Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

937-948 de 1247
  • 16'

    Recuperació del pas de Jesús de la Passió a Tarragona

    La tornada d'una icona a la Setmana Santa de Tarragona L'escultor Jordi Amanós ha finalitzat la creació d'un nou pas per a la Germandat de Jesús de la Passió, que és una reproducció fidel de la imatge original realitzada per Felipe Coscolla l'any 1940. Aquesta peça històrica es va perdre en un incendi ara fa 34 anys, deixant un buit significatiu en la tradició local. Un procés de creació complex i místic La tasca de reconstrucció ha estat un repte artístic de primer ordre, iniciat a finals del 2005. L'autor ha hagut de treballar amb una documentació escassa: * Restes materials: S'ha utilitzat un fragment de tronc cremat de l'obra original. * Documentació gràfica: S'ha disposat de fotografies frontals i laterals, però cap de l'esquena, obligant l'escultor a usar la seva inventiva. * Sentit simbòlic: La nova imatge inclou una càpsula a l'interior del cap amb les cendres de l'antic Crist. Simbologia i detalls de l'obra L'escultura, tallada en fusta de cedre, destaca per la seva sobrietat i misticisme: 1. El gest de la mà: L'índex assenyala al cel, reforçant la frase Regnum Meum de Super ("El meu regne no és d'aquest món"). 2. La sisena llaga: Representa, de forma metafòrica, el petó de Judes al rostre de Jesús. 3. L'espardenya desfeta: Un detall inspirat en la cultura popular i la tradició apòcrifa. 4. La serp: Un element original d'Amanós que simbolitza el mal vençut. Història i cronologia de la Germandat L'episodi repassa la tràgica història de Felipe Coscolla, qui va morir assassinat en el seu taller poc després d'entregar l'obra original. També es destaca la "casualitat" que el pas original es cremés quan complia 33 anys, l'edat de Crist, un fet que la germandat vol tancar definitivament amb aquesta nova estrena. "No hem volgut arriscar amb experiments; hem volgut anar sobre segur per recuperar l'austeritat i l'audàcia del disseny original."

  • 12'

    Descentralització municipal: L'OMAC de Sant Pere i Sant Pau

    Balanç del primer mes de l'OMAC de Sant Pere i Sant Pau L'Ajuntament de Tarragona ha fet balanç del primer mes de funcionament de la seva segona oficina descentralitzada d'atenció al ciutadà (OMAC) al barri de Sant Pere i Sant Pau. Ubicada a la plaça de la Sardana, l'oficina té com a objectiu principal apropar l'administració als veïns i evitar desplaçaments al centre de la ciutat. Dades i serveis principals Volum de tràmits: S'han realitzat un total de 413 peticions en aquest primer mes, amb una mitjana de 20 visites diàries. Tràmits més habituals: La demanda del volant de padró destaca com la gestió més sol·licitada. Finestra única: L'oficina permet realitzar les mateixes gestions que la seu central de la Rambla Nova, incloent instàncies, queixes, suggeriments i retorn de fiances. Modernització i estratègia digital La regidora Begoña Floria ha subratllat que no es preveuen noves oficines físiques, ja que amb les de la Rambla Nova, Torreforta i Sant Pere i Sant Pau es cobreix el territori. L'estratègia de futur es basa en tres pilars: 1. Atenció presencial: Mantenir la qualitat i la rapidesa actuals. 2. Tramitació electrònica: Potenciar el web municipal per reduir la fractura digital. 3. Atenció telefònica: Creació d'un nou call centre durant el 2009 per millorar la informació al ciutadà. "L'important és apropar l'administració al ciutadà, que ell sigui el centre i pugui triar com vol relacionar-se amb l'Ajuntament." Participació Ciutadana: El nou POM S'ha anunciat que properament s'iniciarà un procés de descentralització informativa sobre el nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POM). S'explicarà el projecte barri per barri per garantir la transparència i facilitar el període d'al·legacions per part dels veïns afectats.

