Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2008. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1248 episodis
RSS

episodis

1009-1020 de 1247
  • 9'

    Vitoria-Gasteiz a Fitur: Turisme, Natura i Cultura

    Presentació de Vitoria-Gasteiz a Fitur Isabel Martínez, regidora de Promoció Econòmica i Turisme de Vitoria-Gasteiz, ens detalla l'oferta turística de la ciutat i de la província d'Àlaba en el marc de la fira internacional de turisme. La proposta s'integra sota el paraigües d'Euskadi i destaca per un equilibri entre el patrimoni històric, la natura i la gastronomia. Patrimoni i Cultura Catedral de Santa Maria: Un projecte singular conegut com "Obert per obres", que permet visitar la rehabilitació del temple mentre s'executen els treballs estructurals. Esdeveniments: S'ha destacat el prestigiós Festival Internacional de Jazz (juliol) i la celebració de la Copa del Rei de Bàsquet. Festes de la Blanca: La celebració tradicional a l'agost que s'inicia amb la mítica baixada del Celedón des de la torre de San Miguel. El Valor de l'Anell Verd La ciutat destaca per la seva sostenibilitat i espais naturals: "Vitoria és una de les ciutats amb més metres quadrats de parcs o zones verdes per habitant de les capitals de l'Estat." Compta amb el Parc de la Florida al centre i l'Anell Verd que envolta la ciutat. Destaca la recuperació d'espais com Salburua, on es poden observar animals en llibertat i anidació d'aus. Gastronomia i Enoturisme L'oferta gastronòmica es recolza en l'Escola d'Hostaleria de Gamarra. Rioja Alabesa: Es promocionen rutes per cellers tradicionals i moderns, mencionant l'arquitectura de Frank Gehry. Relació amb el Turisme Català S'ha subratllat l'existència d'un flux d'intercanvi constant, ja que els catalans (i concretament de Tarragona) representen un percentatge molt important dels visitants de la capital alabesa.

  • 10'

    Donòstia Sant Sebastià: Gastronomia i Mar a Fitur

    Donòstia Sant Sebastià: Una Experiència Multisensorial Des del marc de la fira Fitur, Manu Narváez, director de la marca turística Donòstia Sant Sebastià, presenta els principals reclams d'una ciutat que destaca per la seva harmonia entre l'urbanisme i la natura. La proposta turística se centra en l'obertura de la ciutat al visitant i la qualitat de vida. La Gastronomia com a Eix Principal La ciutat es consolida com un referent mundial gràcies a: - Una oferta culinària d'elit: és, juntament amb París, l'única ciutat europea amb tres restaurants de tres estrelles Michelin. - El nou producte turístic "Converteix-te en el teu propi cuiner": un taller on els visitants aprenen a elaborar els tradicionals pinchos després de visitar el mercat local. - El valor visual del poteo: la disposició estètica dels mostradors de pinchos com a part de l'espectacle. Un Entorn Natural i Urbà Únic L'entrevista subratlla la relació indissociable de la ciutat amb el mar: - La Platja de la Concha i els 6 quilòmetres de passeig marítim que uneixen el verd amb el teixit urbà. - Espais emblemàtics com el Peine del Viento d'Eduardo Chillida. - La versatilitat de les seves platges (com la Zurriola), on es practica surf i futbol-platja fins i tot a l'hivern. "Sant Sebastià és una ciutat oberta; oberta al mar i oberta a que la gent vingui a passejar i a barrejar-se amb nosaltres." Connexió amb el Visitant Català Narváez destaca la forta afinitat cultural entre el País Basc i Catalunya. Segons les estadístiques, els catalans són els visitants que més repeteixen, sentint-se especialment ben acollits per la idosincràsia compartida i el tracte proper del poble basc.

  • 11'

