Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2008

·684 episodis
RSS

episodis

229-240 de 684
  • 16'

    Itinerari naturalista per la llera del riu Francolí

    Descobriment de la Biodiversitat al Riu Francolí En aquesta edició del Matí de Tarragona Ràdio, el naturalista Ferran Aguilar ens guia a través de l'itinerari número 7 de l'Àrea de Medi Ambient: la llera del riu Francolí. Aquest recorregut, d'uns 3 quilòmetres i unes dues hores de durada, destaca per la seva gran riquesa ecològica i la recuperació d'espais que antigament eren marginals. Detalls de l'itinerari i el riu Punt d'inici: Parc del Francolí, a l'alçada del carrer Pau Clarís (entre Joan XXIII i el nou parc). Característiques: Itinerari totalment planer, ideal per fer-lo a peu o amb bicicleta, connectat amb diverses línies d'autobús urbà. Valor ecològic: El parc compta amb unes 12,7 hectàrees i acull més de 70 espècies d'arbres i un nombre sorprenent d'ocells. Observació d'ocells (Birdwatching) Aquesta zona és un punt clau per a l'avifauna, amb un registre de fins a 240 espècies d'ocells. Ferran Aguilar subratlla la importància de portar binocles i mantenir un comportament respectuós: Camallarga (Cigüenyuela): Un ocell limícola de potes molt llargues que s'alimenta als fangs del riu. Una curiositat és que els seus pollets són nidífugs, és a dir, abandonen el niu pocs segons després de néixer. Bernat Pescaire i Martinet Blanc: Grans ocells pescadors amb becs en forma de daga, capaços de corregir l'efecte òptic de l'aigua per caçar amb precisió. Blauet: Descrit com una "joia" de color blau metal·litzat i pit taronja, conegut per la seva velocitat i gran habilitat per pescar fins a 25 peces en una sola hora. Xivitona: Un ocell més petit i simpàtic que s'acostuma fàcilment a la presència humana. "Són itineraris per gaudir i no per caminar... l'objectiu és gaudir del que trobem, perquè cada dia trobem coses diferents." Finalment, s'anuncia la propera presentació d'un nou llibre de Ferran Aguilar dedicat íntegrament al riu Francolí, consolidant aquest espai com un pulmó verd essencial per a Tarragona.

  • 19'

    Natura i biodiversitat al Parc del Miracle de Tarragona

    Explorant la biodiversitat del Parc del Miracle En aquesta entrega, en Ferran Aguilar proposa un itinerari pel Parc del Miracle, a la façana marítima de Tarragona. La ruta comença al Fortí de Sant Jordi, un espai històric del segle XVIII amb una clara missió de defensa costanera, i s'estén fins al Fortí de la Reina. El recorregut destaca per la seva riquesa botànica i la fauna urbana que hi habita. Flora: El valor de la xero-jardineria El parc és un exemple excel·lent de xero-jardineria, utilitzant espècies que requereixen poca aigua i estan adaptades al clima mediterrani: Plantes aromàtiques: S'hi troben l'emblemàtic espígol, la sàlvia i el romaní, totes amb propietats medicinals i aromes potents. Aloe vera: Una planta crassa molt resistent, d'origen sud-americà, que floreix al maig-juny aportant tons taronges al paisatge. Palmeres: S'aclareix que, botànicament, la palmera no és un arbre sinó una herba gegant, ja que no té anells de creixement i el seu tronc és un manat de fibres. Fauna: La fascinant vida del falciot L'ocell protagonista d'aquesta zona és el falciot (Apus apus), una criatura plena de curiositats biològiques: Vida aèria: Són ocells que fan pràcticament tota la seva vida volant: mengen, s'aparellen i dormen a l'aire. Incapacitat de caminar: El seu nom científic Apus significa "sense potes", ja que les tenen tan petites que, si toquen terra, no poden remuntar el vol per si mateixos. Control de plagues: Un sol falciot pot arribar a menjar fins a 5 quilos de mosquits en un sol estiu, actuant com un insecticida natural. Adaptació i intel·ligència animal També s'analitza el comportament dels estornells, destacant la seva capacitat d'adaptació a les ciutats per seguretat i temperatura. Aguilar destaca la seva gran intel·ligència: "L'estornell és un dels pocs ocells que sap comptar; aprenen ràpidament els sistemes d'alarma i s'hi adapten." Finalment, es convida els visitants a gaudir de la passejada posant en marxa tots els sentits, especialment l'olfacte, per captar les fragàncies de les herbes mediterrànies i la brisa marina.

