Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2008

·684 episodis
RSS

episodis

253-264 de 684
  • 31'

    Com es localitza un jaciment arqueològic

    Metodologies de Localització de Jaciments L'episodi explora les diverses maneres en què es descobreixen nous enclaus arqueològics, diferenciant clarament entre les troballes fortuïtes i la recerca sistemàtica. Tipus de Descobriments • Troballes accidentals: Molts jaciments, com el de la Boella, surten a la llum a causa de fenòmens naturals com riuades o esllevissades, o bé per grans obres d'infraestructura. • Prospeccions sistemàtiques: L'equip de l'IPHES realitza un treball de camp organitzat per identificar zones amb potencial arqueològic. Tècniques de Recerca i Estudi Es detallen les eines i mètodes científics utilitzats per l'equip multidisciplinari: • Prospecció de superfície: Rastreg de materials (ceràmica, sílex) que han quedat exposats per l'erosió o l'arada. • Sondeig de subsol: Extracció de mostres verticals per conèixer la seqüència estratigràfica d'un lloc abans d'excavar en extensió. • Pal·linologia: L'estudi del pol·len fòssil permet reconstruir el clima i la vegetació de fa milers d'any. "L'arqueologia no és només fer troballes; és entendre com les comunitats humanes es movien en un territori que ha canviat dràsticament." Projectes Destacats • Balma de la Massana: Un nou jaciment neolític on s'ha identificat indústria lítica d'alt interès gràcies a la col·laboració de la població local. • Atapuerca: S'esmenta com el centre neuràlgic on es concentra gran part de l'equip durant l'estiu, integrant totes les disciplines de l'evolució humana.

  • 28'

    Primats i Evolució: La Recerca de l'IPHES i la Fundació Mona

    Connexió Evolutiva i Identitat Primat L'espai Evoluciona de Tarragona Ràdio, en col·laboració amb l'IPHES, explora la nostra identitat com a primats. La investigadora Marina Mosquera subratlla que l'ésser humà sovint té reticències a reconèixer-se com a part de l'ordre dels primats per un desig de distinció psicològica. • Som els parents vius més propers als ximpanzés, amb qui compartim un elevat percentatge de codi genètic. • L'estudi del comportament dels ximpanzés permet rastrejar les bases de la capacitat simbòlica, el llenguatge i la tecnologia. La Tasca de la Fundació Mona Olga Feliu, directora de la Fundació Mona, detalla el procés de rescat i rehabilitació de primats provinents de situacions d'explotació (circs, publicitat o tràfic il·legal). Rehabilitació i Deshumanització "L'objectiu és que oblidin les conductes humanes adquirides i recuperin les pròpies de la seva espècie." • El procés es basa en la ressocialització: integrar l'individu en grups per reduir el contacte amb humans. • Es destaca la personalitat individual de cada ximpanzé, amb trets de lideratge, col·laboració o timidesa, molt similars als perfils humans. Recerca Científica i Etologia L'investigador Miquel Llorente explica com la col·laboració entre l'IPHES i Mona permet realitzar estudis d'etologia aplicada no invasius. • Tecnologia i Creativitat: S'observa com els ximpanzés utilitzen i modifiquen instruments (branquetes) per resoldre problemes complexos, com extreure aliment de nius artificials. • Lateralitat Manual: Un dels descobriments més fascinants és que els ximpanzés mostren preferència per una mà (lateralització) principalment quan s'enfronten a tasques difícils, un tret que es creia gairebé exclusiu de l'evolució humana. Per què som "especials"? La Marina Mosquera planteja que la gran diferència rau en la flexibilitat cerebral i de comportament. Aquesta plasticitat ens ha permès crear la cultura, un nínxol ecològic que ens permet mitigar les pressions de la selecció natural, com ara sobreviure a malalties o catàstrofes mitjançant la tecnologia.

