Arxiu Sonor 2007 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2007

·160 episodis

RSS

episodis

121-132 de 160

8 de març del 2007
15'
La fauna invertebrada del Delta de l'Ebre
En aquesta entrevista amb el biòleg Pere Luque, del Museu del Montsià, s'explora la riquesa i la importància vital dels invertebrats en l'ecosistema del Delta de l'Ebre, sovint eclipsats per la popularitat de les aus. La importància del nombre i la diversitat Malgrat que la imatge típica del Delta són els ocells, els invertebrats constitueixen la part més numerosa de la fauna en termes d'espècies i individus. Segons Luque: Només el grup dels escarabats conté més espècies que tots els mamífers i ocells del món junts. El Delta és un punt estratègic per a les migracions d'insectes, especialment de les papallones (unes 10 de les 14 espècies locals són migradores) i les libèl·lules. Existeixen espècies endèmiques úniques al món que només es troben al Delta, com una petita planària (cuc pla) i un cargol d'un mil·límetre. Equilibri de l'ecosistema i amenaces Els invertebrats són la base de la cadena alimentària. Sense els petits crustacis i insectes aquàtics, els peixos com l'orada o el llobarro no podrien sobreviure en les seves etapes inicials. "Si realment féssim malbé els ecosistemes i desapareguessin aquests animals que passen tan desapercebuts, ho notaríem ràpidament perquè els altres animals també desapareixerien." Respecte a les amenaces, el biòleg destaca la fragilitat del Delta davant el canvi climàtic i la pujada del nivell del mar, ja que gran part del territori es troba a una alçada mínima o per sota del nivell marí. Divulgació i visites El Museu del Montsià realitza tasques de recerca i divulgació, incloent-hi tallers didàctics per a escolars on s'aprèn que la conservació del Delta ha de ser integral. Per als visitants, es recomana la primavera o el mes de setembre com les millors èpoques per observar aquesta fauna minúscula però essencial.
8 de març del 2007
16'
Educació ambiental al Museu del Port de Tarragona
Resum de l'activitat per la Setmana de la Ciència L'entrevista a Anna Catà, codirectora d'Aúriga Serveis Culturals, presenta un nou maletí didàctic dissenyat per al Museu del Port de Tarragona. Aquesta eina té com a objectiu conscienciar els més joves sobre l'impacte de l'activitat humana en l'ecosistema marí, especialment en el context del canvi global. Els quatre àmbits de treball L'activitat s'estructura en quatre dinàmiques lúdiques o "racons" on els alumnes aprenen conceptes complexos de forma visual: Deixalles marines: Mitjançant un joc similar al "Qui és qui?", s'identifiquen els culpables (objectes com ampolles de plàstic o llaunes) dels delictes ecològics al mar. Canvi climàtic: S'utilitza un experiment amb un llum i una campana de vidre per simular l'efecte hivernacle i observar l'augment de temperatura. Eutrofització: Un joc de rol on els nens representen humans, fitoplàncton i peixos per entendre com l'excés de nutrients i la falta d'oxigen destrueixen la vida marina. Sobrepesca i cadenes tròfiques: Una simulació de com desapareixen les espècies davant la pesca excessiva o catàstrofes com les marees negres. Metodologia i futur del projecte L'enfocament no busca criminalitzar els hàbits, sinó fomentar un consum responsable i la reflexió sobre les accions quotidianes: "No es tracta de criminalitzar, sinó de ser-ne conscients i fer reflexionar que les nostres accions quotidianes influencien el mar." Públic objectiu: Grups escolars de cicle superior de primària i primer cicle d'ESO (9-13 anys). Disponibilitat: Un cop finalitzada la Setmana de la Ciència, el material estarà disponible en préstec gratuït per a les escoles de la zona.
