Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa *Ja tardes* de l'any 2008

·393 episodis
RSS

episodis

217-228 de 393
  • 11'

    Integració i realitat de la comunitat camerunesa

    Presentació de la Festa Cultural Balafont L'entrevista se centra en la tasca de l'Associació per al Desenvolupament i la Integració Balafont, que organitza una jornada cultural al Centre Cívic de Torreforta. Aquesta activitat busca apropar la cultura subsahariana a Tarragona mitjançant: Música i dansa tradicional. Degustació gastronòmica amb plats típics del Camerun. Espais de diàleg per fomentar la convivència. Els reptes de la integració i l'acollida L'Amadeu, secretari general de l'entitat, explica que molts nouvinguts experimenten por i desconfiança davant les institucions oficials (policia o administració) per desconeixement o por a la repatriació. L'associació actua com a pont per: Guiar en els tràmits legals, recordant que la regularització sol requerir un mínim de tres anys. Facilitar l'accés a la sanitat i serveis socials. Oferir suport anímic a qui arriba sense xarxa familiar. El context social i polític al Camerun L'entrevistat ofereix una visió crítica sobre les causes de l'emigració: Atur juvenil: Tot i tenir carreres universitàries i estar ben formats, els joves no troben feina al seu país. Situació política: Es defineix el govern actual com una dictadura maquillada que perdura des de l'any 1982. "Molts joves estan molt ben formats, però quan arriben aquí, la seva titulació no és reconeguda." L'Amadeu també destaca la seva sort personal en ser adoptat per una família catalana, contrastant-ho amb la dura realitat d'altres immigrants que han de recórrer a la beneficència o sobreviure en situacions de gran precarietat.

  • 5'

    Entrevista a Paloma del grupo Almasala

    Entrevista a Paloma (Almasala): Fusió i Nous Projectes L'entrevista se centra en la figura de Paloma, excomponent d'Ojos de Brujo i actual líder del projecte Almasala, en un moment clau de la seva carrera en solitari. La conversa destaca la seva actuació a la Sala Zero de Tarragona i el procés creatiu del seu proper disc. Evolució Musical i el Nou Disc Paloma explica que es troba en una fase de transició, finalitzant el seu segon treball discogràfic que s'espera que surti a finals de novembre. Estil: Tot i que manté l'essència del seu primer àlbum Eol, en aquesta nova etapa busca una major definició sonora. Fusions clau: L'artista aposta per barrejar el flamenc amb estils com el jazz, el soul, la música electrònica i, sobretot, la world music. L'experiència del directe: En els seus concerts actuals, ja està introduint temes nous per provar com funcionen i com encaixen amb el repertori anterior. "Sigo ahí empecinada en buscar la fusión con la música del flamenco y la electrónica." Projecció Internacional i Col·laboracions L'artista comparteix la seva experiència en l'àmbit internacional i les seves ambicions per al nou disc: Gira Europea: Ha actuat en festivals prestigiosos com el Glastonbury a Anglaterra, i ha visitat Atenes i França, on la seva música té una gran acollida. Proper destí: La fira Popcom a Berlín, un punt de trobada per a l'intercanvi de nous projectes musicals. Col·laboracions d'arrel: Per a aquest nou treball, vol comptar amb músics de l'escena de Barcelona, especialment artistes africans de Guinea Bissau i el Marroc, utilitzant instruments com la kora. Detalls del Concert a Tarragona L'actuació a la Sala Zero es presenta com un avançament del que serà el nou àlbum, oferint al públic una barreja de maduresa i experimentació en un ambient que es preveu molt animat.

  • 8'

    L'Open Tarragona-Costa Daurada 2008 al Club Tennis

    Crònica de la Tercera Edició de l'Open Internacional L'episodi recull una connexió en directe des de les instal·lacions del Club Tennis Tarragona, on s'està disputant l'Open Tarragona-Costa Daurada 2008. Aquest torneig, conegut com a Challenge, s'ha consolidat com el segon esdeveniment tennístic masculí més important de Catalunya, només per darrere del cèlebre Trofeu Comte de Godó. Punts Clau de la Jornada Protagonisme de Beto Martín: El vigent campió és l'atracció principal de la jornada, enfrontant-se al jugador austríac Kohler en un dels partits més esperats. Rellevància Internacional: Tot i la caiguda prematura dels principals caps de sèrie com Óscar Hernández i Dani Jimeno, el nivell de la competició continua sent molt alt amb diversos jugadors situats al top 100 del rànquing ATP. Logística i Organització: David Valeriano, gerent del club, destaca el gran esforç previ de muntatge i la implicació del personal per gestionar un esdeveniment amb una dotació de 50.000 dòlars. Informació per als Assistents "A vegades és més bonic vindre a un partit de quarts de final o semifinals, on veus partits més interessants que a la pròpia final." Calendari: Les semifinals i la final de dobles tindran lloc dissabte al matí, mentre que la gran final individual serà el diumenge a les 12:00 h. Accés: L'entrada és gratuïta però requereix una invitació prèvia (disponible en punts oficials com l'Ajuntament o Tarragona Ràdio) per controlar l'aforament de la pista central. Talent Local: Es destaca la participació de joves promeses de l'acadèmia del club com David Català, Abel Rincón i Javi Torres.

