Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

541-552 de 1332
  • 11'

    La Festa del Renaixement de Tortosa: Tradició i Novetats

    Tortosa reviu el segle XVI amb la Festa del Renaixement La ciutat de Tortosa es transforma durant quatre dies per celebrar una nova edició de la Festa del Renaixement, una festivitat declarada d'Interès Turístic Nacional. Amb un programa que combina els clàssics de sempre amb novetats destacades, l'esdeveniment ofereix una oferta cultural frenètica, arribant a programar fins a 23 espectacles diferents en una sola hora. Estructura i participació ciutadana L'èxit de la festa no s'explica sense el teixit social de la ciutat: * Implicació massiva: Prop de 3.000 ciutadans es vesteixen d'època i més de 500 actors omplen els carrers. * Voluntariat: Més de 40 voluntaris, majoritàriament joves, garanteixen el relleu generacional i el futur de la celebració. * Impacte social: El regidor Jordi Folquer destaca que la festa ha superat en envergadura les festes tradicionals de la Cinta. Actes destacats i gastronomia L'edició d'enguany posa l'accent en la música i el teatre de carrer: 1. Música antiga: Concerts gratuïts dissabte i diumenge, destacant la presència d'experts com Eduardo Paniagua. 2. La Taverna d'Enrico: Un dels espectacles clàssics més esperats, protagonitzat per personatges com Quico el Cèlio i el Mut de Ferreries. 3. Tavernes i gastronomia: Un total de 16 tavernes distribuïdes per tota la ciutat permeten als visitants degustar menges en un ambient d'època. Novetats de l'edició "Seran unes justes a la vora del riu, a les fosques i amb focs; serà un espectacle digne de veure." El programa inclou primícies com l'aparició dels bufons i, especialment, un gran torneig i justes al riu Ebre, recreant les disputes entre les famílies nobles de la Tortosa renaixentista. L'acte central i projecció Dissabte tindrà lloc l'acte principal: una mostra d'armes amb gairebé mil persones desfilant, representant els antics procuradors i la noblesa local. La ciutat fa una crida a la participació internacional i convida a tothom a consultar el programa a festadelrenaixement.org.

  • 12'

    Cicle de concerts a les Muralles de Tarragona

    Música i Patrimoni a les Muralles de Tarragona Aquesta nit s'inaugura el cicle de concerts d'estiu organitzat pel Museu d'Història de la Ciutat, sota la coordinació de Jordi Romero. L'objectiu principal d'aquesta iniciativa no és només oferir música, sinó apropar els ciutadans als espais monumentals de Tarragona per fomentar el coneixement del patrimoni històric. Els dos cicles del programa La programació es divideix en dues sèries diferenciades pel seu estil i ubicació: Cicle a la Torre d'August (Música Clàssica): Es realitza durant els dimarts de juliol i el primer d'agost. Compta amb intèrprets locals destacats com el pianista Jordi Torrent i el Duet Berimbau. L'espai ha estat escollit per la seva solemne atmosfera davant l'estàtua d'August. Nits de Minerva (Músiques del món i Jazz): Comença el 14 d'agost a la Torre de la Minerva. Inclou estils variats: fusiò de jazz i flamenc, espectacles músico-poètics sobre Gabriel Ferrater i swing amb membres de la Locomotora Negra. L'entorn és més informal, similar a un jardí. Informació pràctica i accés L'organització subratlla que l'oferta està pensada gairebé íntegrament per al públic local de Tarragona: Horari: Tots els concerts comencen a les 22:00h. Entrades: L'accés és gratuït, però cal recollir invitacions a la Casa Castellarnau per control d'aforament (unes 200-250 persones). Filosofia: "L'objectiu principal no és utilitzar l'espai per fer música, sinó el contrari: donar una oferta que faci que la gent baixi als espais monumentals i els conegui." Malgrat que el perfil del públic és variat i de totes les edats, l'èxit de convocatòria és constant gràcies a l'entorn privilegiat de les muralles.

