Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

457-468 de 1332
  • 18'

    Gestió de les al·legacions al Pla General de Tarragona

    Revisió del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) L'actual equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona, representat per Josep Lluís Navarro, tinent d'alcalde de Territori, ha decidit no anul·lar el Pla General existent per evitar un retard de 3 o 4 anys. En lloc d'això, s'ha optat per una modificació substancial aprofitant l'estructura procedimental ja iniciada, amb l'objectiu de tenir una nova aprovació inicial entre febrer i març de 2008. Prioritat absoluta als veïns afectats S'han rebut més de 3.700 al·legacions, i la prioritat de l'equip de govern és atendre aquelles que provenen de particulars en nuclis residencials que han patit "alarma social". Zones com Torreforta, Cases Barates, Parcel·les Rion o el Barri del Port són al centre d'aquesta revisió. L'Ajuntament es compromet a estimar la gran majoria de les al·legacions dels veïns. Es pretén retornar la tranquil·litat a les famílies que patien per la possible pèrdua del seu habitatge. Navarro destaca que una al·legació pot ser un simple formulari escrit a mà; no calen complexos estudis jurídics per ser escoltat. "Un pla general que s'hagi fet sense una participació activa de la ciutadania no és el pla que volen els ciutadans." Visió de futur i sostenibilitat Més enllà dels conflictes veïnals, el nou dibuix de la ciutat inclourà canvis estratègics basats en: Sostenibilitat: Respecte pel medi ambient i preservació de l'Anella Verda. Mobilitat: Millorar la connectivitat en una ciutat de 16 km de longitud que sovint es troba desvertebrada. Capitalitat: Preparar Tarragona per esdevenir una gran urbs de 175.000 habitants que exerceixi de capital real del sud de Catalunya.

  • 45'

    Festival d'Estiu de Tarragona: Els Perses i Balanç Temporada

    Presentació de l'obra Los Persas L'episodi se centra en la cloenda del Festival d'Estiu de Tarragona (FET) amb l'obra Los Persas: Requiem por un Soldado, dirigida per Calixto Bieito. Els convidats expliquen que aquesta versió és una adaptació contemporània de la tragèdia d'Èsquil, traslladada al context actual de la guerra a l'Afganistan i la participació de les tropes espanyoles. Característiques de la producció • Temàtica antibel·licista: L'obra és un crit contra la violència que busca sacsejar la consciència de l'espectador davant la normalització de les notícies de guerra. • Dramatúrgia i Estructura: Pau Miró, coautor del text, la defineix com un oratori o concert de lament més que una obra de teatre convencional. La música (amb influències de rock com Pink Floyd o Janis Joplin) té un paper narratiu fonamental. • Protagonisme femení: La figura central és interpretada per Natàlia Dicenta, una decisió que simbolitza el trencament de l'última reserva de racionalitat quan la dona s'integra plenament en la barbàrie bèl·lica. Perspectiva dels creadors L'actor Roberto Quintana destaca que el teatre ha de ser un espai sense concessions i que la reacció, encara que sigui de rebuig o dolor per part del públic, és un senyal de que l'obra està viva. "Morir per la pàtria és repugnant i dolorós." Balanç del Festival d'Estiu La regidora de Cultura, Sandra Coloma, i el director del festival, Jordi Giramé, valoren positivament la temporada, destacant l'èxit de públic i la qualitat d'altres espectacles com: • La Companyia Nacional de Dansa de Nacho Duato. • Les actuacions musicals de Chucho Valdés i Bebo Valdés. • El cicle de Conta Contes i la seva consolidació a la ciutat. Futur i infraestructures culturals Es menciona l'obertura de la Casa de la Festa per permetre que les entitats puguin assajar i guardar els elements del seguici popular, coordinat amb la preparació de les festes de Sant Magí i Santa Tecla.

