80 anys de construcció naval al Port de Tarragona

Presentació de l'obra d'Enric García En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'historiador Enric García presenta el seu llibre "80 anys de construcció naval a Tarragona 1918-1988", obra guanyadora del primer premi d'investigació Port de Tarragona. El llibre neix de la curiositat de l'autor per l'impacte de la Primera Guerra Mundial en el sector marítim català i de la seva relació personal amb antics treballadors del sector. Trajectòria de l'empresa Estilleros de Tarragona L'eix central de la investigació és l'empresa Estilleros de Tarragona S.A., una factoria que va marcar el desenvolupament econòmic de la ciutat: Els orígens (1918): Va néixer amb la voluntat de convertir Tarragona en un dels grans ports de la Mediterrània, amb projectes ambiciosos com la construcció d'un dic sec. Fracàs inicial i resistència: Tot i que el projecte gegantí va trontollar per la normalització postbellica, l'esperit de la indústria va sobreviure fins a la Guerra Civil. L'època daurada (anys 70): L'empresa va arribar a tenir uns 700 treballadors directes, especialitzant-se en embarcacions de pesca de buc metàl·lic i tecnologia puntera per mòduls. Impacte i llegat històric L'autor destaca que la construcció naval a Tarragona era de molt alta qualitat, competint tecnològicament a nivell internacional amb fites com el vaixell oceanogràfic García del Cid o els vapors de fusta Montseny i Montsant. "Tarragona no és el primer port del país, ni de Catalunya, ni de la Mediterrània, però és un port de primera." Finalment, l'obra —editada per Cosetània— inclou un inventari de més de 60 embarcacions i un arxiu fotogràfic inèdit que reivindica la figura de l'empresari emprenedor i el valor del talent local abans de l'arribada del sector petroquímic.

Estratègies de Seguretat i Mobilitat a Tarragona

Entrevista amb Carles Castillo: Seguretat i Mobilitat El nou tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana i Mobilitat de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Castillo, exposa els seus objectius i les primeres accions després de deu dies en el càrrec. L'entrevista se centra en la reorganització de la Guàrdia Urbana, la seguretat en punts crítics i la millora del transport públic. Seguretat Ciutadana i la Guàrdia Urbana L'eix principal de la seva gestió serà el desplegament d'una policia de proximitat. Per assolir-ho, s'han definit diversos punts clau: Reforç immediat a l'estació d'autobusos: Davant dels recents incidents, s'ha activat una vigilància aleatòria de la Guàrdia Urbana i s'està tramitant l'ampliació de la seguretat privada. Ampliació de la plantilla: Compromís d'incorporar 100 nous efectius durant el mandat (25 per any) mitjançant noves places i mobilitat horitzontal des d'altres cossos. Nova Caserna: Es planteja modificar el projecte constructiu actual a Joan XXIII per guanyar una planta d'alçada, ja que la planificació anterior es considera insuficient per al creixement previst de la plantilla. Agents de mobilitat: Creació d'una figura tècnica per a la regulació del trànsit, permetent que els agents policials es dediquin exclusivament a tasques de seguretat. "El carrer és una cosa molt dura i aquest govern és completament conscient de la duresa que es troben els agents al dia a dia; tenen el nostre recolzament." Mobilitat i Transport Públic Castillo aposta per un transport públic més competitiu davant del vehicle privat mitjançant: Coordinació d'horaris: Millorar la intermodalitat entre el tren (Renfe) i els autobusos urbans per evitar esperes excessives als estudiants i usuaris. Transport nocturn: Impulsar línies que connectin les zones d'oci (com el port esportiu) amb els barris per evitar que els joves condueixin sota els efectes de l'alcohol. Visió metropolitana: Obertura a la possibilitat de consorciar serveis perquè l'autobús urbà pugui arribar a municipis veïns com Altafulla o Torredembarra. Protecció Civil i Gestió del Trànsit En l'àmbit de la gestió ciutadana, es remarca la necessitat de millorar els plans de seguretat en edificis públics i, sobretot, garantir una millor coordinació de les obres viàries per evitar el caos circulatori que ha patit la ciutat recentment.