  • 4'

    Chucho Valdés i la saga familiar del jazz cubà

    Entrevista amb Chucho Valdés: Música i Tradició Familiar El prestigiós pianista cubà Chucho Valdés comparteix detalls sobre la seva gira actual en format de quintet i la seva estreta relació musical amb la família. L'artista destaca que porten unes tres setmanes de concerts per França i Espanya, aconseguint un èxit rotund amb entrades exhaurides a gairebé totes les localitats. La Dinastia Valdés La conversa posa un èmfasi especial en la figura del seu pare, Bebo Valdés, i en com la música s'ha convertit en un llegat intergeneracional: Transmissió natural: Chucho va aprendre observant el seu pare i ara els seus propis fills continuen el mateix camí. Satisfacció doble: Per a ell, treballar amb la família combina la qualitat artística amb l'estima personal. Cura del mestre: Malgrat la seva edat avançada, Bebo es manté en bona forma gràcies a la música i a l'atenció del seu entorn. Concert a Tarragona i Nou Repertori Pel que fa a l'actuació programada a Tarragona, el pianista avança un repertori variat que inclourà: Selecció de grans èxits dels darrers deu anys de trajectòria. Temes guardonats amb premis Grammy. Avançaments del seu proper àlbum i noves composicions de la seva germana Mayra Valdés. "Tocaré un dels temes de la pel·lícula de Trueba, 'Calle 54', titulat 'Caridad Amaro', dedicat a la mare de la meva àvia." L'entrevista conclou remarcant la gran acollida que la tradició cubana rep a Catalunya, on el públic valora profundament tant la música contemporània com les arrels clàssiques de la saga Valdés.

  • 8'

    José Luis Campana i l'estrena de l'obra 'Ser'

    Un viatge sonor a través del piano i l'orquestra El compositor José Luis Campana descriu la seva nova obra, Ser, com un projecte d'exploració cultural on el piano assumeix el rol d'un viatger imaginari. Aquesta composició per a piano i orquestra busca integrar la diversitat musical del món sense recórrer a instruments exòtics, sinó utilitzant les capacitats expressives dels instruments convencionals. La inspiració i el mestissatge cultural L'obra neix de la idea d'un músic que recull experiències per diversos continents i les reprodueix en tornar a casa: Influències globals: L'obra integra ritmes i sonoritats d'Espanya (flamenc), Amèrica Llatina, Àfrica (polirritmies) i Àsia (sons de gongs i ressonàncies). El paper del piano: Funciona com un diari íntim que imita els atacs, girs melòdics i timbres d'altres instruments com la guitarra o els tambors. Diàleg orquestral: L'orquestra actua com un entorn que sosté, comenta i es fusiona amb el piano, arribant a crear una indiferenciació sonora en certs moments. Tecnologia i tradició Tot i l'extensa trajectòria de Campana en la música electroacústica, per a Ser ha optat per una formació exclusivament acústica. Segons el compositor, la tecnologia pot generar incompatibilitats en gran formats orquestrals, i prefereix confiar en la saviesa dels instruments tradicionals per expressar el mestissatge cultural actual. L'estrena i els intèrprets L'estrena tindrà lloc a Tarragona amb un equip d'alt nivell: Orquestra: L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Director: El prestigiós director francès François-Xavier Roth. Solista: El jove pianista Julien Guénebaut, a qui està dedicada la partitura. "El respecte més gran que es pot tenir pel públic és mostrar un producte acabat, ben definit i treballat profundament."

  • 21'

