Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

829-840 de 1247
  • 57'

    Setmana Santa a Tarragona: Cinema, Futbol i Tradicions

    L'episodi d'avui del Matí de Tarragona Ràdio, realitzat en directe des de la plaça del Rei, ofereix una mirada polièdrica a la Setmana Santa. El programa combina l'actualitat esportiva local amb un exhaustiu repàs a la tradició religiosa i la seva representació en la cultura popular. Actualitat Esportiva i Meteorològica El programa inicia amb un repàs a la situació del Nàstic de Tarragona. Joan Andreu Pérez informa des del Nou Estadi sobre la darrera sessió preparatòria abans del partit contra l'Albacete, destacant l'elevada afluència d'aficionats aprofitant les vacances. Cinema i Religió En una de les seccions més extenses, els col·laboradors de cinema analitzen la iconografia de Jesucrist a la gran pantalla. Es discuteixen títols clàssics i moderns, destacant: • Ben-Hur i Los Diez Mandamientos com a pilars del cinema bíblic i el Peplum. • La humanitat i l'estètica a L'evangeli segons Sant Mateu de Pasolini. • La intensitat sensorial de The Passion of the Christ de Mel Gibson. • La sàtira intel·ligent de Life of Brian dels Monty Python. Tradicions Artesanals de Tarragona El programa tanca amb una conversa amb artesans locals sobre la fabricació de vestes (Casa Guas) i siris pasquals (Can Cordaret): - Les vestes: S'explica la importància de mantenir els patrons tradicionals i com s'adapten els teixits a la modernitat (popelín). - La cereria: Xavier Pagès de Can Cordaret (botiga fundada el 1751) detalla el procés de pintura a mà i la pèrdua de l'aroma natural de la cera d'abella en favor de productes artificials. - Encens: Es discuteix la recuperació de barreges d'encens medievals i renaixentistes per a les confraries.

  • 19'

    Fotògrafs de Tarragona: Mirades de la Setmana Santa

    La Setmana Santa darrere l'objectiu En aquesta edició del Matí de Tarragona Ràdio, un grup de fotògrafs amb llarga trajectòria (Jordi Freixa, Josep Ferrer, Joan Carles Ramon, Josep Maria Riós i Francesc Virgili) comparteixen la seva experiència immortalitzant la Setmana Santa de Tarragona. Més enllà de l'aspecte religiós, destaquen el valor documental i artístic d'unes imatges que configuren la memòria visual de la ciutat. Els reptes de la fotografia de carrer Els convidats expliquen que fotografiar aquests esdeveniments avui dia és molt més complex que fa unes dècades: Massificació i educació: L'excés de públic i la proliferació de telèfons mòbils dificulten la cerca de l'angle perfecte. Planificació vs. Reportatge: Tot i que coneixen bé els llocs i la llum, la màgia resideix en resoldre les dificultats sobre la marxa i captar l'imprevist. La cerca del moment: Malgrat que els actes es repeteixen cada any, busquen noves mirades a través d'una mà, una mirada o canvis en la llum sobre la pedra. Moments i sensacions irrepetibles Els fotògrafs posen l'accent en aquells aspectes que sovint passen desapercebuts, però que tenen una gran càrrega emocional: La innocència dels nens que participen en les desfilades. La dificultat de "fotografiar el silenci" en actes com el Via Crucis del divendres al matí. La solemnitat de l'entrada del Crist de la Sang a la Catedral sota la llum de les atxes. "Quan tu fas una fotografia que t'agrada, és com si fos un petit fill teu; totes tenen el seu encant i una significació diferent." Una tasca maratoniana El programa destaca que els fotògrafs són, possiblement, els qui més quilòmetres fan durant la Processó del Sant Enterrament, anant i tornant per captar els millors moments. També s'anuncia una propera exposició a l'Ateneu de Tarragona el mes de juny, on es podran veure treballs que sovint queden fora dels circuits tradicionals o dels concursos.

