Festa Major de Camp Clar: Programació i Convivència

Celebració de la Festa Major al Barri de Camp Clar El barri tarragoní de Camp Clar celebra la seva Festa Major del 13 al 15 de juliol amb un programa d'actes intens i variat. Sota la coordinació de l'Associació de Veïns, les festes busquen ser un punt de trobada per a totes les edats i orígens. Eixos Principals de la Programació Atenció a la infància i joventut: L'organització ha posat un èmfasi especial en els més petits (canalla), considerant-los el futur de la festa. S'han programat jocs, l'espectacle Fadonito y la gran familia i el grup Cremallera Borbollán. Intercanvi generacional: Es reconeix el paper de la Gent Gran com a pilars que han sembrat el que el barri és avui dia. Cultura i espectacles: Destaca l'espectacle de playback, les actuacions de grups locals com Alhambra i Variedades, i la música mexicana. Nits de festa: Per primera vegada, s'incorpora una disco mòbil per satisfer la demanda juvenil i evitar que hagin de desplaçar-se fora del barri. Actes Destacats del Cap de Setmana Divendres: Chupinazos, cercavila pel carrer Riu Llobregat i playback oficial. Dissabte: Jocs infantils a la Plaça Major, orquestra nocturna i disco mòbil fins a la matinada. Diumenge: Activitats esportives (futbol i petanca), paella popular a les 13:30h i cloenda amb rumba i música local. "Volem que la gent de Tarragona ens vegi com a iguals; som un dels barris més bells de la ciutat i tothom hi és convidat per passar estones amb nosaltres." L'entrevista amb Juan Antonio Martínez subratlla que la convivència entre les múltiples ètnies i la unió del veïnat són la base de la vida social de Camp Clar.

Obertura imminent de la passera provisional a la Platja Llarga

Estat actual de les obres i seguretat Després d'un cap de setmana de treballs intensos a la carretera N-340, la nova passarel·la provisional que connecta la Ciutat de Repòs i Vacances amb la Platja Llarga ja té l'estructura base muntada. Tot i que no s'ha obert encara al públic, Josep Maria Solanes, director dels serveis territorials de Treball a Tarragona, confirma que s'estan ultimant els detalls de seguretat per adaptar una estructura de caràcter industrial a l'ús civil. Mesures d'adequació per a vianants L'estructura requereix ajustos específics per garantir la seguretat de nens i gent gran: * Instal·lació de branes laterals d'1,80 metres d'alçada. * Adequació del paviment i els esgraons. * Valoració de la instal·lació d'enllumenat propi per millorar la sensació de seguretat nocturna. * Senyalització de guals i alçades. Previsió d'obertura i passos futurs Es preveu que la instal·lació pugui entrar en servei durant la jornada d'avui mateix, després d'una reunió tècnica de prevenció de riscos. Pel que fa a la passera tradicional de formigó, romandrà tancada fins que es realitzi un nou projecte de rehabilitació integral. Solanes ha justificat que la decisió de tancar-la precisament a l'inici de l'estiu s'ha pres estrictament per motius de seguretat arran d'un informe tècnic desfavorable. "Va primar la seguretat abans que l'oportunitat." Mentrestant, els Mossos d'Esquadra continuaran regulant el trànsit a la N-340 per permetre el pas segur dels vianants fins que la nova estructura metàl·lica estigui totalment operativa.

