Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1332 episodis
RSS

episodis

73-84 de 1332
  • 6'

    Expectatives de la Loteria de Nadal a Tarragona

    Situació actual de les vendes de loteria El responsable de l'administració de loteria número 1 de Tarragona, Pere Sants, explica que enguany les vendes han estat una mica més fluixes en comparació amb l'any passat. Aquesta baixada es deu principalment a una reducció de la demanda de clients de fora de la ciutat durant el període de juliol a novembre. Perfil del comprador i tendències Venda local: A partir del novembre, les empreses i els ciutadans de Tarragona prenen el relleu. Els 'despistats': Els últims dies del sorteig són protagonitzats per persones individuals i petits grups d'oficina que compren a última hora. Supersticions i catàstrofes: Es confirma la tendència de demanar números relacionats amb dates de catàstrofes naturals (com les inundacions a València o Sevilla). Números esgotats: La terminació en 7 ja s'ha esgotat, en part per la influència de diversos il·luminats que prediuen aquest resultat, tot i que històricament no acostumen a encertar. La Grossa: El gran repte de Tarragona L'administrador destaca que, tot i que a Tarragona ha caigut el segon premi i la Loteria del Nen en dues ocasions, la Grossa de Nadal mai ha tocat a la ciutat. "És com allò de les copes del Barça, ens en falta una i és aquesta." Detalls del premi Un dècim de 20 euros premiat amb la Grossa equival a 300.000 euros (uns 50 milions de les antigues pessetes). El bitllet sencer (la fulla) té un premi de 3 milions d'euros. Tot i que no permet la jubilació immediata pel preu actual de l'habitatge, es considera una "gran ajuda". Rànquings i costums Tarragona es troba a la cua de les vendes a Catalunya en proporció d'habitants, lluny de Lleida (impulsada per la Bruixa d'Or). Sants ho atribueix al costum dels tarragonins de comprar loteria fora de la seva província.

  • 9'

    Els Pastorets de la Golfa a Tarragona

    Els Pastorets de la Golfa: Tradició i Sàtira Local En aquesta conversa s'expliquen les particularitats dels Pastorets de la Golfa, una adaptació singular de l'obra clàssica de Folch i Torres realitzada per Josep Bargalló. L'obra, que ja fa set anys que es representa a Tarragona, destaca per la seva capacitat de connectar amb el públic actual a través de l'humor i la realitat local. Principals novetats i canvis de personatges Rovelló i Lluquet: En Jordi Gómez explica el seu canvi de paper, passant de ser el Lluquet durant molts anys a interpretar el Rovelló. L'Antònia: La Pepa Ferrer interpreta un nou personatge, l'Antònia, que substitueix l'antic personatge de l'Anton. Aquesta decisió s'ha pres com a homenatge al company Sebastià Puig, que va morir recentment. Referents tarragonins: L'Antònia és la viuda d'un pescador que ven l'ànima al diable, un personatge amb moltes arrels a la zona marítima de la ciutat. Una obra actualitzada i mordaç L'espectacle no és una simple repetició del clàssic, sinó que inclou una crítica constructiva i irònica sobre l'actualitat de Tarragona: Es fan referències a fets recents com els taurons a la platja, els canvis de govern, els problemes de Renfe i l'AVE, i la situació del Teatre Metropol. L'estructura s'ha agilitzat per durar unes dues hores, adaptant-se al ritme escènic modern i fent-ho ideal per a un públic familiar. Posada en escena i producció "Els nostres pastorets estan actualitzats, però són la base de Folch i Torres arreglada pel Pep Bargalló cada any amb els tòpics de la ciutat." Escenografia moderna: S'abandonen els decorats de cartró-pedra per utilitzar materials com la roba de sac i elements corporis, amb un gran protagonisme de la il·luminació. Equip humà: L'espectacle mou unes 50 persones en total, amb una trentena d'actors i actrius a l'escenari. Públic: Tot i que tenen un toc mordaç, s'emfatitza que és un espectacle per a tota la família, especialment recomanat per a nens a partir de 6 anys.

