La pèrdua dels oficis i la figura de l'aprenent

Debat sobre el futur laboral des del banc de la Rambla En aquesta edició de la tertúlia a peu de carrer de Tarragona Ràdio, el periodista Josep Sunyer connecta amb dos veterans de la ciutat, en Daniel Bertoll i en Ricard, per reflexionar sobre el mercat de treball actual i la desaparició de les professions tradicionals. La conversa s'ha centrat de manera gairebé monogràfica en la crisi del sistema d'aprenentatge. La desaparició de la figura de l'aprenent Els tertulians expressen una preocupació profunda per la falta de relleu generacional en els gremis. Segons el seu punt de vista: Manca de vocació: Consideren que la joventut actual prioritza els diners ràpids per sobre d'aprendre un ofici acabat. El valor de l'esforç: En Daniel recorda la seva etapa treballant en la renovació de Montjuïc i com els oficis s'aprenien a base d'anys de pràctica de la mà de mestres. Multidisciplinaritat: En Ricard explica la seva experiència personal, compaginant el treball de forner de nit amb el de paleta de dia, destacant la duresa però també la satisfacció de dominar una tècnica. Crítica a les institucions i propostes de formació Els participants han estat especialment crítics amb l'administració pública, assenyalant que la Generalitat, l'Ajuntament i l'Estat no promocionen prou els oficis. "Els gremis se n'haurien de donar vergonya de no tindre aprenents." En Daniel proposa idees concretes, com transformar la carpa del Camp de Mart en una escola per a joves que no segueixen els estudis reglats, on els jubilats podrien ensenyar de manera altruista. L'actualitat festiva i social Tot i el debat seriós sobre el treball, també hi ha hagut espai per a altres temes: Festes de Tarragona: El concurs de focs artificials a la platja del Miracle com a cita ineludible de la setmana. Vida quotidiana: Les anècdotes sobre la disciplina horària d'abans (entrar a les 6 del matí) i el contrast amb la precarietat o el desinterès actual.

Estades esportives del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona

Les estades d'estiu a Tarragona: Esport i diversió El Patronat Municipal d'Esports de Tarragona celebra la seva 17a edició de les estades esportives, una cita consolidada que aplega 350 nens i nenes d'entre 4 i 12 anys durant els mesos de juny i juliol. El programa destaca per la seva gran varietat d'activitats i una estructura organitzativa flexible. Una oferta variada i assequible Les estades s'organitzen per setmanes amb un cost de 30 euros, oferint una gran diversitat de disciplines: * Activitats aquàtiques: Natació, waterpolo, socorrisme i busseig. * Esports d'equip: Futbol, amb especial èxit entre els nois. * Aventura i natura: Activitats a la platja de la Rabassada, la punta de la Mora i orientació. * Tallers creatius: Manualitats i expressió artística. El paper clau dels monitors i la formació El cos de monitors, format per joves estudiants de Magisteri o INEF, és l'encarregat no només de guiar els jocs, sinó també de transmetre valors fonamentals: "Es treballen valors com el compartir i el respectar el lloc... és una tasca educativa a través del joc." Èxit de participació i satisfacció familiar L'èxit és rotund, amb una ocupació del 100% que s'exhaureix el primer dia d'inscripcions. Tant la direcció del Patronat com les famílies valoren positivament la combinació de preus públics econòmics i una alta qualitat pedagògica que manté els nens motivats i actius durant les vacances.

