Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

37-48 de 1247
  • 15'

    Congrés de pacients amb limfoma, mieloma i leucèmia

    L'entrevista a Natàlia Bermúdez, responsable de la delegació de Tarragona de l'associació AEAL, se centra en el proper congrés a Madrid destinat a pacients i familiars de malalties oncohematològiques. Els punts clau de la conversa inclouen: La importància de l'associacionisme: AEAL és una entitat pionera que agrupa pacients de limfoma, mieloma i leucèmia, oferint un suport que va més enllà del tractament mèdic estricte. El paper del pacient en el congrés: A diferència dels congressos mèdics tradicionals, aquí el pacient n'és el centre, amb conferències sobre el diagnòstic, la relació metge-pacient i tallers pràctics d'estètica oncològica. Gestió emocional i informació: S'emfatitza la necessitat d'escoltar el cos, ja que els símptomes (com el cansament o els ganglis) sovint es confonen amb malalties banals. Es recomana evitar cerques indiscriminades a Internet i acudir a fonts oficials i associacions per evitar el fatalisme. La informació actua com una eina per canviar l'actitud davant la malaltia. Atenció a col·lectius específics: El congrés aborda des del càncer infantil fins a taules rodones d'adolescents per combatre el sentiment d'aïllament social. "La informació és el més important que pots tenir quan tens una malaltia d'aquest tipus; saber que pots sortir d'aquesta i tenir una vida normal."

  • 11'

    L'èxit teatral del Llibertí arriba al Teatre Metropol

    El Llibertí: Entre la comèdia i la reflexió moral L'obra El Llibertí, un dels grans èxits de la temporada, aterra al Teatre Metropol amb Ramon Madaula i Jofre Borràs en el repartiment. Tot i que el cartell i el títol poden suggerir un simple vodevil o una obra "picantona", el text proposa una profunda reflexió sobre la naturalesa humana i les seves contradiccions. La trama i el context històric L'acció se situa en ple Segle de les Llums i se centra en la figura de Denis Diderot, el cèlebre filòsof i creador de l'Enciclopèdia. Els punts clau de l'ambientació inclouen: Contradicció constant: Diderot intenta escriure sobre la moral mentre es veu interromput per diverses dones (la seva dona, la seva amant, la filla i una amiga d'aquesta). Debat entre llibertat i responsabilitat: L'obra explora com la moral de l'individu canvia segons l'interlocutor. Lluita contra el poder: Es contextualitza la pressió de l'Església i l'aristocràcia contra els avenços científics i racionals. Una visió contemporània de l'autor Emmanuel-Philibert Schmitt L'actor Jofre Borràs destaca que, tot i el vestuari d'època, el text és d'un autor contemporani viu, fet que permet que el missatge sigui totalment vigent: "És una manera d'entrar en la reflexió no des del tedi, sinó des del teatre, veient la gent en contradicció amb allò que pensa." L'equilibri interpretatiu Segons Borràs, l'èxit d'aquesta versió catalana —que va rebre l'elogi personal de l'autor— rau en l'equilibri de tons: Evita el rigor excessiu que podria fer-la avorrida. Fuig de la comèdia fàcil o el "gag per el gag". Manté una intel·ligència escènica que permet passar de la seducció a la seriositat sense perdre l'enginy de les rèpliques, a l'estil d'Oscar Wilde.

  • 25'

