2007-07-12 ENVELAT TORREDEMBARRA + ARRAB

Espeleologia literària a la Cova Urbana de Tarragona

Exploració i creació a les profunditats de Tarragona En aquesta conversa, s'explora una iniciativa pionera: l'espeleologia literària. L'activitat combina el descens a la Cova Urbana de Tarragona amb tallers de lectura i escriptura en un entorn totalment aïllat del soroll urbà. Els interlocutors destaquen la capacitat del medi per generar un buit mental positiu i una connexió profunda amb l'espai. Detalls de l'activitat i experiència Tallers literaris: L'Eduard Carmona explica que s'utilitzen pissarres de busseig per escriure sota condicions d'humitat i es llegeixen autors com Manuel de Pedrolo o Albert Sánchez Piñol. Èxit de convocatòria: Les places per a les sessions d'Estiu Jove es van exhaurir el primer dia, demostrant l'interès per aquesta barreja de cultura i aventura. Impacte sensorial: Els participants descriuen la cova com un lloc càlid i gens hostil, on es perd completament la noció del temps. Èxits esportius i exploració L'Àngel Samanieu, membre del SIET (Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona), comparteix les seves fites recents: * Campionats: Ha obtingut el tercer lloc en velocitat i el segon en circuit en campionats d'àmbit estatal. * Noves troballes: S'ha descobert una nova sala més enllà de la Sala Ribemar, amb tubs de pressió i cavitats similars a un paisatge lunar, pendent de topografia. Aspectes pràctics per a la visita "No es tracta d'anar mirant per on trepitgeu; de tant en tant pareu i mireu el sostre, que és fantàstic." Equipament: És imprescindible l'ús de neoprè (facilitat pel club), calçat dur i roba interior vella que es pugui llençar a causa del fang. Seguretat: Les visites es fan en grups reduïts d'un màxim de 10 persones per garantir el control i la seguretat de tots els assistents.

Concurs de fotografia: L'ànima del Mercat Central

L'essència del mercat tarragoní a través del visor L'entrevista amb Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona, detalla la recta final del concurs fotogràfic "L'ànima del mercat". Aquesta iniciativa busca capturar la vida quotidiana i l'esperit de l'edifici històric abans que s'iniciïn les obres de reforma integral. Detalls del concurs i participació Termini d'entrega: Finalitza demà, amb la possibilitat d'entregar les imatges a la consigna del mercat o a la Cambra de Comerç. Requisits: Obert a tothom (no professionals) que disposi d'una càmera digital. S'han de presentar tres fotografies que reflecteixin moments inusuals o l'esperit del recinte. Èxit de convocatòria: Ja es compta amb més de 150 fotografies i s'espera arribar al centenar de participants. Procés de selecció i premis El jurat, format per professionals com Pep Escoda i representants populars, seleccionarà 24 finalistes. La decisió final estarà en mans de la ciutadania: Les 24 imatges s'imprimiran en lones de gran format a les façanes exteriors del mercat. La votació popular tindrà lloc entre el 27 de juliol i el 7 d'agost. Els premis inclouen viatges de gran atractiu: un safari a Kenya, un viatge a Mèxic i un tour per Europa. "El que nosaltres busquem amb l'ànima del mercat és aquell esperit, aquella sensació, aquell cop d'imatge que és inusual, que caracteritza molt la gent del mercat." El futur immediat: El trasllat a la carpa Ribot també ha confirmat el calendari de les obres. El trasllat definitiu a la carpa provisional de la plaça Corsini està previst per a la setmana del 8 al 15 de setembre. Malgrat les dificultats de les excavacions arqueològiques i les molèsties actuals, els venedors es mostren optimistes amb les noves instal·lacions, que prometen millors condicions de treball.