Olga Xirinax i la seva participació a la Fira de Frankfurt

Olga Xirinax a la Fira de Frankfurt L'escriptora terragonina Olga Xirinax ha estat confirmada oficialment per participar en la Fira del Llibre de Frankfurt, on la cultura catalana és la convidada d'honor. Tot i haver estat inclosa en una segona llista d'autors, Xirinax expressa la seva il·lusió i destaca la importància de defensar la candidatura de Tarragona 2016 com a capital europea de la cultura en aquest aparador internacional. La invisibilitat del sud i els reptes de l'edició Durant l'entrevista, l'autora reflexiona sobre diversos obstacles en la seva carrera professional: Centralisme cultural: Denuncia una certa invisibilitat dels escriptors de Tarragona respecte a Barcelona, malgrat que la seva obra ha estat editada i premiada a la capital catalana. El paper dels editors: Xirinax critica la manca de proactivitat d'algunes editorials per traduir obres clau. "Si l'editor no ho treballa, no hi ha res a fer. Sembla que sigui un pecat que el català sigui traduït a fora." Nous projectes: El balcó dels suïcides L'escriptora revela que està treballant intensament en un nou llibre titulat El balcó dels suïcides. Aquesta obra, que s'allunya de la narrativa convencional per centrar-se en la reflexió, sorgeix d'una profunda compassió i observació d'aquest fenomen des del seu entorn proper. Compromís amb el patrimoni de Tarragona Xirinax proposa recuperar l'Auditori Natural del Mèdol, un espai amb una sonoritat excepcional que va ser utilitzat abans de la Guerra Civil i que actualment està gestionat per Abertis. L'escriptora considera que recuperar aquest títol i ús cultural seria un gran actiu per a la ciutat i la seva projecció internacional.

Balanç de la campanya de la Renda 2007 a Tarragona

Tancament de la Campanya de la Renda a Tarragona Avui, 2 de juliol, finalitza oficialment la campanya de la declaració de la renda 2007 (corresponent a l'exercici fiscal del 2006). Eduardo Palacio, delegat de l'Agència Tributària a Tarragona, destaca que la campanya ha estat altament satisfactòria i ha estat marcada per una millora en l'atenció al ciutadà i el creixement de l'ús de les tecnologies. Xifres clau de la delegació de Tarragona Participació: S'han presentat unes 238.000 declaracions d'un total de 324.000 esperades fins al divendres passat. Devolucions: Ja s'han retornat 112 milions d'euros a uns 150.000 contribuents. Es preveu que el gruix de les devolucions finalitzi a finals de juliol. Agilitat: El ritme de devolucions ha estat un 11,26% superior al de l'any anterior. L'èxit dels esborranys i les tecnologies L'ús de l'esborrany ha estat un dels pilars d'aquesta campanya, reduint significativament la pressió a les oficines físiques: * S'han enviat més de 225.000 esborranys i dades fiscals. * Aproximadament 72.000 contribuents han confirmat el seu esborrany directament. * Internet es consolida com una eina fonamental, amb un 42% de les declaracions presentades per aquesta via. "El borrador ha sido un gran éxito que nos ha permitido avanzar en las devoluciones y dar un mejor trato al ciudadano." Atenció al ciutadà i col·laboració El senyor Palacio ha destacat la bona col·laboració amb els ens locals (Generalitat, Diputació i Ajuntaments) i l'obertura de nous centres d'assistència com el Palau de Congressos de Tarragona, que ha ofert unes instal·lacions excel·lents per a les consultes presencials i les cites prèvies.

Inauguració de la segona fase del Serrallo

Renovació de la façana marítima del Serrallo L'acte recull la inauguració oficial de la segona fase de remodelació de la façana marítima del barri del Serrallo a Tarragona. Aquesta intervenció ha transformat el carrer Trafalgar, convertint-lo en un espai prioritàriament per a vianants i millorant la connexió amb el mar. Detalls de l'obra i la intervenció Pressupost: L'obra ha tingut un cost superior als 3 milions d'euros. Canvis urbanístics: S'ha renovat completament el ferm, s'ha instal·lat nou enllumenat i s'han creat zones enjardinades amb sis estanys d'aigua. Mobilitat: Els vehicles ara circulen uns 15-20 metres més a prop del mar, alliberant l'espai de davant dels restaurants per a terrasses i passeig. Properes actuacions: A partir del dilluns vinent començarà la següent fase, que inclou la remodelació del pont de la Patxina. L'esdeveniment i el protocol La celebració ha coincidit amb les festes de Sant Pere, patró dels pescadors: Acte religiós: Ofici solemne a l'església de Sant Pere amb la benedicció del nou passeig a càrrec dels capellans. Acte civil: Tallada de cinta per part de les autoritats, incloent l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el president de l'Autoritat Portuària, Josep Anton Burgasé. Cultura popular: Participació dels Castellers del Serrallo amb un pilar de quatre i la presentació de la nova Vibrieta petita. "S'ha demanat protecció per als que passaran per aquest passeig i per aquesta plaça, perquè defensats de tota adversitat puguin aconseguir el que es proposen." S'ha generat una gran expectació per una sorpresa final que, segons els rumors, podria aparèixer des del mar, tot i que no s'ha revelat durant l'acte protocol·lari inicial.

