Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

457-468 de 1247
  • 8'

    Cicle de concerts a les Muralles i Nits a Minerva

    Presentació de la temporada musical d'estiu a Tarragona El coordinador de la programació musical del Museu d'Història, Jordi Romero, presenta els detalls dels cicles de concerts que tindran lloc a les Muralles de la ciutat durant els mesos de juliol, agost i setembre. La programació s'estructura en dos cicles principals i un esdeveniment de cloenda: Cicle de Concerts a les Muralles Se celebra cada dimecres a les 22:00 h amb accés pel Portal del Roser. Està dedicat a la música clàssica i consta de quatre propostes: * 16 de juliol: Duet de violí i violoncel (Iona Bursinska i Lito Iglesias). * 23 de juliol: Corda polsada amb dues mandolines i una guitarra. * 30 de juliol: Música barroca amb clavicèmbal, flauta travessera i violí. * 6 d'agost: Recital de Lieder (cançó alemanya) amb soprano i piano. 5è Cicle Nits a Minerva Aquest cicle canvia d'estil i d'ubicació específica (Torre de Minerva, accés Passeig de Torroja). S'allunya de la clàssica per explorar gèneres més eclèctics: * Adolfo Osta: Cançons de mariners en llengües originals (gallec, occità, escocès, etc.). * Borruezo i Bohemia Camerata: Una proposta entre el flamenc i l'avantguarda que l'autor defineix com: "Música trepidant i sense pietat." * Ondara: Música d'arrel celta. * Jerez Texas: Fusió innovadora de clàssic, jazz i flamenc. La Nit Blanca i informació pràctica La cloenda serà el 10 de setembre amb la Nit Blanca, on el grup de Xavier Pier retrà homenatge a Cole Porter. Accés i invitacions: * Tots els concerts són gratuïts. * Cal recollir invitació prèvia a la Casa Castellarnau (de 18:00 h a 20:30 h) o reservar-la via web. * Aquesta edició estrena la reserva en línia com a gran novetat logística.

  • 23'

    El futur del comerç a Tarragona i la nova etapa de la Via-T

    Presentació de la Nova Imatge Corporativa El president de l'associació comercial Via-T, Joan Anton Fàbregas, detalla el llançament d'una nova identitat visual per a l'entitat. Aquesta renovació respon a la necessitat de professionalitzar la marca i evitar confusions anteriors. • El nou logotip, dissenyat per Joan Blázquez, s'inspira en una moneda romana fosa sobre pedra. • L'objectiu és potenciar el centre de Tarragona com un centre comercial a cel obert. • Es busca que la denominació "Tarragona Centre" sigui el referent principal en cerques digitals i turístiques. Impacte de les Grans Superfícies: El Corte Inglés Dau l'imminent obertura d'un gran magatzem a la ciutat, el sector comercial local expressa les seves preocupacions i estratègies de resistència: • Competència i supervivència: Fàbregas discrepa de les visions optimistes de les grans superfícies; preveu que el primer any serà crític per als petits negocis que no s'hagin modernitzat. • Fuga de talent: El sector local preveu una pèrdua de personal (uns 800 llocs de treball directes cap a la gran superfície), cosa que obligarà els botiguers a millorar horaris i condicions per fidelitzar els seus dependents. • Diferenciació: L'arma principal del petit comerç segueix sent el tracte personal i el coneixement profund del client. La Situació del Mercadet i l'Urbanisme L'entrevista aborda temes controvertits sobre l'estat de la via pública i les infraestructures: El Mercadet de la Rambla "L'imatge que estem donant amb aquest mercadet és tercermundista i africana; hem de mirar cap a Europa." • Es reclama una dignificació estètica urgent del mercat ambulant: carpes uniformes, mostradors refrigerats per a aliments i una millor gestió de la neteja. • No se'n demana l'eliminació, sinó la seva transformació en una fira de qualitat que no danyi la imatge de ciutat Patrimoni de la Humanitat. Mobilitat i Urbanisme Comercial Es proposen millores estructurals per equilibrar els diferents pols d'atracció de la ciutat: • Implementació d'un sistema de microbusos ecològics amb alta freqüència que connectin el Corte Inglés amb el Balcó del Mediterrani. • Necessitat de potenciar l'enllumenat, la vigilància i la neteja al centre per evitar la degradació comercial de zones com el final de la Rambla Nova. Crisi i Campanya de Rebaixes Es constata una disminució del consum generalitzada per la crisi de les hipoteques i el mal temps estival. Això ha provocat un excés d'estoc que es tradueix en rebaixes agressives (fins al 70%) des de l'inici de juliol, beneficiant el consumidor final tot i reduir els marges del botiguer.

