Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2008

·684 episodis
RSS

episodis

241-252 de 684
  • 23'

    L'entorn prehistòric de la cova de la Font Major

    Investigació sobre el Paisatge Neolític En col·laboració amb l'Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES), s'ha presentat una investigació liderada per Anna Ballesteros i Francesc Burjachs sobre l'entorn natural de la cova de la Font Major (l'Espluga de Francolí). L'estudi revela que fa uns 6.500 anys, la zona presentava un paisatge radicalment diferent de l'actual: • Tenia el doble de superfície boscosa que avui dia. • El bosc estava compost principalment per alzines, roures i pins. • S'ha identificat la presència del roure-reboll, una espècie que actualment només sobreviu com a relicte a les muntanyes de Prades gràcies a la protecció històrica del monestir de Poblet. Metodologia: La Palinologia Per reconstruir el passat, els investigadors han utilitzat la palinologia, l'estudi del pol·len fòssil pres d'uns testimonis de sediment que encara es conservaven a la cova. El procés inclou: Extracció de sediments: Mostreig sistemàtic cada 10 centímetres. Processament de laboratori: Separació física i química del material fòssil del sediment mineral. Anàlisi microscòpica: Identificació dels gèneres vegetals per determinar la composició del bosc antic. "Hem vist que l'extensió del bosc era molt més àmplia que actualment; s'havien perdut més de 9 hectàrees respecte a les 19 estudiades." Divulgació i Futur de la Investigació L'episodi també aborda la importància de la divulgació científica i els reptes que troben els investigadors per fer arribar el coneixement a la societat i als joves. Es discuteixen projectes futurs com: • La recreació d'un campament neolític exterior a la cova amb vegetació autòctona de l'època. • La continuació de les excavacions al poblat neolític de l'Estany de Banyoles, on la humitat ha permès conservar eines de fusta intactes. • La reflexió sobre l'arqueologia experimental i com els cultius ancestrals eren, en molts casos, més productius i sostenibles que els actuals dominats per interessos econòmics.

  • 22'

    Art Rupestre i Cohesió Social amb Ramon Viñas

    Exploració de l'Art Rupestre a Amèrica i la Mediterrània En aquesta conversa amb l'investigador de l'IPES, Ramon Viñas, s'analitza el valor de l'art prehistòric com una eina de comunicació gràfica i cohesió social. Viñas comparteix les seves experiències recents a l'estat de Sonora i la Baixa Califòrnia (Mèxic), on ha treballat en excavacions de megafauna i en l'estudi de pintures rupestres monumentals. Diferències entre l'art americà i el mediterrani El contrast entre les pintures trobades a la península Ibèrica i les de les penínsules mexicanes és sorprenent: Dimensions: Mentre que a la Mediterrània les figures solen fer entre 5 i 10 centímetres, a la Baixa Califòrnia es troba l'anomenat Gran Mural, amb figures que arriben als quatre metres d'alçada. Narrativa vs. Simbolisme: L'art mediterrani és narratiu (escenes de caça clarament identificables), mentre que l'art americà és molt més conceptual i abstracte; es mostren figures humanes i animals amb fletxes, però sense una acció directa de disparar, funcionant com un codi simbòlic. Tecnologia: La presència de pintures a 10 metres d'alçada suggereix que aquests grups ja utilitzaven estructures o bastides. L'impacte de la imatge en la ment humana Viñas planteja una reflexió profunda sobre com la capacitat de codificar imatges va transformar el cervell humà. No es tracta només de tecnologia (com el foc o la pedra tallada), sinó de la creació de símbols que generen identitat i pertinença. "L'art ha tingut canvis de continguts al llarg de la història... però en el fons, l'art està en totes les activitats de l'ésser humà." Desafiaments de la investigació i futur del projecte L'entrevista també destaca la duresa del treball de camp al desert de Sonora, amb temperatures de fins a 50 graus a l'ombra. Malgrat les dificultats burocràtiques, l'equip ha rebut l'aprovació per continuar datant les més de 1.500 figures de la Cova Pintada, amb l'objectiu final de socialitzar el coneixement i entendre l'evolució del llenguatge i el pensament humà.

