Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

109-120 de 1247
  • 25'

    Programa Veïns Actius i convivència a Camp Clar

    Presentació del Programa Veïns Actius El barri de Camp Clar a Tarragona ha posat en marxa el programa Veïns Actius, una iniciativa clau dins del Pla Integral del barri que busca millorar la convivència ciutadana i la gestió de les comunitats de propietaris. El projecte, presentat oficialment el setembre, compta amb la col·laboració de la cooperativa Entorn i s'inspira en models d'èxit com el del barri de la Mina. Objectius i Metodologia El programa es basa en la figura dels mediadors d'escales, tècnics que realitzen un treball de camp intensiu: • Entrevistes personalitzades: Visites porta a porta per conèixer la realitat de cada veí i cada replà. • Autonomia veïnal: L'objectiu final és que els propis veïns es facin responsables de la gestió i el manteniment del seu espai comú. • Dues vies d'actuació: La mediació per a conflictes puntuals i el suport a les juntes per a la gestió ordinària. Reptes de l'Entorn Comunitari Rodrigo Sanz, coordinador del projecte, destaca la necessitat de recuperar el sentiment de pertinença. Sovint, els espais comuns es consideren "terra de ningú", el que deriva en conductes incíviques i deteriorament físic (com bústies o ascensors fets malbé). Segons Juan Antonio Martínez, president de l'Associació de Veïns: "Hem de canviar el xip i tenir clar que el nostre barri ha de ser el millor; si no cuidem les escales nosaltres mateixos, els diners de l'administració no serviran de res." Altres Programes del Pla Integral A banda del focus en l'habitatge, l'àrea de la persona desenvolupa altres vuit línies d'actuació: • Salut i Esport: Promoció d'hàbits saludables i activitat física. • Educació: Suport al medi escolar i aprenentatge per a adults. • Benestar Social: Prevenció de la violència de gènere i foment de l'associacionisme. • Espai Públic: Recuperació del carrer com a lloc de convivència per a joves i gent gran.

  • 14'

    Cursos de formació i capacitació digital a Tarragona

    Inici dels cursos de formació digital als centres cívics L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa una nova edició dels cursos d'informàtica a la seva xarxa de telecentres, amb una oferta de 24 cursos i 192 places. Aquestes formacions estan repartides per diversos punts de la ciutat, com el centre cívic de Torreforta, Bonavista, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. Perfil de l'alumnat i reptes inicials El perfil majoritari en les sessions del matí són persones grans, especialment dones, que busquen trencar la bretxa digital. Els principals motius per apuntar-se són: Ajudar la família: Poder donar suport als fills o néts en tasques escolars o laborals. Autonomia personal: Aprendre a navegar per internet, llegir diaris digitals i gestionar el correu electrònic. Superar pors: Perdre la por a l'ús de la interfície (ratolí i teclat). Segons el dinamitzador del curs, Jorge, el repte més gran no són els programes, sinó les habilitats motores bàsiques amb el maquinari: "Al principi el que costa més és la dificultat d'utilitzar el ratolí i el teclat; és com aprendre a conduir, que agafes el volant per primer cop i estàs nerviós." Projectes de futur i expansió Maite Martorell, cap tècnica de Telecentres, ha explicat que el projecte és ambiciós i preveu una expansió significativa per a l'any vinent: Noves ubicacions: Obertura de centres a la Part Alta i a Camp Clar a partir del gener. Especialització: Creació de càpsules formatives de 4 hores per a temes concrets com la seguretat a internet, la creació de blocs, la cerca de feina o el comerç electrònic. Programari lliure: Es treballa exclusivament amb Open Office i programari gratuït. Telecentre Centre: Un nou recurs que es convertirà en un Punt TIC de referència per a totes les comarques de Tarragona, amb horaris amplis de consulta i formació.

