Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
Programa

Arxiu Sonor. Primera hora 2007

·219 episodis
RSS

episodis

133-144 de 219
  • 13'

    Records de Nadal i transformació urbana a Tarragona

    L'Avi Ramon: Viatges, identitat i records de Tarragona En aquesta conversa s'explora la figura de l'avi Ramon, un home de l'Ametlla de Mar i fill adoptiu de Tarragona, que comparteix les seves impressions sobre el Nadal, els viatges i l'evolució de la seva ciutat. L'avi anuncia la seva partida cap a Andalusia per passar les festes, una tradició personal que li permet esquivar els compromisos familiars i econòmics de les dades nadalenques, alhora que reflexiona sobre la identitat catalana fora de les nostres fronteres. Crítica a la gestió de l'espai públic El diàleg se centra en gran mesura en la pèrdua de l'essència dels mercats tradicionals a Tarragona. Es destaca: El trasllat de la Fira de Nadal: Es recorda amb nostàlgia quan la fira s'ubicava a la Plaça de la Font o en trams més centrals de la Rambla Nova. La massificació del mercat ambulant: Es critica que el mercat de marxants ocupi tota la Rambla, dificultant la convivència amb altres fires artesanes que han estat "eliminades" o desplaçades. Propostes d'ubicació: L'avi proposa zones com els jardins de Puig i Valls o espais propers a l'estació d'autobusos per descongestionar el centre. Nostàlgia i costums perduts L'avi posa èmfasi en com la ciutat ha canviat físicament: "A Tarragona a vegades improvisem sense pensar en les conseqüències... ens costa molt canviar els costums." Es tanca el programa amb la promesa de parlar properament del bestiari real que es trobava antigament a les fires de la Plaça de la Font, acompanyat de la música de la nadala col·lectiva "Quan somrius".

  • 13'

    L'avi Ramon i el valor del col·leccionisme a Tarragona

    El valor històric de l'objecte quotidià En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'avi Ramon (Ramon Martí) comparteix la seva passió per la preservació d'objectes que molts considerarien brossa. Es defineix a si mateix no només com un col·leccionista, sinó com un recollidor que salva testimonis de la història local. L'exposició a la Diputació de Tarragona L'avi Ramon participa activament en l'exposició de filatèlia i col·leccionisme organitzada per la Diputació. Enguany, la seva aportació inclou: * Postals antigues: Especialment dels anys 20, que mostren la vida interior de les cases i paisatges de diferents països. * Col·leccions diverses: En edicions anteriors ha cedit des de llumaneres i clauers fins a objectes curiosos com prints russos. La filosofia del "recollidor" El diàleg aprofundeix en la importància de no llençar objectes antics, ja que sovint amaguen un valor sentimental i històric: * Preservació de la memòria: Objectes com programes de festes, plànols de la ciutat de fa 20 anys o fotografies familiars permeten documentar com han canviat els carrers i els costums de Tarragona. * Curiositats històriques: Es mencionen records de les falles que es feien antigament a Tarragona o els focs artificials al Balcó del Mediterrani. "Moltes coses de la història, si haguéssim llançat el que teníem, no se'n recordarien." Esdeveniments i anècdotes La conversa també serveix per anunciar el Comunica 2007, un acte especial de l'emissora que coincideix amb la inauguració de l'exposició. Com a nota humorística, es comenta la resistència de l'avi Ramon a portar corbata per a les ocasions solemnes.

  • 14'