  • 5'

    Èxit de cria de la tortuga mediterrània a Marçà

    Èxit en la reproducció de la tortuga mediterrània al Priorat El centre de cria de Marçà, al Priorat, celebra el naixement dels primers 13 exemplars de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) nascuts en captivitat. Aquesta fita arriba només un any després de la inauguració de les instal·lacions, tot i que el projecte de protecció es va iniciar formalment l'any 2005. Protecció d'una espècie vulnerable La tortuga mediterrània és una espècie protegida degut a la seva escassetat i als perills que l'envolten. Segons els tècnics, els principals riscos són: L'acció humana: El perill més greu és la captura de tortugues per part de particulars per tenir-les com a mascotes. Els incendis forestals: Donada la seva lentitud, són víctimes fàcils del foc. La pèrdua d'hàbitat: Cal ampliar i connectar els territoris on habiten. Projectes de futur i conscienciació L'entitat treballa en diverses línies per garantir la supervivència de la població actual, que s'estima d'entre 350 i 400 exemplars a la zona: Cria i alliberament: Les 13 cries es mantindran al centre durant tres anys abans de ser alliberades al medi natural. Educació ambiental: Es realitzen tasques de conscienciació en escoles per evitar que la gent toqui o s'emporti els exemplars que trobin al bosc. Centre d'Interpretació: Està previst que l'any vinent s'inauguri un espai de flora i fauna per potenciar la funció didàctica i el reclam turístic de la comarca. "La mà humana és la pitjor; molta gent l'agafa per a tindre-la com a mascota i és el pitjor que es pot fer."

  • 13'

    Nova temporada de Tarragona Cultura Contemporània (TCC)

    L'Ivan Torres, coordinador de mitjans de l'associació Anímet Serveis Culturals, presenta la nova programació de Tarragona Cultura Contemporània (TCC) per a la temporada d'hivern, que s'estén d'octubre a abril. La iniciativa aposta per portar a la zona propostes internacionals i nacionals que habitualment no arribarien a les sales locals. Programació Musical de la Setmana L'agenda musical és intensa i variada, amb concerts en espais com la Sala Zero, el Loop o el Zeppelin: * Simon Finn: Folk psicodèlic canadenc (dijous, entrada gratuïta). * El Massala: Excomponent d'Ojos de Brujo amb una proposta de flamenc purista (divendres a la Sala Zero). * Xerades: Grup de Madrid amb estil pop-punk i garatge (divendres a Salou). * The Blows: Banda de Vigo destacada per la crítica (dissabte al Loop, gratuït). * Família Miranda: Rock contundent des de Xile (diumenge a la Sala Zero). Cinema d'Autor i Cicles Clàssics L'oferta cinematogràfica es divideix en dos grans eixos: 1. Cicle Stanley Kubrick: Cada dimecres a l'auditori de Caixa Tarragona. S'inicia amb el clàssic del cinema negre Atraco Perfecto. 2. Cinema d'Autor: Projeccions en versió original a l'Antiga Audiència els divendres i diumenges. Esmenten títols com Aliento, En un mundo libre o Pozos de ambición. "La filosofia continua igual: intentar fer arribar a Tarragona coses que d'altra manera no passarien per aquí."

