Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

805-816 de 1247
  • 21'

    Jordi Jané analitza el pes de CiU al Congrés

    Anàlisi del panorama polític i negociacions post-eleccions L'entrevista amb Jordi Jané, diputat de Convergència i Unió (CiU) per Tarragona, se centra en el paper estratègic de la federació nacionalista davant la constitució de les Corts i la investidura de la IX Legislatura. Jané subratlla que CiU ocupa una posició central a l'hemicicle com a tercera força política. La constitució del Congrés i la Mesa Un dels punts clau és la configuració de la Mesa del Congrés el proper 1 d'abril. El diputat destaca diversos aspectes: Representació institucional: Com a tercera força, CiU exigeix mantenir la presència que ha tingut fins ara (vicepresidència i secretaria) per garantir la pluralitat de la cambra. Nomenament de José Bono: CiU decidirà la seva posició el dilluns previ. Jané destaca que no es tracta d'una votació personal, sinó d'una decisió de bloc disciplina per la federació. Candidatura personal: Davant els rumors sobre la seva possible tria com a vicepresident, Jané afirma que acceptarà el que el partit decideixi, prioritzant sempre el servei a les comarques de Tarragona. Condicions per a la investidura Pel que fa al suport a José Luis Rodríguez Zapatero, Jané recorda que el seu grup ha posat condicions clares basades en el respecte a Catalunya: Transparència fiscal: Publicació de les balances fiscals per conèixer l'aportació real de Catalunya a l'Estat. Polítiques socials: Increment de les pensions de viudetat fins al 100% i apostes decidides per la família. Desplegament de l'Estatut: Compliment íntegre de la normativa aprovada. Prioritats pel territori de Tarragona L'entrevista conclou amb un repàs de les infraestructures i temes pendents a la demarcació, on Jané es compromet a treballar conjuntament amb altres formacions (com el PSC de Francesc Vallès): "Tarragona contribueix moltíssim i exigim que aquesta contribució es tingui en compte a l'hora de prendre grans decisions." Infraestructures viàries i ferroviàries: Desdoblaments de l'A-7/N-340 i el desenvolupament del Corredor Mediterrani. Denúncia contra Renfe: La primera iniciativa parlamentària serà demanar explicacions pel pèssim servei de bitllets de l'AVE a l'estació del Camp de Tarragona des de l'arribada del tren a Barcelona-Sants.

  • 22'

    Memòria sindical i personal del tancament de la Tabacalera

    Crònica d'un tancament anunciat a Tarragona L'episodi repassa el procés viscut des de l'estiu del 2003, quan l'empresa Altadis va anunciar el tancament definitiu de la planta de Tarragona, un fet que va marcar un punt d'inflexió per a centenars de treballadors i per a la mateixa ciutat. Els representants sindicals Jordi Aluja (CCOO) i Javier Morato (UGT) recorden la complexitat d'aquells anys i la lluita per minimitzar l'impacte d'aquesta decisió. Estratègies de resistència i suport social Mobilització ciutadana: Es van recollir prop de 17.000 signatures de suport, una xifra molt significativa en relació amb la població de la ciutat. Accions de protesta: Talls de trànsit simbòlics cada dimecres i concentracions sonores amb xiulets a les portes de la fàbrica. Suport institucional: Malgrat el conflicte laboral, es destaca el paper de figures polítiques locals com l'exalcalde Nadal i l'aleshores cap de l'oposició per buscar solucions un cop el tancament era inevitable. "La tasca sindical no és altra cosa que intentar posar totes les traves possibles per intentar capgirar aquest anunci de tancament." La situació dels treballadors i els trasllats El tancament no va ser immediat, ja que la producció es va mantenir fins al març de 2007, generant un clima d'angoixa i incertesa. Les sortides es van dividir principalment en tres col·lectius: Prejubilacions: Treballadors de més de 50 o 53 anys que van poder acollir-se a plans de sortida pactats. Trasllats laborals: Un grup reduït de persones (unes 6 del col·lectiu més jove) van decidir marxar a altres plantes, com la d'Alacant. Rescissions de contracte: Persones que van optar per buscar feina a la zona de Tarragona per mantenir l'arrelament familiar, encara que això suposés perdre poder adquisitiu. El futur de l'edifici: de fàbrica a centre cultural Els interlocutors expressen l'esperança que l'antiga fàbrica es converteixi en un centre d'interpretació que serveixi per aglutinar els ex-treballadors en una entitat o associació, mantenint viva la memòria històrica d'una indústria que va ser el motor econòmic de Tarragona durant dècades. Finalment, s'esmenta el litigi actual sobre el salari en espècie (el tabac que rebien històricament els treballadors), un dret convertit en valor monetari que actualment es troba pendent d'una sentència judicial.