  • 20'

    Sant Rafael: Educació i Inclusió de P3 fins als 21 anys

    L'Escola de Sant Rafael i el seu model educatiu Mar Cendra, directora del Col·legi d'Educació Especial Sant Rafael, detalla el funcionament del nou curs, destacant l'ampliació de l'oferta formativa. Enguany, el centre ha obert per primera vegada una aula de P3 amb sis alumnes matriculats, cobrint ara una franja d'edat que va des dels 3 fins als 21 anys. Personalització i Inclusió L'eix vertebrador de l'escola és la personalització extrema de l'ensenyament. Atès que cada alumne presenta necessitats úniques, el centre disposa d'un equip multidisciplinari de professionals: * Àmbit terapèutic: Logopedes, fisioterapeutes i psicòlegs. * Àmbit tècnic: Mestres de taller de fusteria, construcció i dibuix. Sobre el debat entre el sistema ordinari i l'especial, Mar Cendra aclareix que el terme actual és la inclusió i l'eliminació de les barreres per a l'aprenentatge. El centre actua quan els suports de l'escola ordinària són insuficients per garantir una atenció de qualitat. Aprendre a viure: L'autonomia com a fita L'objectiu final no és només acadèmic, sinó l'assoliment de l'autonomia personal i social. El currículum inclou: * Primària i ESO adaptades. * Programes de Qualificació Professional Inicial (PQP). * Activitats de vida quotidiana: aprendre a comprar, usar el transport públic i el comportament en espais socials. "De què serviria tot el que ells poguessin aprendre si no duen a terme una vida el més corrent possible? Tenen que conèixer la ciutat i les tradicions." Inserció laboral i entorn familiar L'escola presenta unes taxes d'èxit elevades, amb una inserció laboral d'entre el 70% i el 80%, ja sigui en centres especials de treball o en l'empresa ordinària (hotels, serveis). Malgrat la distància geogràfica de moltes famílies (que provenen de tota la demarcació de Tarragona), el centre fomenta la implicació constant dels pares en el procés educatiu.

  • 23'

    Anàlisi del sistema electoral dels Estats Units

    Introducció i Context Electoral En aquesta conversa, l'historiador i politòleg Alberto Reig analitza la singularitat del sistema polític i electoral dels Estats Units a pocs dies de les eleccions presidencials. Es destaca com aquestes eleccions tenen una repercussió global, ja que el president actua com el "gran cap" de l'imperi amb poders executius que afecten tot el món. Funcionament del Sistema Electoral El Sistema Presidencialista vs. Parlamentari L'expert explica les diferències fonamentals entre el sistema dels EUA i els europeus: • El president nord-americà és, simultàniament, cap de l'Estat i cap del Govern. • El poder executiu és independent del legislatiu; el president pot governar sense majoria al Congrés o al Senat. El Col·legi Electoral Es detalla que la l'elecció és indirecta mitjançant el Col·legi Electoral: • Els ciutadans voten en l'àmbit territorial (estats), no en un recompte individual directe. • Existeix la possibilitat que un candidat amb més vots populars perdi les eleccions si no aconsegueix prou vots electorals. • S'aplica la norma del winner-takes-all: el guanyador d'un estat s'emporta tots els seus representants electorals. Candidats i Estratègies de Campanya Barack Obama i el Factor del Canvi Es descriu l'ascens meteòric de Barack Obama com una figura que genera esperança i il·lusió, comparant-lo amb John F. Kennedy. "John, jo sóc capaç d'aguantar els teus atacs fins a l'últim moment, però el poble nord-americà el que no podrà suportar és una altra administració republicana." John McCain i els Reptes del Partit Republicà S'analitza la figura de John McCain com un heroi de guerra però amb la dificultat de desvincular-se de l'herència de George W. Bush en plena crisi econòmica. També es critica l'elecció de Sarah Palin com a candidata a la vicepresidència, qualificada com un bluff sense prou experiència. Temes Clau de la Campanya • Finançament: Obama ha revolucionat el sistema amb microaportacions per internet, superant el tradicional domini de les grans corporacions. • Crisi Econòmica: La situació financera i el dèficit de la guerra de l'Iraq s'identifiquen com els factors que més afavoreixen el canvi cap als demòcrates. • Participació: S'observa un augment històric en l'inscripció del cens electoral, especialment impulsat pel vot jove.