La Universitat d'Estiu a la URV: Art, Química i Turisme

Taula Rodona sobre la Universitat d'Estiu de la URV En aquesta edició especial, diversos professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) analitzen els cursos que s'imparteixen durant l'estiu, explorant les sinergies entre disciplines aparentment allunyades com l'art, la química i el turisme. Interdisciplinaritat: Més enllà de les Lletres i les Ciències Els ponents coincideixen que la divisió clàssica entre clàssiques lletres i ciències és un concepte obsolet. Es subratlla la importància de la multidisciplinaritat: • L'art i la ciència sovint arriben a descobriments paral·lels, com les similituds citades entre Einstein i Picasso. • Els científics necessiten una base cultural sòlida per enriquir la seva recerca. • L'art s'inspira constantment en els avenços del món científic i tecnològic. Els Reptes de la Química al Camp de Tarragona La discussió se centra en la imatge social de la química i els seus reptes actuals: • Comunicació i Risc: S'admet que històricament ha fallat la comunicació cap a la ciutadania, creant una percepció de risc que no sempre s'ajusta a la realitat dels estrictes controls ambientals. • Química Sostenible: La recerca actual es focalitza en processos que no generin subproductes nocius i que siguin respectuosos amb el medi ambient des del seu inici. • Presència quotidiana: Es reivindica la química com un element essencial en productes diaris i en la seguretat alimentària (com en la pasteurització). Turisme: De la Costa Daurada al Model de Qualitat S'analitza el model turístic de les comarques tarragonines, destacant la necessitat de posar en valor tot el patrimoni disponible: • Patrimoni infrautilitzat: Tot i l'èxit del món romà, es reclama més atenció per a la Tarragona medieval, la del segle XVIII i l'obra modernista de Josep Maria Jujol. • Turisme de qualitat: No es defineix pel poder adquisitiu, sinó pel respecte a la cultura i la societat local. • L'impacte del Low Cost: Es desmitifica que el baix cost sigui negatiu; sovint permet que el turista estalviï en transport per gastar més en la destinació final. Societat del Risc i Noves Tecnologies Es debat sobre com les noves tecnologies han canviat les relacions personals: • Existeix una dualitat entre internet com a eina de socialització i el risc d'aïllament individual. • Es menciona la societat del risc global, on la por a fenòmens globals (terrorisme, malalties) ha diluït la por local a la química. "No hi ha res com mirar l'obra en directe; l'explicació és bona, però la visió directa no s'oblida mai."

