Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

169-180 de 1096
  • 11'

    Detalls i organització de la 13a Setmana Medieval de Tarragona

    Detalls de l'esdeveniment i organització En aquesta entrevista, Josep Maria Marauri, president de l'organització de la Setmana Medieval, detalla els aspectes logístics de la 13a edició del mercat medieval a Tarragona. L'esdeveniment comptarà amb unes 74 parades (amb un límit de 80) i tindrà lloc durant quatre dies, des del divendres fins al dilluns, coincidint amb el pont del 12 d'octubre. Horaris i activitats Horari d'obertura: El mercat estarà operatiu de les 10:00 del matí a les 10:00 de la nit de forma ininterrompuda. Activitats al carrer: No hi haurà actes paral·lels fora del mercat, però si animació constant a peu de carrer amb personatges com un lazarillo de tormes i diversos contacontes. Cura en la selecció: L'organització limita la repetició de productes per garantir la varietat i la qualitat per als visitants. La clau de l'èxit i l'afluència L'èxit de la cita s'atribueix a la gran afluència de públic, que s'estima en unes 80.000 persones. Tot i que els comerciants solen queixar-se el primer dia, Marauri afirma que acaben satisfets: "Sempre diuen que fluixet, fluixet, fluixet, però se'n van buits." Reptes logístics i canvis d'ubicació Restriccions amb animals: Enguany s'ha decidit no portar ocells ni camells a causa de les estrictes normatives sanitàries i els problemes burocràtics amb el Seprona. Retorn a la Catedral: Després d'una experiència accidentada fa tres anys al Camp de Mart (provocada per la coincidència amb el 25è aniversari de la missa en català), el mercat torna al seu entorn tradicional al voltant de la Catedral de Tarragona. Debat sobre l'espai: Tot i que el Camp de Mart oferia millor accessibilitat i amplitud, la Part Alta es manté com l'espai emblemàtic i tradicional per a l'esdeveniment.

  • 8'

    Debat sobre la peatonalització de la Part Alta

    Dilema Urbanístic a la Part Alta de Tarragona El programa de Tarragona Ràdio obre el micròfon als veïns per analitzar si el nucli antic s'ha de convertir en una zona exclusiva per a vianants o si s'ha de mantenir l'accés actual als vehicles. Perspectives dels Veïns i Professionals Transportistes: Manifesten grans dificultats. El tancament del Portal del Roser els obliga a fer trajectes molt més llargs, duplicant la seva càrrega de feina. Denuncien que les zones de càrrega i descàrrega estan sovint ocupades. Residents: Hi ha una opinió majoritària a favor de la peatonalització per millorar la seguretat i l'estat dels carrers, tot i que demanen excepcions clares: Accés per a persones amb mobilitat reduïda. Facilitats per als qui tenen segona residència. Permisos especials per carregar equipatge o mercaderies puntuals. Turisme i Patrimoni: S'argumenta que la peatonalització beneficiaria les visites a espais com la Casa Castellarnau o les muralles, on actualment el trànsit de vehicles suposa un perill i una dificultat per als grups de turistes. Conclusions del Debat "Pels veïns aniria molt bé, completament, però pels comerciants està la cosa una miqueta pel·liaguda." En resum, es demana una solució equilibrada que prioritzi el vianant sense ofegar l'activitat econòmica del barri ni aïllar els residents que necessiten el vehicle per motius justificats. Es posa l'exemple de ciutats com Girona com a model d'èxit en la gestió de nuclis històrics.

