Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

1213-1224 de 1247
  • 14'

    Intermón Oxfam celebra la 14a Festa per la Solidaritat a Tarragona

    Un dia per a l'esperança L'organització Intermón Oxfam organitza aquest dissabte, 26 d'abril, la 14a edició de la festa per la solidaritat sota el lema genèric "Un dia per a l'esperança". L'esdeveniment tindrà lloc a la Rambla Nova de Tarragona, des de les 11 del matí fins al vespre, i se celebra simultàniament a 47 ciutats de l'Estat espanyol. Eixos principals i activitats L'eix temàtic d'aquest any és l'acció humanitària, centrant-se en com l'ONG actua davant catàstrofes naturals i conflictes bèl·lics en països com Burundi, Guatemala i Moçambic. Estants informatius i comercials: Hi haurà espais dedicats al comerç just, productes de l'editorial d'Intermón, el racó del soci i projectes de desenvolupament. Jocs i sensibilització: S'han preparat 5 jocs de proves per a totes les edats que escenifiquen emergències reals per mostrar com es distribueix l'ajuda humanitària. Programació lúdica: Actuacions de batucada (Batec), màgia i dansa contemporània. Tallers de hip hop i malabars amb diàbolos. Vermut solidari i concert de cloenda amb Batuèria. Compromís institucional i denúncia social Un dels punts clau de la jornada serà la lectura del manifest, que es farà de manera simultània a totes les ciutats participants. A Tarragona comptarà amb la participació de diverses personalitats locals i la periodista de TV3, Núria Soler. "Volem que la gent es posi a la pell d'una persona que ha de marxar de casa seva en 10 minuts i que sàpiga què pot fer per ajudar." L'esdeveniment també inclou una Oficina de denúncies per visibilitzar la manca de protecció de la població civil en conflictes, exigint pressió política per part dels governs.

  • 13'

    Celebració i reivindicació del Dia de la Dansa

    La Dansa surt al carrer: Celebració del 29 d'abril Maribel Amaya i la seva companya, en representació de l'Associació pel Foment de la Dansa, expliquen els detalls de la celebració del Dia Internacional de la Dansa a Tarragona. L'entitat, que agrupa escoles de tota la comarca i està vinculada a l'àmbit català, planteja aquesta jornada com una gran festa per compartir la bellesa del moviment amb la ciutadania. Reptes de la formació professional Tot i l'esperit festiu, les convidades assenyalen les dificultats que viuen els joves que volen dedicar-se professionalment a aquesta disciplina: Manca d'escoles públiques: L'accés a una formació oficial és molt limitat i sovint centralitzat a Barcelona. Dificultat de conciliació: Als estudiants els costa compaginar l'exigència acadèmica escolar amb les hores de pràctica de dansa. Cost econòmic: La formació privada és cara i no sempre accessible per a tots els perfils. Evolució i nous públics Les professionals destaquen un canvi positiu en la percepció social de la dansa. Ja no és vista només com un estatus social o un complement estètic, sinó com una disciplina artística de ple dret. A més, s'ha detectat un increment de l'interès gràcies a: Programes de televisió: Espais com Fama han ajudat a trencar barreres de gènere, atraient més homes i públic d'edats més avançades (entre 30 i 40 anys). Fusió artística: La dansa s'està hibridant amb la literatura, el teatre i les noves tecnologies. "Si no venen a veure'ns, sortirem nosaltres al carrer perquè ens vegin i prenguin consciència que la dansa és un art." Actes a Tarragona La celebració inclou una programació variada: Espectacle al Teatre Metropol: Amb la participació de diverses escoles i estils (clàssic, jazz, contemporani). Barra al Balcó del Mediterrani: Una activitat tradicional oberta al públic el dia 29. Mostra a la Plaça Verdaguer: Amb més de 300 ballarins de diferents edats i estils urbans com el funky.