  • 11'

    La història i l'emoció de la joguina antiga

    L'entrevista amb Paco Baena, comissari de l'exposició El llegat dels Reis Mags, ofereix un viatge nostàlgic i cultural a través de la joguina des d'inicis del segle XX fins als anys 60. La mostra no és només una col·lecció d'objectes curiosity, sinó un mirall de la societat de l'època. La joguina com a reflex social Les peces exposades mostren com el món infantil mimetitzava la realitat dels adults. Les peces de l'exposició destaquen per: * Simulació de la vida adulta: Cuinetes, farmàcies de mida real i personatges com executius que reflectien l'emergència de noves professions. * Influència de l'actualitat: L'èxit de vendes del cotxe Bugatti de joguina arran de la notícia de l'accident d'Isadora Duncan. * Publicitat històrica: Referències a marques emblemàtiques com Payá i el seu famós lema radiofònic sobre els trens. Peces destacades i valor patrimonial L'exposició prové de col·leccions particulars i inclou objectes d'un alt valor artesanal: * Joguines de llauna: Peces amb mecanismes de corda enginyosos. * Jocs de taula: Des dels orígens de Joguines Borràs amb la seva màgia fins als Juegos Reunidos Geyper. * Icones culturals: La nina Shirley Temple i conjunts de menatge que inclouen capelles i escoles en miniatura. Valor emocional i pedagògic Baena subratlla que la mostra té un fort component emocional, especialment per als majors de 40 anys, però també per als nens actuals, ja que la joguina antiga tenia un fort component pedagògic que ensenyava a viure. "El que hem pretès és mostrar no només les joguines, sinó tot allò que ha rodejat la màgica nit de Reis: contes, tebeos i fotografies que són un testimoni social i costumista."

  • 21'

    Jornada Solidària: El Nàstic i l'Ajuntament de Tarragona units

    Una iniciativa inèdita per a la solidaritat L'Ajuntament de Tarragona i el Gimnàstic de Tarragona uneixen forces per primera vegada en una jornada que barreja esport, festa i compromís social. Aquesta col·laboració té com a objectiu recaptar fons i materials per a diverses entitats locals que treballen amb nens amb discapacitats i col·lectius vulnerables. Activitats destacades de la jornada La celebració no es limita només al futbol, sinó que inclou una varietat de propostes per a tots els públics: Baixada de bicicletes sense cadena: Una original competició des de l'Ermita del Llorito organitzada per la Federació de Penyes. Triangular de futbol: Un partit d’exhibició entre equips formats per polítics, membres de la premsa local i representants del Nàstic. Cagatió popular: Activitat adreçada als més petits amb la participació d'entitats com la Muntanyeta, Solc o el centre Sant Josep. Recollida de productes: Càritas recollirà aliments de llarga durada i articles d'higiene personal durant tot el matí. Participants i cares conegudes L'esdeveniment comptarà amb una àmplia representació de personalitats de l'àmbit mediàtic i esportiu: Àmbit mediàtic: Carles Francino, l'Oriol Grau, Fermí Fernández i possibles confirmacions com Santi Millán. Esportistes: Presència de jugadors del primer equip com Pinilla i David Garcia, a més d'Albert Cabestany i Artur Aragonès. Institucions: L'alcalde de Tarragona i diversos regidors participaran activament en el terreny de joc. "És la primera vegada que fem aquesta iniciativa conjunta d'aquesta manera... hem convidat a tots els centres que tenen nens amb discapacitats perquè participin i en surtin beneficiats." Detalls logístics i preus La jornada començarà a les 10:00 h amb la baixada de bicicletes i s'allargarà fins a les 13:30 h aproximadament. L'entrada té un preu simbòlic de 3 euros, destinat íntegrament a les entitats benèfiques participants.