2007-07-11 UM UNI D'ESTIU

Teconologia, Seguretat i Privadesa de la Informació El debat s'inicia explorant la dualitat d'internet com a una aldea global que, si bé facilita la connectivitat, amenaça la vida privada de l'individu. L'Equilibri entre Seguretat i Llibertat • La URV lidera grups de recerca enfocats a conciliar la seguretat de les xarxes amb la protecció de l'individu. • Es discuteix el concepte de rastre digital i com les transaccions quotidianes alimenten perfils d'usuari per a finalitats publicitàries o de control financer. • Surt a la llum el sistema Echelon com a exemple de vigilància governamental a gran escala. "Internet ha d'aconseguir els avantatges d'un poble (rapidesa i senzillesa) sense perdre la privadesa de la ciutat." Impacte Social i Econòmic de la Immigració S'analitza la immigració no només com un fenomen de necessitat, sinó com un motor estructural de l'economia actual a Catalunya i Espanya. Mercat Laboral i Estereotips • La incorporació de la dona local al mercat de treball ha creat una demanda de mà d'obra immigrant per a tasques domèstiques i cures. • Es desmunta el mite de l'immigrant sense formació: molts professionals sud-americans tenen estudis universitaris que no són reconeguts d'entrada. • El col·lectiu romanès i la immigració per via aèria superen amb escreix les arribades en pastera, que són minoritàries però mediàticament molt visibles. Construcció Social i Google • Se cita un experiment on la cerca del terme immigrante a Google imatges retorna perfils de pobresa i marginació, mentre que extranjero mostra perfils d'èxit i turisme. Geopolítica i Crisis del Sistema Liberal • Josep Sánchez-Cervalló planteja la responsabilitat d'Occident en la desestabilització d'Àfrica i el Magrib. • Es reflexiona sobre com la societat està disposada a cedir llibertat a canvi d'una seguretat fictícia, especialment en entorns com aeroports o urbanitzacions videovigilades.

Seguretat digital, immigració i canvis en el món globalitzat

Debat sobre la Privadesa i la Seguretat Digital El Dr. Josep Domingo presenta el concepte de l'aldea global digital, destacant la dificultat de conciliar els avantatges de la immediatesa amb el dret a la privadesa. • Rastre digital: El seguiment de les nostres activitats s'utilitza principalment per a publicitat no desitjada, però també pot afectar la contractació de serveis com assegurances. • Sistemes de vigilància: Es discuteixen mecanismes com el sistema Echelon i la capacitat dels serveis secrets per interferir en comunicacions sense manament judicial. • Autoprotecció: S'esmenten solucions tècniques desenrotllades a la URV, com el Private Information Retrieval (per fer cerques anònimes a Google) i la videovigilància amb difuminat de rostres per defecte. "Internet és com un poble: té la part bona de la proximitat, però la dolenta que tothom sap la vida de tothom; el repte és tenir els avantatges del poble amb la privadesa de la ciutat." La Realitat de la Immigració a Catalunya Amado Alarcón i Josep Sánchez Cervalló analitzen la immigració des de diverses perspectives socials i econòmiques: Tipologia i Estereotips • Es critica la imatge estereotipada de l'immigrant que només arriba en pastera. La realitat és que la majoria arriba amb avió i posseeix, en molts casos, estudis universitaris. • Hi ha una distinció social clara entre els termes immigrant (associat a precarietat i delinqüència en cercadors d'internet) i estranger (associat a perfils com joves Erasmus o directius). Impacte Econòmic • La incorporació massiva de la dona espanyola al mercat laboral ha creat una demanda de mà d'obra estrangera per a les tasques domèstiques i de cura de la gent gran. • Es compara el model de creixement català amb el d'Irlanda; mentre Irlanda va apostar per la productivitat, aquí s'ha depès molt de la mà d'obra barata i de baixa qualificació. Geopolítica i Conflicte a l'Àfrica Sánchez Cervalló posa l'accent en la responsabilitat d'Occident en la desestabilització del continent africà: • El colonialisme i la posterior "rapinya" de matèries primeres impedeixen el desenvolupament autòcton. • L'emigració és vista com un procés imparable mentre persisteixin les desigualtats extremes (com la frontera Espanya-Marroc) i la desestructuració política en països com Romania o el Magrib. Reptes d'Integració i Valors El debat final se centra en la necessitat que els nouvinguts s'adaptin als valors universals i la laïcitat de la societat d'acollida, posant especial èmfasi en el repte de la reagrupació familiar i l'escolarització dels fills dels immigrants a Catalunya.