Situació econòmica i pressupostos de Tarragona

Anàlisi de la situació financera municipal El primer tinent d'alcalde i responsable d'Economia de l'Ajuntament de Tarragona, Pau Pérez, detalla l'estat actual de la hisenda local després de deu dies en el càrrec. Pérez destaca que, tot i conèixer les xifres des de l'oposició, la complexitat de la gestió interna i el volum de signatures diàries han superat les expectatives. Principals reptes econòmics i deute L'actual equip de govern ha d'afrontar una situació financera compromesa per diversos factors: Deute per sobre del límit legal, cosa que obliga a mantenir un pla econòmic financer que limita la flexibilitat del govern. Obligacions no computades: Existeixen compromisos de pagament per valor de més de 200 milions d'euros per als propers quatre anys que no apareixen formalment com a deute, però que s'han de satisfer. Despesa financera: Els interessos dels crèdits s'han duplicat, arribant als mil milions de pessetes (aproximadament 6 milions d'euros), posant en risc la despesa corrent i els serveis municipals. Projectes sota el punt de mira L'Ajuntament realitzarà auditories internes i externes per conèixer la situació real, especialment en projectes amb desviacions importants: Pàrquing Jaume I: S'estima un cost final proper als 20 milions d'euros. Es preveu una reducció de 150 places respecte al projecte original per deficiències tècniques en les alçades de les torres. Camps de gespa artificial: Adjudicats de manera "poc ortodoxa" pel govern anterior. Nou camp del Nàstic: Una operació urbanística de gran envergadura on qualsevol desviació pressupostària suposaria milions d'euros addicionals. "Tenim obligacions per més de 200 milions d'euros pels propers 4 anys. Això és una hipoteca de la ciutat que s'hagués hagut de pactar." Full de ruta: Ordenances i Pressupost 2008 Respecte al futur immediat, Pérez estableix els següents terminis i objectius: Ordenances fiscals: Es preveu la seva aprovació al ple de juliol. El regidor avança que les taxes pujaran menys que amb l'anterior govern. Pressupost de "base zero": El pressupost de 2008 no serà un increment lineal, sinó una reorganització total segons les prioritats del nou equip (PSC-ERC), amb l'objectiu de tenir-lo enllestit a l'octubre. Control de la contractació: L'àrea d'Hisenda assumeix les competències de contractació, compres i subvencions per garantir un seguiment estricte i evitar desviacions en els contractes de serveis.

Balanç i futur de la Fundació La Caixa a Tarragona

Anàlisi del Centre Social i Cultural de la Fundació La Caixa El director de la Fundació La Caixa a Tarragona, Ignasi Martínez, fa un balanç extremadament positiu de la temporada, destacant un creixement del 306% en el nombre de visitants respecte a l'any anterior. L'entitat s'ha consolidat com un referent cultural a la ciutat, assolint nivells d'activitat educativa superiors als de CaixaForum Barcelona. Noves línies: Cultura Urbana Una de les grans novetats ha estat el cicle Tarragona Urbana, centrat inicialment en el hip-hop. Aquesta iniciativa ha permès: * Atreure un públic molt jove que fins ara no freqüentava el centre. * Obrir un procés d'aprenentatge per a l'entitat en la gestió de nous formats. * Plantejar una continuïtat que inclourà música electrònica, videoart i videodansa. Tres pilars de la institució Martínez posa l'accent en el fet que la Fundació treballa sota tres paràmetres indestriables: 1. Obra Social: Programes per a nens amb discapacitats o en risc d'exclusió social. 2. Educació: Tallers escolars i activitats familiars per a franges d'edat d'entre 3 i 6 anys. 3. Cultura: Exposicions de gran nivell, com la de Picasso, que ja ha superat els 40.000 visitants. "La nostra filosofia és no substituir l'oferta existent, sinó complementar-la i col·laborar amb els agents locals per sumar esforços." Previsions d'estiu i propera temporada Durant el mes de juliol, el centre no s'atura i ofereix tallers de freestyle, graffiti i espectacles de circ. De cara al setembre, la gran aposta serà l'exposició sobre l'Art Mongol, coincidint amb les festes de Santa Tecla.

