Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

181-192 de 1096
  • 17'

    La pobresa femenina i el risc d'exclusió a Tarragona

    Anàlisi de la Pobresa Femenina al Camp de Tarragona L'entrevista amb el professor Francesc Valls, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), desgrana els resultats d'un nou estudi centrat en la precarització de les dones a les comarques de Tarragona. La investigació, finançada per l'Institut Català de les Dones, posa el focus en la denominada "nova pobresa". Causes de la Precarietat Femenina Valls identifica tres factors estructurals que expliquen per què les dones pateixen un major risc de pobresa: * El mercat de treball: Hi ha una gran quantitat de dones inactives o dedicades exclusivament a les tasques domèstiques, cosa que les deixa sense ingressos propis. * Protecció social limitada: El sistema de pensions és contributiu; per tant, les dones que no han cotitzat per estar fora del mercat laboral tenen pensions de viudetat molt baixes (uns 470 euros de mitjana). * Distribució desigual del treball: Els homes s'ocupen del treball productiu (salariat), mentre que les dones assumeixen el reproductiu, que no genera riquesa explícita. Perfils de Risc i Vulnerabilitat L'estudi destaca dos perfils especialment vulnerables: 1. Dones grans que viuen soles: Principalment viudes amb recursos molt limitats. 2. Dones en processos de ruptura familiar: Separacions o divorcis que trenquen l'economia compartida i les deixen en una situació crítica. "La pobresa és femenina, però l'exclusió social és masculina." Aquesta cita recollida a l'estudi reflecteix que, tot i que les dones tenen menys ingressos, mantenen millor els vincles familiars. Això actua com una xarxa de seguretat que impedeix que caiguin en el sensellarisme en la mateixa mesura que els homes. L'Autonomia Financera com a Clau Una de les conclusions més impactants de la investigació és que, si es trenqués la unitat familiar, el risc de pobresa femenina a Catalunya passaria del 20% al 54%. Això demostra una dependència econòmica molt elevada i una pobresa sovint "invisible" mentre la llar es manté unida.

  • 0'

    Donacions a la Fila 0 del Consell Esportiu

    Gestió de donacions per a la Fila 0 El contingut detalla el procediment per col·laborar econòmicament amb el Consell Esportiu del Tarragonès. Es posa a disposició dels interessats un canal directe per formalitzar les aportacions a través de la Fila 0. Passos per realitzar l'aportació Contacte telefònic: Cal trucar al Consell Comarcal al número 24 4 5 0 0. Identificació: Sol·licitar parlar específicament amb les oficines del Consell Esportiu. Procediment: Indicar la voluntat de participar en la Fila 0. Dades necessàries: Es prendrà nota del nom de la persona, la institució o l'entitat que es vulgui adherir. Informació sobre les aportacions "Tenim des de tíquets de 20 euros com a fila 0 fins a l'aportació que cadascú vulgui fer." Un cop establert el contacte, el personal facilitarà el número de compte corrent corresponent per fer efectiu el traspàs dels fons.

  • 21'

    Estat i futur de la candidatura Tarragona 2017

    Anàlisi de la candidatura de Tarragona 2017 En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el president executiu de la candidatura, Mario Rigau, detalla el full de ruta i l'impacte d'altres esdeveniments olímpics en les aspiracions de la ciutat per als Jocs del Mediterrani. Impacte de la designació de Rio 2016 La recent elecció de Rio de Janeiro (i el descart de Madrid) per als Jocs Olímpics del 2016 ha deixat Tarragona com l'únic projecte olímpic actiu a l'Estat. Això permet: Concentrar l'atenció de les institucions com el COE i el CSD. Garantir que la candidatura sigui una prioritat política i econòmica. Els tres eixos de treball immediats Mario Rigau defineix tres pilars fonamentals per als pròxims mesos: Organigrama Institucional: Es posa en marxa el Comitè de Candidatura, presidit per l'alcalde de Tarragona i amb la participació del govern estatal i la Generalitat de Catalunya. Definició Tècnica: Tancament del mapa d'esports i subseus. S'ha confirmat la incorporació de municipis com Cambrils i El Vendrell com a seus oficials. Promoció Internacional: Estratègia selectiva dirigida als comitès olímpics internacionals que tenen dret a vot. Infraestructures i instal·lacions clau L'estratègia aposta per la combinació de noves construccions i la remodelació d'espais existents per oferir garanties d'èxit: Estadi del Nàstic: Es planteja com a seu del futbol per donar-li un "comiat digne" abans de la seva futura substitució. Camp Clar: Ubicació prevista per al nou estadi i el gran Palau d'Esports de la ciutat. Pou Boronat: Opció prioritària per acollir la Vila Mediterrània. Plaça de Braus: Es considera una instal·lació estrella gràcies a la seva versatilitat. "Tarragona ha de petar de 2017; la comissió d'avaluació ha de veure una il·lusió i un abocament totals cap al projecte." Calendari de futur Estiu 2010: Presentació del dossier oficial de la candidatura. Tardor 2010: Visita de la Comissió d'Avaluació internacional. Primavera/Estiu 2011: Designació final de la seu dels Jocs.

