Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2007 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2007

·160 episodis
RSS

episodis

85-96 de 160
  • 8'

    Rec la Nuit: El costat lúdic i experimental del Festival Rec

    Explorant el Rec la Nuit El Rec la Nuit es presenta com la vessant més festiva, propera i experimental del Festival Rec de Tarragona. Segons Blai Mesa, responsable de la secció, aquest espai neix amb l'objectiu de trencar la barrera entre el pati de butaques i la pantalla, oferint un punt de trobada on espectadors i creadors poden interactuar en un context distès. Els eixos principals de la proposta Espai de coworking i networking: Un lloc ideal per a la trobada entre professionals del sector on, sovint, es tanquen acords i negocis de manera informal. Suport als nous talents: Serveix d'aparador per a alumnes d'escoles com l'Escola d’Art i Disseny de la Diputació, l'IES Pere Martell i la URV, a més d'escoles convidades de Cuba i Malta. Experimentació artística: El focus central és el vídeo en temps real. Què és el Real Time? Aquest concepte, sovint confós amb el de videojockey (VJ), es diferencia per la seva aproximació més purament artística i performàtica que no pas de club nocturn: Es tracta d'edició de vídeo in situ i en directe. L'artista utilitza programari i taules d'edició per aplicar efectes i talls en sincronia amb la música. És una obra efímera i irreproducible; cada sessió és única segons el feedback del públic. "L'artista està present i operant... l'obra ja no té aquest sentit d'obra única i reproduïble pensada per ser contemplada en un museu." Informació pràctica L'esdeveniment se celebra al Camp de Mar (Tarragona) des d'avui fins dissabte, a partir de les 12 de la nit i fins a les 3 de la matinada.

  • 15'

    Javier Albarino i la Direcció d'Art al Festival REC

    El paper del Director d'Art en el cinema modern En el marc del Festival REC de Tarragona, s'ha realitzat una entrevista a Javier Albarino, reconegut professional del sector que va participar en el departament artístic d'obres com El Laberinto del Fauno. Albarino explica que la seva feina va molt més enllà de fer dibuixos: es tracta de crear tot l'entorn visual que l'espectador veu en pantalla. Funcions i responsabilitats clau Creació de l'entorn: El departament d'art s'encarrega de tot el que no són els actors ni la il·luminació, incloent-hi els sets de rodatge, el mobiliari (atrezzo) i les localitzacions. Narrativa visual: El disseny d'espais ajuda a transmetre emocions. Per exemple, l'ús de colors freds per a escenes dramàtiques o espais devastats per a seqüències violentes. Coordinació conceptual: El director d'art treballa estretament amb el director de la pel·lícula per materialitzar la seva visió personal, filtrant el guió i fent-lo realitat física. Reptes de la professió "Tot el que dissenyes conceptualment ha de poder ser construït i ha de ser possible segons el pressupost de la pel·lícula." Albarino destaca que, tot i que els efectes digitals permeten més llibertat creativa, el sentit comú i les limitacions econòmiques són els que defineixen el resultat final. També subratlla la dificultat de trobar una formació acadèmica específica, afirmant que la millor escola és l'experiència directa en el rodatge de curtmetratges. Una nova generació de cineastes L'entrevistat es mostra optimista respecte al futur del cinema estatal, mencionant un boom de nous directors amb visions innovadores que obren un ventall d'oportunitats per a la ciència-ficció i gèneres visuals complexos.

  • 24'

    Exploració Musical i Atmosfèrica en Format Podcast

    Introducció a l'Experiència Sonora Aquest episodi presenta una immersió profunda en paisatges sonors on la música actua com a fil conductor. L'estructura del podcast se centra en la transició entre estats d'ànim a través de l'ús de melodies i ritmes variats. Dinàmiques del Contingut • L'ús de la música com a eina narrativa per connectar diferents segments sense necessitat de diàleg constant. • La importància del silenci i les pauses per permetre a l'oient processar les sensacions transmeses. "La música és el llenguatge que no necessita traducció en aquest viatge auditiu." Estructura i Composició El podcast es divideix en diverses fases que alternen moments de gran energia rítmica amb espais de reflexió més pausats. S'analitza com la producció musical afecta l'atenció de l'interlocutor i l'oient. • Fase Inicial: Establiments dels temes rítmics principals. • Fase de Desenvolupament: Evolució cap a sonoritats més complexes i integrades. • Fase Final: Resolució sonora i tancament atmosfèric.

