Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

61-72 de 1247
  • 11'

    La 6a TINET jornada: Vídeo digital i comunitat a Tarragona

    Trobada de la Comunitat TINETaire L'edició d'enguany de la TINET jornada, que ja arriba a la seva sisena edició, es presenta com un espai clau per portar la comunitat virtual al món físic. Amadeu Roig explica que l'objectiu principal és que els usuaris que habitualment interactuen a través de la xarxa es puguin conèixer personalment, especialment durant els moments de descans i el cafè, on es crea un veritable vincle social. Eix Central: L'Edició i Publicació de Vídeo El tema protagonista d'aquesta jornada és el vídeo digital. La programació s'ha dissenyat per democratitzar aquesta tecnologia: Simplificació de processos: S'ensenyarà com editar vídeo sense necessitat de grans equips, utilitzant eines online gratuïtes o fins i tot dispositius mòbils. El vídeo com a llenguatge: Es tractarà el vídeo no com una complexitat tècnica, sinó com una nova forma d'expressió quotidiana, similar al text. Cicle complet: Des de la gravació i el tall de clips (per exemple, per treure els anuncis o corregir errors) fins a la publicació final a plataformes com YouTube o blogs personals. Estructura de la Jornada i Ponents La jornada defuig el format exclusivament acadèmic per oferir una experiència pràctica i enriquidora dividida en dues parts: Contextualització i experiències: Amb la participació de professionals com el director de cinema Montesinos, el director del festival REC Jaume García Puerto, i usuaris veterans com Jaume Parés. Taller pràctic: Conduït per Carles Gisbert, qui oferirà una guia pas a pas que els assistents podran seguir posteriorment des de casa a través dels fòrums i blogs de Tinet. "Hem de contextualitzar què és allò que estem fent i per què ho volem fer... el vídeo ja és un fenomen real i volem facilitar que els tinetaires sàpiguen per a què serveix." Dades d'Interès La inscripció és gratuïta però obligatòria a través del web de TINET. L'esdeveniment tindrà lloc a la Sala Santiago Costa de la Diputació de Tarragona i s'espera un èxit d'assistència que podria doblar les xifres d'anys anteriors, arribant gairebé als 200 participants.

  • 21'

    Actualitat urbanística i futur del POUM a Tarragona

    L'entrevista amb Javier Tarrés, tinent d'alcalde de territori de l'Ajuntament de Tarragona, desgrana els principals eixos de l'actualitat urbanística de la ciutat, amb especial èmfasi en el nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) i els projectes d'infraestructures pendents. Futurs passos i el nou POUM El proper 14 de novembre es portarà a ple l'al·legació inicial del nou POUM. Segons Tarrés, aquest pla destaca per: * La consolidació d'una corona verda i la preservació d'espais naturals com la Platja Llarga. * L'intent d'arribar a un consens amb l'oposició i els veïns per evitar l'alarma social del passat. * La creació d'un accés troncal pel nord de la ciutat per millorar la connectivitat. La situació del nou estadi del Nàstic L'Ajuntament planteja la rescissió del contracte amb la constructora Pai a causa de l'incompliment dels terminis per al projecte de l'estadi a Campclar. Les opcions actuals són: * Cercar un mutu acord per evitar costos judicials i indemnitzacions elevades. * Prioritzar, possiblement, la construcció de la Ciutat Esportiva abans que el mateix estadi. * Descartar el sistema de permuta de terrenys per la crisi immobiliària actual. Infraestructures i mobilitat S'han confirmat diversos projectes clau per a la mobilitat urbana: 1. Plaça dels Carros: Es prioritzarà el pas de vianants i es modificarà el projecte per protegir la claveguera romana trobada. 2. Passarel·la de l'Avinguda Catalunya: Gràcies a una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat, el Ministeri de Foment finançarà un pont sobre l'A7 que connectarà el centre amb Tarragona 2 i Sant Pere i Sant Pau. 3. Rambla Nova: Es descarta, de moment, la peatonalització del primer tram proposada per la Cambra de Comerç per manca de prioritat pressupostària.