    L'evolució dels oficis: L'aprenentatge d'abans i d'ara

    L'aprenentatge i l'evolució del món laboral En aquesta conversa entre l'avi Ramon i el seu net, es reflexiona sobre com han canviat els oficis tradicionals i la figura de l'aprenent amb el pas de les dècades. Es destaca la transició des d'una època de postguerra, on el sacrifici era la norma, cap a un present marcat per la mecanització i la formació acadèmica. La figura de l'aprenent d'abans L'avi explica que antigament ser aprenent implicava una entrega total des de ben jove (sovint als 14 anys o abans). Les claus d'aquell temps eren: * Sacrifici i poc sou: Molts aprenents no cobraven res al principi o rebien una paga simbòlica, ja que el valor real era l'ofici que aprenien. * Multifuncionalitat: Heu de fer tasques de neteja, transport de materials amb carretó i estar a disposició del taller fins a l'últim moment. * Formació extra: Després de la jornada, era habitual anar a l'Escola del Treball o a classes de dibuix per millorar la tècnica. Canvis en el model laboral S'analitza com la tecnologia ha transformat la feina manual: * Abans, un fuster o ebenista havia de saber dibuixar i crear peces úniques (artesania), mentre que ara molts materials ja venen tallats o es munten seguint processos informatitzats. * Hi ha una crítica cap a la pressió familiar moderna d'obligar els fills a estudiar carreres universitàries per sistema, sense tenir en compte les seves aptituds o l'interès per oficis pràctics com la mecànica, que sovint estan millor valorats o tenen més sortida laboral. Pèrdua d'estímuls i responsabilitat L'avi reflexiona sobre el fet que actualment falta l'estímul de la superació personal: "Abans tenies l'avantatge que, tal com pujaves, t'agafaven altres patrons per captar-te i et donaven més facilitats." Es conclou que, tot i el progrés, s'ha perdut part d'aquell orgull de l'ofici i que el paper dels col·lectius (pares i empreses) ha canviat dràsticament la manera com els joves encaren el seu futur professional.

  • 15'

    Records de Torreforta: de garrofers a ciutat

    Conversa entre l'Avi Ramon i el senyor Josep En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, l'estudi connecta amb el senyor Josep Garzón, conegut històricament com a referent de Torreforta, qui actualment resideix en una residència als Pallaresos després de quedar-se vidu. La xerrada, plena de nostàlgia i optimisme, gira al voltant de la vellesa i les transformacions del territori. Viure de records i amb humor Els interlocutors reflexionen sobre com la vida canvia i la importància de mantenir una actitud positiva davant les dificultats de l'edat: La vellesa i la salut: Tant l'Avi Ramon com el senyor Josep comparteixen anècdotes sobre les seves caigudes recents i l'ús de bastons, decidint prendre's els dolors amb sentit de l'humor. L'actitud vital: El senyor Josep farà 81 anys el proper 19 de mes i afirma que, encara que el cos nota el pas del temps, manté les ganes de viure i la connexió amb l'emissora. L'evolució de Torreforta El punt central de la conversa és el record de com era el barri de Torreforta a mitjans del segle XX: Dels horts al ciment: El Josep recorda que quan hi va arribar l'any 1958, la zona estava plena de garrofers. Ell mateix va tenir l'últim hort que quedava abans de l'urbanització total. Mobilitat i vida social: Expliquen com abans es desplaçaven amb bicicleta o a peu per la carretera de València sense pràcticament trànsit, recordant les nits de ball i la seguretat de l'època. "Els records, a vegades, ens porten a satisfaccions i a enyorances. Però hem de viure la realitat."

  • 12'

    Història i anècdotes del Nàstic de l'Avi Ramon

    La passió pel Nàstic de Tarragona i el futbol local L'avi Ramon comparteix els seus records i la visió sobre l'evolució del Gimnàstic de Tarragona, destacant la diferència entre el futbol actual i el del passat. Es parla de la importància de la identitat local en els equips, comparant èpoques on els jugadors eren veïns o coneguts de la ciutat, fet que generava una unió més forta amb l'afició. Anècdotes històriques i curiositats Futbolins i orígens: L'avi explica que en la seva joventut no hi havia futbolins, centrant la conversa en el futbol de camp. L'antiga tribuna de fusta: S'esmenta que l'antiga tribuna del Nàstic provenia d'una estructura de fusta del Barça d'abans de la guerra. L'incendi durant la Guerra Civil: Es descriu un episodi tràgic on, arran d'un festival militar i un enfrontament verbal d'un ciutadà amb els caps militars, la tribuna de fusta es va cremar totalment en una nit d'espetecs d'oralita. L'evolució de l'afició i les penyes Proximitat: Antigament, els jugadors eren amics o companys de treball, cosa que feia que l'afició fos més personal. Modernitat: Tot i la presència de jugadors estrangers, figures com Pinilla han ajudat a recuperar la simpatia i el sentiment de pertinença. Penyes històriques: Es recorda la Penya Garrofer com un dels primers punts de trobada d'aficionats fanàtics que discutien i defensaven els seus ídols. "Abans, l'ídol que tu defensaves o criticaves era un veí teu... era bonic per això, perquè l'afició l'embocaves amb una gent que coneixies."