  • 14'

    Inauguració del nou hotel de luxe Mas la Boella

    Nou referent de luxe al Camp de Tarragona L'emissora realitza una visita en primícia al nou hotel de la finca Mas la Boella, coincidint amb la seva inauguració oficial. Aquest establiment de 13 habitacions neix amb la voluntat d'oferir un concepte de turisme d'alt nivell vinculat estretament a la producció pròpia d'oli i vi de la finca. Les claus de l'allotjament Disseny exclusiu: L'interiorisme ha estat a càrrec de la reconeguda Estrella Salieti, qui ha creat habitacions personalitzades, combinat estils moderns i rústics. Tematització enològica: Les estances porten noms de varietats de raïm (Merlot, Cabernet Sauvignon) o denominacions d'origen, destacant la Suite Arbequina com la joia de la corona, en honor al seu oli premiat. Perfil del client: L'hotel atreu tant parelles que busquen relax i rutes gastronòmiques com el sector business per a convencions i reunions d'empresa. Instal·lacions i Serveis "Hem creat un concepte diferent, un hotel petitó amb encant, destinat a un client de luxe que busca tranquil·litat i serveis personalitzats com rutes a peu, en bicicleta o golf." L'espai disposa de sistemes de domòtica a les habitacions, pantalles de plasma i vistes als magnífics jardins. A l'exterior, destaca una piscina amb servei de bufet fresc per a l'estiu, que complementa l'oferta del restaurant gastronòmic principal. Inversió i perspectives de futur Tot i el context econòmic actual, la directora Sònia Pau destaca que el projecte ve de lluny i que l'ocupació des de la preobertura l'abril ha superat les expectatives. Consideren que la competència en el sector del gran luxe és positiva per consolidar la marca de la Costa Daurada i la província de Tarragona.

  • 17'

    Viure amb una malaltia rara: El cas de la Montserrat

    L'impacte de les malalties rares i la gestió de la salut L'entrevista a Montserrat Fernández aborda la realitat de conviure amb una patologia poc freqüent, el síndrome de Churg-Strauss, i analitza com aquesta condició afecta tant la salut física com l'estabilitat social i laboral. Crítica a l'alarma mediàtica La conversa s'inicia discutint la recent experiència de la Montserrat amb la grip A. Tant l'entrevistador com la convidada coincideixen que s'ha generat una alarma innecessària i una exageració per part de les institucions i els mitjans. Tot i que Montserrat és una persona de risc a causa de la seva malaltia respiratòria crònica, afronta aquestes situacions amb una calma pragmàtica: "Si l'agafo l'agafaré, i si no, no. Forma part de la meva vida quotidiana en aquests moments." La realitat del Síndrome de Churg-Strauss Montserrat descriu la seva malaltia com una patologia autoimmune que afecta principalment l'aparell respiratori, convertint-la en asmàtica adulta amb símptomes molt rebels. El camí fins al diagnòstic va ser llarg i complex, passant per diversos especialistes abans de posar nom a la seva condició a la Vall d'Hebron. Els punts clau de les malalties rares discutits inclouen: * Baixa prevalença: Menys de 5 casos per cada 10.000 habitants (només uns 30 casos a Catalunya). * Dificultats de recerca: La falta de mercat per als laboratoris farmacèutics limita la creació de tractaments específics. * Incapacitat laboral: El pas de ser una professional activa com a treballadora social a esdevenir pensionista als 51 anys. La lluita pel reconeixement institucional Un dels moments més colpidors de l'entrevista és la denúncia de la incomprensió judicial. Montserrat va haver de recórrer als tribunals perquè inicialment se li va denegar la pensió adequada, amb una jutgessa argumentant que el seu problema era l'obesitat i no la seva malaltia rara. Finalment, després de 16 mesos de litigis, va aconseguir el reconeixement de la seva incapacitat.

