Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2007

·160 episodis
RSS

episodis

97-108 de 160
  • 20'

    Eduard Canimes presenta el disc 'No hi ha crisi'

    Entrevista a Eduard Canimes: El circ musical de la ironia i la passió El cantautor gironí Eduard Canimes visita el programa per presentar el seu segon treball en solitari, titulat No hi ha crisi. Durant la conversa, l'artista desgrana el seu procés creatiu, les seves influències i la seva evolució des dels inicis amb la banda de rock Zitzania als anys 90. Els punts clau de l'àlbum El títol i la metàfora visual: El nom del disc és irònic i provocatiu. La tipografia de la portada té les lletres desplaçades com una metàfora visual de la gent que no té veu al món. L'estètica del circ: El disc està concebut com un itinerari circular: comença amb la "porta d'entrada al circ" i tanca amb una cançó de sortida. Aquest concepte reflecteix tant el seu món interior com la visió de la societat com un espectacle. Influències i col·laboracions: Canimes reconeix la influència de referents com Tom Waits i destaca la producció de Xevi Lloses, qui ha aportat un so més orgànic i experimental al projecte. Filosofia i reconeixements Encara que sovint se'l compara amb Adrià Puntí (amb qui va tocar als 15 anys), l'Eduard reivindica el seu propi segell. La seva música no busca ser mediàtica, sinó honesta amb el que sent. Aquest rigor artístic li ha valgut el Premi de la Crítica Enderrock 2006 al millor disc d'autor. "Jo reivindico la vida i la passió per viure... El disc és un camí del meu jo més íntim al meu jo més col·lectiu." Directe i sonoritat Els seus concerts es mouen entre el format intimista i l'energia elèctrica. Actualment es presenta amb una banda que inclou contrabaix (amb pedaleria de sons), bateria i guitarra elèctrica, buscant sempre la proximitat amb el públic en teatres i sales petites.

  • 16'

    Woody Allen i el Jazz al Festival de Dixieland

    El Jazz de Woody Allen inaugura el Festival de Dixieland L'entrevista a Òscar Font, director dels Fumanjú Jazz Servants, ens descobreix els detalls del concert inaugural de la 14a edició del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona. L'espectacle, titulat That Old Feeling, és un homenatge a la faceta jazzística del cineasta Woody Allen. Detalls del Projecte Musical Formació: L'orquestra està integrada per 12 músics de diversos àmbits (jazz modern i clàssic). Repertori: Han seleccionat entre 13 i 15 temes que apareixen a pel·lícules emblemàtiques com Radio Days, Alice o Sweet and Lowdown. Transcripció: S'ha fet una feina laboriosa dirigida per Ramon Quadrada, transcrivint i adaptant peces d'orquestres poc conegudes (com la de Guy Lombardo) dels anys 30 i 50. La Connexió Personal amb el Cineasta L'Òscar Font comparteix una relació personal amb Woody Allen basada en la seva afició mútua pels clarinets del sistema Albert (instruments del segle XIX). "Vam estar tocant junts a Nova York i hi ha tota una sèrie de punts que ens uneixen." Altres Projectes i Difusió Aprofitant l'avinentesa, es menciona la publicació de llibres sobre el geni de Manhattan: 1. Woody Allen i el Jazz: la passió del geni: Un llibre-CD publicat fa dos anys. 2. Nou llibre (properament): Centrat en el període de 25 anys que Allen va tocar al Michael's Pub de Nova York, ple d'anècdotes amb personatges com Groucho Marx. L'objectiu final és fer rotar aquest espectacle per diverses poblacions de Catalunya i Espanya, destacant la gran tasca de difusió del jazz que ha fet el director a través del cinema.

