Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

313-324 de 1247
  • 24'

    Gestió del Patrimoni i Candidatura Cultural de Tarragona

    Gestió del Patrimoni i Canvis Institucionals L'entrevista amb la tinent d'alcalde Rosa Rossell se centra en l'actualitat de l'àrea de patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona. El punt de partida és el relleu a la direcció del Museu d'Història, on Lluís Balart substitueix Lluís Pinyol per motius de salut. Rossell detalla els objectius per al museu: • Aconseguir el reconeixement oficial per part de la Generalitat de Catalunya. • Actualitzar inventaris i espais expositius. • Millorar l'accessibilitat eliminant barreres arquitectòniques. Restauració de Monuments Clau L'Amfiteatre Romà Es detalla la propera fase de remodelació que inclou: • La reparació de les voltes de canó amb una subvenció del Ministeri de Cultura. • La millora del drenatge de les foses per evitar inundacions. • La possible museïtzació amb una rèplica de l'altar de Nèmesis. El Pont del Diable i la Muralla S'ha firmat un conveni per valor de 2 milions d'euros per a la restauració integral del Pont del Diable, que començarà abans de final d'any. Pel que fa a la Muralla, es considera la prioritat absoluta del mandat a causa de l'historial d'esllavissades, amb intervencions previstes a la zona de l'Estonac i el Portal del Roser. "Amb les arques municipals no n'hi ha prou; hem d'anar a demanar diners on són, principalment al Ministeri." Candidatura Tarragona 2016 L'Ajuntament treballa en la candidatura per a la Capital Europea de la Cultura 2016. Rossell subratlla que la gestió és completament municipal i transparent, a diferència d'altres projectes, i destaca la instal·lació de l'oficina tècnica a Casa Canals (Casa Cefus). També s'esmenta la promoció internacional del patrimoni tarragoní en ciutats com Copenhaguen.

  • 13'

    Francesc García i el Concurs de Santa Tecla a la Ràdio

    Entrevista a Francesc García, Perpetuador de les Festes El programa destaca la figura del perpetuador, un reconeixement que l'Ajuntament de Tarragona atorga a persones amb una trajectòria festiva rellevant. En aquesta ocasió, es conversa amb Francesc García, conegut com a Flavio Laire, qui va rebre aquest honor l'any 2005. Trajectòria i Moments Clau García detalla la seva vinculació històrica amb la festa, que es remunta a l'any 1969: * Músic de gralla i flauta: Va començar amb les gralles i més tard va tocar la flauta al Ball de Bastons. * Campaner: Es va fer càrrec del toc de campanes als anys 70 quan no hi havia ningú per fer-ho. * El moment preferit: Sens dubte, destaca l'Entrada del Braç el vespre del dia 23 com l'acte més emocionant, tot i recordar un accident personal patit l'any 2006. "L'Entrada del Braç és l'espectacle més únic del món; a mi sempre se m'esborona el cos." Concurs de Marxandatge de Santa Tecla La segona part de l'episodi es centra en un concurs radiofònic on els oients responen preguntes sobre la programació de les festes per guanyar un lot de productes oficials. Els Sirex i els Mustang: Una pregunta sobre el concert de música dels anys 60 a la Plaça de la Font. Whiskins: Es confirma que el grup és originari de Reus i que presenten el disc Reus-París-Londres. D.O. Tarragona: Els concerts de bandes locals es realitzen tradicionalment al Passeig de les Palmeres. Cultures Humanes: Es parla del documental Castellers del món, mencionant els Govindas de l'Índia. Casa de la Festa: Es recorda que l'edifici actual de la Via Augusta era antigament un concessionari de cotxes.