    Balanç del primer mes d'alcaldia de Josep Fèlix Ballesteros

    Balanç i rumb del nou govern de Tarragona L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, realitza un balanç exhaustiu del seu primer mes al capdavant del consistori, format per la coalició PSC i Esquerra Republicana. L'alcalde defineix aquest inici com una etapa de "velocitat de creuer", caracteritzada per una activitat frenètica i una voluntat de canvi en les formes de governar, prioritzant el diàleg institucional i la proximitat ciutadana. Projectes Urbanístics i la Façana Marítima Un dels punts més destacats de l'entrevista és el futur de la façana marítima i el traçat ferroviari: L'objectiu prioritari és eliminar la barrera del tren per recuperar l'accés al mar i crear grans espais verds públics. Es planteja una obertura total a revisar el traçat: si el soterrament actual no és viable, es buscaran alternatives de desviament que siguin tècnicament i econòmica possibles. S'ha establert un termini de sis mesos per definir el projecte amb el suport de la Generalitat i l'Estat. Pel que fa al POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal), Ballesteros es mostra molt crític amb la gestió anterior i promet canvis substancials: "No farem res en contra de la voluntat dels veïns; farem un POUM que serà el resultat d'un gran consens de ciutat." Gestió d'Equipaments i Patrimoni L'alcalde repassa l'estat de diversos projectes singulars de la ciutat: Pàrquing Jaume I: Qualificat de "desastre absolut", l'objectiu és salvar la inversió pública. Amb un nou crèdit de 4 milions, s'espera que entri en funcionament parcial abans de final d'any. Banc d'Espanya: Es preveu tancar un acord abans de final d'any per convertir-lo en un equipament municipal, possiblement compensant l'Estat amb espais a l'antiga facultat de lletres. La Sabinosa: Es proposa com un gran equipament nacional que acollirà una universitat d'estiu internacional i un parc tecnològic de les indústries culturals. Política Municipal i Esport En l'àmbit polític, destaca l'harmonia del pacte amb ERC i la fita històrica d'aprovar les taxes municipals per unanimitat (amb l'excepció de la brossa). Sobre el Nàstic de Tarragona, l'alcalde reitera la seva promesa de desvincular la política de la gestió interna del club i assegura que les obres de l'estadi a Can Clà començaran entre l'octubre i el novembre, incloent la cobertura total de les grades.

  • 12'

    Tradicions i Vida de la Mare de Déu del Carme

    La Mare de Déu del Carme: Ritus i Costums L'equip de Tarragona Ràdio ha realitzat una recerca profunda sobre la figura de la Mare de Déu del Carme, patrona de la gent del mar, explorant el costumari català i les tradicions més curioses vinculades a la seva festivitat el 16 de juliol. Tradicions Històriques i Curiositats La devoció a la verge s'estenia molt més enllà dels mariners, abastant diversos gremis i rituals socials: Festa Major al Raval: Antigament, a Barcelona, el Raval celebrava la seva festa major. Era tradició que les noies portessin vestits de flors llampants i s'hi celebrava la Fira dels Marits, on les fadrines pregaven a la verge per trobar parella. Patronatge de Gremi: Sorprenentment, era la patrona dels Serenus de Barcelona (servei inaugurat el 1785) i també dels butxins (verdugs), que oferien grans siris a la verge per cada víctima que executaven. Rituals a Eivissa: Les dones eivissenques practicaven un ritual peculiar: si la verge no concedia un favor, li prenien la figura del Nen Jesús i l'amagaven sota el matalàs o, fins i tot, el baixaven a la cisterna lligat fins que es complia la petició. Balls i Focs: A l'alta muntanya lleidatana es ballaven els valls carmelitans, mentre que a Reus es cremava una foguera amb la figura d'un "moro ferotge" ple de pirotècnia. La Celebració Actual al Litoral Actualment, la festivitat es concentra en processons marineres, havaneres i actes de caràcter tant religiós com pagà: Costa Brava: Destaquen les processons a Llançà, Cadaqués i Palamós. A l'Estartit, la imatge es porta fins a les Illes Medes. Maresme i Barcelona: Poblacions com Arenys de Mar, el Masnou i Sitges mantenen viva la flama de la devoció amb programes festius complets. Costa Daurada: Altafulla, Cambrils i el barri del Serrallo a Tarragona viuen la diada amb gran intensitat, on els pescadors s'encomanen a la seva protectora abans de sortir a la mar. "Mare de Déu del Carme, doneu-me un bon marit; si a pobra, si a ric, mentre vingui de seguit."