  • 12'

    Projecte i creació de la Fundació Art Espai Rosselló Tàrraco

    Nou impulsor per a l'art a Tarragona L'artista tarragoní Josep Maria Rosselló ha presentat el seu nou projecte: la creació de la Fundació Art Espai Rosselló Tàrraco, una iniciativa que neix amb l'objectiu de difondre la seva pròpia obra i, simultàniament, servir de plataforma per a altres creadors, especialment els artistes emergents. Orígens i suport empresarial Curiosament, el projecte no neix de la pròpia iniciativa de l'artista, sinó de la proposta de dos empresaris locals: * José López García * Fernando García Hermosilla Rosselló confessa que va trigar un temps a acceptar el repte davant la seva magnitud i envergadura, però finalment ha decidit tirar-lo endavant per la utilitat que pot tenir per a la comunitat artística. Un espai multidisciplinari Encara que actualment el projecte es troba en fase virtual, s'està buscant un espai físic a la ciutat per allotjar un centre d'art integral que inclourà: * Exposició permanent de la trajectòria de Rosselló, amb donacions de teles de la seva etapa a Roma i estudis previs de grans obres teatrals (com la de la Cuadra de Sevilla). * Un laboratori d'idees dirigit per Toni Navarro. * Edicions limitades de llibres, música i marxandatge. * Exposicions temporals d'artistes joves. Compromís amb els nous talents Rosselló destaca la seva voluntat de fer un acompanyament real i proper als joves que busquen el seu camí: "Jo no explico sopars de duro als artistes, els explico la realitat tal com és, a vegades crua, però és l'única manera que entenguin el món de la plàstica." L'artista reivindica la figura de l'activista cultural independent de les institucions, oferint llibertat creativa i professional fora dels circuits dirigits per l'administració, tot i reconèixer la bona tasca que aquesta realitza actualment.

  • 16'

    L'Aula de Cinema de la URB i el Cinema de Romans

    El paper de l'Aula de Cinema a Tarragona L'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV), dirigida per José Carlos Suárez, s'ha consolidat com un referent cultural i centre de documentació a la ciutat de Tarragona. La seva tasca no es limita a la docència, sinó que col·labora activament amb diverses entitats per difondre el setè art a través de cicles de debats, conferències i recerca. El cicle de cinema sobre el cristianisme a Tàrraco En col·laboració amb el Museu Nacional Arqueològic, s'ha organitzat un cicle que explora el gènere del peplum (el cinema de romans) i la representació del cristianisme primitiu i els màrtirs. Suárez destaca diversos aspectes clau d'aquest subgènere: La influència del passat: Es projectaran obres mestres com el Ben-Hur mut de Fred Niblo (1925), una peça que va establir les bases per a la versió posterior del 1959. La justificació de la violència: El gènere de màrtirs permetia mostrar el patiment i el martiri (un cert estil gore primitiu) sota el paraigua de la temàtica religiosa. L'estètica i la censura: Es comenta com aquestes pel·lícules servien per exhibir cossos masculins (culturistes) de manera més lliure que en altres gèneres de l'època. Innovació tècnica: Pel·lícules com La túnica sagrada van ser pioneres en l'ús del Cinemascope per competir amb la televisió. Debats sobre el cinema contemporani Suárez reflexiona sobre la mancança del cinema actual per retratar el present, especialment en l'àmbit estatal. Mentre que el cinema americà o francès tracta temes com la crisi o la immigració de manera gairebé immediata, el cinema d'aquí sovint es refugia en la comèdia o el cinema històric. "Lenin va dir que el cinema era l'art del segle XX i la més revolucionària de totes les arts." Projectes de recuperació i l'Espai Memory Match L'entrevista també destaca la importància de la recuperació de material d'arxiu. Es menciona la pròxima celebració del festival Memory Match a Reus, on es retrà homenatge al cineasta Basilio Martín Patino, conegut per la seva extraordinària feina amb imatges d'arxiu i documentació històrica.

  • 9'