Protesta i al·legacions veïnals al POUM de Tarragona

Crònica de la protesta veïnal a Torreforta Prop de 200 veïns del barri de Torreforta s'han desplaçat fins a la Rambla Nova de Tarragona per manifestar el seu rebuig al nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). Els afectats han arribat en autocars i vehicles particulars per lliurar un volum massiu de documentació a l'Ajuntament. Punts clau de la reclamació Volum d'al·legacions: S'han presentat unes 180 al·legacions directes, que sumen més de 12.000 folis de documentació. Zones afectades: El focus principal del conflicte és el carrer Francolí i els seus passatges adjacents, on el pla preveu l'enderroc de prop de 200 habitatges per crear zones verdes i nous edificis. Perfil dels afectats: El portaveu, Santi Blanco, destaca que la zona és un barri consolidat amb molta gent gran, immigrants i famílies amb pocs recursos que veuen perillar el seu patrimoni. Testimonis i accions futures Entre els testimonis destaca el de Xavier Rojano, propietari d'una pensió familiar de segona generació, qui lamenta la falta d'informació i el fet d'haver rebut permisos d'obres recents en edificis que ara es volen enderrocar. "No ho veiem coherent, que per fer cases noves s'hagi de tirar tantes cases com les que ens pretenen enderrocar aquí." Els veïns han convocat una reunió el proper dimarts per crear una coordinadora unitària amb altres zones afectades de la ciutat de Tarragona per tal de negociar amb una sola veu davant el consistori.

Entrevista a Joan Saneuges: Prioritats en Ensenyament a Tarragona

Entrevista al nou regidor d'ensenyament de Tarragona El nou regidor d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Saneuges, repassa en aquesta entrevista les seves primeres setmanes al càrrec i defineix el full de ruta per al present mandat. Amb una trajectòria professional com a professor d'institut, Saneuges aporta una visió interna del sector i aposta per un estil de gestió basat en la col·laboració institucional. Eixos estratègics del nou govern El regidor ha definit tres pilars fonamentals per a la seva conselleria: Col·laboració institucional: Treball conjunt amb la Generalitat, el Ministeri d'Educació, la Universitat i altres ens locals. Corresponsabilitat: L'Ajuntament s'implicarà en tots els temes educatius de la ciutat, encara que no siguin competència seva directa. Proximitat: Voluntat de conèixer la realitat dels centres in situ. "Això de dir 'això no és competència nostra' s'ha acabat; l'Ajuntament estarà present en tot el que afecti l'educació de Tarragona." Infraestructures i Llars d'Infants Un dels punts crítics és el dèficit històric en places de 0-3 anys. Saneuges destaca que entre 1986 i 2004 no es va construir cap llar d'infants a la ciutat. Els objectius actuals són: Finalitzar les llars de les Clarisses i el col·legi PACC. Planificar 4 noves llars d'infants durant el mandat a zones com Sant Pere i Sant Pau, Torreforta, Llevant i el centre. Posar en marxa tres nous centres de primària el setembre vinent a Tarragona 2, Ponent i la Vall de l'Arrabassada. Millora de l'entorn i gestió ràpida Plans d'Entorn: Es potenciarà la cohesió social a barris com Sant Salvador i Camp Clar per evitar una "societat dual" i reduir la pressió social sobre els docents. Brigades d'Intervenció Ràpida: Creació d'un sistema per resoldre petits desperfectes en centres educatius en menys de 24 hores. Institut Municipal d'Educació (IME): Es preveu crear aquest òrgan autònom a principis de 2008 per agilitzar la gestió administrativa i les contractacions.

Festa Major del barri del Carme a Tarragona

Celebració de les Festes del Barri del Carme El barri del Carme de Tarragona inicia la seva festa major, una celebració que s'allarga tot un cap de setmana amb una programació pensada per a totes les edats. El president de l'Associació de Veïns, Josep Alegret, destaca la vitalitat del barri i la riquesa dels seus actes tradicionals. Actes destacats del programa Divendres: Inici amb concursos de dibuix infantils, coca i xocolata, i la visita de la Llumaneta de Perafort. La nit es clou amb la primera revetlla popular. Dissabte: Jornada dedicada a l'esport (tenis taula, escacs, dominó) i a la cultura popular amb l'actuació castellera dels Xiquets del Serrallo. Diumenge: Comença amb una peonada popular per fer gana per a l'esmorzar de botifarra, seguit de puntaires, cercavila i missa. Espais i Tradició L'entitat veïnal subratlla la importància de la Casa del Mar, un centre neuràlgic que ofereix espais per a jubilats i col·lectius de dones. A més, s'explica l'origen mariner del nom de l'associació: "L'associació es diu Verge del Carme perquè la va fundar un senyor que era del Serrallo, el senyor Sàmper, un home molt popular." Cloenda i Vida de Barri Les festes finalitzen amb el tradicional pregó, enguany a càrrec del professor Josep Maria Sabater, lliurament de premis i un castell de focs artificials. L'associació reivindica la seva tasca de mediació amb l'Ajuntament i la voluntat de mantenir viu l'esperit d'aquest barri històric de la part baixa de la ciutat.

