Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

961-972 de 1247
  • 24'

    Actualitat i Visions de la Setmana Santa de Tarragona 2008

    L'intercanvi cultural de les Visions L'edició d'enguany de les Visions se centra en un model d'intercanvi amb la ciutat de Saragossa. Aquesta iniciativa permet que: • Confraries d'altres ciutats visitin Tarragona per mostrar les seves tradicions. • La Germandat de l'Ecce-Homo de Tarragona viatgi a Saragossa el següent cap de setmana per presentar la riquesa local. • Es trenqui el desconeixement mutu que genera la coincidència de dates en les celebracions de Setmana Santa. Novetats i efemèrides destacades L'any 2008 es presenta carregat d'activitats significatives que van més enllà de les processons: • 250 anys dels Armats: La Congregació de la Puríssima Sang inicia els actes d'aquest aniversari històric el dilluns 18 al Teatre Metropol. • Sons de la Setmana Santa: Una nova activitat organitzada pel Gremi de Marejants per posar en valor la música i els timbals. • Col·laboració universitària: S'han creat crèdits variables amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) per estudiar la festa des d'una vessant antropològica, històrica i turística. • Petita Història de la Setmana Santa: Presentació d'un llibre il·lustrat per Pilarín Bayés per apropar la tradició als més joves. Estratègia de promoció exterior Es busca elevar el reconeixement de la Setmana Santa tarragonina tant a Catalunya com a Espanya: • Presentació a Barcelona: Per primera vegada es realitzarà una roda de premsa a la capital catalana per atraure el públic i els mitjans d'allà. • Interès Turístic Estatal: Es prepara un dossier exhaustiu sota la direcció del professor Josep Maria Sabater per sol·licitar la declaració de Festa d'Interès Turístic Nacional a nivell estatal. Detalls de la Processó i el Pregó L'estructura tradicional es manté amb petits matisos i personalitats destacades: • El Pregó de la Setmana Santa anirà a càrrec de la tarragonina Rosa Maria Virolès, magistrada del Tribunal Suprem. • La Processó del Sant Enterrament d'enguany començarà a les 19:30h (horari d'hivern) i s'estima una participació activa d'unes 3.000 persones, amb una assistència de públic que pot superar les 50.000. "Volem que la tradició es mantingui no com una peça de museu tancada en una vitrina, sinó com una cosa que viu i es projecta al futur."

  • 8'

    Vaga i mobilització educativa a Tarragona contra la LEC

    Crònica de la jornada de vaga a l'ensenyament públic Tarragona Ràdio connecta en directe amb la manifestació convocada per cinc sindicats contra les bases de la futura Llei d'Educació de Catalunya (LEC). La marxa, que recorre el centre de la ciutat a un ritme lent, destaca per una participació massiva que els cronistes situen en milers de persones, una xifra inusual en mobilitzacions del sector educatiu local. Principals motius de la protesta Segons les entrevistes realitzades a peu de carrer, el professorat expressa un gran malestar per: Manca de diàleg: Critiquen que la llei s'està elaborant sense consultar els docents. Privatització: Hi ha un temor generalitzat que la gestió de centres educatius amb fons públics s'orienti cap a un model privat. Figura del director: Es rebutja que el director passi a ser un gerent amb poders per triar el personal "a dit", trencant el sistema d'oposicions i igualtat d'oportunitats. Avaluació externa: Posen en dubte la creació d'un cos d'avaluadors polítics, defensant que aquesta tasca ja la realitza la Inspecció d'Ensenyament. Disparitat en les dades de participació L'episodi subratlla la clàssica divergència entre les xifres de seguiment de la vaga: Sindicats (USTEC): Parlen d'un èxit aclaparador, amb un 80% de seguiment mitjà, arribant al 90% a secundària i gairebé el 100% a les llars d'infants. Generalitat de Catalunya: Rebaixa la incidència a un 53% a nivell global. "No trobo gògic que amb diners públics es busqui que es gestioni d'una manera privada els serveis públics." La manifestació finalitza amb la lectura d'un manifest a càrrec de l'actor Oriol Grau davant la delegació d'ensenyament.

