Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

49-60 de 1247
  • 16'

    L'exlibrisme a Tarragona: Art, història i futur

    L'art de l'exlibrisme i la seva tradició a Tarragona En aquesta conversa amb Marià Casas, president de l'Associació Catalana d'Exlibris, i Mercè Toldrà, s'explora el fascinant món dels exlibris: petites obres d'art que indiquen la propietat d'un llibre. La ciutat de Tarragona es referma com un nucli clau d'aquesta disciplina amb la inauguració de l'exposició "Exlibris Maritimi" al Museu del Port. Punts clau de la discussió Evolució històrica: Des de les primeres etiquetes de ceràmica a l'antic Egipte fa 3.000 anys fins a l'actualitat. Catalunya va viure la seva època daurada amb el modernisme. Tècniques de creació: Es debat la convivència entre les tècniques tradicionals com l'aiguafort i la xilografia (incloent la modalitat xinesa sobre pedra, X6) amb les noves tecnologies digitals (CGD). Cultura del col·leccionisme: L'exlibrisme modern es basa principalment en l'intercanvi entre col·leccionistes més que en la compravenda, creant una comunitat internacional molt unida. L'exposició al Museu del Port "L'exlibris crea addicció perquè lliga moltes coses: el llibre, la història, l'estètica i l'art." Temàtica marítima: La mostra recull obres cedides al fons del museu amb motius mariners, incloent dissenys de reconeguts artistes locals. Vessant pedagògica: S'organitzen tallers didàctics gratuïts perquè els visitants aprenguin a crear el seu propi segell personal. Perspectives de futur: Tarragona ha estat designada per acollir el Congrés Mundial d'Exlibris l'any 2014, confirmant el pes de la sensibilitat artística de les comarques tarragonines en aquest àmbit.

  • 22'

    Entrevistes als Premis de Periodisme Mañé i Flaquer

    Resum de l'acte i protagonistes Aquest conjunt d'entrevistes recull les impressions dels guardonats i reconeguts en el marc dels Premis de Periodisme Mañé i Flaquer de Torredembarra (Tarragona). A través de les diferents converses, s'explora la relació entre la creació artística, el periodisme i el territori. Vigas Luna: Cinema i identitat tarragonina El cineasta Vigas Luna reflexiona sobre el seu vincle emocional amb la terra de Tarragona, la qual descriu com un lloc privilegiat. Destaca tres símbols que uneixen la terra amb el cel: * Els calçots. * El porró. * Els castellers. "Som una gent molt terrenal... però també tenim un toc místic espiritual." Anuncia que vol rodar els seus futurs projectes a la zona i que treballa en una nova pel·lícula sobre els perills de l'èxit, que considera sovint un camí cap a la infelicitat. Rosa Maria Bosch: Paisatges en perill La periodista explica la seva sèrie de reportatges a La Vanguardia, on retrata espais de gran valor natural o cultural amenaçats per projectes urbanístics o industrials desproporcionats. L'objectiu és sensibilitzar per evitar la destrucció abans que sigui massa tard. Patricia Fernández i Toni Orensans: Memòria històrica Guardonats per un reportatge sobre Maria Aurèlia Capmany a Tarragona. El treball destaca per: * L'ús de tecnologia domèstica d'alta qualitat. * Una narració basada exclusivament en testimonis, sense veu en off. * L'exploració de la relació humana entre el geni i el seu entorn quotidià. Enric Pujol i Pitu Rovira: Trajectòria i cultura Enric Pujol: Repassa 38 anys de ràdio, des de la censura fins a les retransmissions del Nàstic i els castells. Defineix el seu estil com "televisar amb la paraula". Pitu Rovira: Llibreter vinculat als mitjans, reivindica la llibreria com a centre cultural viu i recomana l'obra L'òmnibus de la mort de Toni Orensans.

  • 57'