  • 18'

    I Have a Dream 2007: La festa dels estudiants d'enginyeria

    I Have a Dream 2007: Més que una festa universitària L'Helena Rius i la Laia Redondo, representants dels estudiants d'Enginyeria Química, presenten la setena edició de la I Have a Dream. Tot i que l'esdeveniment és conegut principalment per la seva gran festa final, aquest projecte és el resultat d'una planificació minuciosa que comença al setembre i que inclou una setmana (aquest any dues) plena d'activitats variades. Activitats destacades de la setmana L'edició d'enguany ha ampliat el seu ventall de propostes: Enginyeria Solidària: Un cicle de vuit conferències en col·laboració amb Enginyeria Sense Fronteres per conscienciar sobre el paper social de l'enginyer en països amb pocs recursos. Competicions esportives: Tornejos de futbol sala, bàsquet, voleibol i, fins i tot, futbolí i cartes al campus de Sescelades. Gastronomia popular: Botifarrades diàries obertes a tota la comunitat universitària i al públic general. Cultura: Exposicions de fotografia, fotomuntatges i videoprojeccions. La gran festa de divendres a la Laboral El tancament de la setmana tindrà lloc el divendres a partir de les 23:00h al recinte de la Laboral (Tarragona), amb una previsió de més de 3.500 persones. L'oferta musical es divideix en dues zones simultànies: Zona de Concerts: Actuacions de Pinball, Baetúria, Pepet i Marieta i el grup de versions Wild Toy. Zona DJ: Amb el cap de cartell Robert Lamart (resident de Florida 135), acompanyat de DJ Mimètic i DJ Magí Someone. "Hem tingut sort perquè membres de l'associació són músics i han aconseguit els seus contactes per portar caps de cartell potents." L'entrada té un preu popular de 5 euros i l'organització facilita un servei d'autobusos gratuïts cada 15-20 minuts des de la Plaça Imperial Tàrraco (Tarragona) i cada hora des de la Plaça de les Oques (Reus) per garantir una mobilitat segura.

  • 31'

    Teatre de Guerrilla presenta 'La República de Guerrilla'

    Entrevista als Teatres de Guerrilla El programa rep als membres de la companyia Teatre de Guerrilla (Carles Xuriguera, Rafael Feixedes i Quim Masferrer) per parlar del seu nou llibre, La República de Guerrilla. L'obra, escrita per l'autora madrilenya Gemma Almagro, ofereix una visió externa i novel·lada sobre el funcionament intern i la filosofia de la companyia. L'origen del llibre i la República • El projecte neix de la curiositat de Gemma Almagro, qui va començar a documentar la vida de la companyia a Arbúcies des d'una perspectiva externa i femenina. • La República de Guerrilla no és només un local d'assaig de 500 metres quadrats, sinó una declaració d'independència cultural i política davant la insatisfacció amb l'estat actual de Catalunya i Espanya. "Vam crear el nostre propi estat perquè els nostres polítics no s'acaben de posar les piles en matèria cultural." Una visió externa i personal • Tot i que la companyia sempre ha evitat fer llibres de recopilació d'esquetxos, els va atraure la idea d'una novel·la basada en fets reals escrita en castellà per algú que no els coneixia prèviament. • El llibre explora les vísceres i l'estat mental de la companyia, mostrant facetes personals que no apareixen als seus espectacles habituals. Trajectòria i futur de la companyia • Coincidint amb el desè aniversari de la formació, el llibre podria marcar el final d'una etapa creativa, tot i que els membres mantenen la seva capacitat de reinvenció. • Han començat a exportar el seu humor "rural" i característic a la resta de l'Estat Espanyol amb l'obra Somos lo que somos, amb una bona recepció per part del públic que els descobreix de nou. La filosofia del pallasso i la política • Defensen l'humor com a mitjà (i no com a fi) per transmetre missatges crítics i posicionaments polítics, com la seva oposició a l'Estatut o la reivindicació de l'Europa de les persones. • El llibre inclou anècdotes curioses, com la de Carles Xuriguera cavant la seva pròpia tomba al local d'assaig durant una reunió.