  • 27'

    Projectes de futur al jaciment de la Boella

    El Jaciment de la Boella i el seu llegat L'espai de la Boella, situat a la Canonja (el Tarragonès), representa un dels escenaris més significatius de les primeres poblacions humanes al Camp de Tarragona. Les recerques situen el jaciment en un període comprès entre un milió i mig milió d'anys d'antiguitat, un arxiu geològic i paleontològic de primer ordre. Context Ecològic i Fauna El paisatge d'aquella època era un entorn fluvial i d'aiguamolls, similar a una desembocadura natural molt rica en vegetació i aigua. Aquesta abundància de recursos facilitava la presència de grans animals: • Mamuts (proboscidis) que requerien grans quantitats d'aigua per sobreviure. • Poblacions d'homínids anteriors als neandertals, possiblement vinculades a l'espècie Homo antecessor. Conveni de Col·laboració i Futur S'ha consolidat una aliança estratègica entre l'Ajuntament de la Canonja, l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i el Centre d'Estudis Canongins. Aquest conveni permet: • Planificar campanyes d'excavació a mig i llarg termini (previsions de 5 anys). • Garantir el finançament necessari per a la recerca i el manteniment dels investigadors. • Projectar la creació d'un passeig arqueològic i un futur museu a la localitat. "Allò que la societat ens dona, nosaltres ho hem de tornar a la societat." Divulgació i Impacte Social Un dels pilars del projecte és la socialització de la ciència. Es vol que la població conegui i se senti orgullosa del seu passat mitjançant: • El sanejament de la llera de la riera per fer-la visitable a peu. • Publicacions divulgatives a càrrec del Centre d'Estudis perquè el lector no especialitzat entengui les troballes. • La publicació de resultats en revistes científiques internacionals per donar relleu global al jaciment.

  • 23'

    Recerca sobre Mamuts i Neandertals al Camp de Tarragona

    Investigació Arqueològica al Camp de Tarragona L'espai Evoluciona de Tarragona Ràdio, en col·laboració amb l'IPES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social), analitza les darreres troballes arqueològiques del territori. L'episodi se centra en dos eixos principals: la restauració de restes de mamuts i el descobriment d'un campament Neandertal. Restauració de Mamuts a la Boella Al jaciment de la Boella (la Canonja), s'han recuperat defenses de mamut de grans dimensions (uns dos metres de llarg). El procés és extremadament complex a causa de la fragilitat del material: Ivori fòssil: A diferència de l'ivori actual, el fòssil ha perdut el col·lagen (l'adhesiu natural), fent que les capes de dentina s'inflin i se separin. Tècniques de conservació: Per evitar que les peces es desintegrin, s'apliquen adhesius sòlids diluïts en acetona per substituir el col·lagen original. Extracció: S'utilitzen caixes rígides de poliuretà per traslladar les restes des del camp fins al laboratori de l'ajuntament de la Canonja. Neandertals a Puig d'en Fí i Vinyes Grans Les obres de l'AVE han permès excavar el jaciment de Vinyes Grans, on s'han documentat ocupacions nòmades d'època mesolítica i del paleolític mitjà: Troballa massiva: Més de 2.500 eines prehistòriques recuperades en quatre nivells d'ocupació diacrònics. Campaments a l'aire lliure: Es tracta d'assentaments temporals vora el riu Francolí, on els grups fabricaven estris de sílex per a la caça i el descarnament. Evidències del foc: S'han trobat moltes peces de sílex cremades, ja que els neandertals feien servir el foc com a mètode de "neteja" de l'espai d'habitat. Què és la Traceologia? Al final del programa s'introdueix la traceologia, la disciplina que estudia les marques d'ús en les eines: "La traciologia ens permet interpretar els usos de les eines de pedra prehistòriques mitjançant l'anàlisi microscòpica del tall." Mitjançant l'experimentació directa i el microscopi electrònic, els investigadors poden determinar si una eina es va utilitzar per tallar carn, fusta o raspar pell, observant com es deformen els cristalls de quars.