  • 16'

    Memòria viva de la Tabacalera de Tarragona

    Història i llegat de la fàbrica de tabacs Aquesta conversa aplega dues generacions de la família Palau i el seu company Salvador Navarro, tots ells testimonis clau de la trajectòria de la Tabacalera a Tarragona. Salvador presenta un llibre commemoratiu del 50è aniversari (1982), que recorda la col·locació de la primera pedra el juliol de 1923, un esdeveniment que va marcar l'inici de la que seria la primera fàbrica de la ciutat a superar els mil treballadors. Vida social i activitat del grup d'empresa Un dels pilars de la vida a la fàbrica era el seu grup d'empresa, que fomentava una intensa activitat social, cultural i esportiva, sovint amb el suport econòmic i facilitats horàries per part de la direcció: Esport de competició: Josep Palau (pare) destaca la creació de l'equip d'hoquei patins, que va arribar a ser campió d'Espanya. Rivalitat i convivència: Se celebraven els "triangulars" (olimpíades entre fàbriques de diferents ciutats) amb una competitivitat extrema que a vegades acabava amb incidents, però que sempre cloïen amb un sopar de germanor. Cultura i festes: Es realitzaven festivals per la patrona, Santa Rosa, amb la participació d'orquestres de renom com la Maravella i activitats com teatre, coral i balls. Relacions personals: Es recorda l'elevat nombre de matrimonis formats entre treballadors a causa de les llargues jornades compartides. El procés de tancament i el panorama actual Josep Palau (fill) representa l'última etapa de la fàbrica, havent viscut el tancament definitiu el març de l'any passat. Com a membre del comitè intercentres, va haver de negociar els acomiadaments en un procés que va afectar unes 3.000 persones a tot l'Estat. "Quan se tanca una porta s'obre una finestra, mirar darrere de poc te serveix, encara que et dolgui." Actualment, la situació laboral per a alguns ex-treballadors és complexa a causa de l'edat (entorn dels 50 anys) i la dificultat de reincorporar-se al circuit laboral, tot i els compromisos de recol·locació per part de les institucions. Malgrat tot, els antics companys mantenen el contacte i l'amistat, compartint records i gestionant encara serrells legals com les indemnitzacions pendents per la prestació de tabac.

  • 30'

    Les Dones de la Tabacalera: Memòria i Lluita Laboral

    Història de la Dona a la Tabacalera de Tarragona L'episodi explora el paper crucial que van tenir les dones des de la inauguració de la fàbrica de tabacs a Tarragona, destacant el seu pes en la plantilla i les seves condicions laborals pioneres. Condicions Laborals i Prestacions Els treballadors de la Tabacalera eren considerats privilegiats a la ciutat gràcies a una sèrie de beneficis: • Equiparació salarial superior a altres sectors de l'època. • Paga de beneficis que dinamitzava el comerç local, especialment joieries i botigues d'electrodomèstics. • L'ús d'un economat mitjançant vals de compra, especialment per Nadal. • El dret a rebre un paquet de tabac diari com a part del salari en espècie. El Conflicte de les Excedències i la Lluita Judicial Un dels temes centrals és la batalla legal de 33 dones que, després de demanar una excedència (per maternitat o viduïtat de sota la legislació de 1956), van rebre la negativa de l'empresa a ser readmesses. "L'empresa no volia més dones, feia silenci administratiu o deia directament que no... Vam haver d'anar a judici i els vam guanyar tots." Activisme i Mobilitzacions Històriques Les convidades recorden accions de protesta contundents per defensar els seus drets: • Tancament de 1975: Una setmana tancades al menjador per la reestructuració que reduïa les plantilles a les màquines. • Ocupació del despatx del director (1984): Nou dies de tancament amb sacs de dormir per exigir la readmissió de les dones d'excedència. • Encadenaments i manifestacions que van marcar la crònica social de Tarragona. Evolució del Treball i Jerarquia • Processos: Des del desbanat (preparació manual de la fulla amb forta calor i pols) fins a la maquinària moderna. • Rols de gènere: Històricament, els homes ocupaven els llocs de mecànics i caps, mentre les dones eren operàries. Amb el temps, van aconseguir ser caps d'equip i mecàniques, malgrat les resistències inicials. • Uniformitat: La lluita pel dret a portar pantalons en lloc de bates i l'ús obligatori de còfies per seguretat.