    VIII Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació 2008

    Celebració de la Gala de Comunicació a Tarragona L'acte té lloc en un escenari emblemàtic: la Volta del Circ Romà, símbol del patrimoni de la ciutat. Aquesta vuitena edició destaca per la seva aposta per les noves tecnologies, permetent el seguiment de la gala via streaming per internet. Guardons de les Categories Principals El certamen s'ha dividit en dues grans àrees de periodisme especialitzat: • Premi Patrimoni: Atorgat a Patricia Fernández i Toni Orensanz pel reportatge Cops de Geni: Maria Aurèlia Capmany, emès per Canal Reus Televisió. Es destaca el seu format innovador sense veu en off i la seva capacitat per retratar la transició a Tarragona. • Premi Societat i Riscos: Lliurat a la periodista Rosa Maria Bosch per la sèrie Paisajes Amenazados publicada a La Vanguardia. El jurat ha valorat l'enfocament en la cultura preventiva del risc i la preservació del paisatge. • Menció Especial: S'ha reconegut el treball de Jordi Prades a la revista Presència sobre l'alarma nuclear pel seu caràcter didàctic. Reconeixements a Trajectòries Professionals S'han lliurat tres distincions especials a figures clau del teixit cultural i comunicatiu: Pitu Rovira: Llibreter i activista cultural, reconegut per la seva tasca de difusió literària durant més de 20 anys. Bigas Luna: Cineasta de prestigi internacional vinculat emocionalment a la terra tarragonina, destacant la seva visió de la "terra calenta". Enric Pujol: Periodista de referència a Ràdio Nacional d'Espanya, amb 38 anys de carrera dedicats especialment a la informació esportiva i local. "Allò que no es comunica, no serveix i, per tant, no existeix." El Paper de la Comunicació Pública L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el regidor Xavier Terrés han tancat l'acte subratllant que la ràdio i els mitjans municipals actuen com a corretja de transmissió de valors cívics i cohesió social, adaptant-se als nous temps de la societat xarxa.

  • 1h 53min

    Debat sobre l'Estat de la Ciutat de Tarragona

    Balanç del Govern i Acció Municipal El debat se centra en la revisió dels primers 16 mesos de gestió del govern de coalició entre el PSC i ERC a l'Ajuntament de Tarragona. L'alcalde exposa els tres pilars fonamentat en un govern proper, cohesionat i centrat en les persones, destacant millores en serveis quotidians com la neteja i el transport públic. Eixos Principals de la Gestió • Proximitat i Atenció Ciutadana: S'han implementat eines com el xat amb l'alcalde, la figura dels regidors de barri i la descentralització d'oficines. • Millores a la Via Pública: Creació de la Brigada d'Intervenció Ràpida (BIR), que realitza una mitjana de 7 intervencions diàries, reduint significativament les queixes ciutadanes. • Mobilitat i Transport: Introducció de la gratuïtat del transport públic per a escolars i millora de la connectivitat amb autobusos nocturns. Resposta a la Crisi Econòmica Dau el context de crisi financera, el govern proposa un full de ruta basat en el Pla d'Acció Municipal (PAM): "Quan el paradigma neoliberal del mercat ha fracassat, la política en majúscules esdevé més indispensable que mai." • Mesures Fiscals: Congelació d'impostos com l'IBI i l'IAE, així com bonificacions per a empreses que promoguin habitatge social. • Inversió en Educació i Salut: Increment de la despesa en seguretat, ocupació i atenció domiciliària. Reptes Estratègics i Projecció de Futur El tinent d'alcalde, Sergi de los Rios, posa l'èmfasi en la necessitat d'un canvi d'actitud col·lectiu, abandonant el derrotisme per afrontar projectes estructurals de llarg abast: • Parc Científic i Tecnològic: Un projecte clau per la transferència de coneixement i el futur econòmic lligat a la química. • Turisme Cultural: Implementació d'un pla de competitivitat per aprofitar el patrimoni de la UNESCO. • Reforma del Mercat Central: Un projecte estratègic que requereix una planificació executiva rigorosa. Crítiques de l'Oposició Els grups del Partit Popular i Convergència i Unió manifesten el seu escepticisme davant el balanç del govern: • Manca de Decisions: Acusen l'alcalde de ser un bon "relacions públiques" però de no prendre decisions valentes en temes com la façana marítima o l'estació de l'AVE. • Incertesa en Projectes: Denuncien paràlisi en equipaments culturals com la Tabacalera i la Sabinosa. • Pressió Fiscal: L'oposició alerta que Tarragona ha pujat en el rànquing de les ciutats més cares de l'Estat.