  • 9'

    Vaga i mobilitzacions de l'ensenyament públic a Tarragona

    Seguiment massiu de la vaga de l'ensenyament La jornada de vaga de l'ensenyament públic a Catalunya ha tingut un impacte notable. Segons les dades facilitades pels representants sindicals des de la plaça Imperial Tarracó, el seguiment global de la vaga se situa per sobre del 80%. Per sectors, les xifres són les següents: Primària: Gairebé un 90% de seguiment. Secundària: Al voltant del 70%. Llars d'infants públiques: Pràcticament el 100%. Conflicte pels serveis mínims i la LEC Els sindicats han denunciat el que consideren serveis mínims abusius (un 25% a les llars d'infants i un mestre per cada quatre grups a primària), interpretant-ho com un intent del Departament de Treball de boicotejar la vaga. Les principals crítiques dels docents se centren en el document de bases de la futura Llei d'Educació de Catalunya (LEC), impulsada pel conseller Ernest Maragall: Privatització i gestió: Els sindicats alerten d'un model de gestió "externalitzant" i mercantilista. Drets laborals: Es tem una desregulació de les condicions de treball i la creació de perfils professionals arbitraris. Autonomia de centres: Es critica la imitació del model anglosaxó, que els sindicats vinculen amb resultats deficients en l'informe PISA. "Aquesta resposta ha estat massiva. Demanem la retirada d'aquestes bases i que es negociï absolutament amb tothom una llei d'educació amb tranquil·litat." Mobilització a Tarragona Centenars de persones s'han concentrat al centre de Tarragona per iniciar una manifestació que recorrerà la Rambla Nova fins als serveis territorials d'educació. La mobilització compta amb el suport unitari dels cinc sindicats majoritaris i de les organitzacions d'estudiants, en una jornada que es qualifica d'històrica per la unitat d'acció mostrada.

  • 21'

    Millora de l'accessibilitat a Tarragona: El projecte LOCUS

    Anàlisi de l'accessibilitat urbana a Tarragona L'episodi se centra en el projecte europeu LOCUS (Let's Open Cities for Us), una iniciativa internacional realitzada a Tarragona per analitzar i proposar solucions als problemes de mobilitat reduïda en ciutats amb un alt valor patrimonial. Els reptes de la ciutat històrica Els professors responsables, Marta Bordes i Miguel Ossandizaga, expliquen el conflicte inherent entre dues obligacions públiques: * La conservació del patrimoni històric (com les restes romanes). * El dret a la lliure mobilitat de tots els ciutadans. Tarragona, estructurada originalment pels romans en plataformes, presenta desnivells crítics. S'han identificat punts especialment complexos com: * L'entorn de l'Amfiteatre i el vial J. Bryant. * La Baixada de la Misericòrdia. * L'eix que connecta el Serrallo i l'estació amb la Part Alta. Propostes i sensibilització L'objectiu principal és conscienciar els futurs arquitectes que l'accessibilitat no és un afegit d'última hora, sinó un paràmetre essencial del disseny. "L'accessibilitat no s'ha de resoldre al final afegint alguna mena d'ortopèdia, sinó que és un condicionant del projecte molt bàsic." Els estudiants han experimentat en pròpia pell les dificultats mitjançant: 1. Recorreguts en cadira de rodes per avaluar pendents excessius (superiors al 6-12%). 2. Immersions amb els ulls venats per detectar mancances en l'orientació dels invidents. 3. Propostes creatives que inclouen ascensors integrats en edificis o el redisseny de carrers estrets (eliminar voreres en vies de menys de 5,80 metres). Finalment, es destaca que l'accessibilitat és una necessitat urgent per a una població europea en procés d'envelliment actiu.

  • 10'

    Pautes i reflexions per a una vida feliç a la Fundació La Caixa

    Explorant la felicitat: Més enllà de les receptes màgiques En aquesta conversa amb Carmel Bonin, coordinador del cicle de conferències de la Fundació La Caixa, s'analitza el concepte de felicitat des d'una perspectiva realista i profunda. Bonin subratlla que la felicitat no és un estat permanent ni depèn de fórmules miracle, sinó que és una recerca personal i individual. Eixos principals del cicle de conferències El cicle, titulat "Atenció, pautes per una vida feliç", s'estructura en diverses sessions que aborden el benestar des de múltiples angles: La saviesa del cos: La importància de conèixer, estimar i escoltar la nostra pròpia realitat física com a base per al benestar. Intel·ligència emocional: Comprendre que les emocions resideixen en el cervell i aprendre a gestionar-les per evitar que condicionin negativament el nostre desenvolupament. Autoacceptació i autoestima: Condicions sine qua non per trobar la pau interior. El valor del silenci: Redescobrir la capacitat d'escoltar en un món sorollós per viure d'una forma més harmònica. Austeritat vs. Consumisme: Reflexionar sobre com el consum compulsiu genera frustració i com una vida més austera pot ser més plena i solidària. Altruisme i cultura del jo: El dilema entre centrar-se en un mateix o obrir-se a les necessitats dels altres com a camí cap a la plenitud. Una filosofia de vida Bonin destaca que sovint identifiquem la felicitat quan ja ha passat, mirant enrere cap al passat. Per contra, l'objectiu d'aquestes xerrades és fomentar la consciència del moment present. Segons el coordinador: "La felicitat, com la bona sort, depèn en grandíssima part de nosaltres mateixos." Les conferències estan obertes a tot el públic i busquen oferir eines pràctiques per al diàleg interior i la millora de les relacions interpersonals, fugint de tòpics buits i centrant-se en la responsabilitat individual del benestar.

