Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

1177-1188 de 1247
  • 15'

    L'Albada Teatre presenta 'El Malentendido' d'Albert Camus

    Retorn als clàssics amb Albada Teatre Dins del cicle Escena Tarragona, la companyia Albada Teatre presenta aquest diumenge al Teatre Metropol l'obra El Malentendido, una adaptació del cèlebre text d'Albert Camus. El director Arturo Benítez, amb més de 40 anys de trajectòria, lidera aquest projecte que neix de l'herència del grup Lluís Vives i pretén oferir un teatre de text amb missatge. Una tragèdia moderna i universal L'obra, escrita l'any 1944 en plena Segona Guerra Mundial, és definida pel seu autor com una tragèdia moderna al pur estil grec però amb un context actual. Argument: Se centra en una mare i una filla que gestionen una pensió i maten clients rics per poder viatjar. La trama s'embolica amb l'arribada d'un client molt especial. Temàtica: Explora la manca de comunicació i la impossibilitat d'expressar-se a temps, temes que la companyia considera totalment vigents. La filosofia de la companyia El grup es defineix com a "tot terreny", on els membres assumeixen rols diversos per garantir la continuïtat del projecte: Mario López: Actor veterà que debuta en aquesta obra com a ajudant de direcció. Pilar Bertran i Marc Orcuera: Actrius que destaquen la passió i el "verí" del teatre, malgrat el seu bagatge amateur. "Intentem fer un teatre de text que tingui qualitat, que ens digui alguna cosa. Per al vodevil ja tenim la televisió o el dia a dia." Informació de l'estrena L'obra es representarà aquest diumenge a les 19:30 hores (cal destacar el canvi d'hora respecte a l'anunciat inicialment a taquilles) al Teatre Metropol de Tarragona.

  • 23'

    L'Estat del POUM i l'Urbanisme de Tarragona

    Projecte del Nou POUM de Tarragona El tinent d'alcalde de territori, Xavier Tarrés, detalla la fase final de la revisió del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM), que es preveu portar a l'aprovació inicial en el plenari municipal a finals de maig o principis de juny. Aquesta fase inclou una ronda intensa de reunions amb associacions de veïns per explicar els darrers detalls. Principals Canvis i Novetats El regidor descriu el nou pla com un projecte radicalment diferent de l'anterior, destacant els següents punts clau: • Protecció mediambiental: Es deixen d'edificar prop de 4 milions de metres quadrats i se salven zones com el Pont del Diable i la Móra de Dos de la pressió urbanitzadora. • Eliminació d'expropiacions: Es retira la figura de l'expropiació en zones habitades dels barris, cercant alternatives menys agressives per als veïns. • Habitatge protegit: Es preveu la construcció de fins a 2.000 habitatges de protecció oficial, una xifra singular per a una capital catalana. • Integració de la façana marítima: S'inclou el projecte pactat amb el Ministeri de Foment per a la transformació de la zona portuària. Relació amb els Afectats S'han establert protocols i reunions específiques amb la plataforma d'afectats pel POUM per tancar discrepàncies i assegurar que els acords quedin reflectits gràficament en els plànols finals. "És un POUM que tranquil·litza la gent en quasi un 95%. No és l'antic pla, és un document redreçat i innovador." Altres Projectes Urbanístics en Curs L'Hotel de Luxe al Pla de la Seu El projecte de l'hotel a Cal Arriaca continua avançant després de corregir problemes inicials d'alçada i volumetria. L'ajuntament exigeix una preservació estricta del patrimoni arqueològic i de la Plaça dels Cabrits. Futura Seu de la Generalitat i El Corte Inglés • Seu administrativa: Es negocia la ubicació als terrenys de l'antiga presó, amb la condició innegociable de preservar la zona verda i crear un aparcament soterrat per al veïnat. • El Corte Inglés: L'ajuntament es manté ferm a no ampliar l'horari d'obres per evitar molèsties, malgrat les peticions reiterades de l'empresa. Nou Estadi del Nàstic S'està a l'espera de rebre el projecte definitiu i les correccions dels càlculs econòmics per a la construcció del nou estadi a la zona de Camp Clar.