  • 15'

    L'Orquestra Estelada i la màgia del ball a Tarragona

    L'essència de la música en directe En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, s'explora el valor de les orquestres tradicionals enfront de la música preenregistrada. L'Avi Ramon reflexiona sobre com la música té una capacitat gairebé terapèutica per transportar les persones a altres èpoques i estats d'ànim. L'Orquestra Estelada: Autenticitat i talent local El Bences, representant de l'Orquestra Estelada, explica els pilars que defineixen la seva formació: Música 100% en directe: Es reivindiquen com una de les poques orquestres a Catalunya que no utilitza caixes de ritmes ni seqüenciadors. Tot el que sona és fruit del treball dels 11 músics sobre l'escenari. Relació amb el públic: El repertori es tria estratègicament per fer reaccionar l'audiència, utilitzant temes clau com valsos, swings o èxits populars per "escalfar" l'ambient. Connexió generacional: Es destaca com la música de qualitat aconsegueix que la gent gran deixi el bastó per ballar, actuant com una "vitamina" per a la salut i l'esperit. "És que si ets romàntic, amb la parelleta... si ets gran, recordant... la música és com una espècie de metge que et transporta." Reivindicació cultural a Tarragona L'Avi Ramon fa una crida als polítics i institucions per potenciar el talent local del Serrallo i de Tarragona en espais emblemàtics com el Teatre Metropol o el Palau de Congressos, posant en valor la categoria i el romanticisme de les grans orquestres de tota la vida.

  • 13'

    Memòria viva del Serrallo: records i canvis

    El barri del Serrallo: Tradició i Transformació En aquesta conversa amb l'Avi Ramon, s'explora l'evolució històrica del barri mariner de Tarragona, el Serrallo, posant èmfasi en com han canviat les professions i el paisatge urbà. Els oficis del mar Remandadors i xarxes: L'Avi Ramon recorda quan les dones (remandadores) s'encarregaven de cosir i arreglar les xarxes a peu de carrer. Actualment, aquesta tasca està més mecanitzada o la fan els mateixos pescadors. Mestres d'aixa i calafats: Es fa referència als antics astilleros o varaders on els calafats reparaven i pintaven els bots i les barques de fusta. La vida quotidiana dels pescadors L'entrevistat descriu amb nostàlgia la duresa i la bellesa de la vida marinera: * La barreja i el ranxo: Els pescadors esmorzaven o dinaven a la barca després de pescar, sovint cuinant un arròs o peix fresc. * El repartiment: Existia el costum de repartir la part del pelut (peix més rústic) entre les famílies, i les dones el venien en platerets per fer sopa. * El llenguatge propi: S'esmenten termes com el fanal per referir-se al porró. Un barri en canvi constant "La vida tot depèn de com t'ho prens." El resum final destaca la gentrificació i el relleu generacional. Moltes famílies marineres es van traslladar a barris com Torreforta o a la Part Alta de la ciutat. Tot i que el barri s'ha modernitzat amb nous ponts, pàrquings i edificis, l'Avi Ramon lamenta que la joventut ja no vulgui dedicar-se a una feina tan sacrificada com la mar.