  • 9'

    Exposició sobre Salut Verda i Medicina Indígena a Tarragona

    Presentació de l'exposició "Salut Verda" L'Anna Sabaté, coordinadora territorial de la Creu Roja a Tarragona, presenta una nova exposició interactiva al Moll de Costa centrada en la salut indígena i la seva relació amb l'entorn natural. Aquesta mostra forma part d'una campanya més àmplia que fa un any que recorre Catalunya i que compta amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació. Característiques de la Medicina Indígena L'exposició se centra especialment en la realitat de l'Equador, on els pobles indígenes representen prop del 25% de la població. El resum dels conceptes clau inclou: Visió Integral: Una concepció de la salut que no només atén el físic, sinó l'harmonia entre la persona i el seu medi. Coneixement Ancestral: L'ús de plantes i remeis que s'han transmès de generació en generació. Simbiosi amb el Medi: La preservació de la biodiversitat és fonamental per mantenir aquests sistemes de salut. "Hem d'aprendre molt de la saviesa d'aquests pobles que estan íntimament lligats amb el seu medi, un coneixement espectacular que nosaltres ja fa temps que no tenim." Paral·lelismes i Desafiaments Durant l'entrevista es destaca que figures com la llevadora indígena tenen funcions molt similars a les occidentals, actuant com a conselleres familiars de salut. Tanmateix, aquest coneixement s'enfronta a diversos riscos: Sobreexplotació dels recursos naturals. Biopirateria i manca de protecció dels drets intel·lectuals sobre les receptes tradicionals. Eurocentrisme, que sovint menysté aquestes pràctiques malgrat que l'OMS en reconeix la validesa i necessitat. Detalls Logístics L'exposició es pot visitar al Tinglado número 1 del Moll de Costa (Tarragona) fins al 2 de març. Els horaris són de dimarts a dissabte (matí i tarda) i diumenges (matí). També es pot consultar tota la informació a la web salutverda.org.

  • 16'

    Alícia Alegret: l'aposta jove del PP a Tarragona

    Entrevista electoral amb Alícia Alegret En el marc de la precampanya per a les eleccions generals del 9 de març, Tarragona Ràdio entrevista Alícia Alegret, número dos de la llista del Partit Popular (PP) per la demarcació de Tarragona. Alegret, que actualment és regidora a Reus, comparteix la seva visió sobre el repte de saltar a la política estatal i les prioritats del seu partit. Perfil i trajectòria política Joventut i experiència: Amb només 31 anys, Alegret combina la seva tasca a l'Ajuntament de Reus amb la candidatura al Congrés. Referents: Admet una gran admiració per Francesc Ricomà (número 1 de la llista) i reconeix la tasca de renovació d'Alejandro Fernández a Tarragona. Diferència entre política municipal i general: Segons Alegret, la política local és més propera i directa, mentre que la campanya estatal està més "bipolaritzada" entre els dos grans partits a Madrid. Objectius electorals i visió de país L'objectiu principal del PP a la província és recuperar el segon diputat que van perdre el 2004. Alegret subratlla la necessitat d'un canvi de govern a Espanya: "Crec amb el cor a la mà que aquest país necessita un canvi de govern; els quatre anys de gestió de Zapatero no han estat bons." Eixos programàtics del Partit Popular La candidata desgrana els quatre pilars que, segons el PP, realment preocupen la ciutadania davant del que consideren una gestió insuficient del PSOE: 1. Economia: Respostes davant la crisi i la situació de les economies familiars. 2. Seguretat ciutadana: Millor coordinació policial i desplegament efectiu. 3. Immigració: Propostes de gestió més rigoroses. 4. Terrorisme: Tornar al pacte per les llibertats per acabar amb ETA. Qüestions socials i infraestructures locals Drets socials: Davant la polèmica sobre els matrimonis homosexuals, afirma que el PP no retallaria drets ja assolits, tot i que inicialment discrepessin en la nomenclatura. El Camp de Tarragona: Reivindica millores urgents en les comunicacions entre Reus i l'estació de l'AVE, criticant els col·lapses actuals per accedir a la infraestructura.