Memòries de guerra: Pere Canyelles i la Lleva del Biberó

Testimoni de la Batalla de l'Ebre En aquesta edició especial de la tertúlia dels avis a la Rambla Nova de Tarragona, el protagonista és Pere Canyelles Mariner, un veterà de 87 anys que va formar part de la històrica Lleva del Biberó (anomenada al text com Viveró). A través d'una conversa emotiva, en Pere recorda la seva crua experiència durant la Guerra Civil Espanyola i la seva supervivència al front. L'experiència al front i la supervivència En Pere relata detalls colpidors sobre el seu pas per la 42a Divisió del Bàndol Republicà, destacant: La seva participació en punts estratègics com la serra de Cavalls i la serra de Camposines. La duresa del front: de 150 companys que van entrar en combat, només en van sobreviure 8. La convicció que a la guerra no es té temps per pensar en la mort, sinó només en la supervivència immediata, la gana i la set. La precarietat absoluta: va lluitar amb la mateixa granota tota la guerra i es vestia amb la roba dels companys difunts per higiene. "A la guerra és qüestió de sort. No es pensa res, només a salvar el cap. Ara que tinc 87 anys penso en la mort, però llavors no hi pensava." Vida de postguerra i reconeixement El testimoni no acaba amb el final del conflicte, ja que en Pere va haver d'encadenar set anys de servei militar fins al 1944. També explica el seu pas pel camp de concentració de Barbastro, un fet que la Generalitat no li va reconèixer durant anys per falta de certificats fins a una reparació històrica recent. Visió de la joventut actual En Pere aprofita per reflexionar sobre la diferència entre generacions: Considera que els joves actuals no són conscients del que és una guerra ni la manca de llibertat. Defensa, des de la seva vivència, que uns mesos de disciplina serien positius per a la joventut d'avui dia. Critica el canvi en els valors familiars i econòmics, on abans tot el que es guanyava s'entregava a casa.

Victoria de la Pirotècnia Maria Angustias a Tarragona

Èxit de la Pirotècnia Maria Angustias a Tarragona L'empresa andalusa Pirotecnia María Angustias Pérez s'ha proclamat guanyadora de la 18a edició del Concurs de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. El gerent de l'empresa, Antonio Lluís Pérez, explica en aquesta entrevista l'esforç i la tradició que hi ha darrere d'aquest reconeixement. Les claus del triomf Nota excel·lent: El jurat va atorgar una puntuació de 8,89, una de les més altes recordades en el certamen. Ritme i intensitat: A diferència d'altres competidors, l'empresa va apostar per un espectacle sense pauses, buscant una intensitat constant que no deixés respirar l'espectador. El final: Antonio destaca que el tancament de l'espectacle va ser el moment més aclamat pel públic tarragoní. Tradició i tecnologia Negoci familiar: L'empresa té més d'un segle d'història, passant de l'avi al pare i ara als fills, amb un taller singular ubicat en coves a Guadix. Preparació digital: Tot i la duresa física del muntatge (més de 15 hores de feina ininterrompuda), l'espectacle es basa en un sistema pirodigital programat amb setmanes d'antelació. Connexió amb el públic català "Tarragona és la ciutat més important del món quant a la cultura dels focs; la gent entén de calibres, carcarasses i efectes." L'empresa ja té experiència guanyant a Catalunya, amb premis previs a la Mercè de Barcelona i recentment a Granollers, a més de la futura participació a les festes de Santa Tecla.

Les festes del barri de l'Albada a Tarragona

Celebració i unió veïnal al barri de l'Albada El barri tarragoní de l'Albada enceta la seva setmana de festes amb un programa que equilibra les activitats tradicionals amb noves propostes culturals i musicals. Aquestes festes no només són un espai lúdic, sinó que representen el fruit de mesos de treball col·lectiu d'una comunitat jove i activa. Programació destacada La celebració s'allarga durant tot el cap de setmana amb actes per a tots els públics: Divendres 13: Inici amb activitats infantils, traca inicial i les actuacions de l'Orquestra DVD i Los Manolos. Dissabte: Jornada d'esport i tradició amb rutes en bicicleta, festa de l'escuma, petanca i els clàssics partits de solters contra casats. La nit culminarà amb el concert de Serafín Zubiri i Miquel Herzog. Diumenge: Gincama, trobades de col·leccionistes de plaques de cava i de tuning, seguides d'un concurs de truites i el castell de focs final. El futur del barri: la infància El president de la Comissió de Festes, Daniel Juárez, subratlla que el barri té una població jove (un 90%) i, per tant, les festes es dissenyen pensant especialment en els nens: "Les festes són per ells i les han de mamar des del principi perquè el dia de demà les sentin; tothom s'ha de sentir orgullós de ser de l'Albada." Organització i lluita reivindicativa L'organització compta amb una comissió de més de 30 persones que combina l'experiència de veïns provinents de barris com Campclar o Torreforta amb gent nova. Més enllà de la festa, el moviment veïnal reivindica millores estructurals urgents: L'oficialitat del nom del barri per part de la Generalitat. La recepció i inauguració del local social. Millores en el pla de trànsit i infraestructures bàsiques.