La Llei de Barris arriba a la Part Alta de Tarragona

Transformació integral de la Part Alta L'anunci de la Generalitat de Catalunya sobre la inclusió de la Part Alta de Tarragona en la quarta convocatòria de la Llei de Barris ha estat rebut amb un entusiasme comparable a "que toqui la loteria". Amb una inversió total de 12 milions d'euros —finançats a parts iguals entre la Generalitat i l'Ajuntament—, el centre històric s'enfronta a una remodelació profunda en els pròxims quatre anys. Eixos principals del projecte La proposta, redactada per l'empresa ACO2, s'estructura al voltant de tres pilars fonamentals per millorar la qualitat de vida dels veïns: Millora urbanística i accessibilitat: S'actuarà en la supressió de barreres arquitectòniques en punts crítics com la plaça del Fòrum, el carrer Merceria i la baixada de la Misericòrdia, on es buscarà substituir escales per rampes. Sostenibilitat i eficiència: Modernització del subministrament d'aigua, substituint els antics aforaments i dipòsits per comptadors individuals per evitar el malbaratament. Cohesió social i serveis: Programes d'atenció específica per a la gent gran, dinamització del comerç local, creació d'un telecentre i instal·lació de sanitaris públics. Gestió i seguiment del pla L'èxit del projecte dependrà d'una execució rigorosa per no perdre les subvencions. Es constituirà una comissió de seguiment amb representants de l'Associació de Veïns, l'Ajuntament i la Generalitat per supervisar les passes a seguir: Reajustament pressupostari: Adaptar les 55 propostes originals al pressupost final de 12,1 milions d'euros. Control tècnic: Vigilància periòdica (cada sis mesos) per part de l'administració autonòmica. Propostes paral·leles: L'associació de veïns ja impulsa un segon pla (TED-I) per avaluar l'estat d'habitabilitat dels edificis privats, que queden fora de la Llei de Barris. "Ens ha tocat el gordo de la primitiva; és una oportunitat única per fer una Part Alta més neta, ordenada i respectuosa amb l'entorn."

Robert i Judit: rumb a la final de 'Mira quién baila'

Camí cap a l'Eurovisió del Ball Els ballarins Judit García (Tarragona) i Robert Aparicio (Reus) visiten Tarragona Ràdio per explicar la seva experiència al programa de TVE Mira quién baila. Actualment es troben en la fase decisiva per decidir quina parella representarà l'Estat espanyol a la primera edició de l'Eurovisió del Ball, que tindrà lloc el proper 1 de setembre a Londres. Diferències entre competició i televisió Tot i ser una parella d'alt nivell (campions de Catalunya i subcampions d'Espanya en la modalitat de 10 balls), reconeixen que el format televisiu és un repte totalment diferent: El pes del directe: Ballar davant de milions de persones genera una pressió que no existeix en els pavellons esportius. L'estètica i l'espectacle: Els protagonistes destaquen que el públic no vota per la tècnica o el rigor acadèmic, sinó pel carisma, el somriure i la capacitat de generar espectacle. La logística: El ritme de la televisió és frenètic, amb canvis de vestuari constants durant les pauses publicitàries. Suport popular i campanya a peu de carrer Per arribar a la final, la parella necessita el vot de l'audiència. Han iniciat una campanya amb cartells pels comerços de Tarragona i Reus per incentivar el suport ciutadà. Les línies de votació s'obren exclusivament durant la gala de dilluns. "A casa les pauses semblen una eternitat, però per a nosaltres al plató és un segon; hem d'estar corrent amunt i avall pels canvis de vestuari." L'auge dels balls de saló Robert i Judit reflexionen sobre com la percepció social d'aquesta disciplina ha canviat. Han passat de ser vistos com "extraterrestres" o practicants d'una activitat elitista a ser reconeguts com a esportistes amb una disciplina fèrria. Aquest cap de setmana, a més, oferiran una exhibició a les festes de Sant Pere del Serrallo.