  • 24'

    La Fundació Enric d'Ozó i el suport a Costa de Marfil

    La Fundació Enric d'Ozó i el seu Compromís Social En aquesta entrevista es presenta la tasca de la Fundació Enric d'Ozó, una entitat amb una forta base pedagògica vinculada a la companyia Santa Teresa de Jesús. Tot i que la seva seu principal és a Pamplona, la delegació a Tarragona ha crescut recentment gràcies a la iniciativa de pares i mares del col·legi de les Teresianes. Projectes a Costa de Marfil El focus principal actualment és un projecte situat a Costa de Marfil, destinat a ajudar noies d'entre 12 i 22 anys en situació de vulnerabilitat. • Perfil de les beneficiàries: Noies que han patit maltractaments, violacions o embarassos no desitjats i que han estat rebutjades per les seves famílies. • Formació tècnica: S’ofereixen tallers de cuina, perruqueria i confecció per fomentar l'autonomia econòmica. • Suport integral: No només es cobreix l'educació, sinó també la nutrició i l'ajuda psicològica per superar els traumes bèl·lics. Col·laboració i Finançament La Fundació destaca l'acord amb la Fundació Caixa Tarragona, que destina la recaptació del seu cicle de tangos a aquesta causa. "Qualsevol tipus de col·laboració és benvinguda: d'experiència, d'idees o de temps." Existeixen diverses modalitats per ajudar: - Amics de la Fundació: Aportacions mínimes de 10 euros l'any. - Beques d'escolarització: 100 euros anuals. - Apadrinament: Un euro al dia (365 euros l'any) per cobrir totes les necessitats d'un infant. Transparència i Gestió Directa Un dels punts clau és la gestió directa dels fons. En ser una estructura sense intermediaris entre les delegacions i els projectes sobre el terreny, es garanteix que cada euro recollit arriba íntegrament a la seva destinació a la regió de Man.

  • 24'

    Aniversari del restaurant La NAP a Tarragona

    Celebració del primer aniversari de La NAP El restaurant La NAP, situat al cor del casc antic de Tarragona, celebra el seu primer any de vida. La seva propietària, la Virginia Morcillo, comparteix la seva trajectòria des del món de la informàtica a França fins a l'obertura d'aquest espai gastronòmic que combina història i modernitat. Un espai amb història L'establiment destaca pel seu valor patrimonial i el seu disseny únic: • Està ubicat en un edifici que forma part del Patrimoni de la Humanitat. • Conserva restes del fòrum romà i arcs medievals de gran bellesa. • El disseny interior, realitzat per Francis de Mantequilla Negra, utilitza el metacrilat i les transparències per ressaltar la pedra històrica. Proposta gastronòmica i especialitats La cuina està liderada pel jove xef Juan Diego Sánchez Luna, qui aposta per una cuina de mercat, senzilla però amb un toc de genialitat: • Plats estrella: L'amanida de sardina marinada, el milfulls d'espàrrecs amb foie i, especialment, el garrí confitat, que és el plat més demanat. • Vins de la terra: Selecció acurada de vins del Priorat i el Montsant, destacant els productes de cellers com Capçanes o Clos Galena. La festa d'aniversari Per celebrar l'èxit i el premi Gastronia rebut recentment, s'ha organitzat una gran festa temàtica: • Temàtica surrealista: Inspirada en l'univers de Salvador Dalí i Gala. • Activitats: Tapis vermell al carrer Comte, actuacions d'actors, una soprano i quadres vius. • Col·laboració local: Un esforç conjunt amb altres comerciants i artistes de la Part Alta com Pep Escoda o Xavi Carreras. "En un lloc d'història es pot fer una cosa molt moderna i al servei de tothom."

  • 19'

    Aljiba: Flamenc modern i el disc Los ojos del faro

    Entrevista amb Aljiba: L'evolució del flamenc modern En aquesta conversa, en Manuel i en Pedro, integrants del grup Aljiba, expliquen la seva visió artística i el procés de creació del seu segon treball discogràfic, Los ojos del faro. Tot i que es consideren "anti-etiquetes", defineixen el seu estil com a flamenquito modern o actual, fusionant les seves arrels andaluses amb tocs de rock i altres influències contemporànies. Conceptes clau i estil musical Estil obert: El grup destaca que no tenen una ment tancada respecte al flamenc tradicional; prefereixen "vestir" les cançons segons el que demani cada composició. Influències: Citen referents com Ketama, Alejandro Sanz, Antonio Orozco o el mestre Camarón. Origen del nom: El nom Aljiba és un acrònim inventat que uneix les arrels familiars dels components: La Algaida (Càdis) i Órgiva (Granada). Temàtiques i lletres Les seves lletres són una barreja de realitat social i reflexió personal, fugint de l'autobiografia directa: Crítica social: El tema Los ojos del faro tracta de forma subtil el drama de la immigració. L'ofici de compondre: A El señuelo, descriuen l'ansietat i la bogeria que comporta buscar la inspiració. Crítica a la premsa rosa: El seu senzill De contrabando parla sobre la traïció i la venda de la vida privada als mitjans. El procés de producció "Volem que quan vingui la inspiració, com a mínim ens trobi preparats per aprofitar-la." El grup remarca la gran diferència entre el seu primer i segon disc. Per a aquest últim, van realitzar una maqueta prèvia molt treballada a casa, el que els va permetre arribar a l'estudi amb el 70% dels arranjaments decidits. Actualment, el grup, d'origen català, se centra en la promoció per Andalusia i espera poder actuar aviat a Tarragona i la resta de Catalunya.