  • 22'

    250 anys dels Armats de la Sang de Tarragona

    Història i Evolució de la Cohort Romana Els Armats de la Sang de Tarragona celebren el seu 250è aniversari, una fita que posa en relleu la seva trajectòria des de la fundació al segle XVIII fins a l'actualitat. Tot i que hi ha referències anteriors, la primera nota oficial de la seva assistència a la processó data del 1758. Originalment, la cohort estava formada per 14 elements, augmentant progressivament fins als 32 actuals, acompanyats pel Capità Manaies, un trompeta i sis timbalers. Al llarg dels anys, el grup ha viscut moments de crisi, especialment als anys 70, quan es va haver de pagar personal per mantenir la tradició, fins al canvi de rumb l'any 1982 amb la instauració del voluntariat. Organització i Tradició Social Actualment, formar part dels Armats és un privilegi amb una llarga llista d'espera. Les places es cobreixen només per baixa o per la jubilació obligatòria als 60 anys, mesura introduïda per garantir la renovació i la vitalitat del grup. Més enllà de la Setmana Santa, la cohort ha creat un fort vincle social: Organització de dinars, esmorzars i reunions durant tot l'any. Professionalització dels assajos i les formacions. Creació de la figura del suplent per cobrir baixes en actes menors. Simbologia i Identitat Tècnica La identitat dels Armats de la Sang es defineix per elements sonors i visuals únics que els diferencien d'altres cohorts catalanes: El so: Destaca l'arrossegament del peu per terra (amb xapes metàl·liques a la sola) i el cop rítmic de la llança. L'equipament: Els escuts actuals són considerats relíquies amb més de 90 anys d'història. L'esforç físic és considerable, ja que la llança pesa uns 4 quilos. Les passades: Evolucions coreogràfiques com la piràmide, la cadena o el nou encreuament de tres, que s'executen en punts emblemàtics com el Pla de la Catedral. "Ser armat és una activitat ciutadana i social integrada a la processó... vestir-se de romà a Tarragona té la seva gràcia." Actes Commemoratius del 250è Aniversari Per celebrar aquesta efemèride, s'han organitzat diversos actes que culminen en una desfilada commemorativa el 6 d'abril, amb la participació de cohorts convidades de Girona, Mataró, Torredembarra i Montblanc. També es preveu la presentació d'una obra musical dedicada i diverses exposicions fotogràfiques per documentar aquest llegat històric i cultural de la ciutat.

  • 23'

    L'Any Jubilar de Sant Fructuós i l'Oficina del Pelegrí

    L'Impacte de l'Any Jubilar a Tarragona L'episodi se centra en l'activitat de l'Oficina del Pelegrí, situada al Seminari de Tarragona, com a centre neuràlgic de l'Any Jubilar. Ariadna Pianigiani, responsable de l'oficina, explica com la ciutat s'ha bolcat en aquesta celebració que commemora el martiri de Sant Fructuós i els seus diaques, Auguri i Eulogi. Afluència de Visitants i Itineraris • L'oficina ja ha rebut prop de 4.000 pelegrins d'arreu del món, incloent-hi països com els Estats Units, el Japó, França i Bèlgica. • Els itineraris històrico-arqueològics permeten redescobrir el patrimoni local, destacant punts clau com: - La Catedral de Tarragona - L'Amfiteatre, lloc físic del martiri. - La Necròpolis i el conjunt de Centcelles. La Columna Vertebral: El Voluntariat El projecte compta amb una borsa d'uns 150 voluntaris de totes les edats. La seva tasca és fonamental per acompanyar els grups i oferir informació detallada sobre la història dels màrtirs. "Els voluntaris són la columna vertebral d'aquesta oficina; s'erigeix gràcies a la seva voluntat i disponibilitat." Projectes Socials i Solidaritat Internacional L'Any Jubilar no es limita a l'àmbit religiós, sinó que impulsa un fort compromís social amb projectes tant locals com internacionals: • A Tarragona: Creació de la Casa Sant Auguri per a l'acollida de persones transeünts. • A l'Àfrica: Construcció de cases d'acollida a Ruanda i a la República Democràtica del Congo (projecte Ecoloyabondeco per a nens del carrer). • A Terra Santa: Suport als cristians de Palestina mitjançant la venda de la llàntia del jubileu. Aspectes Tècnics de la Indulgència Es detallen els requisits per obtenir la indulgència plenària: pelegrinar a un lloc jubilar, rebre el sagrament de la confessió, participar en la missa i pregar per les intencions del Sant Pare. També es destaca la importància de les Actes Martirials, les més antigues de la Península Ibèrica, conservades com a testimoni físic del martiri de l'any 259.