  • 11'

    Mientes más que parpadeas: Fusió de flamenc i hip-hop

    La fusió de disciplines com a eix creatiu L'entrevista explora el procés creatiu darrere de l'espectacle Mientes más que parpadeas, una obra que destaca per la seva fusió innovadora entre el flamenc i el hip-hop. La coreògrafa explica que aquesta barreja neix de la voluntat de no limitar-se a un sol estil i de buscar punts de connexió entre gèneres aparentment oposats però amb arrels comunes en l'expressió urbana i rítmica. Accessibilitat i comunicació amb el públic Un dels objectius principals de la companyia Cia. Mar Gómez (o Coola Dança, segons el context de la conversa) és trencar amb la visió de la dansa com un art elitista: Intergeneracionalitat: L'espectacle aconsegueix connectar tant amb el públic jove atret pel hip-hop com amb la gent gran que aprecia la tradició flamenca. Comunicació directa: L'autora subratlla que l'art ha de servir per comunicar-se amb la gent i no per distanciar-se'n. Nous projectes: Shakespeare i la filosofia L'entrevista també revela projectes futurs i recents que demostren la transversalitat de la seva proposta artística: Projecte Shakespeare: Una col·laboració amb el director Moisés Maicas per traduir l'univers de Shakespeare al llenguatge de la dansa urbana. Anatomía del miedo: Una nova estrena inspirada en l'obra del filòsof José Antonio Marina, que explora la valentia i l'esforç humà. "Marina parteix de la base que l'esforç del ser humà és el que realment mou el món." Aspectes tècnics i musicals La selecció musical és un pilar fonamental de l'obra, combinant artistes contemporanis i clàssics per reforçar la narrativa visual: Músiques populars: Ojos de Brujo, Chambao i La Excepción. Referents flamencs: Diego Carrasco i la veu de Lole Montoya. Fil argumental: Una història de rivalitat, mentides i lluita de poders en una parella que intenta trobar l'amor veritable.

  • 20'

    Cervesa Rosita de roses i Bookcrossing a l'Institut Calípolis

    En aquesta edició especial del matí de Tarragona Ràdio des de la Rambla per Sant Jordi, es presenten dues iniciatives locals innovadores que uneixen gastronomia i cultura. La Cervesa Rosita de pètals de rosa Pep Pérez, gerent de cerveses La Gardènia, presenta una edició limitada de la cervesa artesana Rosita, elaborada amb extracte de pètals de rosa d'Hongria. Característiques: És una cervesa d'alta fermentació, amb un aroma floral intens i un gust lleugerament amarg i refrescant. El disseny de l'ampolla és estilitzat, similar al d'un escumós però adaptat a la normativa. Expansió i futur: L'empresa ja exporta a llocs com Austràlia i té una forta presència a Barcelona, Madrid i València. Han anunciat una futura cervesa amb gust d'avellana per a les festes d'octubre. El projecte Bookcrossing a Tarragona Lourdes Sánchez, coordinadora pedagògica de l'Institut Calípolis, explica la creació d'una zona oficial de Bookcrossing a la seva biblioteca. Objectiu: Incentivar la lectura entre els estudiants de cicles formatius i obrir el centre a la ciutat. Funcionament: Els llibres es registren en una web oficial, s'etiqueten amb un número d'identificació i s'alliberen perquè altres lectors els puguin "caçar". Lliure accés: Tot i estar al centre educatiu, la zona és oberta a tota la ciutadania durant l'horari lectiu. "L'aroma de rosa es nota molt, però el gust al paladar és realment sorprenent i impecable."