  • 14'

    Festa Major de Bonavista: Tradició i Lluita Veïnal

    El barri de Bonavista, a Tarragona, es prepara per celebrar la seva festa major entre el 12 i el 15 d'agost. Aquest esdeveniment no només és una celebració lúdica, sinó també un reconeixement a la història i el moviment veïnal d'un barri format per l'emigració que va haver de lluitar per serveis bàsics. Actes i Programació La fira compta amb una proposta variada per a totes les edats: - Infants i gent gran: Són el focus principal, amb activitats com la festa de l'escuma, parcs infantils i berenars. - Cultura i folklore: Actuacions del grup Torre de l'Oro i la novetat del Grupo Teatro Tempranillo. - Tradició: Cercaviles, coronació de la reina de les festes i revetlles populars amb orquestres. El Moviment Veïnal Ramon López, president de l'Associació de Veïns, destaca la identitat de Bonavista: - L'associació va ser pionera a Catalunya en la lluita per la sanitat i el clavegueram. - Es busca una major implicació dels joves en la gestió del barri, més enllà de la festa. - La gestió econòmica és complexa, ja que els fons municipals s'han de repartir entre tot l'any (Reis, Carnaval, Nadal). "Bonavista té una identitat molt forta, gairebé d'un poble, nascuda de l'esforç de la gent emigrant que va haver de construir-ho tot."

  • 14'

    El Pla Integral de Camp Clar i els reptes de convivència

    Situació Actual del Pla Integral de Camp Clar L'entrevista amb Juan Antonio Martínez, president de l'associació de veïns de Camp Clar, posa de manifest la frustració del barri davant la lentitud de les actuacions. Tot i que el pla es va aprovar el 2005 sota la Llei de Barris, els veïns denuncien que, dos anys després, els resultats encara no són visibles. "Hem tingut i tenim posades moltes esperances en que aquest pla fos una solució global als múltiples problemes que tenim al barri." Principals Eixos d'Actuació El pla no només se centra en l'urbanisme, sinó que prioritza la intervenció social i la convivència: Mediació d'Escales: Un projecte clau inspirat en el barri de la Mina. Preveu un equip de cinc persones (mediadors) per treballar directament a les comunitats de veïns, fomentant el respecte per les zones comunes i resolent conflictes familiars o d'incivisme. Serveis a la Persona: Programes per a la primera infància, prevenció d'embarassos de risc, suport escolar i dinamització de l'associacionisme. Dinamització Econòmica: Martínez alerta sobre les altes taxes d'atur (prop del 40%) i reclama la creació d'escoles d'oficis (fusteria, jardineria) per integrar els joves al mercat laboral. Compromís de l'Administració Després d'una reunió amb l'alcalde Ballesteros, s'ha promès que a partir de setembre i octubre s'acceleraran els projectes i es nomenarà un coordinador directe (Joan Sanahujes) per garantir que els 170.000 euros destinats a la mediació i altres partides s'executin amb celeritat.

  • 13'

    Bilbao: De ciutat industrial a referent turístic

    En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, Jordi entrevista Ester Virtó, responsable de les oficines d'informació de Bilbao. L'episodi explora la profunda transformació de la ciutat i ofereix una guia bàsica per als oients. Els Orígens i el Nucli Antic La ruta comença al Casco Viejo, un centre comercial obert de gran rellevància a Europa. Alguns punts destacats són: * El Passeig de l'Arenal i l'Església de Sant Nicolau. * La Plaza Nueva, punt de trobada per gaudir dels pinchos i els chiquitos (petits gots de vi) mentre s'escolten les quadrilles cantant. * La Basílica de Begoña, coneguda amb el nom afectuós de la Amatxu (mareeta). Modernitat i Urbanisme Bilbao ha viscut un "renaixement" des de 1995, marcat per grans intervencions arquitectòniques: * Museu Guggenheim Bilbao: Obra de Frank Gehry i símbol de la nova ciutat, acompanyat de les escultures Mamma (l'aranya) i Puppy (el gos floral). * Abandoibarra: Una zona regenerada que uneix modernitat, el tramvia ecològic i espais per passejar vora la riera. * Palau Euskalduna: Reconegut com un dels millors centres de congressos del món. Cultura i Futbol: El Sentiment de Ciutat La passió bilbaïna es reflecteix en dos àmbits clau: 1. Sant Mamés: Anomenat "La Catedral", disposa d'un museu i ofereix visites guiades que inclouen els vestidors i la banqueta. El ritual de la prèvia al carrer Licenciado Poza és sagrat per a l'afició. 2. Cultura Viva: Reconvertir espais com l'església de Bilborock en sales de concerts demostra la capacitat d'adaptació de la vila. "Bilbao ha estat capaç de revitalitzar-se, treure profit de la seva història i convertir-se en una ciutat de referència a nivell europeu."