  • 36'

    El Sanedrí de l'IPES: Retrat de l'Evolució Humana i Socialització Científica

    Resum del Col·loqui: Ciència, Evolució i Societat Aquesta sessió especial del programa Evoluciona a Tarragona Ràdio aplega quatre figures clau de l'IPES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Els investigadors reflexionen sobre el passat de l'espècie, els reptes de la disciplina i la responsabilitat de transmetre el coneixement a la ciutadania. Els Protagonistes i la seva Trajectòria • Eudald Carbonell: Director i figura central, destaca els 20 anys de projecte a Tarragona i la importància del treball generacional. • Policarp Hortolà: Biòleg especialitzat en l'estudi de taques de sang i ADN, actualment treballa en la determinació del sexe en restes humanes no identificables osteològicament. • Francesc Burjachs: Palinòleg, explica com el pol·len fòssil permet reconstruir paisatges de fa milers d'anys, com els aiguamolls d'Eivissa i Formentera. • Jordi Agustí: Paleontòleg amb una àmplia experiència en jaciments d'Euràsia, com els de Geòrgia, claus per entendre la primera sortida d'Àfrica. Conceptes Clau de l'Evolució Humana Els científics discuteixen com la selecció natural ha deixat de ser el motor principal de la nostra espècie per donar pas a la selecció cultural. Alguns punts destacats inclouen: • L'espècie com a experiment únic: L'Homo sapiens és l'única espècie que ha assolit un control global de l'ambient i una superpoblació sense precedents. • Ateneisme i lògica: Es planteja que el futur de l'evolució està a les nostres mans; l'atzar ha estat substituït per la capacitat de decisió humana. • Humanització incompleta: Carbonell argumenta que la crisi dels aliments i les desigualtats globals demostren que el procés de humanització encara no ha acabat. La Socialització de la Ciència Un dels temes centrals és la relació entre el món acadèmic i la societat: • Es debat la dificultat de comunicar temes complexos i la necessitat de la figura del periodista científic com a mediador. • S'analitza la receptivitat del públic: mentre alguns perceben interès genuí, altres noten una certa indiferència o preferència per continguts d'entreteniment superficial. "L'evolució no té una meta, és el fruit de l'atzar i la necessitat, però el nostre destí ara està a les nostres mans."

  • 25'

    Sabater-Pi, Primatologia i la Conservació del Machu Picchu

    Homenatge a Jordi Sabater-Pi El programa ret homenatge a la figura de Jordi Sabater-Pi, el primatòleg català més universal. Tot i ser popularment conegut per la troballa d'en Floquet de Neu, els experts destaquen que la seva carrera és molt més profunda, sent un pioner en la publicació a revistes com Nature en una època de poca tradició científica a l'estat. Aspectes clau de la seva trajectòria: • Dibuix científic: Sabater-Pi subratlla la importància del dibuix com a eina fonamental per al naturalista per observar i registrar la realitat. • Descobriment tecnològic: Va ser el primer a documentar el comportament tecnològic en ximpanzés (ús de bastonets per obtenir insectes). • Visió de futur: Alerta sobre la ràpida extinció dels goril·les a causa de l'èbola i la manca d'humilitat de l'espècie humana cap a la natura. Recerca en Primatologia i Evolució La professora Marina Mosquera analitza per què els humans som intel·ligents a través de l'estudi dels grans simis. La recerca se centra en rastrejar l'origen de trets que crèiem exclusivament humans: • La lateralitat manual (preferència per una mà). • L'aprenentatge social i la transmissió de cultura. • La flexibilitat conductual gràcies a un desenvolupament cerebral extraordinari. El Projecte Trazas al Machu Picchu L'investigador Antoni Canals detalla un projecte d'innovació tecnològica de cinc anys de durada destinat a la conservació de la ciutadella inca: • Diagnòstic: Estudi de la degradació dels murs de granit per la colonització de molses, líquens i la percolació d'aigua en un clima amazònic. • Metodologia: Ús d'aplicacions informàtiques i sensors per recollir dades durant tres anys i analitzar-les durant els dos següents. • Objectiu: Establir polítiques de conservació basades en dades científiques diacròniques en comptes de només la pràctica diària.