  • 14'

    34a edició de la desena musical a Tarragona

    La 34a edició de la Desena Musical de Tarragona L'episodi presenta l'arrencada de la 34a edició de la desena musical, un cicle de concerts organitzat pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Tarragona en col·laboració amb Joventuts Musicals. Abelardo Freijanes, coordinador del col·legi, detalla la trajectòria d'aquest esdeveniment que ha superat les tres dècades d'història. Aspectes destacats de la programació El cicle d'enguany inclou una oferta variada i d'alta qualitat: Orquestra de Cambra dels Virtuosos de Brussel·les: Inaugura el cicle al Teatre Metropol amb el flautista Marc Grauwels. Orquestra Simfònica de Turquia: Actuació al Palau de Congressos, un salt d'escala respecte als inicis més modestos de l'entitat. Iván Zenati: El prestigiós violinista torna a la ciutat amb el seu cèlebre violí Guarnerius, una peça considerada una obra d'art irreemplaçable. Gala lírica a Reus: Un programa d'obertures i àries d'òpera al Teatre Fortuny, pensat per arribar a un públic ampli. Compromís social i cultural del Col·legi d'Enginyers Més enllà de la música, Freijanes explica la implicació del col·legi en la societat tarragonina: Patrimoni: El col·legi va patrocinar la restauració del retaule de la Catedral de Tarragona i està preparant una reedició del llibre que documenta el procés amb fotografies inèdites. Formació: Organització de cursos tècnics i d'idiomes (anglès) per als col·legiats. Urbanisme: La rehabilitació de la Casa del Degà com a seu de la institució ha dignificat el centre històric. "Un violí d'aquesta categoria, un Guarnerius, és una obra d'art irreemplaçable; per molt que paguin les assegurances, si es destrueix, s'ha perdut per sempre."

  • 17'

    Situació de Caixa Tarragona davant la crisi del 2008

    Balanç econòmic i fortalesa de l'entitat El director general de Caixa Tarragona, Rafael Genel, analitza els resultats de l'entitat a setembre de 2008, destacant uns beneficis de 38,2 milions d'euros, xifra lleugerament superior a l'any anterior malgrat el context de crisi financera global. Aquesta estabilitat s'explica per: * La confiança dels clients i la fidelitat de la base de negoci. * Un control estricte del risc i de la despesa operativa. * Una política tradicionalment prudent i eficient. Impacte de la morositat i el crèdit L'entitat reconeix un increment significatiu de la morositat, situant-se en el 3,8%. Genel matisa que, tot i ser un augment percentualment alt (200%), les xifres de partida eren excepcionalment baixes. Pel que fa al crèdit, nega un tancament total de l'aixeta, tot i que admet una major prudència tant per part de la caixa com dels clients, que demanen menys finançament per por a la situació econòmica. "Aquest diàleg de prudència és una de les nostres obligacions. Hem d'assessorar els clients, fins i tot dient 'això no et convé'." Perspectives de futur i sistema financer Malgrat la incertesa, es detecten els primers indicis positius, com la lleugera baixada de l'Euríbor. Genel valora positivament les injeccions de capital per part del govern: Seguretat: Compara les mesures amb una assegurança d'incendis; donen confiança al sistema. Solvència: Reafirma que el sistema financer espanyol és robust gràcies a la supervisió del Banc d'Espanya. Fusions: Tot i els moviments en el sector, assegura que Caixa Tarragona no té cap projecte de fusió urgent ni necessari gràcies a la seva autonomia i solidesa.