    Degustació de coca i botifarra al Carnaval de Tarragona

    Tradició gastronòmica a la Rambla Nova Amb motiu de la celebració del Carnaval, la Rambla Nova de Tarragona s'ha omplert d'ambient i aromes tradicionals. Davant del Col·legi de les Teresianes, s'ha instal·lat una parada dedicada a la degustació de productes típics d'aquestes dates: Coca de llardons: Venuda a un preu simbòlic d'un euro per a finançar les activitats de la colla. Botifarra d'ou: L’altre gran protagonista del Dijous Gras, que s'ha repartit entre els vianants. La Colla de la Bota: 27 anys de festa La gestió de la parada de coques corre a càrrec de la Colla de la Bota, un grup d’amics que porta gairebé tres dècades participant activament en la festa. Enguany, la seva disfressa és de temàtica medieval. Segons expliquen els seus membres: "Sortim a passar-nos-ho bé, no a comptar passets; la nostra motivació és la diversió i la convivència durant els mesos de preparació." Perfil dels assistents i ambient local L'activitat ha coincidit amb el mercat ambulant de dijous, cosa que ha generat una gran afluència de públic, principalment gent gran i famílies que aprofiten les compres per gaudir de la festa. Entre els testimonis trobem des de tarragonins fidels a la tradició fins a visitants de fora, com el Fernando de León, que destaca la qualitat dels productes i la bellesa de la ciutat. Dades clau de l'esdeveniment: Preu de la coca: 1 euro (destinat a la carrossa de la colla). Ubicació excepcional: Lateral de la Rambla per no interferir amb el mercadet. Participació: La Colla compta amb unes 70 persones, de les quals 45 surten a la rua oficial.

  • 15'

    Exposició sobre el cafè de comerç just a Tarragona

    El valor del cafè: una exposició itinerant a Tarragona L'entitat Intermón Oxfam porta a Tarragona l'exposició interactiva "Descobreix l'aroma d'un món més just". Aquesta iniciativa, instal·lada en un autobús adaptat, té com a objectiu principal donar a conèixer la qualitat del cafè de comerç just i l'impacte positiu que té en les comunitats productores dels països empobrits. Zones de l'exposició L'espai està dividit en diverses àrees per oferir una experiència sensorial completa: Zona Sensorial: On els visitants poden fer tastos tàctils i olfactius del gra de cafè original i degustar el producte final. Zona lúdica: Una àrea de jocs per entendre què és el comerç just i els seus beneficis socials. Zona de coneixement: Exposició informativa sobre les varietats i característiques del cafè. Zona d'acció: Un espai digital perquè els assistents deixin les seves reflexions, que formaran part d'un congrés internacional. "No estem demanant caritat, estem demanant drets." Història i qualitat del producte Mireia Freixas, responsable d'Intermón Oxfam, explica que el compromís amb el cafè va néixer arran de la trencadissa dels acords internacionals de preus l'any 1989. L'entitat aposta per un producte de gamma alta; estudis independents han situat el seu cafè com el segon millor del mercat en termes de qualitat. Aquesta estratègia permet dignificar la vida dels productors a països com Nicaragua, Guatemala o Etiòpia. Campanya de consum responsable Coincidint amb l'exposició, es presenta una campanya per fomentar el consum responsable. Mitjançant un salvatargetes, es convida a la ciutadania a reflexionar abans de comprar, especialment en èpoques de rebaixes, per avaluar si un producte és realment necessari i quin és el seu cost real per al medi ambient i la societat.

  • 19'

    Tarragona presenta la candidatura a Capital Cultural Europea a Fitur

    Resum de la presentació de Tarragona 2016 En el marc de la fira Fitur a Madrid, la ciutat de Tarragona ha presentat oficialment la seva candidatura per esdevenir Capital Europea de la Cultura l'any 2016. Aquesta iniciativa es planteja com un projecte de país, comptant amb el suport unànime del Parlament de Catalunya i la Generalitat. Punts clau de l'estratègia cultural Turisme Cultural: Es busca transformar el model turístic per anar més enllà del sol i platja, aprofitant que prop del 50% dels visitants de Catalunya ja ho fan per motius culturals. Transversalitat: Rosa Rossell, tinent d'alcalde de Patrimoni, destaca la necessitat de treballar conjuntament entre les àrees de turisme, cultura i patrimoni per evitar la fragmentació anterior. Nous Equipaments: S'ha anunciat un pla d'equipaments que inclou el futur Teatre Tarragona, l'auditori de música i un centre d'art contemporani. Implicació Ciutadana: Es preveu un gran concert d'arrencada amb el tenor Àngel Òdena i la Camerata XXI entre l'abril i el juny per cercar el suport directe dels tarragonins. Impressions sobre la fira "Tarragona ha de devenir aquest mirall de cara al món de tot el que passa al nostre país a través de la ciutat." Durant l'entrevista, també s'ha comentat la magnitud de Fitur, ressaltant problemes logístics com la coordinació dels transports i la dificultat de navegació entre els pavellons, posant en relleu el contrast entre els estands minimalistes de Catalunya i els més tecnològics d'altres comunitats.