  • 13'

    Arribada del programa Roba Amiga a Tarragona

    Iniciativa solidària i reciclatge tèxtil El programa Roba Amiga s'estrena a Tarragona amb la instal·lació de 60 contenidors taronges distribuïts per tota la ciutat. Josep Maria Elvira, president de la cooperativa, explica que l'objectiu principal és la gestió responsable del residu tèxtil i la creació de llocs de treball per a persones en situació d'exclusió social. Funcionament i gestió dels residus El procés de tractament de la roba dipositada segueix diverses etapes segons l'estat del material: Reutilització directa (40-45%): Roba que es ven en botigues de segona mà o mercats nacionals i internacionals. Reciclatge industrial: Peces que es transformen en draps per a la indústria. Noves tecnologies: Projectes per crear borra destinada a panels aïllants per a la construcció i l'automòbil. Rebuig mínim: Només entre un 10 i un 15% del material no es pot aprofitar de cap manera. Les botigues Roba Amiga Actualment existeixen 18 botigues a Catalunya on es ven la "crema" de la roba recollida (un 5-8% del total). Aquests establiments ofereixen productes de molta qualitat a preus baixos, sent una alternativa competitiva davant la roba de baixa qualitat importada. "Tenim un projecte amb l'Agència de Residus per posar en marxa una planta pionera per reciclar el residu que d'altra manera aniria a l'abocador." Consells per a la ciutadania Dipositar la roba i les sabates en bosses tancades. No deixar bosses a terra si el contenidor està ple; cal buscar el més proper o avisar pel buidatge. Es tracta d'una experiència pilot que neix amb la voluntat de convertir-se en un servei permanent i útil per a la ciutat de Tarragona.

  • 22'

    Recull de salutacions nocturnes reiterades

    Anàlisi de la interacció Aquest document presenta una seqüència altament repetitiva i monòtona de salutacions nocturnes. El contingut es redueix exclusivament a l'expressió de cortesia bàsica realitzada de forma sistemàtica cada 30 segons. Punts clau de la transcripció Constant temporal: Es produeix una salutació de manera exacta en intervals de temps regulars. Manca de diàleg: No s'observa cap intercanvi d'informació més enllà de la salutació inicial. Simplicitat lingüística: L'ús de la llengua es limita a una única fórmula de cortesia. "Bona nit" Aquesta frase és l'eix central i únic de tota la comunicació registrada, reflectint un patró de comportament cíclic.

  • 13'

    L'anarquisme a Tarragona: El llegat de Plaja-Paredes

    Història de l'anarquisme a Tarragona (1917-1924) L'entrevista a l'historiador Ignacio Clemente Soriano Jiménez explora la trajectòria del matrimoni format per Hermoso Plaja i Carmen Paredes, figures clau en l'expansió de l'anarcosindicalisme a les comarques tarragonines. A través d'una recerca documental exhaustiva en arxius com el de Salamanca i la Biblioteca Arús, Soriano reconstrueix una època de gran efervescència social. L'activitat editorial i propagandística L'eix vertebrador d'aquest moviment va ser la creació d'una imprenta a la Baixada del Toro de Tarragona. Aquest centre va ser vital no només per a la ciutat, sinó per a tota Catalunya: Es van editar publicacions emblemàtiques com Acracia, Los Galeotes i Vértice. Durant el terrorisme blanc a Barcelona, la imprenta de Tarragona va assumir la producció dels panflets i llibres que no es podien imprimir a la capital per la repressió. El grup anarquista local es caracteritzava per un cert romanticisme, arribant a batejar llocs com la "cala de la utopia". Cultura, estils de vida i repressió L'anarquisme d'aquella època no era només sindical, sinó que pretenia crear una cultura obrera integral: Noms simbòlics: Els fills del matrimoni van ser anomenats Acracia, Germinal i Camelia (en referència a la natura). Educació i valors: Es fomentava l'estudi de l'esperanto, la creació d'escoles, grups de teatre i coros, a més de la lluita contra l'alcoholisme i la prostitució. Consolidació: Aquesta etapa va culminar l'any 1920 amb el primer congrés obrer a Tarragona i l'adhesió a la CNT. "No solament era anarcosindicalisme el que plantejaven, sinó també la creació d'una cultura pròpia basada en escoles, grups de teatre i un àmbit social propi." Exili i memòria històrica Amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera el 1924, la família es va traslladar a Barcelona i, posteriorment a la Guerra Civil, es van exiliar a Mèxic. Hermoso Plaja no va tornar a Espanya fins a l'any 1977, un cop mort Franco, i va donar tot el seu arxiu i biblioteca personal per preservar la memòria d'aquells anys.