  • 17'

    Nou Model d'Examen de Moto i Ciclomotor a Tarragona

    Canvis en l'Obtenció del Permís de Conduir de Motocicleta El setembre va entrar en vigor una nova normativa que endureix les condicions per obtenir els permisos de ciclomotor i motocicleta (A1 i A). L'objectiu principal és augmentar la seguretat viària i garantir que els nous conductors tinguin la destresa necessària abans de sortir a la carretera. Les novetats principals per permisos Ciclomotores: S'acaba el sistema de lliçons teòriques a l'autoescola per obtenir la llicència. Ara és obligatori superar una prova de coneixements teòrics i una prova de destresa realitzada per la Direcció General de Trànsit. Motocicletes (A1 i A): S'introdueixen dos circuits pràctics diferenciats: Un circuit lent centrat en l'habilitat. Un circuit ràpid on s'ha de completar el recorregut en un temps màxim de 25 segons. Prova de circulació: Ara és obligatòria per a tots els permisos, incloent-hi l'A1 (fins a 125cc), que abans n'estava exempt en molts casos. Un circuit més exigent a Camp Clar El nou circuit de Tarragona, situat a Camp Clar, destaca per la seva qualitat tècnica, essent una rèplica de les instal·lacions de Mòstoles. La prova és més complexa perquè: Inclou obstacles elevats (pals de 1,20 m) en lloc de simples cons, cosa que obliga a sortejar-los amb el manillar. Eximeix un control total de la frenada i l'acceleració en un temps molt ajustat. Requereix demostrar aptituds de motorista real, especialment en el tram interurbà (70% del recorregut en carretera). "L'alumne sortirà més preparat perquè ja es mentalitza que això no és per riure, és rigorós." Situació actual i infraestructures Tot i que la normativa va entrar en vigor l'1 de setembre, a Tarragona s'ha produït un buit de gairebé 50 dies sense exàmens per l'adaptació de les pistes. Actualment, les autoescoles fan servir espais públics com el pàrquing del mercadet de Bonavista per practicar, a l'espera que la nova pista oficial de Constantí estigui enllestida a mitjan novembre.

  • 11'

    20 anys de la dona a les Forces Armades: exposició a Tarragona

    Celebració de la fita històrica 88-08 L'exposició, situada a la Subdelegació de Defensa de Tarragona, commemora el 20è aniversari de la incorporació de la dona a l'exèrcit espanyol (1988-2008). La mostra estarà oberta al públic fins al 9 de novembre i ofereix una retrospectiva sobre com s'han trencat les barreres psicològiques i estructurals dins de la institució. Evolució i situació actual de l'exèrcit Durant l'entrevista amb el subdelegat Javier Morato de Tàpia, s'analitza la progressió del paper femení: Inicis (1988): L'entrada va començar amb limitacions, restringida a cossos comuns com sanitat, intervenció o enginyeria. Obertura total (1997): S'eliminen totes les restriccions d'unitats i destins. Lideratge europeu: Espanya se situa com el segon país de la Unió Europea amb major percentatge de dones a les files, amb unes 15.400 efectius. Carrera militar: S'espera que l'any 2015 l'exèrcit espanyol pugui tenir la seva primera general, seguint el curs natural de les promocions. Una història de 400 anys: La Monja Alférez Com a dada curiosa i històrica, es destaca la figura de Catalina de Erauso, coneguda com la Monja Alférez: "Va viure vestida d'home, es va enrolar a l'exèrcit al segle XVII i va arribar al grau d'alférez per mèrits propis, sent reconeguda posteriorment pel rei Felip IV i el Papa." Conciliació i futur L'exèrcit compta actualment amb l'Observatori de la Dona i el Pla Concilia, eines clau per garantir la integritat de la dona i facilitar la convivència entre la vida professional i personal, especialment en casos de maternitat i lactància. La mostra destaca 20 casos reals que exemplifiquen l'èxit d'aquesta integració en unitats d'elit com la UME (Unitat Militar d'Emergències).

