Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

1189-1200 de 1247
  • 32'

    Gestió i problemàtica de l'aigua a Catalunya

    La complexitat de la crisi hídrica L'episodi analitza la situació actual de l'aigua a Catalunya des d'una perspectiva tècnica i geogràfica. Els especialistes destaquen que la crisi de l'aigua no és només una qüestió de sequera, sinó que està íntimament lligada al model de desenvolupament econòmic i al creixement demogràfic. Es posa èmfasi en la necessitat de millorar la comunicació mediàtica, evitant termes caducs i utilitzant una escala humana per explicar xifres complexes. El debat sobre els transvasaments i les solucions Es discuteix obertament sobre la polèmica dels transvasaments i el paper de les administracions: • La dependència de les decisions polítiques preses des de Madrid. • La tensió entre el creixement urbanístic i la disponibilitat real de recursos hídrics. • La interconnexió de xarxes com a solució d'urgència davant la sequera a Barcelona. "A la gent se li ha de dir la veritat... el que em sembla ridícul és el joc de paraula sobre si són transvasaments o situacions temporals." Nova Cultura de l'Aigua i sostenibilitat Es detalla el concepte de la Nova Cultura de l'Aigua, un canvi de paradigma que proposa: • Prioritzar la gestió de la demanda per sobre de l'oferta (no buscar més aigua, sinó consumir-ne menys). • Fomentar l'estalvi, la reutilització i el reciclatge (les tres erres). • Respectar els cabals ecològics dels rius, especialment en zones vulnerables com el Delta de l'Ebre. Infraestructures: Desalinitzadores i el Roina L'anàlisi tècnica avalua les alternatives tecnològiques: • Desalinitzadores: Ofereixen aigua de gran qualitat però presenten reptes ambientals com la gestió de la salmorra. • Transvasament del Roina: Una opció cíclica que genera debat per la seva dependència política de França i l'elevat cost d'inversió.

  • 8'

    Funcionament i reptes del Consorci d'Aigües de Tarragona

    Gestió de l'Aigua al Camp de Tarragona El Jesús Martín, cap d'administració del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), explica la tasca fonamental d'aquesta entitat des de la seva creació l'any 1989. El CAT és l'organisme responsable de pal·liar el dèficit hidràulic històric de la zona mitjançant un procés que es divideix en tres fases: captació als canals de l'Ebre, potabilització a l'Ampolla i distribució a municipis i indústries. El Procés Tècnic i la Sala de Control Les instal·lacions centrals a Tarragona actuen com el cervell de la xarxa, on es gestiona la distribució d'aigua cap a punts com el Vendrell o Montblanc. Els aspectes més destacats inclouen: Control en temps real: Des de la sala de control es monitoritzen cabals de fins a 2.500 litres per segon. Complexitat orogràfica: L'aigua s'ha de bombar des de cota zero fins a alçades de 500 metres, superant accidents geogràfics com el coll de Balaguer. Enginyeria de seguretat: L'ús de les ximeneies d'equilibri (torres de fins a 100 metres) per evitar el cop d'ariet, un fenomen físic que podria rebentar les canonades per l'energia cinètica de l'aigua en moviment. Qualitat i Potabilització "L'aigua del riu té vida pròpia... el procés de potabilització consisteix a convertir-la en potable afegint reactius i barreres de seguretat." Per garantir un consum segur, s'apliquen tractaments amb hipoclorit sòdic, clorur fèrric i, recentment, s'han incorporat els filtres de carbó actiu per millorar el sabor i actuar com a barrera contra la contaminació. Reptes de Futur i Garantia de Subministrament El CAT no disposa d'embassaments propis, per tant, la seva estratègia es basa en la construcció de dipòsits de reserva. Els projectes actuals busquen incrementar la garantia de subministrament de les 10-14 hores actuals fins a les 40 hores, assegurant així el servei en cas d'avaries o episodis de contaminació.