  • 2h 40min

    Debat sobre l'estat de la ciutat de Tarragona

    Resum del Debat sobre l'Estat de la Ciutat El 6 de novembre de 2008, l'Ajuntament de Tarragona va celebrar un ple extraordinari per analitzar la situació del municipi, marcat per la crisi econòmica i els grans projectes d'infraestructures pendents. Intervenció del Govern (PSC i ERC) L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va defensar la solidesa del seu pacte amb ERC i va destacar un canvi d'estil basat en la proximitat i el diàleg. Segons l'equip de govern: • S'han impulsat mesures contra la crisi com la congelació de taxes i la gratuïtat del transport escolar. • S'han desencallat projectes històrics com el Mercat Central, la Tabacalera i el Bloc Ribé Garcia. • Es reivindica la capitalitat de Tarragona dins del Camp de Tarragona i Catalunya. El tinent d'alcalde Sergi de los Rios va subratllar la importància de la planificació estratègica a llarg termini: • Va defensar la creació del Parc Científic i Tecnològic i el canvi de model turístic. • Va demanar un canvi d'actitud per evitar el derrotisme que, segons ell, frena la ciutat. Crítiques de l'Oposició (PP i CiU) L'oposició va coincidir a descriure una ciutat paralitzada i sense un rumb clar: • Alejandro Fernández (PP) va acusar l'alcalde d'actuar més com un relacions públiques del seu partit que com un gestor, destacant la manca de decisions valentes en seguretat i neteja. • Joan Aregio (CiU) va oferir col·laboració però va criticar l'augment de la despesa supèrflua i la falta d'agilitat en la concessió de llicències. "Tarragona necessita un alcalde valent que prengui decisions i no només un relacions públiques que entregui medalles." Decisions i Reptes de Futur • El govern va negar que els projectes estiguessin aturats i va anunciar el nou POUM per al 14 de novembre. • Es van presentar propostes com la creació d'una oficina d'atracció d'inversions i la millora de l'aplicació de la Llei de Dependència.

  • 20'

    Comprendre el TDAH: Reptes educatius i familiars

    Una visió profunda del TDAH L'episodi explora la naturalesa del Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH), subratllant que es tracta d'una condició neurològica i genètica, i no pas d'una qüestió de mala educació o falta de límits. Un dels majors obstacles actuals és la dificultat per diferenciar entre el comportament fruit del trastorn i la simple desobediència, cosa que sovint porta a l'estigmatització dels infants. Tipologies i diagnòstic Perfils diversos: Es distingeix clarament entre l'infant hiperactiu (inquiet i impulsiu) i l'infant inatuent (passiu i dispers). Aquest últim és sovint l'"etern abandonat" perquè, en no molestar a l'aula, el seu dèficit d'aprenentatge passa desapercebut. Edat i gènere: Tot i que els símptomes poden aparèixer abans dels 7 anys, el diagnòstic formal se sol fer a partir dels 6. L'estudi indica que la hiperactivitat predomina en nens, mentre que la inatenció és més freqüent en nenes. "No tots els símptomes es manifesten en els afectats de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat." El paper clau de l'escola i la família Estratègies educatives: No es tracta d'ensenyar només per als alumnes amb TDAH, sinó d'aplicar una pedagogia estructurada, concreta i motivant que beneficiï tot el grup. L'impacte familiar: El diagnòstic sovint aporta pau a l'infant, ja que entén que les seves dificultats tenen una causa real. Les famílies necessiten suport per gestionar l'estrès i l'esgotament que genera el trastorn invisible. Multimodalitat del tractament: El tractament farmacològic pot ser una eina per a la focalització, però mai ha d'anar sol; és imprescindible acompanyar-lo d'estratègies conductuals i d'hàbits d'organització (ús d'agendes, rutines, etc.) per garantir l'autonomia en l'edat adulta.

  • 14'

    Anàlisi de la victòria històrica de Barack Obama

    Una nova era política als Estats Units L'anàlisi de la victòria electoral de Barack Obama destaca el tancament de l'etapa de l'administració de George W. Bush i l'inici d'un període basat en l'esperança i el canvi. La conversa amb el catedràtic de Ciència Política, Albert Torrens, subratlla diversos factors determinants: Mobilització ciutadana: L'alta participació ha estat clau, trencant amb l'apatia política i demostrant una voluntat clara de canvi davant del militarisme i el provincianisme d'etapes anteriors. Estratègia de campanya: Es destaca l'ús innovador de les noves tecnologies (Internet, mòbils) i una finançació basada en petites aportacions individuals. El Somni Americà: La figura d'Obama representa la capacitat de regeneració de la democràcia nord-americana, essent un home d'orígens diversos que arriba al poder al marge de les grans estructures de partit. Els reptes del nou president "Obama no podrà canviar el món ell sol, però pot provocar un efecte d'imitació en altres líders mundials." El nou mandatari haurà d'afrontar dos grans obstacles que Torrens anomena com a "regals enverinats": 1. La crisi econòmica i financera: S'espera que Obama lideri solucions globals i multilaterals, donant més protagonisme a la ONU i escoltant tant les economies del G8 com les emergents. 2. Política exterior: La gestió de les guerres d'Iraq i Afganistan requerirà una gran serenitat i un canvi d'actitud cap al diàleg, allunyant-se de la política del gran garrot (big stick).