  • 15'

    El budisme i la seva adaptació universal amb Agustí Pàniker

    Introducció al Cicle de Religions Universals L'escriptor i expert en cultura asiàtica, Agustí Pàniker, presenta un cicle de conferències a Tarragona centrat en el budisme. Aquesta iniciativa busca aprofundir en una de les tradicions més influents del món, explorant des dels seus orígens fins a la seva presència actual a Occident. Les Tres Joies del Budisme El cicle s'estructura en tres sessions clau que permeten una visió de conjunt: La figura del Buda: Estudi de l'home, el savi i el fundador del moviment. L'ensenyança (Dharma): Una mirada més filosòfica i mística sobre els conceptes que Buda va vaticinar. La comunitat (Sangha): Els desenvolupaments històrics, les diferències geogràfiques i la distinció entre monjos i laics. Una Religió Pacífica i Adaptable Un dels trets distintius de l'expansió del budisme és que s'ha realitzat sense l'ús de les armes. Pàniker destaca la seva capacitat d'adaptació a la idiosincràsia local: "El budisme japonès és molt diferent del tibetà, que a la seva vegada és diferent del tailandès." Aquesta flexibilitat ha permès l'aparició d'un budisme occidental o "a la carta", on sovint es prioritza l'experiència de la meditació per sobre dels dogmes religiosos. Religió o Filosofia? L'expert assenyala que existeix un debat constant sobre la naturalesa d'aquesta tradició. El budisme es pot entendre de diverses maneres segons l'individu: Com una filosofia de vida racional i pràctica. Com una religió amb vincles històrics i socials potents. Com un conjunt de tècniques de mindfulness o atenció permanent aplicables al món modern (empresa, hospitals, etc.). La convivència entre modernitat i tradició a l'Orient Finalment, es reflexiona sobre com països com la Índia compaginen el progrés tecnològic amb l'espiritualitat sense sentir una contradicció interna, a diferència d'Occident. A l'Àsia, la ciència i la religió no han viscut l'enfrontament històric d'altres cultures, permetent que un físic nuclear pugui ser, alhora, una persona profundament ritualista.

  • 12'

    Els gegants de les Dominiques i la cultura popular

    Projecte Geganter i Educació a Tarragona L'entrevista amb Marcel Pallejà, director del col·legi Sant Domènec de Guzmán (conegut popularment com les Dominiques), posa en relleu la forta vinculació entre el centre escolar i la cultura popular catalana. L'escola ha consolidat una colla gegantera pròpia que actua com un pont entre les aules i la vida social de la ciutat. Evolució del Patrimoni: El Sol i la Lluna Origen: Els gegants originals van néixer l'any 2000 de forma artesanal (cartó-pedra) gràcies a la professora Núria Moster. Renovació: Recentment s'han creat rèpliques en fibra de vidre, realitzades per l'escultor Manel Llaurador de Reus, per garantir-ne la durabilitat en les sortides professionals. Simbolisme: Les figures representen el sol i la lluna de Tarragona. Reptes i Esdeveniments Futurs L'escola es prepara per a fites molt rellevants en l'àmbit de la cultura tradicional: 1. Fira de Sant Quirze del Vallès: Participació en l'onzena trobada de gegants de Catalunya amb estand propi i tallers infantils. 2. Trobada de Gegants d'Escola a Tarragona: L'escola organitzarà la primavera vinent una trobada que preveu reunir unes 25 colles d'escoles i instituts. 3. Projecte Editorial: Coordinació d'un llibre pedagògic sobre el món geganter per a tots els centres educatius de Catalunya. "El futur del patrimoni cultural s'ha de treballar des de l'escola; els alumnes han de palpar la vida social i tradicional fora de les aules." Una Comunitat Implicada L'èxit del projecte rau en la comunitat educativa. Tot i que la iniciativa va sorgir del professorat, actualment són els pares i mares qui porten físicament els gegants, mentre que els alumnes participen amb entusiasme en les cercaviles i tallers. Aquesta col·laboració ha permès professionalitzar la colla i accedir a subvencions per finançar les activitats.

