Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

1201-1212 de 1247
  • 20'

    Acollida de nens saharauis i la situació a Tinduf

    L'impacte de l'acollida de nens saharauis a Tarragona Rosa Maria López, representant de l'associació Hamada, explica la realitat del projecte d'acollida d'estiu per a nens i nenes provinents dels camps de refugiats de Tinduf. Aquestes estades, que portaran una quarantena d'infants a la ciutat, no són només unes vacances; són una eina política i humanitària fonamental. Ambaixadors d'una causa oblidada Els infants actuen com a ambaixadors del seu poble, recordant al món l'existència d'un conflicte que dura ja 35 anys. La situació es descriu com: * Un exili polític en un desert inhòspit anomenat la Hamada. * Una conseqüència de la mala descolonització espanyola l'any 1975. * Un poble que lluita per mantenir la seva identitat saharaui davant l'ocupació marroquina. Valors i organització social Malgrat la duresa del desert, el poble saharaui ha aconseguit mantenir una societat cohesionada amb estructures educatives i sanitàries pròpies. El contrast amb la societat occidental és notable: * Comunitària: Viuen en famílies extenses amb una comunicació diària i intensa. * Educació: L'analfabetisme és pràcticament inexistent gràcies a l'escolarització obligatòria. * Ritme de vida: Els nens se sorprenen de les presses i l'estrès de la nostra societat. "No són nens que careixin de valors afectius, els hi sobren. Ens ensenyen molt en aquest sentit." El repte de les famílies acollidores Rosa Maria fa una crida a la responsabilitat. L'acollida no ha de ser un impuls sentimental, sinó una decisió meditada. Els objectius principals són: 1. Salut: Realitzar revisions mèdiques completes i garantir una nutrició adequada (proteïnes i vitamines) que no tenen al desert. 2. Desenvolupament: Controlar el creixement infantil durant els cinc anys que dura el programa. 3. Justícia: Donar suport a la llibertat del Sàhara des de la solidaritat ciutadana, ja que sovint l'alta política els ignora.

  • 27'

    Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros sobre l'actualitat de Tarragona

    Gestió de la Façana Marítima i Infraestructures L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, destaca la signatura del protocol a Madrid com un punt d'inflexió real per al projecte de la façana marítima. Després d'anys de paràlisi, s'ha posat el "comptador a zero" amb un document oficial que encarrega un estudi informatiu. • Alliberament de la costa: El projecte preveu alliberar el front marítim des de l'eix del port fins a la Sabinosa. • Alternativa central: Es prioritza el traçat pel centre de la ciutat (nord) per evitar els problemes tècnics i de seguretat de l'opció costanera, com filtracions d'aigua o pendents excessives. • Finançament: S'espera que una part significativa vingui de la disposició addicional tercera de l'Estatut. "Ara sí que això va de debò i serà una realitat en el temps. Hem demostrat que en 10 mesos es pot desencallar un tema que portava 6 anys sense solució." Seguretat i Nous Equipaments Els Mossos d'Esquadra a la ciutat L'alcalde aclareix la polèmica sobre l'arribada dels Mossos d'Esquadra l'1 de novembre: • Es descarta la Tabacalera com a ubicació provisional per l'alt cost de les reformes. • Es mantenen els projectes de la comissaria central a Campclar i el punt d'atenció ciutadana a Batestini, que millorarà la seguretat a l'entorn de l'estació d'autobusos. Delegació de la Generalitat Es mantenen les negociacions per ubicar la nova seu de la Generalitat als terrenys de l'actual presó. La proposta inclou un equipament públic que ocupi el 30-40% de la superfície, una gran plaça verda i un pàrquing soterrat per a veïns i treballadors. Urbanisme: El POUM i el Pàrquing Jaume I El nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) es presentarà a finals de maig. Ballesteros afirma que serà un pla molt més consensuat i sostenible: • Es resolen conflictes en barris com Torreforta o l'Avinguda Andorra. • Es garanteix l'Anella Verda i s'elimina el projecte de la Mora 2. • S'aposta per un fort increment de l'habitatge social. Respecte al Pàrquing Jaume I, s'ha encarregat una auditoria externa. L'ajuntament vol saber el cost real d'explotació abans de decidir si manté el sistema robotitzat o es converteix en un aparcament convencional (tot i perdre un 50% de les places). El Futur del Nàstic i la Solidaritat Hídrica Ciutat Esportiva i Nou Estadi S'està a l'espera del projecte constructiu definitiu de la constructora PAI. L'alcalde admet que la crisi immobiliària fa que el finançament sigui més complex del que es preveia inicialment, però confia en alternatives com el dret de superfície. La Portada d'Aigua a Barcelona Ballesteros defensa fermament la decisió de facilitar aigua a Barcelona davant la sequera per una qüestió de solidaritat nacional i responsabilitat política, recordant quan Tarragona va rebre ajut en els anys 80.