  • 19'

    Estudi de Càritas sobre la gent gran a Sant Pere i Sant Pau

    Situació de la gent gran al barri de Sant Pere i Sant Pau Teresa Jordan, tècnica de Càritas, presenta les conclusions del setè estudi realitzat per l'organització sobre la població major de 75 anys, centrat aquesta vegada en els barris de Sant Pere i Sant Pau. L'anàlisi ha comptat amb la participació del 56% del cens (480 persones) i té com a eix central fer un retrat de la realitat social i detectar riscos. Objectius de la intervenció Conèixer i retratar: Entendre com viu la població gran, sovint oblidada, mitjançant entrevistes personals. Atenció directa: No només fer enquestes, sinó oferir escolta activa i empatia. Detecció de riscos: Identificar situacions de perill i derivar-les ràpidament als serveis socials. Incidència política: Traslladar les conclusions a les administracions perquè assumeixin la seva responsabilitat. Conclusions principals de l'estudi L'estudi revela dades preocupants sobre diversos aspectes del dia a dia dels avis de la ciutat: Dificultats econòmiques: Un 20% té problemes per arribar a final de mes, amb un endeudament creixent a causa de pensions baixes i el cost de la dependència. Soledat no volguda: 67 persones han sol·licitat explícitament l'ajuda d'un voluntari per pal·liar el sentiment de buit i aïllament. Barreres arquitectòniques: Tot i ser un barri modern, un 35% declara dificultats de mobilitat; vuit persones no poden ni sortir de casa per falta d'ascensor. Desinformació: Existeix un gran desconeixement dels serveis públics disponibles (com la teleassistència), fet que empitjora la seva qualitat de vida. "Tarde o temprano todos llegaremos a ser ancianos; lo que les pasa a ellos hoy, nos importa a todos." Propostes de millora Càritas insta a les administracions a reformar la Llei de Dependència, denunciant la lentitud en les valoracions i la manca de recursos per a urgències. Així mateix, l'entitat fa una crida al voluntariat per iniciar projectes d'acompanyament personalitzat i promoure hàbits saludables des dels centres cívics.

  • 7'

    Evolució i incidència del càncer a Tarragona

    Anàlisi de la situació actual del càncer a Tarragona L'entrevista amb Jaume Galceran, director de la Funca (Fundació de la Lliga contra el Càncer), posa de manifest la realitat epidemiològica de la malaltia a la demarcació, coincidint amb la celebració de la tradicional capta de fons a la ciutat. Dades d'incidència i factors de creixement Segons les dades exposades, durant l'any 2008 s'han diagnosticat 645 nous casos a Tarragona ciutat. L'augment de la incidència respon a tres motius principals: Creixement de la població: Més habitants impliquen, estadísticament, més casos. Envelliment demogràfic: El càncer és una malaltia estretament lligada a l'edat. Factors ambientals: Fins i tot eliminant l'efecte de l'edat, es detecta un increment real a causa d'elements externs i hàbits de vida. Tipologia i supervivència La bona notícia és que la supervivència ha millorat significativament, situant-se en un 50% als cinc anys del diagnòstic. En el cas del càncer de mama, s'ha passat d'una taxa del 67% als anys 80 a gairebé un 80% en l'actualitat. Això es deu a: 1. Diagnòstics més precoços. 2. Millora en la conscienciació social. 3. Tractaments més efectius. Canvis en els patrons de la malaltia S'observa un canvi en els tipus de càncer més freqüents. Mentre que el de pulmó és encara molt més prevalent en homes per l'històric de tabaquisme (tot i que està creixent en dones), s'ha registrat un descens en el càncer d'estómac gràcies a la millor conservació dels aliments. En contrapartida, el càncer de còlon i recte augmenta per factors dietètics com el consum de greixos animals i l'obesitat. "Tenir un bon sistema d'informació en càncer és vital per poder millorar realment els números d'aquesta malaltia." Finalment, es destaca la importància de la recollida de dades estadístiques per planificar millor els recursos sanitaris i avaluar l'èxit de les polítiques de prevenció.