2007-06-27 ENVELAT PERAFORT + ST.PERE I

La 'Ruta Amagada': El Celler Cooperatiu de Gandesa

Inici de la 'Ruta Amagada' a Tarragona Ràdio Tarragona Ràdio estrena una nova temporada del seu concurs d'estiu, la Ruta Amagada, on els oients han d'endevinar indrets de la demarcació per guanyar una bossa reciclada feta amb les antigues banderoles d'una exposició de l'emissora. Segons els locutors, aquestes bosses són peces úniques i sostenibles, seguint una tendència moderna d'apropiació de teixits urbans. L'enigma del dia: La Catedral del Vi El primer enigma de l'edició 2007 ha estat resolt per Josep Maria Boqueres, un oient expert en arquitectura que ha identificat ràpidament l'edifici proposat a partir de les pistes: Ubicació: La comarca de la Terra Alta. Arquitecte: César Martinell, deixeble d'Antoni Gaudí. Sobrenom: Conegut popularment com la Catedral del Vi. Durant la trucada, s'ha generat un debat interessant sobre la titularitat d'aquest sobrenom, ja que tant el celler de Gandesa com el de Pinell de Brai se'l disputen històricament. El Celler de Gandesa: Una de les 7 Meravelles de Catalunya L'episodi ha comptat amb la participació de Josep Maria Riera, gerent del celler, qui ha destacat la importància del monument: Va ser escollit recentment com la setena meravella de Catalunya en una votació popular. L'edifici, d'estil modernista, destaca pels seus arcs parabòlics i l'ús mestre del totxo. Rep unes 25.000 visites anuals, consolidant-se com un motor turístic per a la comarca. Reivindicació de conservació i patrimoni Malgrat el seu valor artístic nacional, Riera ha aprofitat l'espai per fer una crida a les administracions. Ha alertat que certes zones de l'edifici estan en un estat de conservació delicat, arribant a haver-hi restriccions d'accés per motius de seguretat: "Aquest edifici pertany a tot el país i creiem que les administracions s'haurien d'implicar una mica més en la seva rehabilitació." Finalment, s'ha recordat que el celler està obert al públic cada dia de l'any amb entrada gratuïta, convidant a tothom a descobrir aquesta joia de l'any 1919.

Seguretat i Salvament Marítim a Tarragona

Prevenció i Seguretat al Mar durant l’Estiu Entrevista a Fernando Collado, capità marítim de Tarragona, sobre la tasca de Salvament Marítim i la importància de la prevenció, especialment pel que fa a la navegació d’esbarjo durant la temporada estival. Mitjans i Àmbit de l'Actuació Equip Humà: Al voltant de 52 persones formen part de l'operatiu a la província. Àrea Geogràfica: L’àmbit d'actuació s'estén des de Vilanova i la Geltrú fins a Tortosa, incloent-hi la navegació pel riu Ebre. Recursos Tècnics: Disposen d’embarcacions d’assistència ràpida (salvamars), suport de la Creu Roja, remolcadors d'altura com el Punta Mayor i el suport de l'helicòpter amb base a Manises. Principals Causes d'Emergència El capità destaca una dada preocupant: el 47% de les emergències a Espanya corresponen a embarcacions d’esbarjo. Les causes principals són: 1. Avaries mecàniques: Representen més del 60% dels incidents. 2. Falta de previsió: Situacions com quedar-se sense combustible (benzina) o no consultar el comunicat meteorològic. 3. Desorientació: Perdre la noció de la costa i no saber utilitzar els sistemes de comunicació adequats. Recomanacions Clau per als Navegants "La mar t'ensenya a cops, i això vol dir que cal experiència i prudència." Check-list de seguretat: Abans de sortir, cal revisar el motor, el combustible i els mitjans de comunicació (VHF). Respecte a les zones de bany: No envair les àrees abalisades per a banyistes per evitar accidents greus. Sentit comú: No sobrepassar la capacitat de persones per a la qual està homologada l'embarcació. Informació: Consultar la normativa i consells a les webs oficials de Fomento o Salvament Marítim. L'objectiu final és reduir la tendència a l'alça dels rescats a les costes tarragonines, que a diferència de la resta de l'Estat, han augmentat recentment.