  • 20'

    Crisis a les protectores d'animals: vida i dignitat

    Situació crítica de les entitats protectores El text exposa la greu situació de col·lapse que pateixen les protectores d'animals a Catalunya, especialment a les zones de Tarragona i Calafell. Els representants de les entitats, Josep Maria Crespa i Anna Duc, denuncien un estat de desesperació davant la manca de recursos i l'allau constant d'abandonaments. Principals problemes detectats Saturació extrema: El nombre d'animals acollits supera amb escreix la capacitat física de les instal·lacions, convertint-les en el que descriuen com a "camps de concentració". Irresponsabilitat ciutadana: Es critica que moltes famílies regalen cadells per Nadal com si fossin joguines i els abandonen als pocs mesos quan creixen. Inviabilitat econòmica: El cost de manteniment (menjar, veterinaris, vacunes i esterilització) és superior a les adopcions realitzades, creant un dèficit acumulat insostenible. La inacció de l'administració Els interlocutors posen el focus en la manca d'aplicació de la llei de 2003. Tot i haver-hi legislació, la Generalitat no hauria elaborat el reglament necessari per aplicar sancions efectives. "Tenim una bona llei de protecció dels animals, però com no s'ha aplicat, equival a que no la tenim." Convocatòria de manifestació Davant aquest escenari, s'ha organitzat una manifestació a Barcelona (Plaça de Catalunya) amb el lema "Vida i Dignitat pels animals". L'objectiu és: Entregar un manifest al president de la Generalitat. Exigir la implementació real de la llei i el control del xipatge i cens municipal. Demanar la dimissió del conseller de Medi Ambient per manca d'implicació política.

  • 15'

    La Bohème d'Òpera 2001 arriba al Teatre Metropol

    L'òpera torna a Tarragona amb un clàssic de Puccini El Teatre Metropol de Tarragona es prepara per rebre una de les obres més representatives del realisme operístic: La Bohème de Giacomo Puccini. Aquesta representació corre a càrrec de la prestigiosa companyia Òpera 2001, que celebra la seva trajectòria de més de 15 anys a Espanya i el 150è aniversari del naixement del compositor italià. Característiques de la producció Luis Miguel Lainz, director artístic d'Òpera 2001, destaca els elements clau d'aquest muntatge: Estil Verista: L'obra reflecteix problemes reals i humans, situats al Barri Llatí de París del segle XIX, on la pobresa es barreja amb l'idealisme dels artistes bohemis. Composició Coral: A diferència de les òperes basades en successions d'àries individuals, Puccini aposta per una estructura on diversos personatges canten i interaccionen simultàniament. Fidelitat a l'Original: La filosofia de la companyia és mantenir l'essència clàssica en quatre actes, amb tres ambients escenogràfics ben diferenciats: les golfes, el Café Momus i la barrera d'Enfer. Accessibilitat: L'obra comptarà amb traducció simultània en pantalla per facilitar el seguiment del llibret al gran públic. El Repartiment Tot i que la soprano María José Martos és baixa d'última hora per un procés gripal, la producció compta amb un elenc internacional d'alt nivell: Mimi: Interpretada per la soprano barcelonina Raquel Lucena. Rodolfo: A càrrec del reconegut tenor italià Orfeo Zanetti. Direcció Musical: El mestre Giorgio Notef al front de l'Orquestra Filharmònica de Pleven. "La música de Puccini ens toca el cor; qui no s'emocioni amb el desenllaç de la Bohème és que no té sensibilitat." L'episodi finalitza amb un sorteig d'entrades entre els oients, demostrant el gran interès que genera el gènere líric a la ciutat de Tarragona.