  • 20'

    Sant Jordi a Tarragona Ràdio: Adrià Targa i Josep Gironés

    Diada de Sant Jordi des de la Rambla Nova L'emissió especial de Tarragona Ràdio des de la Rambla Nova celebra el Sant Jordi amb una programació dedicada a les lletres tarragonines. Durant el matí, s'ha posat èmfasi en la poesia en directe, el voluntariat lingüístic i la presència d'autors locals que presenten les seves novetats editorials. Adrià Targa: El sentiment a través del vers El jove poeta Adrià Targa presenta el seu llibre L'exili de Constança, publicat per Cosetània Edicions. L'autor destaca diversos punts clau de la seva obra i el seu procés creatiu: Temàtica emocional: L'obra se centra principalment en el desamor i el patiment personal viscut durant dos anys, transformat ara en literatura. Formació literària: Targa reconeix el seu pas per l'Escola de Lletres de Tarragona com un bressol fonamental on ha après el mètode i la tècnica sense perdre el seu estil propi. Defensa del vers: Tot i que explora altres gèneres com el teatre, l'autor defensa la versificació pel ritme i el plaer formal que li aporta. Accessibilitat: Manifesta la seva voluntat que la poesia sigui entenedora per al públic general, trencant la por que sovint genera el gènere. "Em sembla que la poesia és una cosa molt individual... o sigui, la lírica en general és molt subjectiva." Josep Gironés: Memòria històrica i els fets de la Fatarella L'escriptor Josep Gironés presenta la novel·la històrica La Cabana, una obra que neix de la necessitat de donar veu a un territori sovint oblidat. El focus principal són els fets de la Fatarella de gener de 1937: Reivindicació i justícia: Gironés denuncia l'assassinat de més de 30 pagesos a mans d'anarquistes, un succés que no ha rebut el reconeixement institucional ni l'honorança que les famílies mereixen. Context històric: La novel·la narra la vida a la Terra Alta i com el cop d'estat i la guerra van portar a situacions de robatoris i assassinats de persones que no pertanyien a bàndols polítics, sinó que eren simplement treballadors de la terra. Vincle personal: L'autor confessa que el llibre té una forta càrrega emocional, ja que el seu avi va ser una de les víctimes assassinades. Objectiu de l'obra: Lluny de voler exhumar restes, Gironés busca restablir el bon nom de les víctimes i que la seva història es conegui com a part de la memòria col·lectiva de Catalunya. "Aquest llibre aspira a ser la veu dels que no poden parlar i també és una eina reivindicativa de cara a les nostres autoritats."

  • 15'

    Presentació de la Setmana del Còmic de Tarragona

    Redescobrint el Còmic a Tarragona En aquesta trobada es presenta oficialment la Setmana del Còmic de Tarragona, impulsada pel col·lectiu Deliròpolis. L'objectiu principal és reivindicar el còmic com una expressió artística de primer nivell, trencant amb els prejudicis que històricament l'han considerat un gènere menor o purament infantil. Eixos Principals de l'Esdeveniment Exposicions: Es realitzaran diverses mostres que recullen els quatre anys de trajectòria de la revista Deliròpolis, incloent-hi originals i col·laboracions de renom. Vessant Social: Destaca un taller inclusiu realitzat amb l'associació El Pont per a persones amb discapacitat psíquica, demostrant que el còmic és una eina de comunicació accessible per a tothom. Cicle de Conferències: Es tractaran temes diversos, des de la història de les publicacions locals fins a la curiosa teoria que afirma que Tintín podria haver nascut a Tarragona. La Revista Deliròpolis: Esperit i Col·laboracions La publicació es defineix per la seva diversitat d'estils i procedències, funcionant de manera assembleària i gairebé terapèutica per als seus creadors. Tot i la seva modèstia en la distribució, compta amb col·laboracions d'autors de talla internacional: "Tenim portades de dibuixants internacionals com Moebius, que és una glòria del còmic, o Milo Manara." Caricatures i Contacte amb el Públic Com a activitat destacada per a Sant Jordi, el col·lectiu realitza caricatures en directe per a promocionar la programació. Els dibuixants juguen amb la ironia i el realisme, potenciant els trets més personals dels ciutadans a través de diferents estils que van des de la síntesi mínima fins al detallisme més exigent.