  • 9'

    Fira de Iots de Luxe a Port Tarracó

    Crònica de la Primera Fira de Iots de Luxe a Tarragona L'episodi ens trasllada al Port Tarracó, on s'està celebrant per primera vegada una fira dedicada exclusivament al sector del luxe nàutic. A través d'una connexió en directe, s'explora l'ambient exclusiu d'aquest esdeveniment que reuneix embarcacions i productes d'alta gamma. L'embarcació Boreal: un motoveler d'excepció El reportatge inclou una entrevista amb el Pasqual, propietari del vaixell Boreal, un motoveler de 25 metres d'eslora fabricat en acer que està a la venda per uns 1,4 milions d'euros. Entre les seves característiques destaquen: Equipament d'alt nivell: Aire condicionat, sistemes de potabilització d'aigua i estabilitzadors per evitar el balanceig en mala mar. Capacitat i confort: Tres cabines dobles amb bany i espai per a la tripulació. Autonomia: Capacitat per navegar fins a 2.500 milles nàutiques a motor. Requisits: Per pilotar-lo es requereix una titulació professional com la de Capità de la Marina Mercant o Capità de Iot per a ús privat. Glamour i mercat internacional El contrast entre Tarragona i referents com Mònaco és un punt central de la conversa. Tot i que la ciutat encara ha de desenvolupar locals i serveis de la categoria suficient per atreure grans fortunes de forma permanent, la fira ha aconseguit: Atreure més de 5.000 visitants inscrits, la majoria procedents d'arreu d'Europa i d'Orient (Japó). Exposar vaixells de fins a 60 metres d'eslora amb preus que arriben als 70 milions d'euros. Presentar un mercat complementari de luxe que inclou cotxes esportius (com un Gumpert de 340.000 €) i grans firmes de perfums i moda. "Això és un miratge: ser ric per deu minuts o un quart d'hora." Finalment, es destaca l'exclusivitat de l'acte, ja que l'accés està restringit al públic general mitjançant acreditacions VIP, creant un espai on el manteniment d'un vaixell pot ser més costós que la seva pròpia adquisició.

  • 13'

    I Setmana Intercultural de la URV i Amèrica Llatina

    I Setmana Intercultural: Pont acadèmic i cultural amb Amèrica Llatina La Universitat Rovira i Virgili (URV), amb el suport de Bancaixa, celebra la seva primera setmana intercultural a Tarragona. Aquest esdeveniment, codirigit per Marvini Melis i Joaquim Barrient, neix com un espai de reflexió sobre els lligams històrics i contemporanis entre l'estat espanyol i el continent llatinoamericà. Eixos principals del projecte Relació Espanya-Amèrica Llatina: S'analitza la història compartida, des del colonialisme fins als exilis recíprocs. Focus en Cuba: Una part central de la programació es dedica a la cultura cubana, sovint desconeguda a Europa malgrat la seva riquesa. Realitat migratòria: Es reflexiona sobre com el flux migratori ha invertit el seu sentit en l'últim segle, convertint l'estat en receptor de ciutadania llatinoamericana. El Cinema com a eina de transformació El certamen utilitza el cinema documental per trencar estereotips i oferir visions inèdites. S'han destacat tres figures claus: Santiago Álvarez: Cinema revolucionari i patrimoni històric. Nicolásito Guillén: Una visió dissident i crítica. Néstor Almendros: Una línia estètica i vital diferenciada. "Volem crear un espai de reflexió per entendre millor el present i la nostra convivència actual a través de la interculturalitat." Programació i participació Les activitats es divideixen entre l'Antiga Audiència i el Paranimf de la URV, incloent taules rodones sobre diàspora i drets polítics. La participació ha estat especialment alta entre el públic jove i universitari, consolidant la voluntat de donar continuïtat a la iniciativa en el futur.

  • 12'

    L'èxit de Joan Pera i la seva comèdia de maletes

    La màgia de la comèdia en viu L'obra destaca per la seva capacitat de fer riure el públic de manera gairebé terapèutica. Segons els protagonistes, l'experiència és tan intensa que les riallades se senten fins i tot des del carrer, convertint cada funció en un exercici de bioquímica i d'alliberament d'endorfines. Punts clau de la representació: Interconnexió amb el públic: L'actor Joan Pera estableix una complicitat mútua que fa que cada funció sigui única i irrepetible. Necessitat de riure: Es planteja el riure com una necessitat fisiològica i un exercici físic que millora la salut i la circulació. Un repartiment d'altura: L'obra compta amb actors de gran trajectòria com Miquel Cupià, Anna Azcona i Lloll Bertran, que fan de coixí al gran caràcter còmic de Pera. "Roure és millor que anar al psicòleg; la gent té una necessitat real d'aquest exercici corporal." Un clàssic actualitzat L'espectacle, basat en una peça que ja va interpretar Louis de Funès a França, ha estat adaptat i dirigit per La Belle Folk. Tot i portar més d'un any en cartell, l'obra es manté viva i evoluciona cada dia, allunyant-se d'una execució mecànica i apostant per la frescor del directe. L'argument i l'escenografia: L'eix central és el senyor Costavella, un nou ric del sector ecològic embolicat en un seguit de mals entesos familiars. Les maletes tenen un paper protagonista, fins al punt que l'obra compta amb el patrocini d'una coneguda marca del sector, ja que els objectes reben un tracte intens durant l'acció teatral.

