Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2007

·160 episodis
RSS

episodis

109-120 de 160
  • 15'

    Percuvit a Valls: El Festival Integral de Percussions

    Percuvit: Ritme i cohesió social a Valls El festival Percuvit, organitzat per Batall Produccions en col·laboració amb l'Ajuntament de Valls, s'integra dins del calendari cultural de la ciutat coincidint amb la Gran Festa de la Calçotada. Aquest esdeveniment no actua només com un cicle de concerts, sinó com un espai integral que abraça la formació, la recerca i l'acció social. Estructura i activitats del festival El festival es divideix en diversos eixos fonamentals per arribar a tot tipus de públics: Vessant acadèmica i pedagògica: Inclou tallers per a totes les escoles de Valls, on es treballa la construcció d'instruments i ritmes, a més de conferències amb investigadors de prestigi com Mauricio Molina (Universitat de Nova York). Intervenció social: Els músics residents realitzen actuacions en centres de la tercera edat i entitats com la Casa de Caritat, portant el ritme a col·lectius que no poden desplaçar-se als teatres. Espectacles internacionals: Valls es converteix en la porta d'entrada a Europa per a grups de l'Argentina, Brasil i Israel, amb estrenes absolutes abans de girar per altres capitals. Programació destacada "L'espectacle de Camut Band és la part més espectacular; una barreja de teatre, dansa i percussions que fascina tota la família." Camut Band: El plat fort del divendres al Centre Cultural, amb una coreografia que fusiona tap dance i percussió de gran format. Mariana Baraj: Una proposta argentina més intimista que combina la veu amb la percussió tradicional. Percucat: El diumenge, més de 120 percussionistes ompliran els carrers de ritme per tancar el festival en plena celebració popular. L'objectiu final de Jordi Freixas i el seu equip és consolidar Valls com una residència creativa de referència on la percussió, entesa com el batec del cor i element universal, connecti professionals i curiosos.

  • 15'

    Programació de la Sala Trono: Dansa i l'obra 'Déu és un DJ'

    Èxit de la dansa i nova programació estable El programador de la Sala Trono, Joan Negrier, destaca l'èxit rotund de la nova aposta per la dansa de petit format. L'estrena, a càrrec de la tarragonina Aranja Sagardoi, va exhaurir entrades, confirmant que existia una mancança d'aquest art a la ciutat. A causa de la gran acollida, la sala preveu: Repetir l'espectacle a la primavera (abril-maig). Mantenir els dijous com a dia dedicat a la dansa. Oferir preus populars de 5 euros per a les sessions de moviment. Teatre contemporani: 'Déu és un DJ' Aquesta temporada la sala introdueix la novetat de programar teatre cada divendres, repetint obres perquè el públic tingui més oportunitats de veure-les. Actualment es presenta l'obra Déu és un DJ, de l'autor alemany Falk Richter. Claus de l'obra segons Juan Carlos Martel El director de l'obra, Juan Carlos Martel, explica que el projecte neix de la seva inquietud pels textos contemporanis europeus, que sovint tenen poca sortida comercial. L'argument: Dues persones (un DJ i una ex-presentadora) s'exposen en una galeria d'art com si fos un reality show o un un gran hermano artístic. Temàtica: L'obra reflexiona sobre la falsedat de la imatge, el poder de la televisió i internet, i la fina línia entre la realitat i la mentida. Interacció: L'espectador rep una descàrrega directa d'energia, buscant trencar la impermeabilització davant les imatges brutals. "Qui viu només de cara a la galeria i intenta guanyar diners provocant a l'espectador... això pot ser contraproduent per un mateix." Informació pràctica i abonaments Preus: El teatre manté el preu de 10 euros. Abonaments: Existeixen paquets de 6 espectacles al preu de 5. Reserves: Es poden fer al local L'Orraconet, per telèfon o mitjançant el nou correu electrònic oficial.

  • 21'