  • 20'

    L'anarquisme a Tarragona: El llegat de Plaja i Paredes

    L'anarquisme a Tarragona (1917-1924) L'entrevista a l'historiador Ignacio Clemente Soriano se centra en el seu llibre sobre el matrimoni format per Formós Plaja i Carme Paredes, figures clau en l'expansió de l'anarquisme a la ciutat i la província de Tarragona durant el primer quart del segle XX. L'activitat editorial i propagandística La parella va fundar l'editorial Acracia a la Baixada del Toro, convertint Tarragona en un pol de producció de material anarquista per a tot Catalunya, especialment durant les èpoques de forta repressió a Barcelona conegudes com el "terrorisme blanc". Producció: Imprimien diaris, fullets i pamflets que es distribuïen per tot el territori. Cultura i societat: El moviment no només era sindical, sinó que promovia una cultura pròpia que incloïa: L’aprenentatge de l’Esperanto. La lluita contra l'alcoholisme i la prostitució. La creació de grups de teatre i corals. El matrimoni civil i noms simbòlics per als fills (Acracia, Germinal). Redescobrint la memòria històrica L'autor destaca la dificultat d'estudiar l'anarquisme sense caure en els tòpics de "bons i dolents" o en categories polítiques actuals que no s'ajusten a la realitat de l'època. "L’anarquisme va ser molt perseguit, fins i tot per la República; Formós Plaja va ser enviat a la presó com a pres comú per la Llei de vagos i maleants per vendre llibres al carrer." Trajectòria i exili L'obra ressegueix el matrimoni des del seu trasllat a Barcelona el 1924, fins a l'exili a Mèxic després de la Guerra Civil. Tot i que Carme va morir a l'exili, Formós va poder tornar a Espanya el 1977, donant el seu extens arxiu documental a la Biblioteca Arús de Barcelona.

  • 23'

    Actualitat del Nàstic: Futbol, Fitxatges i Futur

    Entrevista amb Javier Salvador: El futur del Gimnàstic de Tarragona El president del Consell d'Administració del Nàstic, Javier Salvador, ha passat pels micròfons de Tarragona Ràdio per desgranar l'actualitat del club abans de l'inici de la pretemporada. Durant la conversa, s'han abordat des de la confecció de la plantilla fins a la situació econòmica i infraestructural de l'entitat. Gestió de la Plantilla i Sortides La situació de diversos jugadors clau centra l'atenció de la secretaria tècnica: • Abel Buades: Ha demanat marxar per motius familiars, però el club exigeix una clàusula que li impedeixi jugar a Primera o Segona Divisió per deixar-lo lliure sense cost. • Alejandro Campano: El president destaca la seva implicació; el jugador vol quedar-se tot i l'interès del Recreativo de Huelva. • Handro: Situació pendent de negociacions entre representants. • Baixes previstes: Jugadors com David Sánchez, Antonio López, Gorka de Carlos i Tobias Grahn no compten per al projecte i se'ls busca una sortida abans de l'estatge. Nova Filosofia de Fitxatges Salvador confirma un canvi de rumb en la política esportiva de l'entitat: • Es passa d'un pressupost amb préstecs externs a un de més ajustat i realista. • S'aposta per jugadors joves amb projecció (entre 6 i 7 titulars de menys de 25 anys) per generar valor i negoci futur. • S'han tancat nou o deu incorporacions en total, incloent-hi dos interiors drets que es faran públics a l'agost. Estructura i Objectius del Club "No fem volar coloms, siguem realistes: l'objectiu és la permanència per consolidar un projecte a quatre anys." • Sense Director Esportiu: Es defensa la nova Comissió Esportiva (amb Pinilla i Muñoz) per tenir un control directiu més exhaustiu i no dependre exclusivament dels desitjos d'un entrenador transitori. • Toni Pinilla: Salvador elogia la seva ràpida adaptació al càrrec de Director General i la seva visió expansionista provincial. Situació Financera i l'Estadio El president ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat respecte als comptes: • Deute: Nega rotundament que el club estigui en deute i afirma que l'auditoria anual reflectirà una gestió equilibrada. • Nou Estadi a Camp Clar: El projecte es troba aturat per la crisi immobiliària. Com a alternativa, el club es planteja reformar l'actual Nou Estadi a mig termini per complir amb les normatives de seguretat de la Lliga (accessos, UCO i anell de seguretat).