  • 22'

    Rutes per Tarragona: Natura al Camp de Mart i Muralles

    Explorant la natura urbana de Tarragona En aquesta edició d'El Matí de Tarragona Ràdio, el naturalista Ferran Aguilar ens convida a descobrir una mirada diferent sobre el Camp de Mart i les Muralles. L'itinerari, que forma part dels projectes de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament, proposa una ruta d'un quilòmetre per gaudir amb calma. Fauna i Flora del Camp de Mart El resum destaca la diversitat biològica que s'amaga en aquest espai emblemàtic: L'heura com a refugi: Tot i que pot ser agressiva amb els arbres, l'heura de les muralles crea un microclima d'humitat ideal perquè molts ocells puguin niuar. Ocells del parc: Es pot observar la tortora turca, la merla negra (amb el seu cant melòdic i el seu dimorfisme sexual marcat) i, fins i tot, el mussol banyut durant les nits de maig. Arbres exòtics i resistents: El pi canari: Conegut per la seva immensa capacitat de resistència al foc (com el mite del fènix). L'araucària: Un arbre d'origen xilè vinculat als indígenes Maputxes. Els xipresos: Actualment afectats per un fong que n'obtura els conductes de la saba. Civisme i conservació L'entrevista conclou amb una crida a la responsabilitat ciutadana: "Hem de procurar ser molt més cívics; s'ha trobat un niu d'una merla fet totalment de plàstic i paper, cosa que és un indicador preocupant dels nostres hàbits." Es recorda que els itineraris complets estan disponibles al web de l'Ajuntament i a les oficines de turisme per a aquells que vulguin aprofundir en el patrimoni natural i arqueològic de la ciutat.

  • 19'

    Itinerari ecohistòric pel Parc del Pont del Diable

    Descripció de l'itinerari En aquesta col·laboració entre Tarragona Ràdio i l'àrea municipal de Medi Ambient, l'ambientalista Ferran Aguilar ens proposa un recorregut pel Parc del Pont del Diable (Mas dels Arcs). Es tracta d'un itinerari que combina perfectament el binomi d'arqueologia, història i natura. Característiques de la ruta Distància: Entre 800 metres i 1 quilòmetre (anada i tornada). Durada estimada: Una hora i mitja aproximadament, ideal per gaudir amb calma. Accessibilitat: Es pot arribar fàcilment amb les línies d'autobús urbà 5 i 85. Recomanacions: Calçat còmode i atenció a la previsió meteorològica. Punts d'interès destacats Figura de Rafael Puig i Valls: Enginyer forestal pioner a Europa i instaurador de la Festa de l'Arbre. La seva influència és visible en els jardins romàntics de la finca. La Caseta del Guarda: Una petita edificació amb trets modernistes que actualment serveix com a centre d'informació. L'Aqüeducte Romà: Una infraestructura de 200 metres de llarg i 26 metres d'alçada, construïda amb una precisió absoluta sense l'ús d'argamassa. "Qui estima els avis i la natura, també estima el país." Biodiversitat i natura Fauna: Presència abundant d'esquirols, especialment actius a primera hora del matí i última de la tarda. Flora: Destaca el margalló (única palmera autòctona d'Europa) i la gran biodiversitat d'orquídies (fins a 12 espècies diferents), que floreixen principalment a la primavera. Evolució del paisatge: Actualment és una pineda jove, però la dinàmica natural tendeix cap a l'alzinar mediterrani.