    Actualitat educativa: Llei d'Educació i infraestructures a Tarragona

    Polèmica per la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC) L'entrevista se centra inicialment en la vaga convocada pel sindicat USTEC i altres organitzacions per al proper 13 de novembre. Vicenç Villena, director dels serveis territorials d'Educació, defensa la llei davant les crítiques que l'acusen d'afavorir l'ensenyament privat. Eixos principals de la llei • Autonomia i responsabilitat: La llei aposta per donar més capacitat de decisió als centres i als seus directors. • Participació de les famílies: Es busca que pares i mares tinguin un paper actiu en les decisions dels centres, superant models que Villena qualifica de "involucionistes". • Cohesió social: S'estableixen mecanismes de corresponsabilitat perquè la xarxa concertada també assumeixi l'escolarització d'alumnat nouvingut. "Volem una llei que permeti fer polítiques educatives diferents, però amb una aposta clara per la modernització i la confiança en els professionals." Infraestructures i equipaments a Tarragona En la segona part del programa, es repassen els projectes de construcció i millora de centres a la ciutat, marcats per la crisi econòmica i la disponibilitat de sòl urbà. Centres de Primària i Secundària • CEIP Tarragona (Joan XXIII): Projecte prioritari per substituir els mòduls prefabricats del César August, amb previsió d'inici d'obres l'any vinent. • Institut Tarragona 2: Es troba en fase de resolució d'al·legacions urbanístiques per part de l'Ajuntament. • Sant Salvador: S'ha desencallat la situació amb el pressupost consignat i l'inici del moviment de terres. Remodelacions de referència Es destaquen les inversions als instituts Martí Franqués (renovació de laboratoris, accessibilitat i eficiència tèrmica) i Vidal i Barraquer (noves naus per a Formació Professional). Sobre l'Escola Oficial d'Idiomes, Villena reconeix que, tot i no ser una prioritat absoluta en temps de crisi, es treballa amb l'Ajuntament per trobar una solució al seu emplaçament històric.

  • 19'

    L'impacte de la crisi a Càritas i la Fundació Bona Nit

    L'emergència social de la crisi a Tarragona L'episodi analitza com la crisi econòmica ha transformat la realitat social a Tarragona, amb la participació de Josep Maria Castrilló, director de la Casa del Transeunt (Càritas), i Antoni Coll, president de la Fundació Bona Nit. Ambdós experts destaquen un increment de la demanda i, sobretot, una mutació profunda en el perfil de les persones que busquen ajuda. Un nou perfil de sensellarisme El canvi més significatiu és l'aparició de persones que fins fa poc tenien una vida totalment estructurada. Els punts clau d'aquest nou escenari són: Persones nouvingudes al carrer: Ciutadans que han perdut la feina i han esgotat els seus vincles familiars o socials. Solen anar ben vestits i nets, mostrant una gran vergonya per la seva situació. Impacte emocional: El pas de tenir una vida normalitzada a trobar-se al carrer genera un fort dany psicològic i una sensació de fracàs vital. Joventut i gènere: S'ha detectat un augment de joves (menors de 30 anys) amb ruptures familiars i un creixement del perfil femení (17%), que sovint arriba amb problemes més cronificats a causa de la major resistència al patiment. Estratègies d'acollida i gestió La col·laboració entre institucions és clau per optimitzar els recursos disponibles: Fundació Bona Nit: Ofereix actualment 15 places en una pensió de baixa exigència (Pensió Carmen) durant els mesos de novembre a abril. Càritas: Gestiona el dia a dia, realitzant entrevistes personalitzades per determinar el temps d'estada segons les necessitats (des d'una setmana fins a sis mesos per a programes de rehabilitació). Atenció integral: No només es cobreixen necessitats primàries (alimentació, higiene i vestit), sinó que es treballa en la recuperació de l'amor propi i la sociabilització. El repte financer i la crida al voluntariat Davant de l'amenaça d'un descens en les donacions per la situació econòmica, les entitats fan una crida a la societat: "El voluntari ha de portar Càritas; necessitem el temps de les persones, una gran riquesa que ajuda l'altre a recuperar el sentiment de ser persona." Es preveu que els propers mesos siguin crítics, especialment quan s'esgotin les prestacions de l'atur de moltes famílies, fet que obligarà a una coordinació més estreta entre municipis, ONGs i la societat civil.