  • 13'

    L'elaboració artesana de les mones a la Pastisseria Conde

    Tradicions i Qualitat en la Pastisseria Artesana Josep González, de la Pastisseria Conde a Tarragona, explica els detalls de la campanya de Pàscua i la importància de mantenir el caràcter artesanal en l'elaboració de les mones. Durant l'entrevista, es posa èmfasi en la diferència abismal entre el producte de pastisseria i el de gran superfície. Tendències i Mides Actuals Reducció de mides: S'ha passat de mones de 5 quilos a mides més petites, d'entre mig quilo i dos quilos, adaptant-se a celebracions més familiars. Producte fresc: Les mones no s'exposen fins al Dijous Sant per garantir que estiguin acabades de fer. Personalització: L'avantatge de l'obrador és poder fer mones a mida, triant fruites com el meló o les cireres segons el gust del client. Xocolata d'Alta Qualitat vs. Industrials "No posem cap producte que mantingui l'humitat, sinó que és natural tot. Per això, en tres o quatre dies la mona s'asseca." Ingredients purs: Utilitzen exclusivament cacau i mantega de cacau, sense els additius que porten les mones industrials per aguantar mesos. Creativitat en xocolata: Destaquen les figures amb la imatge de jugadors del Gimnàstic de Tarragona (com Pinilla) i construccions complexes com xalets de tres xocolates. L'Impacte del Turisme i les Tradicions El pastisser comenta que, tot i que hi ha afluència de visitants, el perfil del turista ha canviat, essent ara més curós amb la despesa. Tot i això, la tradició catalana d'anar al camp a menjar la mona es manté viva i és el motor principal de les vendes.

  • 25'

    Balanç i futur de la Setmana Santa de Tarragona

    Entrevista a Josep Ignasi Boada sobre la Setmana Santa L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio se centra en la celebració de la Setmana Santa Tarragonina, comptant amb la presència de Josep Ignasi Boada, president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa, qui tanca un cicle de vuit anys al capdavant de l'entitat. Estat de la Festa i Reconeixements El president destaca la bona salut i la seriositat de la celebració a Tarragona, que enguany commemora fites importants: • El 80è aniversari de l'Agrupació, una de les més antigues de l'Estat. • Els 250 anys dels Armats de Tarragona. • La recuperació de passos històrics cremats el 1973. S'ha iniciat formalment el procés perquè la Setmana Santa de Tarragona sigui declarada Festa d'Interès Turístic Nacional a nivell estatal. Boada admet una certa "deixadesa" històrica en no haver-ho demanat abans, però subratlla que la documentació presentada per l'erudit Josep Maria Sabater és impecable. "Estem sent una mica pal de paller de com es tenen que fer les coses amb seriositat i un respecte molt important." Promoció i Obertura Exterior Una de les grans novetats d'aquest any ha estat la promoció a Barcelona per trencar el silenci dels mitjans nacionals: • S'ha presentat el dossier a agències i diaris com La Vanguardia i El Mundo. • La campanya s'ha extès a la Costa Daurada (del Vendrell a Miami Platja) per atreure turistes. • L'èxit acadèmic amb un seminari a la URV que va triplicar les inscripcions previstes. El Repte del Museu de la Setmana Santa Boada proposa un model de musealització itinerant o obert, en lloc d'un únic edifici: • Utilitzar les esglésies de Sant Llorenç, Natzaret i Sant Miquel. • Cercar un quart espai a la Part Alta per a les confraries sense seu. • L'objectiu és que el patrimoni es pugui visitar tot l'any o en períodes turístics clau. Comiat de la Presidència Josep Ignasi Boada deixarà el càrrec abans de l'estiu d'aquest 2008. Fa un balanç positiu de la seva etapa, destacant la natura amateur de la tasca i la necessitat que les confraries avancin cap a l'autosuficiència econòmica apujant quotes que actualment considera simbòliques.