  • 13'

    Jornada d'Escoltisme a Tarragona: Jugar al carrer

    Recuperació de l'espai públic a través del joc Representants de diversos agrupaments de l'entitat Minyons i Escoltes de Tarragona (Alberna, Guia Xaloc, Fem Camí i Gelsto) han presentat la jornada "Fem nostre el carrer, abandonem la consola i juguem plegats". Aquesta iniciativa sorgeix com a projecte de formació per als nous caps (monitors) i té com a objectiu principal oferir una alternativa d'oci saludable davant l'aïllament de les pantalles. Detalls de la jornada La celebració tindrà lloc aquest dissabte al Passeig de les Palmeres de Tarragona, amb activitats que inclouen: * Tallers de música i cançons tradicionals de l'escoltisme. * Espais de jocs col·lectius a l'aire lliure. * Tallers de reciclatge amb materials diversos. * Representacions de contes i disfresses. El moviment escolta avui Durant l'entrevista es destaca la bona salut del cau a la ciutat, tot i la gran oferta actual de lleure. Els portaveus subratllen que el moviment encara manté la seva essència: * Educació en valors: Més enllà de l'esport o l'oci convencional, es busca el creixement personal de l'infant. * Tradició i rituals: Es mantenen pràctiques com la promesa (el compromís personal de l'escolta) i el repertori de cançons clàssiques. * Estructura per edats: Des dels Castors (els més petits) fins als Trucs (17-18 anys), abans de fer el pas a ser caps. "Volem fer veure als nens que al carrer també s'hi pot jugar i que segurament s'ho passaran millor que a casa jugant sols." Formació i lideratge Els joves caps han compartit la seva experiència en la formació vivencial, on aprenen des de primers auxilis fins a expressió artística de manera pràctica. Malgrat la poca diferència d'edat amb els adolescents (els Pioners), destaquen el respecte mutu i la responsabilitat que comporta la jerarquia dins l'agrupament.

  • 24'

    Futur i inversions en la sanitat de Tarragona

    Resum de l'Entrevista als Serveis Territorials de Salut L'entrevista amb Felip Infiesta, director dels Serveis Territorials de Salut al Camp de Tarragona, aborda els reptes actuals, les queixes veïnals i el nou Pacte de Salut de la ciutat signat recentment. Es destaca la transició cap a un model d'infraestructures més modern i una millora en l'accessibilitat. Gestió de Queixes i Atenció Primària Respecte a les mobilitzacions veïnals als barris de Ponent (La Granja i Torreforta), Infiesta reconeix certs desajustos puntuals a causa del creixement poblacional, però defensa que: • L'accessibilitat al metge de família és bona (1-2 dies d'espera). • S'ha programat una reunió amb les associacions per a la setmana vinent. • Es preveu la construcció d'un Centre d'Alta Resolució i la remodelació del CAP Torreforta en un termini de dos anys. El Pacte de Ciutat i Noves Infraestructures L'acord entre l'Ajuntament de Tarragona i el Departament de Salut es descriu com a històric. Els projectes clau inclouen: • Sant Salvador: Inici de les obres del nou CAP per substituir l'actual consultori deficitari. • Hospital Joan XXIII: Modernització d'urgències, quiròfans i la creació d'un edifici d'I+D per a recerca i docència. • Atenció Sociosanitària: Trasllat de llits de llarga estada de l'Hospital Francolí a un nou edifici al Casablanca per reforçar la llei de la dependència. Balanç de l'Activitat i Llistes d'Espera El director felicita els professionals pel gran esforç realitzat des del 2004: • Les llistes d'espera quirúrgiques han baixat un 18,88% malgrat l'augment de població. • El temps mitjà d'espera ha passat de més de 5 mesos a 3,42 mesos. "Tot el dia parlem d'infraestructures o professionals, però del ciutadà en parlem poc; aquest és el nostre objectiu real." Plans de Contingència i Urgències Sobre la pressió hivernal, es confirma que no hi ha hagut una epidèmia greu de grip. El pla futur passa per crear caps estratègics (Ponent, Centre, Salou) que actuïn com a filtres per evitar el col·lapse de les urgències de l'hospital de referència.