    10 anys de l'Associació Ariadna i Deliròpolis

    Celebració de la trajectòria cultural a Tarragona En aquesta entrevista al programa Ja Tardes, es commemora el 10è aniversari de l'Associació Ariadna, una entitat cultural de Tarragona nascuda en l'àmbit estudiantil. Representants de l'associació i del col·lectiu Deliròpolis expliquen la seva evolució, des de la creació d'una revista literària a l'institut fins a la consolidació d'un nucli actiu que promou l'art, el cinema i el còmic. Orígens i filosofia d'Ariadna Naixement: El projecte va començar a l'institut sota el nom d'Art i Vida, canviant posteriorment a Ariadna per evitar connotacions religioses o naturistes. Objectiu: Oferir una via de sortida a les inquietuds artístiques de tota mena: escriptura, dibuix, fotografia i audiovisual. Estructura: Actualment compta amb uns 50 socis, amb un nucli dur d'unes 12 persones que gestionen el dia a dia de forma altruista. La col·laboració amb Deliròpolis i el món del còmic L'entitat manté una estreta relació amb l'associació Deliròpolis, centrada exclusivament en el còmic i la il·lustració: Publicacions: Editen una revista mensual de caràcter underground i experimental, lluny del circuit comercial, amb col·laboradors d'arreu del món (EUA, Austràlia, Europa). Situació del sector: Lamenten que el còmic encara sigui vist com un "art menor" a l'Estat Espanyol, a diferència de països com França o Bèlgica on té reconeixement de museu. Activitats destacades i seu social La Bequeria actua com a seu social de facto, servint d'escenari per a les seves propostes més emblemàtiques: Cicles de cinema: Una activitat mensual que cohesiona el grup. Com a curiositat, la pantalla que utilitzen prové de l'antic Cinema Òscar de Tarragona. Cinema Mut i Música en Directe: Per celebrar l'aniversari, s'ha programat la projecció de la pel·lícula expressionista alemanya Golem a la Bequeria, amb acompanyament musical improvisat en directe pel grup 2.1. "L'associació és el que ens dona cohesió; ens permet fer coses que sols no podríem tirar endavant."

  • 10'

    Primeres Jornades sobre el Dret dels Animals a la URV

    Detalls de les Jornades sobre el Dret dels Animals L'entrevista presenta les primeres jornades d'aquest àmbit organitzades a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona per alumnes de la Facultat de Dret. L'objectiu inicial era recaptar fons per al viatge de final de carrera, però el projecte ha crescut fins a esdevenir un esdeveniment acadèmic rellevant. Punts clau de la iniciativa: Origen estudiantil: Organitzat per la promoció 2003-2008 de Dret com una iniciativa pròpia amb suport del professorat. Marc Legal: Es debat la manca de drets subjectius dels animals (com la capacitat d'obrar) i la necessitat de protegir legalment el seu dret a una vida digna. Àmbit geogràfic: Són pioneres a la ciutat de Tarragona, analitzant tant la legislació catalana com les ordenances municipals. Programa i ponents destacats: ADA (Associació per a la Defensa dels Animals): Representada per la seva presidenta Carmen Méndez per parlar de proteccionisme. Projecte Gran Simio: Una de les conferències estrella, a càrrec de José Francisco Cuellar, que proposa equiparar els grans simis als humans en el dret fonamental a la vida. Perspectiva acadèmica i política: Participació de doctors de les universitats de Saragossa i Jaén, així com càrrecs polítics del Congrés dels Diputats. "Els animals no tenen els mateixos drets que les persones, però sí que tenen dret a viure dignament i a que se'ls tracti bé." Les jornades se celebren a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques i estan obertes tant a la comunitat universitària com al públic general interessat en el benestar animal.

  • 15'

    Cursos d'Egiptologia i Seminaris a l'ICAC

    Actualitat formativa de l'ICAC L'entrevista amb la Lluïsa Manús, responsable de difusió de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), detalla les noves propostes formatives centrades en l'egiptologia i l'arqueologia clàssica. Seminaris d'Egiptologia Es presenten dos cursos especialitzats organitzats per la missió arqueològica d'Oxirrin, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Rovira i Virgili (URV): Textos funeraris de l'Imperi Nou: Ja en marxa (impartit per la Dra. Marta Saura), se centra en aspectes lingüístics i religiosos del món funerari egipci. La Dinastia XXVI: Història, Art i Religió: Aquest segon curs començarà el 19 de febrer i finalitzarà el 2 de març. Serà impartit per la Dra. Núria Castellano. "En el segon curs, si hi ha alguna persona aficionada que té interès, s'hi pot apuntar perfectament." III Seminari Internacional d'Arqueologia Clàssica S'inaugura una nova edició d'aquest cicle que s'allargarà durant quatre mesos (de febrer a maig). El primer seminari tracta sobre: Paisatge i prospeccions arqueològiques a la Mediterrània Occidental. Compta amb la presència del prestigiós expert Simon Kay, de la University of Southampton. L'objectiu és compartir experiències de recerca internacionals amb el públic acadèmic i general de Catalunya. Informació Pràctica Horaris: Els cursos d'egiptologia es fan de 20:00 h a 21:30 h, facilitant l'assistència de persones amb jornada laboral. Preus: Existeixen tarifes reduïdes per a estudiants de la UB, URV i membres de la Societat Catalana d'Egiptologia.