  • 16'

    Formació en TDAH per a docents i reptes escolars

    Abordatge del TDAH a les aules L'entrevista se centra en la necessitat urgent de formar el professorat per identificar i gestionar el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH). L'associació PIDA subratlla que l'entorn escolar és un dels més complicats per als infants afectats, ja que sovint pateixen incomprensió i estrès a causa de la falta de coneixement per part dels docents. Projectes de formació i suport S'ha iniciat un taller formatiu a l'IES Valls, finançat a través d'una subvenció de la Fundació Carrefour via la Federació Espanyola de TDA. L'objectiu és oferir eines pràctiques als mestres per millorar la convivència diària i evitar la frustració dels alumnes. S'ha establert un diàleg amb l'Ajuntament de Tarragona i el Departament d'Ensenyament per institucionalitzar aquestes formacions. L'impacte emocional en l'infant El text posa èmfasi en les greus conseqüències que pot tenir una mala gestió escolar sobre els nens: 1. Baixa autoestima: Els infants reben constants missatges negatius (dolent, tonto, maleducat). 2. Rebuig social: Sovint són exclosos per companys o, en casos extrems, discriminats pels mateixos docents en activitats extraescolars. 3. Ansietat i depressió: Producte de la frustració continuada. Diagnòstic i ciència "El TDAH és un trastorn neurobiològic que afecta les parts frontals del cervell... està constatat per l'OMS i 191 països han acordat que existeix." Es reclama una unitat de diagnòstic a Tarragona, ja que actualment les famílies s'han de desplaçar a Barcelona (Vall d'Hebron) per obtenir protocols oficials. Els interlocutors recorden que aquests nens són tan o més intel·ligents que la resta, però requereixen pautes específiques i una metodologia més pausada.

  • 16'

    Formació i reptes del TDAH en l'entorn escolar

    La importància de la formació docent en el TDAH L'entrevista se centra en la necessitat urgent de formar el personal docent per abordar el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) dins de l'aula. Segons els representants de l'associació PIDA, el desconeixement d'aquest trastorn per part dels professors provoca un patiment innecessari en els infants, que sovint són etiquetats erròniament com a maleducats. Punts clau de la intervenció educativa: Estratègies d'aula: Es recomanen pautes senzilles com permetre que el nen es mogui (esborrar la pissarra, fer punt als llapis) per descarregar la seva hiperactivitat i fer-lo sentir útil. Impacte emocional: Els nens amb TDAH solen tenir una autoestima molt baixa i alts nivells d'ansietat a causa del rebuig social i la frustració constant. Dues vessants del trastorn: S'especifica la diferència entre el trastorn d'atenció (nens que semblen estar "a la lluna") i la hiperactivitat (nens amb moviment excessiu). Col·laboracions i suport institucional L'associació ha aconseguit posar en marxa un taller pioner a l'IES Valls, finançat a través d'una subvenció de la Fundació Carrefour i la Federació Espanyola de TDA. També s'estan mantenint contactes amb l'Ajuntament de Tarragona i el Departament d'Ensenyament per institucionalitzar aquesta formació. "No són ni mal educats ni mal encarats, és un trastorn neurobiològic que afecta les parts frontals del cervell." Problemes de diagnòstic a Tarragona Una de les grans reivindicacions és la manca d'una unitat de diagnòstic específica a Tarragona, fet que obliga les famílies a desplaçar-se a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona per obtenir un protocol oficial. Això és especialment greu quan alguns centres escolars encara qüestionen els diagnòstics mèdics presentats pels pares.

  • 18'