Manuel López Pasca: Nova etapa en Relacions Ciutadanes

Gestió de les Entitats i unificació veïnal a Tarragona El nou regidor de Relacions Ciutadanes, Manuel López Pasca, presenta les seves línies mestres per al mandat actual a l'Ajuntament de Tarragona. Després d'una experiència prèvia a l'oposició, Pasca aposta per una gestió de proximitat i una reestructuració profunda del teixit associatiu de la ciutat. Objectius clau per al moviment veïnal Pasca assenyala que Tarragona té un excés d'associacions de veïns (actualment 40) i dues federacions que divideixen el moviment. El seu principal objectiu és: Unificar les dues federacions en una de sola per guanyar força i eficàcia. Fomentar unes associacions reivindicatives però despolititzades. Millorar l'eficiència en el pagament de subvencions, garantint que es cobrin durant el primer trimestre de l'any. Dinamització de l'Hotel d'Entitats i Cases Regionals El regidor es mostra crític amb l'estat actual de l'Hotel d'Entitats, afirmant que la ciutadania no sap on es troba ni quina funció té. Proposa: Reactivar l'espai i posar-lo al servei de les més de 625 entitats registrades. Establir convenis específics amb les cases regionals per anar més enllà del folklore i potenciar la seva vessant cultural. Visitar personalment totes les entitats en un termini d'un any i mig. Relacions Exteriors i Esports Pel que fa a les ciutats germanades, el regidor vol passar de la simple invitació protocol·lària a un intercanvi real d'estudiants, famílies i oportunitats econòmiques amb el suport de la CEPTA. D'altra banda, marca una línia vermella clara respecte a l'etapa anterior: "Relacions Ciutadanes no hauria d'haver organitzat mai esdeveniments esportius; per a això ja hi ha una regidoria d'Esports." Finalment, es destaca la iniciativa de convidar les associacions de veïns a la Casa Canals per visionar el Concurs de Focs, com un gest de reconeixement a la seva tasca altruista per la ciutat.

La Nit de les Bruixes d'Altafulla i el nou Gat de Foc

La Nit de les Bruixes d'Altafulla En el marc de les festivitats de Sant Pere, Altafulla celebra la setena edició de la Nit de les Bruixes, una jornada que combina llegenda, cultura popular i esoterisme. Segons explica Joan Carnisset, coordinador de l'esdeveniment, la festa va néixer per la voluntat ciutadana de reivindicar el passat màgic del municipi, un dels set punts considerats de major força esotèrica a Catalunya. L'Estrena del Gat de Foc La principal novetat d'enguany és la presentació del Gat de Foc, el primer element d'aquestes característiques en el bestiari popular català. La tria d'aquest animal es deu a: La seva estreta vinculació simbòlica amb el món de la bruixeria. La voluntat d'omplir un buit en el patrimoni festiu, ja que no existia cap gat de foc registrat a l'associació de bestiari. La col·laboració multidisciplinària: s'ha creat una peça musical específica per a gralles, una coreografia pròpia i vestuari dissenyat per especialistes. Activitats i Desafiaments L'esdeveniment ofereix una programació variada des de la tarda fins a la matinada: Mercat Esotèric: Amb parades de bijuteria, lectura d'aura, tarot, llibres especialitzats i una ambaixada de Zugarramurdi. Gastronomia: Oferta de menjar ràpid per als visitants. Visió de futur: L'organització pretén evolucionar cap a unes jornades més acadèmiques amb xerrades sobre astrologia, botànica i ciències alternatives. "Si tens ganes que hi hagi coses al poble, te les has de fer tu mateix." Tot i l'èxit de públic, Carnisset lamenta la falta d'implicació del teixit comercial local, animant els botiguers i restauradors a aprofitar el potencial turístic de la festa decorant els locals o oferint menús temàtics.