  • 15'

    Projectes i solidaritat de Mans Unides a Tarragona

    Compromís Social i Projectes de Mans Unides Nati Mounkosi, veterana membre de l'entitat, explica les accions que Mans Unides Tarragona està duent a terme per recaptar fons i sensibilitzar la població sobre la pobresa extrema i la justícia social. El Berenar de la Fam Es destaca la celebració de la 35a edició d'aquest esdeveniment solidari a Tarragona: Data i lloc: Aquest dimecres a les 18:00 h al col·legi del Sagrat Cor. Objectiu: Recaptar donatius (10 € per tiquet) per finançar un projecte sanitari i educatiu a l'Índia. Simbologia: L'acte inclou un berenar de coca i xocolata i el sorteig d'objectes cedits per empreses locals. Projecte Destacat: Desenvolupament a l'Índia Els fons es destinaran a la promoció de la salut i l'alfabetització a 15 aldees de l'estat d'Ariana: Beneficiaris: 4.500 persones, principalment dones marginades. Objectius clau: Alfabetització, garantia de serveis sanitaris bàsics i lluita contra el treball infantil. Filosofia: L'entitat no realitza ajuda assistencial d'emergència, sinó que se centra en el desenvolupament autònom. "El lema de Mans Unides és ensenyar a pescar; donar-los la canya per assolir l'autonomia, no només caritat." Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni L'entitat treballa alineada amb els objectius de les Nacions Unides per erradicar la fam i la pobresa, denunciant que la situació és sovint un problema de gestió política i no només econòmic. Es recorda que Mans Unides celebrarà aviat el seu 50è aniversari amb l'esperança utòpica de poder desaparèixer algun dia quan la pobresa ja no existeixi.

  • 17'

    Estat i futur del Pla Integral de Camp Clar a Tarragona

    Evolució i context del Pla Integral de Camp Clar L'entrevista amb Joan Sanujas, regidor responsable del Pla Integral de Camp Clar (PIC), analitza la situació actual d'aquest projecte impulsat originalment l'any 2006 sota la Llei de Barris. Malgrat les crítiques de l'oposició sobre una possible paràlisi, el regidor defensa que el pla està plenament actiu, tot i admetre un retard inicial en l'execució que ha obligat a sol·licitar una pròrroga a la Generalitat fins al 2011. Actuacions urbanístiques i inversió El pressupost total del pla és de 15 milions d'euros, finançat al 50% entre l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. Actualment: S'ha executat aproximadament un 18-19% de la despesa total. L'àmbit urbanístic és el més costós, representant uns 12 milions d'euros del pressupost. Avui mateix s'inicien obres per instal·lar 21 passos de vianants elevats i l'arranjament de zones d'aparcament. Programes d'atenció a les persones i participació El pla posa un èmfasi especial en la cohesió social mitjançant diversos programes actius: Veïns Actius: Un projecte de mediació per organitzar comunitats de veïns en escales degradades (unes 15 identificades) i fomentar el manteniment compartit dels espais comuns. Promoció de l'Esport: Activitats per a joves a partir de 13 anys i iniciació esportiva a les escoles del barri. Educació per la Salut: Continuïtat del programa L’Aventura de la Vida amb monitors especialitzats extraescolars. Dinamització Comercial: Creació de l'Associació de Comerciants de Camp Clar, que aplega uns 70 establiments i impulsa campanyes com "Posa't Guapa" o la il·luminació de Nadal. Model de gestió i coordinació institucional El regidor destaca un canvi estratègic en la gestió del pla per accelerar-ne l'aplicació: "Vam veure que des de l'Ajuntament era difícil portar-ho i portar-ho bé; per això vam seguir el model d'èxit de Lleida a través d'empreses municipals d'habitatge." Finalment, s'ha assegurat que el pla és compatible i es coordina amb grans infraestructures futures, com la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra, la ciutat esportiva del Nàstic i nous centres educatius.

