves realitats físiques, però defensant sempre una actitud activa i curiosa: Adaptabilitat: Cal acceptar que ja no es poden fer les llargues caminades de la joventut, optant per viatges més pausats o programes com l'Imserso. Sociabilitat: La clau per no avorrir-se és ser permeable al territori, agafar l'autobús i barrejar-se amb la gent local. Aprenentatge constant: L'avi destaca el valor de parlar amb la gent dels pobles, com els pastors del Pirineu, que aporten coneixements que no surten als llibres. Impressions de Mallorca i Eivissa En la seva darrera estada a les Illes Balears, l'avi Ramon comparteix una visió crítica i alhora admirada del panorama actual: L'evolució del paisatge: Recorda la Mallorca de fa 40 anys, plena de figueres i molins, i lamenta l'excés de ciment i la pèrdua de la perspectiva visual de la catedral a causa de la urbanització. Identitat lingüística: Es mostra fascinat pel català de Mallorca, destacant el seu caràcter tancat i la dificultat de seguir-lo si es parla ràpid, però subratllant que, al cap i a la fi, formen part dels mateixos Països Catalans. Eivissa i la història: Reflexiona sobre el passat de l'illa, habitada per fenicis, grecs, romans i pirates, i el desig actual de recuperar aquest llegat històric. "La vida només som el que els altres volen que siguem, el que pensem que som i el que som."

  • 14'

    Vivències i anècdotes històriques de l'avi Ramon a Tarragona

    Memòries i records de la Tarragona d'abans L'avi Ramon visita els estudis de Tarragona Ràdio per compartir una sèrie de vivències personals que retraten la vida quotidiana i els esdeveniments històrics de la ciutat a mitjans del segle XX. La conversa destaca la importància de transmetre la memòria oral a través de les experiències viscudes, més enllà dels llibres d'història. Històries del Port i els penals L'avi descriu com els presos de la presó de l'Amfiteatre s'utilitzaven per a la construcció del port (molls de Cartagena i de Maó). Explica les dures condicions dels reclusos, qui treballaven amb grillets fins que algunes millores tecnològiques, com l'ús de vagonetes amb rucs, van alleujar parcialment la seva càrrega. Es recorda la perillositat de la Pedrera, on es feia servir dinamita per extreure pedra, provocant accidents tant per als treballadors com per a la població civil propera. Anècdotes del transport i la societat Transports reculats: La imatge del carro de cavalls que pujava per la ciutat utilitzant una pastanaga per motivar l'animal. Estació de tren: La presència de venedors ambulants de cacauets i tramussos, i la figura de mossos que carregaven maletes a peu fins a la Rambla. El darrer Garrot Vil i la por al verdugo Es relata una anècdota curiosa sobre un ciutadà que ajudava a carregar unes maletes fins al carrer August (antiga seu de l'Audiència). En descobrir que el propietari de l'equipatge era el verdugo, l'home va fugir corrents per la por i la superstició que envoltava aquest ofici. "No saps si la vida és drama o és comèdia, un pallasso plorant també ens pot fer riure." L'impacte de la Guerra Civil El relat es tanca amb una nota més ombrívola sobre les experiències de l'avi durant la guerra, quan ja treballava amb només 12 anys. Descriu la duresa dels bombardejos i com el seu xalet a tocar del Nàstic es va convertir en un campament de refugiats on convivien fins a 80 persones fugint de les bombes.

  • 13'

    Memòria històrica de riuades i canvi climàtic a Tarragona

    L'Avi Ramon: Una lliçó de vida i memòria històrica En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix reflexions profundes sobre l'envelliment i els seus records de les catàstrofes naturals que han marcat la ciutat de Tarragona. Amb un to proper i humorístic, discuteix com afronta el pas del temps i la importància de preservar la natura per a les generacions futures. L'actitud davant la vellesa L'Avi Ramon confessa que prefereix no mirar el calendari per no ser conscient dels anys que passen, mantenint així una vitalitat envejable. Parla d'una doble personalitat: la vitalitat que sent a la ràdio vers les xacres físiques (dolor de genolls o d'esquena) que apareixen quan arriba a casa. El seu bastó és el seu gran company, un element que descriu amb ironia com a "sumís" i que mai li porta la contrària. Crònica de les inundacions a Tarragona L'episodi se centra especialment en el record dels aiguats i riuades que han afectat històricament la zona: Recorda l'any 1994 i la gran crescuda del riu que va commocionar la regió. Explica experiències viscudes durant la riuada de Sant Lluc (1931), on recorda haver vist barques navegant pel carrer Smith i inundacions greus al barri del Serrallo. Fa èmfasi en la vulnerabilitat històrica de la zona del port i els problemes crònics amb el clavegueram. Reflexió ecològica i futur Denuncia que moltes desgràcies actuals són previsibles a causa de la urbanització en zones inundables i la desforestació de les muntanyes, que abans frenaven l'aigua. Adverteix sobre la contaminació atmosfèrica i com la natura acaba rebel·lant-se contra la pressió humana. "Estem destruint massa coses... la natura diu: a mi m'esteu inquietant i, a última hora, ja n'hi ha prou." Finalment, reflexiona sobre la desconnexió de la joventut amb aquests problemes, més centrada en la tecnologia i les facilitats de la vida moderna, i responsabilitza en part els adults per l'educació que han donat als néts.