  • 23'

    Sostenibilitat i Medi Ambient a Tarragona

    Gestió Ambiental a Tarragona L'entrevista amb Carme Crespo, tinent d'alcalde de Medi Ambient, se centra en les iniciatives municipals per millorar la sostenibilitat i la neteja de la ciutat durant el període nadalenc i de cara al 2008. Campanya de Recollida d'Arbres de Nadal L'Ajuntament ha posat en marxa una campanya informativa prèvia per gestionar els abets un cop acabades les festes: • La recollida oficial serà del 7 a l'11 de gener. • Es demana portar els arbres sense guarniments per facilitar el seu tractament. • Destinació dels arbres: - Els que estiguin en bones condicions es trasplantaran al Camp de Mart. - La resta es portaran a la planta de compostatge. • S'instal·laran punts de recollida a tots els barris (Ponent, Llevant, Centre, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador). Planificació Estratègica: Agenda 21 i POUM L'Agenda 21 local es defineix com el full de ruta per a la Tarragona del futur: • S'ha realitzat una diagnosi amb la participació de tècnics, entitats i una enquesta a 800 ciutadans. • El Pla d'Acció Local es presentarà l'abril de 2008. • Aquest pla inclourà l'informe ambiental per al nou POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal), garantint que el creixement de la ciutat sigui sostenible. Estalvi Energètic i Hídric Es detallen mesures concretes per reduir el consum de recursos: • Energia: S'ha reduït l'horari de la il·luminació nadalenca. L'objectiu per al 2008 és canviar 8.000 punts de llum per complir la llei de contaminació lumínica, cosa que suposarà un estalvi anual de 600.000 euros. • Aigua: Malgrat les pluges, es manté l'alerta. L'Ajuntament farà campanyes de conscienciació i repartirà kits d'estalvi per a les llars. Neteja i Civisme La regidora reconeix que encara hi ha camí per córrer en la neteja viària: • Es milloraran els contenidors soterrats, ampliant les boques perquè siguin més funcionals. • Es preveu la compra de tres noves màquines de neteja de voreres. • Es crearan noves zones per a gossos tancades per millorar la convivència i la higiene. "La neteja és cosa de tots; demanem a la ciutadania que ens ajudi i ens informi de les incidències."

  • 10'

    Nadal a la Romana: Tallers d'urbanisme al MNAT

    Activitats de Nadal al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presenta una nova edició de Nadal a la Romana, una proposta educativa dissenyada per a nois i noies d'entre 6 i 14 anys. L'objectiu principal és aprofitar el temps de lleure de les festes per apropar el passat clàssic a les noves generacions d'una manera participativa i contemporània. El taller 'Construeix la URSS / Civitas' Aquesta activitat destaca per l'ús d'una maqueta didàctica i materials visuals que permeten als participants convertir-se en arquitectes i enginyers. El taller no només se centra en la part física de la ciutat (Urbs), sinó també en el concepte de ciutadania (Civitas): Presa de decisions: Els joves han de decidir on situar serveis bàsics com el subministrament d'aigua, les vies de comunicació o els edificis de justícia. Urbanisme sostenible: S'analitzen problemes com l'impacte de les pudors de les fullonicae (tintureries romanes) i la seva ubicació estratègica per no molestar els veïns. Treball en equip: Es fomenta el consens entre els participants per tirar endavant el pla urbanístic. Informació pràctica i reserves "És una mirada al passat que ens ha de servir per al nostre present i futur." Dates: 27 i 28 de desembre, i 3 i 4 de gener. Preu: 3,50 euros (preu públic i simbòlic). Reserves: Cal fer reserva prèvia per a la gestió dels grups. Altres propostes del museu A més dels tallers, el museu manté l'exposició de gravats sobre l'antiguitat clàssica fins a finals de gener i ja prepara noves activitats com el club de lectura o el taller d'arquitectura a la Vila romana de Centcelles per al mes de febrer.