Balanç del carnet per punts a Tarragona

Reaccions i estadístiques després d'un any d'implantació En aquesta tertúlia a Tarragona Ràdio, diversos professionals del sector de la mobilitat analitzen l'impacte del carnet de conduir per punts, just quan es compleix el seu primer any de vida. Tot i que es reconeix una millora en la seguretat viària i una reducció de la sinistralitat, els experts posen el focus en les llacunes legals i els prejudicis laborals que comporta aquest sistema. El sector del transport i la indefensió empresarial Josep Lluís Aïmat, de la Federació d'Empresaris de l'Autotransport de Tarragona, exposa una postura crítica: • Considera que el carnet s'hauria de tractar com un títol formatiu professional i no com un dret privat. • Denuncia que les empreses es veuen perjudicades quan un conductor perd els punts amb el seu vehicle particular, ja que no el poden acomiadar i han de reubicar-lo amb el cost econòmic que això comporta. • Argumenta que existeix una doble imposició (multa econòmica i pèrdua de punts) i una manca d'unificació a nivell europeu. La perspectiva de les autoescoles i el comportament viari Carles Tarragó, professor d'autoescola, destaca els canvis en l'actitud dels conductors: • S'ha detectat una reducció clara de la velocitat a les autopistes i autovies. • Els professors d'autoescola se senten desprotegits, ja que qualsevol infracció de l'alumne durant les pràctiques recau sobre el seu carnet. • S'esmenta que els exàmens teòrics encara no incorporen preguntes sobre el sistema de punts, però s'esperen canvis per al 2008. Els cursos de recuperació de punts Andreu Antolín, responsable d'Aula Magna, explica el funcionament del centre a Tarragona: • S'imparteixen cursos intensius durant el cap de setmana (divendres tarda i dissabte matí). • El perfil principal de l'alumne que ha perdut tots els punts és el de gent jove, especialment en la franja de 18 a 30 anys. "No podem identificar un factor de persona altment conflictiva; hi ha moltes tipologies de gent que venen a recuperar els punts."

Presentació dels Premis Repsol IPF d'Art Efímer

Inauguració del Festival Internacional de Música de Tarragona El reportatge se centra en la inauguració del Festival Internacional de Música de Tarragona, un esdeveniment que fusiona la música, el teatre i les arts plàstiques. Enguany, el certamen destaca per la col·laboració amb els Premis Repsol IPF, centrats en obres d'art efímer que s'instal·len en espais emblemàtics de la Part Alta de la ciutat. Els Premis Repsol IPF i la seva Missió Maritxell Estivill, representant de Repsol IPF, explica que l'objectiu principal és donar rellevància al casc antic de Tarragona i aportar una visió artística complementària a la programació del Conservatori de Música. Alguns detalls clau del certamen són: Consolidació: El projecte es troba en la seva quarta edició. Creixement: S'ha passat de 4 obres en la primera edició a 31 participants actualment. Premis: S'atorguen 5 premis de 500 euros cadascun, a més de finançar la producció i el muntatge físic. Conceptes: Què és una Instal·lació Efímera? Les artistes Maite Sanz i Núria Jardí, del col·lectiu Trasdisseny, defineixen l'art efímer com un projecte amb una durada limitada que busca la interacció amb l'espai i el públic. La seva obra, titulada "Cel Musical", consisteix en teles amb pentagrames penjades a diferents alçades a la plaça de Sant Miquel. "L'art efímer és un projecte que té un inici i té un final, té una durada limitada i és el muntatge final de l'obra a l'espai real." Producció i Interacció Social Mònica, responsable de producció, destaca el vessant més logístic i social del festival: Imprevisibilitat: La durada de les obres depèn de la meteorologia i de la interacció dels vianants. Feina cultural: Els premis no només ajuden els artistes, sinó que donen feina a empreses de gestió cultural. Vida de barri: Les instal·lacions canvien la percepció de l'espai públic i sovint generen una forta implicació dels veïns, arribant a reanomenar places basant-se en les obres.