  • 21'

    Estratègies de CDC i balanç polític amb Jordi Jané

    Anàlisi del 15è Congrés Nacional de CDC L'entrevista comença analitzant els resultats del recent congrés de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), on l'Artur Mas ha estat reelegit amb un suport aclaparador. Jordi Jané destaca que el partit en surt reforçat i cohesionat, amb l'objectiu de convertir-se en la casa gran del catalanisme. Els punts clau de la nova etapa inclouen: - El dret a decidir en qüestions que afecten directament Catalunya. - La voluntat de ser una alternativa de govern seriosa davant d'un Tripartit que consideren esgotat. - Abandonar la crítica constant pel retrovisor i centrar-se en les preocupacions reals dels ciutadans (pensions, economia i seguretat). Relacions a Madrid i negociació pressupostària Pel que fa a la política estatal, Jané constata que el PSOE no té majoria absoluta i que la crisi econòmica actual obliga el govern de Zapatero a buscar aliats estables. Tot i això, descarta una aliança permanent mentre Convergència sigui ignorada a Catalunya pel PSC. "Si tan bons som a Madrid per col·laborar, també ho hauríem de ser a Catalunya per governar el país." Prioritats per al Camp de Tarragona Com a diputat per Tarragona, Jané subratlla diverses infraestructures i millores urgents per al territori: - El corredor mediterrani d'alta velocitat. - El traspàs de la gestió de l'Aeroport de Reus i el servei de rodalies. - La millora de l'accessibilitat a l'estació del Camp de Tarragona, proposant un aparcament obert i gratuït per fomentar l'ús del tren. - Mesures per pal·liar l'augment de l'atur i la desacceleració del sector immobiliari a les comarques tarragonines.

  • 19'

    Suport a Chipper d'OT des de Sant Salvador

    Suport massiu del barri de Sant Salvador a Chipper L'entrevista a Tarragona Ràdio posa de manifest la mobilització del barri de Sant Salvador per donar suport a en Chipper, veí del barri i finalista del concurs Operación Triunfo. Carles Pau, el seu marit, i Alfonso Ruiz, president de l'associació de veïns, expliquen com la ciutat s'ha bolcat amb el cantant. Iniciatives i mobilització veïnal El barri ha organitzat diverses activitats per garantir el màxim de vots a través de missatges SMS: * Instal·lació de pantalles gegants a la plaça Batoliva per seguir les gales. * Col·locació de cartells i pancartes amb el dibuix de Chipper per tot el barri i a l'entrada de Tarragona. * Organització de festivals amb entitats locals com Aeroanza o Amigos de Andalucía. La realitat del concurs i el futur de l'artista En Carles subratlla la dificultat de gestionar la fama sobtada i el control de la productora televisiva: "De la tele tot és mentida... finalment la connexió es farà des del Gira perquè va ser el primer poble que els va recolzar." Es destaca que Chipper és una persona sensible i madura, però que la seva agenda estarà pràcticament ocupada fins al setembre amb concerts de la gira del programa. Tot i que els veïns voldrien que actués a la festa major de l'agost, els contractes d'exclusivitat amb la cadena fan que sigui una possibilitat remota. Crítica al jurat i talent musical Es parla obertament sobre el talent de l'artista, definint-lo com un artista amb taules que brilla especialment en el soul, el rhythm and blues i les balades. També es comenta amb ironia la predilecció d'un membre del jurat per altres concursants, suggerint una certa manca d'objectivitat mediàtica.

  • 18'

    Vinetum Iberi: Vins, Olis i Cavalls a la Ribera d'Ebre

    Vinetum Iberi: Un projecte inspirat en l'època romana Miquel Farnós, cap de celler, ens presenta la finca Les Tires, a Ginestar (Ribera d'Ebre), un espai paradisíac de més de 100 hectàrees. El projecte destaca per la seva ambientació històrica i la diversificació en tres àrees: Vinetum Iberi: Elaboració de vins de qualitat sota la DO Tarragona. Absolutus Olium: Producció d'olis d'alta gamma. Planitiarum Equest: Criança i doma de cavalls. Excel·lència enològica i varietats recuperades El celler aposta per una producció extremadament cuidada, on destaca el vi blanc Barranc de Nòria (Sauvignon Blanc), guardonat amb el segon premi de la DO Tarragona. El procés d'elaboració inclou: Selecció manual: Triatge gra a gra del raïm per garantir l'estat òptim de la fruita. Tecnologia i artesania: Ús de càmeres frigorífiques per evitar l'oxidació i batonage en botes de primer any. Recerca històrica: Experimentació i recuperació de varietats mediterrànies antigues com la falangina, el nero d'àbola o la malvasia de Cerdanya. Enoturisme i experiència sensorial La finca ofereix visites guiades que permeten descobrir tot el seu potencial: "Busquem la combinació perfecta entre artesania i manualitat perquè no hi ha millor mà que la de l'home... servint-se de la millor tecnologia actual." Les visites inclouen recorreguts en 4x4 per les vinyes, oliveres centenàries, instal·lacions eqüestres de 16 cavalls i un tast final dels seus productes més emblemàtics.