  • 6'

    Tarragona: Candidatura a Capital Europea de la Cultura

    Presentació de la Candidatura de Tarragona Aquest acte destaca la voluntat de Tarragona de convertir-se en la Capital Europea de la Cultura. L'esdeveniment posa en relleu tant el llegat històric mil·lenari com la projecció de futur d'una ciutat que ja és Patrimoni de la Humanidad. Els pilars de la ciutat Història i Patrimoni: Una ciutat amb més de 2.200 anys d'història, fundada pels romans el 200 a.C. (la clàssica Tàrraco). Infraestructures Culturals: S'esmenten nous projectes com un segon teatre, la construcció d'un auditori de música i un centre d'art contemporani. Identitat i Projecció: Tarragona es defineix com una ciutat oberta a la Mediterrània, hospitalària i amb una activitat cultural estable que inclou orquestres simfòniques i dansa. L'elogi d'Anni Florus Durant la presentació es recita un text del poeta romà Anni Florus, que descriu la ciutat amb paraules elogioses: "Aquesta ciutat resulta la més agradable de totes les que puguin escollir-se per al descans... Aquí trobaràs, hoste i amic, gent honesta, sòbria i tranquil·la." Valor Estratègic per a Catalunya El suport institucional és total, considerant la candidatura com una qüestió de país. S'emfatitza que Tarragona és una porta per mostrar Catalunya al món, tot potenciant elements únics com el circ romà (comparant la plaça tarragonina amb la Piazza Navona d'Itàlia).

  • 19'

    Estratègia de Tarragona a Fitur i Campanya de Proximitat

    El paper de Tarragona a Fitur 2008 L'episodi se centra en la participació de Tarragona a la fira internacional de turisme Fitur a Madrid. En una entrevista amb Sergi de los Rios, segon tinent d'alcalde, s'analitza la nova estratègia de promoció sota el paraigua de les marques Catalunya i Costa Daurada. S'emfatitza que aquesta integració permet competir en un món globalitzat amb més recursos i major visibilitat. Campanya de Proximitat i l'Efecte AVE Un dels pilars de la promoció és la campanya Tarragona propera en tots els sentits, dirigida especialment al públic de Madrid: Accessibilitat: Es promociona la ciutat com una destinació de cap de setmana ideal gràcies a l'AVE, que permet el trajecte en poc més de dues hores. Objectius: Convertir el viatger professional que ja usa el tren en un turista d'oci que gaudeixi de l'oferta romana, cultural i gastronòmica. Esdeveniments clau: S'aprofita la fira per promocionar l'Any Jubilar, Tarraco Viva i la candidatura com a Capital Cultural Europea. Impacte Institucional i Ressò Mediàtic L'entrevista destaca un fet inesperat que ha donat molta visibilitat a la ciutat: "La inesperada intervenció del rei d'Espanya parlant de l'Any Jubilar ens ha ajudat molt a fer publicitat gratuïta amb un ressò mediàtic absolut." Finalment, es fa balanç de l'activitat a l'estand, on s'han mantingut contactes amb turoperadors internacionals (especialment francesos) i premsa especialitzada, consolidant una imatge "desacomplexada" de la ciutat. Carnaval i Actualitat Local Abans i després del bloc de Fitur, el programa connecta amb la realitat local de Tarragona: Concurs de Drag Queens: S'anuncia el quart concurs al Teatre Metropol i es regalen entrades als oients. Dijous Gras: Es recorda la tradició de la coca de llardons i la botifarra d'ou. Tarragona Ràdio: El desplegament a Madrid ha estat possible gràcies a la col·laboració amb Catalunya Ràdio.

  • 18'