  • 23'

    Segona edició del Cicle Art Emergent a Tarragona

    Presentació de la Segona Edició de l'Art Emergent En aquesta sessió es detallen les bases i objectius de la nova convocatòria del Cicle d'Art Emergent, una iniciativa dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona per promoure el talent local. Detalls de la Convocatòria • Termini i ubicació: Els projectes es poden presentar fins al 31 d'octubre a la seu del carrer Major, 14, de Tarragona. • Perfil dels participants: Està dirigit a creadors del Camp de Tarragona (Baix Camp, Alt Camp, Tarragonès, Priorat, Conca de Barberà i Baix Penedès) que fugin del circuit professional i no hagin publicat mai un catàleg. • Suport als artistes: Se seleccionen set projectes que reben una dotació de 900 euros per a la producció, a més de l'edició d'un catàleg i un pòster. Una Metodologia de Creciment i Diàleg L'essència del projecte no és només l'exhibició, sinó el procés d'aprenentatge: • Acompanyament: Cada artista compta amb un mentor (crític o artista consolidat) per materialitzar la seva idea. • Espai no convencional: L'ús del hall de la Delegació de Cultura com a sala d'exposicions trenca la fredor administrativa i genera un impacte directe en els ciutadans. • > "La gràcia és el camí; no és un concurs de premi, sinó una possibilitat de créixer i generar un debat que es transporti a la societat." Projectes de Futur i Estat de la Creació Territoris Creatius i Noves Infraestructures S'anuncia el projecte Territoris Creatius, una plataforma web que funcionarà com una radiografia de la creació a la demarcació. L'objectiu és connectar creadors de tots els àmbits (música, arts visuals, arts escèniques) i fomentar el coneixement mutu. Planificació Territorial de les Arts Visuals Es discuteix el nou pla d'equipaments culturals de la Generalitat: • S'espera que cada població de més de 15.000 habitants tingui un espai dedicat a les arts visuals en un termini de 10 anys. • Es preveu que el 2009 sigui un any clau per a la formalització del futur Centre de Creació Contemporània a l'antiga Tabacalera. Dinamisme Cultural a Tarragona Finalment, es destaquen iniciatives que mantenen la ciutat viva, com el Cicle Display d'art al carrer o les propostes del col·lectiu Arnolfini, que posen l'accent en el procés de treball de l'artista més que en l'obra final.

  • 18'

    Festa del Roser a Tarragona: Concurs d'Allioli i Crestes

    Celebració de la Festa del Roser al barri de la Part Alta de Tarragona L'episodi transcorre a la plaça de les Cols i el carrer Merceria, on els veïns celebren l'inici de les seves festes tradicionals. El focus principal és el concurs d'allioli, una competició on la traça i la paciència són claus per evitar que la salsa es negui (es talli). Els protagonistes i el concurs Participants diversos: Des de la senyora Tere i la Montse, veteranes en l'art del morter, fins a la Letícia, la participant més jove. Tècniques i secrets: Es debat sobre la dificultat de fer l'allioli autèntic (només all i oli, sense ou) i les manies tradicionals, com si es talla en mirar-lo o en girar la mà cap a un costat o l'altre. El jurat: Format per experts del barri que avaluen el gust, la textura i el punt de picant. Tradició i barri "El casc antic, per tots nosaltres, això és un poble." L'entrevista amb José López, president dels veïns, destaca la identitat pròpia de la zona: * Gegants del carrer Merceria: Celebren el 25è aniversari d'uns gegants fets totalment a mà pels mateixos veïns. * Gastronomia: A més de l'allioli, s'introdueix el concurs de crestes (empanades), que cada any varia per oferir diversitat a la festa. * Reivindicació: Es posa de manifest la barreja entre el turisme massiu (com el cas de la Cora, una turista suïssa entrevistada) i la necessitat de millorar el manteniment del nucli històric. Programa d'actes L'agenda inclou balls, proclames de pubilles, cercaviles amb nanos, sopars de germanor i actes religiosos fins al diumenge.

  • 15'