  • 11'

    Futbol i records: L'Avi Ramon i la història del Nàstic

    Memòries del Futbol i Identitat Local En aquesta edició del programa, l'Avi Ramon reflexiona sobre el pas del temps i la importància social del futbol a Tarragona, especialment coincidint amb la setmana del Comunica dedicada a aquest esport. El futbol com a mirall de la societat L'Avi Ramon analitza com el futbol ha passat de ser un simple esport a convertir-se en un fenomen gairebé polític. Destaca diversos punts clau: * El fanatisme actual que sovint genera discussions acalorades entre els seguidors del Barça, el Madrid i l'Espanyol, fins i tot a Tarragona. * El canvi de paradigma en els jugadors: dels antics jugadors obrers (paletes o ferrers que jugaven després de treballar) als professionals actuals. * La rivalitat històrica amb equips veïns com el Reus. Records del Nàstic de barri Es recorda amb nostàlgia el camp antic del Gimnàstic, on la pràctica esportiva estava lligada directament a la vida quotidiana dels carrers: "L'afició te venia perquè veies que els que jugaven eren gent que plegaven de treballar, que vivies veí d'ell... i llavors anava al camp i donava tot el que podia defensant el Nàstic." Anècdotes i personatges emblemàtics L'entrevista repassa noms propis de la història local, com el mecenes Bonet o el jugador Durant, qui després de la seva etapa esportiva es va quedar a la ciutat i va regentar l'emblemàtica Cueva al carrer del Trinquet, un lloc de referència per a còctels i turisme a l'època. Finalment, es clou la xerrada just quan l'Avi comença a explicar la davallada de categoria de l'equip, deixant la continuació per al proper programa amb un optimista "toquem fusta".

  • 15'

    L'Orquestra Estelada: Talent Musical a Tarragona

    Presentació de l'Orquestra Estelada L'Avi Lamont presenta a l'estudi en Venceslau, membre d'una coneguda nissaga tarragonina, per donar a conèixer el seu projecte musical: l'Orquestra Estelada. Durant la conversa, es destaca la sorpresa de l'avi en descobrir la gran qualitat d'aquesta formació local, que sovint passa desapercebuda a la seva pròpia ciutat. Història i Trajectòria del Grup Origen del projecte: L'orquestra va néixer fa quatre anys fruit de la iniciativa de dos cantants (el mateix Venceslau i la seva companya Liliana) després de la dissolució de l'històrica Orquestra Galants. Professionalitat: El grup està format per músics professionals, molts dels quals vinculats a centres de referència com Port Aventura o diversos conservatoris. Consolidació: Malgrat les dificultats inicials del sector, han aconseguit crear una "família" estable on no s'ha produït cap baixa en els darrers dos anys. Reivindicació del Talent Local L'Avi Lamont fa una crida a les entitats i comissions de festes de Tarragona i del barri del Serrallo per apostar pels artistes de casa. Reivindica que la qualitat de l'Orquestra Estelada és comparable a qualsevol producció internacional o a les grans orquestres que es lloguen a fora. "M'ha fet empipar que desconeguem una cosa així aquí a Tarragona, quan som d'aquí." Gira d'Estiu Aquest any, l'orquestra té previstes diverses actuacions en l'àmbit local, passant per zones com: * Barri del Carme * Sant Pere i Sant Pau * La Secuita

  • 13'

    L'Avi Ramon i la història de Torreforta

    En aquest episodi, l'Avi Ramon rep una sorpresa en directe: la trucada de la Imma, una oient que volia saludar-lo per desitjar-li un bon any. La conversa deriva cap a la importància de mantenir el contacte amb la gent gran i el valor de compartir vivències personals. Els punts clau de la xerrada inclouen: El valor de la gent gran: L'Avi Ramon expressa la seva emoció en parlar amb els oients, ja que aquesta interacció li dona il·lusió i satisfacció en el seu dia a dia. Els orígens de Torreforta: L'Avi explica com va néixer el barri de Tarragona a partir de la venda de parcel·les. Recorda que inicialment no hi havia infraestructures bàsiques com llum o aigua, i cada propietari construïa la seva casa segons li semblava. Etimologia i records: El nom de Torreforte prové d'una antiga torre de defensa situada en uns terrenys on hi havia masies rurals. L'Avi rememora amb nostàlgia com, de jove, anava a ballar i a jugar a cartes en aquelles masies. L'episodi conclou amb una invitació als oients per participar en futures edicions i la reproducció de la cançó Santa Lucía de Miguel Ríos. "L'història l'escriu tothom segons com l'interessa, però les vivències de la vida són les que realment compten."