  • 24'

    Polítiques d'immigració de la UE i el Procés de Barcelona

    Anàlisi de la Tesi Doctoral de Maria Oliver L'espai recull la presentació de la tesi doctoral de Maria Oliver, llicenciada en Dret i Ciències Polítiques, que analitza les polítiques immigratòries de la Unió Europea en relació amb el Procés de Barcelona. La investigació destaca que, tot i els esforços diplomàtics iniciats el 1995 per frenar els fluxos migratoris mitjançant el diàleg, les polítiques actuals no estan assolint els resultats esperats. El Problema de la Cooperació Econòmica Un dels punts clau de la discussió és la crítica al model de cooperació basat gairebé exclusivament en l'economia: • S'ha donat massa pes al cistell econòmic i financer, oblidant la part social i de drets humans. • La inversió directa de diners en països de la Conca Sud sovint no arriba als destinataris finals a causa de les autocràcies. • L'autora proposa una cooperació des del punt de vista humà, citant que: "No n'hi ha prou en donar-los quilos i quilos d'arròs; potser que els ensenyéssim com es fan les plantacions perquè es poguessin desenvolupar per ells mateixos." Desigualtat Jurídica com a Causa Migratòria Oliver sosté que la migració no és només un problema econòmic, sinó fonamentalment jurídic i social: • Existeix una gran diferència en el concepte del principi d'igualtat entre el nord i el sud del Mediterrani. • En països com el Marroc, el Codi Civil (Mudawana) no reflecteix la igualtat efectiva entre homes i dones, fet que impulsa molts moviments migratoris cap a Europa. La Influència de Romano Prodi i l'Investigació a Itàlia La tesi inclou una perspectiva comparada entre Espanya i Itàlia, ja que ambdós països han passat de ser emissors a ser receptors d'immigrants. Un element destacat de la recerca va ser l'entrevista personal amb Romano Prodi, expresident de la Comissió Europea: • Prodi va aportar una visió acadèmica i política sobre el període 1999-2004, clau en l'impuls de les polítiques mediterrànies. • L'entrevista va servir per identificar les mancances de solidaritat entre els estats membres de la UE, on països com Alemanya o França imposen la seva visió sense cedir sobirania per a una gestió única. Conclusions i Reptes de Futur L'estudi conclou que cal un canvi de paradigma: • Adaptació de la democràcia: No es pot imposar el model liberal europeu de manera imperialista, sinó que cal adaptar l'estat de dret a la història i cultura local. • Societat civil: El canvi real ha de venir de la formació de la societat civil en els països d'origen, on els immigrants que tornen poden jugar un paper transformador.

  • 28'

    L'invent del microones i el nou Sincrotró Alba

    La Revolució de la Cuina: El Forn Microones L'episodi d'avui se centra en la història i l'evolució del forn microones, un estri que ha passat de ser un luxe industrial a un element indispensable a totes les llars. Els interlocutors repassen com aquest invent ha transformat la nostra manera de cuinar i interaccionar amb la tecnologia domèstica. Percy Spencer i el descobriment accidental L'inventor darrere d'aquesta tecnologia és el nord-americà Percy Spencer, qui va descobrir el potencial de les microones per escalfar aliments de manera totalment fortuïta l'any 1946. • Mentre treballava en un projecte de radar amb un magnetró, una barreta de xocolata que duia a la butxaca es va fondre. • Posteriorment, va experimentar amb moresc, que es va convertir en crispetes, i amb un ou, que va acabar explotant. • L'any 1947 va sortir a la venda el primer model comercial, el Radarrange, una màquina de 2 metres d'alçada i 300 quilos de pes. Mites i Seguretat del Microones Davant les antigues pors sobre la radiació o la malalties, l'episodi aclareix que el microones és segur si s'utilitza correctament. Es destaca que les microones funcionen a una freqüència de 2,5 GHz i que els riscos reals deriven del mal ús (com introduir metalls o objectes prohibits) i no de la tecnologia en si. "Avui, el perill que pugui entranyar no és cap altre que el que se'n deriva del seu mal ús i de no seguir certes mesures de precaució." Ciència a Catalunya: El Sincrotró Alba Es fa una introducció al projecte del Sincrotró Alba, situat a Cerdanyola del Vallès. Aquest equipament científic es descriu com un "microscopi gegant" que utilitza llum de longitud d'ona petita per investigar la matèria a escala atòmica. Es preveu que aquest centre converteixi el Vallès en el Silicon Vallès de Catalunya, atraient indústries i científics d'arreu d'Europa. Secció Musical: 080 L'episodi tanca amb la recomanació del grup barceloní 080, liderat per Xavier Boronat, destacant el seu treball de 1990 amb sons marcadament vuitantins.