  • 18'

    La vila romana dels Hospitals: arqueologia i indústria al Morell

    Descobriment i context de la vila dels Hospitals L'episodi se centra en la publicació del llibre La vila romana dels Hospitals, una obra que recull la memòria científica d'una troballa arqueològica realitzada entre els anys 1995 i 1996 al Morell. El descobriment es va produir de manera fortuïta durant les obres de construcció d'una planta de polipropilè de l'empresa Repsol. Els arqueòlegs Joan Manchón i Josep Maria Macías expliquen com es va trobar el jaciment: * Una excavadora va fer sortir a la llum un crani de fa 1.600 anys. * Aquest incident va aturar les obres i va activar els protocols de patrimoni de la Generalitat. * Es va establir un pacte pioner per fer compatible el progrés industrial amb la recerca històrica, finançat per la pròpia empresa privada. Característiques del jaciment i hipòtesis històriques L'excavació va permetre documentar aproximadament 650 metres quadrats d'una estructura que va estar activa des del segle II a.C. fins al segle V d.C. Entre les troballes destaquen: Estructures domèstiques: Cuines, latrines i zones de vida quotidiana. Zones de bany: Es van identificar dues termes diferents, construïdes en fases cronològiques distintes. Elements decoratius: Restes de mosaics i ceràmiques que ajuden a datar l'evolució de la vila. "No deixa de ser una mena d'àrea de serveis precisament en terrenys d'una important indústria petroquímica." La hipòtesi principal és que la vila podria haver funcionat com una mutatio o statio, és a dir, un allotjament o hostal a peu de via (la via Tàrraco-Ilerda) on els viatgers paraven a descansar, banyar-se i alimentar els cavalls. La importància de la divulgació científica El llibre inaugura una col·lecció de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) que busca transformar les memòries administratives, sovint àrides i tècniques, en documents accessibles per al públic interessat. El text combina una part acadèmica i tècnica (necessària com a prova científica) amb conclusions i imatges més divulgatives. Es destaca la necessitat de publicar monografies sobre el territori de Tàrraco per poder crear síntesis històriques rigoroses del Camp de Tarragona.

  • 13'

    La Festa Major de Poboleda: Tradició i Convivència

    La Festa Major de Poboleda: Un referent al Priorat Aquest episodi explora la riquesa cultural i social de la Festa Major de Poboleda, destacant com el poble es transforma durant el mes d'agost per acollir visitants i veïns en una celebració col·lectiva. Tradicions Úniques Una de les imatges més potents de la festa és la cercavila amb un canó històric de fa 200 anys, vinculat a la Guerra del Francès. Aquest canó es passeja pels carrers principals mentre: * Es realitzen descarregues i trets per despertar la població. * Els veïns saluden des dels balcons. * S'ofereixen productes típics com la virància, el coc ràpid i els orellons. Organització i Cohesió Social L'èxit de les festes rau en la col·laboració desinteressada de tot el municipi. Josep Ferran, regidor de festes, destaca la personalitat de Poboleda: * Implicació total: L'Ajuntament, l'Associació de Joves, l'Associació de Dones i els establiments locals treballen plegats. * Diversitat i integració: El poble acull col·lectius de Sud-amèrica, el Magreb i l'Europa de l'Est (Bulgària, Romania), que participen activament o amb curiositat en les tradicions locals. "Socialment la Poboleda està bastant conjuntada i normalment és un poble bastant tranquil." L'Efecte de l'Estiu i el Retorn El motiu pel qual la festa s'allarga durant tot l'agost és demogràfic. Arran de la crisi de la Fil·loxera, molta gent va emigrar, però les cases es mantenen. A l'estiu, els descendents i turistes tornen al poble, fent créixer la població significativament i justificant una programació extensa i variada.

  • 13'