Projectes de Cultura i Patrimoni a l'Ajuntament de Tarragona

Introducció i Primers Dies de Govern La regidora Rosa Maria Rossell descriu els seus primers dies a l'equip de govern com una etapa frenètica i plena d'il·lusió. Destaca que el traspàs d'informació de l'anterior titular ha facilitat l'aterratge, tot i que encara s'estan adaptant al ritme de treball municipal. Candidatura Tarragona 2016 Rossell analitza la situació de la candidatura de Tarragona a Capital Europea de la Cultura 2016: • Considera que el projecte es troba en un punt complicat per la manca d'implicació de la ciutadania. • Anuncia que l'Ajuntament assumeix el lideratge directe per sobre de gestions externes. • Confirma la presència de la candidatura a la Fira de Frankfurt per promocionar la ciutat i els seus escriptors. Pla d'Equipaments Culturals Es planteja la creació d'un pla estratègic fins al 2016 per optimitzar els espais de la ciutat: • Teatre Tarragona: Es reconeixen problemes tècnics i de fonamentació que retardaran l'obra i n'encariran el cost. • Noves infraestructures: Es busca espai per a un auditori de música i centres culturals al centre i a la Part Baixa. • Reversió d'edificis: S'estudien usos per a la Tabacalera, el Banc d'Espanya i l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. Patrimoni i Conservació La gestió del patrimoni mundial de la UNESCO és una prioritat absoluta: • Activitats d'estiu: Presentació de 140 actes gratuïts, tot i que se suprimeixen els concerts a l'Amfiteatre per obres de contenció. • Pla Director de la Muralla: Un projecte clau per rehabilitar les zones afectades per humitats i garantir-ne la conservació futur. • Transversalitat: Rossell aposta per treballar conjuntament amb el Patronat de Turisme, trencant la dinàmica de departaments estancs. Arxiu i Hemeroteca Es diagnostica una situació precària de la Hemeroteca Municipal: "Em va fer verdadera vergonya visitar la Hemeroteca com a tinent d'alcalde; els accessos i l'espai són lamentables." • Es preveu unificar el material fotogràfic del museu amb l'Arxiu Històric i buscar una nova ubicació més digna i accessible.

7a edició del Festival Internacional de Música de Tarragona

Presentació de la 7a edició del Festival Internacional de Música El Festival Internacional de Música de Tarragona arrenca la seva setena edició amb una proposta que busca portar l'art al carrer i fusionar diverses disciplines. La directora artística, Marta Bou, i l'actor del grup Trono Villegas, Joan Negrier, han explicat els detalls d'una programació que combina música clàssica, jazz, teatre i arts plàstiques. Una inauguració itinerant i multidisciplinària La inauguració tindrà lloc aquesta nit a les 23:00 h i destaca per ser un espectacle itinerant per les places de la Part Alta de Tarragona: Recorregut artístic: Comença a la Plaça de les Cols i es divideix cap a la Plaça de Sant Miquel i la Plaça de Dames i Vells. Fusió d'arts: Col·laboració directa entre els músics, l'equip actoral de Trono Villegas i les arts plàstiques (obres d'art efímer). Temàtica: Els textos, creats per l'Escola de Lletres, narren l'evolució de la música des de l'Antiga Grècia sota una estètica poètica i elegant. Interacció: El públic ha de triar un grup d'actors per seguir-lo durant tota la nit, convertint-se en part de la comparsa. Grans figures i formació A partir de l'endemà, el festival es trasllada a l'Auditori Caixa Tarragona amb concerts gratuïts (amb invitació): Barry Douglas: El prestigiós pianista irlandès oferirà un repertori de Beethoven, Schumann i Schubert. Música de cambra i variada: Actuacions del quintet Bienabras, el baríton francès François Le Roux i la violista Rivka Golani. Cursos de postgrau: El festival compta amb gairebé 200 participants d'arreu del món que reben formació de nivell superior al conservatori. Espais de reflexió i debat El certamen també inclou activitats intel·lectuals obertes a la ciutadania: Conferència d'Héctor Parra: Sobre noves tecnologies i recerca musical a l'IRCAM de París. Taula rodona: Debat sobre les dificultats de ser artista amb personalitats com Matthew Tree, Fermí Fernández i el guitarrista de flamenc Chicuelo. "Volem que la música sigui a fora, al carrer, que aquesta inauguració sigui l'aparador del festival i que estigui a l'abast de tothom."