8 de març del 2007
25'
El paper clau del consignatari de vaixells al Port de Tarragona
La figura del consignatari i la seva evolució En aquesta sessió, s'aprofundeix en la tasca del consignatari de vaixells, una figura jurídica que actua com a intermediària essencial en l'àmbit marítim. Tot i que la seva regulació formal va començar amb el Codi de Comerç i ha evolucionat fins a la llei actual, la seva existència professional es remunta a més d'un segle. Funcions principals i tasques administratives El consignatari actua com el gestor i representant de l'armador al port. Les seves responsabilitats inclouen: • La sol·licitud d'autoritzacions a l'Autoritat Portuària i Capitania Marítima. • La coordinació amb Sanitat Exterior, Duna i la Policia per al despatx del vaixell. • La gestió de les necessitats de la tripulació, com ara l'assistència mèdica si un tripulant malalt ha de ser traslladat a l'hospital. • El control de l'estiva i desestiva de la càrrega, servint de vincle amb les empreses estibadores. L'ecosistema portuari de Tarragona Actualment, el Port de Tarragona compta amb 27 empreses consignatàries que gestionen entre 2.500 i 3.000 vaixells anualment. S'han definit clarament tres figures que antigament es confonien: Consignatari: Representant del vaixell i l'armador. Empresa Estibadora: Responsable de la càrrega i descàrrega física de la mercaderia. Transitari: Considerat l'"arquitecte del transport", encarregat de la logística i distribució de la mercaderia. "El consignatari s'ha convertit en el gestor de totes les qüestions administratives i operatives; és el vincle necessari perquè un vaixell no hagi de demorar la seva sortida per tràmits burocràtics." Reptes i futur de la professió L'episodi destaca la importància de l'Associació Provincial de Consignataris de Tarragona, fundada el 1914, sent una de les més antigues de l'Estat. De cara al futur, els reptes se centren en: • La digitalització i simplificació de la paperassa mitjançant sistemes informàtics. • La professionalització reglada, ja que actualment no existeixen estudis de grau específics, basant-se l'ofici en l'experiència pràctica i coneixements d'administració marítima. • El manteniment d'una relació excel·lent amb els estaments oficials per garantir la fluïdesa del trànsit marítim.
8 de març del 2007
20'
Nova temporada i novetats del Museu del Port de Tarragona
Introducció a la Tercera Temporada El programa Ja Tardes reprèn la seva secció dedicada a la mar, comptant novament amb la col·laboració de la Mercè Toldrà, directora del Museu del Port de Tarragona. En aquesta edició es repassen les fites de l'estiu i els projectes de futur de l'entitat. Noves Incorporacions i Patrimoni El museu ha ampliat el seu fons amb elements significatius de la història local: L'ofici de boter: S'han incorporat les eines del mestre boter Joan Ibáñez. L'objectiu és recrear un taller històric dins el museu per preservar la memòria d'aquest ofici tan vinculat a l'exportació de vi i aiguardents pel port. Èxit de visitants: Malgrat les obres passades al Moll de Costa, el museu ha registrat una gran afluència, superant els 14.000 visitants a finals de setembre. Oferta Educativa i Dinamització El museu manté una agenda plena amb escoles i activitats per a totes les edats: Tallers escolars: Des d'activitats per a infants fins a l'ESO, destacant el taller al Far de la Banya, on els alumnes aprenen l'ofici de torrer i conceptes d'òptica i meteorologia. Pirates i llegendes: Activitats lúdiques per conèixer la vida a bord al segle XVIII i la història de la Mediterrània medieval. Cicles de cinema: Tot i un breu parèntesi, el museu aposta pel cinema amb temàtica marítima com a reclam per a nous públics. Presentació de l'Audiovisual del Port Una de les grans novetats és la inauguració d'un audiovisual interactiu el proper 27 d'octubre: "La gent podia conèixer la història, però el present del port no el podia conèixer. Ara podran conèixer què es mou dins el port: vehicles, petroquímica o oci." Aquest nou recurs substitueix l'antiga fotografia fixa de 8 metres per una imatge dinàmica en quatre idiomes que mostra l'evolució real dels molls i les mercaderies actuals. Projectes Futurs: Setmana de la Ciència De cara al novembre, el museu participarà en la Setmana de la Ciència amb el projecte Mare Nostrum, centrat en el canvi climàtic. Es tractarà d'una maleta didàctica que les escoles podran sol·licitar per treballar a les seves pròpies instal·lacions.
