Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

949-960 de 1247
  • 9'

    Exposició pictòrica de jubilats al Pati de Jaume I

    Art i memòria a Tarragona L'episodi detalla la inauguració d'una exposició de pintura al Pati de Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona, protagonitzada per alumnes dels tallers de les llars de jubilats municipals. Tot i ser una mostra més modesta que altres exposicions de la ciutat, destaca pel seu fort contingut emocional i personal. Punts clau de la mostra Retorn a les arrels: Moltes de les obres (olis i aquarel·les) representen els pobles d'origen dels autors, com ara Granada, Cantàbria o Terol. Les pintures capturen records d'infantesa, cases on van néixer o escenes quotidianes del passat. Formació i tècnica: Els alumnes han seguit un taller de dos anys sota el guiatge de la professora Dolors Barberant, on han après tècniques de color i dibuix. Integració ciutadana: Hi participen avis de diversos barris com Sant Salvador, Bonavista, Torreforta, La Floresta, Sant Pere i Sant Pau i el centre. Testimonis i anècdotes L'espai recull històries personals que van més enllà de la pintura, com la d'una senyora que va pintar la seva casa natal amb un ruc a la porta: "Esta es la casa donde yo nací... Me llevó una prima mía en un burro, por eso he puesto el burro." Agenda cultural L'exposició es podrà visitar fins al 2 de març. A més, es recorden altres esdeveniments vigents a la ciutat sobre l'antiguitat clàssica al Museu Arqueològic i l'exposició d'Enric Cartier-Bresson a la Fundació La Caixa.

  • 15'

    José Antonio Calvo i la trajectòria de Joventuts Musicals

    Reconeixement a una vida dedicada a la música L'entrevista se centra en la figura de José Antonio Calvo, president de les Joventuts Musicals de Tarragona, amb motiu del lliurament de la Medalla d'Argent de la Ciutat i el Diploma de Serveis Distingits. Aquest acte institucional premia més de quatre dècades de compromís amb la cultura i l'educació musical. 46 anys de programació ininterrompuda Calvo destaca la singularitat de les Joventuts Musicals a Tarragona, subratllant que és una de les poques entitats a l'Estat que manté una programació setmanal estable durant tot el curs escolar (d'octubre a maig). Els Dimarts Musicals: Un cicle consolidat que omple el Teatre Metropol. Evolució històrica: Des dels inicis precaris on els socis es buscaven individualment pel carrer, fins a convertir-se en una institució amb uns 650 socis. Foment de la qualitat: L'entitat ha portat a Tarragona figures de renom internacional com Alicia de Larrocha, Gidon Kremer o el Quartet Casals. La tasca pedagògica i l'estat de la música Com a professor durant gairebé 40 anys a la Universitat Laboral i al Conservatori, Calvo reflexiona sobre l'ensenyament: Tècnica vs. Art: Adverteix que, tot i que avui dia hi ha més facilitats i una tècnica més depurada, sovint es perd l'ànima i la passió en la interpretació artística. Vocació docent: Se sent satisfet per la missió complerta d'haver format milers d'alumnes en un art que defineix com a exigent i de llarg recorregut. Un record emotiu Durant la conversa, Calvo comparteix una anècdota personal sobre la pianista Rosa Sabater, recordant les seves darreres paraules abans d'un concert a Granada i la seva tràgica mort posterior, un moment que va marcar profundament la seva memòria. "Tinc molta por a viatjar en avió."

  • 18'