  • 27'

    Gestió de la sequera i interconnexió hídrica a Catalunya

    Gestió de l'emergència i la nova infraestructura L'episodi aborda la situació de sequera excepcional a Catalunya i les mesures urgents per garantir l'abastament. El punt central és el projecte de la canonada reversible que connectarà les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat (ATL). Característiques de la interconnexió • Es tracta d'una obra d'emergència, no d'una solució estructural. • El sentit sud-nord (Ebre cap a Barcelona) està limitat estrictament per decret a situacions d'excepcionalitat. • La reversibilitat permet que, en el futur, el Camp de Tarragona pugui rebre aigua de les dessalinitzadores de l'àrea metropolitana si fos necessari. Diferències amb projectes anteriors A diferència dels transvasaments plantejats fa anys, que buscaven un transvasament permanent d'excedents, la infraestructura actual es basa en el concepte de balanç hídric territorial: "L'objectiu que hem de tenir tots els territoris és tenir els nostres balanços hídrics quadrats: la quantitat d'aigua que gastem i la quantitat d'aigua que obtenim." Altres mesures d'urgència Operació vaixells i recursos locals • S'activarà el transport d'aigua en vaixells des del port de Tarragona cap a Barcelona per evitar que els pantans baixin del 15%. • Es garanteix que l'aigua dels aqüífers del Camp de Tarragona es gestionarà amb cura per evitar la salinització (especialment el pou Boronat). • Es rehabiliten pous i es milloren les xarxes de distribució en zones rurals i metropolitanes per igual. El paper de l'agricultura i el consum domèstic S'analitza la distribució del consum a Catalunya, on la agricultura representa el 72% de l'ús total de l'aigua, mentre que el consum domèstic se situa al voltant del 18%. Es destaca la necessitat de modernitzar els regadius i seguir fomentant l'estalvi a les llars, especialment en zones d'urbanisme dispers on el consum per habitant encara és massa elevat.

  • 19'

    L'altra cara del partit: El futbolí del Nàstic

    Resum de la jornada al Futbolí de Tarragona Ràdio El programa d'avui analitza en clau d'humor i amb un punt de resignació la situació actual del Gimnàstic de Tarragona. Amb el patrocini de Repsol IPF, els col·laboradors repassen els moments més destacats del darrer partit, marcat per la desil·lusió de la derrota tot i haver remuntat momentàniament. Els punts clau de la jornada: La "penitència" del Chiki-Chiki: S'estableix com a cançó de càstig fins que l'equip torni a guanyar. Els tertulians bromegen sobre la pobresa moral de l'afició davant els mals resultats. Anàlisi dels gols i polèmiques: Es reviuen els gols d'Adrià i el golaç de Belboades. Es genera un debat sobre el primer gol de l'Hèrcules, marcat per Rubén Navarro: va passar la pilota pel mig de la tanca o pel costat? Remeten a la pàgina 22 del Diari de Tarragona per resoldre el misteri. La porra i els oients: Es recullen anècdotes surrealistes del concurs de la porra, incloent trucades des del Japó (Mio Iwatani) i moments hilarants amb l'Encarna de nit. Futbol internacional i Lliga Vaticana: Es comenta la victòria del Mater Ecclesia (capellans mexicans) a la Lliga Vaticana i els resultats de l'equip de Papaculi Diop a França. Cita destacada: "Som al 5è o 6è pressupost de la categoria, però la nostra és una pobresa moral, ens hem quedat amb cara de tontos després de la remuntada." Properes cites: S'anuncia el programa Semprenàstic amb la presència de Ricardo Resta per analitzar l'actualitat institucional i esportiva de l'entitat grana.

  • 17'

    Trobada de famílies de lesbianes i gais a Tarragona

    Primera Trobada de Famílies LGTBI a la Ciutat de Repòs El programa El matí de Tarragona Ràdio connecta amb la Ciutat de Repòs i Vacances per cobrir la inauguració de la primera trobada de famílies de lesbianes i gais. L'esdeveniment reuneix prop de 300 persones d'arreu de l'estat en una iniciativa que combina activitats lúdiques amb jornades de debat i anàlisi. Objectius de les Jornades Segons Maria José Ariza, secretària de l'Associació de Famílies de Lesbianes i Gais, els propòsits principals són: Visibilitat i normalització: Reivindicar que són famílies amb les mateixes preocupacions que qualsevol altra. Espai de trobada: Permetre que els fills i filles coneguin altres realitats familiars similars a la seva per perdre l'excepcionalitat. Lluita contra l'homofòbia: Combatre el desconeixement i els prejudicis que encara persisteixen a la societat. Recerca i Desenvolupament Infantil La professora Maria del Mar González, experta de la Universitat de Sevilla, destaca conclusions clau del seu estudi sobre l'homoparentalitat: Desenvolupament saludable: Els nens es desenvolupen tan bé com en famílies heterosexuals, segons avalen diverses acadèmies professionals. Valors positius: Aquests infants solen mostrar una major flexibilitat en els rols de gènere i una actitud més tolerant cap a la diversitat. Llibertat sexual: Els joves criats en aquests entorns expressen haver sentit menys pressió a l'hora d'explorar la seva pròpia orientació. El Ret de la Normalització Social Tot i els avenços legals de 2005 i 2006, les convidades coincideixen que cal una pedagogia activa en diverses institucions: "Hem fet el canvi legislatiu que permet el matrimoni i la coadopció, però ens queda tot el canvi social." Es remarca la necessitat de modificar els protocols i llibres de text a les escoles, així com la mirada del personal sanitari i administratiu per atendre la diversitat de models familiars actuals.