  • 22'

    10 anys de la URV Solidària: Cooperació i Recerca

    La URV Solidària celebra una dècada de compromís En aquesta entrevista, Joan Fuster, coordinador de la URV Solidària (ara anomenat oficialment Centre de Cooperació al Desenvolupament), repassa la trajectòria de la institució en el seu desè aniversari. S'emfatitza que, a diferència d'una ONG convencional, la seva tasca s'insereix en l'àmbit acadèmic, centrant-se en la recerca, la formació i la sensibilització. Eixos principals de la institució Formació integral: La universitat no només forma professionals (enginyers, metges, etc.), sinó també persones amb una visió crítica i humana. Els alumnes que participen en projectes de cooperació adquireixen una experiència tècnica i psicològica que els diferencia radicalment en la seva futura carrera. Comunitat universitària: La incidència es fa sobre més de 15.000 persones, incloent-hi alumnat, professorat i personal d'administració i serveis (PAS). Finançament solidari: Es destaca la via de les donacions voluntàries a la matrícula i a les nòmines, a més dels recursos captats mitjançant projectes i el suport del Consell Social. El projecte insígnia: L'Equador i el Parc Nacional Yasuní Fuster detalla el que anomena "Macroprojecte de l'Equador", una iniciativa interdisciplinària pionera que aborda la protecció del medi ambient i la població local davant les indústries petrolieres: Vessant Química: Anàlisi de la contaminació de l'aigua i l'aire. Vessant Jurídica: Assessorament per a denúncies legals d'una població sovint illetrada. Vessant Sanitària: Estudi de l'impacte toxicològic en la salut de les comunitats. Celebracions i actes commemoratius L'aniversari inclou diversos actes simbòlics com la presentació d'una samarreta solidària, un vídeo de l'estada de la Coral de la URV a Nicaragua i la publicació d'una memòria històrica de projectes. "No som una ONG; estem parlant de formació i recerca en l'àmbit acadèmic per formar professionals diferents."

  • 6'

    Nou pàrquing dissuasori de la Tabacalera a Tarragona

    Els periodistes Joan Maria Bertran i Pep Ardila informen des de l'últim aparcament dissuasori inaugurat a Tarragona, situat als terrenys de l'antiga sofrera, al costat de la Tabacalera. Aquest espai ha estat habilitat per a facilitar l'accés a la ciutat amb un cost reduït d'un euro per tot el dia. Valoració dels usuaris Durant la connexió, es recullen testimonis d'usuaris que destaquen diversos punts positius: Estalvi econòmic: Els ciutadans celebren la tarifa d'un euro, contraposant-la als elevats preus dels pàrquings subterranis del centre. Comoditat i amplitud: Es descriu com un espai molt gran i amb moltes places disponibles, evitant les "mil voltes" habituals per trobar lloc. Ubicació estratègica: Tot i estar a la perifèria, es troba a uns 10-12 minuts caminant del centre de la ciutat (Plaça Ponent o la Rambla). Deficiències en el transport públic El reportatge també posa de manifest una mancança crítica: la dependència del vehicle privat. Diversos usuaris de Salou o de zones rurals (com la carretera del Catllar) expliquen que utilitzen el cotxe perquè el transport públic té freqüències molt baixes o horaris que no coincideixen amb la jornada laboral. "No entenc com no s'ha fet un cinturó d'autobús que serveixi a tots els pobles del voltant de Tarragona i ens permeti utilitzar el transport públic." Situació actual de l'espai A hores d'ara, l'aparcament manté una ocupació moderada amb moltes places lliures. S'ha detectat que encara hi ha conductors que prefereixen buscar espais totalment gratuïts en descampats adjacents per no pagar ni tan sols l'euro de la tarifa oficial.

  • 29'

