CiU presenta esmena als Pressupostos de l'Estat 2009
Anàlisi de l'esmena a la totalitat de CiU El diputat de Convergència i Unió (CiU) per Tarragona i vicepresident quart del Congrés, Jordi Jané, exposa els motius pels quals la seva federació ha presentat una esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l'Estat per al 2009. Segons Jané, els comptes presentats pel govern de Zapatero ignoren la realitat de la crisi econòmica i incompleixen els compromisos amb Catalunya. Les tres raons del "no" de CiU Negació de la crisi: Jané afirma que els pressupostos estan fets "en època de festa major" i no inclouen un pla anticrisi real ni previsions d'atur realistes. Dèficit d'inversions: Denuncia que el nivell d'inversió a Catalunya no arriba al que preveu l'Estatut i que l'execució de les partides és alarmantment baixa. Falta de confiança: El diputat critica l'incompliment de la paraula donada en pressupostos anteriors, amb partides aprovades que mai s'han arribat a gastar. "No podem tenir confiança en un govern que no ha executat partides importants dels pressupostos d'aquest any vigent." Impacte territorial al Camp de Tarragona i l'Ebre El diputat detalla les mancances específiques en infraestructures clau per a la demarcació de Tarragona, que seran objecte d'esmenes parcials: Carreteres i Autovies: Crítica als retards de l'A-27 (Tarragona-Montblanc) i l'A-7, especialment el tram de la Mora cap al nord i el sud de l'Hospitalet de l'Infant. Ferrocarril: Reivindicació del Corredor Mediterrani i millores en estacions i trens regionals (com la línia Valls-Barcelona). Projectes locals: Es demanen fons per a la reforma del Mercat Central de Tarragona, la supressió del pas a nivell de la Plaça dels Carros i el projecte de la Façana Marítima. Peatges i Seguretat: Proposta de rescat de peatges en trams on la Nacional 340 no està desdoblada i accessos directes per a la seguretat nuclear a l'Almadrava. Finançament local i futur polític Finalment, Jané alerta sobre la situació de l'asfíxia financera dels ajuntaments. La baixada d'ingressos per la frenada immobiliària i la manca de suport estatal obliguen consistoris com el de Tarragona a apujar l'IBI i altres impostos municipals, castigant encara més les economies domèstiques en temps de crisi.