  • 16'

    Situació de les PIMEC i els efectes de la crisi a Tarragona

    L'impacte de la crisi econòmica del 2008 en el teixit empresarial Joaquim Sendra, president de PIMEC a Tarragona, analitza la greu situació que travessen les petites i mitjanes empreses (PIMEC) i les microempreses. El sector pateix el que s'anomena asfíxia financera, provocada per dos factors principals: La falta d'accés al finançament i al capital per part de les entitats bancàries. L'increment alarmant de la morositat i els impagaments, sovint emparats per una llei que Joaquim Sendra considera ineficaç. Sectors més afectats i pes econòmic Sendra recorda que les PIMEC representen el 98% del teixit empresarial de Catalunya, generen el 90% de l'ocupació i aporten el 60% del PIB. Malgrat la seva importància, sovint tenen menys ressò mediàtic que les grans multinacionals. Construcció: Sector directament colpejat en primer lloc. Indústria auxiliar: Subcontractistes i empreses lligades indirectament a l'edificació. Venda i tancament: S'adverteix un augment en els concursos de creditors i en la venda d'empreses per la dificultat de mantenir l'activitat. Mesures i reclamacions a l'Administració El president de la patronal critica que el govern espanyol hagi actuat "tard i malament", prioritzant el rescat del sistema financer abans que el teixit productiu. Les demandes clau són: Garantir que el finançament arribi realment a les empreses i famílies, no només als bancs. Reforma de la llei de morositat perquè sigui efectiva i no simple "literatura". Apostar per la formació, la innovació i el talent com a bases sòlides per a la recuperació. "Les lleis que no són efectives són literatura; el morós està més protegit que la persona que reclama el deute." Acció de PIMEC al territori La patronal està intensificant les reunions amb grups polítics i oferint assessorament directe als seus associats a Tarragona, el Baix Camp, el Montsià, la Conca de Barberà i el Priorat per ajudar-los a reduir costos i negociar amb les entitats financeres.

  • 12'

    El Correllengua a Tarragona: Festa i reivindicació lingüística

    Celebració del Correllengua a Tarragona L'episodi se centra en l'arribada del Correllengua a la ciutat de Tarragona, una iniciativa que busca reivindicar la llengua catalana des d'una vessant festiva, participativa i oberta a tota la ciutadania. Marina Massagué, del Servei de Política Lingüística de l'Ajuntament, i Joan Víctor Marqués, del col·lectiu Olla Barrejada, expliquen els detalls de l'organització i els objectius de la jornada. Objectius i esperit de la iniciativa L'esperit del Correllengua va més enllà de la simple celebració; té una forta càrrega política i social: Foment de l'ús: La premissa principal és que una llengua només sobreviu si es parla. Eina d'integració: Es proposa el català com a llengua comuna i eina de cohesió social en un entorn multilingüe amb més de 300 llengües parlades als Països Catalans. Reivindicació d'oficialitat: Es demana que el català sigui oficial a la Unió Europea i a tots els territoris on és la llengua pròpia (com la Franja de Ponent). "Una llengua pot sobreviure sense gramàtiques o sense estar a les institucions, però no pot sobreviure sense parlants." Programació d'actes a Tarragona La jornada està dividida en diferents blocs per arribar a tots els públics: Matí (Infantil): Benvinguda amb txanquers, música i contacontes amb Rat Cebrián als jardins del Camp de Mart. Tarda (Divulgació): Xerrada "La llengua: Arrels per al futur" al Casal Sageta de Foc per analitzar la situació lingüística actual. Vespre (Festa): Lectura del manifest, sopar popular (estofat de carn amb bolets) i actuacions musicals d'Isidre Gómez i el grup Sera Crac. El camí cap a Perpinyà El Correllengua a Tarragona s'emmarca en un moviment global que recorre totes les comarques dels Països Catalans i que culminarà el 8 de novembre a Perpinyà (Catalunya Nord) amb una gran fita de cloenda. Els organitzadors ja miren cap al futur amb la intenció de consolidar i fer créixer la iniciativa per a l'edició de 2009.