    Mediació intercultural a l'Hospital Joan XXIII

    La figura del mediador intercultural L'episodi explora la tasca de Fàtima Souqui, mediadora intercultural a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Aquesta figura, activa des de l'abril de 2008, va molt més enllà de la simple traducció lingüística, centrant-se en la superació de barreres socioculturals en l'àmbit sanitari. Tipologies de mediació Fàtima detalla les tres branques principals de la seva feina: • Mediació preventiva: Realitzada sobretot en l'atenció primària mitjançant tallers de sensibilització i xerrades, especialment amb dones. • Mediació rehabilitadora: Intervenció directa quan sorgeixen conflictes derivats del desconeixement dels codis culturals mutus. • Mediació creativa: Processos per modificar comportaments, com l'ensenyament de la noció de cita prèvia a persones provinents de cultures amb una percepció del temps basada en la natura. Atenció a la dona i salut reproductiva Un dels focus més importants és l'atenció a les dones de la comunitat magribina, que sovint presenten una alta vulnerabilitat psychosocial. • Es discuteixen les dificultats en el seguiment de l'embaràs i les revisions ginecològiques. • Fàtima explica el cas de dones nòmades de l'Atlas per a qui el part solitari és un orgull, contrastant-ho amb la medicalització occidental. • Es detecta el fenomen de la pèrdua de la lactància materna tradicional en arribar a Catalunya, ja que les dones identifiquen erròniament la llet artificial amb la "modernitat". El repte de la integració i les noves generacions L'episodi aborda la complexitat de viure entre dos mons: "A casa viuen d'una manera i fora de casa viuen d'una altra. Per al col·legi i la societat és una esquizofrènia de vida." Es parla de la dificultat d'integració de les filles de pares magribins i de la tendència a l'agrupament per col·lectius en l'àmbit escolar. Així mateix, s'analitza la resistència dels homes a que les seves dones siguin ateses per metges masculins, un repte que encara persisteix però que s'intenta gestionar mitjançant el diàleg i l'adaptació gradual.

  • 9'

    La URV, entre les 15 millors universitats de l'estat

    Reconeixement a l'excel·lència de la URV En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Josep Anton Ferrer, vicerector de Transferència i Innovació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), explica el significat d'haver estat seleccionats entre les 15 millors universitats de l'estat espanyol per optar al reconeixement de Campus d'Excel·lència Internacional. Punts clau de la selecció Convocatòria ministerial: És un projecte conjunt dels ministeris d'Educació i de Ciència i Innovació per impulsar universitats amb projecció internacional. Majoria d'edat institucional: El vicerector destaca que aquest pas confirma que la URV ha superat la seva etapa fundacional i ja competeix "colze a colze" amb universitats centenàries. Primera divisió acadèmica: Ferrer utilitza una analogia futbolística per remarcar que la URV és una universitat de primera. El projecte de futur: De lo bo a lo excel·lent El projecte presentat per la URV se centra en la singularitat i la cohesió territorial, amb els següents objectius prioritaris: Internacionalització: Crear un centre internacional per atreure estudiants de màster i doctorat i donar suport als instituts de recerca del territori (ICAC, ICIQ, IPHES). Infraestructures: Accelerar la construcció de residències d'estudiants i investigadors, així i instal·lacions esportives als campus. Inversió: Duplicar la capacitat d'inversió prevista fins al 2015 mitjançant fons addicionals i acords amb la Generalitat. "No és un premi, però sí que vol dir que, a la vista del Ministeri, som els que estem en una millor posició per poder assolir aquestes metes." Propers passos Actualment, la universitat està ampliant la memòria per presentar-la davant d'un comitè d'avaluació internacional. La decisió final es coneixerà entre finals de novembre i principis de desembre, on es triaran les 10 universitats definitives d'aquest grup selecte de 15.

  • 9'

