Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

301-312 de 1247
  • 7'

    Entrevista a Antoni Segura, geganter i perpetuador

    Entrevista a Antoni Segura: Una vida dedicada a la cultura popular En aquesta edició del programa, es repassa l'actualitat de les festes de Santa Tecla 2008, destacant l'arribada del programa de butxaca amb més de 530 actes programats. L'entrevista central se centra en la figura de l'Antoni Segura, reconegut com a perpetuador de les festes l'any 2001. Trajectòria i mèrits L'Antoni detalla una llarga vida vinculada a les tradicions de Tarragona: * 30 anys com a geganter de la ciutat. * Participació activa en el món casteller, primer a la Colla Vella i posteriorment a la Colla de Sant Magí i als Xiquets de Tarragona. * Experiència com a personatge del Magí de les Timbales (cimbales). L'evolució dels Gegants El perpetuador explica les diferències entre els gegants antics i els actuals: * > "Abans els gegants vells passaven de 60 quilos i la sang m'arribava al coll en pujar la Baixada de la Misericòrdia." * Actualment, les figures són més lleugeres i la gent jove té més facilitats per portar-les. * Reivindica un millor manteniment i més atenció per part de l'Ajuntament envers les figures del seguici. El futur i el relleu generacional Als seus anys, l'Antoni es planteja que la de 2009 podria ser la seva última Santa Tecla en actiu per deixar pas a les noves generacions que tenen ganes de portar els elements. Tot i retirar-se de sota el gegant, afirma que seguirà participant de la festa com a espectador i amant de la cultura.

  • 21'

    Entrevista a Alejandro Fernández sobre el Pàrquing Jaume I i Tarragona 2017

    Resum de l'entrevista política a Alejandro Fernández Alejandro Fernández, portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament de Tarragona, analitza els principals conflictes de la ciutat a l'inici del nou curs polític, centrant-se en la gestió del govern municipal i la manca de transparència. 1. El conflicte del Pàrquing Jaume I Fernández es mostra crític amb la decisió de l'equip de govern de convertir el pàrquing en un espai convencional i abandonar el sistema robòtic sense haver escoltat totes les parts: Manca de dades: El PP reclama l'accés complet a l'informe de l'empresa Agora i lamenta que la informació hagi arribat abans als mitjans que a l'oposició. Contrast de versions: Sol·liciten que el senyor Trasovares (gerent de la UTE) comparegui per explicar per què sosté que el sistema encara és viable. Comissió d'investigació: Tot i estar-hi d'acord, el portaveu denuncia que el PSC vol "carregar el mort" a l'antic govern abans que s'hagin extret conclusions. 2. Polèmica per la candidatura Tarragona 2017 L'entrevistat denuncia suposades irregularitats en la gestió econòmica dels Jocs del Mediterrani: Intermediaris i factures: Critica l'ús de l'empresa Tecnigénia com a intermediària i la manca de factures sobre les subcontractacions. Lobby clientelar: Suggerix que s'estan utilitzant diners públics per pagar favors polítics: "No podem acceptar que una candidatura tan important serveixi per pagar favors polítics." Exigència de dimissions: Reitera que la direcció actual, encapçalada per Mario Rigal i protegida per l'alcalde Ballesteros, no pot continuar sense oferir transparència total. 3. Balanç del govern i situació del PP L'anàlisi del segon any de mandat municipal és severa: Crítica al govern: Defineix ERC com un soci "desaparegut" i el PSC com un equip que només fa "micropolítica simbòlica" i jornades sense obra pública real. Situació interna del PP: Fernández, ara vicesecretari del PP de Catalunya, espera que el proper congrés provincial serveixi per a una renovació generacional que mantingui l'estabilitat del partit.