  • 26'

    La Roca dels Moros i l'Arqueologia a Catalunya

    Introducció i Història de la Roca dels Moros L'episodi explora la rellevància històrica i científica de la Roca dels Moros (Cogul), un dels jaciments d'art rupestre més importants de la Mediterrània. La seva descoberta fa cent anys va ser una autèntica odissea per a investigadors com Safarí Roquefort i Henri Breuil, considerat el pare de l'art prehistòric. Característiques de les Pintures El conjunt destaca per la seva complexitat i evolució temporal: • Conté 48 figures d'entre 20 i 50 centímetres. • Presenta una famosa dansa fàlica, interpretada com un ritu de fecunditat. • Les figures femenines mostren detalls com faldilles llargues i pits descoberts, indicant una organització social complexa. • S'hi combinen tècniques de pintura (ocres vermells i negres) amb gravats previ, cosa que suggereix que el lloc va ser utilitzat durant milers d'anys, des de l'epipaleolític fins al neolític. "No es van pintar en un sol moment, sinó que va haver-hi un procés evolutiu de milers d'anys." Col·laboració Institucional i Difusió Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, explica l'acord amb l'IPHES per apropar el patrimoni a la ciutadania. Destaca la creació d'una exposició itinerant dissenyada per ser lleugera i fàcil de muntar, que ja ha rebut més de 30.000 visites a Lleida. Restauració i Accessibilitat Actualment, la visibilitat de les pintures originals és reduïda a causa de la pols i la proximitat d'un camí rural. No obstant això, s'ha anunciat: • El desviament del camí per permetre tasques de neteja. • L'ús de rèpliques d'alta precisió als museus per facilitar l'estudi sense danyar l'original. Altres Recerques: El Cabet i Micromamífers L'arqueòloga Marta Fontanal detalla les excavacions al jaciment del Cabet, un assentament de neolític antic (6.600 anys d'antiguitat) on s'han trobat: • Sitges: Forats al substrat per emmagatzemar excedents de gra. • Indústria lítica en sílex i ornamentació amb petxines marines. Finalment, s'introdueix la importància dels micromamífers (ratolins, ratpenats, conills). Les seves restes diminutes s'extreuen mitjançant el tamisat de terra i serveixen per a dues funcions clau: 1. Datació relativa del jaciment. 2. Reconstrucció del paleoambient i el clima d'èpoques passades.

  • 28'

    Excavacions a Mal Travieso i l'art de l'IPHES

    Descobriments a la Cova de Mal Travieso L'episodi d'avui de l'espai Evoluciona, realitzat en col·laboració amb l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), se centra en les recents excavacions a la cova de Mal Travieso (Càceres). Antoni Canals, director del projecte, explica la riquesa d'aquest jaciment urbà que presenta restes de tres períodes clau: • Paleolític Mitjà (fa 130.000 anys): Restes de fauna (hienes, cavalls, línxs) i caçadors mustarians. • Paleolític Superior (fa 22.000 anys): Famosa per les pintures rupestres de mans i troballes recents de petxines marines (Patella vulgata). • Calcolític: Ús de la cova com a espai sepulcral, tot i que molt afectat per l'espoli històric. La connexió amb l'interior i la costa Un dels punts més rellevants és la descoberta de petxines amb perforacions artificials. Aquesta troballa demostra que fa 22.000 anys existia una relació o desplaçament entre els pobles de l'interior de la península i la costa portuguesa, ja que aquests objectes s'utilitzaven com a ornaments o joieria. "Això fa que s'apropin molt aquests personatges cap a la nostra vida contemporània, quan els veiem a la seva vida quotidiana." Art i Socialització del Coneixement El programa també destaca la faceta artística dels investigadors de l'IPHES, que actualment exposen les seves obres al bar Coimbra de Tarragona. Gala Gómez, comissària de la mostra, i els artistes Ramon Vinyas i Jaume Vilalta, discuteixen el trencament del mite del científic tancat en una "torre d'ivori". • Gala Gómez: Presenta una obra sobre el Triturus marmoratus, inspirada en la fauna d'Atapuerca. • Ramon Vinyas: Expert en art rupestre que utilitza la pintura a l'oli com a via d'expressió personal. • Jaume Vilalta: Reflexiona sobre la fragilitat humana i l'evolució a través de quadres de petit format. L'objectiu d'aquesta iniciativa, així com de la Fira de la Prehistòria a Càceres, és la socialització de la ciència per fer-la comprensible i propera al gran públic. L'Estudi de les Matèries Primeres En la secció final, la investigadora Maria Dolors García Anton detalla la importància de l'estudi de la procedència de les eines de pedra: • La cerca de sílex o pedernal per la seva aptitud per a la talla. • La identificació de xarxes d'intercanvi que podien portar materials des de zones molt distants (com l'actual França fins a la península). • La reconstrucció de la mobilitat dels grups humans a partir de la geologia.