    Guia de Florència: El bressol del Renaixement

    Florència: Més que un museu a l'aire lliure En aquesta conversa amb Magí Seritjol, tècnic del Museu d'Història, s'explora la riquesa cultural de Florència i els reptes que afronta com a destinació turística massiva. Malgrat no ser una ciutat amb grans vestigis romans, és considerada la capital mundial del Renaixement. Els perills de la massificació Un dels temes centrals és la saturació turística. Seritjol adverteix sobre el procés de degradació social que pateixen ciutats com Florència, on: * El teixit social desapareix a favor de les botigues de luxe i souvenirs. * El preu de l'habitatge expulsa els residents cap a la perifèria. * Es corre el risc de convertir el centre històric en un simple aparador buit de vida real. Imprescindibles del Renaixement L'expert destaca obres que justifiquen per si soles el viatge: * La Porta del Paradís (Ghiberti): Ubicada al Batisteri, és una síntesi dels avenços artístics de l'època. Miquel Àngel la va batejar així per la seva bellesa extrema. * La Cúpula de Brunelleschi (Duomo): Una proesa arquitectònica inspirada en el Panteó de Roma que va trencar els límits de l'enginyeria medieval. * Capella Pazzi i Església de Sant Llorenç: Exemples de com Brunelleschi va revolucionar l'espai i la perspectiva. "Pujar a dalt de la cúpula és una operació mental; sents que l'home del Renaixement s'ha tret el sac de les prohibicions per arribar a noves metes." El Síndrome de Stendhal i consells pràctics Es confirma que l'empatx de bellesa és un trastorn real que afecta molts visitants. Per evitar-lo, es recomana: 1. No intentar veure-ho tot en un sol dia. 2. Fer una selecció acurada als Uffizi i reservar amb antelació. 3. Gaudir de la gastronomia local, com la bistec a la fiorentina, els crostini de pecorino o la tripa, acompanyats d'un bon vi Chianti.

  • 21'

    Millores al transport públic i mobilitat a Tarragona

    Resum de l'entrevista a Carles Castillo L'entrevista al regidor de Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament de Tarragona i president de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) aborda les novetats i els reptes del servei d'autobusos i la gestió de la via pública. Gestió de l'EMT i Atenció a l'Usuari Noves màquines expenedores: S'han instal·lat màquines per a l'adquisició de l'abonament bono 20-10, el més utilitzat. Es preveu ampliar el servei amb cinc màquines més i punts de venda en quioscos. Creixement d'usuaris: El servei ha passat de 8 milions de viatgers el 2001 a més de 10 milions el 2007, amb un creixement anual mitjà del 3%. Remodelació de línies: S'està finalitzant l'anàlisi per replantejar la xarxa d'autobusos, amb la participació d'associacions de veïns. Es preveu que les decisions es concretin a partir de març. Noves línies nocturnes: Es posarà en marxa un servei per a joves les nits de dijous a dissabte cap als barris de Ponent, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador, subvencionat per la Generalitat. Situació Econòmica i Laboral Dèficit i Tarifes: L'empresa presenta un dèficit estructural que es vol reduir. S'anuncia un augment de tarifes per sota de l'IPC que s'aplicarà en paral·lel a la remodelació del servei. Patrimoni: Es preveu la venda de les antigues cotxeres del polígon Francolí i la creació d'una nova seu social més digna per als treballadors al pàrquing de la FEAT. Relació amb els treballadors: El regidor destaca que, tot i algunes reivindicacions sobre horaris, el conveni vigent per a cinc anys garanteix la pau social. Seguretat i Mobilitat Ciutadana Servei de grua: S'ampliarà l'horari nocturn per equiparar-lo al servei diürn i facilitar la retirada de vehicles abandonats. Indisciplina viària: Hi ha ordres de ser més contundents amb les dobles files i voreres per millorar la fluïdesa del trànsit. "Qualsevol servei públic es pot fer servir més i millor; a l'EMT encara tenim marge de maniobra per millorar-la."

  • 16'

    La Setmana Santa de Tarragona i el portal Tarracofrade

    Innovació digital en la tradició religiosa L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Antoni Aluges, responsable del portal tarracofrade.com, explora com les noves tecnologies han transformat la celebració de la Setmana Santa. La web, que va néixer fa set anys com una iniciativa personal, s'ha consolidat com un espai clau per a la comunicació i la participació ciutadana fora de les estructures oficials de les confraries. Punts clau de la plataforma digital Evolució del portal: Ha passat d'una simple pàgina personal a un lloc multimèdia amb notícies diàries, fotografies, vídeos i newsletters. Equip col·laboratiu: Compta amb la col·laboració de diversos webmasters i experts de la cultura tarragonina, incloent-hi seccions com el Sanedrí, un projecte de tertúlia confrade. Comunicació i xarxa: Aluges destaca que internet ha servit per trencar el localisme de la festa, permetent l'intercanvi d'experiències amb més de 2.000 webs confrades a tot l'Estat. Impacte en la celebració local "Internet és participació i és comunicació; ha estat una pota fonamental per al ressorgiment de la Setmana Santa en l'última dècada." L'entrevistat afirma que la Setmana Santa de Tarragona viu un moment excel·lent, essent considerada per molts la segona festa de la ciutat. La presència a la xarxa no només fomenta el caliu entre els tarragonins, sinó que també actua com un motor per atreure el turisme i donar visibilitat internacional a la tradició local.