  • 21'

    La Fira d'Abril de Tarragona: Tradició i novetats a Bonavista

    Un punt de trobada per a la cultura andalusa a Tarragona L'edició d'aquest any de la Fira d'Abril a Bonavista promet ser una de les més lluïdes gràcies a les millores en la il·luminació i l'esforç de les entitats. Amb una previsió de 40.000 visitants, els representants de la Casa d'Andalusia destaquen el paper de la fira com un espai de convivència obert a tota la ciutadania, més enllà dels orígens familiars de cadascú. Novetats i ambientació Millores estètiques: L'Ajuntament de Tarragona ha instal·lat una portalada tradicional i una gran quantitat de bombetes que donen a la fira una atmosfera més autèntica i solemne. Noves activitats: Per primer cop, es realitzarà una desfilada de moda flamenca amb espectacle durant la tarda de diumenge. El paper del voluntariat: Es destaca la feina altruista de les persones que gestionen les casetes, on el benefici econòmic és secundari a la voluntat de mantenir viva la cultura. Com viure la fira segons els experts L'entrevista ofereix un petit "manual d'instruccions" per gaudir de l'experiència al màxim: Matí (11:00h - 15:00h): Ideal per a la conversa pausada, gaudir de la gastronomia (platitos de potaje) i viure moments espontanis de flamenc i guitarra. Vespre/Nit: Un ambient més familiar i concorregut, amb espectacles programats i la clàssica "bulla" festiva. "A la fira no s'ha d'anar amb rellotge ni amb pressa; s'ha d'anar amb il·lusió i ganes de trobar-se amb els amics." El relleu generacional La figura d' Iván Navarro, hermano mayor de la Romeria, representa la continuïtat de la tradició. Tot i ser nascut a Catalunya, remarca com la gent jove s'està implicant cada cop més en aquestes manifestacions culturals que ja formen part del calendari festiu propi de Tarragona.

  • 21'