  • 11'

    Estrena de l'òpera 'Bruna de nit' al Teatre Metropol

    Una experiència d'òpera interdisciplinària i coral L'espectacle Bruna de nit és una proposta d'òpera de butxaca que s'estrena al Teatre Metropol de Tarragona. Aquesta obra destaca per la seva naturalesa interdisciplinària, ja que fusiona diversos llenguatges artístics en una mateixa posada en escena: Música i cant: Compte amb set músics i sis cantants sota la direcció de Xavier Pagès. Arts del circ: La incorporació de dues acròbates per representar el "circ celeste". Narrativa i teatre: Un llibret escrit pel poeta Joan Durán que transita entre el món real i el de la fantasia. Un procés creatiu artesanal El projecte va néixer com un encàrrec del Festival d'Òpera de Butxaca de Barcelona fa quatre anys, on es va presentar inicialment en versió concert. La versió actual és una producció completa que ha requerit un treball colze a colze entre el compositor i el llibretista: "Vam treballar escena per escena; jo escrivia el text i el Xavi anava estructurant la música sobre la marxa. Va ser una artesania pura." Temàtica i públic L'obra es defineix com un conte musical amb diversos plans de lectura, fet que la fa apta tant per a infants com per a adults. La trama segueix a la Bruna, una noia que, guiada per un clown, viatja al món del circ celeste per resoldre un problema estrambòtic: la lluna ha deixat de passejar-se pel cel. Fora de la centralitat de Barcelona L'autor reivindica la qualitat de les produccions realitzades a Tarragona i en altres punts del territori català, defensant que la democratització de la cultura permet crear espectacles d'alt nivell fora dels circuits comercials convencionals de la capital.

  • 2'

    Impacte de la victòria d'Obama a Tarragona i el món

    Un moment de canvi històric L'interlocutor expressa una gran satisfacció per la victòria de Barack Obama, descrivint-la com un moment històric i una refundació del sistema democràtic i de les relacions internacionals. Es destaca una nova aposta pel multilateralisme i la pau mundial. Reptes i esperances globals Relacions internacionals: S'espera que Europa i els Estats Units reconnectin per deixar enrere el neoliberalisme que ha provocat crisis de valors i financeres. Lideratge sòlid: Es descriu Obama com un líder amb pensament propi i solidesa, allunyat de ser un producte de màrqueting o una "titella" de les multinacionals. Mobilització juvenil: Es destaca l'alta participació dels joves americans (més del 50%) com un motor d'esperança. Repercussions locals a Tarragona Pel que fa a la ciutat de Tarragona, s'apunten diversos punts clau: Visites institucionals: Es manté l'esperança de rebre Al Gore, qui va estar molt implicat en la campanya. Economia i mercats: Una millor regulació dels mercats arran del canvi polític podria haver evitat part de la crisi financera actual. Seguretat i port: Sobre l'arribada de vaixells de l'OTAN, es manté la postura de complir acords de subministrament però amb un rebuig frontal als vaixells de guerra i nuclears. "Assistim a una nova etapa amb una gran esperança que ja l'han posat els joves americans."

  • 9'

    Josep Francesc Ferrer Valls, primer Síndic de Greuges

    Anunci històric a l'Ajuntament de Tarragona La Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Tarragona ha escollit, per unanimitat, a Josep Francesc Ferrer Valls com el primer síndic de greuges municipal de la història de la ciutat. Aquesta nova figura neix amb l'objectiu de vetllar pels drets i llibertats de la ciutadania davant de l'administració local. Perfil del nou Síndic Ferrer Valls és una figura molt coneguda al teixit associatiu tarragoní: - Àmbit esportiu: Ha estat vinculat durant dècades al Club Gimnàstic, on actualment és el tresorer, i al Club Ciclista Tarragona. - Àmbit institucional: Vocal econòmic del Patronat Municipal d'Esports. - Àmbit cultural: Molt actiu en l'entorn de la Setmana Santa Tarragonina. - Perfil professional: Recentment prejubilat, destaca per la seva capacitat de gestió i el consens polític que ha generat la seva figura. Funcions i posada en marxa El nou síndic ha explicat que la seva tasca es focalitzarà exclusivament en l'àmbit de l'Ajuntament de Tarragona: 1. Investigar actes i conductes de l'administració municipal. 2. Emetre recomanacions legals als òrgans competents. 3. Presentar un informe anual davant el ple municipal sobre el funcionament dels departaments. "Ho rebo amb molta responsabilitat. He de donar les gràcies perquè tots els grups polítics han estat d'acord." L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha qualificat el nomenament com un gran pas per a la democràcia local. Es preveu que Ferrer Valls comenci a exercir plenament després de les festes de Nadal, comptant amb un equip de suport professional.