    Carnaval i Dinamització Comunitària als Barris de Tarragona

    El Carnaval de Barris com a Eina Social L'episodi explora com el Carnaval de Tarragona no és només una celebració lúdica, sinó un pilar fonamental del Pla Comunitari per dinamitzar la vida als barris de Torreforta, Camp Clar i Riu Clar. Per segon any consecutiu, s'organitza una rua pròpia el dissabte al matí que busca enfortir el teixit associatiu local. Punts clau de la celebració: Rua descentralitzada: Tot i que les comparses participen en la gran rua del centre de la ciutat, la rua de Torreforta permet una major proximitat i participació dels veïns del barri. Inclusió i diversitat: Hi participen des de col·lectius de la gent gran (Associació de Pensionistes) fins a joves i infants de les guarderies de la zona. Temàtica i participació: Aquest any, molts grups han triat la temàtica de grangers, una opció assequible i oberta a tothom que vulgui sumar-s'hi sense formar part d'una entitat formal. La Interacció Intergeneracional i la Integració Els convidats destaquen que l'èxit del Pla Comunitari rau en la seva capacitat d'ajuntar persones de diferents edats i procedències: Intergeneracionalitat: S'esmenten tallers com el de creació de capgrossos, on dones grans i infants van treballar conjuntament, creant vincles que perduren. Integració de persones nouvingudes: S'analitzen les dificultats i els èxits en la participació de persones migrades, especialment del Magreb, destacant que els joves s'integren amb més naturalitat que els adults a causa de l'entorn escolar. "Allà on no arriben determinats arguments, que arribi la festa per captar les persones i aplegar el teixit associatiu del barri." Dades d'Interès del Dissabte de Carnaval Horari i Inici: La rua comença a les 11:30h (tot i que els preparatius s'inicien a les 10:00h). Lloc de sortida: Carrer Riu Fluvià (zona Mercadona), a Torreforta. Recorregut: Passarà per les zones de la Granja, carrer Gallac, Gandesa i Prades, tornant al punt d'origen. Comparses destacades: La Vallaruga (amb 16 anys d'història), Sinus Sport i el grup BBTK.

  • 9'

    Tradicions del Dijous Gras a Tarragona amb Vicenç Verdolet

    La celebració del Dijous Gras i el Botifarradou En aquesta conversa s'expliquen les tradicions gastronòmiques de Tarragona durant el Dijous Gras, destacant el paper del Gremi de Cansaladers i Xarcuters. Vicenç Verdolet, de la cansaladeria Verdolet, detalla com el Botifarradou (o botifarra d'ou) s'ha consolidat com una referència recent però ja imprescindible del Carnaval tarragoní. Elaboració i secrets del Botifarradou El Botifarradou es diferencia per la seva suavitat i el seu contingut en ou. Els aspectes clau de la seva preparació són: Ingredients: S'utilitza carns del porc com la papada (més greixosa) i la panxeta. Preparació: La carn picada es barreja amb ous batuts fins a aconseguir una massa homogènia que s'emboteix i es cou. Condiments: Verdolet recomana prudència amb les espècies per no emmascarar el gust. S'usa una mica de pebre, nou moscada, canyella o Jamaica en dosis molt petites. Els Llardons i la cultura de l'snack Es defineix el llardó com un producte residual del greix del porc que es fregeix en el seu propi oli i després es premsa per eliminar-ne l'excés. "El llardó és com un snack, per fer un pica-pica com si fossin patates fregides." Consells de consum i maridatge Per gaudir plenament de la botifarra d'ou el Dijous Gras, es suggereix: Menjar-la amb pa amb tomàquet (preferiblement torrat) i un bon oli d'oliva que no sigui massa fort. Maridatge: Recomanen acompanyar-la amb cava fred o vi blanc. S'ha d'evitar el vi negre amb aquesta varietat perquè el seu gust potent podria anul·lar la suavitat de l'ou. Salut i tradició Es fa una defensa del consum moderat i equilibrat de tot tipus d'aliments, inclòs el greix i la carn, recordant que un dia d'excedents es pot compensar amb una dieta més lleugera l'endemà.

  • 20'

    Entrevista a Joan Aregio sobre l'actualitat de Tarragona

    Balanç de la política municipal amb Joan Aregio L'entrevista a Joan Aregio, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió (CiU) a l'Ajuntament de Tarragona, repassa els principals punts de fricció amb l'equip de govern de Josep Fèlix Ballesteros. Aregio critica la gestió de diversos projectes estratègics i acusa l'alcalde d'utilitzar l'herència rebuda com a excusa per a la manca d'acció. Projectes Urbanístics i Equipaments Complex Esportiu Sant Jordi: CiU rebutja frontalment la construcció d'un hotel en aquest espai. Aregio aposta per un ús 100% esportiu, cívic o social, argumentant que la finca té prou metres per satisfer les necessitats del jovent sense cedir espai a usos privats. La Tabacalera: Tot i que veu amb bons ulls la contractació d'un arquitecte de prestigi, critica el canvi de postura dels socialistes, que anteriorment no defensaven el Museu Nacional Arqueològic en aquesta ubicació. Façana Marítima: El portaveu expressa el seu escepticisme davant el nou conveni amb el Ministeri de Foment. Adverteix que canviar el projecte original (soterrar la via pel traçat actual) només portarà més retards i costos. Seguretat i Gestió Política Desplegament dels Mossos d'Esquadra: Aregio denuncia que Tarragona ha estat maltractada pel que fa als terminis i lamenta que, a pocs mesos de la data prevista, les comissaries (especialment la de Camp Clar) encara no estiguin construïdes. Crítica a la Transparència: Anuncia la creació d'un butlletí alternatiu de CiU per contrarestar el que considera "criteris editorials polítics" i falta de veu de l'oposició en la comunicació institucional. Pàrquing Jaume I: Es mostra favorable a una gestió privada si el servei és eficient per a l'usuari, però critica l'equip de govern per no haver accelerat l'obertura de l'equipament. "Els ciutadans han de jutjar els polítics pel que fan, no pel que prometen o pel que diuen." Finalment, tot i el to crític, Aregio reconeix com a encert la rapidesa en la convocatòria per augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana, demostrant una oposició bel·ligerant però disposada a reconèixer accions necessàries per a la ciutat.