  • 27'

    Premis de Comunicació de Tarragona

    Celebració de la Gala de Comunicació a la Volta del Circ En aquest episodi especial, es recullen les impressions i entrevistes posteriors a la gala dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona, un esdeveniment que va canviar el seu format habitual per oferir una experiència més dinàmica amb màgia i música en directe. Reconeixements a Trajectòries Professionals L'edició d'enguany ha destacat figures clau per la seva vinculació amb el territori i la seva tasca comunicativa: • Vigas Luna: El reconegut director de cinema va destacar el seu amor per Tarragona, que defineix com a terra calenta. Va parlar dels seus símbols locals preferits: els calçots, els castells i el porró. • Pitu Rovira: Llibreter de La Capona, va ser guardonat per la seva col·laboració de gairebé 20 anys als mitjans, utilitzant la ràdio com a eina per apropar la literatura a la ciutadania. • Enric Pujol: Històric radiofonista amb 38 anys d'experiència a Ràdio Nacional d'Espanya. Va repassar la seva carrera des del radioteatre fins a les retransmissions del Nàstic, just abans de la seva prejubilació forçada per un ERO. Reportatges i Periodisme d'Investigació Es van atorgar premis dotats amb 4.000 euros a treballs periodístics de gran qualitat: • Rosa Maria Bosch: Guardonada pel premi Societat i Riscos per la sèrie Paisajes Amenazadors a La Vanguardia. El seu treball retrata entorns amb alt valor ecològic que corren el risc de desaparèixer per la pressió urbanística o industrial. • Toni Orensanz i Patricia Fernández: Guanyadors del premi Patrimoni per un reportatge sobre Maria Aurèlia Capmany a Canal Reus TV. El jurat va destacar que la peça no fa servir veu en off, basant-se exclusivament en testimonis. "L'èxit, en molts casos, és un camí a la infelicitat; per això prefereixo parlar de les històries humanes que realment importen."

  • 21'

    La crisi judicial i el malestar a l'Audiència de Tarragona

    Anàlisi del malestar judicial i la manca de mitjans L'entrevista amb Antonio Carril, president de l'Audiència de Tarragona, posa de manifest una situació crítica en el sistema judicial espanyol i local. El malestar no és puntual, sinó que respon a una frustració profunda tant de secretaris com de jutges per la falta de recursos i els atacs a la independència judicial. Les claus de la protesta judicial Independència judicial: Carril subratlla que els atacs dels polítics al poder judicial, sovint indirectes, han estat el detonant de les mobilitzacions. Vaga i protestes: Es preveuen noves juntes de jutges per al 21 de novembre i una possible vaga general al febrer, una mesura inèdita que reflecteix la gravetat del conflicte. Manca de mitjans: La carrera judicial pateix una deficiència crònica de personal i infraestructures que impedeix un servei efectiu al ciutadà. "El que més em sorprèn és el poc respecte que els polítics tenen a la independència judicial." L'impacte de la crisi econòmica a Tarragona La situació a l'Audiència de Tarragona s'ha agreujat notablement per la crisi econòmica, que ha disparat la litigiositat: Augment de casos: S'han multiplicat els procediments per impagaments (monitoris) i les execucions hipotecàries. Saturació penal: Els jutjats penals suporten una càrrega de més de 600 assumptes anuals, quan el límit hauria de ser de 450. Endarreriments crònics: Molts judicis triguen entre un any i mig i dos anys a celebrar-se, una situació que Carril defineix com una "peixet que es mossega la cua". Infraestructures i futur de la Ciutat de la Justícia Respecte a la futura Ciutat de la Justícia de Tarragona, les perspectives són pessimistes. Segons el president: * La dispersió actual de les seus comercials i judicials per tota la ciutat és enormement perjudicial. * És previsible que la crisi retardi encara més la licitació de les obres, que ja estava prevista per a aquest any. Finalment, Antonio Carril anuncia que no es presentarà a la reelecció després de cinc anys al càrrec, tancant la seva etapa al capdavant de l'Audiència al febrer amb la sensació de no haver pogut complir tots els seus objectius inicials.