  • 23'

    Excavacions a la Boella: El passat de Tarragona

    Investigació Arqueològica al Barranc de la Boella L'espai dedicat a l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ens acosta a la darrera campanya d'excavacions al jaciment de la Boella, a la Canonja (Tarragonès). Els arqueòlegs Josep Vallverdó i Palmira Saladier expliquen la importància cabdal d'aquest espai per entendre les primeres migracions humanes a Europa. Descobriments i Història del Jaciment • El jaciment va ser descobert a finals dels anys 20, però va quedar oblidat durant dècades fins que es van recuperar els treballs fa uns 30 anys. • S'han identificat dues fases cronològiques principals: una d'un milió d'anys i una altra d'uns 800.000 anys d'antiguitat. • La Boella destaca per la seva riquesa paleontològica, sent qualificat com un "hipermercat de la paleontologia" a Catalunya. Reconstrucció del Paisatge i Fauna Gràcies a les restes trobades, s'ha pogut reconstruir un entorn d'estuari i riberes d'aigua amb molta vegetació, similar a una albufera: • Herbívors: S'han localitzat restes de mamuts (ullals), hipopòtams, rinocerons, cavalls i cèrvids. • Carnívors: Destaca la presència de hienes, que competien amb els homínids pels recursos. • Eines: S'han trobat eines de sílex que confirmen la presència humana en aquestes cronologies tan remotes. La Metodologia del "CSI Arqueològic" Els investigadors utilitzen tècniques d'anàlisi de traces per determinar la conducta dels homínids: "Una ratlla sobre un os és una marca feta amb una eina de sílex; així sabem si hi va accedir un homínid o una hiena." L'estudi de les marques de tall permet distingir si els humans caçaven o eren carronyaires, un debat científic que encara continua vigent des de fa més de 30 anys.

  • 21'

    Neandertals i tortugues: Descobriments a la Cova de Bolomor

    La dieta dels Neandertals: Més enllà de la gran caça Recentment, un estudi de l'IPES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social) publicat en revistes de prestigi internacional ha revelat detalls fascinants sobre la dieta dels Neandertals. La investigació, liderada per Ruth Blasco, demostra que aquests homínids consumien tortugues de forma habitual fa més de 120.000 anys. Les troballes a la Cova de Bolomor L'estudi s'ha centrat en el jaciment de la Cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna, València). Els punts clau de la recerca inclouen: Processament antròpic: S'han identificat marques de tall en els ossos de les tortugues, indicant que van ser descarnades amb eines de pedra. Complexitat gastronòmica: Les restes presenten signes de cremació, demostrant que les tortugues eren cuinades al foc, probablement rostides sobre les brases. Adaptabilitat: Aquest descobriment trenca el mite que els Neandertals només caçaven grans mamífers, mostrant la seva capacitat per aprofitar "petites preses" o fast food prehistòric. "Els neandertals tenen una sèrie de comportaments tan apresos i tan complexos que el seu origen ha de ser molt anterior." La tècnica de les marques de tall L'especialista Rosa Oguet explica que les marques de tall són petits solcs allargats deixats per la indústria lítica. Aquestes marques són crucials per determinar: 1. La presència humana en un jaciment. 2. L'activitat realitzada: extracció de pell, desarticulació o obtenció de carn. 3. El temps d'ocupació del campament segons l'abundància de les restes. Un ecosistema mediterrani ric El paisatge on vivien aquests homínids era una combinació entre Àfrica i Euràsia, amb una fauna extraordinària que incloïa elefants, rinocerons, lleons i panteres, convivint amb espècies més familiars com el cérvol, el llop o l'os.

  • 13'