  • 21'

    Ruta a la Font del Garrot: Natura i Història a Tarragona

    Exploració de la Font del Garrot En aquesta conversa amb el naturalista Ferran Aguilar, s'exposa un itinerari poc conegut però amb un gran valor natural i sentimental situat entre Sant Salvador, els Pallaresos i el Pont del Diable. El recorregut destaca per la seva transició d'un entorn urbà a una massa forestal amb un microclima propi. Biodiversitat i Fenòmens Naturals L'itinerari comença al barranc del Comellà, on es produeix un fenomen de condensació que manté la humitat i crea boires baixes. Aquest ambient afavoreix la presència d'espècies que no es troben en zones properes més seques: Flora singular: S'han identificat fins a 11 espècies d'orquídies terrestres a la zona, unes plantes altament evolucionades que requereixen d'una simbiosi amb fongs per germinar. Arbres monumentals: Destaca l'Alzina del Garrot, una alzina centenària de 25 metres de diàmetre que actualment es vol catalogar com a arbre monumental. El Gaig com a repoblador: Aquest ocell actua com a "alarma" del bosc i és el responsable de la plantació de noves alzines gràcies a la seva falta de memòria en amagar seglans. Patrimoni Cultural i Paisatgístic El bosc actual ocupa antics espais de conreu de vinya i avellaners abandonats fa uns 30-40 anys. El paisatge és ric en pedra seca, amb marges i barraques que testimonien un ofici tradicional basat en l'encaix mecànic de les pedres sense cap aglutinant. "El bosc ens explica el que ha passat durant 30, 40 o 50 anys; podem traduir el paisatge i entendre la seva història." El valor sentimental de la ruta La Font del Garrot va ser un espai clau de resistència cultural durant la postguerra, on els tarragonins es reunien per parlar català, ballar sardanes i menjar la mona en una època de clandestinitat.

  • 18'

    Itinerari naturalista per la costa: de la Savinosa a l’Arrabassada

    Exploració del Litoral Tarragoní i el seu Patrimoni Natural El naturalista Ferran Aguilar ens presenta el segon itinerari de la guia editada per l’Ajuntament de Tarragona, un recorregut que transcorre pels penya-segats entre les platges de la Savinosa i l’Arrabassada. Tot i la seva gran bellesa, s'adverteix que no és apte per a persones amb mobilitat reduïda a causa del terreny rocós. Geologia i Fòssils Mil·lenaris La costa de Tarragona té una antiguitat que es remunta a l’època terciària (fa entre 12 i 20 milions d'anys). En aquell període, el Mediterrani era un mar càlid tropical on habitaven espècies sorprenents: Taurons gegants: Es poden identificar restes de depredadors de fins a 20 metres. Riquesa fòssil: Només observant les roques es poden trobar dents de tauró, vèrtebres calcificades i petxines antigues (semblants a les del pelegrí). Fauna Singular: El Dragó Rosat Prop de l’antic sanatori de la Savinosa (actiu entre 1927 i 1969), hi habita el dragó rosat (Hemidactylus turcicus). "Aquest animal viatjava com a polissó amb els vaixells grecs i romans, i per això la seva distribució coincideix amb les antigues capitals mediterrànies." Aquesta espècie té un paper ecològic fonamental com a insecticida natural, ja que s'alimenta de les arnes que fan forats a la roba, desmentint així el mite popular que són els dragons qui la malmeten. Botànica i Fenòmens Marins Durant la passejada es poden observar elements vegetals i geològics únics: Margalló: L'única palmera autòctona d'Europa, actualment espècie protegida. Sabina: Arbust aromàtic que dóna nom a la zona de la Savinosa. Bufadors: Formacions rocoses on l'erosió marina crea canals subterranis que fan sortir l'aigua a pressió, simulant l'efecte visual d'un geyser. Finalment, s'esmenta la presència d'ocells marins com el mascarell o gavines que arriben des de llocs tan llunyans com Finlàndia o Florida, sovint desviades per temporals a alta mar.