    Balanç del primer mes d'integració tarifària al Camp de Tarragona

    Èxit de la integració tarifària al Camp de Tarragona Després del seu primer mes en funcionament, el sistema de bitllet integrat al Camp de Tarragona mostra resultats molt satisfactoris. El director de Serveis Territorials, Joaquín Margalef, destaca que s'han venut prop de 1.500 targetes T-Mes, superant les expectatives inicials de la Generalitat. Perfil de l'usuari i trajectes clau Les dades recollides durant aquestes primeres setmanes permeten definir clarament qui utilitza aquest nou sistema: Gènere: Un 60% dels usuaris són dones, fet que s'atribueix a la realitat social de la mobilitat laboral familiar. Edat: Hi ha una demanda elevada de joves menors de 20 anys, vinculada principalment a la mobilitat universitària. Rutes principals: Els trajectes més utilitzats es concentren a la Zona 1, especialment els eixos Reus-Tarragona, Tarragona-Cambrils i Tarragona-Valls. Properes passes i nous títols de transport Actualment, només està disponible la targeta T-Mes, però es preveu una integració total per la Setmana Santa de l'any vinent, amb la incorporació de nous títols: T-50/30: 50 viatges en 30 dies. T-10/30: 10 viatges en 30 dies. T-10: 10 viatges amb validesa anual. Millores en la xarxa i freqüències El departament treballa en un procés continu per millorar l'oferta de transport públic. Entre les novetats imminents destaquen: "Inaugurem aquest dijous una nova línia que connectarà Calafell, el Vendrell i Valls, cobrint una mancança de comunicació històrica al territori." També es preveuen millores en les freqüències entre Reus i Tarragona i l'optimització dels accessos a l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona durant el mes de novembre.

  • 15'

    Desplegament complet dels Mossos al Camp de Tarragona

    Un moment històric per a la Policia de Catalunya El divendres 1 de novembre va quedar marcat com una data clau en la història de la seguretat a Catalunya. Per primera vegada des de 1984, els Mossos d'Esquadra van completar el seu desplegament territorial, assumint les competències de seguretat ciutadana al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. El tret de sortida institucional A les 12 de la nit, mitjançant una connexió per emissora (Xarxa Rescat), el conseller d'Interior Joan Saura i el comissari Millán van oficialitzar la sortida de les patrulles. "És el moment més especial dels que he viscut... la fi del desplegament. Bona nit, bon servei i bona sort." Crònica d'una nit de patrullatge L'episodi acompanya una patrulla per les zones logístiques i lúdiques de Tarragona, destacant els següents punts: Primera denúncia: Pocs minuts després del desplegament, un ciutadà va acudir a la comissaria de les Gavarres per denunciar la pèrdua d'una cartera. Equipament i tecnologia: Els vehicles estan dotats de sistemes de comunicació d'última generació, GPS per al seguiment de dotacions i material d'emergència com armilles antibales i kits per a la recollida de denúncies in situ. Prevenció i controls: Es van realitzar controls d'armes i drogues en punts estratègics com el Port Esportiu, garantint la seguretat en zones lúdiques. Contacte amb el ciutadà: Es recorda que, a partir d'ara, totes les emergències s'han de canalitzar a través del telèfon únic 112. Incidents de la jornada Tot i l'ambient festiu a la comissaria, la realitat policial es va imposar ràpidament amb avisos per disturbis en un bar a Torreforta i un possible cas de violència de gènere, demostrant la necessitat de la nova presència policial al territori.

  • 22'

    Eleccions als EUA: Visió de catalans i nord-americans

    L'impacte de les eleccions nord-americanes a Tarragona L'episodi explora la connexió entre Tarragona i els Estats Units a través de testimonis de catalans que resideixen allà i nord-americans que viuen a la ciutat catalana. El focus principal són les eleccions presidencials entre Barack Obama i John McCain, un esdeveniment que genera una expectació mundial sense precedents. Punts clau de la contesa electoral El factor racial: Per primera vegada, els votants trien entre un candidat blanc i un de negre (mestís). Els entrevistats coincideixen que el racisme encara és present a l'Amèrica profunda, però confien que la figura d'Obama pugui trencar estigmes històrics. L'economia com a prioritat: En un context de recessió econòmica i crisi immobiliària (especialment forta a Florida), les propostes econòmiques d'Obama es veuen com a més esperançadores que les dels republicans. Participació massiva: Es destaca una mobilització excepcional, amb cues llargues per al vot anticipat i un gran interès per part de segments de la població que habitualment no votaven, com els joves i les minories. Anècdotes i personatges mediàtics L'espectacle electoral ha deixat moments memorables segons els protagonistes: "Si no guanya l'Obama, jo me'n vaig; no em penso quedar en un país on s'haurà jugat amb la democràcia." Sarah Palin: La tria de la vicepresidenta republicana és vista com un dels grans errors de McCain, convertint-se en una font inesgotable de paròdies i crítiques per la seva falta de preparació. Suport cultural: Esmenten l'impacte de grans esdeveniments, com el concert gratuït de Bruce Springsteen a Filadèlfia en suport al Partit Demòcrata.