    Projecte de Reserva Marina a la Punta de la Mora con Depana

    Gestió Sostenible i Conservació del Litoral Tarragoní L'entitat ecologista Depana, representada per Maripau Moli, ha rebut una subvenció de 40.000 euros per impulsar la creació d'una reserva marina a la zona de la Punta de la Mora. Aquest projecte busca revertir la degradació dels ecosistemes i integrar la protecció tant de la part terrestre com de la marina. Punts Clau del Projecte: Integració d'ecosistemes: A diferència de la protecció tradicional centrada en la terra, es pretén protegir el continuum entre mar i terra. Estudis de biodiversitat: Es realitzaran investigacions sobre la dinàmica litoral i la possible instal·lació de biòtops per regenerar la flora i fauna. Educació i voluntariat: La base del projecte és la cogestió amb la ciutadania mitjançant programes d'educació ambiental i jornades de neteja. La Singularitat de la Punta de la Mora "Els fons són sorrencs i la fauna que hi creix és molt més fràgil que la rocosa. S'ha de protegir perquè en queda molt poca a la costa de l'estat." Maripau Moli destaca que el fons marí de Tarragona posseeix unes característiques úniques que sovint passen desapercebudes perquè, a diferència d'un bosc cremat, la degradació sota l'aigua no és visible a simple vista. Horitzons de Futur L'objectiu final, fixat a uns cinc anys vista, és assolir la declaració oficial de Reserva Marina. Això no només facilitaria recursos i vigilància, sinó que atrauria un turisme sostenible de qualitat (submarinisme i recerca científica) i permetria crear un centre d'interpretació al Fortí de Sant Jordi.

  • 12'

    CEPTA denuncia el dèficit d'infraestructures a Tarragona

    Dèficit Crònic d'Infraestructures a Tarragona Jordi Just, president de la Comissió d'Infraestructures de la CEPTA, analitza la problemàtica de les greus retencions ocorregudes el passat cap de setmana a l'autopista. Just afirma que aquests fets no són un cas aïllat, sinó el resultat d'un dèficit d'infraestructures històric a la demarcació que la patronal fa anys que reclama. Els punts clau del conflicte: Manca de previsió i infraestructures: Tot i que s'atribueix part del problema a l'augment inesperat del trànsit, el moll de l'os és la inexistència d'una xarxa viària adequada. Centralisme barceloní: Es critica que les inversions i solucions semblen prioritzar sempre l'entorn de Barcelona, deixant Tarragona en un segon pla si no hi ha crisis extremes. Incompliments i nyaps: S'esmenten exemples com l'estació de l'AVE (allunyada i poc funcional comparada amb l'antic Talgo) o el desdoblament deficient de la Nacional 340. Propostes i reclamacions de la CEPTA: "L'única forma que ens en sortirem no és encrispant-nos, sinó treballant junts; territori, agents econòmics i polítics hem de ser escoltats." Consorci del Camp: Es reclama el desplegament real d'aquest organisme per gestionar temes estratègics com l'aeroport, l'energia i les carreteres. Gratuïtat de peatges: La patronal dona suport a l'exempció de pagament a l'àrea metropolitana de Tarragona (Salou, Reus, Tarragona) com a possible solució temporal fins que acabin les obres del tercer carril. Unitat territorial: Es fa una crida a la unitat d'acció per evitar que Tarragona continuï sent l'última en rebre inversions, comparant negativament l'evolució de l'aeroport de Reus respecte al de Girona. Finalment, sobre qui ha de pagar el cost d'aixecar barreres, Just ho considera un conflicte entre govern i concessionària en el qual la societat civil no hauria de pagar els plats trencats d'un servei deficient.

  • 9'

    Dèficit d'infraestructures i crisi de l'AP-7 a Tarragona

    L'impacte de les retencions a l'AP-7 i la gestió dels peatges L'entrevista amb Albert Avelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona, aborda la problemàtica de les infraestructures a la demarcació arran de les cues històriques a l'autopista AP-7. La situació viscuda aquest cap de setmana, amb retencions de fins a 70 quilòmetres, ha reobert el debat sobre el dèficit d'inversió i la gestió de les barreres de peatge. Punts clau de la conversa: Necessitat d'un protocol d'actuació: La Cambra exigeix la creació d'un protocol clar entre la concessionària ACESA i el Servei Català de Trànsit per fixar quan s'han d'aixecar les barreres automàticament davant col·lapses excepcionals. Impacte econòmic i d'imatge: Avelló estima que el cost d'una retenció de només dues o tres hores pot superar el milió d'euros, a banda del greu deteriorament de la imatge del Camp de Tarragona. Inversions endarrerides: Es denuncia que el tercer carril de l'AP-7 arriba amb més de 10 anys de retard, fet que posa en dubte si l'obra, quan finalitzi el 2009, serà suficient per absorbir l'actual volum de trànsit. Seguretat camuflada de negoci: Es critica que una via que funciona com a negoci privat generi situacions de risc per a la seguretat ciutadana quan desenes de milers de cotxes queden bloquejats. "No es poden tenir 60.000 o 70.000 cotxes embotellats en una carretera perquè això genera unes situacions de risc altíssim." Propostes de futur Des de la Cambra s'aposta per l'eliminació provisional dels peatges troncals com a mesura immediata per alleugerir el trànsit mentre no finalitzin les obres definitives, a més d'una millora urgent en la mobilitat ferroviària interna.