  • 18'

    Itineraris per la Natura: El Bosc de la Marquesa

    Exploració del Bosc de la Marquesa i el Litoral de Tarragona En aquest segon episodi de l'espai Itineraris de Natura, l'ambientalista Ferran Aguilar ens guia a través d'una de les joies ecològiques més ben conservades de Catalunya: el Bosc de la Marquesa. La conversa destaca no només la bellesa del paisatge, sinó també els fenòmens biològics i històrics que s'hi amaguen. Fauna i Fenòmens Naturals Curiosos Migracions d'insectes: S'explica la presència de la llagosta migratòria, un saltamartí que pot arribar als 12 cm i que viatja cap al nord d'Àfrica per completar el seu cicle vital. El misteri de les petxines foradades: Es descobreix que el responsable dels forats perfectes en les closques de la platja és el cargol lluna, que utilitza mètodes mecànics i químics per alimentar-se. Passos de fauna: Es fa una reflexió sobre la necessitat de crear corredors ecològics per evitar l'atropellament d'animals com els esquirols. Patrimoni i Vegetació Pedreres Romanes: L'itinerari passa per pedreres a peu de mar on s'extreien blocs de pedra calcària fa 2.000 anys, aprofitant que l'aigua salada n'endureix la superfície. Riquesa Forestal: El bosc destaca pels seus pins pinyoners i la sabinà litoral. Els pins més propers al mar creixen de forma horitzontal o en "taulada" per protegir-se del salnitre. Patrimoni Històric: Es menciona la Torre de Mas d'en Grimau (segle XV), part de l'antiga xarxa de torres de guaita per defensar-se dels atacs pirates. "El litoral català resta conservat només en un 2% i, gràcies a la Marquesa de Marrabassa, podem gaudir d'aquest bosc tan aromàtic." Recomanacions per al Visitant L'itinerari és apte per a tots els públics i es recomana fer-lo de manera pausada, gaudint de la barreja d'ambients: platja, roquissar, bosc i zones de conreu.

  • 18'

    Noves rutes per gaudir de la Tarragona natural

    Descobriment del Patrimoni Natural de Tarragona L'Ajuntament de Tarragona, a través de la seva Conselleria de Medi Ambient, ha impulsat una iniciativa per donar a conèixer la riquesa ecològica i paisatgística del terme municipal. Mitjançant una nova sèrie de guies autoguiades, es proposen itineraris assequibles per a famílies i amics que combinen el patrimoni històric amb el natural. Característiques de la Guia Pràctica La guia ha estat dissenyada per ser una eina extremadament útil i sostenible: * Accessibilitat: Inclou informació detallada sobre les línies d'autobús urbà per evitar l'ús del vehicle privat. * Dades Tècniques: Especifica el tipus de calçat necessari, la distància, el temps estimat i el nivell de dificultat. * Filosofia: No és una guia esportiva, sinó una invitació a la passejada conscient i al gaudi de l'entorn. * Disponibilitat: Es pot adquirir físicament per dos euros a l'oficina de turisme o descarregar-la gratuïtament al web municipal, incloent-hi audioguies sonores per a rutes com la del Pont del Diable. Itinerari Destacat: Platja Llarga i Bosc de la Marquesa En aquesta primera sessió, s'analitza una de les rutes més emblemàtiques que amaga secrets sovint ignorats pels mateixos tarragonins: 1. Ecosistema Dunar: Es conserven restes del sistema d'unars amb flora única, com l'estepa de sorral, que només es troba en punts molt concrets de la costa mediterrània. 2. Fauna Específica: Presència de la sargantana coarroja i aus marines hivernals com el mascarell (alcatraz) o el fraret. 3. Curiositats Biològiques: L'explicació sobre el carregol lluna, responsable dels forats perfectament circulars que trobem en moltes cloïsses a la platja. "Hem de mirar la ciutat amb ulls de foraster per veure realment tot allò que tenim." L'espai radiofònic continuarà explorant aquests vuit itineraris inicials (quatre urbans i quatre periurbans) per fomentar el coneixement de l'anomenada Anella Verda de la ciutat.