  • 5'

    Exposició de la Col·lecció Jean Planque a Tarragona

    L'arribada d'una col·lecció mítica a la Fundació La Caixa S'ha inaugurat a Tarragona una mostra excepcional que aplega 150 obres de 50 artistes fonamentals per entendre l'art del segle XIX i XX. Aquesta exposició prové de la col·lecció privada de Jean Planque, col·leccionista i assessor que va treballar estretament amb la Galeria Beyeler i amb el mateix Picasso. L'estratègia i l'ull de Jean Planque Joan Cejudo, director de l'àrea cultural de la Fundació La Caixa, destaca que Planque no només era un col·leccionista, sinó un visionari amb un gran instint artístic: Comprava directament als pintors o galeries de confiança per obtenir preus equilibrats. Adquiria obres d'artistes emergents abans que el mercat en fixés preus elevats. Mantenia un lligam personal i professional amb figures com Picasso, assessorant-los vitalment. Estructura de l'exposició: Un viatge per set àmbits La mostra es divideix en sales temàtiques que permeten recórrer l'evolució de l'art modern: Introducció i amics: Dedicada a la figura de Planque i a artistes decisius però menys coneguts com Walter Schüfer. Mestres de les avantguardes: Inclou grans noms com Van Gogh, Monet, Degas i Cézanne (el principal referent de Planque). Abstracció i art informal: Amb especial protagonisme per Paul Klee i el seu ús experimental del color. La matèria i els artistes espanyols: Obres de Tàpies, Clavé o Cuixart, centrades en l'ús de pigments naturals i textures. Dubuffet i l'Art Brut: Exploració de materials inèdits i fantasies mentals fora dels cànons convencionals. El cubisme de Picasso: La sala més esperada, centrada en la geometria, el collage i els tons grisos. "Potser la col·lecció no té obres mestres de primer nivell reconegudes per tothom, però la seva coherència i el lligam entre elles li donen un sentit nou i envejable." Activitats complementàries L'exposició s'acompanya d'una programació cultural diversa: Cursos d'art i visites comentades. Cafès tertúlia i tallers itinerants. Un concert del Trio Kandinsky el 13 de maig, que explorarà la relació entre la música de Schoenberg i la pintura dels segles XIX i XX.

  • 21'

    El retorn musical de Mari Dols: El so del temps

    L'entrevista se centra en el retorn de la cantant tarragonina Mari Dols al panorama musical després d'una pausa de 30 anys. L'artista presenta el seu nou treball discogràfic titulat El so del temps, que es va estrenar recentment amb un èxit rotund al Teatre Metropol de Tarragona. Trajectòria i pausa creativa Inicis als anys 70: Mari Dols va començar la seva carrera professional musicant poemes i actuant en escenaris d'arreu de Catalunya, França i Madrid. Compartint escenari: Va col·laborar amb figures emblemàtiques de la música catalana com Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra i Ovidi Montlló. Prioritat familiar: Va decidir abandonar l'activitat artística professional per dedicar-se a la criança del seu fill i a la seva família, una decisió de la qual afirma no penedir-se. El nou disc i el concert de retorn El so del temps: El nou CD inclou dotze cançons, barrejant temes propis com "Bona nit" amb versions de clàssics de Frank Sinatra o els Beatles. Concert al Metropol: La presentació va ser un èxit de públic on es va retrobar amb seguidors veterans i públic jove. Destaca la col·laboració especial del seu fill a l'escenari. Evolució tècnica: L'artista remarca el contrast entre les gravacions rudimentàries dels anys 70 i la perfecció tecnològica dels estudis actuals. Plans de futur "La música és infinita i no pots quedar enquilosada... intentaré portar els concerts a diferents llocs de Catalunya." Mari Dols té la intenció de continuar composant i estudiant, amb l'objectiu de fer arribar la seva música més enllà de Tarragona d'una manera prudent però constant.

  • 25'