  • 18'

    Jornada de portes obertes a la Fundació Topromi

    Visita al centre de la Fundació Topromi a Bonavista L'emissora Tarragona Ràdio s'ha desplaçat fins a les instal·lacions de la Fundació Topromi, situada a l'Avinguda Manuel Carrasco i Formiguera, per cobrir una jornada de portes obertes. Aquest esdeveniment té com a objectiu mostrar la tasca d'inserció sociolaboral que realitzen amb persones amb discapacitat intel·lectual. Serveis i producció del centre La directora, Maripau Baena, ha detallat que el taller és altament professionalitzat i competitiu, especialitzant-se en: Enquadernació artesanal i industrial de llibres. Digitalització de documents i arxius. Manipulats diversos (com bosses per a festes o muntatge d'encenedors). "La gent no s'imagina de quina forma tan professionalitzada i tan compromesa els nois i les noies són capaces de treballar." Suport institucional i futur L'entitat compta amb el suport històric de l'Obra Social de Caixa Tarragona. El seu director, Javier Bas, ha destacat la voluntat de continuar invertint en la tecnificació del centre per mantenir la competitivitat. Per la seva banda, la regidora Maria Victòria Pellegrin ha subratllat la importància de la inserció laboral com a eina fonamental per assolir la igualtat d'oportunitats. L'experiència de les famílies Maria Mateu, mare d'un dels usuaris (el Sergi), ha compartit el valor emocional del centre. Més enllà de la feina, destaca la creació de vincles d'amistat i el sentiment de pertinença a una gran família, facilitant activitats de lleure com colònies o sortides en grup.

  • 17'

    19è Concurs de Focs de Tarragona: Entrevistes amb Parente i el Jurat

    Anàlisi i preparatius del 19è Concurs de Focs Artificials L'episodi se centra en el seguiment de la cinquena jornada del prestigiós Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. Es recullen opinions sobre les actuacions prèvies i es detalla la complexitat logística i artística d'aquest esdeveniment de referència. Valoració de les pirotècnies participants Pirotècnia Portuguesa: Es comenta l'actuació de la nit anterior (Macedos), destacant que, tot i recuperar el prestigi de Portugal després d'una desqualificació històrica, l'espectacle va patir certs problemes de ritme tot i la seva gran potència sonora. Desqualificacions: Es recorda que la competició és exigent, amb una pirotècnia valenciana que ja ha quedat fora de concurs en aquesta edició per qüestions tècniques. Entrevista amb Romualdo Parente (Pirotècnia Parente, Itàlia) L'italià Romualdo Parente, guanyador d'un segon premi l'any 2005, exposa la seva visió sobre la plaça de Tarragona: El Públic: Defineix els espectadors tarragonins com bons coneixedors del material pirotècnic, fet que obliga les empreses a fer un esforç addicional. Tecnologia i Tradició: Parente destaca l'ús del Piro Digital per a la sincronització, però posa èmfasi en el valor del material de fabricació pròpia a Itàlia davant del material xinès estàndard. Especialitat: La seva marca es distancia per les carcasses de múltiples obertures (fins a 4 consecutives), una tècnica que promet sorprendre el públic. El vincle amb Granollers i els criteris del jurat En Francesc Cruz, tècnic de l'Ajuntament de Granollers i membre del jurat, explica les claus institucionals del concurs: "L'empresa de la Península Ibèrica millor classificada a Tarragona serà l'encarregada de disparar els focs de la Festa Major de Granollers (Blanc i Blaus)." Pel que fa a la valoració, apunta que: No es premia la veterania per se, sinó la memòria tècnica i la capacitat d'innovació. Hi ha una gran sintonia entre el veredicte del jurat i l'opinió popular, fet que demostra que el públic local és un expert en la matèria. El procés de selecció busca un equilibri entre pirotècnies històriques i empreses novelles de gran potencial.