  • 15'

    Jornades de Famílies LGTBI: Visibilitat i Drets

    Un punt de trobada per a la diversitat familiar Aquesta conversa recull les reflexions de la Maria José Ariza, de l'Associació de Famílies Lesbianes i Gais, i la Maria del Mar González, experta en psicologia de la Universitat de Sevilla, amb motiu de la celebració de la primera trobada de famílies homoparentals a Tarragona. L'objectiu és doble: crear un espai lúdic per als infants i un espai reivindicatiu per combatre l'homofòbia i el desconeixement social. El desenvolupament de l'infant en famílies homoparentals Segons els estudis presentats, el desenvolupament dels nens i nenes que creixen amb dos pares o dues mares és equiparable al d'aquells que viuen en famílies heterosexuals. Tanmateix, s'observen certs beneficis específics: Major flexibilitat en els rols de gènere. Nivells més alts de tolerància cap a la diversitat sexual i social. Absència d'angoixa o pressió a l'hora de plantejar-se la pròpia orientació sexual. Els reptes pendents: de les lleis a la realitat social Tot i que els canvis legislatius del 2005 i 2006 (matrimoni i adopció) van ser un pas de gegant cap a la igualtat formal, les ponents coincideixen que encara falta fer molta pedagogia: "Hem fet el canvi legislatiu... ens queda tot la resta: canviar els protocols a les escoles, hospitals i institucions." La necessitat de visibilitat La visibilitat és clau per trencar la sensació d'excepcionalitat que han viscut molts d'aquests nens. La normalització no només ha de venir de la lluita de les famílies, sinó d'un compromís de l'Estat i l'Administració per adaptar materials escolars i protocols sanitaris a la pluralitat familiar actual.

  • 17'

    Joan Ferriol guanya la 30a edició del Premi Dow Chemical

    Joan Ferriol, guardonat amb el 30è Premi Dow L'estudiant Joan Ferriol ha estat el guanyador de la trentena edició del Premi Dow Chemical, un guardó consolidat destinat als alumnes d'últim curs d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El premi, dotat amb 10.000 euros, té com a objectiu finançar la formació continuada de joves talents del sector. Un procés de selecció exigent El guanyador ha explicat que el procés de selecció no només valora l'expedient acadèmic, sinó també competències clau per al futur professional. Les entrevistes es van realitzar sota condicions particulars, ja que en Joan es trobava fent un intercanvi als Estats Units: Avaluació de projectes de futur: Els candidats defensen la seva visió i objectius professionals. Entrevistes de 360 graus: Participació de personal de l'empresa, professors i fins i tot representants dels estudiants. Visió internacional: En Joan va realitzar les entrevistes per teleconferència a les 6 del matí des de Pennsilvània. Projectes de futur i sostenibilitat En Joan Ferriol destinarà el premi a realitzar un màster a l'Escola Nacional Superior de Tècniques Avançades de París, centrat en l'optimització i disseny de processos energètics. "L'energia és un dels grans reptes actuals, no només per la sostenibilitat, sinó perquè és la base del nostre sistema econòmic." Trenta anys de col·laboració URV-Dow Josep (Pitu) Boronat, cap de relacions externes de Dow, ha destacat l'evolució d'un premi que ja és històric. Alguns punts rellevants de la seva intervenció inclouen: Talent consolidat: Guanyadors de les primeres edicions, com Anton Valero, ocupen avui càrrecs de màxima responsabilitat a la multinacional. Canvi de criteris: Actualment es prioritzen habilitats com el lideratge, el treball en equip i la iniciativa per sobre de les notes pures. Compromís social: La integració de la diversitat i la sostenibilitat ambiental són eixos fonamentals de la nova estratègia de l'empresa a Tarragona. Conclusió i seguiment L'empresa realitza un seguiment actiu tant del guanyador com dels finalistes per a futures incorporacions a la plantilla, reforçant el binomi universitat-empresa com a motor de progrés per a la societat tarragonina.