Xavier Terrés: Modernització i Espais Públics

Resum de l'Entrevista a Xavier Terrés En aquesta sessió a Tarragona Ràdio, s'entrevista Xavier Terrés, tinent d'alcalde de Serveis Interiors i Espais Públics. Com a nou regidor independent en la llista del PSC, Terrés detalla el seu aterratge en la política municipal i els projectes clau per reformar l'administració i el manteniment de la ciutat. Modernització de l'Administració L'objectiu principal és situar l'Ajuntament de Tarragona al nivell d'altres administracions modernes mitjançant: El llançament del programa ETRAM abans de final d'any, que permetrà gestionar llicències i instàncies menors totalment online. La creació d'una comissió tècnica per a la reorganització administrativa interna, implicant tècnics i sindicats. L'agilització de tràmits per oferir una seguretat administrativa real, especialment per a emprenedors i inversors. Atenció al Ciutadà (OMAC) Terrés planteja una evolució del model de l'Oficina Municipal d'Atenció al Ciutadà: Descentralització: Es preveu obrir sucursals de l'OMAC als principals barris per evitar desplaçaments innecessaris al centre. Finestreta Única: La fita és que el ciutadà sigui atès per un únic gabinet que acompanyi tot el procés de l'expedient. Espais Públics i Brigada Municipal S'anuncia una transformació profunda en el manteniment urbà: Brigada d'Intervenció Ràpida (BIR): Un nou ens de gestió privada via concurs que s'encarregarà de solucionar petits desperfectes (rajoles, grafits, bancs) en un termini màxim de 72 hores. Brigada Municipal: Mantindrà les seves funcions per a tasques de gran envergadura, manteniment estructural i logística de festes majors. Parcs i Jardins: Es reestructura l'àrea compartint competències amb Medi Ambient (Carmen Crespo) per potenciar el disseny estètic i la qualitat dels espais verds. "Volem una administració moderna, a l'abast del ciutadà i que utilitzi totes les noves tecnologies per alleugerir les càrregues burocràtiques." Per cloure, el regidor destaca que la formació del personal és la peça fonamental per garantir l'èxit d'aquesta ambiciosa reforma.

Restauració i història de les grues del Moll de Costa

El llegat històric de les grues del Port de Tarragona En aquesta entrevista, Josep Lluís Navarro, cap de difusió externa del Port de Tarragona, detalla la recent rehabilitació de les tres grues emblemàtiques situades al Moll de Costa. Aquestes peces no són només objectes decoratius, sinó un testimoni de la modernització del port a principis del segle XX. Una revolució tecnològica al 1932 Abans de la instal·lació d'aquestes màquines, la feina al port era completament manual, realitzada per estibadors que carregaven les mercaderies a l'esquena: Les grues van permetre passar d'un treball manual a un de mecanitzat, podent aixecar entre 1,5 i 3 tones. L'any 1932 es van adquirir sis unitats provinents de tallers de Bilbao (Torroza) i Barcelona (Comercial Terrestre Marítima). Van suposar un estalvi de costos i una dinamització logística, ja que els vaixells podien carregar i descarregar molt més ràpidament. Supervivència a la Guerra Civil L'episodi bèl·lic va marcar el destí d'aquestes estructures. Tarragona, com a objectiu estratègic de l'aviació resident a Mallorca, va patir bombardejos que van afectar el port: "Una d'aquestes grues va caure al mar i es va desballestar; la resta van ser traslladades al Port de la Selva per protegir-les." Després del conflicte, les grues van tornar a la seva ubicació original fins a convertir-se en l'actual museu a l'aire lliure. Restauració i oferta cultural S'ha completat una rehabilitació integral de tres mesos per contrarestar l'erosió de la salinitat marina: Manteniment: S'ha renovat la seva fisonomia per posar-les en valor com a peces de museu. Passeig Marítim: La integració d'aquestes peces en el nou projecte de la façana portuària que connecta el Serrallo amb el Moll de Costa. Activitats: Navarro convida a visitar altres espais com el Museu del Port, el Far de la Banya i l'exposició itinerant "Atmosfera Gaudí" al Tinglado 1.