  • 3'

    Nous mariners del Senegal: El relleu generacional a la pesca

    Incorporació de nous pescadors senegalesos El text narra la primera jornada de quatre nous treballadors procedents del Senegal que s'incorporen a les feines de pesca. El responsable es mostra molt content i optimista amb la seva actitud, destacant que són valents, treballadors i bons nois. Malgrat les barreres lingüístiques, la comunicació s'està resolent gràcies a la traducció interna entre el francès i l'espanyol. La manca de relleu generacional S'identifica una problemàtica creixent en el sector: la manca de joventut local disposada a treballar a la mar. Els joves d'aquí ja no volen anar a pescar. Els nous mariners senegalesos tenen experiència prèvia en petites barques als seus llocs d'origen. Es valora molt positivament que siguin "gent de mar" per naturalesa. Condicions econòmiques i contractació El sistema de retribució funciona mitjançant el percentatge de captura, un mètode tradicional conegut com a anar a la part: Guanys variables: Els sous poden oscil·lar entre mesos dolents sense guanys fins a mesos bons amb ingressos de 1.500 i 2.000 euros, o fins i tot més. Impacte a l'origen: S'emfatitza que enviar uns 300 o 350 euros al Senegal permet que una família sencera visqui dignament. Contractació: Tenen un contracte inicial de 10 mesos (fins al desembre), amb possibilitat de renovació segons l'interès mutu. "Si ens guanyem la vida nosaltres, la guanyem tots. Anem segons la captura que fem."

  • 3'

    Experiència de mariners senegalesos a Catalunya

    Integració Laboral a la Mar El text recull la conversa amb dos mariners d'origen senegalès que han començat a treballar a la costa catalana. Tots dos expressen una gran satisfacció per l'oportunitat laboral i la qualitat de l'acollida que han rebut per part dels seus companys de feina. Diferències amb el mercat laboral a Dakar Els protagonistes comparen la seva situació actual amb la que vivien a Senegal: A Dakar la feina és escassa i les condicions econòmiques són molt més precàries. Tot i que tenien experiència prèvia a la mar, ho feien en petits bots o cayucos, mentre que aquí treballen en embarcacions més grans. La seguretat financera que ofereix Catalunya és el motiu principal del seu trasllat. Projecte Vital i Suport Familiar L'eix central de la seva motivació és el benestar de la família. Les remeses de diners són un element clau: "Jo estic amb la meva família, només vull viure amb la meva família." Cicé, un dels mariners, explica que tot i no tenir dona ni fills, envia els estalvis cada mes per ajudar els seus pares i germans. L'altre mariner, casat i amb fills, destaca que el canvi de divisa (de l'euro al franc CFA) permet una millora substancial de la vida dels seus familiars a l'origen.

  • 23'