    La caça i el repte de la munició sostenible

    Perspectiva del col·lectiu de caçadors i gestió cinegètica En aquesta conversa amb Joaquim Vidal, tècnic de la Federació Catalana de Caça, s'aborda l'activitat cinegètica més enllà del vessant lúdic, destacant-ne el paper en l'equilibri de les espècies i la conservació del territori. El col·lectiu reivindica la seva tasca pedagògica per contrarestar els prejudicis socials i subratlla que la seva pràctica és una de les més regulades i documentades. Crítica a la Llei Narbona i la sobre-regulació El representant dels caçadors expressa el seu desacord amb determinats aspectes de la llei 42/2007 (coneguda com a Llei Narbona), centrant-se en: * L'ambigüitat normativa: L'existència d'unes 800 normes genera confusió i inseguretat jurídica. * La manca de diàleg: Es critica que la llei es va fer ràpidament i sense consultar els sectors afectats (pagesos, pescadors i ramaders). * Els controls desproporcionats: Es comparen els rigurosos controls sanitaris dels gossos de caça amb els dels ramats ramaders, considerant-los excessius. La problemàtica del plom i la innovació científica Un dels punts més rellevants és la prohibició de la munició de plom en les zones humides (conveni de Ramsar) a causa del saturnisme o plumbosi, una intoxicació que afecta les aus quan ingereixen els perdigons confonent-los amb pedretes. "Nosaltres el que preferim és caçar en condicions perquè aquestes peces després les portem a la cassola." Per donar solució a aquest problema, s'ha anunciat el desenvolupament de: * Una munició alternativa al plom: Fruit d'una investigació amb científics de la NASA, s'ha creat un material innocu que està a punt de comercialitzar-se. * Innovació tecnològica: Aquesta nova aleació podria revolucionar no només la caça, sinó també la pesca i sectors industrials com l'automoció. Convivència i control de plagues S'ha destacat la funció dels caçadors en el control de poblacions creixents, com la del senglar a Girona o la plaga de conills al Camp de Tarragona, que causen danys significatius a l'agricultura. Vidal tanca la intervenció demanant un marc legal que permeti la convivència ciutadana al bosc i el respecte mutu entre col·lectius.

  • 23'

    Victoria agònica del Nàstic i anàlisi del futbol

    Celebració de la victòria contra el Celta de Vigo El programa d'avui respira un aire d'eufòria continguda després de la vital victòria del Gimnàstic de Tarragona per 2-1 contra el Celta. Els col·laboradors celebren haver sortit del descens, tot i que adverteixen que encara queda molta feina per fer. Moments clau de la ràdio • Es repassa l'agònica remuntada amb els gols de Pere Mairat i Miku. • Es destaca l'eufòria de l'equip de transmissió, especialment els riures incontrolables d'Àngel Garcia durant la narració del segon gol. • Es recorda la frase de Johan Cruyff: > "Un palomo no hace verano", per demanar prudència davant les set finals que queden. La porra i les anècdotes dels tertulians Es produeix un debat divertit sobre qui va encertar el resultat. Mentre Tere Ortega va clavar el 2-1 des de l'inici, d'altres com Anna Plaza van quedar retratades per la seva falta de fe. Humor i malnoms • Apareix el concepte de l'innombrable per referir-se a Joan Andreu Pérez. • Es comenten els malnoms curiosos dels jugadors com la Bailarina o el Niño de la Ruleta. • Es critica amb ironia la tertúlia del divendres anterior dirigida per Jordi Blanc, titllant-la de programa del cor per la manca d'anàlisi futbolístic. Actualitat futbolística variada El programa no es limita al Nàstic i cobreix altres àmbits curiosos de l'esport: • Lliga Vaticana: S'informa de la final de la Clericus Cup entre el Redemptoris Mater i el Mater Ecclesia. • Futbol Internacional: Breu repàs del rendiment d'exjugadors o equips internacionals com l'Herta Berlín, el Catania i la situació a l'Argentina amb el Boca i el San Lorenzo. Pròximes cites El proper diumenge el Nàstic s'enfrontarà a l'Hèrcules al Nou Estadi. A més, s'anuncia el programa especial Sempre Nàstic amb el preparador físic Xavi Bartolo.

  • 3'