  • 21'

    Sinistralitat laboral a Tarragona i projectes de la Ciutat de Repòs

    Balanç de la sinistralitat laboral a Tarragona L'entrevista amb Josep Maria Solanes, director territorial del Departament de Treball, comença amb una valoració negativa de l'inici del 2008 a causa de dos accidents mortals a La Selva del Camp i Valls. Malgrat aquest inici, s'analitzen les dades del 2007, que mostren una reducció del 50% en accidents mortals (passant de 12 a 6 casos) i un descens global del 3,21% en la sinistralitat, una dada molt positiva considerant l'augment d'afiliacions a la Seguretat Social. Causes principals i prevenció L'anàlisi de les causes dels accidents destaca diversos factors crítics: Excés de confiança: Afecta sovint a treballadors veterans i formadors. Manca de mesures de seguretat: Exemple clar és la fallida dels punts de subjecció de les xarxes en treballs d'alçada. La construcció com a sector de risc: Continua essent el sector més problemàtic degut als treballs en alçada, juntament amb els accidents en carretera (in itinere). Responsabilitat empresarial: Solanes emfatitza que l'empresari és el màxim responsable de garantir la formació i seguretat, especialment en casos on la barrera idiomàtica pugui suposar un risc. "L'excés de confiança i la manca de mesures de seguretat són, quasi sempre, els que provoquen els accidents." Projectes i infraestructures a Tarragona En la segona part de l'entrevista, es tracten temes de gestió patrimonial i infraestructures sota la competència del Departament: Restauració de la passera de la Ciutat de Repòs i Vacances: Es rehabilitarà l'estructura original del 1957 pel seu valor arquitectònic, descartant una de nova. S'hi instal·larà un ascensor de vidre i tanques transparents per millorar l'accessibilitat sense trencar l'estètica. Neteja de la zona esportiva: Es preveu l'enderroc d'instal·lacions en desús i ruïna, com el frontó i la piscina antiga, per integrar l'espai al bosc i mantenir només els elements amb valor patrimonial (com la bolera de teulades ondulades).

  • 14'

    Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis 2017

    Presentació institucional de la candidatura de Tarragona per organitzar els Jocs Mediterranis del 2017. L'acte recull les intervencions de diversos representants polítics i tècnics que subratllen la importància estratègica d'aquest esdeveniment per a la ciutat, la província i el conjunt de Catalunya. Objectius i visió del projecte Mario Reinao, comissionat de la candidatura, destaca que el projecte no és una operació de màrqueting, sinó un compromís ferm per situar Tarragona com a capital de la cultura mediterrània. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: * Consens territorial: Adhesió de tots els ajuntaments i institucions del Camp de Tarragona. * Suport institucional: Validació per part del Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el Consell Superior d'Esports. * Hospitalitat: Voluntat que les delegacions se sentin "com a casa" i no com a simples turistes. Impacte en infraestructures i turisme Els representants de turisme i les autoritats locals coincideixen que els Jocs han de ser un motor de transformació similar al que van suposar els Jocs Olímpics de 1992 per a Barcelona: * Acceleració d'obres: Possibilitat d'avançar equipaments i infraestructures que trigarien dècades en condicions normals. * Notorietat de marca: Impuls a la visibilitat de la marca Costa Daurada i Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat. * Turisme esportiu: Consolidació de la regió com a destinació certificada d'alt nivell. Unitat d'acció de les administracions L'acte posa de manifest la col·laboració entre l'Estat, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona, reforçant la idea que la suma d'esforços és la clau per vèncer altres ciutats competidores. "Volem que els Jocs de Tarragona siguin els millors Jocs del Mediterrani de la història, no només pels equipaments, sinó per la il·lusió de la seva gent."