Castell de Miravet: Història, Restauració i Futur

El Llegat Històric del Castell de Miravet El Castell de Miravet, situat estratègicament sobre el riu Ebre, és un exemple viu de la història de Catalunya. Magda Gassó, del Museu d'Història de Catalunya, repassa l'evolució d'aquesta fortalesa, des dels seus orígens fins a l'actualitat: Orígens andalusins: Les primeres restes documentades daten dels segles XI i XII, d'època musulmana. L'etapa Templera: La gran construcció visible avui dia correspon a finals del segle XII i el XIII, sota el domini de l'Ordre del Temple, i posteriorment dels hospitalers. Escenari de conflictes: La seva posició ha fet que fos protagonista en la Guerra de Successió, les Guerres Carlines i la Guerra Civil Espanyola. Restauració i Nova Gestió Cultural Actualment, el castell es troba en un procés constant de recuperació i posada en valor per part de la Generalitat de Catalunya: Recerca arqueològica: S'estan realitzant excavacions a les antigues cavallerisses per documentar la història oculta del monument. Centre d'interpretació: Hi ha un projecte per transformar part de les instal·lacions en un centre de divulgació històrica. Intermediaris entre pedres i persones: L'objectiu actual és millorar l'experiència del visitant mitjançant una senyalètica pedagògica, fulls de mà en diversos idiomes i visites guiades per especialistes. Un Monument Viu i Atractiu Turístic El castell ha experimentat un increment notable de visitants, en part gràcies a la seva aparició en mitjans durant esdeveniments polítics com l'Estatut, fet que l'ha situat com un referent del turisme cultural: "És tan important el conjunt monumental com tot l'entorn que l'envolta, amb el riu Ebre i la serra de Pàndols i Cavalls." L'oferta es completa amb propostes educatives per a escoles, des de primària fins a secundària, i activitats com la representació del setge de Miravet, consolidant-lo com un dels espais més rellevants de les Terres de l'Ebre i la demarcació de Tarragona.

Agenda Cultural de Tarragona: Comedians, Roger Mas i Conte a Contes

Panorama del Festival d'Estiu de Tarragona L'episodi d'avui se centra en la intensa activitat cultural que viu Tarragona amb el Festival d'Estiu (FET) i el Festival Internacional de Música. Jordi Giramé, director del FET, repassa els èxits recents i les propostes imminents que omplen els carrers de la Part Alta. Teatre: El Retorn de Comedians Una de les cites més esperades és l'obra "El gran secret", una coproducció de Comedians i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Carles Romeu, productor de la companyia, explica els detalls d'aquesta col·laboració entre Joan Font i Albert Espinosa: • L'espectacle és un repàs amè per la història del teatre a través de les escenes d'amor més memorables. • Presenta una posada en escena modular i intel·ligent, amb el segell estètic característic de Comedians. • El fil conductor és el descobriment d'un secret que només es revela al final de la funció. "L'actor puja a l'escenari i es converteix en personatge; l'actor baixa i es converteix en actor. Aquests trencaments són el joc que hem fet." Narració: El Cicle de Contes per a Adults La narradora Rat Cebrián presenta el cicle "Contes desvergonyits", una proposta que ha consolidat el gènere de la narració oral a la ciutat. Enguany, el cicle se centra en històries atrevides i picants: • Les sessions tindran lloc en espais emblemàtics com el Pati del Seminari i les Muralles. • Es recalca que són espectacles exclusivament per a públic adult, amb temàtiques carnals i humor desbordant. • Participen narradors locals i convidats, com la mexicana Marta Escudero. Música: Roger Mas al Pla de la Seu El cantautor Roger Mas conversa sobre el seu nou treball, "Cançons telúriques", que presentarà en un entorn privilegiat davant la Catedral: • El projecte recupera la part més mística i espiritual de la música tradicional catalana i els poemes de Verdaguer. • Mas busca fugir de l'"arqueologia musical" per crear sonoritats noves amb el suport d'un sextet amb instruments com el fiscorn. • L'actuació s'emmarca dins la vessant de músiques del món del festival.