8 de març del 2007
24'
L'Arxiu del Port de Tarragona: Història i Patrimoni
Introducció a l'Arxiu del Port de Tarragona L'Arxiu del Port de Tarragona és una institució fonamental per a la preservació de la memòria marítima i administrativa de la ciutat. Situat en un edifici emblemàtic del 1920 a la plaça dels Carros, va obrir oficialment les seves portes al públic l'any 1990. Funcions i Gestió del Fons L'arxiu no només custodia documents, sinó que també realitza una important tasca de difusió cultural. La seva activitat es divideix en: • Arxiu Històric: Amb documentació que es remunta al segle XVIII. • Arxiu Administratiu: Gestió de la documentació contemporània de l'Autoritat Portuària. • Servei de Publicacions: Difusió de recerques i premis d'investigació. Riquesa Documental i Històrica L'arxiu conserva fons de diverses èpoques, destacant la Junta Protectora de les Obres del Port (1790-1836) i la posterior Junta d'Obres del Port. "Tenim documentació des de finals del segle XVIII, que és quan es comencen les obres del port modern." Tipologies de documents conservats • Registres econòmics: Entrades i sortides de vaixells i pagament d'arbitris. • Plànols i projectes d'obres: Evolució de les infraestructures portuàries. • Fons fotogràfic: Més de 8.000 imatges digitalitzades de la zona portuària i la part baixa de Tarragona. • Curiositats: Documents com la sopa matutina, que detalla l'alimentació dels presidiaris que treballaven al port. Accés i Cooperació Internacional L'arxiu és de lliure accés per a la documentació històrica, mentre que l'administrativa està subjecta a la normativa vigent. A més, Tarragona va ser pionera en la creació del primer arxiu portuari de l'Estat, liderant actualment una xarxa d'arxius portuaris per compartir experiències i tècniques de conservació.
8 de març del 2007
13'
Nous usos per al patrimoni marítim i industrial
Preservació i Rehabilitació del Patrimoni Portuari L'entrevista amb Sílvia Alemany, directora del Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, se centra en la importància de donar una segona vida als edificis industrials i marítims, especialment els anomenats tinglados (magatzems portuaris). La Jornada sobre el Patrimoni Industrial L'excusa de la conversa és una jornada tècnica dedicada a analitzar els nous usos del patrimoni, destacant: - La participació de l'arquitecte Francesc Bacardit, conegut per les seves rehabilitacions a Terrassa (com el mNACTEC). - L'estudi de Rosa Molló sobre el potencial del Tinglado del Port de Sant Feliu. - L'objectiu de conscienciar les administracions abans de plantejar l'enderroc d'aquestes estructures històriques. Exemples de Reutilització Es posen sobre la taula diversos models d'èxit on antigues naus han estat transformades per a finalitats culturals, lúdiques o administratives: - Tarragona: Els tinglados del moll, especialment el número 3, que acull el Museu del Port i va rebre el Premi Bonaplata. - Barcelona: El Palau del Mar, que combina el Museu d'Història de Catalunya amb oficines i restauració. - Palamós: El Museu de la Pesca. - Londres: El barri portuari (Docklands), on l'empremta històrica conviu amb nous usos residencials i comercials. El Museu de Sant Feliu de Guíxols Sílvia Alemany també detalla l'oferta actual del seu museu: "El valor de la caseta de salvament de nàufrags és la seva unicitat: conservem el conjunt sencer de finals del segle XIX, amb l'edifici i l'embarcació original." Seu del Monestir: Explica l'evolució del territori des del preromànic fins al barroc. Salvament de Nàufrags: Una secció a peu de mar amb una embarcació de rescat d'estil anglès única en el seu gènere. Projectes de futur: Connectar les torres de defensa del monestir i convertir el magatzem del port en un museu sobre la història del ferrocarril i el tràfec marítim del suro.