  • 12'

    La Petita Història de la Setmana Santa de Tarragona

    L'autora Fina Costa presenta la seva darrera obra, La Petita Història de la Setmana Santa de Tarragona, un llibre il·lustrat per la reconeguda Pilarín Bayés (a qui l'autora defineix com a 'ninotaire'). Aquesta publicació neix amb l'objectiu d'apropar les tradicions tarragonines a un públic transversal, des dels nens fins a la gent gran. Detalls del llibre i procés creatiu Complexitat del contingut: L'autora destaca que ha estat un dels llibres més difícils de sintetitzar a causa de la gran quantitat d'informació: 12 confraries i més de 20 passos que participen en la processó del Sant Enterrament. Fil conductor: Per lligar tota la història, s'han creat dos personatges de ficció, els àngels Just i Fidel, que guien el lector i acaben "instal·lats" simbòlicament a la façana de la Catedral de Tarragona. Col·laboració amb Pilarín Bayés: Costa explica que Bayés no fa simples dibuixos, sinó il·lustracions que interpreten i enriqueixen el text. Aquesta és la seva setena col·laboració conjunta. Objectiu i recepció "No es tracta d'un manual a l'ús, sinó d'una eina per apropar la Setmana Santa a aquells que no la coneixen abastament." Públic: Tot i el format, el llibre ha tingut una gran acollida entre els adults, que el compren per a ús personal com a guia bàsica. Preu i disponibilitat: Està a la venda per 5 euros a les llibreries de la ciutat, impulsat per l'agrupació d'associacions de Setmana Santa en el seu 80è aniversari. Projectes futurs Després d'aquest treball, Fina Costa té intenció de retornar a la temàtica social amb un projecte d'entrevistes a homes per parlar sobre la figura de la dona a les seves vides, seguint l'estela dels seus anteriors llibres sobre dones nouvingudes.

  • 21'

    Els bombardejos de Tarragona de 1938 i el llegat de Lluís de Salvador

    Els bombardejos de Tarragona i el testimoni de Lluís de Salvador En commemoració del 70è aniversari dels tràgics bombardejos de març de 1938 a Tarragona, l'historiadora Helena Vergili presenta la recuperació d'una crònica documental excepcional. Aquest treball es basa en els papers de Lluís de Salvador, periodista i director del Diari de Tarragona durant la República, que va documentar amb una precisió quirúrgica els atacs patits per la ciutat. La figura de Lluís de Salvador Lluís de Salvador no només va ser un testimoni d'excepció, sinó un cronista compromès que va recollir dades exhaustives sobre la guerra abans de partir cap a l'exili: * Dades tècniques: Tipus d'avions (Henkel alemanys o Savoia italians), nombre de bombes i trajectòries. * Impacte humà: Relació detallada de morts, ferits, parentius i llocs de residència de les víctimes. * Desta d'exili: Va portar la documentació a França, on la va haver d'enterrar a la vora de la Garona per protegir-la dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Els atacs de març de 1938 L'episodi del 19 de març (Sant Josep) va ser especialment mortífer. Vergili destaca que aquests atacs no tenien objectius militars clars, sinó que buscaven el desgast psíquic de la població civil: * Les bombes van caure en punts neuràlgics com la Rambla Nova, el Mercat Central i el carrer Canyelles. * D'un total de 53 morts i 86 ferits aquell mes, molts es van produir perquè l'aviació entrava pel mar i no donava temps als ciutadans d'arribar als refugis antiaeris. "L'aviació italiana bombardeja les restes dels seus avantpassats." El procés de recuperació La transcripció dels documents, realitzada per Vergili i Montse Reyes, ha estat una tasca complexa a causa dels danys causats per la humitat i les inundacions que van patir els papers mentre estaven enterrats. Malgrat els fragments perduts, el llibre resultant ofereix una visió humana i administrativa única, contrastant les vivències personals amb la realitat bèl·lica de l'època.