  • 10'

    XIV Marxa de la Solidaritat per la Salut al Congo

    La Marxa de la Solidaritat a Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio connecta amb el transcurs de la catorzena edició de la Marxa de la Solidaritat, organitzada per Mans Unides. Més de mil joves de deu escoles de secundària de la ciutat realitzen un periple de prop de 20 quilòmetres, des del Camp de Mart fins a la Plaça de la Font, passant pel Llorito i Boscos de Tarragona. Objectius de la Iniciativa Nati Moncosí, membre de Mans Unides, i Aleix Bordes, professor d'un centre educatiu, destaquen les dues vessants del projecte: Sensibilització educacional: Els alumnes treballen des d'octubre temes com la fam, la pobresa i la pau, redactant manifests que es llegeixen durant el recorregut. Recaptació econòmica: Mitjançant un sistema de patrocinadors familiars i amics que paguen per cada quilòmetre recorregut. Foment de la salut: L'activitat combat el sedentarisme juvenil a través de l'exercici físic suau. Projecte Destinat: República Democràtica del Congo Enguany, el finançament va destinat a la diòcesi de Xumbe (Nombe Obungu). L'objectiu és: "Instal·lar un centre sanitari de 425 metres quadrats per atendre dones embarassades, nadons i gent gran en una zona castigada per la guerra." L'any anterior, la marxa va recollir uns 14.000 euros per a una escola a Uganda, demostrant la transparència i eficàcia de la gestió de les aportacions.

  • 13'

    L'exposició Ombres de Llum: Art sense barreres

    Art Sensorial al Pati Jaume I El programa ens trasllada al Pati Jaume I de l'Ajuntament, on l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral presenta l'exposició Ombres de Llum. Aquesta mostra és el fruit d'un any de treball intens per part de prop d'una trentena de joves del centre, acompanyats pels seus monitors, el Manel Magí i la Cristina Salazar. Una experiència per trencar barreres L'exposició està dissenyada per ser una experiència immersiva que desafia els prejudicis dels visitants: Trencar barreres: Només a l'entrada, una instal·lació convida literalment a trencar barreres físiques i mentals amb una maceta. L'anonimat de l'autor: El recorregut està pensat perquè el públic no sàpiga qui ha creat les obres fins al final, permetent que l'art comuniqui directament sense condicionants. Tècniques variades: S'hi poden trobar escultures, motlles de guix, siluetes sobre plàstic negre i quadres abstractes realitzats amb les rodes de les cadires de rodes. Més enllà de la pintura Els monitors subratllen que, tot i la satisfacció de l'exposició, la seva prioritat és el procés diari al centre Grasolma. A més de l'art, els joves participen en activitats com: Teatre: Porten des del 1999 fent obres, i al març estrenaran El banc, una reflexió sobre la gent gran. Teràpies: Musicoteràpia, activitats amb cavalls i gossos, i piscina. Hort i cuina: Disposen d'un hivernacle on cultiven els seus propis aliments (com espinacs) per després cuinar-los en tallers de cuina. "Molta gent ha comprat obres no per solidaritat, sinó perquè realment els ha agradat el resultat artístic." L'exposició estarà oberta fins divendres a la tarda i les obres restants es poden adquirir posant-se en contacte amb el centre.

  • 15'

    Entrevista a Jaume Ranyer: Reptes d'ERC i l'Autodeterminació

    Repàs a l'actualitat política amb Jaume Ranyer En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, s'entrevista Jaume Ranyer, número 2 de la llista d'Esquerra Republicana (ERC) per la demarcació de Tarragona al Congrés dels Diputats. Ranyer, tarragoní i secretari de l'Ajuntament de Reus, analitza el context de les eleccions del 9 de març i el rumb estratègic de la seva formació. La figura del número 2 i la vida interna del partit Rols en campanya: Ranyer destaca que, tot i el protagonisme del cap de llista (Lluís Aragonès), ell entén la candidatura com un treball col·lectiu que reflecteix un ideari polític. Procés intern: Després d'haver optat anteriorment a encapçalar la llista, accepta la segona posició com a fruit de la correlació de forces interna i de la democratització del partit al Consell Nacional. Visió crítica: Sovint definit com a part del sector crític, Ranyer ho matisa: "La crítica sempre ho he sigut... perquè la crítica ve de tenir criteri." Context polític i relació amb l'Estat Balanç del govern Zapatero: L'entrevistat considera que el balanç és negatiu per a Catalunya, citant el mal tracte en infraestructures (absència de l'Eix Mediterrani, gestió del TGV) i la manca de recursos econòmics i competencials. Catalonofòbia institucional: Denuncia una situació d'involució a l'Estat espanyol, amb mostres d'hostilitat des de la jerarquia catòlica i certs sectors institucionals cap a la cultura i realitat catalana. Estratègia i Horitzó 2010 Possibles pactes: ERC es mostra exigent davant una possible investidura del PSOE. Ranyer subratlla que qualsevol suport hauria de basar-se en compromisos contrastables i d'obligat compliment. L'autodeterminació com a eix: Per a Ranyer, el futur de Catalunya passa per situar el dret d'autodeterminació (terme que prefereix davant l'expressió dret a decidir) al centre de l'activitat política, emmirallant-se en processos com els d'Escòcia, el Quebec o Montenegro. Congrés d'octubre: Apunta que serà en el proper congrés del partit on s'haurà de relaborar l'estratègia d'aliances a mig termini, mirant ja cap al 2010.