  • 13'

    L'Avi Ramon, Montblanc i la història de Cuba

    Memòries de l'Avi Ramon: Cuba i Montblanc En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix records personals que barregen la història col·lectiva amb les seves pròpies vivències. L'episodi comença amb una referència a la famosa cançó del meu avi, que serveix de fil conductor per parlar de la Guerra d'Ultramar a Cuba i l'enfonsament de vaixells espanyols per part dels americans. La importància històrica de Montblanc El focus principal de la xerrada es desplaça cap a Montblanc, especialment arran d'una queixa d'un oient per no haver parlat de la seva setmana medieval. L'avi destaca que Montblanc és molt més que un espectacle: Va ser un punt clau durant la Guerra dels Segadors. Posseeix un patrimoni excepcional com la basílica de Santa Maria, el recinte amurallat i el barri jueu. L'avi recalca l'autenticitat del poble, on la gent participa per passió i no només com a actors de fira. Reflexions sobre el passat L'Avi Ramon reflexiona sobre com ha canviat el concepte de promoció turística, comparant la capacitat de Reus per vendre's amb la història més silent però profunda de Montblanc. També rememora els seus viatges en tren des de Tarragona per veure la seva nòvia, recordant l'aroma de les famoses coques de Montblanc que es venien a l'estació. "No són actors triats per fer un espectacle... és la passió que sent la gent de Montblanc." Finalment, es fa una breu pinzellada política sobre els símbols i lemes durant la postguerra i s'acomiada l'episodi amb la cançó Paraules d'amor.

  • 14'

    Reflexions de l'avi Ramon: El valor de frenar

    Retorn i reflexions de l'avi Ramon L'episodi comença amb la benvinguda a l'avi Ramon, que torna després d'uns dies d'absència. Malgrat les aparences, el seu aspecte no es deu a unes vacances al sol, sinó a una caiguda accidental a la Plaça dels Carros de Tarragona, provocada pel mal estat del paviment. Aquest incident li ha costat cinc punts de sutura al nas i diverses contusions. Lliçons d'una frenada forçada L'avi Ramon comparteix una profunda reflexió sobre com aquest accident l'ha obligat a canviar el ritme de vida. Aquest procés de recuperació li ha permès redescobrir petits moments que sovint ignorem a causa de les presses: Convivència i proximitat: El fet d'anar insegur el fa caminar agafat del bracet de la seva dona, recuperant una sensació de "parelleta de nòvios". Observació del detall: En anar més a poc a poc, es fixa en aparadors i detalls del carrer que abans li passaven desapercebuts. La tirania del consum: Es reflexiona sobre el desespero de les festes de Nadal, les compres compulsiu i com omplim la nevera i els armaris de coses innecessàries. La importància del contacte humà A través de l'experiència viscuda, es conclou que el cos a vegades ens aconsella frenar per evitar l'estrès. L'avi Ramon destaca el valor de la sinceritat i la confiança en les relacions quotidianes, posant com a exemple l'alegria que sent quan la gent el reconeix pel carrer o per la ràdio. "Perdem hores i hores i moments de la vida sense adonar-nos que ho estem perdent." L'episodi tanca amb una nota d'optimisme pel nou any 2007, posant èmfasi en viure des del cor i no des de la butxaca, seguit de la cançó Un beso y una flor de Nino Bravo.