  • 31'

    Descobertes a Atapuerca i Formació en Evolució Humana

    La Troballa Històrica a Atapuerca El podcast se centra en la recent repercussió internacional de la troballa d'una mandíbula d'homínid al jaciment de la Sima del Elefante, a Atapuerca. Els responsables de la descoberta, Rosa Oguet i Andreu Oller, expliquen que aquest fòssil pertany al primer homínid conegut a Europa, amb una antiguitat superior al milió d'anys. Punts clau de la recerca: • La troballa reforça la hipòtesi d'un poblament continuat a Europa molt abans del que es pensava anteriorment. • No només s'ha trobat el fòssil humà (Homo antecessor), sinó també el seu context: eines de pedra i restes d'animals amb marques de consum. • Els investigadors destaquen la importància de la publicació a la revista Nature com un segell de qualitat científica. "Aquesta descoberta suposa un salt molt gran respecte al que sabíem del poblament europeu." Formació Acadèmica i Recerca: El Màster IPHES-URV Robert Sala detalla l'oferta docent de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili. • Màster Erasmus Mundus: Un programa d'excel·lència internacional adaptat al Pla de Bolonya que atrau alumnes d'arreu del món (Etiòpia,Tailàndia, Xina, Amèrica). • Doctorat: L'objectiu és formar especialistes que participin directament en les excavacions, integrant la recerca amb la docència. Conceptes Científics: Els Fitòlits En la secció final, es defineixen els fitòlits com a "pedres de planta" o motlles minerals de silici que es formen a les cèl·lules vegetals. • Són crucials per a la paleoecologia, ja que permeten reconstruir el paisatge i la dieta d'espècies de fa milions d'anys, inclosos els dinosaures.

  • 24'

    Divulgació Científica i Evolució a Eivissa i Formentera

    Innovació en la Comunicació Científica L'investigador Apolicar Portolà proposa un nou sistema ergonòmic per a la publicació d'articles científics. Aquest mètode busca que el sistema s'adapti a l'usuari i no a l'inrevés, fent la lectura més ràpida, visual i eficaç. • Problema actual: Els articles científics solen ser feixucs i excessivament normativitzats, cosa que dificulta que els investigadors llegeixin el treball complet. • La solució: Utilitzar taules aniuades i síntesi extrema per a recerques curtes, permetent conèixer els principis bàsics en pocs minuts. • Metodologia: Es basa en el cicle de Deming (planificar, fer, verificar i actuar), una eina de millora contínua aplicada a la comunicació. "Un sistema ergonòmic és aquell que s'adapta al seu usuari i no pas al revés." Recerca Paleoclimàtica a les Illes Pitiüses Els investigadors Ricar Hill i Francesc Burjachs expliquen les campanyes de sondeig realitzades a les zones humides d'Eivissa i Formentera per reconstruir l'evolució del clima i la vegetació dels darrers 10.000 anys. Treball de Camp i Extracció de Sediments • S'han obtingut columnes de sediments de fins a 7 metres de profunditat. • Les zones d'estudi inclouen les Feixes a Eivissa i l'estany de l'Espalmador a Formentera, una de les zones millor preservades. • La presència de matèria orgànica i gas metà (que genera mala olor) és un indicador excel·lent per a la conservació de microfòssils. Anàlisi de Laboratori i Interdisciplinarietat • S'utilitza el Carboni 14 per datar les mostres i identificar la cronologia dels canvis ambientals. • La feina és altament artesanal: els biòlegs han de comptar els grans de pol·len un per un sota el microscopi, ja que la tecnologia actual encara no supera la capacitat discriminatòria humana. Conceptes Clau: La Geoarqueologia L'episodi clou amb una definició de la geoarqueologia, l'estudi geològic del passat (Plistocè i Quaternari) per: • Contribuir a la datació relativa dels jaciments. • Reconstruir els ecosistemes antics i les interaccions amb les activitats humanes.