    El futur del Teatre Magatzem: Creació, Formació i Crisis

    Nova Etapa del Teatre Magatzem: De l'Exhibició a la Creació El Teatre Magatzem de Tarragona es troba en un procés de transformació profunda. Després d'haver de suspendre la programació habitual per motius econòmics, Sergi Xirinax explica que aquesta "crisi" ha servit com a detonant per reflexionar i reorientar el projecte cap a la creació pròpia i la producció. Projectes i Produccions Imminents L'activitat dins les sales no s'ha aturat i es preparen diverses obres per als mesos vinents: • Tinglado Nou (Poètica de l'esquarterament): Una obra d'art dramatitzat amb un estil gore i irònic que s'estrena el 14 d'abril. Està escrita pel mateix Xirinax i dirigida per Mennot Tàpies. • Cicle Literatura a Escena: Col·laboració amb la biblioteca que inclou muntatges com Res no és mesquí (basat en Salvat-Papasseit) i Insolències (sobre aforismes de Joan Fuster). • Experiments i Performances: Es destaca una producció onírica sobre la reina Isabel la Catòlica basada en textos d'època i gestes castellanes. L'Aposta per la Formació: Tallers i Convenis Un dels pilars de la nova visió és l'activitat docent, amb l'objectiu de convertir el teatre en una escola popular: • Taller d'Escriptura Teatral: Patrocinat per l'SGAE, aquest taller no és d'iniciació, sinó per a persones amb experiència prèvia. Inclou la lectura dramatitzada dels textos resultants dirigida per tarragonins il·lustres com Magda Puyo i Ramon Simó. • Taller de Poesia: Impartit per l'actor Lluís Soler, enfocat a l'art de recitar. "La inversió d'idees i de produccions, treballar més, és la nostra resposta a la crisi." El Repte del Finançament i la Gestió Xirinax posa de manifest la dificultat de mantenir una sala d'exhibició professional amb una gestió estrictament privada. Reivindica la necessitat de convenis estables amb l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya per garantir la viabilitat a llarg termini, més enllà de les subvencions puntuals que resulten insuficients per cobrir les despeses d'un equipament d'aquestes característiques.

  • 4'

    Exposició i Concurs de Pintura sobre la Torre Forta

    Inauguració de l'Exposició i el Projecte d'Adopció El passat 29 de març es va inaugurar l'exposició del concurs de pintura "La Torre Forta, vista per l'autor", emmarcat dins de la iniciativa L'Escola adopta un monument. Aquest projecte és una col·laboració entre l'Ajuntament de Tarragona i el Departament d'Educació de la Generalitat. Objectius i Patrimoni Històric L'escola de La Salle ha triat la Torre Forta amb una finalitat clara: donar a conèixer aquest monument a la ciutadania, ja que és un gran desconegut malgrat la seva importància històrica. Origen: Originalment era una fortificació defensiva. Ús actual: Edifici d'oficines de treball social. Rellevància: L'edifici dona nom al barri i és un eix clau de la memòria històrica local. Activitats del Centre Al llarg del curs s'han realitzat nombroses activitats per posar en valor el monument: Celebració de la Jornada de la Pau. La marxa solidària de l'ONG Proide. Instal·lació d'un pessebre creat per l'alumnat de cicle superior. Lectura d'un manifest per demanar millores en l'entorn de la torre. Setmana Cultural: Prevista del 23 al 27 d'abril com a culminació del projecte. El Concurs de Pintura L'acte central va incloure el lliurament de premis del concurs, on van destacar: Participació: Una seixantena d'obres de categories júnior i sènior. Premis: Dotacions econòmiques, material artístic i trofeus amb la figura de la Minerva. Qualitat: El jurat, amb la presència del pintor expert i autoritats com Alejandro Fernández, va destacar l'alt nivell artístic. "Vam escollir la Torre Forta per així poder-la donar a conèixer a la gent, perquè pocs eren els que coneixien la seva existència." L'acte va finalitzar amb la interpretació del nou himne de la Torre Forta a càrrec de la coral de l'escola, acompanyat d'una coreografia sobre la història de pirates associada al monument.

  • 21'

    Gossos presenta Oxigen: evolució i noves sonoritats

    Els membres de la banda Gossos, en Nacho i en Juanjo, presenten el seu nou treball discogràfic titulat Oxigen. Amb 14 anys de trajectòria, el grup manresà explica la seva constant necessitat de no repetir-se i d’explorar nous terrenys musicals. Característiques del nou disc i evolució Estil eclèctic: El disc combina l'essència pop amb un esperit rock, incorporant elements de reggae, electrònica i fins i tot hip-hop. Nova etapa elèctrica: Es consolida la segona etapa del grup com a quintet, amb la bateria d'en Santi Serratosa com a motor de noves sonoritats. Influències variades: Des de Coldplay i Snow Patrol fins a Metallica o Vivaldi. Col·laboracions destacades El grup comenta les sinergies creades en aquest projecte i en l'anterior: 1. Dani Macaco: Col·labora en un tema on canta per primera vegada en català, aportant una visió internacional. 2. Bet: Repassen l'èxit de la nova versió de "No és nou", que va ser un hit a les ràdios catalanes. 3. Cris Juanico: Participació en el bonus track i en la banda sonora de la pel·lícula Rock&Cat. Contingut i compromís social Les lletres d'aquest àlbum mantenen una mirada propera i quotidiana, però reflecteixen les dificultats de la seva generació (la precarietat laboral, l'accés a l'habitatge i la situació política). "Som la primera generació que no superarem el nivell de qualitat de vida que tenien els nostres pares." Destaca la cançó "En un instant", dedicada al jove mort a la Patum de Berga fa dos anys, utilitzant un registre proper al rap per transmetre la ràbia i frustració del moment.