  • 19'

    Canvis i noves normatives en els exàmens de moto de la DGT

    Detalls de la Reforma del Permís de Motocicleta L'entrevista amb Ramon Espanyol, cofundador de l'Autoescola Trànsit i expert format a la seu de la DGT a Madrid, exposa els canvis imminents en l'obtenció dels carnets de moto. Aquesta reforma busca elevar el nivell d'exigència per millorar la seguretat viària. Punts Clau de la Nova Normativa Entrada en vigor: Els canvis s'aplicaran a partir de l'1 d'octubre, afectant principalment els nous aspirants. Carnet B (cotxe) + 3 anys: Les persones que ja tenen l'antiguitat de 3 anys abans de l'1 de setembre no es veuran afectades i podran seguir conduint motos de 125cc com fins ara. El canvi afecta qui compleixi l'antiguitat dins del mes de setembre. Ciclomotors (Llicència AM): S'elimina l'opció de fer només el curs a l'autoescola. Ara serà obligatori un examen teòric i un examen pràctic en circuit tancat. Modificacions en les Proves Pràctiques Es produeix un canvi en la filosofia de l'examen, passant de proves tipus "gincama" a una valoració més real de l'actitud del motorista: Circuit Tancat: Es divideix en una part lenta (equilibris, zig-zag) i una part ràpida. En la prova ràpida s'exigirà fer el recorregut en un temps aproximat de 25 segons, amb un límit màxim de 30. Circulació Oberta: Se segmenta el temps segons el permís: Permís A1: 70% via urbana / 30% carretera. Permís A: 70% carretera / 30% via urbana (per avaluar la conducció en revolts i inclinació). Impacte en el Sector i els Alumnes "Amb la filosofia actual, fer una hora de pràctica i aprovar... m'atreviria a dir que serà gairebé impossible." L'expert preveu un lleuger increment dels costos a causa de la necessitat de realitzar més hores de formació pràctica per assolir les noves competències exigides. Malgrat el possible caràcter traumàtic de qualsevol canvi legislatiu, es valora com una mesura positiva per reduir la sinistralitat en el col·lectiu de motoristes.

  • 6'

    Rosa Llorac: La dona al Seguici i l'essència de Santa Tecla

    Entrevista a Rosa Llorac: Trajectòria i Tradició Rosa Llorac, figura emblemàtica de les festes de Tarragona i nomenada perpetuadora (al voltant de l'any 2000), comparteix la seva experiència vital vinculada a Santa Tecla. Actualment presidenta de l'Esbart Santa Tecla, ha estat una peça clau en la conservació del folklore tarragoní a través del Ball de Bastons i el Ball de Turcs i Cavallets. La fita de la incorporació femenina Llorac destaca un moment històric en la seva carrera: "M'ho vaig sentir com un homenatge a la incorporació de la dona al Seguici... quan jo vaig sortir amb el Ball de Bastons, encara no sortien noies." Excepcionalitat: Recorda com la gent se sorprenia en veure una dona vestida de bastonera. Normalització: Celebra que, després de 25 anys, la presència femenina sigui un fet totalment integrat i natural. Preparació i moments destacats L'activitat no s'atura durant l'any, però la intensitat augmenta després de Sant Magí (20 d'agost). Els punts culminants per a ella són: El Retaule: L'espectacle a la Catedral que considera la recompensa més gran al treball voluntari. L'Entrada del Braç: Un moment de màxima emotivitat que defineix com de "pell de gallina". Viure la festa al carrer Per a Rosa Llorac, ser tarragoní és sinònim de ser tecler. Malgrat la manca d'hores de son i l'esforç físic, subratlla que la festa es viu al carrer i que el sentiment d'orgull per la ciutat és el motor que mou a tots els participants.