  • 18'

    Experiència d'Eduard Berga durant el cicló a Birmània

    Crònica d'un supervivent del cicló Nargis L'Eduard Berga relata la seva experiència personal a Birmània (Myanmar) coincidint amb el pas del devastador cicló Nargis el maig de 2008. Tot i la magnitud de la tragèdia, el seu testimoni destaca el contrast entre la seguretat del seu hotel i la desolació absoluta que va trobar als carrers de la capital, Yangon. L'impacte del fenomen meteorològic L'Eduard explica que la tempesta va començar de matinada de forma sobtada i violenta. Des del seu hotel, varen ser testimonis de la força del vent: Destrosses materials: Arbres arrencats d'arrel, teulades de zinc volant com si fossin acordions i tanques publicitàries caigudes. Manca de previsió: El guia i la població local només esperaven una "gran tempesta"; ningú no els havia advertit de la magnitud real del cicló. Desconnexió informativa: Mentre a l'Estat espanyol ja es parlava de milers de morts, els diaris locals encara en comptabilitzaven poc més de 300. La gestió de la Junta Militar i la supervivència L'entrevista posa de manifest la precarietat i la manca de recursos del govern per gestionar la crisi: Els equips d'emergència i els militars treballaven amb eines rudimentàries, com serres manuals rovellades. Més que saquejos, l'Eduard va observar escenes de supervivència: gent recollint cargols i planxes de metall de les restes per refer les seves llars. La incomunicació va ser el factor més angoixant: sense internet ni mòbils, van haver de triangular la informació a través de Singapur per avisar les famílies. Un país de gent extraordinària Malgrat la catàstrofe, l'Eduard fa una crida a no abandonar el país turísticament: "No he estat en cap país on em tractessin tan bé com a Myanmar; la gent és amable i agradable, sempre amb un somriure." Considera que el poble birmà no es mereix ni la tragèdia natural ni els governants que té, i subratlla que el turisme és una via fonamental per ajudar a la recuperació econòmica d'aquesta regió encara verge i poc massificada.

  • 10'

    Trobada de 1.800 balladors de sardanes a Tarragona

    Gran Trobada Sardanista a la Rambla Nova El matí de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat a la Rambla Nova, prop del Balcó del Mediterrani, per viure en directe la 12a Trobada de Colles Sardanistes dels Clubs Sant Jordi de Caixa Catalunya. Aquest esdeveniment ha aplegat una xifra multitudinària de participants en una jornada marcada pel bon temps i la germanor. Xifres i representació de l'acte Participants: Prop de 1.800 balladors repartits en 38 colles sardanistes. Origen: Grups d'arreu de la geografia catalana, incloent Figueres, Girona, Mollerussa, Reus i la mateixa ciutat de Tarragona. Perfil: Majoritàriament gent gran vinculada a la Fundació Viure i Conviure. El futur de la sardana i l'activitat per a la gent gran En Julià Llué, responsable de la colla local, ha expressat la seva satisfacció per celebrar l'acte a Tarragona, tot i que ha llançat una reflexió sobre el relleu generacional: "Ens faria falta això, que la joventut tingués més presència. Ara encara falla més que en la meva època." D'altra banda, Josep Solans, director gerent de la fundació, ha destacat que la sardana és un eix vertebrador de la identitat dels clubs. A més, ha aprofitat per enumerar altres tallers d'èxit com la informàtica, la cuina i el senderisme. L'acompanyament musical L'acte ha comptat amb la música en directe de la Cobla Principal de Tarragona, sota la direcció del Daniel. El repertori ha inclòs sis sardanes escollides pel seu caràcter "ballador", tancant amb una peça del compositor tarragoní Tomàs Gil Membrano. L'esdeveniment ha finalitzat amb els parlaments oficials de la regidora Victoria Pellegrin i els responsables de l'entitat organitzadora, omplint la Rambla de rotllanes i música fins al migdia.