    Balanç del primer any d'integració tarifària a Tarragona

    Èxit de la integració tarifària a Tarragona Amb motiu del primer aniversari de la implantació del bitllet únic, una unitat mòbil de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat a l'estació d'autobusos de la plaça Imperial Tàrraco per recollir el testimoni d'usuaris i treballadors sobre el funcionament del sistema. Impacte en els usuaris La recepció per part de la ciutadania ha estat majoritàriament positiva, destacant els següents aspectes: Estalvi econòmic significatiu: Molts usuaris afirmen que el cost dels desplaçaments s'ha reduït pràcticament a la meitat en comparativa amb el bitllet senzill. Perfils diversos: El sistema beneficia especialment estudiants universitaris (que es desplacen entre Tarragona, Reus i Vila-seca) i treballadors que fan ús diari de la xarxa. Comoditat i rapidesa: L'ús de la targeta evita haver de portar canvi i accelera l'accés al vehicle. "Ara és la meitat de preu... jo crec que és el millor que hem pogut fer." Funcionament del Centre d'Atenció al Client La Imma, treballadora del punt d'informació de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), explica la realitat del servei: Gran volum de feina: Coincidint amb l'inici del curs escolar, les cues són constants per a tramitar targetes personalitzades. L'abonament estrella: La targeta de 50 viatges mensuals és la més sol·licitada per aquells que fan dos viatges al dia. Tasca pedagògica: Sovint cal explicar el funcionament de les recàrregues a nous usuaris de poblacions com el Morell o Constantí que no estaven habituats al sistema de targetes. Punts de millora i crítiques Tot i la satisfacció general, alguns usuaris han assenyalat inconvenients com la caducitat dels viatges que no s'arriben a consumir i la necessitat de millorar les freqüències de pas en determinades línies interurbanes.

  • 20'

    Balanç del primer any d'integració tarifària al Camp de Tarragona

    Balanç i resultats del sistema de bitllet únic Després de dotze mesos de la posada en marxa de la integració tarifària al Camp de Tarragona, el responsable de Política Territorial, Joaquín Margalef, fa una valoració molt positiva del procés. El sistema ha permès satisfer una vella reivindicació del territori, facilitant l'ús del transport públic urbà i interurbà mitjançant una fórmula de bitlleta única. Dades clau de l'ús de les targetes S'han venut prop de 60.000 targetes, convertint molts ciutadans en usuaris habituals. S'han realitzat aproximadament 2 milions de viatges sota aquest nou sistema. La T-10 ha estat l'èxit més gran, representant el 90% de les targetes utilitzades, ja que és ideal per a l'usuari esporàdic i permet el seu ús multipersonal. Perfil de l'usuari i mobilitat El sistema ha tingut una penetració especialment alta en certs col·lectius i períodes: Estudiants universitaris: Molt beneficiats per la intermodalitat entre els campus de Reus i Tarragona. Temporada turística: Increment notable de la demanda a l'estiu, tant per visitants com per treballadors de la zona costanera. Perfil majoritari: Es detecta un predomini de dones i gent jove. Millores en el servei i freqüències L'administració ha acompanyat la integració tarifària amb un esforç per millorar l'oferta: Eix Reus-Tarragona: S'ha establert una freqüència de pas de 15 minuts. Connexió amb l'Estació del Camp: S'ofereixen prop de 40 serveis diaris per evitar l'aïllament de l'estació del TGV. Noves línies: Millores en les rutes cap a Valls, Cambrils, Salou i Vila-seca. "La T-10 té una gran significació perquè el portes a la butxaca i realment et serveix quan tens la necessitat d'agafar l'autobús." Projectes de futur per al 2010 De cara al pròxim any, no es preveu la introducció de nous abonaments generals, ja que es considera que l'oferta actual (cinc tipus de targetes) ja cobreix tot el ventall possible. L'atenció se centrarà en la millora contínua de la qualitat i en l'ajust d'horaris per facilitar la intermodalitat.

  • 30'