  • 15'

    Arola Editors: deu anys de passió per la cultura

    L'entrevista commemora el desè aniversari d'Arola Editors, una editorial tarragonina que s'ha consolidat com un referent cultural gràcies a la seva aposta per la qualitat i la diversitat temàtica. Un catàleg divers i equilibrat L'editorial manté un equilibri curat entre diferents gèneres i procedències: Gèneres: Un 50% es dedica a la literatura (narrativa, teatre i poesia) i l'altre 50% a l'assaig. Territorialitat: La meitat de la producció se centra en autors o temes de Tarragona, mentre que l'altra meitat abraça temes universals d'arreu dels Països Catalans. Referents en gèneres específics Arola Editors destaca especialment per la seva aposta en àmbits on altres editorials no solen arriscar: Teatre: S'han convertit en un referent a Catalunya amb més de 100 títols publicats. Poesia i cuina: Mantenen col·leccions consolidades malgrat les dificultats del mercat. Guies d'excursionisme: Amb autors com Rafael López Monné, ofereixen productes de gran qualitat visual i pràctica. Projectes destacats i filosofia Es fa una menció especial al llibre TAT (Moixaines, Jocs i Cançons per Infants), un èxit pedagògic que ha tingut continuïtat amb una versió en castellà (Serrín) en col·laboració amb el folklorista Joaquín Díaz. L'editorial fuig dels productes merament comercials de les grans multinacionals: "Nosaltres fem els productes que ens els creiem i per creure's un producte l'únic que podem tindre és una empatia." Futur i celebració Per celebrar la dècada de trajectòria, l'editorial prepara una nova col·lecció titulada "He mirat aquesta terra", que combina fotografia i territori amb un format de gran qualitat però assequible. Alfred Arola reivindica que, en temps de crisi, la cultura és l'eina fonamental per a la reflexió i el progrés social.

  • 20'

    Nova Oficina Jove del Tarragonès i Polítiques de Joventut

    Impuls a l'emancipació juvenil al Tarragonès L'entrevista amb Eugeni Villalbí, secretari de Joventut de la Generalitat, se centra en la signatura del conveni per a la nova Oficina Jove del Tarragonès. Aquest espai, situat a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona, neix amb l'objectiu de centralitzar tots els serveis per a joves en una única finestra institucional. Eixos principals de les noves polítiques L'enfocament de la Secretaria de Joventut ha evolucionat d'un model basat exclusivament en el lleure cap a una visió integral de la ciutadania. Els punts clau són: Emancipació integral: Es prioritzen l'habitatge, el treball i la formació com a pilars fonamentals per al desenvolupament vital. Finestreta única: Coordinació entre la Generalitat, el Consell Comarcal i l'Ajuntament per evitar la duplicitat de serveis i millorar l'eficiència. Acompanyament personalitzat: Més enllà de donar informació, es pretén guiar el jove en una societat complexa. La digitalització i el portal Jove.cat Villalbí destaca la superació del model tradicional de "tríptics" per passar a una estratègia digital potent. El portal jove.cat ofereix: Assessories online sobre salut, sexualitat i drogues amb resposta de professionals. Informació centralitzada sobre turisme, cultura i ajudes acadèmiques. "No es tracta només de donar la informació, sinó d'oferir allò que a través d'internet no es pot acabar trobant i oferir-ho de forma eficient." Lleure, educació i xarxa d'albergs Es posa en relleu l'èxit de la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT), amb un alt grau de satisfacció per part de les famílies. De cara al curs vinent, s'anuncien noves iniciatives com les colònies tecnològiques per fomentar les vocacions en enginyeries i ciències, àrees amb mancança d'estudiants actualment.