  • 16'

    Josep Maria Recasens: 90 anys d'història i recerca

    Entrevista a Josep Maria Recasens als 90 anys L'exalcalde de Tarragona i prestigiós historiador, Josep Maria Recasens, ha visitat Tarragona Ràdio per compartir la seva vitalitat intel·lectual en complir els 90 anys. Malgrat la seva edat, Recasens manté una rutina de treball diària dedicada a la recerca històrica, amb un focus especial en la relació de la ciutat amb els seus recursos hídrics. La problemàtica històrica de l'aigua Actualment, l'historiador està enllestint una investigació exhaustiva sobre l'abastament d'aigua a Tarragona des de la prehistòria fins al segle XX. Segons Recasens, l'aigua ha estat un problema crònic per a la ciutat a causa de la seva elevació geogràfica i la complexitat tècnica per fer-la arribar. Alguns punts clau de la seva anàlisi inclouen: La crisi dels anys 80: Recasens recorda la seva etapa com a alcalde, quan la solució va arribar condicionada pels interessos de la indústria més que pel consum domèstic. Relativitat de les necessitats: L'autor destaca que cada època té el seu repte; no és comparable la demanda del segle XVIII amb la del segle XX, marcada per l'ús generalitzat de dutxes i banyeres. Solucions futures: Reflexiona sobre la necessitat constant de buscar noves alternatives, com les dessalinitzadores, ja que el problema de l'aigua "mai estarà resolt definitivament". Reflexions sobre l'ofici d'historiador Recasens es mostra crític amb la idea d'una història totalment objectiva, defensant el concepte d'historiografia: "No hi ha una història objectiva; el que escriu té una ideologia o un pensament que fa que sigui parcial." L'exalcalde reconeix que la seva obra és fruit de la seva pròpia visió i ideologia, i accepta amb naturalitat que futurs historiadors interpretin els fets des de noves perspectives. Llegat polític i personal L'entrevista també repassa la seva trajectòria política. Recasens es declara satisfet d'haver servit a la ciutat amb honestedat, subratllant que la seva gran recompensa és estar "d'acord amb un mateix" i no haver-se aprofitat mai del càrrec. Tot i que segueix la política actual amb una mirada distant i crítica, celebra les victòries del seu partit des d'una vessant purament ideològica i personal.

  • 23'

    Actualitat Educativa a Tarragona amb Joan Saneuges

    Preinscripció a les Llars d'Infants Municipals L'entrevista comença abordant el procés de preinscripció per al curs 2008-2009, que s'inicia el proper dilluns 5 de maig. El regidor Joan Saneuges detalla les dades clau del procés: • Calendari: Sol·licituds del 5 al 16 de maig, llistes provisionals el 22 de maig i llistes definitives el 30 de maig. • Oferta: S'ofereixen un total de 335 places noves de les 533 existents a la xarxa municipal. • Diferència entre oferta i demanda: El regidor admet que l'oferta és insuficient per cobrir les prop de 1.600 sol·licituds previstes. Nous Equips i Projectes Aturats S'informa sobre la planificació de nous centres per pal·liar la manca de places: • Es preveu l'obertura de dues noves llars d'infants (César August i Sant Pere i Sant Pau) pel setembre de 2009. • El projecte del carrer Ramón i Cajal (les Clarisses) està aturat i s'haurà de reiniciar de zero o descartar a causa de la troballa de restes arqueològiques. Proves Pilot en Educació i Esport L'Ajuntament posa en marxa dues iniciatives experimentals durant la recta final del curs: 1. Targeta de Bus Escolar Gratuïta: Adreçada inicialment a alumnes de 5è i 6è de primària. Uns 600 alumnes podran utilitzar el transport públic gratuïtament per anar i tornar del centre o activitats extraescolars. 2. Patis Oberts: Programa per utilitzar les instal·lacions esportives de 5 centres educatius fora de l'horari lectiu (vespres i caps de setmana) per a tota la ciutadania. Tarragona com a Ciutat Educadora Joan Saneuges relata la seva participació al congrés de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores a Sao Paulo (Brasil): "Per educar una persona fa falta tota la tribu." El regidor destaca que el concepte de ciutat educadora va més enllà de les aules i implica transformar espais com els mercats o la gestió del trànsit en agents d'aprenentatge cívic i social.