  • 7'

    Presentació del Club dels Tarragonins per a infants

    Presentació del Club dels Tarragonins S'ha presentat a l'Ajuntament de Tarragona el Club dels Tarragonins, una iniciativa municipal adreçada principalment a infants d'entre 3 i 12 anys, tot i que resta obert a qualsevol persona interessada. El projecte neix amb la voluntat de ser un espai aglutinador de totes les activitats infantils de la ciutat. Objectius i Valors El club té una clara vocació educativa i cívica, centrant-se en: * Fomentar la solidaritat, la participació i la diversitat. * Promoure el sentiment de pertinença a la ciutat i el coneixement del seu patrimoni històric. * Potenciar la cultura de l'esforç i l'esperit crític. * Millorar les competències digitals dels nens mitjançant una plataforma web interactiva. Funcionament i Avantatges Inspirat en models d'èxit com el Club Banyetes de Lleida o el Club Super3, aquesta iniciativa ofereix: * Un carnet de soci que en un futur s'integrarà amb el transport públic municipal (AMT) i l'accés a equipaments esportius. * Activitats pròpies com festes, cicles de conta-contes i concursos. * Publicacions exclusives: l'edició de contes, els beneficis dels quals es destinaran parcialment a projectes de cooperació. "Aquest club pretén ser com una espècie de paraigües de totes aquelles activitats relacionades amb l'àmbit infantil que es duguin a terme des de l'Ajuntament." Imatge i Inscripció La imatge del club és la Nina Dibori, un element de l'imaginari romà de Tarragona que simbolitza la modernitat i el gust per la cultura. Per formar-ne part, les famílies s'han d'inscriure a partir de la festa d'inauguració, dipositant la sol·licitud a les OMACs i abonant un pagament únic d'un euro pel carnet.

  • 19'

    Jocs Juvenils Europeus i activitats d'estiu a Tarragona

    Esdeveniments Esportius i Activitats d'Estiu L'entrevista se centra en la participació de 50 joves tarragonins als Jocs Juvenils Europeus de Tortosa i la presentació de l'oferta d'estiu del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona. Jocs Juvenils Europeus: Esport i convivència Origen i ciutats: Es tracta d'una trobada bianual iniciada el 1972 a Avignon. Les ciutats fundadores inclouen Tortosa, Tarragona, Siena, Wetzlar i Colchester. Objectiu principal: Més enllà de la competició en disciplines com l'atletisme, natació o judo, l'objectiu real és la relació cultural i el lleure entre els joves de 12 a 16 anys. Organització futura: S'anuncia que Tarragona serà la seu organitzadora l'any 2010, convidant tant les ciutats fundadores com les agermanades (l'Alguer, Orleans, Pompeia, entre d'altres). "La competició és l'excusa per tindre aquesta relació cultural i lúdica amb diferent gent." Oferta d'estiu i millores en la gestió Ampliació de places: S'ofereixen un total de 350 places setmanals per a les estades esportives, incrementant l'oferta en 200 places respecte a l'any anterior. Zones d'activitat: S'incorporen espais com Campclar, Bonavista i el Serrallo per facilitar la conciliació familiar. Nou sistema d'inscripció: S'aplicarà un model de sol·licitud i sorteig per garantir l'equitat, permetent planificar totes les setmanes de l'estiu en un sol dia. Servei de guarderia: S'afegeix un marge de mitja hora abans i després de les activitats (9:00 - 9:30 h i 13:30 - 14:00 h) per ajudar els pares a conciliar els horaris laborals. Manteniment d'instal·lacions: Enguany el tancament per manteniment de les piscines serà progressiu, garantint que sempre hi hagi una instal·lació oberta a la ciutat.

  • 24'