    Nous pescadors senegalesos i l'acord amb Pescanova al Serrallo

    Contractació en origen per pal·liar la manca de mà d'obra La Confraria de Pescadors de Tarragona ha iniciat una prova pilot amb la incorporació de 12 treballadors senegalesos contractats directament des de Dakar. Aquesta mesura s'ha pres davant la greu falta de relleu generacional a la zona, ja que el jovent local prefereix feines amb sous més estables i menys duresa física. Primera nit de feina al mar Els nous mariners s'han estrenat en la modalitat de la pesca de l'encerclament (les barques de la llum) durant una jornada marcada per condicions meteorològiques adverses de llevant. Malgrat això: * Els patrons valoren positivament la seva actitud i experiència prèvia en embarcacions petites al seu país. * El contracte té una durada d'un any i preveu que s'allotgin en un pis condicionat per la pròpia confraria al barri del Serrallo. * El sistema de pagament segueix el mètode tradicional de "anar a la part", on el sou depèn directament de les captures. "Són valents i treballadors... quan nosaltres érem petits s'havien criat dalt d'una barqueta petita i ja se'ls nota al damunt de la barca." Renovació del conveni amb Pesca Fresca (Pescanova) L'episodi també aborda la consolidació de l'acord comercial amb la multinacional gallega per a la venda del peix blau. Els punts clau del conveni són: * Garantia de pagament: Se soluciona el problema dels impagats històrics gràcies a la solvència de Pescanova, assegurant cobraments setmanals. * Infraestructures modernes: La confraria disposa de maquinària pionera a l'Estat, valorada en un milió d'euros, per al triatge i conservació del peix. * Comercialització exterior: La major part del peix blau capturat a Tarragona s'exporta actualment al mercat de Portugal.

  • 18'

    Reptes i realitat de la professió d'infermeria

    Radiografia de la professió d'infermeria En aquesta entrevista a Olga Salas, presidenta del Col·legi d'Infermeria de Tarragona, s'analitza l'evolució d'un col·lectiu que ha passat de ser una figura auxiliar a convertir-se en un pilar fonamental i agent de salut comunitària. Les idees clau exposades són: Multidisciplinarietat i competències: Les infermeres estan presents en totes les etapes de la vida, des de l'educació sexual a les escoles fins a l'acompanyament en el procés de mort, passant per l'atenció primària, quiròfans i cures domiciliàries. Inseguretat jurídica i prescripció: Un dels punts més crítics és la prescripció infermera. Fins ara, el col·lectiu s'ha trobat en una situació d'irregularitat legal en recomanar fàrmacs o administrar vacunes sense una recepta mèdica prèvia, fet que genera risc d'acusacions per intrusisme. Ràtios i sobrecàrrega: Es denuncia que Tarragona té una de les ràtios d'infermeres per habitant més baixes de Catalunya i l'Estat (unes 580 per cada 100.000 habitants), provocant un esgotament emocional i físic sever en els professionals. Evolució acadèmica: Es destaca el pas cap a la llicenciatura universitària com un factor clau per al prestigi i el reconeixement social de la professió. "L'infermera està en totes les etapes de la vida, des que neix fins que es mor una persona. Sempre s'hi trobaran una infermera." Nous escenaris: Immigració i xoc cultural S'ha posat de relleu l'increment de la natalitat vinculat a la immigració, la qual cosa exigeix un sobresforç d'adaptació cultural per part dels professionals per atendre adequadament les necessitats de salut d'aquest col·lectiu des d'una perspectiva sensible i humana.

  • 17'

    250 anys d'història dels Armats de la Sang de Tarragona

    Commemoració d'una tradició multisecular L'entrevista amb Carles Batxes, coordinador de la comissió organitzadora, se centra en la celebració del 250è aniversari dels Armats de la Sang de Tarragona. Aquesta efemèride té el seu origen en la primera constància documental de la seva existència, datada el 18 de febrer de 1758. Evolució i estructura del maniple Al llarg dels anys, els Armats han passat per diverses transformacions significatives: Creixement numèric: Van començar sent només 12 membres i actualment el maniple està format per 40 integrants (32 soldats, 6 tabalers, un trompeta i el capità). Reforma històrica: Es commemoren també els 50 anys de la gran reforma de 1958, quan es va doblar el nombre de membres de 16 a 32. Reglament intern: L'edat per participar-hi està compresa entre els 18 i els 60 anys, moment en què els armats s'han de jubilar obligatòriament. El sentiment de "ser armat" Batxes subratlla que la figura de l'armat ha evolucionat de ser algú que simplement es vestia per a l'ocasió a ser un membre amb un sentiment profund de pertinença i tarragonisme. "No és vestir-se d'armat, és ser armat. És un sentiment que va molt endins." Actes i patrimoni El programa d'actes s'estén més enllà de la Setmana Santa, incloent una gran concentració el 6 d'abril i activitats fins després de Santa Tecla. També es destaca la singularitat del seu equipament, especialment els escuts quadrats, que són peces úniques a Catalunya fabricades artesanalment.