  • 27'

    Memòria viva i vida social a la Tabacalera

    El llegat social de la Tabacalera de Tarragona En aquesta conversa, antics membres de la junta del Grup d'Empresa de la Tabacalera (Natàlia 'Natàcia' Andreu, Antonio Blázquez i Mercè Ramon) recorden la intensa activitat social que envoltava la fàbrica des de la seva fundació el 1947. Més que un centre de treball, la Tabacalera funcionava com una institució social clau per a Tarragona. Activitats i Lleure Cultural • Festivals Artístics: Els treballadors organitzaven espectacles musicals i de ball a la Plaça de Braus, on ells mateixos eren els protagonistes sota la instrucció de professionals del sector. • Esport Federat: La fàbrica comptava amb equips de bàsquet femení, futbol sala, tennis i, fins i tot, una secció històrica d'hoquei patins que interaccionava amb el Reus Deportiu. • Celebracions Populars: Destaquen les revetlles de Santa Rosa de Lima (la patrona) i el repartiment de joguines dels Reis Mags. Gestió del Patrimoni i Tancament Amb el cessament de l'activitat, la junta va haver de gestionar la donació del seu patrimoni per evitar la pèrdua de la memòria històrica: • La biblioteca, amb més de 6.000 exemplars, va ser cedida a una ONG del Loreto. • La imatge de Santa Rosa es troba actualment a la Ciutat Residencial o a l'església de Monnars. • El material esportiu i els vestits de Reis es van donar a l'asil de Sant Josep. Futur del Complex: El Museu Arqueològic Els ex-treballadors expressen el seu desig que l'edifici no quedi abandonat com altres espais de la ciutat (com la Sabinosa o el Banc d'Espanya). Donen suport a la creació d'un centre d'interpretació de la memòria industrial dins del futur projecte del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. "Tabacalera ha sigut una institució... ha influït molt a Tarragona i amb els tarragonins."

  • 20'

    Futur de la Tabacalera: Gran complex cultural a Tarragona

    El Futur de la Tabacalera: Un Projecte Estratègic per a Tarragona L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i la tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, exposen el full de ruta per a la transformació de l'antiga fàbrica de tabacs en el motor cultural de la ciutat. Després de tancar el complex procés administratiu i de titularitat al gener, el projecte entra en una fase decisiva. Eixos principals del projecte Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT): L'espai principal de la Tabacalera acollirà la nova seu del museu, consolidant un salt endavant en la gestió del patrimoni històric-artístic. Complex Cultural Municipal: Els sis edificis posteriors seran gestionats per l'Ajuntament com a centres de creació per a artistes contemporanis (com els de l'Arxiu 3), oficines culturals i, possiblement, la nova seu de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica). Ruta Arqueològica de la Part Baixa: La recuperació d'aquest espai permetrà connectar la Necròpolis, la basílica del Parc Central i el Teatre Romà en una nova ruta que dinamitzarà la zona sud de la ciutat. "Aquest espai serà un gran complex públic i cultural... Tarragona guanya un equipament que difícilment pot tenir cap altra ciutat a Catalunya." Preservació de la Memòria Industrial Tot i la nova funcionalitat, el govern municipal es compromet a mantenir l'essència de l'edifici: * Creació d'un centre d'interpretació de la història de la Tabacalera en un dels antics magatzems. * Recuperació de l'inventari històric (maquinària, arxius i mobiliari) per evitar la pèrdua de la memòria obrera. * Manteniment de les festes tradicionals, com la de Santa Rosa, per mantenir el vincle amb els antics treballadors. Calendari i Gestió S'espera que en el termini d'un any es defineixi la forma jurídica de col·laboració entre l'Estat (titular) i la Generalitat (gestor). A més, s'ha confirmat que les obres de l’Escola Oficial d’Idiomes a l’entorn de la Tabacalera començaran abans de finals d’any per estar operativa el 2010.