  • 14'

    Lluís Balart, nou director del Museu d'Història de Tarragona

    Nova etapa al Museu d'Història de Tarragona L'historiador Lluís Balart ha estat nomenat nou director del Museu d'Història de Tarragona (MHT), substituint Lluís Pinyol, qui deixa el càrrec per motius de salut. Balart, conegut anteriorment per la seva faceta política com a portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds, inicia aquesta etapa amb l'objectiu de professionalitzar la gestió del patrimoni local. Objectius i reptes principals El nou director ha fixat una prioritat clara per al futur immediat de la institució: Reconeixement oficial com a museu: Actualment el centre està registrat només com a col·lecció. L'objectiu és entrar al registre de la Generalitat per accedir a subvencions i treballar en xarxa amb altres museus de Catalunya. Visió integral de la història: Tot i el pes del llegat romà (Tàrraco), Balart proposa potenciar la divulgació d'altres èpoques com l'Edat Mitjana, el Modernisme, el segle XIX i el patrimoni industrial (Tabacalera i la Chartreuse). Conservació del patrimoni immoble: Aplicar el pla director de la Muralla i garantir el manteniment de monuments clau com l'Amfiteatre. Gestió d'espais i edificis emblemàtics Balart planteja una reorganització funcional per evitar duplicitats entre edificis similars: Casa Canals: Es pretén mantenir com una "casa congelada en el temps" per mostrar la vida de la burgesia ennoblida. Casa Castellarnau: Es perfila com un espai ideal per a recepcions i actes institucionals. Cala Garça: Es treballa en la seva museïtzació per explicar la història de la comunitat jueva a la ciutat. "Hi ha vida més enllà de la política. Per a mi és una activitat que ha de tenir entrada i sortida, i ara assumeixo aquest repte professional amb una gran satisfacció."

  • 10'

    La Fura dels Baus presenta el seu teatre flotant a Tarragona

    La Fura dels Baus arriba al Port de Tarragona amb l'espectacle 'Naumon' Carles Padrissa, codirector de la companyia La Fura dels Baus, ens endinsa en la seva darrera proposta teatral i vivencial. L'espectacle, anomenat Naumon, es desenvolupa dins les bodegues d'un vaixell convertit en el primer centre cultural flotant. Tot i alguns contratemps tècnics que han retardat l'arribada del vaixell des de Barcelona, la companyia manté el seu compromís amb el públic tarragoní. Una reflexió sobre la condició humana i l'emigració L'obra es defineix com una exploració de la contradicció humana. Padrissa utilitza la metàfora del nàufrag per parlar de temes actuals i urgents: Immigració i crisi climàtica: L'obra vincula directament la degradació del planeta amb el desplaçament forçat de persones que busquen un futur millor. L'experiència del nàufrag: Citant el poeta Rafael Argullol, s'explica que només qui ha estat a punt de perdre la vida pot estimar-la realment. El vaixell com a món: S'utilitza l'espai físic com una analogia de la Terra: un recipient tancat on les accions destructives ens afecten a tots. El llenguatge furero en estat pur L'espectacle recupera l'essència més física i interactiva de la companyia. Els espectadors no són simples observadors, sinó que es converteixen en part de l'escenografia dins la bodega del vaixell, a dos metres sota el nivell del mar. "No és només un melodrama o unes paraules; és una cosa vivencial, una experiència que la gent decideix viure activament." Innovació: El primer centre cultural flotant La Fura dels Baus ha hagut de ser pionera no només en l'àmbit artístic, sinó també en el legislatiu. En ser el primer vaixell d'aquestes característiques a Europa, han hagut de crear els seus propis protocols d'evacuació i normatives de seguretat per adaptar-se a l'exigent legislació europea. Segons Padrissa, l'objectiu és que els ports no siguin només llocs de pas o d'oci comercial, sinó que esdevinguin espais de cultura i connexió.