    Mariano Rubio: Setanta anys d'art, docència i humanisme

    L'evolució de l'art i el mercat actual L'artista reflexiona sobre com la gestió de l'art ha canviat durant les darreres set dècades. Destaca la dificultat de l'autor per posar preu a la seva obra, ja que el procés creatiu és una qüestió de llibertat i descobriment personal i no pas comercial. Segons Rubio, un cop finalitzada la peça, el pintor ja està projectant la següent. L'ofici i la tècnica sense estils fixos Rubio rebutja la idea de l'estil tancat i l'autocòpia. Defensa que el domini de l'ofici permet adaptar la tècnica a cada idea específica: • L'obra és un missatge que exigeix recursos concrets. • Existeix un acord perfecte entre el tema i el material utilitzat. • La seva trajectòria és un procés canviant, similar al de grans referents com Picasso. Geografies i Paisatges Interiors L'obra de Mariano Rubio està fortament lligada a la seva biografia, amb punts de referència clars com Toledo, Calatayud i Tarragona. Tanmateix, no entén el paisatge com una còpia de la natura, sinó com a estats d'ànim: • Són paisatges interiors elaborats prèviament a la ment. • Utilitza el paisatge per parlar del temps i l'espai. • En sèries com Tarraoco, l'artista fins i tot anticipa visions apocalíptiques o crítiques sobre l'entorn industrial. La recerca de textures i l'experimentació tècnica Es defineix com un investigador nat. El seu interès per les qualitats tàctils l'ha portat a: • Escriure tractats sobre gravat que són referents del segle XX. • Investigar amb tota mena de materials, des del Photoshop fins a la pols de marbre o la serigrafia. • Desenvolupar tècniques pròpies d'estampació a color que permeten treure diversos tons d'una sola passada de premsa. La dualitat entre l'artista i el docent Amb més de 60 anys dedicats a l'ensenyament, Rubio no separa l'art de la pedagogia. Considera que aprendre dels alumnes és vital i que la docència és un acte de gaudi personal. "Nosaltres els artistes ensenyem a la resta a veure el que els envolta d'una manera diferent, fem descobriments." Del microcosmos a l'amenaça de l'extinció En l'etapa final del podcast, Rubio discuteix obres monumentals que tracten des de la solitud humana (com en el quadre Escàner per a un nino) fins a la història de la humanitat: • La Torre de Babel: Una representació de l'evolució arquitectònica, des del dolmen fins a les Torres Bessones. • Auto-immolació: L'advertència que la humanitat és capaç d'organitzar la seva pròpia catàstrofe a través de la tecnologia o el buit humanístic. • El Cosmos: La fascinació per les realitats òptiques que ens ofereixen els telescopis i microscopis, convertint cada quadre en un acte de creació gairebé diví.

  • 56'

    Mariano Rubio: Trajectòria Artística i Docent

    Una Vida Dedicada a la Creació i l'Aprenentatge L'artista Mariano Rubio repassa 70 anys de trajectòria en una conversa íntima durant una exposició antològica al Museu d'Art Modern de Tarragona. L'entrevista explora la seva evolució des del realisme fins a l'experimentació amb el cosmos i el microcosmos, destacant la seva negativa rotunda a l'autocòpia. Filosofia de l'Art i el Mercat • L'artista sosté que el creador ha de buscar sempre la novetat: > "Ens està permès tot menys la còpia". • Sobre el valor econòmic, afirma que l'artista és incapaç de posar preu a la seva obra; és el mercat i els marxants els qui ho fan, sovint condicionant la llibertat creativa. Tècniques i Temàtiques Principals • Ofici Multidisciplinari: Rubio es defineix com un investigador nat que domina el gravat, la pintura, l'escultura i la ceràmica. Defensen el gravat no com una filigrana, sinó com un potent mitjà expressiu. • Paisatges Interiors: Les seves representacions de Toledo, Tarragona o Calatayud no són còpies de la natura, sinó estats d'ànim memoritzats. • L'Element Humà i la Tecnologia: L'obra mostra una transició de l'humanisme clàssic cap a la digitalització, usant circuits electrònics i escàners com a símbols de la solitud i el pànic modern. • Geometria i Equilibri: Tots els seus quadres mantenen una estructura geomètrica que aporta ordre al caos i un caràcter gairebé místic. La Dualitat Artista-Docent Rubio no separa la creació de l'ensenyament. Amb més de 60 anys d'experiència docent, considera que ensenyar és un art difícil i gratificant, subratllant que l'aprenentatge és constant, fins i tot als 83 anys. Visions de Futur i el Cosmos Les seves obres més recents exploren el macrocosmos (galàxies) i el microcosmos, reflexionant sobre la finitud de la vida i el perill de l'autoinmolació de la humanitat, simbolitzat en la imatge d'una piràmide incendiada.