  • 24'

    25 anys del CD i altres efemèrides tecnològiques

    La Revolució i Decadència del Compact Disc En aquesta edició del programa, el col·laborador Beta analitza el 25è aniversari del Compact Disc (CD), un format que va néixer el 17 d'agost de 1982 fruit de la col·laboració entre Philips i Sony. Malgrat que en el seu llançament es va promocionar com el sistema definitiu i d'una durabilitat infinita, la realitat ha demostrat el contrari. Els mites de la immortalitat física • La publicitat de l'època afirmava que el CD era indestructible i que no es ratllava. • S'ha descobert l'existència del fong Geotrichum, que s'alimenta del carboni i nitrogen de la capa plàstica, destruint la informació gravada a l'alumini. • Actualment, molts usuaris tenen discs il·legibles, desmuntant la promesa de durabilitat perpètua. Curiositats i primeres edicions • El grup suec ABBA va ser el primer a veure la seva música editada en CD amb l'àlbum The Visitors. • Segons una llegenda urbana, el diàmetre de 12 cm dels CDs es va decidir per encabir la Novena Simfonia de Beethoven. • El primer àlbum enregistrat totalment de forma digital va ser Brothers in Arms de Dire Straits. Altres fites: Codis de Barres i el retorn del Vinil El Codi de Barres a l'Estat Espanyol Es commemoren els 30 anys del codi de barres a Espanya. Com a dada curiosa, el primer establiment a utilitzar-lo va ser un supermercat de València, i el primer producte escanejat va ser un esfregall de cuina. La venjança del Vinil El resum conclou amb una reflexió sobre com el vinil, que es va donar per mort als anys 80, ha sobreviscut com un objecte de culte i encara s'utilitza a les discoteques, mentre que el CD perd la batalla contra els formats intangibles com l'MP3. "L'MP3 ha matat l'estrella del CD, adaptant el clàssic dels anys 80 sobre la ràdio i el vídeo."

  • 19'

    25 anys de Blade Runner al Festival de Sitges

    Homenatge a un clàssic de la ciència-ficció El programa d'avui se centra en el 25è aniversari de la pel·lícula Blade Runner, dirigit per Ridley Scott, i la seva especial presència al Festival de Cinema de Catalunya (Sitges 07). Amb motiu d'aquesta celebració, s'ha destacat la feina dels creadors d'efectes especials i l'anunci d'una nova versió definitiva. Detalls de la nova edició: The Final Cut Després de diverses versions al llarg dels anys, arriba la que es considera la revisió final: Es tracta de la tercera i definitiva versió del film. S'editarà en un format de cinc discos DVD amb nombrosos extres. Inclou una restauració digital profunda que millora la nitidesa però respecta l'obra original. S'ha afegit algun pla inèdit, com les ballarines al local de Taffey Lewis. Els artífexs dels efectes especials El festival ha retut homenatge a figures clau que van fer possible l'atmosfera única de la pel·lícula en una època pre-digital: Douglas Trumbull: Responsable dels efectes visuals i dissenyador de la fosca megalòpolis de Los Angeles. Sid Mead: Encarregat del disseny de maquetes i miniatures que donen realisme al futur distòpic. "Mentre segueixi aquesta incògnita [sobre si Deckard és un replicant], la pel·lícula seguirà viva." Altres referències culturals El programa també repassa altres obres fonamentals del gènere: Literatura: Es recorda que la pel·lícula es basa en la novel·la Els androides somien xais elèctrics de Philip K. Dick. Contact: Arran de la seva emissió a TV3, es parla de la pel·lícula basada en el llibre de l'astrofísic Carl Sagan, destacant la seva visió sobre la humanitat i la possibilitat de vida extraterrestre. Ciència i futur: Es menciona la visió visionària de Dick sobre el domini comercial xinès en el futur.

  • 34'