  • 22'

    Entrevista a Roger Lewis de la Dirty Dozen Brass Band

    La Dirty Dozen Brass Band al Festival de Dixieland de Tarragona En aquesta entrevista, es presenta el gran concert de la Dirty Dozen Brass Band al Teatre Metropol de Tarragona, un dels moments més esperats del Festival Internacional de Dixieland. Roger Lewis, membre fundador, explica la trajectòria d'aquest grup llegendari originari de Nova Orleans. Història i Evolució de la Banda Orígens: Fundada entre el 1976 i el 1977, la banda va començar tocant en funerals, celebracions i partits de bèisbol. Estil distintiu: Es diferencien de les formacions tradicionals pel seu ús del saxo baríton en lloc del clarinet, donant-los un so únic. Transformació musical: Amb els anys, han evolucionat d'un so acústic a un de més complex, incorporant guitarres i teclats. El grup es defineix per la seva obertura a noves idees: "No tanquem la porta als nous membres si tenen música original que volen tocar o idees sobre com ha de sonar la música." Més enllà del Dixieland: El Swing de Nova Orleans Roger Lewis aclareix una distinció terminològica important: mentre que a Europa es coneix com Dixieland, els músics de Nova Orleans prefereixen termes com New Orleans Swing. El seu repertori és una barreja eclèctica que inclou: Bebop i Avant-garde. Rhythm and blues i Gospel. Rock and roll i Blues. Compromís Social i l'Impacte del Katrina La banda manté un fort compromís amb la seva ciutat natal després de l'huracà Katrina. El seu àlbum What's Going On, basat en l'obra de Marvin Gaye, serveix per recaptar fons per a la reconstrucció i per denunciar la manca de resposta política davant de desastres socials i naturals que es repeteixen 30 anys després de les lletres originals de Gaye. La paradoxa del nom Com a curiositat final, Lewis explica que, malgrat el seu nom (Dozen significa dotzena), mai han tingut 12 membres. El nom prové d'un club social de Nova Orleans on tocaven al principi i l'audiència el va adoptar com a propi.

  • 6'

    El retorn als escenaris de Mari Dols al Teatre Metropol

    El retorn de Mari Dols: Un retrobament musical a Tarragona L'espai Públics entrevista la cantant tarragonina Mari Dols, qui protagonitzarà un concert especial aquest diumenge al Teatre Metropol. Després d'un parèntesi de gairebé 30 anys apartada de l'esfera pública per motius familiars, l'artista torna amb una proposta que barreja la nostàlgia amb la modernitat. Un repertori personal i actualitzat El concert s'ha plantejat com una recopilació de la seva trajectòria, però amb una mirada fresca: Recuperació de clàssics: Dols interpretarà cançons dels seus antics discs (LP), com la coneguda Potser de mà. Versions i poemes: El repertori inclou adaptacions personals de temes internacionals com My Loving i la musicalització de poemes, destacant el cèlebre Dóna'm la mà de Salvat-Papasseit. Arranjaments moderns: Tot i que les peces tenen història, han estat actualitzades per oferir un so contemporani que pugui connectar amb totes les generacions. Posada en escena i acompanyament Mari Dols no estarà sola en aquest retorn; comptarà amb el suport d'una banda de sis músics, entre els quals destaquen Walter Navareda, Pablo Swetsman i Artur Nadal, responsables dels nous arranjaments. "Tinc una verdadera serenitat i confiança; la il·lusió que tinc prevaleix davant dels nervis." Convocatòria i futur L'artista expressa el seu desig de retrobar-se amb el públic que la va seguir en el passat i atraure nous oients. Aquesta breu intervenció és el preludi d'una entrevista més profunda que tindrà lloc la setmana vinent per repassar tota la seva carrera.