  • 28'

    Actualitat i inversions sanitàries al Camp de Tarragona

    Balanç de la campanya d'estiu i gestió de professionals El director dels Serveis Territorials de Salut, Felip Infiesta, analitza el funcionament del sistema sanitari durant el període estival. Destaca que la demanda ha estat continguda i que el dispositiu de reforç, amb uns 40 professionals addicionals, ha permès oferir els serveis sense incidències destacables. Reptes en la contractació • La dificultat per trobar metges de família i pediatres a causa del creixement de població a la regió. • L'ús de contractes de dos anys per fer les ofertes més atractives i cobrir baixes o vacances durant tot l'any. • La necessitat de fer més atractiva l'especialitat de medicina de família mitjançant l'autogestió i la millora de les condicions de treball. Reducció de les llistes d'espera i gestió de recursos S'ha produït una millora substancial en els temps d'espera, especialment en els 14 procediments garantits (com cataractes o pròtesis), que han passat de sis mesos a una mitjana de dos mesos i mig. "L'opció adequada és mantenir aquests temps d'espera en aquests nivells i anar a millorar els procediments no garantits i les visites a l'especialista." Claus de la millora • Increment de més de 1.300 professionals des de 2004 al sector salut de la regió. • Implementació de la cirurgia sense ingrés, que ha revolucionat l'eficiència dels quiròfans. • Millora de la productivitat i la reenginyeria de processos als hospitals líders com el Joan XXIII. Inversions i infraestructures clau Remodelació de l'Hospital Joan XXIII L'obra estrella és el nou servei d'urgències, que començarà la tardor de 2008. Passarà de 600 m² a 3.000 m², amb àrees separades per a pediatria i traumatologia. El projecte es dividirà en dues fases per no interrompre el servei, amb una previsió de finalització total per al 2012. Altres equipaments a Tarragona • CAP Sant Salvador: Finalització prevista per a finals de 2009. • Centre d'Alta Resolució (CAR) de Camp Clar: En procés de licitació. • Nou CAP a la Part Baixa: Autoritzat per descongestionar el CAP Jaume I. • Centre Casa Blanca: Futur centre especialitzat en dependència i llarga estada per a pacients amb lesions medul·lars o traumatismes.

  • 21'

    Cursos i novetats del CNL Tarragona per al curs 2008-2009

    Oferta formativa i creixement del CNL Tarragona Entrevista a Rosa Maria Ibars, directora del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona, sobre l'inici del curs 2008-2009 i l'evolució de la demanda de cursos de català a la ciutat. Balanç de l'activitat d'estiu i noves tendències Per primera vegada, el centre ha mantingut una activitat intensa durant el juliol i l'agost amb cursos intensius i d'acollida que han tingut una resposta molt positiva. Es confirma un canvi de tendència demogràfica que es va iniciar l'any 2000: Més de la meitat de l'alumnat prové de fora de Catalunya (resta de l'estat espanyol, Amèrica del Sud i el Magrib). L'interès s'ha desplaçat cap als nivells inicials i bàsics, amb un fort component utilitari de la llengua. El professorat s'ha hagut d'adaptar a una gran diversitat cultural i d'alfabets. Novetats pedagògiques: Els tallers Com a resposta a les noves necessitats, el CNL aposta per anar més enllà de la classe estàndard i ofereix tallers de reforç per als seus alumnes: Fonètica i pronunciació: aspectes que sovint queden fora del programa principal. Lectura i redacció: per millorar competències específiques. Coneixement de l'entorn: explicar tradicions i el funcionament de la societat catalana per facilitar la integració. Parelles lingüístiques: un programa consolidat que s'amplia territorialment i inclou activitats socials. Calendari de matriculació i reptes d'espai El centre s'enfronta a un problema de saturació de les instal·lacions a causa de l'increment de l'alumnat (gairebé 1.900 inscrits només a Tarragona ciutat). Les dates clau són: 8 al 10 de setembre: Matrícula per a antics alumnes. 15 i 16 de setembre: Proves de col·locació per a nous alumnes. A partir del 17 de setembre: Matrícula general per a noves inscripcions. "L'espai públic a Tarragona és complicat, però estem treballant per aconseguir unes instal·lacions millors; hem arribat a un punt que estem saturats."