  • 13'

    Descobrint Sevilla: Festes, Turisme i Tradicions

    Sevilla a fons: Tradició, Cultura i Futur Turístic En aquesta edició especial del matí de Tarragona Ràdio, s'explora la riquesa cultural de la capital andalusa amb la participació de Manuel Rey, gerent del Consorci de Turisme de Sevilla. L'entrevista posa el focus en com la ciutat gestiona els seus grans esdeveniments i quin és el perfil dels visitants que reben. Les Grans Cites de la Primavera Sevilla experimenta una autèntica metamorfosi amb l'arribada de les seves festes més emblemàtiques: Setmana Santa: Un esdeveniment que es supera cada any i que ara compta amb innovacions tecnològiques, com la retransmissió en directe a través de la Televisió Turística d'internet. Fira d'Abril: Una explosió social que atrau prop d'un milió de visitants diaris, provocant que l'ajuntament treballi en l'ampliació de l'espai i el nombre de casetes públiques. Gestió i Logística: El Model SECOP Per gestionar tal volum de persones, la ciutat utilitza el SECOP, un dispositiu organitzatiu complex que compta amb el know-how acumulat durant dècades. "És un organisme on participen totes les àrees municipals amb competències en turisme, festes majors, cultura, policia i bombers, treballant d'un any per l'altre." Més enllà de la Primavera: Estiu i Esdeveniments L'oferta no s'atura amb la primavera. S'han destacat altres atractius com: El Corpus Christi, una tradició molt estimada pels sevillans. Les Nits als Jardins de l'Alcázar, que combinen música i teatre en un entorn Patrimoni de la Humanitat. La celebració de l'Eurobàsquet, que portarà l'elit del bàsquet a la ciutat al setembre. Perfil del Turista i Dades Estadístiques Sevilla ha batut rècords amb prop de 2 milions de visitants anuals. Les dades revelen que: * El mercat està equilibrat al 50% entre turisme nacional i internacional. * Dins l'àmbit estatal, els catalans són els que més visiten la ciutat, seguits dels madrilenys. * Les motivacions principals són l'enriquiment cultural (19%) i els negocis/congressos, que sumen gairebé un 23%.

  • 23'

    Entrevista a Sergi de los Rios sobre projectes de Tarragona

    Resum de l'entrevista a l'alcalde accidental de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Sergi de los Rios, tinent d'alcalde de Promoció i Estratègies de Ciutat i actualment alcalde accidental, desgrana els projectes clau per al futur immediat de la ciutat, centrant-se especialment en el Mercat Central, el Palau de Congressos i la relació amb la universitat. La remodelació del Mercat Central L'eix principal de la conversa ha estat el nou impuls al projecte del Mercat Central. El tinent d'alcalde destaca dos fronts d'actuació urgents: • Intervenció arqueològica: Ja s'ha iniciat la primera fase i s'haurà d'integrar qualsevol troballa rellevant en el projecte final per museïtzar-la. • Finançament: S'ha signat un conveni marc amb l'Estat que preveu una inversió inicial de 5 milions d'euros, amb la voluntat d'arribar a acords més amplis amb la Generalitat i fons propis derivats de l'explotació del futur pàrquing i supermercat. "Volem que el mercat provisional no només mantingui els clients actuals, sinó que n'atraigui de nous gràcies a les seves excel·lents condicions i climatització." El Palau de Congressos i el Recinte Firal De los Rios aposta per una nova filosofia on la ciutat i el Palau de Congressos es mirin de cara. Els objectius principals són: • Definir un nítol de mercat específic per fer front a la futura competència de Port Aventura. • Potenciar congressos de caire científic i internacional vinculats a la recerca local. • Mantenir el recinte firal com un espai multifuncional (concerts, sopars, parcs infantils) sense perdre l'essència de les fires temàtiques. El Parc Tecnològic i la Universitat Rovira i Virgili Es planteja un canvi de relació amb la URV, passant de la distància a una col·laboració estreta. • S'ha establert un calendari per tenir un full de ruta definit el 31 de desembre. • El Parc Tecnològic se situarà a la zona de Sescelades, vinculat al campus universitari. • El focus principal serà la química sostenible i la recerca puntera per situar Tarragona com a referent internacional.