  • 21'

    Digitalització de l'Arxiu Històric de l'Arquebisbat de Tarragona

    La Revolució Digital de la Memòria Històrica L'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ha iniciat un projecte ambiciós per posar a l'abast de tothom la seva vasta riquesa documental. Mitjançant un portal web, ja es poden consultar prop de 190.000 imatges de llibres sacramentals i documents que daten des del segle XII. Objectius i Tècnica del Projecte Preservació: Evitar el deteriorament dels documents originals pel contacte físic constant, especialment rellevant en papers fràgils dels segles XIX i XX. Accessibilitat: Permetre la consulta des de qualsevol lloc del món les 24 hores del dia, trencant les barreres dels horaris d'oficina. Tecnologia: Ús d'escàners aeris d'alta velocitat capaços de capturar fins a 2.000 imatges diàries. Continguts i Curiositats L'arxiu no només conté registres de baptismes, matrimonis i òbits, sinó que és una finestra a la vida quotidiana del passat: Anotacions marginals: Els rectors sovint escrivien sobre el clima (sequeres, aiguats) o esdeveniments bèl·lics (Guerra dels Segadors o del Francès). Testimonis lingüístics: Els documents mostren la pervivència del català en registres oficials de l'Església fins a l'any 1867, molt després del Decret de Nova Planta. Riquesa social: Des de la venda d'un porc a Siurana l'any 1228 fins al bateig d'esclaus. Protecció de Dades i Accés D'acord amb la normativa vigent i el dret a la intimitat, l'accés públic a la xarxa està limitat a documents amb una antiguitat superior als 100 anys. Per a la consulta, els usuaris s'han de registrar al web oficial de l'arxiu. "Un poble que per vendre un porc a Siurana, en lloc de donar-se la mà, fa un acte notarial, és un poble que té alguna cosa que val la pena estudiar."

  • 18'

    Eliminació de les bosses de plàstic a Carrefour

    La fi de les bosses de plàstic a les Gavarres Aquest episodi de Tarragona Ràdio analitza la implementació de la mesura de Carrefour d'eliminar les bosses de plàstic d'un sol ús. La unitat mòbil es desplaça al centre de les Gavarres per parlar amb el seu director, Pedro López, i copsar l'ambient entre els clients el primer dia de l'aplicació d'aquesta normativa. Detalls de la iniciativa i alternatives Calendari d'implantació: La mesura és pionera a Catalunya des de l'1 d'octubre i s'estendrà a tot l'estat espanyol l'1 de desembre. Alternatives sostenibles: S'ofereixen bosses de ràfia reutilitzables i bosses biodegradables fetes de fècula de patata. Compromís social: L'import estalviat en la fabricació de bosses es destinarà a projectes mediambientals i entitats socials com Càritas, Creu Roja i el Banc d'Aliments. Perspectiva dels clients i noves tendències El reportatge inclou un ventall d'opinions dels usuaris, on s'evidencia un contrast entre la comoditat i la consciència ecològica: Alguns clients critiquen la falta de comoditat inicial i la necessitat d'haver de carregar la compra directament al carro o al cotxe. Altres celebren la mesura com un pas necessari contra la contaminació. Destaca el testimoni d'una oient, la Montserrat, que explica mètodes innovadors de compra: "Avui ha estat el primer dia que he anat a comprar el peix amb una carmanyola al mercat, així no es xafa i no necessites res més." El camí cap a la sostenibilitat L'espai conclou amb una reflexió sobre la necessitat que no només els consumidors i supermercats es "posin les piles", sinó que també ho facin les grans companyies de fabricació, reduint l'excés d'embolcalls innecessaris en els productes d'alimentació i neteja.