  • 26'

    Evolució tecnològica i vida als Pirineus fa 10.000 anys

    Introducció a l'espai Evoluciona En col·laboració amb l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), aquest espai radiofònic aprofundeix en la recerca sobre la prehistòria, la tecnologia antiga i la divulgació educativa. Tecnologia a la Prehistòria L'Etel Allué explica que la tecnologia no és un concepte modern, sinó que engloba totes les eines i sistemes que els humans han utilitzat per sobreviure. • Materials principals: Tot i que la pedra tallada és el que millor es conserva als jaciments, també s'utilitzaven l'os i la fusta. • Eines primerenques: Les primeres llances eren exclusivament de fusta apuntada, abans de l'aparició de les puntes de pedra lligades. • Evolució del temps: A diferència de la tecnologia actual, que canvia en mesos, a la prehistòria els canvis tecnològics podien trigar milions o milers d'anys a consolidar-se. Projecte educatiu als Pirineus La Montse Esteban presenta una guia didàctica i un conveni amb el Parc Faunístic de la Cuniacha (Osca) per apropar la prehistòria als escolars. • Objectiu: Utilitzar la prehistòria com a vehicle per entendre la biodiversitat i la conservació. • Fauna recuperada: El parc permet observar animals que vivien al Pirineu fa 10.000 anys, com el bisó, el linx boreal, els rens i els cavalls de Przewalski. • Activitats: Els alumnes aprenen a identificar rastres i petjades, a més de participar en una excavació arqueològica simulada. La disciplina de la Tafonomia Es presenta la tafonomia com una mena de "CSI de la prehistòria". "La tafonomia ens permet conèixer què ha passat des de la mort d'un animal fins que les seves restes queden enterrades." • Estudia les marques als ossos causades per eines humanes, mossegades de carnívors, arrels de plantes o l'erosió del sol. • Permet determinar si un animal va ser processat per humans o consumit per depredadors.

  • 21'

    Eudald Carbonell: La ciència com a eina de socialització

    La Socialització de la Ciència i el Coneixement Humà En aquesta conversa, l'arqueòleg i antropòleg Eudald Carbonell reflexiona sobre la importància de portar el coneixement científic a tota la societat. Ja no es tracta només de fer divulgació pedagògica, sinó d'una socialització real que integri el coneixement en el pensament col·lectiu. Punts clau de la discussió: Coneixement i consistència: Carbonell argumenta que el coneixement no ens fa necessàriament més feliços, però sí més consistents. Ens dóna la capacitat de tenir una opinió fonamentada sobre el funcionament de la natura i la societat. Ciència vs. Filosofia: La ciència es pregunta com passen les coses, mentre que la filosofia busca el perquè. Ambdues han de confluir per generar un pensament crític. L'honestedat del mètode: Tot i que l'objectivitat absoluta no existeix perquè la ciència està condicionada per ideologies i contextos socials, l'honestedat resideix en el mètode mesurable i parametritzable. El paper de l'IPHES en la recerca actual L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) treballa sota tres pilars: la recerca, l'acadèmia i la socialització. De la seva tasca en destaquen: Treball interdisciplinar: Superació de les antigues "capelles" científiques per treballar en equips col·lectius que confronten dades. Temes de frontera: Estudi de la cognició (en humans i ximpanzés), els orígens d'Europa, l'evolució tècnica i social, i l'impacte de malalties com l'Alzheimer des d'una perspectiva evolutiva. Planetització vs. Globalització: > "La globalització és l'homogenització i la pèrdua de diversitat. La planetització és integrar la diversitat i unificar el coneixement sense destruir el que hi ha." Perspectiva de futur i col·lapse d'espècie Carbonell alerta sobre un col·lapse d'espècie imminent (abans del 2050) degut a la manca de socialització tecnològica i al canvi climàtic accelerat. Aclareix que col·lapse no és sinònim d'extinció, sinó un coll d'ampolla evolutiu on la nostra espècie patirà restriccions i dificultats significatives per la seva incapacitat de gestionar els recursos i la socialització de manera òptima.