  • 4'

    Turisme i natura a Benifallet: més enllà de les coves

    L'atractiu turístic de Benifallet Jordi Monclús, alcalde de Benifallet, desgrana les diverses activitats turístiques que s'ofereixen al municipi, destacant que la localitat és molt més que les seves conegudes coves. L'oferta es basa en el turisme d'interior i el gaudi del paisatge fluvial i de muntanya. Activitats i entorn natural El riu Ebre: És un dels eixos principals amb la passejada amb el llagut, que permet observar la flora i la fauna durant una hora, o el descens en caiac i canoa des de Miravet. La Via Verda: Aprofitant l'antiga via del tren de la Val de Zafán, és un espai ideal per a la pràctica de la BTT i el senderisme, amb rutes que s'adapten a diferents nivells de dificultat. La Vall de Cardó: Un indret de gran bellesa on destaca el projecte de construcció d'un balneari de cinc estrelles. Projectes i gastronomia El municipi treballa en la millora d'infraestructures per als visitants, com el projecte d'un nou alberg i un restaurant a l'antiga estació de tren. A més, es subratlla la potència gastronòmica del poble: "Un poble de mil habitants que tingui sis restaurants... això fa que la gent que vinga s'ho trobi bastant bé." Impacte dels visitants Les coves de Benifallet continuen sent el gran reclam amb més de 30.000 visitants anuals, una xifra molt significativa per a una població petita que dinamitza tota la comarca del Baix Ebre.

  • 14'

    2007-07-13 UM REBAIXES PRIMER

    Desafiaments i Estratègies del Petit Comerç en Temps de Rebaixes L'episodi analitza la situació actual del comerç de proximitat a Tarragona durant el període de rebaixes d'estiu. A través d'entrevistes a botiguers històrics i representants del sector, s'exposa la realitat d'un model de negoci que lluita per mantenir-se viu davant les grans superfícies. La Veu dels Comerciants: Gumbau i Mercè Ferrer El sector del detallix, representat per botigues amb dècades d'història, destaca que les rebaixes no afecten a tots els productes per igual. Mentre la moda i el calçat són els primers reclams, altres articles com la marroquineria segueixen un ritme més esgraonat. Evolució del negoci: Botigues com Gumbau han passat de la cistelleria tradicional als articles de pell per adaptar-se als nous temps. El problema del calendari: Es critica que les rebaixes comencin l'1 de juliol, quan encara és temporada alta de calor, obligant a reduir marges de benefici de forma prematura. Costos operatius: Els comerciants alerten sobre l'augment de l'IVA dels lloguers, la llum i la dificultat per competir amb els preus de fabricació massiva de les grans cadenes. El Paper de les Grans Superfícies i la Conciliació Un dels punts de fricció és l'obertura dominical i la por a l'arribada de gegants com El Corte Inglés. "Nosaltres considerem que el diumenge és un dia que s'ha de descansar... obrir els diumenges està muntat per les grans superfícies." Segons el sector, el petit comerç no pot assumir aquests horaris sense sacrificar la conciliació familiar i laboral, ja que les plantilles són molt reduïdes. El Futur: Qualitat, Servei i Fidelització Sergi Albarran, de la Confederació de Comerç de Catalunya, subratlla que l'actiu principal del botiguer és el tracte humà i el coneixement del producte. Diferenciació: Oferir articles exclusius que no estiguin fets en sèrie. Competència global: El client d'avui es mou per tot el territori (Barcelona, Lleida), obligant a les botigues locals a millorar la seva atractivitat per retenir el públic tarragoní. Transparència: La necessitat de garantir que les rebaixes s'apliquin sobre estocs reals de temporada i no sobre productes comprats específicament per a la campanya de descomptes.

  • 25'