    Aventura en Mini clàssic: Del Moster al Marroc

    L'aventura d'un Mini clàssic pel desert El Jaume Etxe i el Marc Boades, dos apassionats de la mecànica i els cotxes clàssics, s'embarquen en un repte singular: completar un ral·li de 10 dies des del Moster (El Rourell/Tarragona) fins al Marroc a bord d'un Mini de l'any 1971. Aquesta iniciativa neix de la seva passió pel motor i el desig de demostrar la resistència d'un vehicle icònic en condicions extremes. A diferència d'altres ral·lis organitzats, aquest és un projecte personal que segueix rutes aconsellades per experts en expedicions amb vehicles d'època. Preparació tècnica del vehicle Per tal de sobreviure a les dures condicions del Sàhara, el Mini ha estat restaurat des de zero i sotmès a modificacions severes: * Refrigeració optimitzada: S'han afegit dos radiadors addicionals (un d'oli i un d'aigua amb electroventilador) per combatre la calor extrema. * Reforçament i alçada: S'ha aixecat la suspensió i s'han instal·lat amortidors addicionals i barres antivolcada. * Protecció de sistemes: Totes les canalitzacions de benzina i frenat s'han passat per l'interior de l'habitacle per evitar trencaments amb les pedres del camí. * Sacrifici de comoditat: S'han eliminat els seients del darrere i la calefacció per guanyar espai per a recanvis, eines i dipòsits de combustible més grans. El full de ruta i els reptes L'expedició recorrerà uns 6.000 quilòmetres en total, incloent-hi el trajecte fins a Algesires. Els punts clau del viatge al Marroc inclouen: 1. Creuar l'Atles a més de 2.500 metres d'altitud. 2. Circular per pistes fins a Merzouga, a la frontera amb l'Àfrica profunda. 3. Gestionar l'ús de benzina de baix octenatge i possiblement bruta. "El que volem fer és tornar cap aquí amb el cotxe sencer; el ral·li està enfocat a conservar la mecànica." Futurs projectes Si aquesta aventura té èxit, els protagonistes ja pensen en el 50è aniversari del Mini a Anglaterra l'any vinent i en la possibilitat d'organitzar una expedició conjunta amb més aficionats el 2010.

  • 10'

    L'experiència immersiva de Halloween a PortAventura

    La màgia i el terror de Halloween L'oferta de PortAventura per a la temporada de Halloween es basa en una combinació de por, diversió i emocions fortes. L'objectiu principal és crear una experiència participativa on el visitant no és un simple espectador, sinó que se sent part activa de l'espectacle. Gastronomia Tematitzada Un dels elements més destacats és el dinar tematitzat, que consisteix en un banquet de noces entre dos monstres. Els comensals participen directament en la celebració mentre succeeixen esdeveniments inesperats i interaccions amb personatges curiosos. Passatges del Terror i Zones d'Impacte L'espectacle compta amb diversos recorreguts dissenyats per generar por extrema: La Selva del Miedo: Considerat un dels passatges lineals més llargs d'Europa amb 400 metres de recorregut i la presència de més de 50 monstres. Horror in Penitence i La Mina del Diablo: Passatges clàssics situats a l'àrea del Far West. Personatges icònics: Com el "loco de la navaja", un intern escapat d'un manicomi que interactua amb els visitants. L'Art d'Espantar L'èxit de l'esdeveniment recau en la professionalitat dels seus 270 artistes (actors, ballarins, mags i especialistes). Segons en Jordi, el secret professional per fer por es basa en: Observació del client: Escoltar les seves pors i reaccions per personalitzar l'impacte. Sugestió i atmosfera: Crear un ambient amb boira, llums i decoració que prepari psicològicament el visitant. "Nosaltres el que perseguim és espantar la gent perquè la gent, curiosament, si s'espanta es diverteix." Un Esdeveniment Familiar i Consolidat Tot i l'enfocament en el terror, hi ha una oferta específica per a infants i famílies. El parc rep més de mig milió de visites durant aquesta època, amb un alt percentatge de turistes fidels que repeteixen l'experiència any rere any, sovint disfressant-se ells mateixos per integrar-se en l'ambient.

  • 27'

    Ángel Olaran: Vida i Missió a Wukro, Etiòpia

    L'obra del missioner Ángel Olaran a Etiòpia L'entrevista ens descobreix la tasca humanitària que l'Àngel Olaran, conegut localment com a Abba Melaku (Pare Àngel de Déu), desenvolupa a la regió de Tigray, al nord d'Etiòpia. Acompanyat pel suport del col·lectiu solidari de l'empresari lleidatà Àngel Pujol, el missioner ha transformat una comunitat que va començar amb 5 infants fins a atendre'n actualment més de 1.300 orfes. Causes i situació de la infància • La gran quantitat d'orfes a la regió es deu principalment a les conseqüències de la sida, la tuberculosi i els conflictes bèl·lics. • Molts d'aquests infants es veurien abocats a viure al carrer o a la prostitució si no fos per l'acollida de la missió. • L'educació és un pilar fonamental: molts ja s'han graduat a la universitat i s'estan incorporant al món laboral com a mestres o infermers. Percepció de la mort i valors humans El missioner destaca una visió de la vida molt diferent de l'occidental: "A Etiòpia la mort està més integrada amb la vida; les persones, com que tenen poc material on agafar-se, s'agarren a l'aspecte humà." • Els infants mostren una resiliència psicològica sorprenent i una capacitat d'acollida i alegria natural que sovint manca a les societats de consum. • La riquesa d'aquestes comunitats resideix en la seva naturalitat i en la profunditat de les relacions humanes. Crítica a la Globalització i Responsabilitat del Primer Món L'Àngel llança una dura crítica contra el sistema econòmic global: • Existeix un gran desequilibri comercial on el cafè es paga 40 vegades menys que fa anys, mentre els productes importats s'encareixen. • Es denuncia la facilitat amb què arriben les armes d'alt cost a zones en guerra mentre es posen traves logístiques per fer arribar un plat d'arròs. • L'ajuda del primer món sovint és menor que els recursos que el tercer món acaba retornant en forma d'interessos o deutes. Projectes Pràctics i Vies de Col·laboració • S'han construït pous d'aigua de grans dimensions per combatre les sequeres recurrents. • Es fomenta el turisme solidari i la venda del llibre Ángeles de Wukro per recaptar fons. • Respecte a les adopcions internacionals, l'Àngel considera que és una bona sortida si no hi ha una alternativa digna al país d'origen, tot i que prioritza l'acollida en l'entorn cultural propi.