8 de març del 2007
13'
Recuperació del patrimoni marítim i el món associatiu
La conservació de la memòria marinera a Barcelona Roger Marcet, director del Museu Marítim de Barcelona, exposa la situació actual de la recuperació del patrimoni flotant i la importància de les associacions en la conservació d'embarcacions tradicionals. Conceptes clau del patrimoni marítim Embarcacions antigues: Es consideren aquelles de construcció tradicional (principalment fusta) i que utilitzen la vela com a mitjà de propulsió principal. Patrimoni flotant: Vaixells històrics que es mantenen en condicions de navegació i no només com a peces de museu estàtiques. Patrimoni immaterial: El component més urgent de recuperar, que inclou els costums, les tècniques dels mestres d'aixa i les tradicions orals dels pescadors. La situació del sector L'entrevistat destaca que a Catalunya el món associatiu marítim és relativament jove (uns 15 anys) i compta amb unes 17 associacions, una xifra molt inferior a la de regions com Galícia (amb prop de 40) o França, on la cultura atlàntica té un arrelament molt més profund. "Som una cultura que hem viscut gràcies al mar, però li donem molt l'esquena." Activitats destacades al Moll de la Fusta Aquest cap de setmana es realitzen activitats per apropar aquest món a la ciutadania: 1. Jornades de debat: Reflexió sobre les patologies i solucions del món associatiu. 2. Trofeu Museu Marítim: Una regata de vaixells d'època i vela llatina. 3. Parada Naval: Una exhibició diumenge al matí on les embarcacions navegaran per l'interior del port per permetre'n la visibilitat des de terra. 4. Exposició: Una carpa de 600 m² amb la presència de museus i entitats de la Catalunya Nord, Mallorca i Galícia.
8 de març del 2007
15'
Presentació de Salou Mar: La fira especialitzada en el mar
La Fira Salou Mar: Propostes i Objectius En aquesta edició de la fira Salou Mar, s'ofereix un espai de trobada tant per a professionals del sector com per al públic general interessat en la nàutica i la vida marina. Segons Meritxell Elías, tècnica de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Salou, el certamen té com a objectiu principal explotar la identitat marinera del municipi i oferir una alternativa a les fires multisectorials convencionals. Tipologia de productes i participants La fira compta amb una gran diversitat d'expositors, entre els quals destaquen: - Empreses nàutiques amb l'exposició d'embarcacions i serveis de lloguer. - Productes de complements nàutics i assegurances especialitzades. - Associacions de pesca tradicional i esportiva de la zona. - Entitats com el Club Nàutic de Salou, l'Estació Nàutica i el Port de Tarragona. Novetats i activitats destacades Aquesta quarta edició presenta propostes innovadores per atraure visitants: - Mercat d'artesans mariners: Onze parades amb bijuteria de nàcar, quadres marins, llibres i vaixells de vidre. - Gastronomia: Taller d'arròs caldós i degustacions diàries de productes com la tonyina, el salmó i el calamar. - Activitats culturals: Cantada d'havaneres amb rom cremat, narració de contes de mar per als més petits i sortides gratuïtes en vaixell. "No és només una fira, no són només els estands i prou, sinó un munt d'activitats complementàries per estar vivint el mar aquests dies a Salou." Un futur vinculat a la gastronomia Des de l'àrea de Promoció Econòmica es valora positivament el creixement dels esports nàutics i l'interès per la cuina marinera. De cara al futur, s'està gestant un nou projecte de fira especialitzada en gastronomia per seguir potenciant el reclam turístic i local de Salou.