  • 5'

    La vetlla del Rei Carnestoltes al Teatre Metropol

    Vetlla i Comiat del Rei Carnestoltes El vestíbul del Teatre Metropol es converteix en el lloc de la vetlla del Feretra, el rei del Carnestoltes, en un ambient que barreja la tristesa fingida amb la disbauxa textual del Carnaval. Les planyineres i la viuda es mostren desolades, encara que la situació deriva ràpidament cap a l'humor i la sàtira. Els Protagonistes de la Vetlla El Rei Carnestoltes: Tot i estar al llit de mort, el personatge es mostra molt actiu i amenaçador, recordant que, encara que serà calcinat aquesta nit, ha deixat una "llavor" per tornar l'any vinent. Les Planyineres: Personatges que, entre plors i rialles, representen el dol oficial de la festivitat. El Porter: Un personatge que custodia l'entrada i insisteix en un enigma al voltant d'una poma que ningú sembla desxifrar. Detalls de la Celebració El Testament: Hi ha una certa confusió sobre el repartiment del testament de la concubina. Mentre alguns esperen còpies, altres suggereixen que tot està relacionat amb el misteri de la poma. L'últim desig: El mort confessa que les seves darreres hores de vida les dedicarà als plaers carnals, un pla que la viuda sembla acceptar amb resignació i "calor". "He fotut una semilla l'any vinent, tornarà." L'acte conclou amb la preparació per a la crema del personatge i el repartiment tradicional de pa i sucre.

  • 5'

    Entrevista a Rafael Amador del grup Pata Negra

    El retorn de Pata Negra al Carnaval de Tarragona Amb motiu de la seva propera actuació al Teatre Metropol de Tarragona per les festes de Carnaval 2007, Rafael Amador, fundador de l'emblemàtic grup Pata Negra, ofereix una visió íntima sobre la seva trajectòria i el seu estil musical únic. El músic destaca la seva preferència pel directe i presenta la formació actual de cinc membres que l'acompanya. Composició de la banda i connexió familiar L'actual formació de Pata Negra és un quintet format per: - Carlos Ortega a la percussió. - Luis Amador (fill d'en Rafael) a la bateria. - Emilio Fernández a la guitarra flamenca. - Pepe Pulido al baix. - Rafael Amador com a líder i veu. L'idioma de la música: Més enllà de les etiquetes Rafael Amador reflexiona sobre el concepte de fusión i la revolució que van suposar tant amb el grup Veneno com amb Pata Negra. Alguns punts clau de la seva filosofia són: - Rebuig a les etiquetes: Considera que catalogar la música és una cosa posterior, similar al que passa en el món del futbol. - El jazz i el flamenc: Defensen la combinatòria natural entre aquests gèneres ja que ambdós són músiques de rel amb temps i al·licients similars. - Influències: Esmenta referents com Charlie Parker i subratlla que el blues també està integrat en les seves arrels. El significat de la música Per a Rafael, la música no és només una professió, sinó una necessitat vital: "Perquè ens agrada. Perquè un està viu. Si no està amb això, no viu. La música és la nostra vida." Pel que fa al concert a Tarragona, el públic podrà gaudir d'una nit plena d'energia on es barrejaran temes nous amb els clàssics de sempre, destacant especialment cançons suggerides pel mateix artista com La muchachita.