  • 8'

    Conflicte pel nou aparcament de pagament al Campus Catalunya de la URV

    El Conflicte de l'Aparcament a la URV L'episodi aborda la polèmica generada per la transformació de l'antic solar del Campus Catalunya (Facultat de Ciències Jurídiques) en un aparcament de gestió privada. El debat se centra en la fi de la gratuïtat per a la comunitat universitària i la implantació d'una tarifa diària. La Postura de la Universitat El vicerector d'Organització i Recursos, Xavier Ferriol, exposa els motius de la decisió: Manca de fons públics: La Generalitat no atorga partides pressupostàries per a la construcció d'infraestructures com aparcaments. Model de concessió: S'ha buscat una empresa externa que afronti la inversió de la construcció i l'asfaltat per evitar un "fangar". Tarifa reduïda: Es defensa que el preu d'1,50 ‣ al dia per a estudiants i personal és molt competitiu comparat amb els preus comercials de Tarragona. "No tenim alternativa com a universitat... l'alternativa seria no fer el pàrquing o mantenir un fangar com a lloc per deixar el cotxe." La Protesta Estudiantina Un col·lectiu d'aproximadament 150 estudiants ha realitzat una acció de protesta al centre amb diversos arguments: Gratuïtat total: Reclamen que l'aparcament s'hauria d'incloure en el preu de la matrícula, que ja consideren prou elevat. Greuge comparatiu: Assenyalen que altres zones, com el campus de Sescelades, disposen de zones per aparcar sense cost. Privatització: Denuncien que l'entrada d'empreses concessionàries és un primer pas cap a la privatització progressiva dels serveis de la universitat pública. Estat Actual Actualment, l'aparcament encara és provisionalment gratuït (acreditant-se amb el carnet de la URV) mentre s'enllesteixen les obres del segon accés pel carrer Rovira i Virgili. Un cop instal·lats els sistemes de control, el preu de pagament entrarà en vigor de forma definitiva.

  • 22'

    L'adeu de Harry Potter: Fenomen literari i social

    L'adeu a l'aprenent de mag Amb motiu de la publicació del setè i darrer llibre de la saga, Harry Potter i les relíquies de la mort, s'analitza l'impacte d'un fenomen que ha venut més de 400 milions d'exemplars a tot el món. La conversa gira al voltant de com una obra inicialment infantil ha acabat captivant lectors de totes les edats, esdevenint el que molts crítics anomenen "literatura total". Un viatge generacional La saga ha permès que tota una generació de lectors creixi al mateix ritme que els personatges. Es destaca que: Els lectors que van començar amb 11 anys, ara en tenen 21, tancant un cicle vital i narratiu. Hi ha una clara maduració narrativa: dels primers llibres amb un estil més infantil (estil Enid Blyton), s'ha passat a una narrativa més complexa i fosca. L'autora, J.K. Rowling, ha sabut fugir de la perfecció absoluta, mostrant la complexitat de la condició humana. "No és l'heroi ni el líder ni de bon tros; és un nen ple de complexes i inseguretats, i això el fa real." Claus de l'èxit i el fenomen social Les convidades coincideixen que el gran mèrit de Harry Potter no és només el màrqueting, sinó la seva capacitat per atraure no-lectors. Construcció de món: A diferència d'obres com El Senyor dels Anells, aquí la màgia conviu amb la realitat qüotidiana (escola, exàmens, conflictes amb companys). Estructura addictiva: La capacitat de l'autora per tancar capítols que obliguen a seguir llegint fins a la matinada. Rerefons moral: S'apunten paral·lelismes amb el món real, com les referències a la ideologia nazi a través del personatge de Voldemort i la seva persecució dels qui no són "sang pura". Adaptacions i prejudicis Finalment, es debat sobre el valor literari de la saga enfront dels bestsellers comerciales. Tot i els prejudicis inicials de molts adults, la saga s'ha consolidat com un referent en l'ensenyament de la narrativa i l'escriptura creativa. Sobre les pel·lícules, el consens és que, encara que són produccions decents, el lector fidel sol preferir sempre la riquesa del text original.