  • 18'

    Arantxa Sagardoy estrena 'Sembana' i fitxa pel Cirque du Soleil

    Arantxa Sagardoy: Dansa, Emoció i Nous Horitzons La coreògrafa tarragonina Arantxa Sagardoy visita el programa per parlar de l'estrena del seu nou espectacle, Sembana, i de la seva sorprenent incorporació a l'equip del Cirque du Soleil per a l'Expo de Saragossa. L'espectacle 'Sembana': Un dol transformat en art Sembana és una obra profundament emocional i vivencial, dedicada a la seva àvia, que va morir l'any passat als 99 anys. Sagardoy explica que el procés de creació va ser el seu propi vehicle per gestionar el dol. Els punts clau de l'obra són: La lluita entre el desig de retenir els éssers estimats i la necessitat de deixar-los volar. La reflexió sobre la seguretat del que ens envolta versus la necessitat d'evolucionar. Una banda sonora original i exclusivament composta per Alfredo Bravo en paral·lel a la coreografia. Compromís amb Tarragona i la Companyia Plan B Malgrat haver passat pels escenaris més prestigiosos de Madrid, Barcelona i Europa, Sagardoy aposta fermament per Tarragona. El seu objectiu és consolidar la Companyia Plan B com una formació estable de màxim nivell professional a la ciutat, evitant que els talents locals hagin d'emigrar. "Jo crec en una companyia de dansa i crec en Tarragona, i vull les dues coses juntes." L'aventura amb el Cirque du Soleil L'artista ha estat seleccionada com a assistent de coreografia per a un macroespectacle de la Expo de Saragossa produït pel Cirque du Soleil. Durant tres mesos, liderarà un equip de 72 artistes, incloent-hi acròbates, ballarins i músics. Sagardoy destaca que aquesta oportunitat li permetrà treballar amb una infraestructura que fa "qualsevol somni realitat". Invitació al públic Aquest cap de setmana al Teatre Metropol: * Divendres: Assaig obert i xerrada amb els artistes (entrada lliure) per apropar la dansa contemporània a la ciutadania. * Dissabte: Estrena oficial de Sembana.

  • 15'

    Conciliació i desigualtat en l'àmbit laboral i familiar

    Estudi sobre la conciliació laboral i familiar dels homes L'Anna López, psicòloga i professora de la Universitat Rovira i Virgili, exposa les dades d'una recerca finançada per l'Institut Català de la Dona. L'estudi analitza una mostra de 785 homes de diferents edats i tipus d'empresa per entendre com perceben i gestionen la seva vida laboral en relació amb la personal i domèstica. Conclusions principals de la recerca L'entrevista destaca diverses realitats sobre el comportament masculí en la llar: Desequilibri en les tasques: Només un 10% dels homes es dedica activament a les tasques domèstiques, sovint limitant-se a activitats puntuals com baixar la brossa o el bricolatge. Diferències segons el càrrec: Els directius tenen més dificultats per desconnectar, portant la feina a casa, i dediquen encara menys temps als fills que els treballadors no directius. El dilema invisible: Hi ha una doble moral on molts homes es declaren progressistes de paraula, però no ho traslladen a la pràctica. Impacte emocional: Un 35% dels homes reconeix patir un conflicte treball-família, traslladant la tensió laboral al nucli familiar. El fenomen de l'Opting Out Un dels punts més crítics de l'entrevista és la discussió sobre l'opting out, el fenomen pel qual les dones abandonen voluntàriament (però forçades per la saturació) la seva carrera professional. "El problema el tenim amb la maternitat. No n'hi ha ajudes ni institucions que puguin ajudar la dona per poder conciliar la vida laboral i familiar." L'experta assenyala que, tot i que hi ha un cert optimisme respecte a les noves generacions, les resistències culturals i la manca de suport institucional fan que el camí cap a la igualtat real sigui encara molt lent.