    Preparatius Santa Tecla 2008: Entrevista i Concurs

    Escalfant motors per a la Santa Tecla 2008 Tarragona Ràdio inicia la seva programació especial dedicada a les festes de la ciutat, que tindran lloc del 14 al 24 de setembre. En aquest espai, es busca apropar la festa als ciutadans a través de protagonistes directes i la participació de l'audiència. Entrevista amb Gemma Sabaté: La visió d'una perpetuadora L'edició d'avui compta amb la participació de Gemma Sabaté, membre del Ball de Serrallonga i perpetuadora de les festes l'any 2006. Durant la conversa s'han destacat diversos punts: La responsabilitat del càrrec: Sabaté explica que ser perpetuadora comporta una certa imatge institucional i festiva que perdura més enllà de l'any del nomenament. Preparatius del Ball de Serrallonga: Els assajos i el manteniment dels trebucs comencen intensament després de Sant Magí. La neteja d'aquestes armes és una feina feixuga però essencial perquè funcionin correctament durant les cercaviles. Novetat: Ball de Serrallonga Petit: Enguany s'estrena la versió infantil del ball. Com que la normativa europea prohibeix l'ús de pólvora als menors, han ideat uns trebucs especials que fan soroll sense necessitat de càrrega. Moments preferits: Sabaté destaca especialment l'emoció de la tronada i la crida inicial, així com l'ambient general dels carrers del barri antic. Concurs de marxandatge de les festes El programa ha obert línies per sortejar un lot que inclou la samarreta, el barret i el puzle de Santa Tecla. Els oients han hagut de respondre preguntes sobre l'actualitat festiva: Diada Castellera: Participació dels Xiquets de Tarragona, la Colla Jove, els Castellers de Vilafranca i la Vella de Valls. La Crida: Es disparen 11 morters en honor als onze dies de celebració. Descentralització: El barri del Pilar s'incorpora aquest any com a nou escenari de les festes. Plaça Friqui: L'ubicació d'aquest acte és l'Antic Escorxador. Gastronomia: El gelat de les festes conté, entre d'altres ingredients, el licor Chartreuse. "La tronada és un moment que em posa la pell de gallina encara avui en dia."

  • 19'

    Polèmica i reclamacions pel Pàrquing Jaume I de Tarragona

    Crònica de la situació actual del Pàrquing Jaume I L'equip de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat a la Part Alta de la ciutat per recollir les impressions de veïns i comerciants sobre el pàrquing Jaume I, un projecte actualment inoperatiu i envoltat de controvèrsia. Principals reclamacions de l'Associació de Veïns Gabriel Coi, president de l'Associació de Veïns de la Part Alta, ha exposat les prioritats del barri davant la paràlisi de la infraestructura: Solucions urgents de mobilitat: Es demana habilitar alternatives d'aparcament mentre s'espera la possible reobertura del pàrquing. Zones Verdes: Una de les peticions clau és la creació de zones verdes amb tarifes simbòliques (50 cèntims) per facilitar l'aparcament als residents i comerciants. Reparació de desperfectes: Diversos edificis del perímetre presenten esquerdes i danys estructurals causats per les obres. Es reclama que l'Ajuntament o l'empresa responsable se'n facin càrrec, especialment en casos de veïns amb pocs recursos. Projecte de Sant Antoni: Es proposa recuperar l'antic projecte de pàrquing al Passeig de Sant Antoni per descongestionar la zona. Crítica a la gestió econòmica i tecnològica El cost del projecte ha passat dels 4 milions inicials a més de 26 milions d'euros. Els tertulians i veïns critiquen el pas d'un model de pàrquing intel·ligent (automatitzat) a un de convencional (anomenat irònicament "tonto"), que implicarà una inversió addicional de 5 milions d'euros. "Això no funcionarà. Han tirat milions que hem pagat entre tot el poble i no tenim res." El testimoni del barri Els veïns consultats expressen un sentiment d'estafa i engany. Relaten anys de sorolls, pols i incertesa per una instal·lació que actualment només serveix com a plaça per a usos puntuals de festa major, però que no resol el problema real del trànsit al nucli antic.

  • 12'