  • 19'

    Sorteig del creuer mediterrani a Tarragona Ràdio

    Un viatge per la història i el descans L'espai radiofònic celebra la culminació d'una iniciativa de l'Àrea de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament de Tarragona. El projecte neix amb l'objectiu de connectar els tarragonins amb altres ciutats romanes del Mare Nostrum, oferint una experiència que combina la cultura amb l'oci d'un creuer convencional. Detalls del concurs i la participació El sorteig ha estat gestionat amb rigor sota el següent format: Volum de participació: Es van rebre un total de 242 missatges de text des de 90 números de telèfon diferents. Metodologia: S'ha utilitzat un bombo físic per extreure les xifres de les centenes, desenes i unitats per garantir la transparència total. Premi: Un creuer per a dues persones que tindrà lloc del 7 al 14 de març, amb escala a diverses ciutats històriques. L'emoció de la guanyadora: La Roser de Torreforta El moment àlgid de l'emissió s'ha produït amb la trucada en directe a la guanyadora, la Roser, veïna del barri de Torreforta. "No em deia que no em tocaria mai res, però per intentar-ho no perdia res." La Roser, que va enviar fins a deu missatges per assegurar la seva participació, ha reaccionat amb una increïble sorpresa i nerviosisme, confirmant que viatjarà amb el seu marit i s'unirà al grup de més de 250 tarragonins que ja han reservat la seva plaça per a aquesta expedició cultural.

  • 22'

    Turisme i Patrimoni a Tarragona: Xifres i Projectes de Restauració

    Gestió del Patrimoni i Perspectives Turístiques a Tarragona L'entrevista amb Rosa Rossell, tinent d'alcalde d'àrea de Patrimoni, analitza l'estat actual dels monuments de la ciutat, les xifres de visitants de l'any 2007 i els projectes de conservació futurs en el marc de la Setmana Santa i l'any jubilar. Estadístiques de Visitants i Grans Xifres Durant l'any 2007, Tarragona va registrar un augment significatiu de turistes, arribant als 681.900 visitants, la qual cosa suposa un increment d'uns 90.000 respecte a l'any anterior. Monuments més visitats: Destaca l'Amfiteatre amb 184.277 visites, seguit de la Muralla (Esmoralla) amb 129.708. Perfil del turista: Un terç dels visitants són estrangers, destacant els procedents de França (31%), Gran Bretanya (14%) i Alemanya (6%). Davallades puntuals: La Volta del Pallol ha experimentat una baixada de 12.000 visitants, atribuïda a l'efecte novetat de la maqueta de la ciutat l'any anterior. Projectes de Restauració i Conservació L'Ajuntament té en marxa diverses intervencions estratègiques per mantenir el patrimoni mundial: Amfiteatre: Es preveu una intervenció urgent a les voltes romanes de la part alta de les grades i la creació d'un jardí romà que unifiqui l'entorn amb els jardins de les Granotes. Pont del Diable: S'ha confirmat el finançament a través de l'1% cultural del Ministeri de Foment (1,5 milions d'euros) per restaurar el monument i recuperar les pedreres del voltant en quatre anualitats. Muralla: Tot i haver patit una certa paràlisi per l'etapa electoral, el pla de restauració continua amb el suport de l'Incasòl i la Generalitat. Accessibilitat i Candidatura Tarragona 2016 L'equip de govern treballa en l'adaptació dels monuments per a persones amb mobilitat reduïda, tot i les dificultats estructurals i les restriccions de Patrimoni de la Generalitat per no malmetre les estructures originals (com a la Porta Triumphalis). Finalment, es destaca el nou impuls a la candidatura Tarragona 2016: "El mes de juny hi haurà un gran concert gratuït amb Camerata 21 i Àngel Ódena que serà la gran arrencada del moviment a la ciutat." L'objectiu és fomentar l'adhesió mútua: els ciutadans rebran una entrada pel concert a canvi de donar el seu suport formal a la candidatura per ser Capital Cultural Europea.