    Eudald Carbonell i la 31a campanya d'Atapuerca

    Entrevista a Eudald Carbonell sobre la recerca a Atapuerca El codirector dels jaciments d'Atapuerca i director de l'IPHES, Eudald Carbonell, analitza l'estat actual de les excavacions i la importància de la divulgació científica en una connexió directa des del jaciment de la Gran Dolina (Sima del Elefante). La realitat del treball de camp Condicions extremes: Malgrat l'època de l'any, l'equip treballa amb temperatures molt baixes, utilitzant anoracs i guants durant l'excavació. Anecdotari: S'explica l'origen de noms curiosos com l'assentament Hotel California, anomenat així per l'afició dels arqueòlegs al grup Eagles durant les prospeccions hivernals. La divulgació com a pilar estratègic Carbonell subratlla que la ciència no té sentit si no arriba a la societat. L'estratègia de l'IPHES es basa en: 1. Socialització del coneixement: Integrar la ciència en el pensament col·lectiu de l'espècie. 2. Aliances tecnològiques: Col·laboracions amb empreses com Ibermática per potenciar la consciència d'espècie. 3. Presència mediàtica: La col·laboració amb mitjans de comunicació per explicar temes com l'ús del foc, la mentó humana de més d'un milió d'anys o l'evolució dels ximpanzés. "L'única forma que la ciència arribi a la nostra espècie és que la gent s'integri en el coneixement." Futur i infraestructures Atapuerca com a referent: Es preveu que en 20 o 30 anys sigui el jaciment més important d'Euràsia. Noves instal·lacions: La posada en marxa del Museu de l'Evolució Humana i el Centre Nacional de Recerca (CENIEH) cap al 2010 per gestionar les més de 100.000 visites anuals. Projectes personals: Carbonell manté la seva passió per la botànica i la seva col·laboració en campanyes solidàries, reafirmant el seu compromís ètic i social.

  • 18'

    Descobriment del foc i arqueologia molecular

    El domini del foc i la seva transcendència evolutiva En aquesta sessió de l'espai Evoluciona, l'arqueòleg Àlex Soler detalla com el descobriment i la domesticació del foc van marcar un abans i un després en la història de la humanitat. Més enllà de la visió cinematogràfica de la guspida casual, el control del foc va ser un procés gradual vinculat al desenvolupament tecnològic. Fases de la relació amb el foc Soler identifica tres moments clau en el registre arqueològic: Coneixement (fa 1,5 milions d'anys): Els homínids (Homo habilis o erectus) eren conscients del seu poder, però no el controlaven; n'hi ha evidències esporàdiques. Domesticació i producció: El pas fonamental es dona quan l'ésser humà aprèn a fabricar-lo mitjançant la fricció (fusta contra fusta) o la percussió (pedres amb sílice o ferro). Ús generalitzat (fa 400.000 anys): El foc esdevé un element quotidià que transforma la biologia i la cultura. Impacte social i biològic L'ús del foc va permetre avenços que ens diferencien de qualsevol altra espècie: Transformació de la dieta: Permet cuinar aliments, eliminant bacteris i fent els vegetals més comestibles. Adaptació al medi: Possibilita viure en zones fredes i il·luminar coves, guanyant hores a la nit per a la socialització i el llenguatge. Tecnologia extrasomàtica: A diferència dels depredadors que evolucionen físicament, els homínids usen el foc com una eina externa per transformar la natura. "El foc permet cuinar, escalfar-se i protegir-se, però sobretot permet als homínids allargar el dia i desenvolupar el llenguatge i les relacions socials." L'Abric Romaní: un arxiu únic de fogars El jaciment de l'Abric Romaní (Capellades) és referent mundial per la seva conservació. S'hi han trobat prop de 400 fogars que permeten fer paleoetnografia, estudiant com els Neandertals organitzaven el seu espai domèstic i jerarquizaven les seves tasques. Arqueologia Molecular i bioelements L'episodi clou amb una explicació de Policarp Portolà sobre l'arqueologia molecular, que estudia biomolècules en restes antigues per conèixer aspectes com: Dieta: L'acumulació de zinc indica consum de carn, mentre que l'estronci apunta a una dieta vegetal. Patologies històriques: Esmenta la teoria del plombisme (intoxicació per plom) com una possible causa de la decadència de l'Imperi Romà.