  • 17'

    Situació i reptes del sector immobiliari a Tarragona

    Anàlisi del Sector Immobiliari amb Gil Cristià El president del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Tarragona, Gil Cristià, analitza la situació actual del mercat immobiliari, negant una crisi profunda i parlant més aviat d'una resituació o estabilització natural després d'un període d'explosió constructora. Estat del mercat i preus Segons Cristià, el mercat està absorbint la sobreproducció dels últims anys. Alguns punts clau sobre l'evolució actual són: Estabilització de preus: Els preus s'estan moderant per tornar al seu valor real, eliminant el sobrevalor fruit de l'especulació. Lliçons del passat: Es destaca que moltes compres es feien per especular (comprar sobre plànol i revendre), una pràctica que el mercat ja no permet. Obra nova vs. Segona mà: Mentre l'obra nova té l'atractiu de l'estrena, la segona mà manté el valor per la seva ubicació central a les ciutats. El valor de l'agent col·legiat (API) Un dels objectius principals del Col·legi és combatre l'intrusisme i garantir la seguretat del consumidor: Diferenciació professional: És vital que el client identifiqui l'anagrama i la marca API per assegurar-se que tracta amb un expert subjecte a un codi ètic. Seguretat jurídica: L'agent no només ensenya el pis, sinó que verifica el registre, gestiona el finançament i assegura que la inversió familiar més important estigui protegida. "No es pot parlar de crisi, sinó de tornar a reubicar les coses al seu lloc." Iniciatives del Col·legi El Col·legi ha llançat un nou portal immobiliari de referència a la província de Tarragona que ja compta amb més de 2.000 finques i aspira a aglutinar tota l'oferta professional de les 600 oficines col·legiades del territori.

  • 13'

    Renovació i Reobertura del Museu d'Art Modern de Tarragona

    Detalls de la Reforma del Museu d'Art Modern El Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT), situat al carrer Santana, es troba en la fase final d'una ambiciosa reforma integral. Segons ha explicat la seva directora, Rosa Ricomà, la reobertura oficial al públic general tindrà lloc el proper 9 d'abril. Millores Estructurals i Tecnològiques Les obres no només han estat un "rentat de cara", sinó una adequació del museu als estàndards del segle XXI: Climatització Avançada: S'ha instal·lat un sistema de control de la humitat relativa pioner a l'Estat, essencial per a la conservació de les obres d'art en el clima variable de Tarragona i per al confort dels visitants. Accessibilitat: S'han eliminat barreres arquitectòniques, adequant els serveis i facilitant l'accés a la primera planta per a persones amb mobilitat reduïda. Un Nou Discurs Museogràfic El museu presenta una reorganització del seu fons permanent sota un criteri cronològic i contextualitzat amb la història de la ciutat i de la Diputació de Tarragona: L'etapa de Julio Antonio: Basada en l'èxit de l'exposició Bronze i Nu. El Taller i l'Escola: Un recorregut per la formació artística a Tarragona des dels anys 30. Art Contemporani: Espai dedicat als guanyadors de la Biennal d'Art i artistes recents. Properes Exposicions i Peces Clau El museu destaca la incorporació del Tapís de Miró, cedit per la Creu Roja, com a nova icona de la institució. Pel que fa a les temporals: La Comella: Una mostra interdisciplinària (fotografia, poesia i audiovisual) sobre el jardí d'escultures de Rufino Mesa. Joan Miró i la Farinera: Per la tardor, una exposició que recuperarà la memòria del pas de l'artista per Tarragona i la seva col·laboració amb Josep Royó. "No volem tenir més visitants per tenir-ne més, sinó que els visitants tinguin una experiència satisfactòria i positiva." La directora posa èmfasi en la qualitat de la visita i en la capacitat del museu per projectar sensacions i coneixement als ciutadans a partir d'aquest nou projecte.