  • 9'

    El col·lectiu H2O presenta 'Colors' per la visibilitat LGTB

    Presentació de la revista 'Colors' El col·lectiu H2O del Camp de Tarragona ha llançat el primer número de la revista Colors, una publicació que neix amb l'objectiu principal de normalitzar la realitat del col·lectiu LGTB. Tot i que tracta temàtiques pròpies, la revista està innovadorament adreçada a un públic heterosexual per fomentar la pedagogia i el respecte. Objectius i Disseny Trencar l'homofòbia: Es busca portar el missatge de normalitat a aquelles persones que encara miren el col·lectiu amb reticència. Estètica universal: A diferència de les publicacions clàssiques del sector, el disseny de Colors s'assembla al de qualsevol revista d'interès general que es podria trobar en un quiosc. Patrimoni compartit: Jordi Montnés subratlla que l'alliberament homosexual ha de ser una causa tant d'homosexuals com de heterosexuals. "L'alliberament de la realitat homosexual ha de ser patrimoni tant dels homosexuals com dels heterosexuals." Continguts del primer número La revista inclou un component didàctic molt marcat: Calendari històric: Repassa 12 fets clau, com l'origen de l'orgull (28 de juny) o el significat del Triangle Rosa durant el nazisme. Entrevistes: Una conversa amb Miquel Reverte (president del col·lectiu Actuavallès) i una entrevista a la dramaturg i actriu Cristina Castillo. Cultura i societat: Articles que barregen la realitat lèsbica amb el món del teatre i l'art en general. Reivindicació de la visibilitat al carrer Malgrat els avenços legals a Espanya (com el matrimoni igualitari), el col·lectiu adverteix que la normalitat real al carrer encara no existeix totalment. Montnés destaca la importància de treballar en l'educació des de l'adolescència i la tasca que fan amb guies didàctiques per a professors per combatre tòpics i mites atàvics.

  • 21'

    Recerca arqueològica del temple d'August a la Catedral de Tarragona

    Investigació del passat romà sota la seu tarragonina L'especialista de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Josep Maria Macias, i el degà del capítol de la Catedral, Francesc Gallar, detallen els darrers avenços en la recerca del mític temple d'August. Les proves geofísiques realitzades recentment han revelat indicis d'una fonamentació de gran envergadura al subsol de la nau central. Els punts clau de la intervenció Tecnologia no invasiva: S'han utilitzat mètodes de georadar i tomografia per resistivitat que permeten analitzar el terreny sense excavar ni danyar el paviment. Dimensions de la troballa: S'ha detectat una estructura de fonamentació que podria tenir entre 25 i 40 metres d'extensió i fins a quatre metres d'alçada. Hipòtesi del temple: L'axialitat de les restes amb altres elements de la plaça sagrada romana i la manca d'escrits medievals sobre grans edificis cristians previs reforcen la tesi que es tracta d'un temple romà. Una col·laboració interdisciplinària i humana Els protagonistes destaquen l'excel·lent convivència entre l'equip tècnic (amb experts de Barcelona, Sicília i de diverses confessions religioses) i la comunitat eclesiàstica. "Va ser una experiència humana i ecumènica molt entranyable... confluíem practicants, laics i fins i tot un professor musulmà practicant el ramadà cercant un temple pagà dins d'una església cristiana." Calendari i futures excavacions La recerca s'integrarà en la quarta fase del Pla Director de la Catedral. Es preveu que l'any 2009, coincidint amb el tancament del temple per a la restauració interior, es puguin realitzar sondejos arqueològics directes per: Analitzar ceràmiques per datar amb exactitud la construcció. Calibrar les dades geofísiques obtingudes. Documentar el patrimoni sense necessàriament crear un nou espai de visita turística, sinó per ampliar el coneixement científic de la ciutat.