  • 22'

    Arqueologia i activitat humana al Molí del Salt i al Pirineu

    Arqueologia i Prehistòria: Noves Descobertes L'episodi compta amb la participació de Manuel Vaquero, director de les excavacions al Molí del Salt (Vimbodí), i Itxasso Euba, doctora que ha investigat la presència humana a l'alta muntanya mitjançant l'antracologia. La conversa se centra en com les noves troballes desmenteixen la idea tradicional que els Pirineus eren zones marginals durant la prehistòria. El jaciment del Molí del Salt Les excavacions a Vimbodí han revelat un jaciment excepcionalment ric del Paleolític Superior (entre 15.000 i 8.000 anys d'antiguitat). Entre els punts destacats hi ha: Art moble extraordinari: S'han trobat 10 peces d'art paleolític (plaques d'esquistos i còduls de calcària), una xifra que multiplica per cinc les evidències existents a Catalunya. Representacions animals i humanes: Destaquen gravats de cavalls, cèrvols i una figura humana, un element molt poc freqüent en l'art d'aquest període. Densitat de troballes: El jaciment és tan productiu que es desenterren unes 300 peces diàries de mitjana, incloent-hi indústria lítica i fauna. L'antracologia i la vida a l'alta muntanya La tesi doctoral d'Itxasso Euba aporta una nova perspectiva sobre l'ocupació de les zones d'altitud, com la Serra del Cadí: Estudi del carbó: L'antracologia permet identificar les espècies d'arbres utilitzades com a combustible analitzant l'estructura cel·lular de la fusta cremada al microscopi. Hàbitat continuat: S'ha demostrat que l'alta muntanya estava habitada des del Neolític, amb activitats de pastoreig, agricultura (troballa de llavors i cereals) i posteriorment carboneria. Indicador climàtic: L'estudi dels anells de creixement en els carbons arqueològics permet conèixer les condicions climàtiques i l'impacte de l'explotació humana sobre el bosc al llarg dels segles. "L'alta muntanya no ha estat mai una zona marginal; hem pogut constatar que ja s'hi habitava i s'hi feia activitat agrícola des del Neolític."

  • 22'

    Excavacions al Molí del Salt i la vida a l'alta muntanya

    Balanç de la campanya al Molí del Salt L'espai d'avui compta amb la presència de Manuel Vaquero, director de les excavacions al jaciment del Molí del Salt (Vimbodí), i Itxasso Euba, doctora en arqueologia. Vaquero destaca que la campanya d'enguany, tot i les males condicions climatològiques, ha estat un èxit rotund, consolidant el jaciment com un dels més rics de Catalunya. Els punts clau del jaciment inclouen: * Cronologia: Restes compreses entre els 15.000 i els 8.000 anys d'antiguitat. * Art Moble: S'han recuperat unes 10 peces d'art paleolític, incloent plaques d'esquist i còduls amb gravats d'animals (cavalls, cèrvols) i, fins i tot, una rara representació humana. * Densitat de troballes: Es recuperen prop de 300 peces diàries entre indústria lítica i restes de fauna. La tesi d'Itxasso Euba: Els Pirineus no eren marginals La doctora Euba presenta la seva tesi doctoral, que desmunta el mite que l'alta muntanya va ser una àrea marginal durant la prehistòria. Mitjançant l'estudi als valls del Madriu i de la Vansa (Serra del Cadí), s'ha demostrat que: * Hi havia activitat humana continuada des del Neolític. * Es practicava el pastoreig i la transhumància, així com el carboneig. * S'han trobat restes de cabanyes, llavors i tallos de cereal que confirmen el sedentarisme i l'agricultura en aquestes zones elevades. L'Antracologia: El secret dels carbons El programa explica, amb el suport de la investigadora Ethel Allué, en què consisteix l'antracologia. Aquesta disciplina analitza els carbons vegetals recuperats en contextos arqueològics per reconstruir el passat. "La fusta, en carbonitzar-se, conserva la seva estructura cel·lular, fet que ens permet identificar l'espècie utilitzada com a combustible." Aquestes anàlisis permeten conèixer: 1. L'entorn vegetal: Quins arbres i arbustos existien (pins, roures, etc.). 2. L'impacte humà: Com l'explotació del bosc per a l'agricultura o el carbó va fer baixar el límit forestal. 3. El clima: Les condicions de creixement de l'arbre segons l'estacionalitat i el fred.