  • 9'

    Crisi i futur dels concerts en viu a Tarragona

    Suspensió de la programació a la Sala Zero El president d'Animats Serveis Culturals, Nei Torrell, aclareix la situació actual de la Sala Zero a Tarragona. Tot i que el local es manté obert com a bar musical, s'ha vist obligat a suspendre tota la programació de música en viu a causa de la manca dels permisos administratius necessaris per a actuacions en directe. Les claus del conflicte administratiu Torrell destaca diversos punts crítics sobre la precarietat cultural a la ciutat: Situació d'irregularitat crònica: Moltes sales han operat durant anys sense la llicència específica de música en viu, una situació que l'Ajuntament coneixia i de la qual s'havia aprofitat per programar actes anteriorment. Obstacles urbanístics: La sala no pot tramitar els permisos adequats perquè li afecta un pla parcial que impedeix l'obtenció de la llicència necessària. Impacte en la programació: Diversos concerts ja han estat cancel·lats, incloent-hi els de Jambore, Gang i Edwin Moses. Crítica al model cultural institucional Segons el responsable d'Animats, el problema no és la manca d'interès del públic, sinó la manca d'infraestructures i suport institucional. Torrell afirma que: "El que ens està fallant en aquesta ciutat és que les institucions no estan generant els escenaris perquè la gent pugui desenvolupar-se." Defensa que la música en viu ha de florir en el seu marc natural (els bars) i que l'administració hauria de facilitar la iniciativa privada i la indústria cultural en lloc de voler ser el protagonista de la programació. Expansió cap a Reus: Una nota d'optimisme Malgrat els problemes a Tarragona, l'entitat anuncia que començarà a programar al març al Blanc Minibar de Reus, buscant nous formats i oportunitats en una ciutat on, segons Torrell, l'administració es mostra més favorable a aquestes obertures.

  • 16'

    Rue Miranda i Daniela Feixas estrenen 'Un lloc conegut'

    Teatre a la Sala Trono amb Rue Miranda Aquesta setmana, la programació de la Sala Trono a Tarragona destaca per la representació de l'obra 'Un lloc conegut', a càrrec de la companyia Rue Miranda. Mitjançant una entrevista amb Joan Negrier (programador) i Daniela Feixas (autora i actriu), es detallen els secrets d'aquest muntatge dirigit per la reconeguda Carme Portaceli. Una trama de suspens i emocions L'espectacle es defineix com una peça de drama i suspens que gira al voltant de tres personatges marcats per un accident casual. Els punts clau de l'argument inclouen: L'accident: Un fet fortuït que uneix les vides de dues dones que no tenien res en comú. La desestabilització: L'entrada d'un tercer personatge extern trenca l'estabilitat d'un matrimoni amb un estatus social consolidat. L'abisme personal: Una exploració sobre què passa quan perdem el nostre 'lloc conegut' (els nostres hàbits, seguretat i entorn). Ambigüitat moral: L'autora subratlla que no hi ha personatges bons o dolents, sinó motius i conflictes interns. El procés creatiu i la direcció Daniela Feixas explica que el text va sorgir d'una necessitat d'explicar històries. Malgrat ser l'autora, ha confiat plenament en la visió de Carme Portaceli: "Va ser molt interessant col·locar-se a l'altra banda i que algú altre t'expliqués la història, encara que l'haguessis escrit tu." Joan Negrier destaca que l'obra és un "bombonet" per a la sala, capaç de mantenir l'espectador en una tensió constant que es resol satisfactòriament al final de la funció. Informació pràctica Funcions: Divendres i dissabte a les 21:30h. Lloc: Sala Trono, Tarragona. Entrades: Disponibles per a les últimes sessions, amb alta demanda prevista pel cartell de la companyia.