  • 18'

    Impacte i balanç d'un any de l'AVE al Camp de Tarragona

    Balanç del primer any de l'Alta Velocitat L'estació del Camp de Tarragona celebra el seu primer any de funcionament amb xifres que superen totes les expectatives. Es preveia una mitjana de 20.000 viatgers mensuals i s'ha arribat als 40.000, cosa que suposarà prop de mig milió d'usuaris anuals. El suspens en infraestructures i accessos Malgrat l'èxit de viatgers, la valoració en accessibilitat viària és molt negativa: * Les carreteres continuen sent les mateixes de fa 20 anys. * Hi ha una manca de connexió amb zones com el Vendrell i el sector químic. * Prorrogació de projectes pendents des de l'any 1995. Impacte territorial i urbanístic L'estació ha generat una nova consciència de vertebració al territori, situant-se com un node clau prop de Reus, Tarragona i Valls. * La Secuita aposta per un creixement sostingut i de qualitat, evitant un model que hipotequi la vida rural. * Es preveu un segon impacte amb l'arribada del tren a Barcelona, que podria desplaçar població cap al Camp de Tarragona pel preu de l'habitatge. "No volem que el fet de tenir aquesta macroestació ens hipotequi el model de vida que hem escollit els habitants del municipi." Desenvolupament econòmic i Business Center Es treballa amb l'Incasol per crear un polígon de serveis i un business center innovador a la Secuita, enfocat a la recerca (R+D) i empreses tecnològiques, preservant l'entorn natural. Pressupostos i reivindicacions ferroviàries El Consell Comarcal del Tarragonès presenta els pressupostos del 2008 centrats en: 1. Atenció social: Inserció laboral i polítiques per a dones i immigrants. 2. Cultura: Increment del 50% en difusió cultural. 3. Denúncia del caos ferroviari: Reclamació de millores a la xarxa de Rodalies i bonificacions per als usuaris afectats.

  • 14'

    Un any de l'AVE al Camp de Tarragona: balanç i reptes

    Balanç del primer any de l'alta velocitat L'entrevista amb Eudald Roca, president del Consell Comarcal del Tarragonès i alcalde de la Secuita, analitza l'impacte de l'arribada de l'alta velocitat un any després de la seva inauguració. El balanç destaca un èxit inesperat en el nombre de passatgers, superant amb escreix les previsions inicials. Indicadors d'ús i demanda Flux de viatgers: S'ha passat d'una previsió de 20.000 viatgers mensuals a una realitat de prop de 40.000, camí del mig milió anual. Destinacions: El 82% dels usuaris tenen com a origen o destí Madrid. El dèficit en infraestructures i accessos Tot i l'èxit de l'estació, el diagnòstic sobre la connectivitat terrestre és de "suspens". Roca denuncia que les carreteres són pràcticament les mateixes que fa 20 anys. Accessos deficients: Mancança de connexions amb el Vendrell i el sector químic, amb retencions constants en hores punta. Projectes aturats: Es reclamen obres pendents des de l'any 1995, com l'autovia de Sant Ramon o la connexió per la vall de la Riera. Fragmentació administrativa: La dependència de diferents estaments (Estat, Generalitat, Diputació) ha complicat l'execució de les variants necessàries. Impacte territorial i urbanístic L'alcalde reflexiona sobre com l'estació ha canviat la percepció de la zona, situant-la com un node estratègic a prop de Reus, Tarragona i Valls. "No volem que el fet de tenir aquesta macroestació ens hipotequi el model de vida que hem escollit els habitants del municipi." Es destaca la gestió de la pressió urbanística per mantenir un creixement sostingut (uns 200 habitants nous l'últim any) i preservar l'equilibri entre la vida rural i la gran infraestructura. Actualitat política: Rodalies i Pressupostos Finalment, l'entrevista aborda el contrast entre la inversió en l'AVE i l'abandonament del tren convencional. El Consell Comarcal presenta una moció per: 1. Denunciar el caos ferroviari en els accessos a Barcelona. 2. Demanar bonificacions per als usuaris de mitjana distància de Tarragona. 3. Presentar els pressupostos del 2008, amb un augment del 87% en l'emfatització del desenvolupament econòmic (ICODE) i una forta aposta per l'atenció social i la cultura.