  • 47'

    Història i Llegat de la Tabacalera de Tarragona

    La Història de la Fàbrica de Tabacs L'episodi explora la trajectòria de la fàbrica de tabacs de Tarragona (Tabacalera), des de la seva planificació fins al seu tancament i futur ús com a patrimoni de la ciutat. Orígens i Ubicació Estratègica • La decisió de construir la planta es remunta al 1922, sota el mandat del ministre Francesc Cambó. • Tarragona va ser triada per raons objectives: un port de primera classe, connexió amb proveïdors estrangers i una situació geogràfica equidistant entre València i la frontera francesa. • Es buscava evitar la conflictivitat laboral i el pistolerisme de Barcelona, oferint un entorn més tranquil per a la producció mecanitzada. Descobertes Arqueològiques i Endarreriments • La construcció es va allargar deu anys. Un dels motius principals va ser la descoberta de la Necròpolis Paleocristiana durant les obres, la qual cosa va obligar a moure l'edifici uns metres. • També van influeir les inundacions del riu Francolí l'any 1930 i la depressió econòmica de l'època. Impacte Social i Laboral • La fàbrica va representar una fita per a l'economia local, arribant a tenir més de 800 treballadors. • Es destaca especialment l'autonomia que va donar a les dones, que gaudien de sous dignes i prestacions socials (maternitat, lactància) inexistents en altres sectors. • Treballar a la Tabacalera aportava un estatus social elevat i sovint esdevenia una empresa endogàmica, on treballaven diverses generacions de la mateixa família. Funcionament i Producció "Arribava la fulla de tabac i en sortia el producte acabat, disposat per al mercat. Era un procés absolutament mecanitzat." • En els moments de màxima esplendor (1945-1975), la planta era la més productiva del monopoli a Espanya. • Es produïen marques icòniques com Fortuna i Ducados. La maquinària era capaç de fabricar fins a 10.000 cigarretes per minut. Futur del Patrimoni • Actualment, es planteja la creació d'un centre d'interpretació històrica per no perdre el referent del passat industrial de la ciutat. • L'edifici també acollirà el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

  • 1h 26min

    La Tabacalera de Tarragona: Història i Memòria Oral

    Memòria Històrica i Laboral de la Fàbrica de Tabacs L'episodi ofereix un recorregut emotiu i detallat per la història de la Tabacalera de Tarragona, centrat en el testimoni directe dels seus protagonistes. Es destaca el paper fonamental de la fàbrica com a motor econòmic i social de la ciutat durant gairebé un segle. El Paper de la Dona i la Lluita pels Drets Un dels blocs més potents del podcast és la discussió sobre el treball femení. Les convidades narren les dificultats i les victòries en un entorn que, tot i oferir millors condicions que altres sectors, mantenia una forta jerarquia de gènere: • Conflicte per les excedències: Es detalla la batalla judicial de 33 dones que, després de demanar excedències per maternitat o viduïtat, van haver de recórrer als tribunals per ser readmeses. • Accions de protesta: Es recorden moments històrics de gran tensió com el tancament de nou dies al despatx del director i les encadenades a la comissaria. • Discriminació salarial: S'explica com les dones ocupaven els nivells més baixos de l'escalafó i com van lluitar per l'equiparació salarial i el dret a usar pantalons en comptes de bates. Vida Social i Grup d'Empresa La Tabacalera no era només un lloc de producció, sinó un nucli social: • Activitat esportiva: L'empresa fomentava l'esport, destacant l'equip d'hoquei patins que va arribar a ser campió d'Espanya. • Cultura i oci: Existien corals, grups de teatre i s'organitzaven grans festivals per la festivitat de Santa Rosa (la patrona), amb orquestres de renom. • Endogàmia laboral: Era habitual que diverses generacions d'una mateixa família treballessin a la fàbrica, creant vincles de gran fidelitat. "Vam ser molt fortes, molt més del que ara ens pensem; era una lluita per la nostra dignitat laboral." El Tancament i el Futur de l'Espai El programa aborda el traumàtic anunci del tancament l'any 2003 i el periple fins a la cessió definitiva de l'activitat el 2007: • Negociacions sindicals: Els representants de CCOO i UGT expliquen la dificultat de gestionar prejubilacions, trasllats (com els casos d'Alacant o Logronyo) i la recol·locació dels treballadors més joves. • Patrimoni industrial: Es discuteix la transformació de l'edifici en un centre interpretatiu i museístic per preservar la memòria d'una institució que va arribar a tenir més de 1.000 treballadors.