  • 24'

    L'impacte de l'arribada de l'AVE a Barcelona des de la Secuita i Perafort

    Balanç del primer any de l'estació del Camp de Tarragona Els alcaldes de la Secuita i Perafort, Eudal Roca i Joan Martí Pla, valoren molt positivament el primer any de funcionament de l'estació, que ha superat les previsions amb més de 500.000 viatgers. Tot i l'èxit d'usuaris, destaquen que la vida quotidiana dels municipis no ha canviat radicalment, però sí que ha generat una forta expectativa urbanística i econòmica. Creixement urbanístic i pressió demogràfica L'arribada del tren d'alta velocitat ha disparat l'interès per viure a la zona: • Perafort: Preveu passar dels 1.100 habitants actuals a uns 7.000-8.000 en els pròxims 5 o 6 anys, amb projectes per a prop de 2.000 nous habitatges. • La Secuita: Opta per un creixement més sostingut i taca d'oli, amb un sostre poblacional fixat en 3.500 veïns per garantir la qualitat dels serveis. Els alcaldes coincideixen que la connexió amb Barcelona en només 30 minuts atraurà ciutadans de l'àrea metropolitana que busquen preus més assequibles i millor qualitat de vida. Desenvolupament econòmic i nous models de negoci Els municipis estan planificant zones per a l'activitat econòmica vinculada a l'estació: • A la Secuita, es treballa amb l'Incasòl per crear un Business Center i un parc d'empreses centrat en la investigació i recerca. • A Perafort, s'està recepcionant un polígon industrial de 30 hectàrees que ja atreu empreses de fora del camp de Tarragona. "Volem que ens coneguin molt més pel tema universitari i d'investigació que no pas pel sol fet de tenir l'estació." El gran repte: accessos i infraestructures deficients Malgrat l'èxit del tren, els alcaldes denuncien un col·lapse en les comunicacions terrestres i una manca d'inversió per part de les administracions central i autonòmica: • Les carreteres i accessos (com la variant de Sant Ramon) continuen igual que fa 50 anys. • El pàrquing de l'estació es troba sovint col·lapsat. • Reclamen una millora urgent del transport públic metropolità (autobusos i tramvia) que connecti l'estació amb les ciutats del voltant com Reus, Valls i Tarragona. Conflictes pendents amb ADIF Hi ha un gran malestar amb el govern espanyol i ADIF per incompliments en el conveni signat. Temes com la il·luminació de les rotondes, el subministrament d'aigua de l'estació i la gestió de residus segueixen sense resoldre's més d'un any després de la inauguració.

  • 13'

    Estrena de l'AVE entre el Camp de Tarragona i Barcelona

    Inauguració del trajecte comercial Aquest dimecres, 20 de febrer, s'ha posat en marxa el servei comercial de l'alta velocitat (AVE) que connecta finalment Barcelona amb Madrid, incloent-hi la parada a l'estació del Camp de Tarragona. Segons els testimonis recollits, el servei destaca per la seva puntualitat i comoditat, tot i que l'estrena ha estat marcada per diverses reivindicacions. Valoració del trajecte i serveis Temps de viatge: El recorregut entre el Camp de Tarragona i l'estació de Sants s'ha realitzat en uns 36-38 minuts, complint els horaris previstos. Confort: S'ha destacat que el tren ofereix seients més amples i millor mobilitat que l'avió, a més de serveis com premsa i refrigeris en categories superiors. Seguretat: L'estació de Sants ha estrenat una terminal específica amb controls d'equipatge mitjançant escàners. Crítiques: Preus i falta d'abonaments La principal queixa dels primers usuaris i dels sindicats (com la CGT) és l'elevat cost del bitllet. Actualment, el preu en classe turista és de 30,50 € (només anada) o 48,75 € (anada i tornada), xifra que quintuplica el preu del tren convencional. "Tarragona i Lleida som els grans damnificats del tren d'alta velocitat a Barcelona-Madrid. Veurem passar molts aves pel nostre territori, però pocs s'aturaran." Aquesta declaració de Jaume Gilabert, president de la Diputació de Lleida, reflecteix el temor del territori a quedar marginat davant la connexió directa entre les dues grans capitals. Perspectives de futur: ERTMS i trens llançadora Es preveu que en un termini d'un any, amb la implementació del sistema de seguretat ERTMS nivell 2, els trens puguin assolir els 350 km/h. Això facilitaria l'entrada en servei de trens llançadora (regionals d'alta velocitat) més assequibles i competitius per als desplaçaments diaris.