Entrevista a Josep Lluís Navarro: El futur urbanístic de Tarragona

El nou cartipàs i la gestió del territori Després de la primera setmana de l'estrena del nou govern municipal a l'Ajuntament de Tarragona, el tinent d'alcalde d'Urbanisme i Territori, Josep Lluís Navarro, analitza els reptes immediats. Navarro descriu aquest inici com a "intens i terrorífic" per la gran càrrega de treball i la necessitat d'assolir nous conceptes i horaris. La modificació del POUM: Un nou enfocament participatiu L'eix central del seu mandat serà la revisió del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). Navarro destaca la necessitat de corregir la manca d'informació i consens de l'etapa anterior, que ha generat una forta alarma social entre els veïns. Les principals línies d'actuació per al pla són: * Ampliació del termini d'al·legacions: Es preveu allargar el període d'exposició pública fins al 31 d'octubre per facilitar la participació de ciutadans, entitats i col·legis professionals. * Modificació substancial: Encara que administrativament es tracti d'una esmena al pla actual per no perdre temps legal, Navarro afirma que serà virtualment un pla nou. * Objectius urbanístics: Preservar les zones verdes (especialment l'anella verda del nord), millorar la mobilitat i connectar millor els barris perifèrics amb el centre de la ciutat com si fos una "taca d'oli". "No ens ha de preocupar perdre tres o quatre mesos si fem la feina ben feta i consensuem el pla de tothom." Projectes de ciutat i equipaments en curs L'entrevista també repassa l'estat d'obres emblemàtiques heretades: Ciutat Esportiva i Nou Estadi del Nàstic: Es proposa una millora important: que l'anella de les graderies estigui completament coberta, no només la tribuna. L'Ajuntament compensarà l'empresa adjudicatària amb més territori per cobrir aquest cost extra. Caserna de la Guàrdia Urbana: Malgrat la col·locació de la primera pedra, el projecte es modificarà per afegir una planta més, ja que l'actual és insuficient per l'ampliació de 100 nous agents prevista. Teatre Tarragona: Després de molts problemes estructurals que van afectar els edificis veïns, les obres es reprendran un cop estabilitzada la zona i incorporada la caixa escènica. Façana Marítima: Navarro, expert en l'àmbit portuari, reconeix que és un tema complex que encara no té estudis de viabilitat tècnica ni ha resolt el problema del pas de mercaderies per ferrocarril.

Festivals de Tarragona: 'Conte d'hivern' i Omara Portuondo

Presentació de la temporada de festivals 2007 L'episodi se centra en l'arrencada de la temporada cultural d'estiu a Tarragona, marcada per la col·laboració institucional i grans estrenes escèniques i musicals. Es destaca la participació de Sandra Coloma, regidora de Cultura, i Ferran Madico, director teatral. L'estrena de 'Conte d'hivern' de Shakespeare El punt central de la conversa és el muntatge de Conte d'hivern, una producció del CAER (Centre d'Arts Escèniques de Reus) en col·laboració amb el Festival Grec i l'Ajuntament de Tarragona. • L'obra: Es defineix com una peça de l'última època de Shakespeare, amb una forta càrrega metafísica i filosòfica sobre el pas del temps i el perdó. • La producció: Compta amb un equip de més de 30 persones, incloent 12 actors i un nen (Pol). • L'escenografia: Ferran Madico aposta per una posada en escena austera i emocional, fugint de grans artificis per potenciar la interpretació actoral i el text. • Dinamització territorial: Es subratlla la importància d'estrenar al territori per convertir els espectadors en "ciutadans de primera". "El perdó no és perdonar, sinó recordar; fer-se conscientment vulnerable per no tornar a cometre els mateixos errors." Entrevista amb Omara Portuondo El programa connecta amb la mítica cantant cubana Omara Portuondo, que actuarà el proper cap de setmana a la ciutat. • Repertori: Presentarà una barreja de temes clàssics (com Veinte años) i noves cançons del seu projecte amb la Big Band de Ramón Escalé. • Trajectòria: La cantant repassa la seva carrera internacional recent per Canadà, Àsia i Europa, destacant la vigència de la música cubana. El valor dels creadors locals Oriol Grau, que participa com a actor en l'obra de Shakespeare, reflexiona sobre el luxe de poder treballar "a cinc minuts de casa". Es discuteix la necessitat de millorar la formació professional d'actors i directors al territori per dignificar el sector més enllà de l'amateurisme.