  • 23'

    Desplegament dels Mossos i Pressupostos 2009

    Culminació del Desplegament dels Mossos d'Esquadra L'entrevista se centra en la data històrica de l'1 de novembre de 2008, quan els Mossos d'Esquadra assumeixen plenament les competències de seguretat al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Xavier Sabaté destaca que aquest és un projecte de nació que va començar fa 25 anys amb la llei del cos policial. Infraestructures i Capital Humà • S'inauguren noves comissaries amb dissenys arquitectònics moderns i tecnologia d'última generació (com a Salou, Reus i Cambrils). • El desplegament permet que molts agents veterans que vivien a la zona però treballaven a Girona o Barcelona puguin tornar a casa. • Es preveu un augment inicial de les denúncies pel fet de tenir la policia més a prop, però això no significa un increment de la criminalitat real. "Alguns veterans estan esperant l'1 de novembre com la nit de Reis, perquè després de nou anys fora, podran dormir a casa." Coordinació Policial Sabaté subratlla la importància de la coordinació amb les policies locals mitjançant convenis signats per evitar rivalitats i garantir una seguretat integral. Pressupostos de la Generalitat per al 2009 En un context de crisi econòmica global, el Govern preveu una caiguda dels ingressos del 45%. Tot i les restriccions, Sabaté afirma que es prioritzaran les polítiques socials. Projectes Clau al Camp de Tarragona • Presó del Catllar: S'inclou una partida important per iniciar obres el 2009 i alliberar l'actual presó de Tarragona per a oficines de la Generalitat. • Carretera C-51 (Valls-El Vendrell): Infraestructura prioritària ja licitada que començarà l'any vinent. • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): Es busca una fórmula financera perquè l'Ajuntament o una empresa vinculada avanci el capital per no aturar el projecte. Valoració Política de la Legislatura El delegat posa un 8,5 a la gestió del president José Montilla, destacant la seva capacitat de generar consens dins del govern de coalició i la seva figura ponderada en temps de dificultats econòmiques.

  • 14'

    Futur trasllat i ampliació del CEIP Pràctiques

    Futur del CEIP Pràctiques: Trasllat i Innovació Educativa L'entrevista amb Josep Ramon Boix, director del CEIP Pràctiques de Tarragona, detalla el futur trasllat del centre escolar motivat per l'expansió de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'edifici actual és propietat de la universitat, que el reclama per integrar-lo al projecte del Campus Catalunya. Detalls del Trasllat i Nova Ubicació El projecte s'emmarca en una nova Àrea Residencial Estratègica (ARE) a la zona del Pou Boronat, a pocs centenars de metres de l'ubicació actual. Els punts clau són: Termini estimat: Es preveu que el trasllat es faci efectiu en un període d'entre 3 i 6 anys. Nou model educatiu: El centre passarà a ser un institut-escola que cobrirà des dels 3 fins als 16 anys (ESO), sent pioner en aquest format a la ciutat. Infraestructures: La comunitat educativa reclama participar en el disseny, posant èmfasi en necessitats com un menjador d'alta capacitat (actualment dinen prop de 400 alumnes) i espais coberts. Manteniment i Necessitats Urgents Malgrat el trasllat futur, el director insisteix que no es pot descuidar l'edifici actual. Les demandes més urgents inclouen: Substitució del terra: El paviment plàstic de les aules està aixecat, suposant un risc d'ensopegades. Millores al pati: Anivellament de zones degradades per la pluja. Projectes pedagògics: La creació d'un jardí romà gestionat pels propis alumnes. "No volem que el trasllat sigui una excusa perquè les administracions no inverteixin en el manteniment necessari per a la seguretat i el confort actual dels alumnes." Participació Infantil Finalment, es destaca la posada en marxa del Consell Municipal de la Infància, un òrgan consultiu que permetrà als nens i nenes de Tarragona participar en les decisions de ciutat, un format que el col·legi ja aplica internament amb èxit.