  • 16'

    Miquel Ventrell analitza el futur del Concurs de Castells

    Balanç i perspectives del Concurs de Castells de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Miquel Ventrell, director executiu de l'edició del 2008, reflexiona sobre l'impacte de la plaça de toros renovada i els reptes organitzatius per a la propera cita del 2010. Un any després de l'últim certamen, el debat se centra en la modernització i l'eficiència de l'esdeveniment. El debat sobre l'anualitat i el paper de la televisió Un dels punts clau és la proposta de convertir el concurs en un esdeveniment anual: - La idea busca estabilitzar un gran esdeveniment anual amb el suport de la Coordinadora de Colles Castelleres i TV3. - Tot i que les colles es mostren prudents, Ventrell creu que és viable a mig termini (2011 o 2013) per potenciar les transmissions televisives i el rànquing casteller. Novetats reglamentàries i seguretat De cara a l'edició del 2010, es plantegen canvis significatius en el reglament: - Reducció de colles: Es proposa passar de 18 a 14 o 15 colles per motius de seguretat física i aforament. - Control de la grada: Es vol impermeabilitzar l'accés a les grades perquè només hi accedeixin persones amb entrada, evitant els problemes de seients buits viscuts anteriorment. - Actualització de punts: És urgent tancar la taula de puntuacions abans del 31 de desembre per incloure noves estructures com el 5 de 8 amb l'agulla. Gestió i finançament L'organització afronta un escenari econòmic complex: - Cal activar la recerca d'esponsors immediatament davant el tancament de pressupostos anuals de les empreses. - Es manté el model de gestió amb un director executiu nomenat directament per l'alcalde per garantir un equip de confiança. "El Concurs de Castells és el principal fil d'on estirar per potenciar el món casteller a escala nacional."

  • 10'

    Festes del Pilar a Tarragona i el Centre Aragonès

    Celebració de les Festes del Pilar a Tarragona El Centre Cultural Aragonès de Tarragona organitza una programació completa per celebrar les festes del Pilar durant el mes d'octubre. Gabriel Molina, secretari de l'entitat, detalla els actes tradicionals que uneixen la comunitat aragonesa amb la ciutat de Tarragona. Actes principals i tradicions Proclamació de la Reina i Dames d'Honor: Es realitza a l'Auditori de Caixa Tarragona, on també s'inclou el pregó de Xavier Sabater i un concert de la Coral Harmonia. Festival de Jotes: El diumenge 4 d'octubre, el Teatre Metropol acull el grup San Jorge en un festival gratuït amb cants i balls de les tres províncies aragoneses. Processó de la Verge: El diumenge 11 d'octubre es trasllada la imatge de la verge des de Méndez Núñez fins a la Catedral en format processó. Missa Baturra: És l'acte central del dia 12 d'octubre a la Catedral, destacant pels seus cants en format de jota. El paper del Centre Cultural Aragonès L'entitat destaca per la seva obertura a tothom, independentment del seu origen, amb l'objectiu de mantenir vives les tradicions. Ofereixen formació en: 1. Ball de jotes, amb professors que es desplacen des de Saragossa. 2. Instruments musicals com la guitarra, la bandúrria i la llautística. "Tothom de Tarragona que vulgui venir a aprendre a ballar jotes o a cantar, el Centre Aragonès està obert a tothom." Integració i col·laboracions Com a novetat, el centre convida altres entitats locals per promoure la riquesa cultural. Aquest any, el Centre Social Extremeny de Tarragona participa com a convidat en el festival de jotes, seguint l'estela de la col·laboració anterior amb el Ball de Bastons.