    La traciologia: L'estudi de l'ús de les eines de pedra

    Introducció a la Traciologia La traciologia es defineix com la disciplina científica que permet interpretar l'ús de les eines de pedra prehistòriques. Aquesta ciència és fonamental per entendre el comportament dels nostres avantpassats, analitzant com feien servir els seus estris rudimentaris per sobreviure. Metodologia d'anàlisi L'investigador Kenneth Martínez explica que les eines de pedra, formades per cristalls de quars, pateixen deformacions microscòpiques segons l'activitat realitzada. La clau de la investigació resideix en: Anàlisi del tall: S'estudia el desgast de la vora de l'eina. Deformació diferencial: No és el mateix tallar carn (deformació menor) que treballar fusta o os (deformació i trencament major). Experimentació i comparació: Els arqueòlegs reprodueixen eines actualment i les fan servir de manera controlada per comparar els resultats amb les peces arqueològiques originals. Evolució i especialització tecnològica La varietat i morfologia de les eines trobades en un jaciment són indicadors de la seva antiguitat i de l'habilitat tecnològica del grup humà: Especialització: Al Paleolític superior, les eines ja presenten formes específiques per a usos concrets. Evolució: Com més varietat d'eines especialitzades es troben, més modern sol ser el jaciment. "Cada cop la tecnologia avança en la especialització morfològica dels usos de les eines." En definitiva, aquesta disciplina ens apropa a la vida quotidiana de la prehistòria, revelant una evolució constant cap a la precisió tècnica.

  • 25'

    Protocol històric per la façana marítima de Tarragona

    Presentació de l'acord ferroviari L'Ajuntament de Tarragona ha presentat els detalls del protocol de col·laboració signat a Madrid amb el Ministeri de Foment i la Generalitat de Catalunya. Aquest acord representa el tret de sortida per a la redacció d'un estudi informatiu que definirà el futur traçat ferroviari de la ciutat. Detalls del protocol i calendari • El Ministeri de Foment finançarà el 100% de l'estudi informatiu. • Està previst que el concurs per a l'adjudicació s'obri en el termini d'un mes. • El document final haurà de presentar les alternatives tècniques en un període d'un any i mig (finals de 2009). Impacte urbanístic i estratègic L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i els tinents d'alcalde han destacat que aquest projecte no és només una millora local, sinó una "columna vertebral" per al futur de Tarragona. Objectius principals del projecte Alliberament de la façana marítima: Es preveu recuperar gairebé el doble d'espai al front marítim (des del Port fins a Cala Romana) en comparació amb projectes anteriors. Connexió de barris: Eliminar la "cicatriu" de la via que divideix diversos barris i permetre que la ciutat s'obri definitivament al mar. Xarxa de Rodalies: L'estudi contempla el futur Tramcamp i la millora de la connexió amb la resta del Camp de Tarragona. Transport de mercaderies: Es garantirà una sortida eficient i soterrada per a les mercaderies del Port de Tarragona. "Això no és un estudi més per tornar a pensar-nos-ho, és l'inici del camí definitiu que no té marxa enrere." Viabilitat tècnica i finançament S'ha posat especial èmfasi en el fet que el soterrament pel traçat actual presenta riscos geotècnics elevats (nivell freàtic baix i perills similars als viscuts a Bellvitge amb l'AVE). Per aquest motiu, l'opció del traçat per l'interior guanya força, ja que permetria una estació central més funcional amb millors serveis i aparcaments. Quant al finançament de les obres futures, es preveu utilitzar: • Aprofitaments urbanístics limitats en zones com l'actual estació. • Inversions de la clàusula addicional tercera de l'Estatut. • Acords entre les tres administracions implicades.

  • 10'

    Donació de sang a Tarragona: Una tasca vital i constant

    La importància de la donació de sang a la Rambla Nova L'entrevista realitzada a la Dra. Núria Vilanova, metgessa del Banc de Sang i Teixits de l'Hospital Joan XXIII, destaca la consolidació de la unitat mòbil a la Rambla Nova de Tarragona com un punt de referència setmanal per als ciutadans. Horaris i accessibilitat Unitat Mòbil (Rambla Nova): Tots els divendres de 10:00 a 13:00 i de 17:00 a 21:00. Hospital Joan XXIII: Servei diari de 9:00 a 17:00 (dissabtes de 10:00 a 13:00). Facilitats: Per fomentar la donació, s'ofereixen tiquets de transport públic i una hora de pàrquing gratuït als donants. El procés de donació: Ràpid i segur La doctora explica que el procés complet dura aproximadament entre 10 i 15 minuts, incloent-hi: Omplir un qüestionari confidencial. Entrevista mèdica i revisió de la tensió i l'hemoglobina. Extracció de sang (uns 5 minuts). Refrigeri final per recuperar forces. Requisits i conscienciació S'intenta trencar amb els falsos mites que impedeixen la donació. Els requisits bàsics són: Tenir entre 18 i 65 anys (fins a 70 si s'és donant habitual). Pesar més de 50 quilos. Gaudir de bona salut general. "És una labor de formiga; hem de ser conscients que la sang no es pot fabricar i que caduca, per tant, cal donar-ne periòdicament." Les dones poden donar 3 vegades l'any i els homes 4, sempre amb un interval mínim de dos mesos entre donacions.