  • 25'

    Excavacions al Camp del Ninot i la Canaleta

    Descobriments Arqueològics a Catalunya L'episodi d'avui se centra en els recents descobriments realitzats en dos jaciments clau: el Camp del Ninot (la Selva) i la Canaleta (conca de la vall del Francolí). A través dels seus directors, explorem la importància de la paciència en l'arqueologia i com la geologia condiciona la preservació del passat. La Canaleta: Tecnologia i Comparació amb Atapuerca El jaciment de la Canaleta s'ha convertit en un referent per a l'estudi del Paleolític inferior a Catalunya, amb una antiguitat d'uns 400.000 anys. • S'han recuperat més de 700 eines de pedra (indústria lítica) en l'última campanya. • Destaca la presència de bifassos i fenedors, grans instruments utilitzats principalment per a l'esquarterament d'animals. • La seva cronologia i tipologia de materials el fan comparable al nivell TE-10 de la Gran Dolina a Atapuerca. • Tot i l'abundància d'eines, la fauna no s'ha conservat a causa de l'acidesa i carbonatació del sediment. El Camp del Ninot: Un Escenari Subtropical Ubicat en un antic cràter volcànic a Caldes de Malavella, aquest jaciment destaca per una conservació excepcional de matèria orgànica gràcies a les aigües termals riques en sílice. • L'esquelet de tapir: Troballa extraordinària d'un esquelet complet de fa 3,5 milions d'anys. Aquest animal, actualment absent a Europa, indica un clima subtropical antic. • Causa de la mort: S'especula amb una catàstrofe natural, com una emanació de gasos tòxics del volcà, similar al que va succeir al llac Nyos (Camerun) el 1986. • Absència de carronyers: El fet que els esquelets estiguin sencers suggereix que els depredadors no van poder accedir a les carcasses, possiblement per la toxicitat de l'entorn. Paleontologia i Macromamífers El programa conclou amb una breu lliçó sobre els macromamífers (animals de més de 5 kg): "Si trobem animals complets en un jaciment, normalment vol dir que no hi ha presència humana, ja que els humans fracturaven els ossos per menjar-se el moll i el cervell." • Els animals funcionen com a indicadors climàtics: per exemple, la presència d'hipopòtams delata aigua abundant i climes benignes.

  • 15'

    L'Art Rupestre: Els Primers Mitjans de Comunicació

    L'Art Rupestre com a Llenguatge Humà L'expert Ramon Viñas proposa una visió renovada de l'anomenat art rupestre, definint-lo més aviat com els mitjans de comunicació gràfics de la prehistòria. Aquesta expressió no és només estètica, sinó que respon a una necessitat profunda de permanència i memòria històrica. Conceptes clau de la investigació Complexitat simbòlica: L'art rupestre abasta des de la mitologia i les creences religioses fins a la transmissió de trances i la comunicació amb forces sobrenaturals. Diversitat de suports: No es limita a les parets de les coves; inclou ceràmica, escultura, penjolls, gravats i elements arquitectònics que convergeixen en un mateix pensament. L'essència de la humanitat: "L'art és un dels elements que determinaria en quin moment som més humans... en el moment en què tenim una inquietud de comunicar un sentiment." La Interpretació i el Treball de Camp L'estudi de les pintures i gravats s'enfronta a diversos reptes. Actualment, la datació cronològica és relativament senzilla gràcies a tècniques com l'anàlisi d'oxalats o aglutinants. Malgrat això, el verdader repte és la interpretació, és a dir, entendre el codi que hi ha darrere de cada representació. Funció social: Les imatges servien per marcar el territori, descriure activitats quotidianes (caça, recol·lecció) o reflectir ritus de pas i estats psicotròpics. Context etnogràfic: En zones com el desert de Sonora (Mèxic) o Austràlia, encara hi ha grups que utilitzen l'expressió gràfica per escriure cançons o representar elements de clan (com l'os), cosa que ajuda els arqueòlegs a obtenir pistes per a la seva recerca. El Projecte a Sonora i Catalunya L'episodi destaca la importància de les col·laboracions internacionals, com la que es duu a terme al desert de Sonora amb la UNAM. Es busquen paral·lelismes entre les poblacions de Baixa Califòrnia (amb pintures de fa 8.000 anys) i les de Catalunya, analitzant similituds i diferències abismals en el seu desenvolupament històric.

