Cooperativa Ràquia: Música de taberna i Dixieland
Cooperativa Ràquia: El so autèntic de la taberna En aquesta conversa, els músics Pepe Gómez Molucó i José Luis Lete comparteixen la història i la filosofia de la seva formació, la Cooperativa Ràquia. El grup destaca per la seva aposta per la música popular i de festa, allunyant-se dels circuits més sofisticats per centrar-se en el contacte directe amb el públic en espais de proximitat. L'aprenentatge musical en l'edat adulta Un dels punts clau del diàleg és la defensa de l'aprenentatge musical a qualsevol edat. El Pepe explica que va començar a tocar als 25 anys, de zero, i destaca les diferències entre l'aprenentatge infantil i l'adult: * Racionalitat: Els adults tenen mètodes i estratègies més marcats. * Hobby vital: La música és una activitat per a tota la vida, a diferència de l'esport. * Plaer individual i col·lectiu: Permet gaudir tant de l'estudi en solitari com del joc en grup. Orígens i el disc accidental La banda va néixer el 2004 amb un objectiu clar: tocar al Festival de Dixieland de Tarragona. La incorporació dels membres búlgars (Litso i Ivan) va ser fruit de la casualitat al carrer, creant una combinació cultural única. El seu disc té una història curiosa: * Es va gravar en una tarda al local d'assaig. * L'objectiu inicial era tenir música per a una carrossa de Carnaval. * És una gravació directa, sense trampes ni cartró, que captura l'essència del seu directe. La filosofia de la Cooperativa El nom del grup prové de la Ràquia, un aiguardent balcànic que els membres búlgars portaven als assajos. Defineixen el seu estil com a música de taberna: "Nada de Cotton Club, nada de copas de cava. Cerveza pura y dura de destilería de la buena." Properes actuacions El grup detalla la seva participació en el festival, destacant actes com el Dixie i Callos, que combina esmorzar de forquilla, carajillos i una jam session matutina al carrer, reforçant el caràcter de banda sonora genuïna de Tarragona.