    Entrevista a Joan Maria Balló: Seguretat i Infraestructures a Tarragona

    Gestió de la Documentació i Atenció al Ciutadà El subdelegat aborda la problemàtica de les llargues cues per a la renovació del DNI i el passaport durant l'estiu, una situació agreujada per l'augment de viatges i la demanda de NIE per part de la població estrangera. • Solucions a curt termini: Contractació de quatre persones de reforç i obertura d'un nou local cèntric (prop de l'Eroski) a la tardor per tramitar el DNI electrònic. • Projecte a mig termini: Ampliació de la comissaria actual de la Plaça d'Orleans en un termini d'un any i mig, un cop superats els tràmits urbanístics. Seguretat Pública i Delinqüència Organitzada Es destaca un descens global de les infraccions penals respecte a l'any anterior, tot i que Balló reconeix que la sensació d'inseguretat sovint depèn de fets puntuals mediàtics. • Reforç estival: Incorporació de 25 nous agents de la Policia Nacional a Tarragona ciutat i dispositius especials de la Guàrdia Civil a zones turístiques com Salou i Cambrils. • Èxits policials: Es recorda la desarticulació de bandes organitzades que havien provocat alarmisme per assalts a habitatges unifamiliars el 2006. "En seguretat les dades mai són prou bones perquè el risc zero no existeix, però la coordinació entre cossos ha millorat molt." Infraestructures i Grans Obres Viàries L'entrevista repassa l'estat de diversos projectes clau per a la mobilitat de la demarcació: Variants i Autovies • Variant de la N-340: S'espera que les obres entre la Móra i el centre de Tarragona s'enllesteixin la tardor de l'any vinent. • A-7 (Autovia del Mediterrani): La connexió entre Tarragona i l'Hospitalet de l'Infant serà una alternativa real i gratuïta a l'autopista. • Remodelació de la T-11: Projecte de 30 milions d'euros per millorar la connexió entre Reus i Tarragona, eliminant l'aïllament històric dels barris de Ponent. L'AP-7 i altres enllaços • Tercer carril: Les obres d'ampliació i la reforma dels peatges (sistema tancat) començaran al setembre per no afectar el trànsit estival, amb previsió d'acabament el 2009. • Enllaç de Sant Pere i Sant Pau: Una obra complexa de 18 mesos que substituirà l'actual semàfor de la N-240 per un sistema de rotondes i enllaços més segur. Patrimoni: El Banc d'Espanya Respecte al futur de l'edifici del Banc d'Espanya, el subdelegat manté una postura de prudència. Admet converses amb l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros sota criteris de rigorositat i discreció. L'Estat necessita espais amplis per atendre els ciutadans, però no descarta acords de cessió si hi ha contrapartides que cobreixin aquestes necessitats d'espai.

  • 21'

    Històries a la fresca: Estiu al Museu d'Història de Tarragona

    Històries a la Fresca: Patrimoni i Cultura sota els Estels El Museu d'Història de Tarragona presenta la vuitena edició de Històries a la fresca, un programa que ha crescut d'una sola visita guiada a més de 100 actes programats per a aquest estiu. Segons Magí Saritjol, coordinador de les activitats, l'objectiu és dinamitzar el patrimoni local i oferir una alternativa de lleure cultural per a aquells que es queden a la ciutat durant els mesos més calorosos. Principals blocs d'activitats El programa s'estructura en diverses tipologies per arribar a tots els públics: Visites Guiades Nocturnes: Destaquen la de Raona Patrimoni Mundial (muralles, pretori i circ), les visites al Castell de Tamarit i la descoberta de la recuperada Casa Canals. Itineraris Històrics: Recorreguts temàtics que exploren la Tarragona llegendària, els secrets de la Rambla, els misteris de la ciutat i les petjades de la Guerra Civil. Visites Teatralitzades: Propostes lúdiques on personatges com el Senyor Castellarnau o l'enginyer militar Lord Stanenberg expliquen la història des d'un punt de vista còmic i vivencial. Reconstrucció Històrica: Sessions que recuperen l'essència de Tarraco Viva amb recreacions de rituals romans com la salutatio o el culte a Isis. Música i Espais Emblemàtics La música té un paper central amb dos cicles diferenciats: 1. Concerts a la Muralla: Repertori de música clàssica davant l'estàtua d'August. 2. Nits a Minerva: Un format més obert que inclou jazz (Dixieland), música ètnica i poesia. "El descans no és no fer res, sinó canviar d'activitat; a la nit, el patrimoni relaxa i emociona." Les activitats són gratuïtes i es realitzen diàriament de dilluns a diumenge fins a l'11 de setembre, amb un breu parèntesi durant les festes de Sant Magí.