Educació al Camp de Tarragona: balanç del curs i reptes

Balanç del curs acadèmic al Camp de Tarragona El director dels Serveis Territorials d'Educació, Zacarias Henar, analitza la situació educativa a la demarcació després d'un curs marcat per un increment notable de la demanda de places. S'ha registrat un augment de 132 grups nous (100 a infantil i primària i 32 a secundària i batxillerat) per donar resposta al creixement demogràfic, aconseguint que el 90% de les famílies obtinguin la seva primera opció de centre. Gestió de la cohesió social i el cas de Bonavista Un dels punts més complexos discutits és la distribució de l'alumnat nouvingut i el conflicte al barri de Bonavista. Henar defensa que el dret a la tria de centre dels pares és constitucional, tot i que això genera desequilibris en la cohesió social dels centres públics en contraposició als concertats. • El CEIP Bonavista ha plantejat sortir del Pla Educatiu d'Entorn com a protesta per l'ampliació del centre concertat Joan XXIII. • L'administració subratlla que no es pot obligar les famílies a anar a centres que no volen si hi ha vacants en altres llocs. • L'objectiu és millorar la imatge i la qualitat dels centres amb alta complexitat per fer-los atractius a tota la població. El Pacte Nacional i la sisena hora S'ha valorat molt positivament el desplegament del Pacte Nacional per a l'Educació, destacant: • La implementació de la sisena hora, que ja arriba al 80% de l'alumnat i s'estendrà a municipis de més de 5.000 habitants el curs vinent. • La reducció de les hores lectives del professorat, passant de 25 a 23 hores en dos anys, cosa que ha permès contractar uns 500 docents nous. • L'acord amb els sindicats per convocar 20.000 places d'oposicions fins al 2011 per reduir la interinitat al 8%. Infraestructures i futur Respecte a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Tarragona, Henar confirma que el projecte a l'edifici de la Chartreuse està totalment encarrilat, amb previsió d'inici d'obres l'any 2008. Finalment, el director puntua l'acció del departament amb un notable alt, destacant la capacitat de gestionar un curs políticament complex i amb una forta pressió d'escolarització. "L'escola pública fa una contribució a la integració incontestablement superior, i el nostre repte és que la societat s'impliqui per capgirar els percentatges de segregació."

Mudan: L'adopció a la Xina i el vincle cultural

Mudan: Un símbol de puresa i identitat En aquesta conversa s'explica la creació de l'associació Mudan, que pren el nom de la peònia (la flor nacional de la Xina). Aquest terme simbolitza valors com la generositat, la noblesa i la prosperitat, pilars que guien aquesta entitat d'amics de la Xina a Tarragona. L'experiència de l'adopció internacional La Lídia comparteix el seu procés personal d'adopció d'una nena a la província de Guangdong. Destaca diversos aspectes clau: La decisió: Un procés molt meditat i responsable, motivat per l'estima cap a la cultura mil·lenària xinesa. La transparència: La confiança en el sistema de tramitació de la Xina durant el seu procés. El moment màgic: Descriu el primer contacte amb la seva filla com un "embaraç a l'estómac" i una química instantània basada en la llegenda del fil vermell. "És un moment tan màgic que demanaria que tothom, només un moment a la vida, pogués experimentar el que se sent." Preservar les arrels i la llengua L'associació neix amb la voluntat de no tallar els lligams dels nens adoptats amb el seu país d'origen, especialment per prevenir crisis d'identitat durant l'adolescència. Els projectes principals inclouen: Classes de xinès: Introducció al mandarí per a nens, reconeixent la seva complexitat i bellesa poètica. Integració cultural: Actuacions per apropar les famílies a la comunitat xinesa local i trencar barreres lingüístiques. Suport post-adopció: Crear un espai de trobada per a famílies que ja han completat el procés per compartir experiències i normalitzar la situació dels infants. L'entitat està oberta a qualsevol persona interessada en la cultura xinesa, fomentant el concepte de sumar cultures en lloc de restar-les.

2007-06-28 ENVELAT SERRALLO + ICOMAR