    Aniversaris tecnològics: 50 anys de l'Sputnik i els orígens hacker

    Introducció a la Nova Temporada L'espai La Terra és Plana enceta una nova temporada al programa Ja Tardes de Tarragona Ràdio. En aquesta edició, en Beta analitza com l'any 2007 s'ha convertit en un epicentre d'aniversaris tecnològics i culturals clau per entendre el món actual. Un Any de Grans Efemèrides L'episodi repassa diverses dates que celebren fites històriques en el cinema, la literatura i la tecnologia: • Cinema i Ciència-Ficció: Es commemoren els 25 anys de Blade Runner (1982) de Ridley Scott i els 30 anys de l'estrena de la primera pel·lícula de Star Wars (1977). • Literatura Utòpica: El 75è aniversari d'Un món feliç, la cèlebre novel·la d'Aldous Huxley. • Ecologisme: El centenari del naixement de Rachel Carson, considerada la mare del moviment ecologista per la seva lluita contra el pesticida DDT. • Cultura Digital: Els 25 anys de la creació de l'Smiley (emoticona primitiva) per part del professor Scott Fahlman i el 25è aniversari de l'aparició del CD. El 50è Aniversari de l'Sputnik 1 El tema central és el llançament del primer satèl·lit artificial per part de la Unió Soviètica el 4 d'octubre de 1957. • El projecte va néixer com un producte derivat de la investigació de míssils balístics intercontinentals (R-7) durant la Guerra Freda. • El seu creador, Sergei Korolev, va accelerar el llançament per avançar-se als Estats Units. • L'impacte va ser mundial gràcies al seu característic so bip-bip, captat per ràdios de tot el planeta. "L'Sputnik 1 va ser una missió secundària per als soviètics, que buscaven l'èxit armamentístic, però va acabar inaugurant l'era còsmica." Joy Bubbles i els Orígens del Hacking Es ret homenatge a Joy Bubbles (Joe Engressia), considerat el primer hacker o pirata informàtic. • L'any 1957, sent un nen cec de 9 anys, va descobrir que podia manipular les línies telefòniques emetent un xiulet a una freqüència de 2.600 hertz. • Aquesta habilitat li permetia fer trucades gratuïtes, però la seva motivació era la curiositat científica i no el robatori. • Va ser una influència directa per a figures com Steve Wozniak (cofundador d'Apple). Secció Musical: Viatge a Vinília El programa tanca amb un record al rock català primigeni: • Pau Riba: Presentat com un dels pares del gènere, especialment pel seu disc doble Dioptria (1970-1971). • La cançó seleccionada és "Ja s'ha mort la besàvia", una peça que combina tristor, experimentació i el so característic dels finals dels 60.

  • 19'

    Atrapats al gel: L’odissea de Shackleton al Museu Marítim

    Olga López, cap d'exposicions del Museu Marítim de Barcelona, presenta l'exposició Atrapats al gel, una proposta documental única sobre l'històrica expedició d'Ernest Shackleton a l'Antàrtida iniciada el 1914. Detalls de l'Exposició Contingut: Recull les fotografies originals i filmacions de Frank Hurley, el fotògraf oficial que va documentar la supervivència de 27 homes durant 22 mesos. Interactivitat: Inclou elements per comprendre l'orografia i el clima hostil del continent glaçat. Objectius: L'exposició no només narra un fracàs científic (no van aconseguir travessar el continent), sinó que destaca el lideratge de Shackleton i la seva capacitat per mantenir la moral de la tripulació. Aspectes Generals del Museu El museu programa unes deu exposicions anuals, combinant grans formats amb muntatges més petits. L'oferta atrau tant a un públic turístic estacional com a visitants locals molt fidels. S'han implementat iniciatives innovadores com les inauguracions infantils per apropar la cultura als més petits. "L'expedició ja havia renunciat a la seva fita de travessar el continent i el que aspirava era a poder tornar a casa sals i estals."

  • 7'

    Nova temporada de la secció de tecnologia 'La Terra és plana'

    Retorn i novetats de la secció tecnològica L'espai radiofònic rep l'anunci de la tornada del col·laborador Beta per a la nova temporada del programa. Aquest curs, la secció La Terra és plana augmenta la seva periodicitat i passarà a ser setmanal, emetent-se cada dilluns al voltant de les 18:20 hores. Continguts principals de la secció L'espai mantindrà la seva essència combinant curiositats i actualitat científica: Tecnologia i Ciència: S'analitzaran els nous avenços, la investigació espacial i els descobriments científics més recents. Curiositats Tecnològiques: Els detalls més peculiars, com l'aniversari de les emoticones o anècdotes sobre astronautes. Actualitat Digital: Temes de servei públic com l'apagada analògica i el desplegament de la TDT (Televisió Digital Terrestre) a Europa. Secció especial: Viatge a Vinília Com a tancament de cada espai, se seguirà realitzant la mirada retrospectiva anomenada Viatge a Vinília. Aquest segment es caracteritza per: L'ús de vinils originals per punxar música dels anys 80 i 90. La recuperació de cançons retros catalanes i música futurista de l'època. Un homenatge a grups pioners de l'electrònica com Kraftwerk. "Encara que no sembli seriós el nom, parla de notícies tecnològiques, informàtiques i tot el que estigui relacionat amb les noves tecnologies."