  • 15'

    Més Tarragona celebra el seu número 1.000

    El diari gratuït Més Tarragona arriba a una fita històrica El diari gratuït Més Tarragona celebra la publicació del seu número 1.000, coincidint amb el seu quart aniversari. En una entrevista a Tarragona Ràdio, el seu director general, Carles Avelló, fa balanç de la trajectòria d'aquest mitjà que ha aconseguit una forta implantació al territori. Celebracions i edició especial Per commemorar aquesta xifra, el diari ha organitzat diversos actes: * Celebració popular: Una carpa a la plaça Verdaguer on es reparteixen mil racions de pastís i cafè als lectors. * Edició especial: El número 1.000 compta amb dues portades artístiques creades per Tito Figueras (estil tradicional) i Bertolozzi (una proposta innovadora amb calçots). * Acte institucional: Una recepció a l'Hotel Imperial Tàrraco amb autoritats i anunciants per tancar la jornada. Clays de l'èxit i model de negoci Avelló destaca que la principal diferència respecte a altres gratuïts és l'aposta per la informació local de qualitat i desenvolupada. Segons el director: "Hem volgut ser un diari amb una estructura de diari de pagament, amb informació desenvolupada i no només pinzellades." Creixement: El diari té un tiratge de 18.800 exemplars i una audiència que ja arriba als 25.000 lectors segons els últims baròmetres. Distribució: Disposen d'una xarxa complexa en punts estratègics com estacions, hospitals, mercats i universitats. Llengua: El mitjà referma el seu compromís amb la normalització lingüística, sent una publicació íntegrament en català amb una acceptació total per part de la ciutadania. Futur del sector L'entrevista conclou amb una reflexió sobre el futur de la premsa. Avelló defensa que el terme "gratuït" sovint s'ha fet servir de forma despectiva i que cal parlar simplement de diaris. Entre els projectes de futur destaca la millora de la seva presència digital i la creació de noves seccions de lleure.

  • 10'

    Balanç de 6 mesos del Mercat Central provisional

    Balanç positiu del trasllat a la Plaça Corsini Després de sis mesos d'activitat al mercat provisional, tant venedors com clients coincideixen en una valoració molt favorable del canvi. El trasllat ha suposat una modernització de l'espai i una millora en l'experiència de compra. Punts clau de la valoració dels venedors Augment de les vendes: Des de la campanya de Nadal, les vendes es van disparar i actualment s'han estabilitzat en xifres superiors a les de l'antic edifici. Millora de les instal·lacions: Es destaca la netedat, la llum, la uniformitat de les parades i l'ús de tecnologies modernes per a l'alimentació fresca. Reubicació: Tot i que inicialment hi va haver desorientació, la majoria de clients ja han localitzat els seus proveïdors habituals. La veu dels clients Els usuaris valoren especialment la comoditat i el fet que l'espai sigui més acollidor. En ser un recinte més compacte, molts clients descobreixen parades que abans no visitaven. Reptes i futur L'Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors, recorda la importància de no allargar els terminis previstos: "No tenen que oblidar que aquest mercat és provisional... l'execució del mercat original hauria de durar entre 3 i 4 anys." Es demana atenció sobre la climatització, especialment de cara a l'estiu, per evitar l'excés de calor a l'interior del recinte.