  • 20'

    Projecte Persones Llibre: entregar la paraula a Tarragona

    El projecte Persones Llibre i l'art de llegir En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'Antonio Rodríguez, promotor del projecte Persones Llibre, ens explica la filosofia d'aquesta iniciativa que s'integra en la Tardor Literària de la ciutat. Inspirat en la novel·la Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, el projecte proposa que els ciutadans es vinculin emocionalment amb els llibres fins a convertir-se en els seus portaveus. Conceptes clau de la iniciativa La paraula vinculada: No es tracta de llegir ràpid o de memòria per exhibicionisme, sinó d'entregar la paraula amb una mirada i una respiració que connectin amb l'altre. Contra el 'fast food' literari: L'Antonio critica la lectura superficial i defensa que prefereix llegir poc però que el text realment l'emocioni i el transformi. Bens col·laterals: El fet de buscar un fragment per aprendre'l permet retrobar-se amb "vells amics" (llibres llegits anteriorment) i redescobrir-los des d'una nova maduresa. El compromís de les Persones Llibre L'organització no funciona amb quotes econòmiques, sinó a través del desig i el compromís cultural: "La quota que cal pagar no és en diners: cal aprendre's un text cada tres mesos. Ja està, amb això ja has pagat la teva quota." Projectes socials i educatius El projecte té una forta vessant social, com la iniciativa La Veu a Tu de Vida, que reivindica la lectura com un dret humà i una eina de cura per a persones grans o dependents. També hi ha una col·laboració activa amb escoles per fomentar els padrins de lectura, on els infants comparteixen l'aprenentatge del text de manera solidària.

  • 9'

    Consells i campanyes sobre la salut bucodental

    Importància de la higiene oral i el paper del farmacèutic L'entrevista amb Amàlia Oliete, vocal de demofarmàcia del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, destaca la rellevància de les campanyes sanitàries per millorar els hàbits de la població. Tot i ser una pràctica quotidiana, les dades mostren que la higiene bucal no sempre s'executa correctament. Punts clau de la higiene dental Segons l'experta, existeixen diversos factors que determinen una bona salut oral: La tècnica de raspallat: No n'hi ha prou amb rentar-se els dents després de cada àpat; cal dedicar-hi almenys dos minuts i assegurar-se de netejar totes les cares de la dentadura. Renovació del material: El raspall s'ha de canviar, com a mínim, cada tres mesos. Les fibres es fan malbé i poden danyar les genives sense que ho percebem. Complements necessaris: L'ús de fil dental i raspalls interdentals és fonamental per arribar on el raspall convencional no arriba. Productes específics: Les pastes de dents varien segons la seva composició (fluor, blanquejadors, sensibilitat). El farmacèutic és la figura clau per assessorar sobre quina és la més adequada segons les necessitats individuals. Prevenció i patologies comunes Es posa de manifest que prop d'un 80% de la població pateix algun tipus de malaltia periodontal. Les causes principals són: Mala higiene bucal. Consum de tabac i alcohol. Excés d'aliments dolços. "Tan important com la pasta o més és el raspall. Si té molts mesos, els filaments ja estan trencats, danyen les genives i no raspallen correctament." Finalment, es recorda la importància de la prevenció infantil amb suplements de fluor i la funció del farmacèutic com a agent de salut accessible durant tot l'any per resoldre dubtes sobre qualsevol patologia o producte sanitari.

  • 6'

    Tarragona i la seva candidatura als Jocs del Mediterrani

    La Candidatura de Tarragona com a Projecte Guanyador Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), destaca que la proposta de Tarragona per organitzar els Jocs del Mediterrani no és només un projecte urbanístic, sinó una transformació total de la ciutat. Segons Blanco, l'èxit d'una candidatura no recau només en les instal·lacions, sinó en l'esperit d'unió i la implicació de tota la societat. Punts Clau de la Candidatura Projecte Integrador: Els Jocs involucren tant l'equip de govern com els ciutadans, generant un sentiment de pertinença únic. Candidatura Sòlida: Fins al moment, Tarragona és l'única ciutat de l'Estat que ha formalitzat el seu interès davant el COE. Factors de Valoració: El COE prioritza aspectes no tangibles com la voluntat política, l'acceptació popular i el suport dels mitjans de comunicació. Referent d'Almeria: S'esmenta el precedent d'Almeria com un exemple d'èxit organitzatiu que va marcar un abans i un després per a la ciutat. Comparativa amb els Jocs Olímpics "Això són uns Jocs Olímpics en una altra dimensió, però tenen les mateixes característiques, els mateixos problemes i les mateixes solucions." Blanco troba moltes similituds entre els projectes de Madrid 2016 i Tarragona, subratllant que, tot i la diferència de magnitud (11.500 esportistes front a 3.500), la intensitat, dedicació i el paper dels voluntaris han de ser idèntics per assolir l'èxit.