  • 1h 56min

    Especial Tabacalera: Un recorregut pel seu passat i futur

    Un viatge a la història de la Tabacalera El programa especial de Tarragona Ràdio commemora el primer aniversari del tancament de l'antiga fàbrica de tabacs, fent un repàs exhaustiu des de la seva fundació fins a les perspectives de futur com a complex cultural. Orígens i context econòmic • La decisió d'instal·lar la planta a Tarragona es remunta al 1922, sota el mandat del ministre Francesc Cambó, tot i que no va començar la producció fins al 1932. • Es van triar els terrenys agrícoles de la zona baixa per la proximitat al port i la necessitat d'abastir el mercat de Barcelona. • El descobriment de la necròpolis paleocristiana durant les obres va obligar a desplaçar la ubicació original de l'edifici. Impacte social i laboral • La fàbrica va arribar a tenir més de 800 treballadors, oferint condicions laborals i prestacions socials molt superiors a la mitjana de l'època. • Les dones, conegudes com les tabaqueres, van guanyar una autonomia econòmica inèdita a la ciutat. • El Grup d'Empresa Tabaquer (establert el 1947) va dinamitzar la vida social amb equips de bàsquet, corals i la famosa festivitat de Santa Rosa. Arquitectura i producció industrial • L'edifici destaca per la seva monumentalitat i funcionalitat, amb naus que allotjaven maquinària capaç de fabricar 10.000 cigarretes per minut. • Marques emblemàtiques com Fortuna i Ducados van ser els pilars de la producció fins als últims dies. El futur del complex • L'Ajuntament de Tarragona ja ha assumit la titularitat de l'espai per transformar-lo en un gran complex cultural. • El projecte estrella és la ubicació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) en la nau principal. • Es preveu la creació d'un centre d'interpretació sobre la història industrial de la fàbrica per preservar la memòria de les tabaqueres.

  • 14'

    Visita històrica a l'antiga Tabacalera de Tarragona

    Memòria viva de la indústria tarragonina L'antiga fàbrica de tabacs de Tarragona, coneguda com la Tabacalera, obre les seves portes per a una visita amb l'últim director de la planta, José María Izaguirre. Tot i l'aturada de l'activitat, l'edifici encara conserva l'olor característica del tabac i unes dimensions arquitectòniques que impressionen per la seva buidor actual. Organització de l'espai i producció L'estructura de la fàbrica es dividia en diverses àrees especialitzades per completar tot el cicle del producte: Edificis de magatzem: Sis blocs situats a la zona de Vidal i Barraquet destinats a guardar el tabac en rama. Procés primari: Nau esquerra on s'humectava, picava i s'assecava la fulla. Zona d'oreo: Espai central on el tabac reposava abans de ser processat. Procés secundari: Nau de la dreta on es fabricaven, envasaven i encaxonaven les cigarretes (marques com Fortuna, Ducados o Nobel). Tecnologia i vida quotidiana "Arribàvem a fer 50 o 60 milions de paquets en un mes. Era un procés totalment automatitzat amb màquines que produïen 10.000 cigarretes per minut." L'entrevista també destaca curiositats històriques i logístiques: Restes arqueològiques: La fàbrica es va haver de desplaçar del seu projecte original en descobrir-se la Necròpolis paleocristiana. Fins i tot sota els fonaments actuals hi ha una cripta i restes romanes conservades. Habitatges interns: Antigament, els directius i enginyers vivien dins del recinte amb les seves famílies per garantir el bon funcionament de la planta. Sentiments contraposats: El senyor Izaguirre descriu el pas de la vida frenètica de les operàries a l'actual silenci com una barreja de tristesa per la pèrdua de l'activitat i alegria pel futur ús públic de l'espai.