  • 18'

    Entrevista a Victòria Pellegrin sobre Serveis a la Persona

    Polítiques Socials i d'Igualtat a l'Ajuntament de Tarragona L'entrevista a Victòria Pellegrin, coordinadora de l'Àrea de Serveis a la Persona, desgrana les línies mestres del nou equip de govern en matèria d'acció social, habitatge i igualtat. L'objectiu principal és adaptar la ciutat a la nova Llei de Serveis Socials i millorar l'autonomia dels col·lectius més vulnerables. Estructura i Serveis de l'Àrea Social L'Institut Municipal de Serveis Socials compta amb un equip de més de 100 professionals que gestionen serveis essencials com: * Atenció Primària: Xarxa de set unitats (UVARS) distribuïdes per tota la ciutat. * Serveis d'Intervenció Especialitzada: L'equip d'atenció a la infància i adolescència (EAIA) i el servei per a persones amb discapacitat. * Suport a la Guàrdia Urbana: Un servei nocturn clau per atendre casos de violència de gènere i emergències (com incendis o habitatge precari). Projectes per a la Gent Gran i Igualtat En l'àmbit de la gent gran, es planteja una visió dual: d'una banda, el Servei d'Assistència Domiciliària (SAD) per a la dependència, i de l'altra, el foment de l'envelliment actiu amb activitats físiques, culturals i la potenciació del Consell de la Gent Gran. Respecte a la igualtat, Pellegrin destaca una transformació en la filosofia de treball: "Fins ara les polítiques de la dona es tractaven des d'un sentit assistencial que pensem que no ha de tenir... la dona ha de tenir un espai propi." Es preveu el desplegament del Pla Local d'Igualtat per introduir la perspectiva de gènere en totes les accions municipals i la creació del futur Consell de la Dona. Revitalització de Barris i Immigració El Pla Integral de Camp Clar es consolida com una eina per eliminar la marginalitat a través d'obres urbanístiques (voreres, rotondes i noves oficines) i programes socials d'alfabetització i lluita contra l'absentisme escolar. En matèria d'immigració, es posarà el focus en la integració de la dona nouvinguda, considerant-la l'eix transmissor de la cultura en l'àmbit familiar. Habitatge i Futur Finalment, s'ha anunciat l'entrega de claus dels pisos de lloguer jove a la zona de Joan XXIII per a la primera quinzena d'agost, com a part d'una estratègia per facilitar l'accés a l'habitatge social i protegit.

  • 15'

    Reforma i nova museografia del Museu d'Art Modern

    Renovació integral del Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT) Rosa Ricomà, directora del museu, detalla el complet projecte de remodelació que començarà el 23 de juliol. Aquesta intervenció no és només una millora d'infraestructures, sinó una revisió profunda del discurs museogràfic de la institució. Objectius de les obres Climatització: Instal·lació de sistemes de calefacció i aire condicionat per millorar el confort dels visitants i, sobretot, per garantir la seguretat i conservació de les obres d'art. Accessibilitat: Remodelació dels serveis públics i millores en la mobilitat per a persones amb deficiències o minories vàlides. Manteniment: Neteja a fons i pintura de la façana i espais interiors després de 15 anys de la darrera gran intervenció. Una nova narrativa per a la col·lecció permanent El museu aprofitarà el tancament parcial per reordenar les seves sales seguint un criteri cronològic i didàctic sobre l'art del segle XX a Tarragona: 1. Transició XIX-XX: Amb figures com Juli Antonio, Santiago Acosta o Pujol Montaner. 2. L'Escola de la Generalitat: L'impuls artístic durant la Segona República amb Joan Rebull i Ignasi Mallol. 3. L'etapa de la Diputació: El paper del Taller Escola d'Art i noms clau com Saumells o Mariano Rubio. 4. Contemporaneïtat: La col·lecció s'enllaçarà amb el segle XXI mitjançant la documentació interactiva de les Biennals d'Art. Continuïtat del Servei Pedagògic Malgrat les obres, el museu manté el seu compromís amb l'educació: "Si les escoles no ens poden venir a veure per les obres, nosaltres anirem als centres per no deixar ningú desassistit." Es preveu que el museu recuperi la plena operativitat a mitjans de desembre o gener de 2008, moment en què s'inauguraran les exposicions de García Anguera, Cribiral i Javier Muro.