8 de març del 2007
23'
L'arròs i l'Ebre: Història, Tradició i Festes
La Història del Cultiu de l'Arròs al Delta L'episodi explora l'evolució del cultiu de l'arròs a les Terres de l'Ebre, des de les primeres proves dels monjos de Benifassà al segle XVII fins a la consolidació definitiva al segle XIX. La Carme Queral, conservadora del Museu del Montsià, detalla com aquesta planta d'origen àrab va transformar l'economia i el paisatge del Delta. Tècniques Tradicionals vs. Modernes Es discuteixen les diferents etapes del cicle de l'arròs i com han canviat les metodologies: • L'etapa de la sembra a voleu (1861-1880): Inicialment es tirava la llavor a l'aire, però la proliferació de males herbes va reduir dràsticament la producció. • La tècnica de la plantada: A partir de finals del XIX, es va començar a utilitzar un planter controlat per trasplantar posteriorment les mates als camps definitius, un procés que requeria una gran quantitat de mà d'obra de colles de valencians i aragonesos. • Mecanització actual: Avui dia el procés està totalment tecnificat, utilitzant làser per anivellar les finques i herbicides selectius per controlar la vegetació salvatge. Infraestructures i Salut Pública Un punt clau de la xerrada és la commemoració dels 150 anys del Canal de la Dreta de l'Ebre. Aquestes infraestructures, originalment pensades per a la navegació, van acabar sent vitals per al regadiu. També es recorda la lluita contra el paludisme, una malaltia que durant dècades es va atribuir erròniament a la planta de l'arròs en lloc del mosquit que criava a les aigües estancades. El Llegat del Vapor Anita El podcast comença rescatant la història del Vapor Anita, l'últim gran vaixell de vapor que va navegar pel riu i que es va enfonsar l'any 1937 durant la Guerra Civil. Actualment, continua sepultat sota el llim del riu, sent un símbol de la comunicació fluvial d'altres temps. "L'arròs és una planta que, a diferència de l'horta, necessita tenir tot el seu cicle inundat dins l'aigua." Calendari de Festes Tradicionals Es convida als oients a les recreacions històriques que es fan al Delta: • Festes de la Plantada: A partir de l'1 de juny. • Festes de la Birba: Al juliol (arrencar males herbes). • Festes del Sègere: Al setembre (recollida de l'arròs).
8 de març del 2007
18'
El passat tropical d'Alcover: fòssils del Triàsic
Descobriment d'un mar tropical a les muntanyes de Prades L'entrevista amb Ester Magriñà, directora del Museu d'Alcover, revela un passat fascinant de la zona: fa uns 240 milions d'anys, l'actual regió d'Alcover era un mar tropical de poca profunditat, similar als esculls de corals del Pacífic. Aquesta realitat ha sortit a la llum gràcies a la troballa de fòssils excepcionals durant l'explotació de les pedreres de la zona. Característiques de la col·lecció de paleontologia La col·lecció del museu destaca per la seva raresa científica, especialment pel que fa al període del Triàsic: Fòssils Lagerstätten: Es tracta de restes amb un estat de conservació excepcional on s'ha fossilitzat fins i tot la part tova dels animals (escates, ulls, aletes). Absència d'oxigen: La conservació es deu al fet que els animals queien en un fons marí hiper-salí i sense oxigen, evitant la seva descomposició. Pedra d'Alcover: Aquesta roca calcària, utilitzada des de l'època romana, és l'estrat on es troben aquests éssers vius convertits en pedra. L'Alcoveria brevis: l'estrella del museu El museu custodia un exemplar únic anomenat Alcoveria brevis: "És un holotip, una nova espècie descoberta a Alcover que no es va poder classificar en cap grup conegut fins llavors." Aquest peix pertany al grup dels celacants, uns animals que es creien extingits fa milions d'anys fins que es van trobar exemplars vius a les costes africanes el segle passat. Activitats i dinamització cultural Amb la recent remodelació del museu, s'han impulsat noves iniciatives per apropar la paleontologia a tots els públics: El Peix Pedra: Un conte i activitat familiar creada per l'escriptora Àngels Oller per explicar la història del fòssil als infants. Audiovisuals en 3D: Recreacions que permeten visualitzar com era l'ecosistema marí i el procés de fossilització. Turisme i Recerca: El museu forma part de la Ruta del Cister i continua sent un centre actiu d'investigació per actualitzar la classificació científica de les seves col·leccions.