  • 21'

    Arqueologia experimental: l'estudi dels llops a l'IPHES

    En aquesta edició del programa, s'aprofundeix en el concepte d'arqueologia experimental mitjançant una investigació pionera de l'IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social). L'objectiu principal és comprendre com els depredadors actuals interaccionen amb les restes animals per interpretar millor el registre fòssil. L'estudi sobre el terreny a Zamora La investigadora Montserrat Esteban i l'agent forestal Carlos Tarazona expliquen un experiment realitzat a la Sierra de la Culebra (Zamora). El procediment va consistir en: * Dipositar el cadàver d'un ruc en una zona controlada. * Realitzar esperes de fins a vuit dies sota condicions meteorològiques extremes (fins a -10 °C). * Observar el comportament de les canades de llops silvestres davant l'aliment. Conceptes clau i metodologia Agents tafonòmics: Es refereix a animals com el llop, l'os o la guineu que modifiquen les restes òssies. L'estudi busca identificar les marques de mossegada i els patrons de fractura que deixen aquests animals. Actualisme: Metodologia que utilitza processos observables avui dia per validar dades que després s'apliquen a jaciments de fa milers d'anys. Diferència entre captivitat i llibertat: Mentre que a Zamora es van observar llops salvatges (que finalment es van endur totes les restes sense deixar rastre), en experiments al Parc de la Cuniacha (Osca) s'aconsegueix recuperar ossos per anàlisi detallada de laboratori. "L'arqueologia experimental intenta reproduir processos actuals de forma controlada per després aplicar aquestes dades al registre fòssil." Treball de laboratori Un cop recuperades les restes (quan és possible), aquestes se sotmeten a un procés d'enterrament temporal per eliminar la matèria orgànica sense productes químics. Posteriorment, s'analitzen amb lupes binoculars per catalogar el tipus de danys i crear una base de dades que permeti diferenciar, per exemple, la mossegada d'un llop de la d'una hiena o un os.

  • 25'

    Recerca prehistòrica a Sicília: el jaciment Vallone Inferno

    Descobriment i Importància del Jaciment L'episodi se centra en el jaciment de Vallone Inferno, a Sicília, una troballa excepcional fruit de diverses campanyes de prospecció iniciades el 2007. Aquesta cavitat, tipificada com un abric, presenta una seqüència estratigràfica única que permet estudiar l'evolució humana de forma diacrònica. Cronologia i Evolució del Paisatge El jaciment destaca per oferir una continuïtat temporal sorprenent: • Neolític Mitjà: Les capes més profundes revelen un ús de la cova amb finalitats sepulcrals. • Edat del Coure i del Bronze: Evidències d'estabulació de ramats (corral per a cabres i ovelles). • Època Medieval i actual: El registre arriba fins pràcticament l'actualitat. "Aquest jaciment és excepcional perquè et permet estudiar tota l'evolució diacrònica en una sola seqüència." L'Impacte Humà i la Navegació Neolítica Un dels punts clau de la discussió és com l'home del Neolític va transformar radicalment el paisatge italià. L'aparició de l'agricultura i la ramaderia va comportar la desforestació i una pressió ambiental sense precedents. Capacitats Nàutiques i Comerç La troballa d'obsidiana (un vidre volcànic que no és originari de Sicília, sinó de les illes Eòlies) demostra que: • Existia un comerç marítim actiu i ràpid. • Les poblacions neolítiques tenien habilitats de cabotatge superiors a les que es pensava. • L'expansió del Neolític vers l'occident es va realitzar en gran part per via marítima. Context Internacional i Futur de la Investigació El projecte s'emmarca en la recerca de les arrels africanes del primer poblament d'Europa, explorant la hipòtesi de Sicília com un pont entre el nord d'Àfrica i el continent europeu. Tot i la riquesa clàssica de l'illa, la prehistòria ha estat poc estudiada a nivell local, motiu pel qual l'IPHES col·labora amb la Universitat de Palerm per formar un equip de recerca autòcton.