  • 19'

    Creixement i reptes del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona

    Expansió de l'oferta formativa i demanda creixent L'activitat del centre de normalització lingüística no s'ha aturat durant l'estiu, registrant una demanda sense precedents. Per primera vegada, s'han programat cursos intensius durant els mesos de juliol i agost, amb una resposta molt positiva que ha obligat a solapar els períodes lectius. Perfil de l'alumnat i canvi de tendència S'ha consolidat un canvi en la demografia dels estudiants que es va iniciar a principis dels anys 2000: * Més de la meitat dels alumnes han nascut fora de Catalunya. * Els grups majoritaris provenen de la resta de l'Estat espanyol, Amèrica del Sud i el Magrib. * L'interès principal se centra en els nivells inicials i bàsics, on la demanda s'ha triplicat o quadriplicat. Adaptació pedagògica i cultural L'increment de la diversitat a les aules ha forçat el professorat a una adaptació constant. No es tracta només d'ensenyar la llengua, sinó d'oferir un coneixement de l'entorn: * Explicació de tradicions, cultura i context social català. * Gestió de diferents alfabets i bagatges culturals. * Implementació de tallers específics de fonètica, lectura i redacció per reforçar mancances que el programa estàndard no pot cobrir. "No es tracta d'una classe de català estàndard, sinó d'explicar la societat en la qual viuen ara mateix." Infraestructura i gestió administrativa L'èxit de convocatòria ha portat les instal·lacions actuals al límit de la seva capacitat: * Es preveu un augment de matriculacions superior al 20%. * El centre pateix una saturació d'espai a la seu de la plaça de la Pallol, fet que ha iniciat gestions amb l'Ajuntament per buscar una nova seu més àmplia. * S'han d'habilitar espais externs com centres cívics o aules de formació de l'Ajuntament per cobrir la demanda, especialment en les franges de tarda.

  • 23'

    Actualitat política a Tarragona amb Joan Aregio

    Balanç del nou curs polític a Tarragona L'entrevista amb Joan Aregio, portaveu de Convergència i Unió (CiU), analitza l'estat actual de la política municipal en l'inici del curs de setembre. El focus principal recau en la gestió dels grans projectes de ciutat i les crítiques a l'equip de govern actual de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. El conflicte del Pàrquing Jaume I Aregio defensa que la decisió de reconvertir el pàrquing de robòtic a convencional és purament política i no tècnica ni econòmica. Segons el portaveu: • L'informe de l'empresa Àgora confirma que el sistema robòtic era viable amb algunes millores. • El sobrecost real, si es descompten els actius com el centre cívic i les indemnitzacions judicials, és només del 25% del que afirma el govern. • CiU critica la creació d'una comissió d'investigació com una eina per dilatar els temps i recorda que l'actual alcalde va votar a favor del projecte original. Candidatura Tarragona 2017 Sobre els Jocs Mediterranis, el grup de CiU manté la seva distància respecte a la gestió actual: • Denuncien falta de transparència en factures i contractes. • Proposen que l'Ajuntament assumeixi directament la presidència mitjançant la regidoria d'esports. • Sospiten que s'han fet servir càrrecs per pagar favors polítics. El Nou Estadi del Nàstic i el curs polític Aregio es mostra molt pessimista respecte al projecte de Camp Clar: • Considera que l'any i mig d'espera ha estat "dramàtic" i culpa la paràlisi al govern municipal. • Critica la manca d'inversió real, afirmant que: "Es donen bombo per gastar-se 25 milions de pessetes en centres cívics, que és menys del que val un pis, mentre la ciutat no té cap projecte nou real." • Acusa el PSC de no tenir voluntat de portar equipaments importants als barris de Ponent.