  • 23'

    10 anys de 'Viure i Conviure': Experiències compartides

    El programa 'Viure i Conviure' a Tarragona El programa Viure i Conviure celebra una dècada de funcionament a Tarragona, consolidant-se com una iniciativa d'èxit impulsada per l'Ajuntament de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili i Caixa Catalunya. L'objectiu principal és fomentar la convivència entre gent gran que viu sola i estudiants universitaris que necessiten allotjament. Experiència personal: Consuelo i Albert L'episodi compta amb el testimoni directe de la Consuelo (acollidora) i l'Albert (estudiant de Treball Social), que expliquen la seva relació: • L'Albert va triar el programa per guanyar estabilitat i concentració en els seus estudis després d'una experiència caòtica en un pis compartit. • La Consuelo destaca la importància de la tolerància i l'adaptabilitat mútua per fer que la convivència funcioni. • Ambdós subratllen que, tot i la diferència d'edat, han creat un vincle d'afecte i respecte, compartint moments com els àpats o les visualitzacions de notícies. Funcionament i Normativa El programa es regeix per una sèrie de normes i drets per garantir el benestar de les dues parts: • Allotjament: L'estudiant ha de disposar d'una habitació pròpia i, idealment, un bany d'ús exclusiu o compartit amb ordre. • Horaris: S'estableix l'obligació de tindre presència a casa a partir de les 22:30 hores per oferir companyia durant la nit. • Economia: L'estudiant aporta una quantitat simbòlica (uns 100 euros) a la persona gran per despeses generades i rep una beca de l'entitat col·laboradora. • Independència: Cada part gestiona la seva pròpia neteja i alimentació, llevat que arribin a acords particulars de fer àpats junts. Procés de Selecció i Contacte L'èxit de les parelles rau en un estudi previ dels perfils per part dels coordinadors: "Nosaltres fem una miqueta de casamenteros; mirem els perfils per veure qui encaixa amb qui abans de la presentació." Hi ha un mes de prova per detectar incompatibilitats i el programa roman obert a noves sol·licituds durant tot l'any, fent una crida especial a la gent gran que vulgui acollir nois, ja que hi ha molta demanda estudiantil.

  • 14'

    Nova normativa de tatuatges i pírcings a Catalunya

    Resum de l'episodi L'entrevista realitzada a l'estudi Sion Tatu & Piercing de Tarragona analitza l'impacte d'un nou decret de la Generalitat de Catalunya que regula les pràctiques de tatuatges, micropigmentacions i pírcings. El responsable de l'estudi, en Mica, explica que tot i que la norma és nova, molts dels requeriments d'higiene i seguretat ja els aplicaven per iniciativa pròpia des de fa més d'una dècada. Punts clau de la regulació Menors de 16 anys: A més del consentiment informat, és obligatori presentar un certificat de maduresa signat pels tutors legals. Els pares han de signar la documentació presencialment a l'estudi per evitar falsificacions. Atenció al client: Els establiments han de disposar de fulls oficials de reclamació o denúncia. Salut i Higiene: Ús de material estèril d'un sol ús i aplicació de joieria exclusivament de titani pur per minimitzar reaccions al·lèrgiques. L'ofici del tatuador i el pírcing En Mica destaca que la feina va més enllà de la tècnica; és una combinació d'art i cura postoperatòria: "Nosaltres mateixos intentem xerrar amb els joves per convèncer-los que s'esperin una mica per fer-se un tatuatge, perquè és una cosa que no marxa." Seguiment post-tractament: L'estudi ofereix una guia de cures i disposa d'un dermatòleg de referència per a possibles complicacions. Ètica professional: L'establiment es nega rotundament a realitzar qualsevol tipus de simbologia feixista. Pressupostos: Els preus varien segons la complexitat, amb un mínim d'uns 50-60 euros per tatuatges petits a causa del cost del material estèril necessari.