    Problemàtica i futur del pàrquing Jaume I a Tarragona

    El conflicte del pàrquing Jaume I L'episodi aborda la complexa situació del pàrquing Jaume I a Tarragona, un projecte marcat per la polèmica, els sobrecostos i els retards significatius. Gabriel Alcoberro intervé per analitzar les necessitats dels veïns i les possibles sortides per a aquesta infraestructura. Principals reclamacions veïnals Solucions d'aparcament immediates: Es demana buscar alternatives per a veïns i comerciants mentre es resol el projecte definitiu, que podria trigar entre dos i tres anys. Reparació de danys: Molts edificis del perímetre han patit desperfectes causats per les obres. Es reclama que l'Ajuntament de Tarragona o l'empresa responsable assumeixin els costos de reparació, especialment per a persones grans amb recursos limitats. Zones verdes: Es proposa la creació de zones d'aparcament regulat (zones verdes) per facilitar el dia a dia dels residents del nucli antic. Debat sobre el model: Intel·ligent o convencional? "Mentre es posi en funcionament el nou pàrquing, o no intel·ligent o tonto, com diem nosaltres, cal buscar alternatives." El projecte original estava dissenyat com un pàrquing intel·ligent (altament automatitzat), però ha resultat ser un fracàs tecnològic i econòmic. El cost s'ha disparat fins als 26,5 milions d'euros, una xifra set vegades superior al pressupost inicial. Ara es planteja: Convertir-lo en un pàrquing convencional ("tonto"), amb una inversió addicional de 5 milions d'euros. Recuperar l'antic projecte del Passeig de Sant Antoni per descongestionar la Part Alta. Garantir la comoditat dels turistes que visiten el patrimoni mundial de la ciutat. Testimonis i escepticisme Diversos veïns expressen la seva desconfiança total en l'obra. Alguns recorden el "gran forat" excavat en roca i critiquen la falta de control en la gestió dels diners públics. Mentre alguns creuen que la tecnologia automatitzada podria funcionar si es gestionés bé (com en altres ciutats europees), la majoria se senten decebuts per un projecte que consideren un "robatori" o una "bestiesa" que ha pagat tot el barri.

  • 20'

    Canvi de model i futur del pàrquing Jaume I de Tarragona

    Decisió municipal sobre el Pàrquing Jaume I L'Ajuntament de Tarragona ha decidit modificar radicalment el projecte del pàrquing Jaume I, situat a la Part Alta de la ciutat. Després d'un estudi de viabilitat realitzat per l'empresa d'enginyeria Àgora, s'ha optat per abandonar el sistema robotitzat i convertir la instal·lació en un pàrquing convencional. Conclusions de l'estudi de viabilitat Pau Fontela, responsable de l'estudi, ha destacat els següents punts crítics del projecte original: - Disseny complex i sense referents: Es tractava d'una instal·lació singular amb un alt grau d'incertesa tecnològica. - Inviabilitat econòmica: El manteniment del sistema robotitzat suposaria unes pèrdues d'entre 250.000 i 400.000 euros anuals per a la ciutat. - Ineficiència operativa: En moments de màxima demanda, el sistema hauria pogut trigar fins a cinc hores a retornar un vehicle. Impacte econòmic i gestió política La regidora i presidenta de l'Empresa Municipal d'Aparcaments, Lola Herrera, ha qualificat el projecte com un dels pitjors negocis per a la ciutat: - La inversió ja realitzada supera els 25 milions d'euros. - Caldrà una inversió addicional d'uns 4,5 a 5 milions d'euros per a la reconversió. - La gestió passarà a ser exclusivament municipal per intentar recuperar part de la inversió a llarg termini. "No pots posar en marxa alguna cosa que ja d'entrada et donarà pèrdues importantíssimes i que haurà de pagar la ciutat." Calendari i tràmits judicials El futur del projecte està actualment condicionat per la situació legal, ja que l'empresa sòcia (Sistemes Salem) es troba en concurs de creditors. - L'Ajuntament resta a l'espera que el jutge autoritzi la dissolució de la UTE i els canvis a l'obra. - Un cop resolta la part legal i executat el nou projecte, es preveu que el pàrquing pugui obrir a finals del 2010, amb unes 350 places convencionals.

  • 18'