  • 16'

    Visita al Palinuro: Un Buc Escola italià a Tarragona

    El retorn d'un clàssic del 1934 El Buc Escola Palinuro, un veler històric de la Marina italiana, es troba de visita a les instal·lacions de Port Tarraco a Tarragona. Construït originalment a França l'any 1934 i adquirit per Itàlia el 1950, aquest vaixell serveix actualment com a plataforma de formació per als cadets del Col·legi Naval de Suboficials de Taranto. Navegació tradicional i tecnologia L'objectiu principal és que els alumnes aprenguin l'art de la navegació tradicional durant el seu primer any d'estudi: Navegació a vela: El veler compta amb quatre màstils i aproximadament 7 quilòmetres de cordam (maromes). Força humana: Per moure algunes de les veles més grans (de fins a 120 m²), es requereix la coordinació de 5 a 10 cadets. Instrumentació: Tot i que es prioritza el mètode antic per aprendre el funcionament del vent, el vaixell incorpora radars i GPS per a la seguretat marítima. Vida a bord i tradicions La cadet Marina Tomasi ens explica les particularitats de la convivència per a les 100 persones que habiten el vaixell (60 tripulants i 40 alumnes): L'espai: Com que originàriament era un vaixell de pesca, els camarotes són reduïts, fomentant el treball en equip i la proximitat. La gastronomia: Una de les tradicions més curioses de la Marina italiana és la preparació de pizza a mitjanit per mantenir l'energia dels qui fan les guàrdies de vigilància. L'ascens als màstils: Els cadets pugen fins a 35 metres d'alçària per desplegar les veles, des d'on gaudeixen de vistes úniques de l'horitzó i de les estrelles sense contaminació lumínica. "És magnífic quan puges a la part superior dels màstils; veus el mar i l'horitzó... és una visió emotiu que no es pot veure cada dia." Estada a Tarragona La tripulació destaca la similitud històrica entre Tarragona i Roma. El vaixell estarà obert al públic fins al 3 de setembre, moment en què posarà rumb cap a Itàlia, passant per Imperia abans de tornar a la seva base a Taranto.

  • 24'

    Vida i aprenentatge a bord del veler Palinuro

    Descripció del Vaixell i Navegació El Palinuro és un vaixell escola de la marina italiana orientat a l'ensenyament de les tradicions nàutiques. Tot i que disposa d'un motor per a maniobres de seguretat, la seva estructura està dissenyada per navegar principalment a vela. • El vaixell pot assolir una velocitat de 10 nusos amb vent favorable. • Disposa de 7 quilòmetres de corda i 130 caps diferents per gestionar les veles. • Té quatre màstils amb diverses veles cadascun, que s'utilitzen segons la força i direcció del vent. Tècniques de Navegació i Aprenentatge Els cadets aprenen mètodes tradicionals que són fonamentals per a la seva formació com a oficials: • Nusos mariners: Existeixen una gran varietat de nusos per a seguretat, empalmar cordes o crear escales. • La Brúixola: És l'instrument clau per a la navegació, ensenyant als alumnes a diferenciar entre el nord real i el nord magnètic. • Treball en equip: Maniobrar una sola vela pot requerir la força de 5 a 10 cadets simultàniament. "Cada vela té un nom, cada part, cada punt de la vela té un nom particular... És una tradició i també un aprenentatge." Vida Quotidiana i Convivència A bord hi viuen unes 100 persones (60 de tripulació fixa i 40 alumnes). La convivència és essencial per al bon funcionament de la nau. • Rutina estricta: El dia comença a les 07:00h i inclou neteja, manteniment i pràctiques de seguretat. • Alimentació: Hi ha quatre cuiners. Una tradició curiosa és menjar pizza a mitjanit per mantenir l'energia dels qui fan guàrdia. • Espais: Els camarotes són reduïts, reflectint l'origen del vaixell com a antic pesquer. Tecnologia i Seguretat Tot i l'aspecte tradicional, el vaixell integra tecnologia moderna com el Radar i el GPS per navegar de nit o amb poca visibilitat, actuant com els "ulls del vaixell" quan els màstils obstrueixen la visió directa. L'estada a Tarragona ha servit com a part de l'entrenament dels cadets, que després de la seva estada al vaixell continuaran la seva formació a l'escola militar de Taranto per esdevenir suboficials.