  • 14'

    Festa del Club dels Tarraconins a Torreforta

    Celebració infantil al Centre Cívic de Torreforta El periodista Pep Sunyer transmet en directe des del Centre Cívic de Torreforta, on s'està duent a terme una multitudinària festa infantil organitzada pel Club dels Tarraconins. L'esdeveniment compta amb la participació del grup d'animació lleidatà Encara farem salat, que amenitza la jornada amb música de discoteca i balls per a tota la família. Mascotes i activitats destacades La Nineta i l'Ibori: Les dues mascotes del club han fet una entrada triomfal a la pista, ballant amb els nens. Van vestides amb indumentària d'època romana, fent honor al passat històric de Tarragona. Interacció amb el públic: El reporter parla amb diversos nens (Ayub, Mohamed, Maria) i pares, que destaquen la importància de fer activitats als barris, tot i que alguns lamenten la falta d'informació prèvia i el soroll excessiu dels altaveus. Votació popular: S'està realitzant una votació per triar el nom del grup de dansa del club entre cinc opcions: Ballenins, Teclat Màgic, Les Meduses, Micus, Miques i Miquetes i Les Ballaruques. Calendari de la ruta pels barris L'activitat és itinerant i visitarà diferents punts de la ciutat durant la setmana: 1. Dimecres: Centre Cívic de Sant Salvador. 2. Dijous: Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. 3. Divendres: Centre Cívic de la Part Alta. "És molt divertit i molt bonic... és d'agrair que es facin coses així als barris, que falta fa que en facin més."

  • 9'

    Nova cervesa artesana Rosita amb sabor d'avellana

    Presentació de la nova varietat de cervesa Rosita En aquesta entrevista, en Ramon Ullé, un dels responsables de la cervesera Rosita, presenta la seva darrera innovació: una cervesa negra amb sabor d'avellana. Aquest nou producte neix com un homenatge a la terra d'Alcover, seu de la fàbrica i zona tradicional de cultiu d'avellaners. Característiques de la nova cervesa Tipologia: Es tracta d'una cervesa torrada i molt fosca (tot i que no arriba a ser un negre absolut per la seva naturalesa artesana). Sabor i Aroma: S'aconsegueix mitjançant una infusió d'avellanes durant el procés, proporcionant un aroma intens i característic de la zona. Graduació: Té un contingut alcohòlic superior a la versió original, situant-se entre els 6 i 6,2 graus. Maridatge: Es recomana especialment per acompanyar postres amb xocolata o bombons, creant un contrast deliciós. Una aposta pel territori i la innovació L'empresa aposta decididament per l'economia local en moments de crisi, utilitzant ingredients de proximitat i reivindicant el consum de productes del Camp de Tarragona. "Si estimem la nostra terra i els nostres productes, doncs hem d'estimar el que ens envolta... Hem de sortir endavant consumint productes de la terra." Altres varietats i pròxims passos Edicions anteriors: Recorden l'èxit de la Rosita d'Ivori (més suau i cítrica per a l'aperitiu) i l'extravagant versió amb pètals de rosa creada per Sant Jordi. Disponibilitat: La nova cervesa d'avellana es presentarà oficialment a la Fira del Bandoler d'Alcover amb una tirada inicial limitada de 4.000 unitats. Participació: Han habilitat el correu [email protected] per rebre propostes de nous sabors per part dels consumidors.