  • 12'

    Dansa contemporània amb Cecilia Colacrai a la Sala Trono

    El repte del primer solo de Cecilia Colacrai L'entrevista se centra en la presentació de l'obra de la coreògrafa i intèrpret Cecilia Colacrai a la Sala Trono de Tarragona. L'artista explica que aquest projecte és el seu primer solo, un repte personal on s'exposa de manera individual després d'haver treballat sempre en col·lectius. Conceptes clau de l'obra Estil: Una barreja de dansa contemporània molt influenciada pel teatre-dansa. Fil argumental: L'obra narra la vida d'una dona atemporal que transita per diferents estats d'ànim, canvis d'humor i el descobriment de la societat actual. Procés creatiu: Cecilia combina la improvisació amb moments estructurats, utilitzant música de diversos compositors i una peça especial de Chabela Vargas. La visió de la programació En Joan Negrier, programador de la sala, destaca la voluntat d'obrir l'espai no només al teatre, sinó també a la dansa els dijous. Defineix la proposta de Colacrai com: "Una proposta íntima, poètica i senzilla... un bombonet de moviments lleugers." Informació pràctica L'espectacle té lloc els dijous a les 21:30h a la Sala Trono. Es recomana contactar directament amb la sala per a la reserva d'entrades a causa de l'alta afluència.

  • 6'

    Tarragona a FITUR: Estratègies i Alta Velocitat

    Presència de Tarragona a la Fira Internacional de Turisme L'equip de Tarragona Ràdio, amb Jordi Sorinyac i Joan Maria Bertran, s'ha desplaçat a Madrid per cobrir la prèvia i el desenvolupament de FITUR, una de les fires turístiques més rellevants del món. El certamen, que obre oficialment les seves portes dimecres per a professionals, compta amb una representació destacada de la ciutat. Doble representació de la ciutat Tarragona manté una presència estratègica en dos espais diferenciats: * Un estand propi de 40 metres quadrats gestionat pel Patronat Municipal de Turisme. * Dins del macroestand de Catalunya, on s'integra com un dels principals atractius de la Costa Daurada. Acords clau amb ADIF i Renfe Durant la fira, l'activitat institucional es concentrarà en millorar la connectivitat i la promoció de la ciutat: * Conveni amb ADIF: Es formalitzarà l'acord perquè el Patronat de Turisme mantingui un punt d'informació permanent a l'Estació del Camp de Tarragona. * Aliança amb Renfe: Es busca una promoció conjunta per potenciar que Tarragona sigui vista com la platja més propera a Madrid gràcies a l'alta velocitat. Calendari i logística "Això és a dimensions bíbliques... una ciutat dins d'una altra ciutat." La fira ocupa una superfície gegant de 180.000 metres quadrats. Les jornades de dimecres i dijous seran les més intenses a nivell institucional amb la visita d'autoritats de l'Ajuntament, la Diputació i el Consell Comarcal.

  • 20'

    Small River Dixi al cicle Dimarts Musicals de Tarragona

    Small River Dixi: Del Carrer al Teatre Metropol L'episodi presenta una entrevista amb Raül Cid, trombonista del grup tarragoní Small River Dixi, amb motiu del seu concert al Teatre Metropol dins el cicle Dimarts Musicals. Aquesta actuació representa un punt d'inflexió per al cicle, tradicionalment dedicat a la música clàssica, que s'obre ara a estils com el Dixieland. Evolució i Estil Musical El grup, nascut l'any 1998 arran de la influència del Festival de Dixieland de Tarragona, ha evolucionat més enllà del gènere tradicional: Formació: Està compost per vuit músics professionals que inclouen seccions de metall (trompeta, trombó, tuba, saxo), clarinet, banjo i una doble percussió. Diversitat estilística: Tot i que la seva base és el dixie, han incorporat estils com el funky, el llatí i la brass band (estil de banda de metall americana). El concert: Es divideix en dues parts: una de més tradicional (anys 20, ragtimes) i una segona més moderna amb temes de pel·lícules i tocs de funky. Projectes de Futur: El Primer Disc Raül Cid revela detalls sobre el seu proper treball discogràfic: Han enregistrat setze temes en una sessió intensiva per buscar la frescor de la música en directe. El disc inclourà principalment arranjaments propis i un tema original. La publicació està prevista per a d'aquí a dos o tres mesos, possiblement coincidint amb el proper Festival de Dixieland. "Gravar en directe fa que la música estigui més viva i sigui més espontània." La Realitat dels Músics de Metall L'entrevista també toca aspectes quotidians i logístics de la formació, com la dificultat d'estudiar instruments de gran sonoritat (tuba, trombó) en pisos particulars —usant armaris com a esmorteïdors— i la complexitat de coordinar les agendes de vuit persones per a assajos i gravacions.