  • 32'

    Sant Jordi i la projecció catalana al món

    Sant Jordi a la Rambla de Tarragona L'episodi comença amb una connexió directa des de la Rambla Nova de Tarragona, on es descriu l'ambient festiu i l'activitat de les floristeries. Es destaquen les tendències d'aquest any en la venda de roses: • La rosa vermella clàssica continua sent la preferida absoluta per sobre de novetats com la rosa d'iris o les blaves. • El preu de la rosa se situa al voltant dels 4 euros. • Es confirma que la gran majoria de les roses venudes a Catalunya són d'importació (Colòmbia, Holanda o València) a causa de l'altíssima demanda (uns 6 milions d'unitats). Experiències de la Diàspora Catalana El cor del podcast és una taula rodona amb representants de diversos Casals Catalans d'arreu del món, que comparteixen com es viu la identitat catalana a l'estranger: Quebec i Canadà L'Eric Vilabri explica la realitat del Casal Català del Quebec, a Mont-real, destacant un perfil de membre més jove i professional. Han aconseguit crear un programa d'estudis catalans a la universitat i fins i tot una colla castellera pròpia. Japó (Kansai) La Montse Mari comparteix la seva experiència de 30 anys al Japó. Explica el xoc cultural i el paper de la dona, a més de la curiositat dels japonesos per la cultura catalana. Destaca la dificultat de l'idioma i el valor de l'harmonia social japonesa. Colòmbia En Miquel Basterra, tarragoní resident a Bogotà, descriu la comunitat catalana a Colòmbia, que té 66 anys d'història. Fa un contrast punyent entre la perillositat quotidiana de Colòmbia (narcotràfic i segrests) i la seguretat de passejar per Tarragona. País Basc (Donòstia) La Cristina Laguer parla de l'espai Topaleku, un punt de trobada que fomenta l'intercanvi cultural. Explica que la integració a Euskadi requereix aprendre la llengua per treballar i comenta la forta simpatia entre ambdós pobles. Conclusions de la Trobada de Casals Els convidats valoren positivament la trobada organitzada pel Departament d'Afers Exteriors de la Generalitat per: • Crear estructures de suport i plans de subvencions estables. • Facilitar el networking i l'intercanvi d'idees entre diferents comunitats. • Mantenir el lligam emocional i cultural amb la "pàtria xica" des de la distància. "Un tarragoní fa pàtria fora de la seva pàtria i la porta molt endins."

  • 23'

    La presència i activitat dels Casals Catalans al món

    Visió general de la diàspora catalana Aquesta conversa a Ràdio Tarragona reuneix representants de la xarxa de Casals Catalans al Quebec, Colòmbia, Japó i el País Basc. L'episodi explora com aquestes entitats mantenen viva la cultura catalana i faciliten la integració en entorns sociopolítics molt diversos. Diferents realitats i perfils generacionals • El Quebec (Canadà): Representat per Eric Vilabric, destaca per un relleu generacional actiu amb uns 200 membres, majoritàriament joves i estudiants d'intercanvi. Han aconseguit crear una colla castellera i cursos d'estudis catalans a la universitat. • Japó (Kansai): Montse Mari explica que el centre fomenta l'intercanvi cultural. Destaca la curiositat dels japonesos per la figura de Gaudí i la cultura catalana, tot i les grans distàncies anímiques i de gènere que existien fa 30 anys. • Colòmbia: Miquel Basterra descriu una comunitat de 66 anys d'antiguitat. Tot i ser una societat acollidora, el país viu marcat per la inseguretat lligada al narcotràfic i les guerrilles, fet que condiciona la llibertat de moviment que aquí es dona per feta. • País Basc (Donòstia): Cristina Laguer lidera l'espai Topalekua, un punt de trobada jove amb 300 socis que basa la seva activitat en la simpatia històrica entre ambdues nacions i el bilingüisme (català-eusquera). El procés d'adaptació i la cultura d'acollida Els interlocutors coincideixen que l'adaptació requereix temps i una obertura anímica. "No som d'aquí ni som d'allà, però alhora som d'aquí i som d'allà." Temes clau discutits: • La llengua com a barrera i eina de treball, especialment l'aprenentatge del japonès i l'eusquera. • El paper de la Generalitat de Catalunya a través del Departament d'Afers Exteriors en el suport logístic i econòmic d'aquestes entitats. • La celebració de Sant Jordi com a acte cohesionador global de la catalanitat.