  • 24'

    L'Art Rupestre: Comunicació i Història de l'Evolució

    Introducció a l'Art Rupestre L'episodi explora el concepte de l'art rupestre no només com a simples pintures en una paret, sinó com un complex mitjà de comunicació previ a l'escriptura. Ramon Vinyas defineix aquestes expressions com un codi d'imatges que permetia transmetre creences, mitologies i sentiments. El valor de l'art en l'evolució humana • L'art es considera un marcador fonamental de la humanitat. En el moment que un ésser té la inquietud de comunicar un sentiment, fa el pas de pre-homínid a humà. • Les mostres més antigues es troben a Europa (30.000 anys), però a Àsia i Àfrica se n'han trobat de fins a 300.000 i 500.000 anys d'antiguitat. • Existeix una continuïtat cultural: la mateixa mà que fabricava eines de pedra fa mig milió d'anys era capaç de crear elements artístics. Projectes i Exposicions a Catalunya Es destaca el centenari de la descoberta científica de la Roca dels Moros del Cogul (Lleida). Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, anuncia la signatura d'un conveni amb l'IPHES per enfortir la col·laboració en recerca i difusió. • Exposició itinerant: S'ha dissenyat una mostra lleugera per recórrer les Garrigues, utilitzant gàbies metàl·liques i audiovisuals didàctics per explicar la superposició de pintures al Cogul. • Centre d'interpretació: S'anuncia la futura creació d'un espai de recepció de visitants i la neteja de les pintures per a una millor conservació i visibilitat. Recerca Internacional: El desert de Sonora Ramon Vinyas detalla la seva propera expedició a Mèxic, en col·laboració amb la UNAM, per estudiar gravats en condicions extremes de calor. "L'art rupestre és una biblioteca impressionant en el planeta que tenim per estudiar; no són milers, són milions d'imatges." Reptes de la recerca • Dificultat burocràtica: El 70% del temps dels investigadors es perd en gestions, permisos i cerca de finançament. • Interpretació vs. Datació: Tot i que avui dia és fàcil datar pintures mitjançant oxalats o aglutinants, el gran repte és interpretar el codi visual perdut. • Antropologia comparada: L'ús d'imatges com a part de cançons o marques de territori (clans) en pobles indígenes moderns d'Austràlia o Amèrica del Nord serveix de guia per entendre el passat.

  • 31'

    Com es localitzen els jaciments arqueològics

    Introducció a la recerca arqueològica L'episodi se centra en el procés de localització i identificació de nous jaciments arqueològics, comptant amb experts de l'IPES. S'explica que la descoberta de restes del passat no és només fruit de l'atzar, sinó d'una combinació de recerca sistemàtica, metodologia científica i, ocasionalment, esdeveniments naturals. Metodologies de localització Es discuteixen les diferents maneres en què apareixen els jaciments: • Descobriments accidentals: Molts llocs surten a la llum a causa de fenòmens naturals com esllavissades provocades per pluges intenses (com en el cas de la Boella) o per grans obres d'infraestructura. • Prospeccions sistemàtiques: Consisteixen en rastrejos visuals sobre el terreny, on els arqueòlegs busquen indicis de cultura material en superfície, com ceràmiques o eines de pedra. • Prospeccions selectives: Ús de fotografia aèria per identificar formes del relleu i dipòsits geològics on és probable trobar restes. Conceptes clau: Prospecció vs. Sondeig Els investigadors aclareixen la terminologia tècnica fonamental: • Prospecció: Estudi superficial o territorial per detectar indicis. • Sondeig: Una intervenció en el subsol (sovint anomenada pou de sondeig) per obtenir una mostra vertical del que s'amaga sota terra i avaluar-ne el potencial científic. L'entorn i la paleocologia Un punt crucial de l'episodi és la importància de reconstruir el paisatge antic. A través de la palinologia (estudi del pol·len fòssil), els científics poden saber quin clima i quina vegetació envoltaven els homínids. S'esmenta que: "Conèixer l'evolució geomorfològica del territori és vital per entendre per què un jaciment es troba avui en un lloc que sembla inaccessible, com un penjat sobre el riu Francolí." Projectes actuals i Atapuerca Es detallen intervencions recents com la Balma de la Massana, un nou jaciment neolític localitzat gràcies a informants locals. Finalment, es parla de la campanya d'estiu a Atapuerca, descrita com l'escenari de l'"arqueologia total" pel seu volum de dades i investigadors.