    Inviabilitat del pàrquing robotitzat Jaume I a Tarragona

    Detalls de l'Estudi de Viabilitat Tècnica L'empresa d'enginyeria Àgora ha realitzat una anàlisi exhaustiva entre l'abril i el juliol per avaluar la instal·lació del pàrquing Jaume I. L'equip multidisciplinari ha conclòs que el disseny original és extremadament complex i singular, ja que no existeixen referents similars en el mercat, la qual cosa genera grans incerteses sobre el seu funcionament real. Complexitat del disseny: Tot i que no es qualifica d'erroni, es certifica que li manca un alt grau de desenvolupament per ser operatiu. Temps d'espera: Les simulacions de software han indicat que, en situacions de màxima ocupació, el temps per extreure un vehicle podria arribar a les cinc hores. Sistema singular: Aquest tipus de tecnologia robotitzada només té experiències molt limitades a ciutats com Barcelona, Vigo o el País Basc. Impacte Econòmic i Decisió Política La presidenta de l'empresa municipal d'aparcaments ha defensat la decisió de convertir el projecte en un pàrquing convencional. Els motius principals són: Pèrdues anuals: El manteniment del sistema robotitzat suposaria un dèficit d'entre 250.000 i 400.000 euros anuals per a la ciutat. Inversió acumulada: El projecte ja ha costat més de 25 milions d'euros, una xifra que es considera part d'un "negoci pèssim" fruit de la manca de reflexió prèvia. Capacitat: El nou model convencional permetrà unes 350 places, optimitzant l'espai per pal·liar el dèficit d'aparcament a la Part Alta. Situació Judicial i Propers Passos L'Ajuntament es troba en una situació jurídica complexa a causa del procés concursal de l'empresa sòcia, Sistemes Álem. Qualsevol intervenció física a l'edifici depèn de l'autorització d'un jutge de Madrid. "No podem posar en marxa alguna cosa que ja d'entrada donarà pèrdues importantíssimes que haurà de pagar la ciutat." Els terminis previstos per a la inauguració del nou pàrquing convencional se situen al voltant de l'any 2010, un cop superats els tràmits legals i els 18 mesos d'obres estimats.

  • 16'

    Actualitat i inscripcions a l'EOI de Tarragona

    Novetats en el procés de preinscripció L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Tarragona ha iniciat el curs amb canvis significatius en el seu sistema de gestió. La principal novetat d'enguany és la centralització telemàtica de les preinscripcions, un sistema que busca eliminar les llargues cues presencials a l'edifici de la Rambla Nova. Yolanda Scott, directora del centre, destaca que el procés és ara molt més àgil i accessible a través del portal web oficial. Detalls del procés d'accés Terminis: El període finalitza el proper 3 de setembre. Sorteig i proves: El dia 4 de setembre es realitzarà el sorteig per determinar qui accedeix a les proves de nivell. Proves de nivell: Són presencials i serveixen per fer una "radiografia" del coneixement real de l'alumne, evitant que ningú s'estudiï prèviament per forçar un nivell superior al que li correspon. Demanda d'idiomes i oferta formativa L'anglès continua sent l'idioma més sol·licitat, generant una llista d'espera considerable. Curiosament, la demanda ja no és només per a nivells inicials, sinó que es concentra en els nivells intermedis i avançats (B2 i C1). Altres dades rellevants inclouen: Àrab: Experimenta un creixement exponencial, especialment per part de professionals de la sanitat i l'educació que busquen millorar l'acollida de nouvinguts. Consolidació territorial: L'obertura de nous centres a Valls i Salou no ha reduït el nombre d'alumnes a Tarragona, ja que la demanda global segueix sent superior a l'oferta. Millores: S'ha incrementat la plantilla per poder oferir tots els nivells d'espanyol per a estrangers i català. Situació de la nova seu: La Chartreuse La directora expressa una certa resignació i preocupació davant el retard del trasllat a l'antiga fàbrica de la Chartreuse. Tot i que es preveia la inauguració per al 2010, la manca d'acords pressupostaris i el focus en l'ensenyament obligatori han aturat el projecte. "La societat ens necessita i ens vol... però els ensenyaments no obligatoris sempre anem quedant a la cua." Actualment, el centre ha de conviure amb la possible venda de l'edifici actual (Caputxins) a una fundació sociosanitària, fet que podria comportar conviure amb obres en un futur proper sense tenir una data clara per al trasllat definitiu.