  • 26'

    Sant Jordi a Tarragona: Lletres, Cuina i Publicacions de la URV

    Panorama Literari i Universitari per Sant Jordi En aquesta edició especial des de la Rambla de Tarragona, es reuneixen tres figures clau de l'àmbit cultural per analitzar les novetats editorials i la situació de la creació literària i científica al territori. Publicacions de la URV: Més enllà de l'acadèmia • La universitat ha consolidat el seu propi segell editorial en col·laboració amb editorials locals com Cossetània i Arola. • L'objectiu és la difusió de la recerca i el coneixement, però també l'obertura a temes de divulgació general i interès social. • Es destaca la publicació d'obres singulars com l'estudi sobre els castells i la nova edició de l'Auca del senyor Esteve. L'evolució creativa de Joan Cavallé • L'autor presenta diversos títols simultanis, destacant Crema Troia a Tarragona, una antologia de versos sobre la ciutat des de l'època romana. • Cavallé reflexiona sobre el seu procés de canvi i maduresa com a escriptor, admetent una constant insatisfacció creativa que l'empeny a explorar nous gèneres com la novel·la juvenil i el teatre. Mariona Quadrada: Cuina, Salut i Literatura • Amb prop de 50 llibres publicats, Quadrada presenta Les amanides, la frescor de la terra. • Defensa una cuina que prioritza l'alimentació diària i els productes de proximitat davant dels pre-cuinats industrials. • Subratlla la importància de la pedagogia culinària: > "Ensenyant s'aprèn, i el que m'interessa és que la gent cuini a casa barrejant salut i plaer." Recomanacions i Noves Veus • Els convidats proposen autors a seguir, com la novel·la Pell de Préssec de Carme Agusten i la poesia d'Adrià Targa. • Es posa en valor l'ús de les noves tecnologies (ordinadors i internet) com a eines indispensables per a l'ordenació de la informació i la interacció amb el públic.

  • 17'

    Sant Jordi a la ràdio amb el CEIP Pràctiques

    Un matí literari des de la Rambla Nova En una edició especial de Tarragona Ràdio per la diada de Sant Jordi, un grup de 52 alumnes de sisè de l'escola CEIP Pràctiques de Tarragona ha participat en directe per compartir la seva passió per la lectura i el seu talent artístic. Acompanyats per la Teresa Mas, responsable de la biblioteca, i la Tània Moncosí, cotutora, els joves han demostrat el fruit del projecte Ponedu d'innovació pedagògica. El foment de la lectura voluntària Des de la biblioteca del centre es treballa amb un objectiu clar: incentivar la lectura per plaer. Segons han explicat les responsables: Es busca combatre la competència d'oci digital (PlayStation, ordinadors) mitjançant l'animació a la lectura. Es prioritza la lectura voluntària sobre l'obligatòria per evitar el rebuig i potenciar el rendiment intel·lectual. Tots els mestres de l'escola, des de P3 fins a sisè, estan plenament involucrats en el projecte. Recital de poesia i música en directe L'eix central de la intervenció ha estat una mostra de l'expressió oral i artística dels alumnes, que han recitat autors clàssics i contemporanis amb gran precisió: Joan Salvat-Papasseit: L'Alba ha interpretat La casa que vull. Joan Maragall: L'Andrea i la Maria han recitat a dues veus La diada de Sant Jordi. Rafael Alberti: El Carlos i la Raquel han optat pel clàssic en castellà Se equivocó la paloma. Joana Raspall: S'han interpretat peces com Si el món fos i La cançó del poeta. Gloria Fuertes: Lectura de poemes com El gallo despertador i El corazón de la tierra. "Tinc el do de veure el món amb ulls plens de fantasia" Activitats i col·laboracions L'escola manté una agenda molt activa que inclou el servei de préstec, exposicions temàtiques vinculades al currículum (plantes, eines i màquines), participació en concursos com l'Atrapa Llibres i trobades amb escriptors i il·lustradors, destacant una connexió pròxima amb una il·lustradora des d'Edimburg.