La Festa Major de Sant Pere a Reus: Tradició i Modernitat

Celebració i Seguici Popular a Reus La ciutat de Reus celebra la seva Festa Major de Sant Pere, una festivitat que s'allarga fins al 30 de juny i que destaca pel seu seguici popular, reconegut com un dels més importants i referencials de Catalunya. Novetats i Recuperacions Històriques Enguany, el seguici s'enriqueix amb la incorporació de nous elements que reforcen el patrimoni festiu de la ciutat: La Víbria: Una figura mitològica femenina de la família del drac, amb trets d'ocell i fama de malvada, que s'estrena en aquesta edició. La Moxiganga: Es recupera aquesta dansa de quadres plàstics i construccions humanes, considerada un dels orígens dels castellers. Una Festa Inclusiva i per a Tots els Públics L'organització, encapçalada per Antoni Saez, posa èmfasi en la consolidació de la festa i la seva accessibilitat: Infància i Joventut: Es prioritza la qualitat en les companyies infantils i es fomenta la participació dels nens en el seguici petit a través de moviments associatius com l'escoltisme. Accessibilitat: La festa aposta per la transversalitat, oferint programes en Braille, interpretació del pregó en llengua de signes i espais adaptats per a cadires de rodes. Música: Programació variada que va des de grups infantils com Macedònia fins a la nostàlgia dels Sirex i els Mustangs. L'Espectacularitat de la Pirotècnia L'element més distintiu i esperat és, sens dubte, la Tronada. "No és la tronada aèria; és la tronada amb mascles de fa molts segles, una espectacularitat imponent que marca l'arrencada oficial de la festa." Aquest acte tradicional, realitzat a la plaça del Mercadal, destaca per la seva proximitat i la intensitat acústica i visual que genera entre els assistents.

Tertúlia de jubilats: Crònica de la Rambla de Tarragona

Vida quotidiana i urbanisme a la Rambla Nova L'episodi dóna veu a un grup de jubilats que es reuneixen diàriament al venc de la Rambla Nova de Tarragona. A través de la seva mirada, s'analitzen els canvis que ha patit la ciutat i el manteniment actual de l'espai públic: Problemes urbanístics i manteniment • Els tertulians critiquen la tria dels arbres de la Rambla, que embruten el paviment amb la seva plor i atrauen coloms. • Es denuncia el mal estat dels bancs i la manca de poliment d'un terra que esdevé molt relliscós quan plou. • Critiquen l'horari de neteja i reg, argumentant que antigament es feia de nit per no molestar els vianants. Economia i l'impacte de l'euro • Hi ha un fort sentiment de pèrdua de poder adquisitiu des de l'entrada de l'euro. • Un dels participants afirma categòricament: "L'euro ha enganyat el poble; l'aigua de la vida ha pujat molt més que no pas el que cobrem nosaltres." Convivència i comportament ciutadà Els avis discuteixen sobre la falta de civisme a la ciutat, utilitzant el terme poques vergonyes per descriure aquells que no respecten les normes: • Inseguretat i mercat: Relacionen la massificació del mercat ambulant de dimarts i dijous amb l'aparició de carteristes. • Infraccions viàries: Es queixen de les bicicletes que circulen pel mig del passeig i dels vianants i cotxes que no respecten els semàfors. • Neteja: Proposen multes severes, com en altres ciutats, per qui llanci burilles, xiclets o pipes a terra. Perspectives generacionals i laborals El debat final se centra en la situació de la joventut i les condicions laborals actuals en comparació amb el passat: • Consideren que els joves d'avui tenen més despeses (pubs, cotxes, carnets) i que molts depenen dels pares fins a edats avançades. • Rebuig a l'augment de l'edat de jubilació als 70 anys, argumentant que els treballadors que han fet feines físiques estan "cremats" i no poden aguantar més.