  • 4h 1min

    Diada de Sant Fèlix 2008: Històric 5 de 9 de la Joves

    Una Diada de Sant Fèlix per a la Història El podcast ofereix una retransmissió detallada i apassionant de la Diada de Sant Fèlix 2008 a Vilafranca del Penedès, una jornada marcada per la consecució de castells de gama extra i moments de gran tensió emocional. El programa compta amb experts que analitzen cada construcció des d'una vessant tècnica i tàctica. Construccions i Colles Protagonistes • Castellers de Vilafranca: Els verds signen una actuació gairebé perfecta i històrica en el seu pati. Descarreguen el 4 de 9 amb l’agulla, la torre de 9 amb folre i manilles, el 3 de 9 amb folre i rematen amb un impecable pilar de 8 amb folre i manilles. Destaca la dada que feia 20 anys que no tancaven Sant Fèlix sense cap caiguda. • Colla Joves Xiquets de Valls: Són els herois de la jornada en descarregar el primer 5 de 9 amb folre de la seva història. Malgrat un intent fallit de 4 de 9, finalment aconsegueixen la tripleta de nou, desfermant l'eufòria absoluta entre la colla vermella. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Viuen una diada més complicada, marcada per l'estratègia i el risc. Tot i carregar el 2 de 9 i el pilar de 8 conegut com el pilar de vuit, pateixen amb l'intent inèdit de 3 de 9 amb l'agulla, que cau prematurament. • Minyons de Terrassa: Completen una actuació sòlida carregant el 5 de 9 amb folre (que no poden descarregar per un problema de temps amb la canalla) i descarregant el 3 i el 4 de 9 amb folre, a més d'un pilar de 6. Debat Tècnic i Estratègia "No ens cansarem de repetir-ho: primer 5 de 9 amb folre descarregat de la història de la Colla Joves." L'episodi aprofundeix en la psicologia dels caps de colla, la importància de la mida en les estructures i la gestió de la fatiga en una diada que s'allarga més de quatre hores. Es discuteix àmpliament l'aparició de construccions inèdites que busquen trencar l'hemonia de Vilafranca i sumar punts de cara al proper Concurs de Castells de Tarragona.

  • 17'

    Els vins de la Cooperativa de Vila-rodona i la DO Tarragona

    Entrevista a Pau Ramon Cabanes sobre la Cooperativa de Vila-rodona En aquesta edició de l'espai dedicat a la Denominació d'Origen Tarragona a Tarragona Ràdio, el gerent de la Cooperativa de Vila-rodona, Pau Ramon Cabanes, ens parla sobre la situació actual del sector, la història del seu celler i els reptes de la cultura del vi al nostre territori. Campanya i Climatologia La verema actual es presenta amb certes incògnites a causa de la meteorologia de l'any: * Les pluges del maig van ser beneficioses però van arribar una mica tard. * Aquestes precipitacions van obligar a fer tractaments específics per evitar malalties a la planta. * Malgrat tot, les previsions són optimistes tant en quantitat com en qualitat gràcies als mitjans tècnics actuals. Arquitectura i Història: El Celler Modernista La cooperativa, fundada l'any 1919, destaca pel seu valor patrimonial: * L'edifici és obra de l'arquitecte Cèsar Martinell, referent del modernisme agrari. * Combina una façana amb elements arquitectònics dignes d'admiració amb un interior totalment remodelat i equipat amb última tecnologia de vinificació. Productes i Marques Principals Vila-rodona és el major elaborador de la DO Tarragona, amb una producció de 12 milions de quilos de raïm: * Vins blancs: Elaborats principalment amb Macabeu i Parellada, destinats en gran part a la producció de cava. * Vins negres: Amb predominança de l'Ull de llebre, a més de Merlot i Cabernet. * Marques: La insígnia principal és Flama d'Or (per a blancs i caves), a més de Flama Rosa i Flama Roja. Cultura del Vi i Distribució Cabanes lamenta la falta d'aposta del territori pel producte propi: "A vegades sempre ens agrada més el de fora que el de casa." El consum ha baixat fins als 30 litres per persona, lluny dels 60-70 litres de França o Itàlia. Es destaca la necessitat d'educar la gent jove i desvincular el vi de l'alcoholisme, tractant-lo com un aliment amb beneficis per a la salut si es consumeix amb responsabilitat. Enoturisme i Visites El celler ofereix una experiència completa que inclou la visita a l'edifici històric, el procés productiu en viu i l'agrobotiga, on es poden trobar més de 500 referències de productes artesanals, olis i fruita seca.