  • 21'

    Mario Saban: Descobrint els orígens del cristianisme i la mística de la Kàbala

    Entrevista a Mario Javier Saban: Recerca històrica i espiritualitat jueva El doctor en filosofia i president de l'Associació Cultural Sefarad, Mario Javier Saban, aborda la complexa relació entre el judaisme i el cristianisme, així com els fonaments de la Kàbala. La ruptura històrica entre el judaisme i el cristianisme Saban explica com la seva investigació sobre la Inquisició el va portar a estudiar els segles I i II per entendre la separació de les dues religions. Destaca diversos punts clau: Jesús de Natzaret (Joshua de Natzaret) era un rabí jueu de Galilea que seguia els mandaments. La transformació cap a una institució antijueva es produeix al segle IV, quan l'església s'alia amb l'imperi romà. Existeix una distància ideològica enorme entre el judaisme de Jesús i la jerarquia eclesiàstica triomfant posterior. La Kàbala i la recerca del coneixement La Kàbala es defineix com la transmissió de la tradició mística. Saban subratlla que en la cultura jueva el més important no són les respostes, sinó les preguntes: L'aprenent de savi: Un mestre mai es considera savi del tot, sinó un talmid haham (aprenent), ja que el procés de saviesa mai s'atura. Racionalitat i metarracionalitat: La Kàbala no és irracional; accepta la raó però explora allò metarracional (el que la raó encara no pot comprendre, com la intuïció o certs processos energètics). Eina d'equilibri: Modernament, s'entén com una via per equilibrar les dimensions emocionals, intel·lectuals i materials de la persona. Lluita contra els estereotips a Espanya L'entrevistat lamenta el desconeixement que hi ha a Espanya sobre el món jueu des de l'expulsió de 1492, fet que ha perpetuat mites antisemites i un llenguatge pejoratiu basat en la ignorància. "Ser jueu és qui segueix l'ètica de la Torah; un bon cristià és, de fet, un bon jueu perquè és bona persona." Activitats a Tarragona S'anuncia una sopar-col·loqui organitzat per Tarbut Tarragona i, especialment, la fita històrica d'un curs d'història i pensament jueu a la Universitat Rovira i Virgili (URV), el primer d'aquest gènere a la ciutat en cinc segles.

  • 11'

    Festes del Roser: Tradició i veïnatge a la Part Alta

    Les Festes del Roser a Tarragona L'episodi ens trasllada a la Plaça del Fòrum, el cor de la Part Alta de Tarragona, per donar el tret de sortida a les Festes del Roser. Amb el testimoni de José López, president de les festes des de fa deu anys, s'explora l'essència d'unes celebracions que, tot i ser marcadament veïnals, s'obren a tota la ciutat. Actes Principals i Tradicions El programa d'actes combina la gresca popular amb el culte religiós: Divendres i Dissabte: Són els dies de màxima afluència amb el pregó, la proclamació de la pubilla i l'hereu, i els tradicionals sopars de germanor que omplen la plaça de taules. Vermut Popular: Un acte clau a les escales de la Catedral, especialment dedicat als socis de l'associació de veïns. Activitats per a infants: Jocs i regals per als nens del barri i un curiós concurs de dominó per als més grans. Diumenge de tradició: El dia gran se centra en el culte a la Mare de Déu del Roser, amb una processó i cercavila que recorre els carrers més emblemàtics com el carrer Major o la plaça del Rei, acompanyats pels gegants del barri. L'Engalanament dels Carrers Un dels trets més distintius és l'esforç de la Junta per decorar el barri: "Intentem que la tradició no es perdi... la mata i les flors estan fetes a mà per engalanar els porxos i carrers." Evolució i Participació En l'última dècada, les festes han experimentat un creixement de participació notable. José López destaca que, tot i que abans hi havia por a la pluja (fins i tot es feien samarretes amb el lema aquest any no plourà), actualment el principal repte és que la plaça s'ha quedat petita per l'èxit dels sopars de germanor, superant qualsevol expectativa inicial.