  • 25'

    Reconstrucció 3D de l'Homo antecessor de l'IPES

    Presentació de la Reconstrucció Facial de l'Homo antecessor Experts de l'Institut Català per l'Ecologia Humana i Evolució Social (IPES) han presentat la primera reconstrucció en tres dimensions d'un Homo antecessor a partir de les restes trobades als jaciments de Atapuerca, concretament al nivell de la Gran Dolina. Aquest projecte destaca per combinar tècniques de restauració clàssiques amb tecnologies digitals avançades. Procés de Reconstrucció: Del Fòssil al Model 3D El procés s'ha dividit en tres fases fonamentals que uneixen ciència i art: • Fase Analògica i Restauració: A partir dels motlles de dos fragments d'un crani d'un mateix individu (un adolescent d'uns 12 anys), es va fer una reconstrucció física utilitzant plastilina per completar les parts mancants per simetria. • Fase Digital i Escaneig: La peça física es va escanejar per obtenir un model de vèrtexs i polígons, optimitzant la informació per fer-la manejable digitalment. • Texturització i Faccions: S'han afegit músculs, pell i detalls facials basant-se en criteris científics de volum i anatomia comparada. Característiques i Habilitats de l'Espècie L'episodi aprofundeix en el que sabem d'aquest homínid de fa 800.000 anys: • Dieta i Canibalisme: S'han trobat evidències clares de canibalisme (marques de tall amb eines de pedra als ossos), que sembla ser de caràcter alimentari i no pas ritual. • Morfologia: Tenien una alçada d'uns 1,70 metres, eren corpulents i posseïen un cervell aproximadament d'un litre de capacitat (mig litre menys que l'humà actual). • Fisonomia Facial: Es caracteritzaven per no tenir mentó i per tenir un front baix i inclinat cap enrere. "Aquesta reconstrucció té la vitalitat que li manca als fòssils; ens permet mirar als ulls un homínid de fa gairebé un milió d'anys." El Futur de la Recerca Científico-Artística L'equip preveu aplicar aquesta metodologia a altres espècies com els Neandertals. Gràcies a l'estudi de l'ADN, ja se sap que alguns Neandertals eren pèl-rojos, mentre que l'absència del gen dels ulls blaus en restes de més de 20.000 anys indica que l'homínid d'Atapuerca tenia, amb seguretat, els ulls i la pell fosca.

  • 19'

    Canvi climàtic i micromamífers a la prehistòria

    Estudi del clima a través dels micromamífers L'episodi explora la recerca liderada per Juan Manuel López García, autor d'una tesi doctoral a l'IPHES, centrada en la reconstrucció del clima a la península ibèrica durant el Pleistocè superior. Acompanyat per Hugo Blain, expert en amfibis i rèptils, s'analitza com les restes de petits animals permeten entendre les variacions ambientals del passat. La metodologia científica L'estudi del passat climàtic requereix un treball de camp i laboratori extremadament minuciós: Recuperació de mostres: Es realitza mitjançant el tamisat de grans quantitats de terra de les coves per trobar restes diminutes, com dents de ratolins. Triat manual: Un cop sec el sediment, s'utilitzen pinces per separar els ossos dels micromamífers de la resta de pedres. Bioestratigrafia: Els roedors són clau per datar jaciments, ja que evolucionen molt ràpidament i són molt sensibles als canvis de temperatura. Principals conclusions de la recerca A partir de l'estudi de vuit jaciments distribuïts per tota la península, s'han pogut extreure dades rellevants sobre el paisatge prehistòric: Clima a Catalunya: El període estudiat era significativament més humit i fred que l'actual. Nivell del mar: La presència d'espècies de plana en zones que avui són penya-segats costaners indica que la línia de costa estava molt més allunyada cap a l'interior. Dades paleoambientals: L'anàlisi de musarañes, tops, eriçons i ratolins permet dibuixar un mapa precís de la vegetació i l'entorn. La naturalesa del canvi climàtic Els investigadors reflexionen sobre la concepció del canvi climàtic des de la perspectiva geològica: "El clima mai ha estat estable; el planeta ha variat en totes les escales del temps i ho continuarà fent naturalment més enllà de l'activitat humana." S'emfatitza que, tot i que els canvis actuals estan influïts per l'home, la Terra ha experimentat variacions constants. La dificultat resideix a determinar la rapidesa d'aquests canvis (teories de canvis abruptes vs. lents) a causa de les limitacions en la precisió de les datacions absolutes.