  • 7'

    Celebració de la Jurídico-Gresca a la URV

    La festa universitària a la Facultat de Ciències Jurídiques Els estudiants de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) celebren la tradicional Jurídico-Gresca abans del període d'exàmens. Aquesta jornada inclou una gran varietat d'activitats lúdiques destinades a la convivència i a la recaptació de fons per al viatge de final de curs. Activitats Destacades Aquestes són algunes de les propostes que tenen lloc durant tot el dia al campus de l'Avinguda Catalunya: Jocs i entreteniment: Destaca el famós bingo amb un centenar de participants, gincanes, karaoke i el joc SingStar. Esports: Un campionat de futbol amb un partit final molt esperat on els alumnes s'enfronten als professors. Gastronomia i barra: Servei de begudes a preus populars, entrepans i productes de merchandising (samarretes de la URV). Cultura i música: Un concert nocturn del grup Franco Lissons, amb l'estrena d'una versió de Rehab d'Amy Winehouse cantada per Núria Cartanyà. Curiositats de la jornada "Els professors que no juguen a futbol estan tancats a la sala de juntes fent un tast de vins especialitzat." Horaris: Les classes s'han suspès a partir de les 11:00 h per facilitar la participació de tothom. 15è Aniversari: Coincidint amb la gresca, es recorda que la facultat celebra 15 anys de vida, destacant el creixement del Campus Centre i el futur trasllat de la Facultat de Lletres a la mateixa zona. Tradició: Com és habitual en el món universitari de Tarragona, la festa es concentra el dijous i s'allarga fins a la matinada en locals com La Fábula.

  • 8'

    Nova maquinària de neteja viària a Tarragona

    Presentació de nova maquinària de neteja L'Ajuntament de Tarragona ha presentat a la plaça de la Font la incorporació de quatre noves màquines destinades a la neteja de la ciutat, amb una inversió aproximada de 500.000 euros. Amb aquesta adquisició, el parc mòbil de neteja passa de tres a set vehicles, doblant pràcticament la capacitat operativa actual. Tipologies de les noves unitats Les màquines presentades responen a tres necessitats específiques de la via pública: Netejadores de voreres estretes: Dues unitats compactes que utilitzen aigua i sabó. Destaquen per un sistema de filtratge que permet reciclar l'aigua i assecar el paviment al moment per evitar que els vianants rellisquin. Màquina decapadora: Unitat especialitzada a eliminar les taques més difícils, com els excrements de coloms i els xiclets enganxats al terra. Escombradora convencional: Una nova unitat que se suma a les dues ja existents per reforçar la neteja de les calçades. Manteniment i control de plagues La tinent d'alcalde de Medi Ambient, Carme Crespo, ha subratllat que aquesta millora s'emmarca en un increment del 30% del pressupost de neteja. A més, s'han destacat altres accions complementàries: Neteja intensiva per barris: Es continuarà amb la campanya que obliga a retirar vehicles per netejar embornals i zones on s'acumula greix. Control de la plaga de coloms: S'han instal·lat deu gàbies de captura per tota la ciutat, amb especial èmfasi a la zona de la Tabacalera, per reduir una població estimada de més de 40.000 exemplars. "Vull fer una crida perquè no es tirin xiclets al terra, perquè és el més difícil de netejar, però aquesta màquina fa això."