    L'estat de les finances municipals a Tarragona amb Pau Pérez

    Anàlisi de l'economia municipal i gestió pressupostària El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona i responsable d'Hisenda, Pau Pérez, fa un balanç del primer any de mandat del govern de coalició entre el PSC i ERC. Tot i que la situació continua sent complexa, s'ha aconseguit una millora en l'estalvi net i una reducció de l'endeutament del 110% al 89%. Estratègia d'Inversió i Planificació El govern preveu una inversió total de 150 milions d'euros per a tot el mandat. Els dos primers anys es defineixen com una etapa de "estrenys el cinturó" i sanejament per poder actuar amb més força al final del període. La prioritat actual és la redacció de projectes tècnics, ja que sense ells no es pot executar l'obra de manera realista. Reforma de la Contractació Pública S'ha impulsat una transformació administrativa profunda per agilitzar la burocràcia municipal: • Unificació del servei: S'han agrupat compres, contractacions i subvencions en un sol departament. • Oficina de Projectes: Creació d'un equip per evitar la manca de planificació que patia l'ajuntament anterior. • Reducció de terminis: L'objectiu és retallar els 190 dies de mitjana que triga actualment un contracte. Projectes Clau i Fiscalitat Brigada d'Intervenció Ràpida: Ja s'han obert les pliques per a un nou contracte de més d'un milió d'euros que permetrà unes 3.000 actuacions anuals. Fortí de la Reina: Es preveu l'adjudicació imminent de l'empresa per desmuntar el restaurant dins de la fortificació. Impostos: El compromís és mantenir la pressió fiscal vinculada exclusivament a l'IPC de Tarragona. La problemàtica del Pàrquing Jaume I "Considero tota la inversió com si no hagués de funcionar; estic preparat per pagar aquest deute a llarg termini per prudència." Pérez defineix aquesta infraestructura com una "gran ombra". L'empresa municipal està pendent d'una auditoria externa per decidir el futur tècnic de l'aparcament (si serà intel·ligent o convencional), mentre l'Ajuntament negocia el refinançament del deute de 26 milions d'euros a 30 o 40 anys a través de l'Institut Català de Finances.

  • 20'

    20è Aniversari de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona

    Celebració i Activitats del 20è Aniversari de l'EOI La directora de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI), Jolanda Scott, presenta els actes finals per commemorar el 20è aniversari del centre. L'escola, que compta amb uns 2.500 alumnes presencials i més de 3.000 en total comptant lliures i a distància, tanca un any ple d'activitats culturals i pedagògiques. Esdeveniments destacats: Concert Karaoke Multilingüe: Es celebrarà el 15 de maig a la Rambla. Serà un acte obert amb música en directe a càrrec dels professors Josep Soller i Bàrbara Latham. Exposicions culturals: El centre acull mostres artístiques, com l'exposició sobre el món àrab i les mesquites, i anteriorment una de pintura de Paquita Esteban. Projectes transversals: L'escola ha participat en la Tardor Literària amb lectures de Mercè Rodoreda en 12 llengües diferents. Concurs Radiofònic i Premis L'EOI, en col·laboració amb la ràdio, inicia un concurs cultural que durarà un mes. Els participants opten a: 1. Una borsa de viatge de 750 euros per a destins vinculats a les llengües estudiades. 2. Cursos intensius d'estiu gratuïts. "La música és un mitjà de comunicació internacional que agafa de la mà les llengües que les acompanyen." Les preguntes del concurs, elaborades pel professorat, se centren en la cultura general dels diversos països (geografia, història i art) i es realitzen completament en català per facilitar la participació ciutadana.

  • 16'

    Memòria històrica de la crisi de l'aigua a Tarragona

    La realitat de l'aigua a Tarragona fa 25 anys Els periodistes Tomàs Carot i Xavier Icard rememoren la precarietat hídrica que va patir el Camp de Tarragona abans del mini-transvasament de l'Ebre. La situació era crítica, marcada per una salinització extrema de l'aigua que la feia imbebible i feia malbé els electrodomèstics. Punts clau de la crisi històrica: Restriccions severes: En ciutats com Reus, només hi havia subministrament durant dues hores al dia, sovint de matinada, obligant la població a aixecar-se per omplir recipients. Aigua salada: Tot i el subministrament, l'aigua no servia per cuinar ni per beure. La població havia de dependre de garrafes i de fonts llunyanes. Impacte industrial: La indústria petroquímica patia corrosió a les seves instal·lacions per la salinitat, arribant a importar aigua en vaixells des de Marsella. El camí cap al mini-transvasament de 1989 El procés per portar aigua de l'Ebre no va ser senzill i va requerir anys de lluita política, especialment liderada per l'alcalde Requesens. Finalment, es va arribar a un consens gràcies a l'aprofitament de l'aigua recuperada de les pèrdues dels canals de reg. El paper de les administracions i la indústria: Consens territorial: La mediació de la Diputació va ser vital per unir els interessos de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Finançament: A diferència d'altres obres actuals, la infraestructura va ser pagada pels consorciats i la indústria, no directament per l'Estat. Inauguració històrica: L'arribada de l'aigua l'any 1989 va suposar un canvi radical en la qualitat de vida, posant fi a les cues a les fonts i al maleter ple de garrafes. "Els tarragonins sempre portàvem garrafes al maleter del cotxe per si de cas trobàvem una font amb aigua bona."