  • 13'

    Impacte de l'alta velocitat al Camp de Tarragona

    Valoració del sector empresarial L'impacte de l'alta velocitat un any després de la seva arribada a Tarragona és considerat netament positiu per la Confederació d'Empresaris de la Província de Tarragona (CEPTA). Segons Juan Gallardo, aquest mitjà no és un ferrocarril convencional, sinó una eina que apropa el territori als grans centres de decisió i població. Reducció de temps: S'ha passat d'un trajecte de sis hores a Madrid a només tres hores. Mobilitat induïda: El servei ha captat usuaris del pont aeri i ha generat nous desplaçaments professionals. Deficiències d'accessibilitat: El principal punt negatiu és la mala comunicació de l'estació amb els nuclis urbans, obligant a l'ús del vehicle privat. Perspectives de futur i urbanisme El gran salt qualitatiu s'espera amb la connexió amb Barcelona (prevista en menys de 30 minuts). La CEPTA proposa: * Crear reserves d'espai per a activitats terciàries d'alt valor afegit al voltant de l'estació. * Evitar que el territori sigui només una ciutat dormitori de la regió metropolitana. "L'àmbit territorial que disposa d'alta velocitat passa a jugar en una altra divisió en termes de notorietat i promoció." Impacte en el sector turístic En contrast, el sector hoteler (Salou, Cambrils, La Pineda) mostra una visió més escèptica. Joan Antoni Padró assenyala que l'AVE encara no és un factor determinant per al seu model de negoci: Perfil de client: El turisme familiar prefereix el cotxe per cost i mobilitat. Turisme cultural: L'AVE només ajuda puntualment en escapades de cap de setmana a Tarragona o Reus. Oportunitat europea: El sector considera que l'alta velocitat només serà realment competitiva per al turisme quan connecti directament amb el centre d'Europa.

  • 21'

    Resum nadalenc i gaffes del Nàstic al Futbolí

    Ambient nadalenc i intercanvi de regals L'episodi comença amb un to distès i festiu entre els col·laboradors Quim Pons i Iolanda García. Tot i la decepció del darrer partit del Nàstic a Sevilla, l'esperit de Nadal domina la conversa, culminant en un intercanvi de regals força peculiar: El Quim regala a la Iolanda una llibreta de l'AVE amb motius de torero (comprada per 3 euros) i un polvoró. La Iolanda respon amb una panera personalitzada i improvisada que inclou un fuet sec, un formatge light, una madalena i una ampolleta de Chartreuse. Recull de moments memorables de la temporada Es fa un repàs humorístic a les anècdotes més destacades des del setembre, recordant els "amics" que s'han anat fent pel camí: Paillo de Còrdova: Un personatge entranyable amb un entrepà gegant d'un metre i mig. L'Òscar de les Canàries: Un nen que, tot i viure a Las Palmas, manté el seu amor pel Nàstic i parla català gràcies al seu pare tarragoní. David Vidal i les nits de festa: Es rememora la faceta més humana i divertida dels entrenadors i les sortides nocturnes per "vigilar" jugadors. Les pífies i gaffes dels comentaristes El resum inclou una secció dedicada als errors més divertits del micròfon: Àngel García i les seves pèrdues de memòria durant les retransmissions, especialment quan un jugador marca just després que ell el critiqui. Jordi Blanc confonent el segon entrenador de la Real Sociedad amb l'escriptor Stephen King. Les disputes nominals entre Manolo i Manuel, que fins i tot van arribar a ser mencionades per l'exalcalde Joan Miquel Nadal en una roda de premsa. "Aquest programa s'està convertint en una referència, en un ítem... que no sé per què, però ho és."