  • 10'

    Aullidos: Teatre de titelles per a adults de Teatro Corsario

    Les Claus d'Aullidos: Fantasia, Erotisme i Mites L'entrevista amb Jesús Peña, director de la companyia Teatro Corsario, ens submergeix en l'univers d'Aullidos, una proposta escènica singular que utilitza titelles de mida natural per explorar temàtiques profundes i trencadores. A diferència del teatre de titelles convencional, aquesta obra s'adreça exclusivament a un públic adult. Característiques de la Proposta Escènica Originalitat visual: El muntatge destaca per la seva potència expressiva, on la llum només il·lumina els ninots de mida real, deixant els quatre manipuladors en la foscor absoluta. Sexualitat i realisme: L'obra no defuig l'erotisme; els titelles reprodueixen la fidelitat dels cossos humans i exposen la seva sexualitat de forma explícita, allunyant-se de la paròdia per apropar-se a la naturalesa humana. Teatre universal: Tot i tenir origen a Valladolid, és un espectacle fonamentalment visual i musical, amb poc text, el que facilita la seva exportació internacional. Els Mites i els Contes de Fades L'obra recupera l'essència dels contes de fades originals, abans que fossin edulcorats per la cultura popular moderna. Segons Peña: "He recollit les tradicions d'aquests contes en les seves versions més antigues, aquelles que connecten directament amb els mites i l'inconscient col·lectiu." Trama i Arquetips La història se centra en una adolescent òrfena que desperta passions tant en homes com en animals, funcionant com un arquetip que recorda a personatges com la Bella Dorment o la Blancaneu. La narrativa inclou elements de: 1. Crueltat i violència: Propis de les versions ancestrals dels contes. 2. Protecció fantasmal: La mare de la protagonista torna de la tomba per protegir-la. 3. Humor negre: Un element essencial per desdramatitzar les situacions terribles que viuen els personatges.

  • 17'

    Reducció de l'absentisme escolar al Comte de Rius

    Èxit del Programa de Prevenció de l'Absentisme El programa de prevenció contra l'absentisme escolar i l'abandonament prematur, una iniciativa conjunta entre l'Institut Comte de Rius de Tarragona i la Fundació Casal l'Amic, ha presentat uns resultats molt positius. En només un trimestre, s'ha aconseguit reduir la taxa d'absentisme en 5 punts, passant del 12,5% al 7,5%. Causes de l'abandonament Durant l'estudi s'han identificat diversos factors que porten als alumnes a deixar els estudis postobligatoris: Inserció laboral prematura: La temptació de tenir un sou immediat (feines poc qualificades) davant de l'esforç d'estudiar. Dificultats de combinació: Problemes per compaginar la feina amb el currículum escolar. Manca d'orientació: Decisions precipitades sobre el futur professional sense una base sòlida. Desmotivació acadèmica: Sentir-se incapaç de seguir el ritme d'algunes matèries. Estratègies d'actuació El centre i la fundació han implementat mesures concretes per revertir la situació: Seguiment diari personalitzat: Contacte telefònic immediat amb les famílies (si l'alumne és menor) o amb l'estudiant mateix en el moment que es detecta l'absència. Reforç de l'acció tutorial: S'ha afegit una hora de tutoria setmanal en cicles formatius on abans no existia. Suport acadèmic: Classes de reforç i tècniques d'estudi fora de l'horari oficial per evitar la frustració. "No està bé que diguem que la joventut és així i no hi ha remei; s'ha de buscar un remei i totes les petites accions són bones." Futur i sostenibilitat L'IES Comte de Rius té la voluntat de mantenir aquestes bones pràctiques. Per garantir el finançament futur, s'ha presentat el projecte a la iniciativa Tu Ajudes de la Fundació Caixa Tarragona, buscant la implicació de l'obra social i la xarxa municipal.