  • 12'

    Supersticions, fe i l'afany de protagonisme

    Diàleg sobre la condició humana i la societat En aquesta conversa, l'avi Ramon i el seu interlocutor exploren diversos aspectes de la psicologia popular, començant per les supersticions quotidianes i acabant amb una crítica a la cerca de la fama efímera en l'actualitat. La superstició i la sort El diàleg s'inicia amb anècdotes curioses sobre com fets quotidians es converteixen en senyals de fortuna: Trepitjar una tifa: Mentre uns s'ho prenen amb ràbia, d'altres corren a comprar la loteria creient que porta bona sort. Ritus populars: Tocar fusta per evitar el mal d'ull, senyar-se en passar per davant d'una església o interpretar el picor de les mans com un anunci de diners. Nombres i colors: Es comenta la por al número 13 i la polèmica del color groc en el món de l'espectacle i la televisió. Fe vs. Superstició L'avi reflexiona sobre la línia fina que separa el dogma de fe de la superstició pura. Segons ell, sovint aquestes creences sorgeixen de la "poca feina" o de la necessitat de trobar sentit als esdeveniments, com aquell qui fa una quiniela basant-se en les matrícules dels cotxes que passen. La cerca del renom i els mitjans Es realitza una crítica punyent a la societat actual, on la trajectòria professional ja no és el que dóna el nom, sinó els actes extraordinaris o polèmics per cridar l'atenció: "Ara, com que hi ha tanta gent que es busca la manera... han de fer coses extraordinàries perquè se'n parli d'ells." Es parla de com intel·lectuals o artistes utilitzen la televisió per promocionar-se, sovint forçant el seu caràcter. Es menciona la tristesa de veure agressions enregistrades amb mòbils només per guanyar visibilitat a internet. Final musical L'episodi clou amb una introducció al tema de la bruixeria (citant les bruixes d'Altafulla i Tarragona) i connectant-ho amb la cançó "Mamma Maria" de Ricchi e Poveri, que tanca l'espai.

  • 13'

    Reflexions de l'avi Ramon: De Sant Valentí al Carnaval

    Reflexions sobre les festivitats i la ironia de la vida L’avi Ramon torna al programa per compartir la seva visió particular sobre el calendari festiu, movent-se entre la ressaca de Sant Valentí i l'arribada del Carnaval. Durant la conversa, es qüestiona el sentit comercial de certes celebracions i reivindica l'autenticitat de les festes més lligades a la cultura pròpia. Crítica a les festes comercials Sobre Sant Valentí, l’avi es mostra escèptic i proposa noms més realistes per a la diada, reflectint qui en treu profit realment: * Suggeriments com Sant Joier o Sant Perfumeria. * La idea que l'amor s'hauria de celebrar el dia que cada parella triï durant l'any, i no per obligació d'un calendari. * La comparació amb Sant Jordi, que defineix com una festa "més nostra" i amb una tradició més arrelada. L'evolució del Carnaval: De la sàtira a la quotidianitat L'avi reflexiona sobre com ha canviat el Carnaval amb el pas del temps. Segons ell, antigament era l'únic moment de l'any per trencar les normes socialment acceptades, però ara considera que vivim en un "carnaval perpetu": "Ara vas pel carrer qualsevol dia de l'any i dius: com va vestida aquella persona? Què és, un home o una dona?" Crítica social i política: Compara certs discursos polítics amb les comparses o les xerigotes de Càdix per la seva falta de serietat. La ironia com a eina: Recorda moments històrics i anècdotes locals de Tarragona (com la fugida en pijama per l'accident d'Empetrol) que els carnavals utilitzaven per fer sàtira i denúncia social. Finalment, l'avi i la presentadora s'acomiaden esperant la fi de les festes de Carnaval amb el tradicional Enterrament de la Sardina.