  • 20'

    Sensibilització pel TDAH a la Rambla de Tarragona

    Conscienciació i suport al TDAH a Tarragona L'associació Apida organitza una jornada informativa aquest dissabte a la Rambla Nova de Tarragona amb motiu de la Setmana Europea de Sensibilització sobre el TDAH. L'objectiu principal és donar a conèixer el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH), un trastorn neurobiològic complex que afecta la part frontal del cervell i que requereix un diagnòstic precís i precoç per evitar conseqüències negatives en la vida adulta. Reivindicacions principals L'entitat posa el focus en les carències que pateix la ciutat de Tarragona en aquest àmbit: * Creació d'una Unitat de TDAH a Tarragona: Actualment, les famílies s'han de desplaçar a l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona, ja que a Tarragona no hi ha protocols de diagnosi establerts ni unitats especialitzades. * Necessitat d'un local propi: L'associació demana a l'administració un espai adequat per realitzar tallers terapèutics i atendre les famílies amb la intimitat que requereixen. * Major implicació escolar: Tot i que s'ha avançat en la formació de docents, encara cal una millor adequació dels sistemes d'estudi i exàmens per als alumnes afectats. Actes del cap de setmana Dissabte (de 10h a 14h): Taula informativa davant de l'OMAC, venda de samarretes solidàries amb el lema "Jo estimo un TDAH, i tu?" i una enlairada de globos simbòlica. Diumenge: Activitats terapèutiques amb cavalls i dinar de germanor per als nens i famílies de l'associació. "Si el TDAH es tracta bé, té molt bones conseqüències, però si no es fa adequadament, els afectats acaben sovint molt malament i això s'ha d'evitar."

  • 9'

    Debat sobre la fusió de Caixa Tarragona a Tarragona Ràdio

    L'opinió dels clients davant la possible fusió bancària Tarragona Ràdio dedica un espai de la seva programació a analitzar la possible fusió entre Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa. El programa recull tant l'opinió d'experts com la veu directa dels ciutadans a peu de carrer. Principals reaccions dels oients i clients L'emissora ha desplaçat una unitat mòbil a la seu central de la plaça Imperial Tarracó per copsar el sentiment dels clients. Les respostes es divideixen en diversos blocs: Incertesa econòmica: Molts usuaris expressen la seva por a perdre les condicions actuals de les seves hipoteques o l'accés a préstecs. Factor personal: Existeix un temor real a la pèrdua de la relació de confiança amb els directors d'oficina locals. Identitat i territori: Alguns tarragonins veuen la fusió com una pèrdua de patrimoni local, definint l'entitat com "la nostra caixa". Pragmatisme: Una part dels enquestats considera que, si la fusió serveix per guanyar solvència i força en el mercat, és una mesura positiva. Participació ciutadana El programa recorda la importància de la bústia de correu electrònic ([email protected]) com a canal per: 1. Respondre a l'enquesta sobre la fusió. 2. Enviar queixes i preguntes per a la secció de línia directa amb l'alcalde, que tindrà lloc després de les 12:00h. "Si no els afecta personalment als seus comptes, no estan en contra de la fusió; el que preocupa de veritat és que et toquin la butxaca." En resum, l'ambient és de prudència i una certa preocupació per com aquesta operació financera de la temporada 2009-2010 impactarà en el dia a dia de l'usuari final.

  • 12'

    Anàlisi de la fusió de Caixa Tarragona: Reptes i Territori

    Anàlisi de la Fusió de Caixes d'Estalvis a Catalunya L'entrevista amb Antoni Terceño, catedràtic d'Economia Financera de la Universitat Rovira i Virgili, aborda el procés de fusió entre Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa. Terceño defineix aquest moviment com un procés normal dins d'una economia globalitzada on el dimensionament és clau per a la competitivitat. Punts Clau del Debat Necessitat d'Escala: Les caixes segueixen els passos del sector bancari, buscant ser més grans i, per tant, més competitives, sòlides i sostenibles. El Risc de la Pèrdua de Territori: Un dels principals neguits és la pèrdua dels centres de decisió a les comarques tarragonines. Com que Caixa Catalunya multiplica per cinc el volum de Caixa Tarragona, existeix el risc que la fusió derivi en una absorció de facto. Peculiaritat de les Caixes: A diferència dels bancs, les caixes no tenen accionistes i mantenen un compromís social. "El que s'hauria d'intentar garantir és que una de les empreses més grans del nostre territori no perdi el seu arrelament social i el seu retorn a la societat." Impacte en el Client i l'Obra Social Segons l'expert, el client guanyarà en seguretat i solvència, ja que Caixa Tarragona no realitza aquest pas per urgència financera, sinó com una decisió d'estructura de futur. No obstant això, Terceño remarca que cal blindar la vinculació territorial i la capacitat de decisió sobre l'obra social per evitar que la fusió suposi una pèrdua per a la societat local.