  • 13'

    L'Art i la Paciència del Bonsai a Tarragona

    Descobrint el Món del Bonsai En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'Avi Ramon i l'Òscar (expert en bonsais) exploren la filosofia darrere d'aquesta pràctica mil·lenària. Més que una simple tècnica de jardineria, el bonsai es presenta com un exercici de paciència, mimo i connexió profunda amb la natura. Característiques i Cures de l'Arbre Durant l'entrevista es desmitifiquen algunes creences comunes i s'ofereixen consells pràctics: Ubicació exterior: Es destaca que el bonsai no és una planta d'interior; necessita el clima exterior, especialment si són espècies autòctones. El reg: No hi ha una norma matemàtica; l'arbre s'ha de regar quan té set, depenent de factors com el vent, el sol i la humitat. Respecte a la natura: S'esmenta la filosofia de Takeo Kawabe, que defensa respectar les formes i "imperfeccions" de l'arbre com a part de la seva bellesa. Formació i Comunitat a Tarragona L'interès per aquest art ha crescut a la ciutat, amb prop de 80 persones inscrites als nous cursets. L'Òscar subratlla que la millor manera d'aprendre és a través de l'experiència compartida i el contacte amb veterans. "La imperfecció és la que tenim, i és bellesa també." Informació de Contacte Per a aquells interessats a unir-se a l'associació o realitzar cursets (que comencen al novembre): - Local: Hotel d'Entitats (Pàrquing La Pedrera, planta 6). - Reunions: Primers dilluns de cada mes.

  • 14'

    Memòries i sopars medievals a Peníscola

    Reflexions sobre el temps i vivències històriques En aquesta conversa, en Xavi Ramon comparteix reflexions personals sobre la rapidesa del pas del temps i com la percepció de la vida canvia amb l'edat. L'emoció central de l'episodi resideix en la nostàlgia de les experiències passades, especialment aquelles vinculades a la gastronomia i al turisme incipient. El sopar medieval a Peníscola El punt central del relat és l'explicació detallada d'un sopar medieval viscut a Peníscola durant els primers anys del boom turístic. En Ramon descriu una experiència immersiva total: L'ambientació: Ús exclusiu de coberts, plats i copes de fusta. Els assistents portaven davantals d'època. El menú històric: Començant pel "Bereno dels Bòrgies" (un licor d'aperitiu), seguit de grans safates de marisc (escamarlans i llangustins) servides en brases i, finalment, una cuixa de carn sencera que calia menjar amb les mans. L'espectacle: Representacions teatrals sobre la història del Papa Luna i els Bòrgies que acompanyaven l'àpat durant més de quatre hores. Gastronomia i tradicions regionals L'avi també recorda altres detalls curiosos de la geografia espanyola: Galícia: El consum de vi Ribeira servit en gots prèviament refredats a la nevera per mantenir la frescor natural. Evolució del castell: Com la fortalesa de Peníscola ha passat de ser un espai on es vivia la història de forma directa a un museu modern amb exposicions de pintura. "L'havies viscut com si fos real... una vivència que havies viscut com si estigués allà." La sessió clou amb la promesa de continuar explicant "batalletes" sobre altres cuines regionals, com les de Burgos, en pròxims episodis.

  • 13'

    Vivències sobre l'art i anècdotes de l'Avi Ramon

    Comiat temporal i el valor de la memòria L'episodi comença amb l'anunci de l'absència temporal de l'Avi Ramon, qui marxa uns dies i no podrà participar en el programa fins després de la Setmana Santa. Durant la conversa, es destaca que la seva aportació no es basa en llibres d'història acadèmica, sinó en vivències personals i records compartits, comparant la seva tasca amb la dels avis que explicaven històries vora el foc. "Jo no faig llibres, ni escrits d'història... són vivències viscudes." Anècdotes en el món de la pintura L'Avi Ramon comparteix diverses experiències relacionades amb la seva llarga trajectòria en l'àmbit artístic a Tarragona: El conflicte al Pallol: Narra una situació tensa amb una pintora que volia saltar-se les normes d'exhibició (exposant tres quadres en lloc d'un) i que va acabar titllant-lo de "dictador". La picaresca i les còpies: Es discuteix la manca de vergonya d'alguns pintors que presenten còpies d'obres italianes o pintures basades en fotografies sense corregir la perspectiva ni la llum. La importància de la llum natural: L'avi recorda com els pintors d'abans havien de lluitar amb els canvis de tonalitat segons l'hora del dia i el clima, esmentant un pintor que va haver de desfer una obra del Serrallo per un error en la captació de la llum solar. L'evolució de l'ofici de pintor Es reflexiona sobre com ha canviat la tècnica; antigament, els artistes havien de preparar els seus propis colors pastant pigments, mentre que actualment es compren ja fets. Malgrat les facilitats modernes, l'Avi Ramon insisteix que el més important segueix sent la capacitat d'exposar sentiment i realitat sobre la tela. L'espai finalitza amb la interpretació de l'havanera El meu avi com a homenatge al col·laborador abans del seu viatge.