2007-07-06 ENVELAT RIUCLAR + FLORESTA

Cues i indignació a la Comissaria de Tarragona

Crònica de les cues a la Comissaria de Policia de Tarragona L'episodi descriu la precària situació que viuen centenars de ciutadans a les portes de la Comissaria Central de Policia de Tarragona. Les aglomeracions, motivades principalment per la renovació del DNI i del passaport abans de les vacances, han generat un fort malestar social a causa de la falta de recursos i la ineficàcia del sistema de citació. Punts clau de la situació: Horaris extrems: Molts ciutadans arriben a fer cua entre les 4:00 i les 4:30 de la matinada per intentar aconseguir un dels pocs números que es reparteixen diàriament (uns 100 per al DNI i només 45 per al passaport). Condicions climàtiques: Les esperes es realitzen a l'exterior, a ple sol i amb temperatures que ja assoleixen els 27 graus a mig matí, sense cap protecció ni instal·lacions adequades. Malestar i indignació: Els testimonis qualifiquen la situació de "tercer mundista" i critiquen que en ple segle XXI, amb la tecnologia disponible, no hi hagi un sistema de cita prèvia eficient per internet o telèfon. Impacte laboral i personal: S'exposen casos de persones que han hagut de demanar fins a dos dies de vacances per poder completar el tràmit, o dones embarassades esperant durant hores sense cap prioritat. Una problemàtica crònica: Tot i que el volum de gent augmenta a l'estiu, el programa destaca que aquesta és una situació que es repeteix durant tot l'any. La manca de consonància entre el servei prestat i l'època actual (l'any 2007) genera un sentiment de frustració generalitzat. "Això és de tercer món, mínim... trobo que hi hauria d'haver un altre mètode avui que estem en el temps de la tecnologia i de l'internet."

2007-07-05 TREN DNI

Caos en la gestió dels documents d'identitat El contingut recull el testimoni de diversos ciutadans que denuncien la situació precària i el col·lapse del sistema per obtenir o renovar el DNI i el passaport. Els afectats descriuen escenes més pròpies d'un context pretecnològic que de l'actualitat. Principals problemàtiques detectades Horaris d'arribada extrems: Molts ciutadans arriben a les 4:00 o 5:00 del matí per intentar aconseguir un dels pocs torns disponibles. De nit i asseguts a terra, els testimonis descriuen la situació com a "tercer-mundista". Limitació de torns: Es denuncien quotes molt restrictives, com ara l'entrega de només 100 números per al DNI i escassos 45 per al passaport, el que genera que molta gent es quedi sense cita després d'hores d'espera. Punts de tensió i conflictes: Les llargues esperes i els intents d'algunes persones per "colar-se" provoquen discussions i situacions tenses entre els ciutadans que fan cua. Impacte laboral i personal: Els usuaris es veuen obligats a demanar dies de festa a la feina o a repetir el procés durant diverses jornades consecutives en no haver aconseguit número el primer dia. Crítica a la gestió administrativa Els testimonis comparen el sistema actual de manera negativa amb el de fa 10 anys, quan existia una millor organització amb hores concertades. Critiquen que, en ple ús de la tecnologia i Internet, no s'utilitzin aquests recursos per evitar les cues físiques. "Això és de tercer món, mínim... venim aquí a fer cua com si fóssim borregos mentre la situació genera un coll d'ampolla insuportable."