  • 25'

    Trajectòria i memòria de la comunicació a Tarragona

    Conversa amb Enric Pujol i Pitu Rovira En aquesta edició especial, es reuneixen dos referents de la vida cultural i mediàtica de Tarragona: Enric Pujol, periodista de llarga trajectòria a Ràdio Nacional d'Espanya, i Pitu Rovira, llibreter i president del Gremi de Llibreters de Tarragona. Ambdós són homenatjats amb els Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació. Els inicis i l'ofici del radiofonista L'Enric Pujol repassa els seus 38 anys de carrera, destacant la figura del radiofonista per sobre de la de periodista. Recorda com la ràdio d'abans tenia una missió social fonamental: • Acompanyar la gent sola en una època sense oferta televisiva. • Entretenir i, en la mesura que la censura ho permetia, informar. • Pujol recorda la dificultat tècnica de les retransmissions exteriors, descrivint-les com el "Juràssic Parc" de la comunicació. Cultura i resistència durant el franquisme Pitu Rovira i Enric Pujol comparteixen records de la Tarragona dels anys 70, una ciutat que, malgrat el gris del règim, buscava escletxes de llibertat a través d'entitats com: • Els Caputxins, que permetien espais de consciència social. • L'escoltisme, clau per a la coeducació i la formació de líders socials. • Programes com Parlament Popular, que va gestionar milers de trucades ciutadanes durant la transició. "Vam agafar la paleta de color i aquest país el vam canviar i el vam pintar de color, perquè era gris." L'evolució de la festa i la ciutat Es destaca el paper crucial d'una generació que va transformar la Festa Major de Santa Tecla. Pitu Rovira recorda com es va crear l'embrió de la festa actual quan tot estava per fer, passant d'un programa simbòlic a una celebració multitudinària i participativa. El panorama mediàtic actual Ambdós convidats analitzen el present comunicatiu de la ciutat: • Valoren positivament el paper de Tarragona Ràdio com a espai de proximitat i llibertat. • Critiquen la qualitat de la televisió privada actual. • Rovira assenyala la manca de pluralitat en la premsa escrita local, trobant a faltar un contrapunt fort al diari hegemònic.

  • 17'

    Guanyadors dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació

    Periodistes guardonats als Premis Ciutat de Tarragona L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio se centra en les entrevistes als guanyadors dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació, reconeixent treballs de gran valor històric i mediambiental en les categories de Patrimoni i de Societat i Riscos. Categoria de Patrimoni: Maria Aurèlia Capmany a Tarragona Patrícia Fernández i Toni Orensanz han estat guardonats pel documental sobre la figura de Maria Aurèlia Capmany i la seva vinculació amb la ciutat. El treball destaca per: Relació amb el territori: No és una biografia acadèmica, sinó un retrat de la seva vivència a la Part Alta de Tarragona durant la Transició. Realització creativa: Fernández ha aportat una frescor visual i un enfocament humà, convertint el reportatge en una "història d'amor" universal de la Maria Aurèlia i el Jaume Vidal amb una ciutat que no era la seva. Retrat social: El documental recull la decadència i el vigor cultural d'una Part Alta que llavors feia "por", però que era un espai ple de vida veïnal i personatges magnètics. "Maria Aurèlia Capmany reivindicava el retorn a l'antic i tenia una força que transmetia a tota la gent que l'envoltava." Categoria de Societat i Riscos: Paisatges amenaçats La periodista Rosa Mari Bosch, cap de tendències de La Vanguardia, ha guanyat per la sèrie de reportatges Paisatges amenaçats. Els punts clau de la seva intervenció són: Visió positiva: El projecte no vol mostrar la destrucció, sinó ecosistemes d'alt valor que encara estan en bon estat però sota amenaça (com la Terra Alta o el Cap de Trafalgar). Amenaces actuals: El treball analitza l'impacte de la massificació eòlica, la pressió urbanística i les pedreres. Oportunitat en la crisi: Bosch planteja que la crisi immobiliària ha pogut servir de "fre" per a projectes urbanístics agressius, permetent un nou model de turisme més respectuós. L'Acte de Lliurament Els premis, dotats amb 4.000 euros cadascun, es lliuraran en un acte oficial a les voltes del Circ Romà de Tarragona, on es reuniran els professionals del sector per posar en valor el periodisme de qualitat i la memòria històrica.