8 de març del 2007
22'
Projecte Pesca Natura: Turisme i Sostenibilitat Marítima
Pesca Natura: Una resposta a la crisi del sector Iolanda Piedra, presidenta de l'Associació d'Empresaris Marítims i Pesquers, presenta el projecte Pesca Natura, una iniciativa pionera per diversificar l'activitat pesquera davant la greu crisi estructural que pateix el sector a nivell mundial. El projecte busca transformar el pescador en un agent de preservació mediambiental i guia turístic. Eixos i objectius principals Diversificació econòmica: Permetre que els pescadors generin ingressos mitjançant l'oferta de serveis turístics i pedagògics. Sostenibilitat: Posar en valor el coneixement exhaustiu dels pescadors sobre el medi marí (migracions, canvi climàtic, flora i fauna). Valor afegit: Crear paquets turístics autèntics on el visitant conegui les arts de pesca tradicionals de la mà dels mateixos professionals. Relleu generacional: Atraure joves i dones al sector oferint-los una carrera empresarial més enllà de l'extracció directa. L'Observatori de la Diversificació Una de les peces clau d'aquest projecte és la creació del primer observatori de la diversificació econòmica en l'àmbit pesquer. Aquest serà un punt de trobada entre: El sector científic. Les ONGs mediambientalistes. L'administració pública. El propi sector pesquer. "L'única solució és buscar alternatives que, a part de pescar, el sector de la pesca faci alguna cosa més." Requisits i implantació El projecte s'inicia com a prova pilot a Catalunya i les Illes Balears, amb focus en àrees protegides com les Illes Medes, el Delta de l'Ebre o Cabrera. Tot i l'èxit de les fases de formació i recerca, el projecte resta pendent d'un canvi legislatiu per part del Ministeri de Foment que permeti l'enrolament de turistes en embarcacions de pesca professional.
8 de març del 2007
34'
La Demonomania de Bràfim i Història de Tarragona
Conflictes Polítics i la Guerra de Cuba L'episodi comença amb l'efemèride de 1897, centrada en l'entrada dels Estats Units a la Guerra de Cuba. S'analitza com la pressió de la premsa groga de William Randolph Hearst i de polítics com Theodore Roosevelt va empènyer el president McKinley a intervenir en el conflicte contra Espanya. Aquesta acció va culminar amb el Tractat de París (1898), on Espanya va perdre la sobirania sobre Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Es fa menció també a la famosa frase de Ferran VII l'any 1820, pronunciada amb poca convicció després del pronunciament de Riego: "Marchemos francamente, y yo el primero, por la senda constitucional." El Monogràfic: La Demonomania de Bràfim (1822) Context del Trienni Liberal El gruix del programa explora un curiosíssim fet històric succeït a Bràfim durant el Trienni Liberal (1820-1823). En aquest període, l'estat estava dividit entre: • Constitucionalistes (liberals): Defensors de la Constitució de 1812. • Realistes (absolutistes): Partidaris del retorn a l'antic règim i la monarquia de Ferran VII. El cas dels "Espirituats" L'any 1822, uns joves realistes de Bràfim van iniciar revoltes nocturnes contra els líders liberals locals, com Pere Garriga. L'Ajuntament i els sectors conservadors van justificar aquests atacs al·legant una malaltia anomenada demonomania. Segons aquesta versió, els joves no actuaven per política, sinó que estaven posseïts pel dimoni o eren "energúmens" que parlaven llengües estranyes. L'informe del Dr. Bosch i Cardellac S'analitza l'informe metge d'Antoni Bosch i Cardellac, qui va classificar els afectats en tres categories: 1. Energúmens: Suposadament posseïts per l'esperit maligne. 2. Obsesos: Fanàtics amb la imaginació depravada i sovint sota els efectes de l'alcohol. 3. Melancòlics: Persones amb deliris de manía religiosa. Finalment, es demostra que aquesta "epidèmia" era una estratègia política per emmascarar la resistència absolutista contra el govern constitucional. Notícies i Curiositats de Tarragona Fa 100 anys i curiositats romanes • S'explica un anunci de 1907 sobre el Centre Barcelonès de Quintes, una entitat que permetia pagar per evitar el servei militar (la mili), una opció només a l'abast dels rics. • Es detalla l'origen romà dels regals d'any nou, que antigament consistien en figues seques i branques de llaurer. • Es comenta el descobriment d'un casc romà a Alemanya on s'ha trobat, per primer cop, restes de pegament universal d'època romana, fet de resina, betum i greix de vaca. El personatge: El rebesnet de Bismarck Es menciona la notícia sobre un descendent d'Otto von Bismarck, actual diputat alemany titllat de "mandrós" per les seves constants absències al parlament justificades per dolors d'esquena inexistents. Recomanació Literària L'episodi tanca amb la recomanació del llibre Història de la civilització egípcia de Douglas J. Brewer (Editorial Crítica). L'obra destaca per analitzar Egipte des del Paleolític, molt abans de l'època dels faraons, per entendre com es va gestar aquesta cultura mil·lenària.