  • 9'

    Simulacre de sirenes del Pla PLASEQCAT a Tarragona

    Prova de funcionament de les sirenes d'alarma química Aquest matí s'ha dut a terme una prova de les sirenes d'activació del Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT). L'exercici ha consistit en l'activació de 35 sirenes repartides pel Camp de Tarragona, concretament en els segments dels polígons Nord i Sud. Detalls de l'activació Sons diferenciats: S'ha pogut escoltar tant el so d'inici d'alerta com el de fi d'alerta (un so més sostingut que s'emet 10 minuts després del primer). Noves instal·lacions: S'han incorporat millores respecte a l'any passat, incloent una nova sirena al Polígon d'Entrevies (finançada per l'empresa CESA) i el canvi de la sirena del Morell per falta de cobertura. Expansió de la xarxa: El director general de Protecció Civil, Josep Ramon Mora, ha anunciat la previsió d'instal·lar 12 noves sirenes enguany a Catalunya, de les quals 6 seran per al territori de Tarragona. Objectius i conscienciació ciutadana L'objectiu principal és testar el funcionament òptim dels equips i comprovar l'abast del so en la població. "L'objectiu que té la Direcció General de Protecció Civil no és cap altre que provar el funcionament òptim de les sirenes i també si aquest so arriba al conjunt de la població." Pel que fa a la resposta ciutadana, s'ha constatat una disparitat en el coneixement de la prova a través d'entrevistes a veïns de Torreforta: 1. Alguns veïns n'estaven informats gràcies als mitjans de comunicació. 2. Altres desconeixien l'exercici actual, tot i que tenien nocions bàsiques sobre el confinament en cas real. Finalment, s'ha anunciat una compareixença a dos quarts d'una al Centre d'Emergències per fer un balanç definitiu de la jornada, que també afecta altres sectors com les Terres de l'Ebre i el Llobregat.

  • 20'

    Representació de la Passió de Sant Fructuós a Tarragona

    La Passió de Sant Fructuós: Història i Novetats Coincidint amb l'Any Jubilar, Tarragona es prepara per a la representació biennal de la Passió de Sant Fructuós els dies 19, 20 i 21 de juny a l'Amfiteatre Romà. Aquesta obra, que es realitza des de l'any 1990, commemora el martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques, Auguri i Eulogi. Característiques i Novetats d'enguany Escenografia renovada: Es milloren els espais del pretori (el lloc del judici) i la presó (on es recrea el bateig de Rugacià). S'incorporarà una reproducció de tres metres de l'emperador Valerià. El paper de l'Amfiteatre: L'espai original del martiri actua com a escenari principal, aportant una càrrega històrica i emocional inigualable. Reconstrucció històrica fidel: L'associació ha comptat amb l'assessorament de Roger Olhamstead, especialista en superproduccions de Hollywood (Cleopatra, Jo, Claudi), per al vestuari i l'armament romà dels segles III. El Sentit de la Representació L'obra mobilitza prop de 300 persones, entre actors, figurants i l'Schola Cantorum. Per als participants, la representació transcendeix el sentit religiós: "Fructuós, Auguri i Eulògi són persones de la ciutat que dediquen la seva vida als altres... un valor que traspassa el temps i les creences." Obra Social i Entrades Enguany, la recaptació es destinarà a projectes socials a Terra Santa (comunitat de Taiba), una casa d'acollida i missions a Ruanda. Les entrades es poden adquirir per 10 € (adults) i 5 € (menors de 3 anys) al Teatre Metropol o a través de Servicaixa. Existeix també una fila zero per a col·laboracions benèfiques.

  • 17'

    Salutació Nocturna Reiterada: Bona nit

    Resum de l'Encontre Aquest document recull una seqüència de salutacions constants i repetitives al llarg d'un període de temps determinat. El contingut és extremadament homogeni, centrat exclusivament en l'expressió de cortesia nocturna. Aspectes Clau Repetició Sistemàtica: L'expressió "Bona nit" es repeteix en intervals regulars de 30 segons. Consistència Lingüística: S'utilitza exclusivament el català per a les salutacions. Absència de Diàleg: Tot i haver-hi diversos interlocutors aparents, no s'estableix cap conversa més enllà de la salutació inicial. "Bona nit" En definitiva, es tracta d'un intercanvi minimalista que emfatitza la cortesia i el comiat nocturn com a únics elements de la interacció.