  • 14'

    Sant Jordi a Tarragona Ràdio: Llibres, Roses i Pastissos

    La tradició de Sant Jordi a Tarragona El programa de Tarragona Ràdio celebra la vigília de Sant Jordi amb una connexió especial des de la Pastisseria Conde. Durant l'emissió, es posa en valor una tradició dolça que sovint queda en segon pla davant el llibre i la rosa: el pastís de Sant Jordi. Característiques del pastís artesà El mestre pastisser Josep González explica els detalls d'aquesta elaboració tradicional: Composició: Està format per cinc capes de biscuit i cinc capes de mantega, simulant les fulles d'un llibre. Decoració: Inclou motius típics de la diada com la rosa i la figura del Drac i Sant Jordi, sovint fets de xocolata artesana. Filosofia: Es reivindica la pastisseria artesanal com un producte de qualitat que cal preservar davant de productes industrials o estrangers. "A més a més del llibre i de la rosa, a Catalunya tenim el pastís de Sant Jordi, que és un simulacre d'un llibre amb una rosa i un Sant Jordi damunt." Participació dels oients i literatura Els oients participen en un sorteig de roses i pastissos suggerint obres o parelles literàries vinculades a l'amor. Entre les referències destacades apareixen: La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda (coincidint amb l'Any Rodoreda). El personatge de Dràcula de Bram Stoker, interpretat des d'una vessant romàntica. L'obra clàssica Cantar de los Cantares de Sant Joan de la Creu. Clàssics catalans com Tirant lo Blanc amb la parella de Tirant i Carmesina. El programa conclou amb la participació de deu oients que optaran als tres pastissos de la Pastisseria Conde en un sorteig transparent supervisat per Jordi Bertran.

  • 10'

    Activitats de Sant Jordi per a alumnes nouvinguts a la URV

    Sant Jordi a la Universitat Rovira i Virgili El Servei Lingüístic de la URV, representat per la tècnica d'acolliment Mònica Batet, ha dissenyat una setmana cultural especial per als alumnes nouvinguts que estudien català i espanyol a Tarragona. L'objectiu és apropar la tradició de Sant Jordi a estudiants Erasmus, Sèneca i de tercer cicle que viuen la festa per primera vegada. Programa d'activitats destacades Cicle de cinema i literatura: Projeccions de pel·lícules basades en novel·les d'autors catalans i espanyols, com Soldats de Salamina, La vida abismal i Carícies. Lectura multilingüe de poemes: Una activitat central on els alumnes llegeixen poemes d'amor en les seves llengües maternes (búlgar, francès, italià, etc.), fomentant la multiculturalitat. Sortida cultural: Visita guiada al Montblanc medieval i al Monestir de Poblet per tancar la setmana. El perfil de l'estudiant nouvingut La universitat acull entre 150 i 175 estudiants en aquesta situació, provinguents de diversos perfils: Estudiants de la Unió Europea (Erasmus). Alumnes de la resta de l'Estat amb beques Sèneca. Investigadors d'Hispanoamèrica o el Marroc que realitzen la tesi doctoral. "La llengua és cultura i s'ha de relacionar. Al cap de deu hores de curs ja els expliquem tradicions com Sant Jordi, el Caganer o el Tió perquè no se sentin perduts." Cultura com a eina d'integració Batet destaca que el curs de Bàsic 1 no només ensenya gramàtica, sinó que inclou visites a espais emblemàtics com la Casa Canals o el Museu Arqueològic. La celebració de Sant Jordi esdevé un punt clau per entendre la catalanitat, especialment la curiositat de regalar una rosa en el dia dels enamorats propi de Catalunya.