  • 13'

    Campanya de neteja intensiva als carrers de Tarragona

    Campanya de neteja intensiva a Tarragona L'espai radiofònic de Tarragona Ràdio connecta amb la unitat mòbil per fer un seguiment de la campanya intensiva de neteja que l'Ajuntament de Tarragona està duent a terme al centre de la ciutat, concretament a l'entorn de la plaça Ponent i els carrers Sevilla i Eivissa. Detalls de l'operatiu La tinent d'alcalde de Medi Ambient, Carme Crespo, explica les claus d'aquesta intervenció: * Recursos humans: Un dispositiu d'unes 20 persones que inclou operaris de l'empresa Foment (neteja viària), Matxa (neteja d'embornals i clavegueram), Parcs i Jardins i efectius de la Guàrdia Urbana. * Actuacions: S'utilitza aigua i sabó per netejar zones on habitualment hi ha cotxes aparcats, es desobstrueixen els embornals i es realitza el manteniment de les zones verdes. * Freqüència: L'objectiu és que cada zona de la ciutat rebi aquesta neteja a fons dues vegades l'any. * Prevenció de plagues: La neteja profunda del clavegueram ajuda a reduir la proliferació de rates i escarabats. Conflictes amb el veïnat i el trànsit Tot i que el consistori avisa amb 72 hores d'antelació mitjançant cartells i mitjans de comunicació, el desplegament ha generat cert descontentament: * Retirada de vehicles: La Guàrdia Urbana ha hagut de retirar diversos cotxes amb la grua perquè impedien el pas de les màquines. * Afectació al trànsit: Els talls de carrers en hora punta han provocat retencions a la plaça Ponent, dificultant l'accés a treballadors i transportistes. "Que ho fessin per la nit, que no molestarien a ningú. Ara mateix aquí hi ha un embús impressionant." Aquesta visió contrasta amb el problema sonor que suposaria l'ús de maquinària pesant durant les hores de descans nocturn, evidenciant que en la gestió municipal de la neteja, com diu el locutor, "mai plou a gust de tothom".

  • 15'

    La tradició dels Tres Toms i el Gremi de Pagesos

    Actualitat i tradició dels Tres Toms a Tarragona El senyor Joan Oliver, president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, analitza l'evolució de la festa dels Tres Toms i el paper de l'entitat en la preservació de la cultura local. La conversa destaca com una tradició agrícola s'ha transformat en un esdeveniment ciutadà d'èxit. Evolució històrica i adaptació Orígens i transformació: La festa ha passat de ser una celebració interna de la pagesia a un acte cultural massiu. Antigament, els pagesos adornaven els seus carrets amb palmeres i beneïen les coques. Vincles socials: Oliver recorda la relació històrica entre els pescadors del Serrallo i la pagesia de l'horta, que s'ajudaven mútuament en les feines del camp. Modernització: Davant la mecanització del camp i la industrialització als anys 90, el Gremi i l'Ajuntament van apostar per potenciar la part cultural i d'exhibició de la festa. Logística i organització de l'edició actual Pressupost i suport: La celebració compta amb un pressupost d'uns 28.000 a 30.000 euros, finançat per l'Ajuntament i la Diputació de Tarragona. Gestió del benestar animal: S'emfatitza la importància de mantenir la distància entre carruatges perquè els cavalls no se sotin nerviosos. Canvis en el circuit: A causa de la coincidència amb una fira al Parc de la Ciutat, la concentració es trasllada parcialment al carrer Ramon i Cajal, que quedarà tallat al trànsit. Patrimoni i futur del Gremi Llegat de Jujol: L'entitat custodia un important patrimoni arquitectònic i artístic, especialment vinculat a l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol. Obertura a la cultura: L'Església de Sant Llorenç s'ha consolidat com un espai per a concerts (com el de Dixieland amb Javier Pied), buscant atraure nous públics i revaloritzar el patrimoni. "No és una festa que facin els pagesos, la fa la ciutat. L'Ajuntament ha d'estar molt predisposat."